Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

Ordre de 20 de novembre de 1991, de la Conselleria de Sanitat i Consum, per la qual estableix el Reglament d'Organització i Funcionament dels Equips d'Atenció Primària en la Comunitat Valenciana.

(DOGV núm. 1691 de 26.12.1991) Ref. Base de dades 3530/1991

Ordre de 20 de novembre de 1991, de la Conselleria de Sanitat i Consum, per la qual estableix el Reglament d'Organització i Funcionament dels Equips d'Atenció Primària en la Comunitat Valenciana.
La Llei 8/89, de 4 de desembre, del Servei Valencià de Salut, estableix que, a nivell d'atenció primària, les àrees de salut es dividiran en zones bàsiques, a fi d'aconseguir la màxima operativitat i eficàcia en el funcionament dels serveis en aquest nivell d'atenció.
En aquesta mateixa llei es defineix la zona bàsica de salut com a març territorial de l'atenció primària, on realitzarà la seua activitat l'equip d'atenció primària del centre de salut. Aquest desplegarà de forma integrada totes les activitats encaminades a la promoció de la salut i a la prevenció, guariment i rehabilitació de la malaltia, tant individual com col·lectiva, de la població de la zona.
El Decret 46/88, de 12 d'abril, del Consell de la Generalitat Valenciana, amb el qual aprova el reglament d'organització i funcionament del SVS, estableix al seu art. 31, les funcions i composició de l'equip d'atenció primària i en aquest article indica que al seu front hi haurà un director, a qui li correspon la coordinació interna de l'equip, la coordinació externa amb les altres institucions sanitàries i la vigilància de l'execució dels plans de salut.
A fi de dotar d'un adequat instrument d'organització els centres de salut cal establir el marc organitzatiu i funcional que, tot respectant els principis replegats en les disposicions anteriors, permeta organitzar les activitats dels equips d'atenció primària de manera que, sense perjudici de les peculiaritats i característiques pròpies de cada zona de salut, es garantesca l'homogeneïtat de les activitats als distints centres de salut de la nostra comunitat.
En conseqüència, i en virtut de les atribucions que em confereix l'art. 35 de la Llei 5/83, de 30 de desembre, de Govern Valencià,
ORDENE:
Article primer
L'aprovació del reglament d'organització i funcionament dels equips d'atenció primària de la Comunitat Valenciana, que es publica com a annex a aquesta ordre.
Article segon
Per al que no es preveja en aquesta o en els reglaments de règim interior de cada equip d'atenció primària, hi seran d'aplicació, els estatuts jurídics del personal sanitari i no sanitari de la Seguretat Social per a les seues institucions obertes i la normativa sobre funcionaris sanitaris locals.
DISPOSICIO ADDICIONAL
Els equips d'atenció primària en funcionament hauran d'elaborar el seu reglament de règim interior en el termini de tres mesos a partir de la data de publicació d'aquesta ordre.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
El Servei Valencià de Salut adoptarà les mesures oportunes per a la posada en pràctica del que disposa aquesta ordre.
Segona
Aquesta ordre entrarà en vigor l’endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 20 de novembre de 1991.
El Conseller de Sanitat i Consum,
JOAQUIN COLOMER SALA
ANNEX
Reglament d'organització i funcionament dels equips d'atenció primària
CAPITOL I Disposicions generals
Article primer. Ambit d'aplicació
Aquest reglament serà d'aplicació als equips d'atenció primària (des d'ara EAP) de la Comunitat Valenciana.
Article segon. Composició de l’EAP
1. L'EAP és el conjunt de personal sanitari i no sanitari responsable de l'atenció primària de salut de la seua zona.
2. Formen part de l’EAP:
- Grup A: metges generals i pediatres.
- Grup B: ajudants tècnics sanitaris o diplomats en infermeria, llevadores, fisioterapeutes i treballadors socials.
- Grup C: tècnics especialistes.
- Grup D: auxiliars d'infermeria i auxiliars administratius.
Grup E: Zeladors.
Altre personal, en funció de les característiques de cada zona.
3. La composició de l’EAP de cada zona bàsica es determinarà en funció de les seues característiques específiques, i per això determinat personal de l’enumerat al punt anterior podrà tenir un àmbit d'actuació que comprenga més d'una zona bàsica.
Article tercer. Elaboració del reglament de règim interior
1. Els membres de l’EAP elaboraran, sota la direcció del coordinador de l’EAP, un projecte de reglament de règim interior (des d'ara RRI), en el termini de tres mesos des de la seua constitució. El director d'atenció primària de l’àrea emetrà un informe sobre aquesta proposta i la trametrà al director territorial de la Conselleria de Sanitat i Consum o el gerent de l’àrea corresponent, el qual l’elevarà al Director del Servei Valencià de Salut per que siga sotmesa al Consell d'Administració.
2. En el cas de no aprovar-s'hi, la proposta de l’EAP es tornarà perquè siga modificada, i s'hi expressaran els motius pels quals s'haurà rebutjat el projecte, perquè en el termini de dos mesos es procedesca a la seua correcció.
3. En el cas de no fer-se efectiva la modificació, que aquesta no los aprovada, o que l’EAP no presentés el projecte en el termini establert, la proposta de RRI serà elaborada pel director d'atenció primària de l'àrea, el qual procedirà a la tramitació indicada en l'apartat 1 d'aquest article.
Article quart. Contingut del RRI
1. El RRI haurà de regular la millor i més correcta organització dels recursos i serveis d'atenció primària de la corresponent zona bàsica de salut, en el centre de salut i en els consultoris auxiliars existents.
2. El RRI haurà de replegar, com a mínim, els, següents apartats:
a) Determinació d'horaris d'activitats i de les estratègies d'organització de totes les activitats que desplega cadascun dels membres de l’EAP en les àrees funcionals corresponents.
b) Distribució i utilització de la infrastructura i l’equipament.
c) Organització general de l'atenció continuada.
d) Distribució de les tasques entre els membres de l’equip, en relació a les funcions de cada professional i àrea funcional.
CAPITOL II Organització funcional dels EAP
Article cinqué. Funcions dels EAP
Són funcions de l’EAP:
a) Realitzar la diagnosi i el tractament de les patologies més freqüents amb mitjans propis o amb el complement d'altres serveis de suport, amb especialitats o amb l’hospitalització.
b) Realitzar els programes de seguiment i les atencions de salut en malalts crònics, en malalts amb patologia invalidant i programes de prevenció de patologia secundària.
c) Desplegar programes d'atenció personal i familiar al malalt d'evolució fatal.
d) Vigilar la salut de grups homogenis (embarassades, lactants, vells, grups exposats a riscos ambientals, laborals i d'altres) i realitzar activitats dirigides a la detecció precoç de certes patologies.
e) Educar la comunitat en matèria de salut.
f) Proveir de serveis preventius la comunitat: planificació familiar, vacunació, salut dental, infantil i d'altres.
g) Realitzar la recollida de dades epidemiològiques, certificats mèdics i exàmens de salut obligatoris, programar les tasques pròpies per a la seua zona i avaluar les seues activitats, així com totes les tasques administratives que es deriven de l'assistència a cada persona.
h) Participar en - la formació de personal sanitari, en l'actualització de coneixements i en la investigació.
i) En general, totes les funcions que calguen per al desplegament dels plans de salut d'àrea.
Article sisè. Activitats dels EAP
Les funcions descrites en l'article 5 es realitzaran a través de les següents activitats:
a) Atenció directa.
b) Docència i investigació.
c) Administració.
d) D'altres.
Article seté. Atenció directa
1. Són activitats d'atenció directa les que tenen a la població, individualment o en grup, com a receptors directes, mitjançant el desplegament d'accions de promoció de la salut i educació sanitària, prevenció, guariment, i rehabilitació de malalties, reinserció social, salut mental, salut laboral, vigilància del medi i planificació familiar.
2. Les activitats d'atenció directa es realitzen a través de les següents modalitats:
- Consulta en el centre.
- Interconsulta.
- Visita a domicili.
- Treball amb la comunitat.
- Atenció a la urgència.
Article vuitè. Consulta en el centre
1. Aquesta modalitat d'atenció pot ser:
- A demanda de l’usuari.
- Programada.
La finalitat de la consulta pot ser assistencial, de promoció i prevenció o administrativa.
2. Totes les consultes, tret de les urgents i no demorables, s'hauran de concertar mitjançant la cita prèvia telefònica o presentant-se l’usuari en el centre.
3. Caldra tendir a l’establiment de protocols d'actuació comuns en ambdues modalitats d'atenció, assumits i portats a terme per tot l’equip o la part corresponent d'aquest.
Article nové. Interconsulta
La interconsulta és aquella activitat que requereix_ la participació de l’usuari, un membre de l’EAP i un del nivell d'assistència especialitzada o d'unitats de suport, i el seu objectiu és analitzar un determinat problema de salut i programar-hi les actuacions i totes aquestes actuacions hauran de quedar registrades convenientment.
L'EAP, en col·laboració amb el nivell d'assistència especialitzada, haurà d'establir protocols sobre els criteris de derivació i delimitació de les tasques pròpies de cada nivell.
Article deu. Visita a domicili
La visita a domicili és l’equivalent a la consulta en el centre, però que es porta a cap al domicili del pacient quant aquest, per raons de salut, no es puga traslladar fins al consultori.
La vista domiciliària programada formarà part de les activitats de seguiment dels pacients o dels programes que així la requeresquen, i en ella tindrà un protagonisme especial el personal d'infermeria, ja que estaria inclosa dins de les seues funcions bàsiques a nivell comunitari, i la resta de professionals quan les circumstàncies de protocolització de l'atenció així ho aconsellen.
Article onze. Treball amb la comunitat
El treball amb la comunitat és aquell que es realitza entre l'EAP i la població, en el centre de salut o fora d'ell (centres escolars, laborals, institucions i altres punts d'encontre de la comunitat), i els objectius del qual, fonamentalment, són educatius, de participació o assistencials.
Article dotze. Atenció a la urgència
1. Hom considera una urgència aquell problema de salut que requereix una atenció immediata a causa del seu risc intrínsec, vital o per a la integritat física del pacient, bé des d'un punt de vista objectiu, bé perquè l’usuari aprecia una necessitat d'atenció immediata.
2. L'atenció a la urgència es realitzarà d'acord amb les directrius del Pla del Sistema d'Atenció Sanitària Urgent (SASU).
3. L'atenció urgent serà atesa les 24 hores del dia pel personal dels EAP, amb l’establiment de torns rotatoris d'atenció continuada, als quals s'hauran d'incorporar els professionals del model tradicional d'assistència primària existents.
L'organització global de l'atenció urgent durant les 24 hores del dia ha de quedar prevista en el RRI de cada EAP, com també els mecanismes de sol·licitud d'assistència per part de la població i el mecanisme de transmissió de la informació entre el personal que ix de cada torn d'atenció continuada i la resta de l’EAP. L'esmentada organització haurà de garantir l'accessibilitat de l'atenció, i es procurarà el menor grau d'interferència amb la resta d'activitats de l’EAP i, alhora, haurà d'assegurar la coordinació de tots els recursos de la zona i amb l’hospital corresponent.
4. Depenent de les característiques, recursos i necessitats de cada zona bàsica de salut, l'atenció urgent fora de l’horari habitual de funcionament del centre de salut es podrà realitzar sota la modalitat de presència física o d'alerta permanent. El lloc on es centralitzarà la prestació de l'atenció continuada en la modalitat de presència física és el centre de salut, que tindrà la consideració de centre d'atenció sanitària urgent (CASU), tal i com es replega en el Pla del Sistema d'Atenció Urgent.
5. El personal mínim que realitzarà l'atenció continuada en cada torn serà un facultatiu i una persona d'infermeria, i se'n podrà incrementar el personal en funció de les necessitats, característiques i recursos de la zona. Cas que l'atenció continuada es realitze en la modalitat de presència física, hi participarà el personal subaltern
D'acord amb les normes establertes en el RRI de cada EAP, mensualment s'establirà un calendari que s'haurà de comunicar a la direcció d'atenció primària de l'àrea corresponent, de la qual dependrà la seua aprovació.
6. L'atenció urgent podrà organitzar-se de forma conjunta entre els membres dels EAP de diverses zones bàsiques de salut adjacents A les zones urbanes on existesquen dispositius específics d'urgències amb una zona d'influència coincident amb la dels centres de salut, s'organitzarà l'atenció continuada de forma conjunta.
Els EAP de les distintes zones establiran l'adequada organització i un sistema d'alerta que permeten la seua mobilització immediata davant qualsevol crida d'emergència o situació d'alerta sanitària que es presente en la comunitat.
Article tretze. Funcions docent i de formació continuada
1. Tots els membres dels EAP participaran en aquelles activitats docents i de formació continuada que es programen per a les seues zones bàsiques de salut.
Aquestes activitats comprenen:
a) Formació a l'inici del treball en l’EAP.
b) Elaboració d'un programa anual de formació continuada.
c) Formació del personal sanitari i no sanitari, no pertanyent a l’EAP, de pregrau i de postgrau, en els centres que compten amb acreditació docent.
d) Organització, actualització i manteniment de la biblioteca del centre de salut.
2. El programa anual de formació continuada s'elaborarà amb les unitats docents de l’àmbit de l'atenció primària, dissenyat en relació amb les activitats i programes que es porten a terme en la zona de salut.
Aquest programa de formació serà tramés, juntament amb la memòria anual d'activitats i el pla d'activitats i objectius per al següent any, a la direcció d'atenció primària de l’àrea, a la qual correspon autoritzar l’esmentat programa.
El programa inclourà els següents tipus d'activitats:
a) Sessions clíniques, bibliogràfiques, de revisió de temes i protocols, tant de contingut assistencial com de contingut no-assistencial.
b) Assistència a cursos, jornades i congressos.
Article catorze. Funció d'investigació
Els EAP desplegaran progressivament estudis d'investigació de tipus clínic, epidemiològic i social, sobre temes relacionats amb l'atenció primària.
En tots els casos aquests estudis s'hauran d'ajustar a la normativa vigent al respecte i realitzar-se en coordinació amb altres elements del sistema de salut.
Article quinze. Funció d'administració
1. Comprén la programació, organització i avaluació de les activitats del mateix EAP, com també totes aquelles derivades de la correcta utilització del sistema d'informació sanitària.
2. Anualment s'haurà de realitzar una memòria d'activitats de l’EAP, que serà tramesa pel coordinador, dins dels dos primers mesos de l'any següent, amb un caràcter fonamentalment d'avaluació de les activitats realitzades. S'hi adjuntarà un pla d'actuació per a la zona corresponent, a desplegar durant l'any següent, realitzat prenent com a base les necessitats de salut i l'avaluació de les activitats realitzades l'any anterior.
3. Es considerarà obligatòria la formalització d'aquells registres bàsics que permetran emetre el conjunt de dades sol·licitat per a la planificació i gestió dels serveis de salut.
4. S'utilitzarà la historia de salut d'atenció primària (des d'ara, HSAP), pels membres de l’EAP cada vegada que es produirà un acte d'atenció sanitària. La HSAP serà única per a cada usuari i existirà un arxiu centralitzat, se'n garantirà la confidencialitat de la informació individualitzada, d'acord amb la legislació vigent. La informació numèrica es considera d'utilitat pública i haurà, per tant, de ser accessible als qui la sol·liciten, amb la prèvia autorització del director d'atenció primària de l’àrea.
Article setze. Altres funcions
Aquest apartat comprén les tasques d'assignació de metge i d'atenció de les reclamacions dels usuaris, com també les funcions derivades del reglament de sanitaris locals.
En aquelles zones en què encara hi haja funcionaris D'APD no integrats en l’EAP, aquests assumiran les dites funcions en la seua totalitat o parcialment, segons el nombre de professionals integrats, i d'acord amb l'assignació de funcions que dicte el coordinador de l’EAP, com a director d'aquest.
Article disset. Horari de funcionament del centre i jornada de treball
1. El centre de salut estarà obert al públic en jornada de mati i vesprada. Caldrà assegurar l'atenció en consulta els dies laborables en horari de vesprada, i es prestarà a més atenció continuada les 24 hores del dia en els centres on, per les seues característiques, així es determine. En aquelles zones bàsiques de salut en què per ser de dimensions menors no es considere necessari el seu funcionament en horari de vesprada, es podran autoritzar horaris d'obertura al públic de 9 a 15 hores.
L'horari d'activitats de l’EAP ha de quedar recollit i especificat en el RRI de cada EAP i s'adaptarà a les característiques de cada zona.
2. En el centre de salut hi haurà consulta assistencial tots els dies laborables. En els consultoris auxiliars, la freqüència de la consulta dependrà de les seues característiques i de la zona bàsica de salut, i tot això s'haurà de reflectir en el RRI de cada EAP.
3. La jornada de treball de personal integrat en els EAP serà de 40 hores setmanals, sense perjudici de la dedicació que pogués correspondre per la participació en els torns d'atenció continuada.
CAPITOL III Arees funcionals
Article divuit. Arees funcionals
L'EAP desplega la seua activitat en les següents àrees funcionals:
a) Area de recepció-administració.
b) Area d'atenció a adults.
c) Area d'atenció pediàtrica.
d) Area d'atenció a la dona.
e) Area de rehabilitació.
f) Area de salut bucodental.
g) Area de treball social.
h) Area de formació i investigació.
i) Area de suport a l'atenció primària.
Article dinou. Area de recepció-administració
1. En ella s'integren fonamentalment els auxiliars administratius i zeladors, encara que també hi pot desplegar el seu treball algun altre membre de l’EAP.
2. Les tasques que es despleguen en aquesta àrea de treball són les següents:
- Recepció i informació als usuaris.
- Sistemes de citació de pacients i tramesa a altres institucions o serveis, o bé dins del mateix centre de salut.
- Coordinació de les comunicacions entre l’EAP i la població, incloent-hi la recollida d'avisos per a assistència a domicili, el seu registre i comunicació al personal corresponent.
- Assignació de metge.
- Recollida i elaboració de les dades d'activitat de l’EAP.
- Control del material clínic i administratiu i de l’equipament a petició de subministrament d'aquest.
- Control i maneig del sistema de registre, arxiu i biblioteca.
- Informació sanitària i utilització de serveis.
- La resta de tasques administratives necessàries per al desplegament de les activitats realitzades per l’EAP i no contingudes en els apartats anteriors.
Article vint. Arees d'atenció a adults i població pediàtrica
En elles s'integren els metges generals, pediatres, personal d'infermeria, treballadors socials i auxiliars d'infermeria, on realitzen activitats de promoció de la salut i de prevenció, tractament i rehabilitació de la malaltia de la població que atenen, en totes les modalitats.
L'àrea d'atenció pediàtrica podrà estendre la seua assistència a més d'una zona de salut per raó de l'existència de zones rurals amb població pediàtrica escassa ï dispersa.
Article vint-i-u. Area d'atenció a la dona
On es desplegaran funcions de promoció de la salut, prevenció, tractament i rehabilitació durant embaràs, part, puerperi i climateri; així com les activitats de planificació familiar corresponents al primer nivell d'atenció. Les dites funcions s'entenen respecte de la població de la zona o zones que li corresponen. En ella s'integren fonamentalment les llevadores.
Article vint-i-dos. Area de rehabilitació
En ella s'integren orgànicament els fisioterapeutes i auxiliars d'infermeria que dependran funcionalment de l'equip únic d'assistència de rehabilitació del districte, amb atenció a adults i a la població pediàtrica en els nivells corresponents.
L'activitat assistencial es podrà desplegar en el centre de salut i/o en el domicili del pacient.
Article vint-i-tres. Area de salut bucodental
En ella s'integren fonamentalment el personal d'infermeria i els higienistes dentals, que en col·laboració amb els odontòlegs i estomatòlegs de la unitat de salut bucodental desplegaran activitats de promoció de la salut i de prevenció i tractament de malalties bucodentals de la població, amb una especial incidència en la població pediàtrica i en l'ambient escolar.
Aquesta àrea de treball haurà d'atendre la població de més d'una zona de salut en el casos en què així es determine, en raó al volum de població de les distintes zones i establirà l’oportuna col·laboració i coordinació amb la resta d'àrees funcionals.
Article vint-i-quatre. Area de treball social
En ella s'integraran fonamentalment els treballadors socials, que desplegaran funcions d'informació, promoció de la salut, promoció de la participació comunitària i coordinació d'activitats i institucions.
Aquesta àrea de treball haurà d'atendre la població de més d'una zona en els casos en què així es determine, per raó del volum de població i de les característiques socio-econòmiques de les distintes zones.
Article vint-i-cinc. Area de formació i investigació
En ella s'integren tots els membres de l’EAP. En aquesta àrea es desplegaran activitats de formació continuada, investigació, docència pregrau i docència postgrau. Aquestes dues últimes activitats en els centres que compten amb acreditació docent.
Article vint-i-sis. Area de suport a l'atenció primària
S'integren en aquesta àrea, com a equips especialitzats de suport a l'atenció primària, els centres de planificació familiar, les unitats de salut mental, les unitats bàsiques de rehabilitació, les unitats de salut bucodental, les unitats de diagnosi precoç de càncer de mama, els centres de salut comunitària i qualssevol altres que en el futur es definesquen com a tals. Els esmentats equips hauran de mantenir una coordinació amb els EAP, mitjançant protocols i activitats comuns.
Aquestes unitats de suport hauran d'atendre la població de més d'una zona en els casos en què així es determine, per raó del volum de població de les distintes zones.
CAPITOL IV Personal
Article vint-i-set. Coordinador de l’EAP
1. Del coordinador de l’EAP, com a director que n'és, dependrà tot el personal de la zona bàsica de salut.
2. Sense perjudici de les activitats pròpies que haurà de realitzar com a membre de l’equip, correspon al coordinador d'EAP desplegar les següents funcions:
a) Garantir les relacions de l’EAP amb els òrgans de representació i participació de la comunitat de la seua zona, amb altres institucions no sanitàries, unitats de suport a l'atenció primària, assistència especialitzada, i amb els òrgans de gestió de l'atenció primària, dels quals depén.
b) Executar i fer executar les directrius, acords i ordres dels òrgans de direcció del SVS.
c) Garantir el desplegament de les activitats que els programes de salut encomanen a l’equip d'atenció primària.
d) Garantir l’elaboració anual d'objectius de l’EAP en l’àmbit de la seua zona de salut, i vetllar per la seua consecució.
e) Garantir l’elaboració i tramesa de dades i documents de caràcter organitzatiu, epidemiològic, de gestió i d'avaluació, tant en indicadors de procés com de resultats, que li siguen requerits.
f) Garantir l'elaboració i tramesa de la memòria anual.
g) Assegurar una eficaç utilització i distribució dels recursos materials i d'equipament existents en la zona, pel que fa a l'atenció primària.
h) Garantir la participació de tots els membres de l'EAP en el procés de presa de decisions.
i) Garantir l'elaboració i vetllar per l'acompliment de l'establert en el RRI de l'EAP, sobre tot quant a organització, d'activitats i distribució de les tasques dels membres de l'EAP
j) Garantir i estimular l'assumpció progressiva de totes les funcions i activitats pròpies d'un EAP, i assegurar una atenció integral a l’individu i a la comunitat, la participació comunitària, la formació i la investigació, així com l’estudi i la vigilància dels problemes de salut prioritaris de la zona.
3. Nomenament del coordinador de l’EAP.
3.1. El coordinador de l’EAP serà nomenat pel procediment de lliure designació que s'efectuarà entre el personal que hi preste servei.
El nomenament s'expedirà per un període de quatre anys i podrà ser renovat, sense perjudici que se n'acorda lliurement el cessament, que correspon a l'autoritat que va efectuar l’esmentat nomenament.
3.2. El coordinador de l’EAP serà nomenat d'acord amb el que estableix l'art. 31.6 del reglament del Servei Valencià de Salut. El director d'atenció primària de l’àrea podrà realitzar la proposta de nomenaments provisionals.
El director d'atenció primària prendrà en consideració els següents factors per realitzar la proposta de nomenament provisional:
a) La proposta realitzada per l’EAP.
b) L'exercici de la plaça en propietat.
c) La formació específica en l’àrea d'atenció primària o en la seua gestió.
d) Els serveis prestats en centres de salut i en el camp de la gestió en atenció primària.
e) L'aptitud personal per a l’exercici del càrrec.
f) Tret de situacions excepcionals, es considerarà imprescindible per a l'exercici del càrrec l'acceptació de dedicació en exclusiva.
Article vint-i-vuit. Coordinador d'infermeria
1. Del coordinador d'infermeria dependrà funcionalment, tant si la seua vinculació és estatutària com si l’és funcionarial o laboral, el personal d'infermeria de l’EAP, ATS de zona i titulars de consulta, llevadores, tècnics de laboratori i de radiologia adscrits a l’EAP i auxiliars d'infermeria.
2. El coordinador d'infermeria dependrà orgànicament i funcionalment del coordinador de l’EAP.
3. Sense perjudici de les activitats pròpies que ha de realitzar com a membre de l’equip, correspon al coordinador d'infermeria el desplegament de les següents funcions:
a) Garantir la programació, execució i avaluació de les accions del personal referit en el primer apartat, supervisar i organitzar les activitats d'aquest personal, a fi que redunden en una millor consecució dels objectius anuals assumits per l’EAP.
b) Garantir l'acompliment del que estableix el RRI de l’EAP, pel que fa al personal abans al·ludit, i participar en la seua elaboració, de forma especial quant a organització i delimitació de les tasques i responsabilitats que són pròpies de l’esmentat personal.
c) Vetlar per l’obtenció i distribució dels recursos necessaris per al funcionament del centre de salut.
d) Garantir l’elaboració dels documents o dades de caràcter avaluador, organitzatiu o de gestió que s'estimen necessaris respecte al personal d'infermeria, i transmetre'ls al coordinador de l’EAP
e) Promoure el treball en equip, com també la participació de tots els seus membres en el procés de la presa de decisions.
f) Garantir l'assumpció progressiva de totes les activitats i funcions pròpies d'un EAP, i assegurar-hi l'atenció integral de l’individu i de la comunitat, la participació comunitària, la formació i la investigació, com també l’estudi i la vigilància dels problemes de salut prioritaris de la zona.
4. El coordinador d'infermeria serà nomenat pel procediment de lliure designació entre el personal que preste serveis en el propi EAP.
Per a les formes de nomenament, autoritat a qui correspon i factors a valorar, hi serà d'aplicació el procediment disposat en l'art. 27.3
Article vint-i-nou. Funcions del personal facultatiu
Són les següents:
1. Prestar assistència mèdica en els problemes de salut d'atenció primària, en les diferents modalitats d'atenció, i reflectir la dita activitat en la HSAP i en els altres registres.
2. Participar en les activitats de promoció i protecció de la salut i prevenció de la malaltia, tant en les establertes pels òrgans competents, com en aquelles que l’EAP determine i que siguen degudament autoritzades per la direcció de l’àrea, bé siga a nivell col·lectiu o individual.
3. Participar en l’elaboració i execució de protocols i programes de salut, així com en totes les tasques comunes de l’EAP
4. Formalitzar els documents oficials que es deriven de la seua actuació i aquells que siguen requerits, així com registrar i avaluar les activitats realitzades.
5. Participar en l’establiment de la dotació de material, a fi que s'adeqüe a les necessitats de l'assistència.
6. Aquelles altres que li corresponguen com a membres de l’EAP
Article trenta. Funcions del personal d'infermeria
Són les següents:
1. Aplicar el pla d'atencions d'infermeria en aquells pacients que el requeresquen, en les diferents modalitats d'atenció, de forma coordinada amb la resta de membres de l’EAP i registrar convenientment la dita activitat.
2. Aplicar els tractaments que es deriven de l'atenció mèdica i informar al pacient o a la seua família sobre la seua correcta administració.
3. Realitzar les activitats d'educació per a la salut, detecció de riscos, obertura d'històries; com també el seguiment dels pacients, la petició de proves complementàries i la realització de controls de salut periòdics segons els protocols i programes establerts.
4. Supervisar el proveïment, bon estat i conservació del material del centre de salut.
5. Participar en l’elaboració i execució de programes de salut, així com en totes les tasques comunes de l’EAP.
6. Registrar i avaluar l'activitat realitzada.
7. Aquelles altres que els corresponguen com a membres de l’EAP
Article trenta-un. Funcions de les llevadores
Són les següents:
1. Atenció i seguiment de l’embaràs normal, atencions a la partera, recuperació física de la mare i atenció al climateri.
2. Les activitats de planificació familiar que els corresponguen, de les pertanyents al primer nivell d'atenció.
3. Registrar i avaluar l'activitat realitzada.
4. Educació per a la salut quant a les activitats anteriors.
5. Aquelles altres que els corresponguen com a membres de l'EAP.
Article trenta-dos. Funcions dels fisioterapeutes
Són les següents:
1. Realitzaran l'atenció de rehabilitació pertanyent al primer nivell d'atenció, que comprén l'assistència fisioteràpica, com també la corresponent prevenció i promoció de la salut, tant individual com en grup.
2. Col·laboració amb la resta del personal de l’EAP i de l’equip únic d'assistència de rehabilitació del districte, per a l’establiment de protocols d'actuació i de mètodes d'avaluació de l'activitat desplegada.
3. Aquelles altres funcions que els corresponguen com a membres de l’EAP
Article trenta-tres. Funcions dels treballadors socials
Són les següents:
1. Coordinar les relacions de l’EAP amb la comunitat i establir, mantenir i assegurar l’efectivitat dels canals de participació de la població i dels distints grups socials existents en la zona (col·legis, associacions, etc.), i potenciar la formació i el desplegament de grups socials amb una finalitat de promoció de salut, rehabilitació o reinserció social.
2. Impulsar la coordinació de les distintes àrees funcionals de l’EAP entre si i d'aquest amb altres nivells i serveis del sistema de salut, per aconseguir-hi una millor utilització dels recursos disponibles.
3. Informar l’equip i la comunitat dels drets i deures respecte a la salut, i l’EAP, sobre el nivell socio-econòmic i cultural de la població de la zona.
4. Informar els usuaris sobre les prestacions socials, i gestionar les que li corresponguen i coordinar-les amb la resta de recursos i serveis socials d'altres institucions públiques i privades existents.
5. Detectar aquells casos en què els problemes socials existents incidesquen sobre el nivell de salut de l’individu o grup familiar implicat i actuar-hi al respecte.
6. Participar en la programació, execució i avaluació dels programes i activitats desplegades per l’equip.
7. Aquelles altres funcions que els corresponguen com a membres de l’EAP.
Article trenta-quatre. Funcions dels auxiliars d'infermeria
Són les següents:
1. Col·laborar amb el personal sanitari en la realització de proves diagnòstiques i de tractament que ho requeresquen, com també assistir els pacients que ho necessiten a fi de facilitar-ne l’exploració física i instrumental.
2. Proporcionar educació sanitària als usuaris pel que fa a la higiene i neteja personal.
3. Col·laborar en les activitats de rehabilitació, promoció i educació per a la salut de la població.
4. Col·laborar en la recollida, registre i arxiu de la informació clínica i epidemiològica i en el seu processament. S'hi comprén en especial la recollida de dades clíniques termomètriques i somatomètriques dels pacients, després de la indicació expressa del personal sanitari.
5. Neteja, conservació i esterilització del material i utillatge clínic, i realitzar el control de les existències i comandes de material en relació a les necessitats, com també la provisió del material necessari en cada consultori.
6. Aquelles altres funcions que els corresponguen com a membres de l’EAP.
Article trenta-cinc. Funcions dels auxiliars administratius
Són les següents:
1. Totes aquelles amb contingut administratiu derivades del funcionament de l’EAP, especialment les que fan referència a subministraments, registres, arxius informatitzats o no, correspondència, control i organització de la biblioteca, obertura d'històries, etc.
2. Tasques de recepció, especialment referides a l’organització i realització de la cita prèvia dels usuaris.
3. Aquelles altres funcions que els corresponguen com a membres de l’EAP.
Article trenta-sis. Funcions dels zeladors
Són les següents:
1. Control i vigilància dels accessos al centre, la seua obertura i tancament.
2. Vigilància, control i manteniment del mateix centre, el mobiliari, equip i utillatge.
3. Recepció dels usuaris, informació, citació i tot allò referent a la circulació interior dels usuaris dins del centre.
4. Col·laborar en les tasques organitzatives, informatives i administratives que se'ls indique i que no requeresquen un nivell de qualificació específic.
5. Aquelles altres funcions que els corresponguen com a membres de l’EAP.

linea
Mapa web