diari

ORDRE de 19 de setembre de 2003, de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació, per la qual s'aprova la modificació de l'annex, Catàleg de Jocs, del Decret 215/1994, de 17 d'octubre, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament de Casinos de Joc de la Comunitat Valenciana. [2003/10840]

(DOGV núm. 4612 de 21.10.2003) Ref. Base de dades 4582/2003

ORDRE de 19 de setembre de 2003, de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació, per la qual s'aprova la modificació de l'annex, Catàleg de Jocs, del Decret 215/1994, de 17 d'octubre, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament de Casinos de Joc de la Comunitat Valenciana. [2003/10840]
La Llei de la Generalitat Valenciana 4/1988, de 3 de juny, del Joc de la Comunitat Valenciana, regula en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana el joc i les apostes en les seues distintes modalitats i establix els principis generals de la dita activitat.
El Decret 215/1994, de 17 de octubre, del Govern Valencià, pel qual s'aprovà el Reglament de Casinos de Joc, desplega la llei mencionada unificant la normativa existent en la matèria i adequant els principis de la llei amb la finalitat de regular integralment el subsector de casinos de joc, i en l'article tercer enumera els jocs que es consideren exclusius de casinos, els quals es desplegaran conforme als requisits, elements, regles i prohibicions establides, per a cada un d'ells en l'annex del reglament.
Atés el temps transcorregut des de la publicació del Reglament mencionat, així com els avanços tècnics i les noves demandes socials que repercutixen en el desenvolupament dels jocs de casino, cal actualitzar el seu desenvolupament. En esta línia s'encamina la modificació de l'annex que recull l'ordre que s'aprova.
Per tot això, i en virtut del que disposa la disposició addicional primera del Decret 215/1994, de 17 d'octubre, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament de Casinos de Joc de la Comunitat Valenciana, i amb l'informe previ de la Comissió del Joc de la Comunitat Valenciana
ORDENE
Article únic
Queda aprovada la modificació de l'annex, Catàleg de Jocs, del Decret 215/1994, de 17 d'octubre, que s'inserix a continuació.
Disposició final
La present ordre entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 19 de setembre de 2003
El conseller d'Economia, Hisenda i Ocupació
GERARDO CAMPS DEVESA
ANNEX
CATÀLEG DE JOCS
01. Ruleta
I. Denominació
La ruleta és un joc d'atzar, dels denominats de contrapartida, la característica essencial del qual és que els participants juguen contra l'establiment organitzador i que la possibilitat de guanyar depén del moviment d'una bola que es mou dins d'una roda horitzontal giratòria.
II. Elements del joc
Instruments de la ruleta:
El material d'este joc es compon d'un cilindre de fusta, d'uns 56 centímetres de diàmetre, a l'interior del qual hi ha un disc giratori sostingut per un eix metàl·lic. Este disc, la part superior del qual té una superfície lleugerament còncava, està dividit en 37 caselles radials, separades per petits envans. Estos compartiments, alternativament rojos i negres, estan numerats de l'1 al 36, més el zero, que sol ser blanc o verd, però que no podrà ser mai ni roig ni negre. Mai són veïns dos números consecutius, i, d'altra banda, els números la suma de les xifres dels quals siga parell són sempre negres, així com el 10 i el 29 i a excepció del 19. Un dispositiu que sobreïx de l'eix, consistent en dos travessers encreuats en el centre mateix de la ruleta, permet donar-li un moviment giratori en un pla horitzontal.
La ruleta es juga en una taula llarga i rectangular, en el centre o en un extrem de la qual hi ha la roda esmentada. A un costat d'esta o als dos està situat el tauler o taulers, en els quals estan dibuixats els 36 números rojos i negres, distribuïts en tres columnes de dotze, un espai reservat per al zero i uns altres per a les diverses combinacions o jugades, en els quals estan impresos els diferents termes o abreviatures que indiquen estes jugades.
Segons que en la taula hi haja un o dos taulers, la ruleta es denomina «a un drap» o «a dos draps», respectivament.
Ruleta
Figura número 1. Cilindre de la ruleta francesa
Figura número 2. Dibuix del drap de la ruleta francesa
III. Personal
1. Classes
El personal destinat a la ruleta comprén:
a) Per a la denominada «a dos draps»: un cap de taula i un sotscap de taula, que han de col·locar-se cara a cara i de cara al cilindre; quatre crupiers que se situen en el centre de la taula, respectivament a dreta i esquerra d'aquells, i dos «extrems de taula», instal·lats en les extremitats d'esta. No obstant això, en funció de les circumstàncies del joc i a judici de la seua direcció, es podrà eximir la presència del sotscap de taula i d'un dels extrems de taula.
b) Per a la denominada «a un sol drap»: un cap de taula, dos crupiers i un «extrem de taula»; la presència d'este últim en la taula podrà ser eximit per la direcció de joc en funció de les circumstàncies de la partida .
2. Competències
a) El cap i el sotscap de taula s'encarreguen de dirigir la partida i controlar els canvis que es realitzen durant el seu curs, i els està prohibit manipular, de cap manera, els diners, les plaques o les fitxes.
b) Els crupiers han d'encarregar-se, successivament i seguint un ordre de rotació establit, d'accionar el cilindre i de llançar la bola, així com de dur a terme les altres operacions necessàries per a la realització del joc, el contingut del qual s'especifica en l'apartat corresponent a les regles de funcionament del joc. Així mateix, podran col·locar les apostes sobre la taula.
c) Els «extrems de taula» s'encarreguen de col·locar les apostes en la zona que controlen, a petició dels jugadors presents en la taula, i d'exercir una vigilància particular sobre les apostes, a fi d'evitar errors, discussions o possibles fraus; en absència seua, estes funcions seran realitzades pels crupiers.
IV. Regles de la ruleta
1. Combinacions possibles
Els jugadors només poden fer ús de les combinacions següents:
A) Possibilitats o jugades múltiples.
a) Ple o número sencer. Consistix a fer l'aposta en un qualsevol dels 37 números, i el jugador que guanya obté trenta-cinc vegades l'import de la seua aposta.
b) Parella o cavall. L'aposta es posa a cavall sobre la línia que separa dos números i el jugador que guanya obté disset vegades l'import de la seua aposta.
c) Fila transversal. Es juga als tres números seguits que constituïxen una fila, col·locant l'aposta al mig de la línia longitudinal que separa les files dels espais laterals destinats a les jugades senzilles. Si ix un dels tres números, el jugador obté onze vegades l'import de la seua aposta. També es pagaran onze vegades les fitxes col·locades sobre les combinacions <0, 1, 2> i <0, 2, 3>, apostes denominades tradicionalment transversals del 0.
d) Quadre. L'aposta es fa sobre els quatre números contigus que formen un quadre, col·locant l'aposta en el punt d'intersecció de les línies que separen estos números. En cas de guany, s'obté vuit vegades l'import de l'aposta. També es pagaran vuit vegades les fitxes col·locades sobre les combinacions <0, 1, 2, 3>, esta aposta es denomina 4 números.
e) Sisena o doble fila transversal. L'aposta inclou sis números i el possible guany és de cinc vegades l'import de l'aposta.
f) Columna. Comprén l'aposta dels dotze números que integren una columna, i el possible guany és de dues vegades l'import de l'aposta.
g) Dotzena. Comprén l'aposta els números de l'1 al 12 (primera dotzena), els números del 13 al 24 (segona dotzena) o els números del 25 al 36 (tercera dotzena), i el possible guany és de dues vegades l'import de l'aposta.
h) Dues columnes o columna a cavall. S'aposta als 24 números que corresponen a dues dotzenes i el guany és la meitat de l'aposta.
i) Dues dotzenes o dotzena a cavall. S'aposta als 24 números que corresponen a dues dotzenes i el guany és la meitat de l'aposta.
B) Combinacions de jugades múltiples
a) Sèrie Gran o sèrie 0/2/3 o Veïns del Zero. L'aposta es fa sobre els disset números que conté la ruleta des del 25 al 22, ambdós inclusivament, passant pel zero (25, 2, 21, 4, 19, 15, 32, 0, 26, 3, 35, 12, 28, 7, 29, 18, 22). Es juga amb nou fitxes, la representació de les quals en el drap és la següent:
– Dues fitxes en fila transversal per als números 0, 2 i 3, que es paga onze vegades l'aposta.
– Dues fitxes en quadre per als números 25/26/28/29, que es paguen vuit vegades l'aposta.
– Una fitxa a cavall, respectivament, per als números 4/7, 12/15, 18/21, 19/22 i 32/35, que es paguen 17 vegades l'aposta.
L'aposta conjunta només es pot realitzar per mitjà del crupier, el qual, rebut i acceptat l'anunci de l'aposta, col·loca les nous fitxes directament en el drap o, quan les circumstàncies del joc així ho aconsellen, en l'espai habilitat a l'efecte (caseller). En este últim cas, si ix guanyador un número de la sèrie, el crupier retira del caseller les fitxes corresponents i les col·loca en la posició del drap que represente la combinació guanyadora, la resta de fitxes es tracten com a perdedores i són recollides pel crupier. Per exemple, si ix guanyador el número 3 es col·loquen dues fitxes en la fila transversal 0/2/3, i es retira la resta.
b) Sèrie Petita o sèrie 5/8 o Terç del Cilindre. L'aposta es fa sobre els dotze números que conté el cilindre de la ruleta des del 33 al 27, ambdós inclusivament, passant pel vuit (33, 16, 24, 5, 10, 23, 8, 30, 11, 36, 13 y 27). Es juga amb sis fitxes la representació de les quals en el drap és la següent:
Una fitxa a cavall, respectivament, per als números 5/8, 10/11, 13/16, 23/24, 27/30 i 33/36, que es paga 17 vegades l'aposta.
L'aposta conjunta només es pot realitzar per mitjà del crupier, el qual, rebut i acceptat l'anunci de l'aposta, col·loca les sis fitxes directament en el drap o, quan les circumstàncies del joc així ho aconsellen, en l'espai habilitat a l'efecte (caseller). En este últim cas, si ix guanyador un número de la sèrie, el crupier retira del caseller les fitxes corresponents i les col·loca en la posició del drap que represente la combinació guanyadora, la resta de fitxes es tracten com a perdedores i són recollides pel crupier. Per exemple, si ix guanyador el número 5 es col·loca una fitxa en el cavall 5/8, i es retira la resta.
c) Orfes. L'aposta es fa sobre vuit números en total i comprén les dues sèries correlatives de números continguts en el cilindre de la ruleta compresos entre l'1 i el 9 (1, 20, 14, 31, 9) i del 17 al 6 (17, 34, 6), ambdós inclusivament. Es juga amb cinc fitxes, la representació de les quals en el drap és la següent:
– Una fitxa a ple per al número 1, que es paga 35 vegades l'aposta.
– Una fitxa a cavall, respectivament, per als números 6/9, 14/17, 17/20, 31/34, que es paga 17 vegades l'aposta.
L'aposta conjunta només es pot realitzar per mitjà del crupier, el qual, rebut i acceptat l'anunci de l'aposta, col·loca les cinc fitxes directament en el drap o, quan les circumstàncies del joc així ho aconsellen, en l'espai habilitat a l'efecte (caseller). En este últim cas, si ix guanyador un número de la sèrie, el crupier retira del caseller les fitxes corresponents i les col·loca en la posició del drap que represente la combinació guanyadora, la resta de fitxes es tracten com a perdedores i són recollides pel crupier. Per exemple, si ix guanyador el número 17 es col·loca una fitxa en els cavalls 14/17 i 17/20, i es retira la resta.
d) Joc al zero. L'aposta es fa sobre els set números continguts en el cilindre de la ruleta des del 12 al 15, ambdós inclusivament, passant pel zero (12, 35, 3, 26, 0, 32 i 15). Es juga amb quatre fitxes, la representació de les quals en el drap és la següent:
– Una fitxa a ple per al número 26, que es paga 35 vegades l'aposta.
– Una fitxa a cavall, respectivament, per als números 0/3, 12/15, 32/35, que es paga 17 vegades l'aposta.
L'aposta conjunta només es pot realitzar per mitjà del crupier, el qual, rebut i acceptat l'anunci de l'aposta, col·loca les quatre fitxes directament en el drap o, quan les circumstàncies del joc així ho aconsellen, en l'espai habilitat a l'efecte (caseller). En este últim cas, si ix guanyador un número de la sèrie, el crupier retira del caseller les fitxes corresponents i les col·loca en la posició del drap que represente la combinació guanyadora, la resta de fitxes es tracten com a perdedores i són recollides pel crupier. Per exemple, si ix guanyador el número 26 es col·loca una fitxa a ple en este número, i es retira la resta.
En tots els casos, el jugador que guanya conserva la part premiada de la seua aposta i pot retirar-la.
C) Possibilitats o jugades senzilles
Possibilitats. Els jugadors poden apostar sobre parell o imparell (números parells o imparells); sobre roig o negre (números rojos o negres), o sobre «falta” (números de l'1 al 18) o «passa» (números del 19 al 36).
En tots estos casos, el jugador que guanya conserva la seua aposta i pot retirar-la. El guany és el valor de la quantitat apostada.
a) Supòsit d'eixida del zero. En este cas, s'oferixen al jugador que ha apostat dues solucions sobre una jugada senzilla: primera, retirar la meitat de la seua aposta, mentre que l'altra meitat la recupera la banca; i segona, deixar la totalitat de l'aposta a la «presó». Si a la jugada següent no ix el zero, les apostes guanyadores col·locades a la «presó» recobren purament i simplement la llibertat i es perden definitivament totes les altres.
b) Si el zero ix per segona, tercera vegada, etc., el jugador té la mateixa opció, tenint en compte que el valor residual de l'aposta perd de nou el 50 per 100 del seu valor a cada eixida del zero. No obstant això, si el valor residual de l'aposta queda per davall del mínim de la taula, l'aposta ha de quedar de nou a la “presó”.
Si el zero ix en l'última jugada de la sessió, el jugador està obligat a acceptar el reintegrament de la meitat o de la quarta part de l'aposta inicial, segons que es tracte de la primera o segona eixida del número zero.
2. Màxims i mínims de les apostes
A) Normes generals sobre estos límits
El mínim de les apostes en la ruleta està determinat en l'autorització concedida per la Comissió Tècnica del Joc.
El màxim es fixa tenint en compte les combinacions de joc existents:
a) En les jugades senzilles, el màxim representa 360 o 540 vegades la quantitat fixada com a mínim de l'aposta.
b) En les jugades múltiples, el màxim està representat:
En el ple o número sencer, per 20 o 30 vegades el mínim de l'aposta; en la parella o cavall, per 40 o 60 vegades; en la fila transversal, per 60 o 90 vegades; en el quadre, per 80 o 120 vegades; en la sisena, per 120 o 180 vegades; en la columna i dotzena, per 240 o 360 vegades, i en la doble columna i doble dotzena, per 480 o 720 vegades; respectant en tot cas que les apostes siguen múltiples dels mínims de les apostes.
B) Normes especials
a) El director de jocs podrà modificar els mínims de les apostes en jocs o taules determinades, sempre que el casino tinga autorització, a l'empara del que disposa l'article 14.e) del Reglament de Casinos de Joc, i, en tot cas durant el desenvolupament de la sessió i una vegada posada en funcionament una taula, el casino podrà variar el límit d'aposta d'esta d'acord amb el que disposa l'article 27.6.a) del reglament.
b) El casino haurà de posar en funcionament una taula, amb el límit mínim d'apostes autoritzat per a este joc, llevat que en l'autorització concreta es dispose una altra cosa.
c) Esta variació en els mínims de les apostes afecta el límit màxim de les apostes i la suma dels diners que el casino ha de tenir en caixa com a garantia de les apostes en la forma establida pel Reglament de Casinos.
3. Funcionament del joc
Les fases successives del joc són les següents:
a) El crupier encarregat de maniobrar la ruleta ha d'accionar el cilindre obligatòriament cada vegada en un sentit oposat a l'anterior i llançar la bola en el sentit invers.
b) Abans d'esta maniobra i mentre la força centrífuga reté la bola en la galeria, els jugadors poden realitzar les seues apostes fins al moment en què el crupier, degut al fet que el moviment de la bola esdevé més lent i està a punt de caure dins del disc, anuncie «no hi van més apostes». A partir d'este moment, no s'ha d'acceptar cap més aposta sobre el drap.
c) Quan la bola s'atura definitivament en una de les trenta-set caselles, el crupier anuncia en veu alta el número i les jugades senzilles guanyadores, i toca amb el seu rascle el número esmentat per a mostrar-lo ostensiblement al públic, a continuació els crupiers cobren les fitxes, retiren les apostes perdedores i paguen les guanyadores, segons l'ordre següent:, columnes, dotzenes, dobles columnes i dobles dotzenes; jugades simples (roig, negre, parells, imparells, passa i falta); files transversals i sisenes, quadre i parelles, i, en últim lloc, els plens o números sencers. En les taules amb un sol drap seran indistintament els crupiers els qui pagaran les apostes guanyadores després de retirar les apostes perdedores.
d) Si una fitxa o qualsevol altre objecte cau en el cilindre durant la rotació de la bola, si la bola salta fora del cilindre o en el cas d'un llançament defectuós de la bola, o si la bola no cau, estant totalment aturada la rotació, el cap de taula ha d'aturar el joc i anunciar immediatament en veu alta «tirada nul·la», rebre la bola i lliurar-la al crupier perquè la torne a llançar, després d'haver-la posat en el número en el qual ha caigut en la jugada anterior.
e) Al final de cada sessió, el cilindre s'ha de tancar amb una tapa amb clau o precinte segellat.
02. Ruleta americana d'un sol zero
El funcionament de la varietat americana de la ruleta respon als mateixos principis que regixen la ruleta anomenada europea o francesa. Per això, en este apartat únicament es recullen aquelles normes que són específiques de la ruleta americana, i, en conseqüència, per a tot el que no s'hi preveu es consideren aplicables les disposicions referents a la ruleta contingudes en l'epígraf 01 del present catàleg.
I. Instruments de la ruleta americana
La taula de joc és de petites dimensions, encara que es pot autoritzar l'ús d'una taula doble. Només pot participar-hi un nombre limitat de jugadors amb fitxes de color no superior a deu, d'acord amb les característiques de la taula, que es fixarà per la Direcció de Jocs. Addicionalment, el cap de taula pot autoritzar apostes realitzades amb fitxes de valor individual de les existents en el casino, sempre que la utilització d'estes fitxes no impedisca la identificació de l'apostador. El mateix cap de taula pot impedir noves apostes mitjançant l'ús de fitxes de valor quan considere que el nombre d'apostes és excessiu per al desenvolupament adequat i control del joc.
Hi ha dues diferències respecte a la ruleta europea:
a) Les apostes es col·loquen sobre un dels dos costats del drap la disposició del qual, per al cas de les apostes en la banda esquerra, és la que es reflectix en la figura número 3.
b) En la vora del cilindre es col·loca un nombre de compartiments transparents igual a la xifra màxima de colors existents. Estos compartiments, netament separats els uns dels altres, estan destinats a rebre una fitxa, sense valor determinat, sobre la qual es col·loca un marcador que indica el valor donat pel jugador a les fitxes d'eixe color. No obstant això, la identificació de les fitxes de color i el valor assignat a estes es pot realitzar a través de pantalles o dispositius electrònics. Este valor pot anar des del mínim fins al màxim de les apostes de la taula sobre un número sencer, i s'ha d'adaptar al valor individual de les fitxes existents en el casino.
Els marcadors del valor assignat a les fitxes pel jugador es poden col·locar també en un lloc pròxim a la taula de joc degudament autoritzat o bé ser col·locats sobre un pedestal adherit a l'arc exterior del cilindre, de forma que la seua base estiga a l'altura de la vora del cilindre.
Figura número 3. Dibuixos del drap de la ruleta americana
II. Elements personals
El cap de taula.
Li correspon controlar el joc i resoldre els problemes que durant el seu transcurs se li presenten, és responsable de la claredat i regularitat del joc, dels pagaments, de totes les operacions efectuades en les seues taules i del control dels marcadors. Estes funcions es duran a terme sobre cada una de les taules, si bé es podran simultaniejar sobre grups de taules contigües sense que el nombre total de taules al seu càrrec puga excedir de dos.
El crupier.
S'encarrega d'accionar el cilindre i de llançar la bola, d'auxiliar el client en la col·locació de les apostes sobre la taula de joc, de la recollida i ordenació de les piles de fitxes, bé de forma manual o mecànica, i d'aquelles operacions que siguen necessàries per al desenvolupament del joc.
L'auxiliar.
S'encarrega, quan així es determine per la Direcció de Jocs en funció de les necessitats de la partida, d'auxiliar el crupier en la classificació de les fitxes.
III. Funcionament del joc
a) En cada jugada, el crupier, quan no estiga assistit per l'auxiliar, ha de reconstruir les piles de fitxes.
b) Els pagaments s'han d'efectuar sempre en l'ordre següent: doble columna, columna, passa, imparell, negre, roig, parell, falta, doble dotzena, dotzena, sisena, transversal, quadre, parella o cavall i en últim lloc el ple o número sencer; però si un jugador té diverses combinacions guanyadores, es paguen totes d'una sola vegada, encara que les apostes siguen de distinta classe. Els pagaments es realitzen amb fitxes de color d'un valor determinat, pròpies del jugador guanyador, o amb fitxes i plaques de valor o ambdues.
IV. Combinacions del joc
Dins de les jugades senzilles, si ix el zero, es perd la meitat de l'aposta i es recupera l'altra meitat.
V. Màxims i mínims de les apostes
El mínim de l'aposta està determinat per l'autorització concedida per la Comissió Tècnica del Joc. El jugador, en el moment en què s'atribuïx una sèrie de fitxes, pot fixar el valor que vol donar a cada una d'elles, dins dels límits del mínim i màxim sobre un número sencer. Si no es fa ús d'eixa facultat cada una de les seues fitxes representa el mínim de l'aposta de la taula.
a) El màxim ve fixat: respecte a les jugades senzilles, el màxim representa 180 o 360 vegades la quantitat fixada com a mínim de l'aposta.
b) Respecte a les jugades senzilles, el màxim ve representat per:
En el ple o número sencer, per 20 o 30 vegades el mínim de l'aposta; en la parella o cavall, per 40 o 60 vegades; en la fila transversal, per 60 o 90 vegades; en el quadre, per 80 o 120 vegades; en la sisena, per 120 o 180 vegades; en la columna i en la columna o dotzena, per 240 o 360 vegades; i en la doble columna i en la doble dotzena, per 480 o 720 vegades.
03. Vint-i-u o Black Jack
I. Denominació
El Vint-i-u o Black Jack és un joc d'atzar practicat amb naips dels denominats de contrapartida, en el qual els participants juguen contra l'establiment i l'objectiu del joc és aconseguir vint-i-un punts o aproximar-s'hi sense passar d'este límit.
II. Elements del joc
1. Taula de joc
Taula semicircular de mesures i característiques similars a les de pòquer sense descart i mini punt banc en la seua modalitat per a set o nou jugadors.
Figura número quatre. Dibuix de la taula de Black Jack
2. Cartes o naips
Al Black Jack es juga amb sis baralles de 52 cartes cada una, tres d'un color i tres d'un altre. Les figures valen 10 punts, l'as un punt o onze, segons convinga al jugador, i les altres cartes tenen el seu valor nominal.
3. Distribuïdor o sabot
És un recipient, de funcionament manual, mecànic o electrònic, degudament homologat, on s'introduïxen les cartes, una vegada escartejades convenientment, per a distribuir-les. En el cas que el distribuïdor o sabot siga electrònic l'escartejament previ de les cartes es pot realitzar automàticament al seu interior.
Tots els distribuïdors han de ser numerats en cada establiment i guardats en l'armari de les cartes o en un altre distint que complisca les mateixes exigències. No obstant això, els distribuïdors, manuals o electrònics, es podran mantenir en la mateixa taula sempre que, proveïts de clau, precinte segellat o qualsevol altre sistema de tancament, acabada la sessió romanguen convenientment tancats. La distribució a les diferents taules la fa el director de jocs o empleat responsable a l'inici de cada sessió, procurant evitar que els mateixos distribuïdors es destinen sistemàticament a les mateixes taules.
III. Personal del Black Jack
El cap de taula. Li correspon supervisar el joc i resoldre els problemes que durant el seu transcurs se li presenten, funcions que s'han de dur a terme sobre cada una de les taules, si bé es poden simultaniejar sobre grups de taules contigües i homogènies sense que el nombre total de taules al seu càrrec puga excedir de tres en la modalitat de nou jugadors i de quatre en la modalitat de set jugadors. No obstant això, si la Direcció de Jocs, i per al conjunt del casino, opta per compatibilitzar les funcions de supervisió del cap de taula sobre jocs de naips de contrapartida no homogenis (Black Jack, mini punt banc i pòquer) el nombre de taules al seu càrrec no podrà excedir de dos.
El crupier. És qui dirigix la partida i té com a missió escartejar les cartes, distribuir-les als jugadors, retirar les apostes perdedores i pagar les que resulten guanyadores. El crupier pot disposar d'una banqueta o cadira adequada a la seua activitat.
IV. Jugadors
a) Asseguts. El nombre de jugadors als quals es permet participar en el joc ha de coincidir amb el nombre de places d'apostes marcades en la taula de joc, la xifra màxima del qual és set o nou. Si algunes places no estan cobertes, els jugadors poden apostar sobre les vacants dins dels límits de l'aposta, sobre ella mana el de major aposta o, en cas d'igualtat, el de mà més pròxima a la capseta. Així mateix, poden apostar sobre la mà de qualsevol altre jugador dins dels límits de l'aposta màxima. En qualsevol cas, el jugador situat en la primera línia davant de cada casella és qui mana en la casella.
Cada mà d'un jugador es considera individualment i ha de seguir l'ordre normal de distribució i petició de cartes.
b) També poden participar en el joc els jugadors que estiguen drets que aposten sobre la mà d'un jugador, dins dels límits de l'aposta màxima de cada plaça. No obstant això, no poden donar consells ni instruccions al jugador, i han d'acceptar les seues iniciatives.
c) En cap cas el nombre d'apostes per places o casella podrà excedir de quatre.
V. Regles del joc
1. Possibilitats de joc
a) Joc simple o Black Jack.
Quan s'han efectuat totes les apostes el crupier distribuïx un naip a cada mà, començant per la seua esquerra, seguint el sentit de les agulles del rellotge, i donant-se ell mateix un altre naip.
Després, i sempre en el mateix ordre, distribuïx un segon naip a cada mà.
Seguidament pregunta als jugadors que tenen la mà si volen naips addicionals. Cada jugador pot refusar o demanar naips complementaris, un a un, fins que ho considere oportú, però en cap cas pot demanar naips suplementaris si ha obtingut ja una puntuació de 21 o més. Si una mà obté una puntuació superior a 21 perd, i el crupier recull immediatament la seua aposta i els naips abans de passar a la mà següent.
Quan els jugadors han fet el seu joc, el crupier es dóna a ell mateix una o diverses cartes. En arribar a 17 punts s'ha de plantar i no pot prendre naips suplementaris. En cas contrari, ha de demanar uns altres naips fins que el total de la seua puntuació arribe a 17 o més. Quan tinga un as entre les seues cartes, ha de comptar-lo com a 11 punts si amb este valor arriba a 17 o més i sempre que no compte amb ell més de 21 punts; en este cas pren el valor d'un punt. No obstant això, si tots els jugadors s'han passat, el crupier no necessita prendre més cartes.
El crupier, després d'anunciar la seua puntuació, recull les apostes perdedores i paga les guanyadores, de dreta a esquerra. Aleshores recull les cartes i les col·loca cara cap avall en un recipient destinat a esta finalitat, i aparta les seues en últim lloc.
Si la banca s'ha passat de 21 punts, ha de pagar totes les apostes que encara estiguen sobre la taula de joc.
Si no arriba a 21 punts, recull les apostes de les mans que tenen una puntuació inferior a la seua i paga aquelles que la tenen superior. Les mans que han obtingut una puntuació igual a la del banca són nul·les i els seus titulars poden retirar les seues apostes una vegada que s'han recollit les seues cartes.
Els pagaments es faran a la par, és a dir, pel mateix import de l'aposta, però si un jugador fa un Black Jack, que consistix a arribar als 21 punts només amb dos naips, se li paga sempre a raó de tres per dos. El Black Jack sempre guanya a la puntuació de 21 que s'ha obtingut amb més de dues cartes.
b) L'assegurança.
Quan el primer naip del crupier és un as, els jugadors que tinguen Black Jack poden sol·licitar el pagament a la par, acabant amb això la seua jugada, o assegurar-se contra el possible Black Jack de la banca. El crupier proposarà esta assegurança al conjunt de jugadors i abans de donar la tercera carta al primer jugador que la demane. A partir d'este moment, ningú pot assegurar-se.
El jugador que s'assegura diposita sobre la línia «assegurança», situada davant del seu lloc, una quantitat com a màxim igual a la meitat de la seua aposta primitiva. Si el crupier trau aleshores un 10, és a dir, si fa un Black Jack, recull les apostes que perden i paga les assegurances a raó de dos per un. Si no fa Black Jack recull les assegurances i cobra o paga les altres apostes com en el joc simple.
c) Les parelles.
Si un jugador rep les dues primeres cartes del mateix valor, pot jugar a dues mans. Si utilitza esta possibilitat ha de fer una aposta igual a la seua inicial en l'altra carta. Estes dues cartes i estes dues apostes es consideren aleshores com a mans separades i independents i cada una té el seu valor i destí propis. Pot, per tant, formar tantes mans com siga el nombre de cartes d'igual valor que reba, fins a un màxim de sis parelles per cada mà inicial. El jugador es planta, demana cartes i juga en les mateixes condicions que en el joc simple, començant per la mà que està situada més a la seua dreta abans de passar a la següent. Si forma una nova parella, pot novament separar-la i dipositar una altra aposta igual.Si un jugador separa una parella d'asos, no se li permet demanar més que un sol naip per cada as que ha format una nova mà.
Si un jugador separa una parella d'asos o una parella de cartes que valguen 10 punts cada una i la següent és un as, esta jugada no es considera com a Black Jack i se li paga només una vegada la seua aposta.
d) Aposta doble.
Quan el jugador obté 9, 10 o 11 punts amb els dos primers naips, o un 8 i un as, o un 9 i un as, pot doblar la seua aposta. En este cas, només té dret a un sol naip suplementari, i el valor de l'as inicial és d'1 punt. La doble aposta està autoritzada per a totes les mans incloses les parelles.
En el supòsit indicat el crupier advertirà expressament el jugador que el valor de l'as és d'un punt.
e) Menor o major de 13
Independentment de les possibilitats de joc abans detallades, el casino podrà posar en ús la modalitat de jugada simple per a menor o major de 13. Consistix en una aposta opcional i independent en la qual el jugador aposta sobre si el total de punts dels seus dos primers naips, sent sempre un el valor de l'as, és inferior o superior a 13; l'aposta es perd en ambdós casos per un total igual a 13. Els pagaments es faran a la par, és a dir, per la mateixa quantitat de l'aposta col·locada en els espais habilitats per a major o menor, i esta pot ser qualsevol quantitat dins del límit mínim i màxim operatiu en la taula.
2. Apostes acumulades i progressius
La Conselleria competent en matèria de joc pot autoritzar per a este tipus de joc les denominades apostes especials acumulades o bonus per a l'obtenció de premis especials en diners, o el seu equivalent en espècie, en relació amb combinacions especials de naips obtingudes pels jugadors dins de les seues mans durant les partides ordinàries i també entre diverses taules de Black Jack.
Així mateix, es poden autoritzar apostes addicionals i independents per als jugadors, anomenades “progressius”, l'objectiu de les quals és aconseguir un premi especial que depén només de la jugada que obté el jugador i de l'import acumulat pel progressiu en aquell moment, amb la deducció prèvia autoritzada a favor de l'establiment. Per a jugar al progressiu, cada jugador ha de dipositar una quantitat estipulada en la ranura amb comptador destinada a esta finalitat. Així mateix, pot existir un progressiu comú a diverses taules. El desenvolupament d'esta modalitat de joc ha d'estar exposat en un lloc visible de la taula i ha d'indicar les combinacions que comporten premi i el seu import.
L'import de l'aposta del progressiu no pot ser superior a la meitat de l'aposta mínima de la taula.
3. Màxim i mínim de les apostes
Les apostes dels jugadors, exclusivament representades per fitxes, han de realitzar-se, dins dels límits del mínim o múltiples i màxim abans de distribuir les cartes.
a) El mínim ve fixat per l'autorització concedida per la Comissió Tècnica del Joc. Són aplicables a este joc les normes de la ruleta referents a la possibilitat de modificar el mínim i el màxim de les apostes.
b) El màxim de les apostes és fixat per cada taula en l'autorització en 50, 100 o 200 vegades el mínim de l'aposta.
El màxim s'entén per mà i pot ser sobrepassat en el supòsit d'un jugador assegut, titular de diverses mans d'altres jugadors.
4. Funcionament del joc
Hi ha diverses operacions que són prèvies a l'inici de cada partida:
a) Els naips s'extrauen del dipòsit, es desempaqueten i s'escartegen segons les normes que reglamentàriament es determinen.
b) Finalitzades les operacions prèvies, cada una de les piles s'escarteja i s'escapça per separat, almenys tres vegades. Seguidament el crupier reunix els sis jocs i els escapça i, finalment la mitja dotzena es presenta al jugador que ha rebut la carta roja en l'última passada per a un nou i últim escapçament, en el supòsit que refuse fer-lo, el crupier l'oferirà als altres jugadors, seguint les agulles del rellotge, perquè l'efectuen, començant per l'esquerra del crupier, si cap dels jugadors accepta fer l'últim escapçament, este el farà el cap de taula. A l'inici de la partida l'últim escapçament començarà a oferir-se al primer jugador assegut en la taula, començant per l'esquerra del crupier.
Després d'este últim escapçament, el crupier col·loca un separador de mostra o de bloqueig, a fi de deixar com a reserva una quantitat de cartes equivalent com a mínim a un joc. A continuació s'introduïxen les cartes en el distribuïdor o sabot.
c) Abans de distribuir les cartes, el crupier separa les cincs primeres del distribuïdor i després comença la partida.
Les cartes es distribuïxen sempre amb les cares cap amunt. Quan apareix el separador, el crupier l'ha d'ensenyar al públic i ha d'anunciar que la jugada que està realitzant és l'última de l'escapçament. Si en el distribuïdor apareix una carta amb la cara cap amunt s'ha d'eliminar.
04. Bola o Boule
I. Denominació
La bola o boule és un joc d'atzar, dels denominats de contrapartida, en el qual els participants juguen contra l'establiment organitzador i la possibilitat de guanyar, igual que en la ruleta, depén del moviment d'una bola que es mou dins d'una plataforma circular.
II. Elements del joc
El joc de la bola es practica en una taula, en el centre de la qual hi ha una plataforma circular i, als seus costats, dos draps destinats a rebre les apostes. També pot incloure un sol drap.
La plataforma esmentada consistix en un plat circular d'1,50 metres de diàmetre inserit en un quadre d'1,85 metres de costat. En el centre hi ha un eixint al voltant del qual es distribuïxen dues files, amb 18 orificis, i amb la numeració de l'1 al 9, en un dels quals anirà a caure la bola de cautxú indicant el número guanyador.
Els orificis amb els números 1, 3, 6 i 8 són de color negre, els números 2, 4, 7 i 9 de color roig, i el número 5 ha de ser groc o d'un altre color, però mai roig o negre.
Els draps de joc són idèntics i estan dividits en un determinat nombre de caselles que corresponen a les diverses combinacions possibles. El jugador pot elegir entre les jugades múltiples o senzilles, que consistixen a realitzar l'aposta sobre parell o imparell (números parells o parells), roig o negre (números rojos o negres), passa (números superiors al 5), i falta (números inferiors al 5). El número 5 no figura en cap d'estes combinacions, ocupa la casella central del tauler i pot ser jugat com qualsevol altre número, però no és ni roig ni negre i està exclòs de la sèrie imparell, passa o falta.
Figures número cinc i sis. Dibuix de la plataforma i del drap de la taula de bola
III. El personal
El personal destinat és el següent:
a) El cap de taula és qui la dirigix.
b) Hi haurà crupiers, un per a cada drap, encarregats de llançar la bola, seguint un ordre de rotació establit per la direcció, sense que cap d'ells puga especialitzar-se en esta tasca.
IV. Jugadors
En cada partida poden participar un nombre indeterminat de jugadors.
V. Regles del joc
a) Combinacions possibles
Només es poden usar dues combinacions:
Primera: apostar sobre un número sencer, de l'1 al 9, en este cas el guanyador obté set vegades el valor de la seua aposta.
Segona: apostar sobre una jugada senzilla (roig o negre, parell o imparell, passa o falta). En tots estos casos, el guanyador recupera la seua aposta i rep un valor igual a ella. No obstant això, quan ix el número 5, es perden totes les apostes realitzades sobre les jugades senzilles.
b) Màxim i mínim d'apostes
El mínim d'apostes està fixat en l'autorització concedida per la Comissió Tècnica del Joc. No obstant això, el director responsable de l'establiment pot obrir els draps amb una aposta mínima igual a dues vegades l'autoritzada, sempre que aquell mínim siga mantingut, almenys, en un drap, durant tot el temps en què romanga obert l'establiment.
El màxim d'apostes està fixat en l'autorització. Per a les apostes sobre un número sencer, no pot ser inferior a 40 vegades ni superior a 100 vegades el mínim autoritzat, i per a les jugades senzilles no pot ser inferior a 200 vegades ni superior a 500 vegades el dit número.
Este màxim s'aplica, per taula, a cada jugador considerat aïlladament. Per això, l'establiment no pot fixar un màxim per al conjunt d'apostes que pertanyen a jugadors diferents i col·locats sobre un número sencer o sobre una jugada senzilla.
c) Funcionament del joc
Els jugadors fan les apostes a partir del moment en què el cap de la partida anuncia «facen les seues apostes». Estes es col·loquen, en forma de fitxes, en una de les caselles del drap escollida pel jugador.
A continuació el crupier llança la bola al llarg de la vora exterior del plat circular, en el qual dóna nombroses voltes abans d'arribar a la zona dels orificis. És en este moment quan el crupier pregunta «Estan fetes les apostes?”. Seguidament anuncia «no hi van més apostes». A partir d'aleshores tota aposta dipositada després d'este avís és rebutjada i el crupier torna amb el rascle les fitxes al jugador que ha apostat massa tard.
Una vegada que la bola queda immobilitzada en un orifici, el llançador de la bola anuncia el resultat, dient en veu alta el número guanyador i les jugades senzilles.
Aleshores, el crupier recull, amb el seu rascle, totes les apostes perdedores, deixant sobre la taula les apostes guanyadores, a les quals afegix el guany. El jugador que guanya recupera, en tots els casos, la seua aposta i pot retirar-la del joc.
05. Trenta i quaranta
I. Denominació
El trenta i quaranta és un joc d'atzar dels denominats de contrapartida practicat amb cartes, en el qual els participants juguen contra l'establiment i té diverses combinacions guanyadores.
II. Elements del joc
1. Cartes o naips
Al trenta i quaranta es juga amb sis baralles de les denominades franceses, de 52 cartes cada una, totes d'un mateix color, sense índexs. Les figures valen deu punts, l'as un punt i les cartes el seu valor nominal.
2. Taula de joc
Ha de tenir forma d'escut i estar dividida en quatre caselles, dues de les quals, de mida més gran, corresponen al roig i al negre; ambdues han d'estar separades per una banda central que ha de contenir el color, més avall se situa una casella en forma triangular per a l'invers.
En la part oposada se situa el cap de taula i a cada costat d'ell es col·loquen els dos crupiers. Al davant i a l'esquerra del crupier que escapça ha d'haver una ranura en la qual es dipositen les cartes usades i davant dels dos crupiers la caixa que conté la banca de la taula.
Figura número set. Dibuix de la taula de trenta i quaranta
III. El personal
Cada taula ha de tenir permanentment destinats al seu servici un cap de taula i dos crupiers.
El cap de taula és el responsable del correcte desenvolupament del joc.
Crupiers: hi ha d'haver-ne dos, situats un enfront de l'altre. L'un, el crupier que escapça, s'encarrega de repartir les cartes, i l'altre del pagament de les apostes guanyadores i la retirada de les apostes perdedores.
IV. Jugadors
En cada partida poden apostar un nombre indeterminat de jugadors.
V. Regles del joc
1. Combinacions possibles
S'han de formar dues files desplaçades de cartes, la de dalt es denomina negra i la de baix roja. Es distribuiran les cartes fins que s'obté per cada fila una puntuació compresa entre 30 i 40.
Els jugadors només poden fer ús de les combinacions següents, per les quals reben l'equivalent de la seua aposta:
a) Roig o negre: guanya la fila que té les cartes amb un valor més pròxim a 31.
b) Color o invers: hi ha color si la fila guanyadora és del mateix color que la primera carta de la fila negra.
En cas contrari hi ha invers.
Si dues files de cartes formen el mateix punt, el joc és nul excepte si este punt és 31. En este cas regixen les mateixes disposicions que regulen el sistema del zero en la ruleta. Les apostes iguals o superiors, mitjançant el dipòsit de l'1 per 100 de l'import de l'aposta efectuat en el moment de l'aposta: a l'efecte se situarà un senyal o placa sobre l'aposta en realitzar-la.
2. Màxim i mínim de les apostes
El mínim de les apostes està determinat en l'autorització concedida per la Comissió Tècnica del Joc.
El màxim serà igual a mil vegades el mínim establit.
3. Desenvolupament del joc
Una vegada el crupier ha realitzat l'operació d'escartejar, el jugador més pròxim a la dreta d'este crupier escapça les cartes.
Seguidament el crupier col·loca una carta roja davant de les cinc últimes cartes de la baralla. L'aparició d'esta carta roja determina l'anul·lació del joc en curs, i es posen en la taula i cara cap avall les cinc últimes cartes i es recompten.
Després d'haver introduït les cartes en el sabot es col·loquen, en forma descoberta, sobre la taula, començant necessàriament per la fila negra. Quan el total arriba o sobrepassa els 31 punts, s'inicia la col·locació de les cartes en la fila roja. A continuació el crupier anuncia en veu alta la puntuació de cada fila i les jugades guanyadores (per exemple: dos negre i color guanyen o negre i invers guanyen, i exactament igual començant pel roig, és a dir, dos roig i color guanyen o negre i invers, el crupier anuncia també color guanya o color perd). A continuació es paguen les apostes guanyadores, operació que es realitza obligatòriament jugada per jugada, començant sempre per color o invers, i després negre i roig i per les apostes més allunyades del crupier. Només després d'haver sigut retirades les apostes perdedores es poden pagar les apostes guanyadores.
Les cartes han de romandre sobre la taula durant tot el temps que dure la retirada i el pagament de les apostes, de forma que els jugadors puguen verificar les puntuacions dels distints jocs.
06. Punt i banca
I. Denominació
El punt i banca és un joc de cartes que enfronta diversos jugadors entre ells i la resta d'aquells pot apostar tant a favor de la banca com en contra. Correspon en tots els casos a l'establiment l'exercici de la banca.
II. Elements de joc
1. Cartes
Al punt i banca en totes les seues modalitats es juga amb sis baralles de les denominades franceses, degudament homologades, de 52 cartes cada una, amb índexs grans o petits i mides autoritzats expressament per al casino per la Comissió Tècnica del Joc de 57 * 88 o 62,5 * 88 mil·límetres, la meitat d'un color i l'altra meitat d'un altre. Els naips podran ser usats diverses vegades, sempre que es troben en perfecte estat.
2. Distribuïdor o sabot
Es tindrà en compte el que disposa l'epígraf 03, apartat II, punt 3.
3. Taula de joc
Ha de ser de forma ovalada, amb dos entrants situats un davant de l'altre en els costats majors de la taula, destinats a acollir el cap de taula i els tres crupiers, respectivament. La taula ha de tenir una sèrie de departaments separats i numerats a partir de la dreta del cap de taula, que porta el número u. La numeració ha de ser correlativa, si bé pot eliminar-se el número 13. Cada departament pot acollir un jugador assegut. Existix, així mateix, igual nombre de caselles destinades a rebre les apostes fetes a favor de la banca. La seua numeració es correspon amb la dels departaments dels jugadors. També pot practicar-se el joc en taules reduïdes amb les dimensions que determinen les característiques de cada una de les seues modalitats, per a un nombre de jugadors asseguts igual o inferior a set.
La superfície central de la taula ha de contenir les obertures següents: una destinada a rebre les cartes usades, anomenada cistella; una o dues per a les propines que es donen als empleats, i una altra per a introduir-hi els bitllets que es canvien per fitxes o plaques. Així mateix, hi ha una casella situada en el centre de la taula per a recollir les apostes en favor d'empat.
Figura número vuit, nou i deu. Dibuix de la taula de punt i banca en les tres modalitats.
III. Personal
1. Cap de taula
Li correspon la direcció i supervisió del joc en totes les seues fases, resolent els problemes que durant el seu transcurs se li presenten. També porta una llista on es determina l'ordre de prioritat per a cobrir places que queden vacants.
En la modalitat de joc per a 14 jugadors cada taula de joc tindrà destinat un cap de taula. En les modalitats de joc en taula reduïda, sense perjudici que les funcions de supervisió es duguen a terme sobre cada una de les taules, estes es poden simultaniejar sobre grups de taules contigües i homogènies sense que el nombre total de taules al seu càrrec puga excedir de tres en la modalitat de 9 jugadors i de quatre en la modalitat de 7 jugadors. No obstant això, i per a l'últim cas, si, d'acord amb el que disposa l'epígraf 03, apartat III, es compatibilitzen funcions de supervisió sobre taules de jocs de naips de contrapartida no homogènies, el nombre total de taules al seu càrrec no pot excedir de dos.
2. Crupiers
En la modalitat de joc per a 14 jugadors cada taula té destinats tres crupiers, si bé la Direcció de Jocs pot, en funció de les circumstàncies de la partida, eximir la presència en taula d'un dels crupiers. Són els responsables de les apostes dels seus respectius costats de la taula, així com de recollir les apostes perdedores i pagar les apostes guanyadores. Els correspon també escartejar les cartes i introduir-les al sabot i a la cistella, una vegada usades. Així mateix, han de recollir la deducció que han de fer en benefici de l'establiment, rebre les propines i introduir-les en la ranura destinada a l'efecte. Han d'anunciar l'inici de cada jugada i de la mà guanyadora, i informar els jugadors sobre les regles que cal seguir en cada cas. A més, han de passar el sabot, recollir les cartes al final de cada jugada i comprovar-ne l'estat.
En les modalitats de joc en taula reduïda cada taula tindrà destinat un únic crupier. A ell li correspon dirigir la partida en totes les seues fases, s'encarrega d'escartejar les cartes, introduir-les al sabot i distribuir-les, la primera i la tercera són per a Punt i la segona i la quarta per a Banca, i seguint les regles de la tercera carta extrau una carta addicional per al Punt o la Banca. El crupier pot disposar d'una banqueta o cadira adequada a la seua activitat.
Una vegada s'han recollit les apostes perdedores i pagat les guanyadores, amb la deducció prèvia del benefici de l'establiment, es retiren les cartes amb les cares cap avall i es dipositen en un recipient destinat a esta finalitat.
IV. Jugadors
Poden participar en el joc els jugadors asseguts davant dels departaments numerats i, a opció de la Direcció del casino, els jugadors que romanguen drets.
Per a la distribució de les cartes s'establix un torn rotatori a partir del situat davant del departament número u. Si algun jugador no vol realitzar la distribució, el sabot passa al que està situat a la seua dreta o bé la realitza el mateix crupier.
El jugador que distribuix les cartes juga la mà de la banca; la mà del jugador correspon a aquell que ha realitzat l'aposta més elevada; si no hi ha apostes a favor de la mà del jugador, el crupier té les cartes. Es perd el dret a distribuir les cartes quan la banca perd la jugada i el sabot passa al jugador corresponent, d'acord amb el torn establit.
V. Banca
L'establiment es constituix en banca i li correspon el cobrament i pagament de les apostes. En el cas que la mà de la banca siga guanyadora, s'efectuarà una deducció del 5 per 100 de les apostes guanyadores en benefici de l'establiment.
El mínim de les apostes pot ser distint per a cada taula, però en cap cas pot ser inferior al mínim autoritzat per la Comissió Tècnica del Joc. El màxim de les apostes es fixa per a cada taula en 50 o 100 vegades el mínim i la Direcció del casino pot determinar que les apostes siguen múltiples del mínim de la taula.
VI. Regles del joc
1. Cada jugador rep inicialment dues cartes. El valor del joc depén dels punts adjudicats a cada carta, que són els que duu inscrits, llevat el 10 i les figures, que no tenen cap valor numèric, i l'as, que val un punt. En la suma dels punts es menystenen les desenes i només té valor, a efectes del joc, la xifra de les unitats. Guanya qui té una puntuació de nou o la més pròxima a esta xifra. En cas d'empat, la jugada es considera nul·la i les apostes poden ser retirades, a excepció de les efectuades a «empat», que cobren de l'establiment el seu guany, a raó de vuit a un.
Una vegada rebudes les dues primeres cartes per la mà del jugador i la mà de la banca, si la puntuació d'alguna des les dues mans és 8 o 9, acaba el joc i l'altra mà no pot demanar una tercera carta.
2. Regles de la tercera carta:
a) Per a la mà del jugador.
– Quan la seua puntuació és de 0, 1, 2, 3, 4 o 5 ha de demanar carta.
– Quan la seua puntuació és de 6 o 7, ha de plantar-se.
b) Per a la mà de la banca el joc s'ha d'ajustar al que disposa el quadre següent:
T: Significa demanar tercera carta
P: Significa plantar-se
VII. Desenvolupament del joc
Realitzades les operacions de recompte, d'escartejar les cartes i d'escapçar la baralla, es col·loca a l'interior de la baralla una carta de bloqueig o carta de detenció d'un color que permeta diferenciar-la de les altres, tenint en compte que per davall d'esta carta en queden set. L'aparició de la carta de detenció determina el final de la partida i no es pot fer cap jugada més, excepte la que s'està efectuant en eixe moment.
A continuació el crupier extrau una primera carta i la descobrix. El valor d'esta determina el nombre de cartes que s'han d'inutilitzar i introduir a la cistella. Per a este cas concret, el valor de les figures i els deus és de 10 punts.
L'ordre del crupier «no hi van més apostes» i a continuació «cartes» està dirigida al jugador que té el sabot, perquè repartisca dues cartes, cara cap avall, a cada mà. La primera i tercera carta que corresponen a la mà del jugador són traslladades al crupier, i la segona i la quarta carta que corresponen a la banca queden davall l'angle frontal dret del sabot. Tot seguit, les cartes de la mà del jugador es lliuren al jugador que ha realitzat l'aposta més gran a favor de l'esmentada «mà», el qual les ensenya i a continuació les retorna al crupier que anuncia la puntuació total i les col·loca a la seua dreta. Així mateix, el jugador que distribuïx les cartes, les descobrix i les trasllada al crupier. Este anuncia el punt total per a les dues cartes i les col·loca a la seua esquerra El jugador podrà “saludar” una sola vegada per partida o sabot.
El jugador que durant dues vegades consecutives refusa prendre la mà ha d'abandonar la seua plaça en la taula de joc.
Si d'acord amb les regles establides, el jugador ha de plantar-se, el crupier anuncia “el jugador es planta amb (...) (puntuació total)”; en cas contrari, diu en veu alta “Carta per al jugador”. S'apliquen les mateixes regles a la mà de banca
Acabada la jugada, el crupier anuncia la mà amb la puntuació més alta, que és la que guanya; a continuació es paguen les apostes guanyadores, deduint-ne, si és el cas, el benefici de l'establiment.
En cas d'empat el jugador que aposta a empat cobra el guany establit.
07. Bacarà, chemin de fer o ferrocarril
I. Denominació
El bacarà o ferrocarril, conegut també com chemin de fer, és un joc de cartes dels denominats de cercle que enfronta diversos jugadors entre ells. Un dels jugadors té la banca i poden apostar contra esta tots els jugadors que es troben asseguts i els que es troben darrere d'ells drets.
II. Elements del joc
1. Cartes
S'utilitzen sis baralles, de 52 cartes, de les denominades franceses, sense índexs, la meitat d'un color i l'altra meitat d'un color diferent.
Els naips es poden usar diverses vegades i no s'han de substituir per uns altres, sempre que estiguen en perfecte estat. Pel que fa a les característiques que han de reunir les cartes i a la manera com han de ser escartejades i manejades durant el joc, es tindrà en compte el que disposa el Reglament de Casinos de Joc.
2. Distribuïdor o sabot
Es tindrà en compte el que disposa l'epígraf 03, apartat 11, punt 2.
3. Taula de joc.
Ha de ser de forma ovalada, amb un lleuger entrant en un dels seus costats més grans, que indica la posició del crupier. La taula ha de tenir una sèrie de departaments separats i numerats a partir de la dreta del crupier. Cada departament només pot acollir un sol jugador.
La superfície central de la taula ha de tenir les obertures o ranures següents: una en el centre, també anomenada cistella, on s'introduïxen les cartes usades; una altra a la dreta del crupier, anomenada pou o cagnotte, per a les deduccions en benefici de la casa, i una altra, o si cal dues, per a les propines. La quantitat que constituïx la banca està situada davant del crupier, a la seua esquerra, i a la seua dreta se situen els guanys del banquer que no constituïxen la banca (els que el crupier no ha posat en joc).
III. Personal
Cada taula de joc ha de tenir permanentment al seu servici un inspector, un crupier i un canvista (empleat de canvis).
1. Inspector
És el responsable del desenvolupament correcte del joc. Actua com a delegat de la Direcció i li correspon resoldre qualsevol conflicte plantejat en la taula de joc. Porta una relació dels jugadors que aspiren a ocupar les places que puguen quedar vacants.
2. Crupier.
Sense perjudici de les funcions que se li atribuïxen en este epígraf del Catàleg, té atribuïdes les següents: recomptar, escartejar i introduir les cartes al sabot, traslladar les cartes als jugadors mitjançant la seua pala, anunciar en veu alta les distintes fases del joc i actuacions dels jugadors, calcular i ingressar la quantitat que correspon al pou en la ranura corresponent, i introduir les cartes usades i les propines en les ranures destinades a l'efecte.
Així mateix, li correspon la custòdia i el control de la suma que constituïx la banca i el pagament dels guanys als jugadors. També li correspon orientar els jugadors que ho sol·liciten sobre les regles aplicables a cada cas.
3. Canvista.
Situat dret davant o darrere del crupier, s'encarrega d'efectuar el canvi de diners per fitxes als jugadors que ho sol·liciten i al crupier.
A més pot haver-hi servidors auxiliars en nombre no superior a un per quatre taules o fracció. No poden intervenir en res que es relacione amb el desenvolupament del joc, de les cartes o de les fitxes.
IV. Jugadors
Davant de cada un dels departaments de la taula es pot asseure un jugador. La superfície dels departaments pot ser utilitzada per a dipositar les fitxes i manejar, si cal, les cartes. També poden participar en el joc els jugadors que vulguen, si se situen drets al voltant de la taula i darrere dels que estan asseguts.
A tots els efectes, s'establix l'ordre de prioritat següent entre els jugadors: els jugadors asseguts, sobre els que estan drets; entre els primers se seguix la numeració correlativa dels departaments a partir del que està situat a la dreta del banquer. Entre els que estan drets se seguix el mateix ordre de prioritats que entre els asseguts. El jugador assegut que canvia de lloc durant un escapçament està obligat a deixar passar la mà –»saludar»– a més, no pot exercir el seu dret de prioritat per a adquirir la mà passada, és a dir, per a agafar la banca o per a fer de banc fins que no haja «saludat». Això mateix ocorre quan un jugador ocupa una plaça vacant durant la distribució d'un sabot.
Si el canvi de seient o l'arribada d'un jugador nou es fa en acabar l'escapçament, l'ordre de prioritats quedarà intacte.
En cap cas pot un jugador ocupar plaça de seient en diverses taules de joc simultàniament.
L'ocupació de places vacants es farà de la forma següent: tenen prioritat, durant l'escapçament, els jugadors inscrits en la llista d'espera de l'inspector; una vegada acabat l'escapçament tenen prioritat els jugadors asseguts que han sol·licitat canvi de plaça.
El jugador que durant dues vegades consecutives refusa prendre la mà ha d'abandonar la seua plaça en la taula de joc.
Està prohibit als jugadors drets desplaçar-se de lloc per a seguir la mà. Al jugador que ho faça serà el primer a qui es cobrarà o l'últim a qui es pagarà, segons el cas.
El jugador que està absent de la taula quan li correspon agafar la mà perd la seua plaça en benefici del primer inscrit en la llista d'espera.
En cap cas es pot ocupar una plaça de seient momentàniament buida.
V. Banca
La banca s'adjudica inicialment al jugador situat a la dreta del crupier (assegut davant del departament número 1), és rotatòria i seguix l'ordre de numeració dels departaments.
Qualsevol jugador, assegut o dret, pot en qualsevol passada de la banca associar-se al banquer si este ho accepta i posa a la seua disposició una quantitat determinada. L'associat no pot intervenir en cap moment en el joc i guanya o perd en les mateixes condicions que el banquer.
El jugador pot retenir la banca mentre guanya i en cas de pèrdua ha de cedir-la al jugador situat a la seua dreta. El mateix ocorre quan la banca ha sigut abandonada voluntàriament. Si algun dels jugadors no vol agafar la banca, esta continuarà en rotació per l'ordre establit. En tot cas, el jugador que agafa la banca ho ha de fer, almenys, amb la mateixa quantitat que el que l'ha abandonada voluntàriament.
Si cap jugador assegut vol adquirir la banca, s'oferix als que estan drets, i si ningú l'adquirix, el jugador que ha cedit la banca o que ha passat la mà pot associar-se amb el jugador que l'ha adquirida posteriorment.
Si la banca no ha sigut adquirida en el torn rotatori, se subhasta i adjudica al millor postor d'entre els jugadors asseguts i drets, a excepció del banquer. Els jugadors asseguts només tenen prioritat sobre els que estan drets en el cas de licitacions iguals.
Si algun jugador que està dret adquirix la banca (pren la mà) i la torna a passar, la banca s'oferix primer al jugador assegut a la dreta de l'últim jugador assegut que ha tingut la banca. Si el jugador que adquirix la banca està assegut en el moment de passar-la, la banca s'oferix primer al jugador assegut a la seua dreta.
Una vegada adjudicada la banca, el total que la forma pot ser augmentat pel jugador en relació amb la quantitat oferta, però mai disminuït.
Si la banca adjudicada és superior a la banca anterior, el jugador que ha fet banca abans de passar-li la mà té dret a prendre les cartes, encara que la seua aposta siga inferior a la d'altres jugadors, però només per a una jugada.
El banquer que passa la mà, així com el seu associat, no poden participar en la subhasta de la mà que acaben de passar, però sí que poden fer-ho quan el nou banquer passa la «mà», i així successivament.
Si cap jugador ha adquirit la banca, esta torna al jugador situat a la dreta del banquer que passà la mà, el qual ha d'acceptar-la pel mínim establit en la taula. Si no ho fa, ha de cedir la seua plaça.
Si el jugador que ha adquirit una mà passada perd, el sabot torna al jugador assegut a la dreta del banquer que ha passat la mà.
El jugador que adquirix la banca està obligat a donar cartes almenys una vegada. Si s'hi nega, la banca se subhasta, però no pot licitar per ella ni este jugador ni l'anterior banquer si s'ha passat la mà. Si en esta primera jugada hi ha igualtat de punts la banca pot ser cedida d'acord amb les regles generals.
El mínim de punt o mínim de les apostes, és a dir, la quantitat mínima per a poder jugar com a punt contra la banca, no ha de ser necessàriament idèntic per a les distintes taules, ni pot ser inferior en cap cas al mínim autoritzat per la Comissió Tècnica del Joc, que ha d'aparéixer ostensiblement indicat en la taula.
El màxim del punt o quantitat màxima que pot exposar un jugador és la quantitat equivalent a l'existent en la banca a cada jugada. Quan un jugador arriba a esta quantitat màxima es diu que «fa banc».
El màxim de la banca ha de ser equivalent a 100 vegades el mínim autoritzat per al punt i el mínim de la banca no pot ser inferior al d'este. Amb sol·licitud prèvia dels casinos, es pot autoritzar-se que la banca jugue sense màxim limitat.
La deducció en benefici de l'establiment queda fixada en un 5 per 100 sobre les quantitats guanyades pel banquer a cada jugada.
«Garatge» és la quantitat o conjunt de quantitats que el banquer exclou del joc, quan es donen els casos o circumstàncies següents:
a) Garatge voluntari. Els guanys obtinguts pel banquer normalment passen a formar part de la banca, però aquell pot decidir excloure'ls voluntàriament del joc sempre que la seua suma supere la quantitat equivalent a 50 vegades el mínim del punt, que passa, aleshores, a constituir o formar part del garatge.
b) Garatge obligatori.
És la quantitat que el banquer ha d'excloure del joc en la mesura que l'import de la banca excedisca la suma de valors dels punts.
c) Garatge impropi.
És aquella part de la banca que el banquer no pot posar en joc perquè excedix la quantitat màxima permesa a la banca, és a dir, 100 vegades el mínim del punt.
d) Exclusió del garatge. En el cas que la banca jugue sense màxim limitat, el banquer pot renunciar al garatge anunciant «hi va tot».
VI. Regles del joc
El valor del joc depén dels punts adjudicats a cada carta que són els que porten inscrits, llevat el 10 i les figures, que no tenen cap valor numèric i l'as, que val un punt. Se suma la puntuació de les cartes, es menystenen les desenes i només té un valor la xifra de les unitats. Guanya el joc la puntuació del qual és de nou o la més pròxima a esta xifra. En cas d'empat, la jugada es considera nul·la.
Inicialment i de forma alternativa, el banquer repartix dues cartes tapades al jugador que s'enfronta amb ell, i es dóna a ell mateix dues cartes tapades. Si quan ha rebut les primeres cartes veu que la puntuació és de vuit o nou, les descobrix i abat el joc, i el contrari ha d'ensenyar també el joc.
En els altres casos el jugador que s'enfronta a la banca pot sol·licitar una tercera carta o considerar-se servit, la qual cosa anunciarà utilitzant els termes «carta» i «no», respectivament. L'actuació del jugador ha de tenir en compte les regles següents:
– Quan té 0, 1, 2, 3 o 4, ha de demanar carta.
– Quan té 5, pot optar.
– Quan té 6 o 7, s'ha de plantar.
Si el jugador fa banc, no s'apliquen estes regles i té llibertat per a demanar carta o quedar-se servit, sempre que ho autoritze el director de jocs abans de començar la partida. A continuació, el banquer pot optar entre demanar carta o no fer-ho, excepte quan té zero (bacarà), en què és obligatori sol·licitar una tercera carta. A diferència de les anteriors, la tercera carta es dóna sempre descoberta. El joc acaba amb l'anunci de la puntuació de cada jugador, el descobriment de les cartes i el pagament o retirada de les apostes, si és el cas.
Tot jugador pot sol·licitar al crupier aclariments sobre les regles del joc, i este està obligat a donar-ne. Si el jugador té puntuació de 5 i sol·licita consell al crupier, este l'ha de fer plantar-se.
El banquer pot, si ho vol, sol·licitar del crupier el quadre de jugades de la banca, en este cas s'ha d'ajustar al que este establix.
T: Significa demanar la tercera carta.
P: Significa plantar-se.
O: Significa que es pot optar
VII. Desenvolupament del joc
Perquè el joc puga començar, es condició imprescindible que hi haja en la taula un mínim de quatre jugadors, xifra que s'ha de mantenir durant tota la partida.
Al començament de cada partida, el crupier, després d'escartejar les cartes, les oferix als jugadors i diu: «senyors, les cartes passen». Qualsevol jugador pot escartejar les cartes, però el crupier les ha d'escartejar per última vegada quan li les tornen. Una vegada fet això, oferix les cartes al jugador situat a la seua esquerra, i així successivament, fins que algun dels jugadors escapça la baralla.
A continuació, abans de les set cartes finals de la baralla, es col·loca una carta-bloqueig, o carta de detenció, d'un color que permeta diferenciar-la de les altres. La aparició d'esta carta determina el final de la partida i no es pot realitzar cap jugada més, excepte la que s'està duent a terme en el moment.
Una vegada adjudicada la banca, el banquer anuncia la quantitat posada en joc, que es lliura en fitxes al crupier, el qual les col·loca sobre la taula, a la seua esquerra. Seguidament, el crupier anuncia la suma i indica als jugadors que és la xifra màxima que poden jugar; per a això utilitza l'expressió «hi ha ... euros en la banca».
Si hi ha diversos jugadors que volen fer banca, se seguix l'ordre de les prioritats establit en l'apartat IV.
La banca feta per un sol jugador, fins i tot si està dret, té preferència sobre la banca en associació.
Si cap dels jugadors, asseguts o drets, està disposat a fer banca, pot anunciar-se banca parcial amb l'expressió «banca amb la taula», per a la qual cosa la quantitat de l'aposta ha de ser la meitat de la banca. A continuació, el crupier invita la resta dels jugadors a completar amb les seues apostes la suma en banca, fins que amb la veu «no hi van més apostes» dóna per acabat el temps d'apostar.
El jugador que ha anunciat «banca amb la taula» té dret a agafar les cartes, fins i tot si està dret, excepte quan algú diu la frase «amb la taula i últim complet», i dóna prioritat el fet de completar l'altra meitat. La «banca amb la taula» es considera un acte aïllat i no dóna prioritat per a la jugada següent, excepte que s'haja fet sol.
Si ningú fa banca, ni banca amb la taula, les cartes es donen al jugador assegut l'aposta del qual siga més alta. En cas d'igualtat d'apostes, se seguix l'ordre general de prioritats entre els jugadors. Està prohibit que un jugador assegut unisca la seua aposta a la d'altres jugadors, tant si estan drets com asseguts.
La petició de banca no té preferència quan les cartes han sigut distribuïdes, excepte quan el jugador repetix banca, «banca seguida», en este cas pot fer-ho fins i tot després de la distribució de les cartes, sempre que un altre jugador no les tinga ja a la mà. Té dret a demanar banca seguida el jugador que ha fet banca i ha perdut.
Si en el cas de banca seguida el crupier, per error, dóna les cartes a un altre jugador, estes poden ser reclamades si encara no han sigut vistes (la carta és considerada vista quan s'ha alçat del tapís).
Si la petició de banca seguida es produïx després de la distribució i lliurament de les cartes a un altre jugador, este últim té preferència si ha pres cartes i les ha vistes.
Si una vegada que s'ha anunciat correctament banca seguida, un jugador pren les cartes abans que el crupier les done al jugador que ha anunciat banca seguida, les cartes es retiren encara que s'hagen vist, i es lliuren al jugador al qual corresponen.
Tot banca seguida abandonada pot ser recuperada en el cas que la puntuació entre el banquer i un altre jugador o jugadors siga la mateixa.
Si ningú fa banca i només un jugador aposta contra la banca, este jugador té dret a banca seguida.
Una vegada realitzades les apostes, i després de la veu del crupier «no hi van més apostes», el banquer extrau les cartes del sabot i les distribuïx alternativament d'una en una, començant pel jugador contrari. El crupier trasllada les cartes fins a ell jugador mitjançant la pala. El banquer té formalment prohibit distribuir les cartes abans que el crupier haja anunciat «no hi van més apostes»; no obstant això, pot instar el crupier perquè retire les apostes efectuades després d'haver dit esta frase.
Una vegada examinades les cartes i sol·licitada, si fa el cas, una tercera, es descobrixen els respectius jocs i el crupier paga el guanyador. Si el triomf ha sigut del banquer, el crupier efectua la deducció corresponent al pou o cagnotte, i n'introduïx l'import en la ranura destinada a l'efecte. Els guanys del banquer passen a formar part de la banca, excepte si este decidix excloure'ls del joc, d'acord amb el que es preveu en l'apartat V, en este cas el crupier les col·loca damunt de la taula, a la seua dreta.
Quan s'han acabat les cartes d'un sabot, el crupier realitza les operacions corresponents d'escartejar, escapçar i introduir la baralla al sabot. El banquer que guanya l'última jugada d'una escapçada té dret a continuar com a banquer en la pròxima jugada, si oferix una quantitat igual a la que constituïa aleshores la banca.
Si ho demana algun jugador, les cartes han de ser controlades al final de l'escapçada.
VIII. Errors i infraccions en el joc
1. Està prohibit extraure cartes del distribuïdor abans d'haver acabat el temps de les apostes. Les cartes que ja s'han tret no poden ser reintegrades al sabot en cap cas, i el jugador que les ha tretes irregularment està obligat a continuar la jugada. Si excepcionalment l'inspector creu que no ha d'aplicar esta regla amb tot el seu rigor, la carta o les cartes extretes han de ser obligatòriament refusades i no poden ser utilitzades pel jugador que pren la mà passada.
Tota carta que apareix descoberta quan s'extrau del sabot es considera inservible i s'ha de retirar sense que per això els jugadors puguen disminuir o retirar les seues apostes.
Si durant la distribució apareixen dues o més cartes enganxades entre elles, la jugada s'anul·la.
Si alguna carta cau a terra, només la pot recollir el crupier o qualsevol altre empleat de l'establiment i conserva el seu valor, a continuació es reprén la jugada.
2. Errors del crupier
Si el crupier descobrix accidentalment alguna carta durant la distribució, els jugadors s'han d'ajustar a les regles del joc de banquer i del punt. Si les dues cartes del punt es descobrixen, el banquer ha de tenir en compte el que disposa el quadre de jugades de la banca i ha de demanar carta en els casos opcionals. Qualsevol altra falta comesa pel crupier durant el repartiment de les cartes anul·la la jugada, sempre que la falta no es puga rectificar sense perjudici per al banquer o per al jugador.
Si el crupier anuncia «carta», per error, quan el punt ha dit «no», la jugada es restablix segons el quadre. Si el banquer té 0, 1, 2, 3, 4 o 5 i ja ha tret una carta, esta carta se li adjudica; si n'ha tret dues cartes, se li adjudica la primera i es rebutja la segona; si té 6 o 7, es rebutja qualsevol carta extreta.
3. Errors del banquer
Si el banquer extrau una cinquena carta, després d'haver-ne donat dues al punt i haver-se'n donat dues ell mateix, està obligat a acceptar-la ell en el cas que el punt no demane una tercera carta.
Si en la distribució inicial, el banquer es dóna més de dues cartes, es considera que té una puntuació de zero (bacarà), encara que conserve el seu dret de demanar una altra carta.
Si en donar la tercera carta, el banquer dóna, per error, dues cartes al jugador contrari, se li adjudica la carta amb la qual forme una puntuació més alta. Passa el contrari quan el banquer es dóna a si mateix dues cartes en lloc d'una.
Si durant la distribució de les dues primeres cartes del punt, el banquer en deixa caure alguna en la cistella, es considera que el punt abat amb el 9. Quan passa això amb la tercera carta del punt, es considera que la seua puntuació és de 9. En este cas el banquer tindrà dret a una tercera carta, excepte si té el 7.
Si durant el repartiment el banquer descobrix la primera o la tercera carta, si van les dues dirigides al punt, el banquer ha de descobrir la seua carta respectiva. Si el banquer descobrix per error les dues cartes dirigides al contrari, a més de descobrir les seues dues cartes, ha d'ajustar obligatòriament el seu joc al quadre de jugades de la banca.
El banquer ha de parlar sempre després del punt. Si abat abans que este s'haja pronunciat, els jugadors poden retirar les seues apostes. Quan el banquer, si té 8 o 9, dóna o oferix cartes, perd el seu dret a abatre.
El banquer perd la jugada si introduïx alguna carta a la cistella abans que l'hagen vista de forma inequívoca la resta de jugadors
No pot fer-se cap reclamació contra el banquer quan la jugada ha acabat i les apostes s'han cobrat o pagat.
4. Errors dels jugadors
Està formalment prohibit mirar lentament les cartes rebudes o tenir-les massa temps a la mà. Qualsevol jugador que empre massa temps a anunciar el seu joc no pot continuar tenint les cartes.
Excepte el crupier, ningú pot donar consells als jugadors, Si s'infringix esta regla, s'ha de fer el que disposa el quadre de jugades.
Si per error el punt diu «carta» en lloc de «no», o viceversa, el banquer té dret a donar-li o negar-li la carta, llevat que aquell tinga bacarà. En tot cas, el banquer s'ha de pronunciar abans de traure la carta.
Si el punt s'oblida d'abatre quan li toca, perd este dret; si ha demanat carta, la decisió la pren el banquer. Si el punt que té 9 s'oblida d'abatre perd la jugada si el banquer abat amb 8.
Qualsevol altre error en l'anunci del joc, per part del punt, ha de ser rectificat i, si és el cas, s'han de rebutjar les cartes posades en joc com a conseqüència d'este error. S'exceptua d'esta regla el jugador que fa banca, el qual, en este cas, ha de patir les conseqüències del seu error, excepte si té zero, bacarà, amb les seues dues primeres cartes, aleshores sempre pot sol·licitar una tercera carta.
Si el jugador llança les cartes a la cistella abans que les hagen vistes, la jugada es dóna per perduda.
Les apostes dels punts han d'estar situades a descobert damunt de la taula i les han de vigilar ells mateixos. No es pot acceptar cap reclamació si no s'ha complit esta regla. Si hi ha apostes col·locades sobre la línia, juguen la meitat, i qualsevol altre anunci que fa el jugador obliga el crupier a fer immediatament el canvi, i cap jugador s'hi pot oposar.
Els casos no previstos en este epígraf del Catàleg de Jocs han de ser sotmesos a l'apreciació del cap de la taula, el qual resoldrà
08. Bacarà a dos draps
I. Denominació
El bacarà a dos draps és un joc de cartes dels denominats de cercle, que enfronta un jugador que és la banca amb altres jugadors, i contra el qual poden apostar tant els jugadors que es troben asseguts al voltant de la taula de joc com els que estan situats drets darrere d'aquells.
Rep també el nom de banca o banca francesa i pot revestir dues modalitats: banca limitada i banca lliure o oberta. En el primer cas, el banquer només respon per la quantitat que, situada damunt de la taula, constituïx la banca en cada moment. En la banca lliure o banca oberta, el seu titular respon davant totes les apostes sense límit.
En la banca limitada existix un límit o xifra màxima per a constituir la banca, independentment que durant el transcurs del joc el banquer supere amb els seus guanys la quantitat màxima d'adjudicació.
II. Elements de joc
1. Cartes
S'utilitzen baralles de 52 cartes de les denominades franceses, sense índexs, i és obligatori que siguen sempre baralles per estrenar. Són necessàries sis baralles, tres d'un color i tres d'un altre, tant en la banca lliure com en la limitada.
2. Distribuïdor o sabot
Es tindrà en compte el que disposa l'epígraf 03, apartat II, punt 3.
3. Taula de joc.
Ha de ser ovalada, amb un entrant en un dels costats més grans, que indica la posició del crupier. Davant d'ell es col·loca el banquer, el qual té a la seua dreta el primer drap, format per una sèrie de departaments i numerats a partir del més pròxim al banquer, que porta el número 1; a la seua esquerra hi ha el segon drap, amb el mateix nombre de departaments i amb una numeració correlativa iniciada amb el número següent a l'últim del primer drap, en el departament situat més pròxim al banquer.
A més, cada drap ha de tenir una superfície delimitada destinada a recollir les apostes que es volen realitzar sobre l'altre drap. Les apostes, col·locades sobre la línia que separa aquella superfície de la resta del drap, juguen als dos draps per parts iguals.
En la part lliure de la taula hi ha una primera ranura per a les cartes usades anomenada cistella; una segona ranura a la dreta del crupier per a les deduccions en beneficis de la casa sobre els guanys del banquer, que rep el nom de pou o cagnotte, i una tercera ranura, que poden ser-ne dues, per a recollir les propines.
III. Personal
El personal mínim necessari és: un inspector, un crupier, un canvista i un auxiliar. Serà aplicable a l'inspector, al crupier i al canvista, respectivament, el que disposen els números 1, 2 i 3 de l'apartat III de l'epígraf 07 d'este Catàleg.
IV. Jugadors
També anomenats punts, cada un pot ocupar un dels departaments numerats en la taula. Així mateix, poden seure més jugadors, que s'han de situar darrere dels primers, entre els distints departaments.
Igualment podran realitzar apostes, a qualsevol dels draps, tots aquells jugadors que estiguen drets darrere dels que estan asseguts.
L'ordre de prioritat per a les apostes entre els jugadors és el següent: en un mateix drap, els jugadors asseguts en els departaments numerats més pròxims al banquer; a continuació, la resta dels jugadors pel mateix ordre que els asseguts.
Si s'anuncia banca en els dos draps, es fa un sorteig per a determinar la prioritat dels draps.
Les cartes només poden ser manejades pels jugadors que estan asseguts en departaments numerats, i s'establix un torn rotatori segons l'ordre de numeració de cada drap. En el cas de guanyar la banca, el jugador ha de cedir les cartes seguint el torn establit. S'exceptua d'esta regla el jugador que fa banca i que està dret o assegut per a manejar les cartes.
Els jugadors que volen ocupar una plaça de seient, s'han d'inscriure en la llista d'espera que duu l'inspector a cada taula.
V. Banca
1. A l'hora d'obertura, l'inspector anuncia el nom del banquer i la quantitat de l'import de la banca. Si no hi ha banquer, l'inspector subhasta la banca i l'adjudica al millor postor, i tots els jugadors poden licitar per a obtenir-la.
Si hi ha licitacions iguals, l'adjudicació es fa per sorteig.
L'adjudicació pot fer-se per a una o més talles, i a judici del director de joc, per a un o més dies. L'import de la banca s'ha de dipositar abans del començament de la partida en la caixa del casino, en efectiu o en xecs lliurats pel banc.
El banquer pot abandonar la banca una vegada realitzada la primera jugada, i ha d'anunciar la quantitat que retira. Si el banquer guanya i es retira no pot tornar a ser banquer durant el mateix sabot. S'entén que la banca ha saltat quan no hi queden fons. En este cas, el banquer té dret a continuar, però ha de fer un nou dipòsit igual o superior a l'inicial, o a d'abandonar la banca. Si continua amb la banca pot canviar de sabot.
En qualsevol dels casos, si el banquer abandona la banca, l'inspector la torna a oferir a un altre jugador per la mateixa quantitat inicial. Si no l'accepta ningú, se subhasta o se sorteja una altra vegada, començant després un nou sabot. Si no es presenta cap licitador es dóna per acabada la partida.
El mínim i el màxim de les apostes seran establits en l'autorització. Els mínims poden variar per a les distintes taules de joc.
La quantitat que forme la banca serà necessàriament limitada en la modalitat de banca limitada. En l'autorització es fixarà el màxim i el mínim de la banca.
2. En la banca lliure no hi ha límit màxim per a la banca, i l'establiment no pot fixar un màxim a les apostes dels jugadors. Qualsevol jugador pot ser banquer, en la modalitat de banca lliure, si justifica l'existència d'un dipòsit que es considera suficient en la mateixa caixa de l'establiment o en la d'una entitat de crèdit prèviament admesa per la direcció de l'establiment, de manera que es puguen pagar totes les apostes sense que la responsabilitat de l'establiment puga veure's compromesa en cap moment.
El bacarà amb banca lliure només es pot practicar en una taula per cada establiment i per un màxim de dues sessions separades entre si per l'hora del sopar. En cada sessió es juguen dues talles.
3. La deducció en benefici de l'establiment queda fixada en un 2 per 100 sobre les quantitats guanyades en cada jugada pel banquer per a la banca limitada, i en 1,25 per 100 per a la banca lliure.
VI. Regles del joc
Les regles contingudes en l'apartat VI de l'epígraf 07 del present Catàleg són aplicables amb caràcter general. Sense perjudici d'això s'establixen les adaptacions que es detallen a continuació.
S'enfronten dos jugadors, un per cada drap, contra el banquer, seguint el torn establit en l'apartat IV del paràgraf 5.
Si la puntuació de les dues primeres cartes és de 0, 1, 2, 3 i 4, els jugadors han de demanar una tercera carta; si esta puntuació es de 5 tenen llibertat per a demanar carta o quedar servits, i, finalment, si és de 8 o 9 han de descobrir les seues cartes. El jugador que al principi de la partida fa banc queda exclòs d'esta regla.
El banquer pot demanar carta o plantar-se, excepte si sol·licita el quadre de jugades de la banca al crupier, en este cas l'haurà de seguir sempre que s'indique el mateix per als dos draps. El quadre de jugades de la banca és el recollit en l'epígraf 07 del present catàleg.
Un 8 amb les dues primeres cartes guanya sempre a un 8 o a un 9 aconseguits utilitzant una tercera carta.
Pot demanar banc qualsevol jugador, estiga assegut o dret, per a una sola vegada i al principi de cada partida. El banc inclou els dos draps, però el joc es desenvolupa exactament igual que si foren dos jugadors, de manera que el jugador no pot veure les cartes del segon drap fins que s'haja jugat en el primer drap. En el cas que el joc siga nul, es pot repetir la jugada fins a dues vegades més. S'entén que el joc és nul quan cap dels dos jugadors ha perdut o ha guanyat.
Està prohibit als punts el joc en associació.
VII. Desenvolupament del joc
Perquè el joc puga començar és condició imprescindible que hi haja un mínim de dos jugadors per drap, xifra que s'ha de mantenir durant tota la partida.
Una vegada realitzades les operacions de recompte, escarterjar i escapçar la baralla, s'hi col·loca una carta-bloqueig o carta de detenció d'un color que permeta diferenciar-la de les altres, tenint cura que per davall d'esta carta en queden 10. L'aparició d'esta carta determina el final de la partida i no es pot realitzar cap jugada més, excepte la que s'està jugant.
Una vegada adjudicada la banca d'acord amb el que disposa l'apartat V, el banquer lliura al crupier la quantitat posada en joc, en fitxes, perquè les custodie. A continuació, es realitzen les apostes en ambdós draps, d'acord amb l'ordre de prioritat que establix l'apartat IV, paràgraf 3, fins que el crupier anuncia amb la veu «no hi van més apostes» el final del temps d'apostar. Les apostes no poden col·locar-se immediatament a la dreta o a l'esquerra del banquer i del crupier.
Les apostes col·locades sobre la línia que separa la zona del jugador de la zona de les apostes juguen la meitat, de la mateixa forma que les apostes col·locades damunt de la línia que separa la zona d'apostes d'un drap de la zona d'apostes de l'altre drap juguen als dos draps. En este cas, quan la meitat d'una aposta a cavall representa un nombre imparell d'unitats d'apostes, es considera que la fracció més forta juga al primer drap.
Ales hores, el banquer extrau les cartes del sabot i les repartix d'una en una amb l'ordre següent: primer drap, segon drap i banca. Els crupier trasllada les cartes fins als jugadors mitjançant una pala. Tenen les cartes i són els contraris de la banca els jugadors a què els correspon, d'acord amb el torn establit en l'apartat IV, paràgraf 5. Si ha vist la seua puntuació, el jugador que té la mà, tant si abat com no, ha de deixar les cartes damunt de la taula. Una vegada examinades les cartes, els jugadors que són mà a cada drap han de pronunciar-se segons el seu ordre respectiu i abans del banquer. Acabada la jugada, el crupier separa les cartes i anuncia el punt. El banquer ha d'ensenyar el seu punt en els dos draps.
A continuació el crupier paga les apostes guanyadores i retira les perdedores; si el banquer guanya en els dos draps, o si el seu guany en un drap és superior a la pèrdua en l'altre, el crupier ingressa la quantitat que correspon al pou o cagnotte, en la ranura destinada a l'efecte. Els guanys del banquer passen a formar part de la banca. Si ho demana algun jugador, les cartes han de ser controlades al final de l'escapçada.
VIII. Errors i infraccions en el joc
1. Està prohibit extraure cartes del distribuïdor abans d'haver acabat el temps de les apostes. En cap cas les cartes que s'han tret es poden reintegrar al sabot i el jugador que les ha tretes irregularment està obligat a seguir la jugada. Si en un cas excepcional el director responsable de l'establiment creu que no ha d'aplicar esta regla, la carta o les cartes extretes han de ser obligatòriament refusades i no poden ser utilitzades pel jugador que pren la mà.
Tota carta que apareix descoberta quan s'extrau del sabot es considera inservible i s'ha de retirar, sense que per això els jugadors puguen disminuir o retirar les seues apostes.
Si durant la distribució apareixen dues o més cartes enganxades entre elles, la jugada s'anul·la
Si alguna carta cau a terra, només la pot recollir el crupier o qualsevol empleat de l'establiment i conserva el seu valor, a continuació es reprén la la jugada.
Si, per error, un jugador distint del que té la mà dóna o pren les cartes, es manté la jugada si el jugador que té la mà ja s'ha pronunciat, i a la jugada següent es passen les cartes al jugador que li corresponia.
2. Errors del banquer.
En tots els casos de distribució irregular es rectifica la jugada, si es pot fer de forma evident; en cas contrari s'anul·la la distribució.
Si el banquer dóna carta a un drap que ha dit no o no dóna carta a un drap que ho ha sol·licitat, la jugada es restablix d'acord amb les normes dels errors del jugadors
Si les dues cartes d'un drap es descobrixen durant la distribució, la jugada s'ha de dur a terme d'acord amb el que disposa el paràgraf tercer del número 3 del present apartat i no es pot augmentar, disminuir o retirar cap aposta.
Si durant la distribució algunes cartes cauen en la cistella sense que s'hagen vist, s'anul·la la jugada per al drap que ha perdut les cartes o per als dos draps si són els del banquer. En el cas que es tracte d'alguna de les terceres apostes, si s'ha vist, la recupera el crupier i continua la jugada.
3. Actuacions del banquer en les jugades restablertes.
Si un drap abat les cartes, el banquer està obligat a seguir el quadre de jugades de la banca respecte a l'altre drap, i s'ha de demanar tercera carta en els dos supòsits opcionals.
Quan el quadre de jugades de la banca indica el mateix per als dos draps, el banquer ha de seguir-lo.
Quan el quadre indica demanar carta en un drap i plantar-se en l'altre, el banquer és lliure de plantar-se o demanar si l'error és d'un jugador o del crupier; si l'error és del banquer, este ha de demanar carta obligatòriament si té cinc o menys, i plantar-se en cas contrari. Donar una carta a un drap que no l'ha sol·licitada o donar a un drap la carta destinada a l'altre, no és una falta del banquer, el qual no perd el seu dret a sol·licitar una tercera carta.
4. Errors dels jugadors
Si el primer drap diu «no», i té menys de cinc, i el segon drap ha rebut carta, esta carta torna al primer drap; aleshores el segon drap rep la carta següent, tant si el banquer l'ha recollida com no, i el banquer ha d'actuar d'acord amb el que disposa el número 3 del present apartat.
Si el primer drap demana carta, i té sis o més, la carta que ha rebut va al segon drap, si ha demanat carta, o al banquer, d'acord amb les regles contingudes en este apartat, número 3.
Si el primer drap diu «carta» i després «no» o viceversa, el crupier ha de fer especificar al jugador què vol i ha de verificar la seua puntuació. Si esta és de cinc, la primera paraula es considera correcta, si té un altre punt, la jugada s'ha de restablir d'acord amb les regles dels paràgrafs anteriors.
El jugador que diu «no», i té vuit o nou, perd el seu dret a abatre; si demana carta, la jugada s'ha de restablir d'acord amb els paràgrafs anteriors.
S'han d'aplicar les mateixes regles entre el segon drap i el banquer, en cas d'error d'aquell drap.
5. Està formalment prohibit mirar lentament les cartes rebudes i tenir-les a la mà massa temps. Qualsevol jugador que empre molt de temps a anunciar el seu joc, no pot continuar tenint les cartes.
Excepte el crupier ningú pot donar cap consell als jugadors. Si s'infringix esta regla, s'ha d'aplicar el que disposa el quadre de jugades.
Si les cartes del banquer o d'algun dels draps es llancen a la cistella sense ensenyar, es considera que la seua puntuació era de zero (bacarà). Si esta falta la comet el crupier, s'han de recollir les cartes i la puntuació s'ha de reconstituir d'acord amb el testimoni del jugador les cartes del qual són les llançades a la cistella, i dels altres jugadors que les han vistes.
El banquer que anuncia un punt que no és el seu pot sol·licitar una tercera carta, sempre que els altres jugadors no hagen ensenyat els seus punts. En cas contrari, s'aplica el que disposa el paràgraf tercer del número 3 del present apartat.
No es pot formular cap reclamació una vegada que ha acabat la jugada corresponent i han sigut pagades o cobrades les apostes.
Els casos no previstos en el present Catàleg de Jocs ha de resoldre l'inspector.
09. Daus o craps
I. Denominació
El joc de daus és un joc d'atzar, dels denominats de contrapartida, en el qual els participants juguen contra l'establiment i hi ha diverses combinacions guanyadores.
II. Elements del joc
1. Daus
El joc de daus es juga amb dos daus, del mateix color, de material transparent, amb les superfícies polides, de 20 a 25 mm de costat. Han de tenir les vores ben definides (tallants), els angles vius i els punts marcats al ras. No s'admeten, per tant, daus amb vores bisellades, angles arredonits o punts còncaus.
En una de les cares ha de figurar el número d'ordre del fabricant i les sigles de l'establiment, sense que això perjudique el seu equilibri.
A cada sessió es posen a disposició de cada taula dedicada al joc dels daus sis daus en perfecte estat i diferents dels usats en la sessió anterior.
En la partida s'utilitzen dos daus, els altres quatre queden en reserva en una cavitat prevista per a esta finalitat en les taules de joc, per si de cas s'han de substituir els primers.
III. Personal
A cada taula de daus han prestar els seus serveis un cap de taula, dos crupiers i un stickman.
El cap de taula és el responsable de la claredat i regularitat del joc, col·labora amb els crupiers en el maneig de les fitxes i diposita els diners en caixa.
Els crupiers s'ocupen de recollir les apostes perdedores, de col·locar, si és el cas, les apostes sobre la caixa indicant el punt, i de pagar les apostes guanyadores. S'ocupen, també, dels canvis de bitllets i fitxes que sol·liciten els jugadors.
El stickman és l'encarregat de comprovar el bon estat dels daus, de lliurar-los als jugadors i fer els advertiments necessaris per al desenvolupament del joc.
IV. Regles del joc
1. Combinacions
Els jugadors només poden fer ús de les classes de jugades següents:
A. Jugades senzilles, que es paguen a la par.
Win. Que es juga a la primera tirada. Guanya amb el 7 o l'11, perd amb el 2, 3 o 12. Si ix una altra xifra, el resultat queda en suspens i el número que ha eixit és el punt, que és indicat pel crupier mitjançant una placa col·locada sobre la caixa corresponent a este número. Les apostes sobre el win guanyen si el punt es repetix, perden si ix el 7 i es repetixen si ix una altra xifra. Els daus canvien de mà quan ix el 7, que fa perdre.
Don't win. Que es juga a la primera tirada. Guanya amb el 2 o el 3, perd amb el 7 o l'11 i dóna resultat nul en el 12. Si ix una altra xifra, el resultat queda en suspens i la que ha eixit és el punt. Les apostes sobre don't win guanyen si ix el 7 i perden si el punt es repetix.
Come. Que es juga en qualsevol moment després de la primera tirada. Esta jugada guanya si ix el 7 o l'11 en la tirada següent i perd si ix el 2, 3 o 12. Si ix una altra xifra qualsevol, l'aposta es col·loca sobre la casella que porta el número que ha eixit, i a partir de la tirada següent, guanya si ix este número i perd amb el 7 i el resultat queda pendent si ix qualsevol altre número.
Don't come. Que es juga en qualsevol moment després de la primera tirada. Guanya si ix el 2 o el 3, perd amb el 7 o l'11 i dóna resultat nul amb el 12. Si ix qualsevol altra xifra, l'aposta es col·loca en la casella corresponent, i a partir de la jugada següent guanya si ix el 7 i perd si ix el punt sobre el que està col·locada l'aposta.
Les apostes col·locades sobre win no es poden retirar i s'han de jugar fins que s'hagen guanyat o perdut.
Field. Que es juga en qualsevol moment de la partida i cada tirada és decisiva. Guanya si ix el 2, 3, 4, 9, 10, 11 o 12 i perden tots els altres resultats. Es paga doble si ix el 2 o el 12, i a la par per a les altres puntuacions.
Big 6. Que es juga en qualsevol moment de la partida. Guanya si ix una puntuació de 6 formada de qualsevol manera i perd si la puntuació és 7. Mentre no isca cap d'estes dues puntuacions l'aposta continua, encara que pot ser retirada pel jugador.
Big 8. Que es juga en qualsevol moment de la partida. Guanya si ix una puntuació de 8 formada de qualsevol manera i perd si la puntuació és 7. Mentre no isca cap d'estes dues puntuacions l'aposta continua, però el jugador la pot retirar.
Under 7. Que es juga en qualsevol moment de la partida. Guanya si el total dels punts que formen els daus és inferior a 7 i perd si és igual o superior a 7.
Over 7. Que es juga en qualsevol moment de la partida. Guanya si el total dels punts formats pels daus és superior a 7 i perd quan és igual o inferior a 7.
B. Jugades múltiples que es poden jugar en qualsevol moment de la partida
Hard ways. Que es juga sobre els totals de 4, 6, 8 o 10 formats per dobles; les apostes poden ser reiterades després de cada tirada no decisiva. Guanya si ix el doble elegit i perd amb 7 o si el total del número no està format per dobles. El doble de 2 i el doble de 5 es paguen a set vegades l'aposta; el doble de 3 i el doble de 4, a nou vegades l'aposta.
Joc de 7. Que es paga quinze vegades l'aposta. Guanya si ix el 7, perd si ix qualsevol altre resultat.
Joc d'11. Que es paga quinze vegades l'aposta. Guanya si ix l'11, perd si ix qualsevol altre resultat.
Any craps. Que es paga set vegades l'aposta. Guanya si ix el 2, 3 o 12, perd si ix qualsevol altre número.
Craps 2. Que es paga trenta vegades l'aposta. Guanya si ix el 2, perd amb qualsevol altre resultat.
Craps 3. Que es paga quinze vegades l'aposta. Guanya si ix el 3, perd amb qualsevol altre resultat.
Craps 12. Que es paga trenta vegades l'aposta. Guanya si ix el 12, perd amb qualsevol altre resultat.
Horn. Que es paga quatre vegades l'aposta. Esta sort, que associa el craps amb el joc de l'11, guanya si ix 2, 3, 12 o 11, perd amb qualsevol altre resultat.
C. Jugades associades, que només poden jugar-se quan la jugada simple corresponent, el punt de la qual és conegut, ha sigut apostada i seguixen la seua sort, encara que poden ser retirades després d'un joc no decisiu.
La jugada associada al win l'aposta de la qual es fa en la proximitat i a l'exterior de la jugada senzilla corresponent, guanya amb el punt, perd amb 7 i dóna resultat nul amb qualsevol altre total. L'aposta és pagada 2 per 1 si el punt és 4 o 10; 3 per 2 si el punt és 5 o 9, 6 per 5 si el punt és 6 o 8.
La jugada associada al don't wind, l'aposta de la qual es fa sobre l'aposta principal de la jugada senzilla corresponent, guanya amb el 7, perd amb el punt i dóna resultat nul amb qualsevol altre total. L'aposta es paga 1 per 2 si el punt és 4 o 10; 2 per 3 si el punt és 5 o 9, i 5 per 6 si el punt és 6 o 8.
La jugada associada del come, l'aposta de la qual es fa sobre l'aposta principal de la jugada senzilla corresponent o pròxima a ella. Esta jugada guanya, perd o dóna resultat nul en les mateixes condicions que el come i es paga com la sort associada al win.
La jugada associada al don't come, l'aposta de la qual es fa sobre l'aposta principal de la jugada simple corresponent. Esta jugada guanya, perd o dóna resultat nul en les mateixes condicions que el don't come i es paga com la sort associada al don't win.
D. Les place bets, que poden jugar-se en qualsevol moment de la partida sobre els números 4, 5, 6, 9 o 10 i poden retirar-se les apostes en les tirades no decisives.
La right bet, en la qual l'aposta es fa segons la posició del jugador, a cavall sobre la línia, davant o darrere de qualsevol número elegit. Esta jugada guanya si el punt ix abans del 7; perd amb el 7 o dóna resultat nul. L'aposta es paga 7 per 6 si el punt és 6 o 8; 7 per 5 si el punt és 5 o 9, i 9 per 5, si el punt és 4 o 10.
La wrong bet, en la qual l'aposta es fa en la casella posterior del número elegit i que el crupier l'indica amb l'ajuda d'una contramarca amb la indicació wrong bet. Guanya si ix el 7 abans del punt, perd si ix el punt o dóna resultat nul. L'aposta es paga 4 per 5 si el punt és 6 o 8; 5 per 8 si el punt és 5 o 9, i 5 per 11 si el punt és 4 o 10.
2. Apostes
Les apostes mínima i màxima es determinen en l'autorització del casino.
En les jugades senzilles, l'aposta màxima no pot ser inferior a 100 vegades ni superior a 1.000 vegades del mínim de la taula.
En les jugades múltiples, l'aposta màxima s'ha de calcular de manera que el guany possible siga, com a mínim, igual al que es permet per al màxim sobre les jugades senzilles, i com a màxim, igual al triple d'este guany.
En les apostes associades, de win i come, l'aposta màxima es determina per l'import de les apostes festes efectivament sobre les jugades senzilles corresponents.
En les jugades associades del don't win i del don't come el màxim de l'aposta es fixa en funció del punt jugat, és a dir, per a 4 i 10, el 200 per 100 de l'import de l'aposta feta sobre la jugada senzilla corresponent; per al 5 i 9, el 150 per 100 d'este import, i per a 6 o 8, el 120 per 100 del mateix import.
En les right bet, el màxim de l'aposta es fixa en funció del punt jugat i igual al màxim de les apostes en les jugades senzilles per a 4, 5, 9 i 10 o el 120 per 100 d'este màxim per a 6 i 8.
En les wrong bet, el màxim de l'aposta es fixa d'acord amb el punt jugat i igual al 125 per 100 del màxim de les apostes sobre les jugades senzilles per a 6 i 8, al 160 per 100 d'este màxim per al 5 i 9 i al 220 per 100 per al 4 i el 10.
3. Funcionament
El nombre de jugadors que pot ocupar cada taula de daus no està limitat.
Els daus s'oferixen als jugadors en iniciar-se la partida, començant pel que està situat a l'esquerra dels crupiers i seguint després el sentit de les agulles del rellotge. Si un jugador refusa els daus, estos passen al jugador següent en l'ordre previst. El stickman passa els daus al jugador mitjançant un bastó, evitant tocar-los, excepte quan els haja d'examinar o recollir si han caigut a terra.
El jugador que llança els daus ha de fer-ho immediatament després de l'anunci de «no hi van més apostes», i no els ha de fregar ni guardar a la mà.
El llançador pot demanar que es canvien els daus abans de fer la tirada, però no ho pot fer durant la sèrie de llançaments necessaris per a aconseguir el número designat com a punt, excepte en el cas que un dau salte fora de la taula i caiga a terra, en este cas se li oferix elegir per a acabar la partida entre els quatre daus de la taula que queden. Si al final d'esta no es troba el dau perdut, es proveïx la taula d'un nou joc de daus i es retira l'anterior.
Els daus es llancen al llarg de la taula, de tal manera que s'aturen dins d'esta, després que ambdós daus toquen l'extrem oposat al jugador que els ha llançats.
Els daus han de rodar i no lliscar per tal que la jugada siga vàlida. Si els daus es trenquen, se superposen, munten sobre una fitxa o cauen de la taula o damunt de la vora d'esta, o en la cistella dels daus de reserva, o si el llançament no ha sigut correcte, el stickman anuncia tirada nul·la.
El cap de taula pot privar un jugador del seu dret a llançar els daus, si este incomplix repetidament les regles del llançament.
Després d'un nombre determinat de tirades, el cap de taula pot acordar un canvi de daus. Aleshores, el stickman anuncia canvi de daus, i amb el bastó, posa davant del jugador els sis daus al servici de la taula. El jugador n'agafa dos per a fer la tirada i, a la vista dels jugadors, els quatre que queden es tornen al recipient previst per a esta finalitat.
No poden fer-se apostes després del «no hi van més apostes». El jugador que llança els daus ha d'apostar sobre el win o sobre el don't win abans de fer la tirada, i pot jugar a més sobre totes les altres jugades possibles.
10. Ruleta de la fortuna
I. Denominació
La ruleta de la fortuna és un joc d'atzar, dels denominats de contrapartida, en el qual els participants juguen contra l'establiment organitzador i la possibilitat de guanyar depén del moviment d'una roda giratòria.
II. Elements del joc
La ruleta de la fortuna es practica en una taula, en la qual estan dibuixades les sèries de les apostes.
La ruleta, de fusta, amb un tatxot central en daurat, té un diàmetre de 152 cm i va muntada en un pal de fusta de 8» que es recolza en una sòlida base també de fusta. Té cinquanta-quatre divisions metàl·liques (cel·les); cada una d'elles porta dibuixat un símbol que correspon a una aposta.
La taula està dividida en un determinat nombre de caselles que corresponen a les diverses combinacions possibles. El jugador pot elegir entre les següents combinacions: 24, 15, 7, 4, 2 i jòquer.
La taula ha de tenir una caixa per a l'efectiu, una caixa per a les bestretes, i una altra per a les propines.
Figura número onze. Dibuix de la ruleta i de la taula
III. El personal
El personal destinat és el següent:
a) El cap de taula, és qui la dirigix i és l'encarregat de fer girar la roda.
b) Crupier encarregat d'efectuar els pagaments i retirar les apostes perdedores.
c) Auxiliar, s'encarrega d'ajudar el crupier en el desenvolupament de les seues funcions, quan ho determine la Direcció de Jocs en funció de les necessitats de la partida
IV. Jugadors
En cada partida poden participar un nombre indeterminat de jugadors.
V. Regles del joc
1. Combinacions possibles.
Es pot apostar a 24 posicions, cas en què el guanyador empata; apostar 15 posicions, pagant-se als guanyadors 2 a 1; a 7 posicions, pagant-se 5 a 1; a 4 posicions, pagant-se 10 a 1; a 2 posicions, pagant-se 20 a 1, i en els dos jòquer es paga 45 a 1.
2. Màxim i mínim de les apostes.
El màxim i el mínim de les apostes està fixat en l'autorització de la Comissió Tècnica del Joc.
3. Funcionament del joc.
Els jugadors realitzen les apostes a partir del moment en què el cap de taula anuncia «facen les seues apostes». Estes són col·locades, en forma de fitxes, en una de les caselles de la taula escollida pel jugador.
A continuació el cap de taula fa girar la roda, que dóna nombroses voltes abans d'aturar-se. Quan la roda va perdent força en el gir, el crupier pregunta «estan fetes les apostes?». Seguidament anuncia «no hi van més apostes». Des d'eixe moment tota aposta dipositada després de l'este avís es refusa i el crupier torna la fitxa al jugador que ha apostat massa tard. Una vegada que la roda queda immobilitzada en una casella, el cap de taula anuncia el resultat, dient en veu alta la posició guanyadora.
Aleshores, el crupier recull totes les apostes perdedores i deixa sobre la taula les apostes guanyadores, a les quals afegix el guany. El jugador que guanya recupera en tots els casos l'aposta i pot retirar-la del joc.
11. Pòquer sense descart
I. Denominació
El pòquer sense descart és un joc d'atzar dels denominats de contrapartida que es practica amb naips i en el qual els participants juguen contra l'establiment i hi ha diverses combinacions guanyadores.
II. Elements del joc
1. Cartes o naips.
Al pòquer es juga amb una baralla, de les denominades franceses, de 52 cartes. El seu valor, ordenades de major a menor és: As, K, Q, J, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3 i 2. L'As es pot utilitzar com la carta més menuda davant del 2 o com un as darrere de la K.
2. Taula de joc
Ha de ser de les mateixes mides i característiques que la de Black Jack, amb les caselles d'apostes dividides en dos espais, un per a l'aposta inicial i davant un altre per a la segona aposta.
3. Distribuïdor o sabot
Es tindrà en compte el que disposa l'epígraf 03, apartat II, punt 3.
III. Personal
a) El cap de taula. Li correspon supervisar el joc i resoldre els problemes que durant el seu transcurs se li presenten, funcions que s'han de dur a terme sobre cada una de les taules, si bé es poden simultaniejar sobre grups de taules contigües i homogènies sense que el nombre total de taules al seu càrrec puga excedir de quatre. No obstant això, si es compatibilitzen, d'acord amb el que disposa l'epígraf 03, apartat III, funcions de supervisió sobre taules de joc de naips de contrapartida no homogenis, el nombre total de taules al seu càrrec no podrà excedir de dos.
b) El crupier. És el que dirigix la partida, s'encarrega d'escartejar les cartes, distribuir-les als jugadors, retirar les apostes perdedores i pagar les que resulten guanyadores. El crupier pot disposar d'una banqueta o cadira adequada a la seua activitat.
IV: Jugadors.
1. Asseguts.
El nombre de jugadors als quals es permet participar en el joc ha de coincidir amb el nombre de places d'apostes marcades en la taula de joc, fins a un màxim de sis. També poden apostar a “cegues” sobre les caselles buides o sobre la mà de qualsevol altre jugador i dins dels límits de l'aposta màxima.
2. També poden participar-hi els jugadors que estan drets apostant sobre la mà d'un jugador i dins dels límits de l'aposta màxima. El nombre màxim d'apostes per casella no ha de ser superior a quatre.
En tots els casos, el jugador assegut davant de cada casella és qui mana i no pot ensenyar les seues cartes als altres jugadors que aposten en la seua casella per a demanar consell.
V. Regles del joc
1. Combinacions possibles.
Les combinacions possibles, ordenades de major a menor, són les següents:
a) Escala reial de color. És la formada per les cinc cartes correlatives més altes d'un mateix coll (exemple: As, K, Q, J i 10, de trèvol). Es paga 100 vegades l'aposta.
b) Escala de color. És la formada per cinc cartes correlatives del mateix coll (exemple: 4, 5, 6, 7 i 8, de trèvol). Es paga 25 vegades l'aposta.
c) Pòquer. És el format per quatre cartes d'un mateix valor (exemple: quatre K). Es paga 20 vegades l'aposta.
d) Full. És el format per tres cartes d'un mateix valor i altres dues d'igual valor però diferent de l'anterior (exemple: tres 7 i dos 8). Es paga 7 vegades l'aposta.
e) Color. És el format per cinc cartes no correlatives del mateix coll (exemple: As, 4, 7, 8 i Q, de trèvol): Es paga 5 vegades l'aposta.
f) Escala. És la formada per cinc cartes correlatives, sense que totes elles siguen del mateix coll (exemple: 7, 8, 9, 10 i J). Es paga quatre vegades l'aposta.
g) Trio: És el format per tres cartes d'un mateix valor (exemple: tres Q). Es paga 3 vegades l'aposta.
h) Doble parella. És la formada per dues cartes del mateix valor i altres dues d'igual valor però distint de l'anterior (exemple: dos K i dos sets). Es paga 2 vegades l'aposta.
i) Parella. Es la formada per dues cartes d'igual valor i les altres tres diferents (exemple: 2 Q). Es paga una vegada l'aposta.
j) Cartes majors. Quan no es produïx cap de les combinacions anteriors, però les cartes del jugador són majors que les del crupier. S'entén que les cartes són majors, atenent en primer lloc la carta de més valor, si són iguals, la següent i així successivament. Es paga una vegada l'aposta.
En qualsevol cas, el jugador només guanya les apostes quan la seua combinació és superior a la del crupier, la perd en cas contrari i en cas d'empat conserva l'aposta però sense guanyar cap premi. Quan el crupier i el jugador tenen la mateixa jugada, guanya l'aposta qui té la combinació formada per les cartes de valor més alt, segons les regles següents: quan tots dos tenen pòquer, guanya el que el té superior (exemple: un pòquer de K supera un de Q).
Quan tots dos tenen full, guanya el que té les tres cartes igual de valor més alt.
Quan tots dos tenen escala, de qualsevol tipus, guanya el que té la carta de valor més alt.
Quan tots dos tenen color, guanya el que té la carta de valor més alt (segons el que es descriu per a les cartes majors.
Quan tots dos tenen trio, guanya el que el té format per les cartes de valor més alt (igual que en el pòquer).
Quan tots dos tenen doble parella, guanya el que té la parella formada per les cartes de valor més alt, si coincidix, es passa a la segona parella i en últim cas, a la carta que queda de valor més alt.
Quan tots dos tenen parella, guanya el que la té de major valor, si coincidix es passa a la carta de valor més alt (segons el que es descriu per a les cartes majors).
2. Màxims i mínims de les apostes
Les apostes dels jugadors, exclusivament representades per fitxes, s'han de realitzar dins dels límits mínims i màxims per casella establits per a cada taula.
El director de jocs del casino podrà establir els límits mínims i màxims de les apostes d'acord amb la banda de fluctuació que tinga autoritzada el casino.
3. Bandes de fluctuació per a l'aposta inicial
La banda de fluctuació per a l'aposta mínima inicial es fixa en l'autorització concedida per la Comissió Tècnica del Joc.
El màxim d'aposta per casella té com a límit el de 10, 20, 25 o 30 vegades el mínim operatiu de la taula.
Són aplicables a este joc les normes de la ruleta sobre modificació del mínim i màxim de les apostes.
4. Desenvolupament del joc
Els naips s'extrauen del dipòsit, es desempaqueten i s'escartegen segons les normes del Reglament de Casinos de Joc.
Abans de la distribució de les cartes, els jugadors han d'efectuar les seues apostes inicials dins dels límits mínims i màxims de cada taula de joc. Seguidament, el crupier tanca les apostes amb el «no hi van més apostes» i comença la distribució dels naips d'un en un, excepte quan s'utilitze el sabot automàtic en què es farà de cinc en cinc, cara cap avall, a cada mà, començant per la seua esquerra i seguint el sentit de les agulles del rellotge. Dóna també carta a la banca, i completa la distribució de les cinc cartes a cada mà i a la banca, amb l'excepció que l'última carta per a la banca es dóna descoberta.
Els jugadors miren les seues cartes i tenen l'opció de continuar el joc (anar-hi) dient «hi vaig», o de retirar-se'n (passar) dient «passe». Els que opten per «anar-hi» han de dipositar les seues cartes en la casella destinada la segona aposta, moment a partir del qual el jugador ja no pot manipular-les, i sobre estes, doblar l'aposta inicial, afegint una quantitat doble a esta; els que opten per “passar” perden l'aposta inicial, que el crupier retira en eixe moment.
Després que els jugadors han decidit «anar-hi» o «passar», el crupier descobrix les quatre cartes tapades de la banca.
La banca només juga si entre les seues cartes hi ha, com a mínim, un as i una K, o una combinació superior, si no és així ha de pagar a cada jugador una quantitat idèntica a l'apostada inicialment (1 per 1).
Si la banca juga, és a dir, si té, com a mínim, un as i una K o una combinació superior, el crupier compara les seues cartes amb les dels jugadors i paga les combinacions superiors a la seua, d'acord amb el que disposa l'apartat 1 de les regles del joc per a la segona aposta i paga a la par (1 per 1) l'aposta inicial.
Els jugadors que tinguen combinació inferior a la del crupier perden les seues apostes, les quals són retirades pel crupier.
En cas d'empat es fa el que disposa l'apartat 1.
Qualsevol error en la distribució de les cartes, bé en el seu nombre o en l'aparició indeguda d'alguna carta descoberta, suposa l'anul·lació de tota la jugada.
Està prohibit que els jugadors intercanvien informació sobre les seues cartes o que les descobrisquen abans de temps; qualsevol violació d'esta prohibició suposa la pèrdua de la totalitat de l'aposta.
Una vegada retirades les apostes perdedores i pagats els premis a les guanyadores, es dóna per acabada la jugada i se n''inicia una nova.
5. Carrousel
Al marge de tot el joc de la taula, es pot participar en un carrousel entre totes les taules, en el quals els jugadors que volen introduïxen monedes en una ranura situada davant de la seua casella. La participació en el carrousel habilita el jugador al cobrament de premis addicionals, prèviament anunciats, que podran ser en diners, segons el quadre de guanys per a l'acumulat que a continuació es detalla, o en espècie.
Taula mínima de pagaments per a l'acumulat:
Escala màxima de color 12.000 vegades l'aposta
Escala de color 2.000 vegades l'aposta
Pòquer 400 vegades l'aposta
Full 100 vegades l'aposta
Color 60 vegades l'aposta
12. Pòquer de cercle: normes generals i especialitats del pòquer sintètic
I. Denominació
El pòquer de cercle és un joc de cartes dels denominats de cercle que enfronta diversos jugadors entre ells. L'objectiu del joc és aconseguir la major combinació possible amb una sèrie de cartes.
II. Elements del joc
1. Cartes o naips
Es juga amb una baralla de les denominades cartes angleses de característiques similars a les utilitzades en el joc de Black Jack o Vint-i-u de 52 cartes. El seu valor ordenades de major a menor és: As, K, Q, J, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3 i 2. L'as pot ser utilitzat com la carta més menuda davant de la menor amb què es juga o com as darrere de la K.
2. Taula de joc
Ha de ser de forma ovalada per un dels seus costats i amb un lleuger entrant en el costat contrari destinat al crupier. La taula té una sèrie d'espais o departaments separats i numerats a partir de la dreta del crupier que porta el número 1. Cada departament acull un jugador assegut.
La taula ha de tenir les obertures o ranures següents, una a la dreta del crupier per a les deduccions en benefici de la casa, anomenada pou o cagnotte, i una altra a l'esquerra per a introduir les propines.
3. Benefici
El benefici de l'establiment es pot obtenir elegint una de les dues opcions que es descriuen a continuació:
a) Un percentatge sobre el pot que en cap cas ha de superar el 5%, i que s'aplica en cada un dels intervals d'apostes.
b) Un percentatge que oscil·la entre el 10 i el 20% del màxim de ma la taula o de la resta, per sessió, segons la modalitat de pòquer que es juga. S'entén per sessió una hora de joc més les dues últimes mans.
La Direcció de joc del casino pot fixar prèviament la duració de cada partida sempre que ho faça públic als jugadors. En el cas que el casino no utilitze esta facultat, la duració de la partida ha de ser, com a mínim, la necessària perquè cada jugador que inicia la partida puga tenir la mà en dues ocasions.
III. Personal
Cada taula de joc ha de tenir permanentment al seu servici un crupier. La sala on es desenvolupa el joc està controlada per un cap de sector o equivalent i, a més, pot haver un canvista per a diverses taules.
1. Cap de sector o equivalent
És el responsable del desenvolupament correcte del joc. Actua com a delegat de la direcció del casino, li correspon resoldre qualsevol conflicte plantejat en les taules de joc, i porta una relació de jugadors que volen ocupar les places que puguen quedar vacants.
2. Crupier
Sense perjudici de les funcions que més endavant se li atribuïxen, s'encarrega de les següents: recomptar, escartejar i repartir les cartes als jugadors; anunciar en veu alta les distintes fases del joc i actuacions dels jugadors; calcular i ingressar la quantitat corresponent a l'establiment que ha d'introduir en la ranura que hi ha en la taula per a esta finalitat; controlar el joc i vigilar que cap jugador aposte fora de torn, custodiar i controlar la suma que constituïx el pot i pagar-lo. També resol als jugadors els dubtes sobre les regles que s'han d'aplicar en cada moment de la partida i en el cas que tinga problemes amb algun jugador ho ha de comunicar al cap de sector o equivalent
3. Canvista
En el cas que la direcció ho considere necessari, pot haver una persona que atén les diferents taules la funció de la qual és canviar diners per fitxes.
IV. Jugadors
Davant de cada un dels espais o departaments de la taula de joc, només es pot asseure un jugador. La superfície dels departaments pot ser utilitzada per a dipositar-hi les fitxes i mantenir, si és el cas, les cartes.
Al principi de cada partida se sortegen els llocs.
Si la partida ja està iniciada és el cap de sector o equivalent qui assigna el lloc en la taula si hi ha plaça lliure.
A petició pròpia un jugador pot descansar dues jugades o mans sense perdre el lloc en la taula.
V. Prohibicions
Està totalment prohibit que un jugador abandone la taula de joc i deixe encarregat a un altre jugador que li realitze i iguale les apostes, ja que cada jugador juga per ell mateix i no es permeten les actuacions següents:
a) El joc per parelles ni tan sols temporalment
b) Jugar-se el pot conjuntament
c) Repartir-se el pot voluntàriament
d) La connivència entre jugadors
e) Comprar o afegir fitxes a la resta per a augmentar-lo, una vegada que s'ha iniciat la jugada.
f) Prestar-se diners entre jugadors.
g) Guardar-se les fitxes de la seua resta.
h) Retirar les cartes de la taula o allunyar-les de la vista del crupier i dels altres jugadors.
VI. Regles del joc
1. Combinacions possibles
Els jugadors només poden fer ús de les combinacions que es descriuen a continuació:
a) Escala de color reial: és la formada per les 5 cartes correlatives més altes d'un mateix coll (As, K, Q, J i 10).
b) Escala de color: és la formada per 5 cartes correlatives d'un mateix coll, sense que esta coincidisca amb les cartes més altes (exemple: 6, 7, 8, 9 i 10).
c) Pòquer: és la combinació de cinc cartes que conté quatre cartes d'un mateix valor (exemple: quatre K i un 6).
d) Full: és la combinació de cinc cartes que conté tres cartes d'un mateix valor i altres dues també distintes de valor igual (exemple: tres 8 i dos 7).
e) Color: és la combinació formada per cinc cartes no correlatives d'un mateix coll (exemple: 5, 7, 10, Q i as de trèvols).
f) Escala: és la combinació formada per cinc cartes correlatives de distints colls.
g) Trio: és la combinació de cinc cartes que conté tres cartes del mateix valor i les dues restants sense formar parella (exemple: tres 8, un 7 i un 2).
h) Figures: és la combinació formada per cinc cartes que han de ser as, K, Q o J. Esta combinació només s'utilitza en les varietats de pòquer cobert.
i) Doble parella: és la combinació formada per cinc cartes que conté dues parelles de cartes de distint valor (exemple: dos 6, dos J i un as).
j) Parella: és la combinació de cinc cartes que conté dues cartes del mateix valor (exemple: dos 4, un 6, un 9 i un as).
k) Carta major: quan una jugada no té cap de les combinacions anteriors la guanya el jugador que té la carta major.
En les variants de pòquer que es juguen amb menys de 52 cartes, el color és més important que el full.
2. Empats
Quan diversos jugadores tenen pòquer, guanya qui el té de valor superior (exemple: un pòquer de K supera un de Q).
Quan diversos jugadors tenen full, guanya qui té les tres cartes iguals de valor més alt.
Quan diversos jugadors tenen escala, de qualvol tipus, guanya qui té la carta de valor més alt.
Quan diversos jugadors tenen color, guanya qui té la carta de valor més alt.
Quan diversos jugadors tenen trio, guanya qui el té format per les cartes de valor més alt.
Quan diversos jugadores tenen figures, guanya qui té la parella més alta, i si coincidix, es considera la carta de valor més alt.
Quan diversos jugadores tenen doble parella, guanya qui té la parella formada per les cartes de valor més alt, i si coincidix, es considera la segona parella i en últim lloc, la carta que queda de valor més alt.
Quan diversos jugadores tenen parella, guanya qui la té de valor més alt, i si coincidix, es considera la carta de valor més alt de les restants.
3. Mínims i màxims de les apostes
Les apostes dels jugadors, exclusivament representades per fitxes, han de realitzar-se dins dels límits mínims i màxims que tinga autoritzats el casino.
a) Normes generals sobre estos límits.
El mínim i el màxim de la taula depén de la modalitat de joc que es jugue. El mínim pot variar entre el 20 i el 40% del màxim i l'aposta inicial (“Ante”) serà com a màxim un 50% del mínim de la taula.
Es pot jugar amb tres límits diferents:
1) Split limit: el màxim de l'aposta està limitat per la meitat del pot.
2) Pot amb límit: el màxim de l'aposta està limitat pel pot.
3) Pot sense límit: no hi ha límit per a l'aposta màxima; el mínim no pot ser mai inferior a l'autoritzat, el qual ha d'aparéixer ostensiblement visible en la taula.
b) Normes especials.
El director de joc del casino, dins dels límits autoritzats, pot variar el límit de l'aposta d'una taula una vegada posada en funcionament amb anunci previ als jugadors.
VII. Desenvolupament del joc
Perquè la partida puga començar és condició indispensable que hi haja en la taula de joc com a mínim quatre jugadors, nombre que s'ha de mantenir durant tota la partida.
Repartiment de cartes
Al principi de cada partida el crupier ha de senyalar clarament amb una peça redona (marca) qui té la mà, col·locant-la davant del jugador. La mà anirà rodant en el sentit contrari a les agulles del rellotge cada vegada que toca un nou repartiment de cartes.
El crupier ha de comprovar que estan la totalitat de les cartes que componen la baralla i barallar-les almenys 3 vegades de forma que no siguen vistes pels jugadors, amb l'ordre següent: – barrejar (tipus chemin de fer) – agrupar – escartejar.
Les cartes també poden ser escartejades per qualsevol jugador, però l'última escartejada, en la forma prevista en el paràgraf anterior, sempre l'ha de realitzar el crupier que seguidament oferix les cartes al jugador situat a l'esquerra de la mà per tal que les escapce.
Si en el moment d'escapçar queda al descobert alguna carta de la baralla, s'ha de tornar a escartejar.
Quan s'escapça s'han de complir les condicions següents:
– Usar una sola mà.
– La direcció de l'escapçament ha de ser recta i allunyant-se del cos.
– La mà lliure no pot tocar la baralla fins que, després de l'escapçament, les piles de cartes s'hagen reunit una altra vegada.
– La mà lliure no ha d'obstaculitzar la vista als jugadors de tal forma que no puguen veure el procediment d'escapçament.
Una vegada que s'ha fet l'escapçament, els jugadors que participen en la jugada han de realitzar prèviament una aposta inicial denominada “Ante” fixada pel casino i tot seguit el crupier repartix les cartes en el sentit contrari a les agulles del rellotge.
El crupier ha de tenir cura quan dona les cartes que no siguen vistes pels altres jugadors, per això, en repartir-les, no ha d'alçar-les sinó lliscar-les sobre la taula.
2. Intervals o torns d'apostes
Tot seguit s'inicien les apostes i el crupier va indicant a qui li correspon apostar, segons la variant del pòquer de què es tracte. Totes les apostes es reunixen en un lloc comú anomenat pot.En arribar el torn de les apostes els jugadors tenen les opcions següents:
a) “Retirar-se” i eixir del joc per a la qual cosa ha de fer saber la seua intenció quan siga el seu torn posant les cartes damunt de la taula i allunyant-les el més possible de les cartes que s'estan usant en el joc. En este cas el crupier retira les cartes que no han de ser vistes per ningú.
Quan un jugador es retira no pot participar en el pot, renuncia a totes les apostes que ha realitzat i no pot expressar cap opinió sobre el joc ni mirar les cartes dels altres jugadors.
b) “Passar”. Qualsevol jugador a qui li ha arribat el torn d'apostar i decidix no fer-ho ha de dir “passe” sempre que cap jugador anterior haja realitzat una aposta durant este interval d'apostes. Qualsevol jugador que estiga participant en el joc pot reservar-se fins que algun dels jugadors decidisca apostar, en este cas per a seguir participant en el joc ha de cobrir l'aposta.
c) “Cobrir” l'aposta posant en el pot el nombre suficient de fitxes perquè el valor que representen estes siga igual a la de qualsevol altre jugador però no superior.
d) “Pujar” l'aposta posant en el pot el nombre de fitxes suficients per a cobrir l'aposta incloent algunes fitxes més per a superar l'aposta, la qual cosa fa que els jugadors, situats a la seua dreta, facen alguna de les accions anteriors anteriorment descrites.
Depenent de la varietat de pòquer, i en cada interval d'apostes, el nombre de vegades que un jugador pot realitzar una pujada pot estar limitat; però en el cas que només hi haja dos jugadors no hi ha límit al nombre de vegades.
Al final de les apostes tots els jugadors que queden en la mà (actius) han de haver posat el mateix valor de fitxes en el pot.
Si en acabar el torn de les apostes només hi ha un jugador que ha realitzat una aposta i tots els altres han passat, guanya automàticament la mà i se'n duu el pot sense necessitat d'ensenyar les seues cartes.
Abans de realitzar l'aposta, cada jugador pot reunir les seus fitxes dins de l'espai de la taula que li correspon. Es considera que un jugador ha realitzat l'aposta quan trasllada les fitxes més enllà de la línia que delimita el seu espai o, en situacions pocs clares, des del moment que el crupier introduïx les fitxes en el pot i no hi ha hagut objeccions per part del jugador.
Un jugador no pot realitzar una aposta, veure la reacció dels altres jugadors i pujar l'aposta. Les apostes han de realitzar-se d'una forma clara i immediata, sense simular dubtes respecte d'esta jugada.
Els jugadors que estiguen jugant la mà han de parlar només allò estrictament necessari i, a més, en cada interval d'apostes no poden realitzar-les com si tingueren la màxima combinació amb intenció de confondre i enganyar els altres jugadors. En el cas que algun dels jugadors actue de la forma anteriorment descrita, ha de ser cridat a l'ordre pel crupier i, si reincidix, el cap de sector decidix de forma irrevocable sobre la seua participació o continuació en la partida.
Els jugadors han de disposar de suficients diners en fitxes per a acabar la mà. En el cas que no en tinguen juguen en proporció a la quantitat apostada.
El crupier ha de mantenir les cartes eliminades i els descarts sota control; cap jugador està autoritzat a veure'ls durant la partida. Les altres cartes que té el crupier per a repartir han d'estar juntes i ordenades durant tot el joc, excepte en el moment del repartiment.
El crupier ha de mantenir la baralla en una posició el més horitzontal possible, sense realitzar desplaçaments amb ella i la part superior d'esta ha d'estar sempre a la vista dels jugadors. Quan no tinga la baralla a la mà ha de protegir-la posant damunt una fitxa del pot.
3. Pagaments de les combinacions guanyadores
Una vegada que les apostes han sigut igualades, en l'últim interval d'apostes, cada jugador que prèviament no s'haja retirat ha de mostrar les seues cartes de manera que es puga veure la combinació que té per a establir la combinació guanyadora.
El jugador que haja fet l'última aposta mostra les cartes en primer lloc i a continuació i per torns els restants jugadors començant per la dreta del jugadors que les haja descobert en primer lloc.
No cal que un jugador diga la combinació que té quan mostra les cartes, tampoc es té en compte el que haja dit, ja que és el crupier qui establix el valor de les combinacions descobertes i indica quin és el jugador amb la combinació més alta i, si és el cas, corregix les combinacions que hagen sigut erròniament anunciades pels jugadors.
Una vegada que tots els jugadors han pogut vore les cartes de la mà guanyadora, el crupier recull les cartes de les combinacions perdedores i la guanyadora només es retira quan el crupier li ha lliurat el pot.
En el cas que hi haja combinacions del mateix valor, el crupier repartix el pot entre els diferents jugadors que tenen la mateixa combinació en proporció a les seues respectives restes.
Cap jugador pot influir o criticar el joc que realitze un altre.
No es permet que hi haja persones alienes al joc mirant el desenvolupament de la partida, llevat del personal del casino degudament autoritzat.
Les cartes que dóna el crupier durant la mà només es poden mostrar quan el crupier ho indique al final de la jugada.
Només els jugadors poden veure les seues cartes cobertes i són responsables que ningú més les veja.
VIII. Errors i infraccions en el joc
1. Errors en el repartiment
En general, si durant el repartiment de les cartes es donen alguns dels casos que més avall s'indiquen, es considera que hi ha hagut error en el repartiment i totes les cartes són recollides pel crupier que inicia la mà de nou. Els casos que es tenen en compte són:
a) Si els jugadors no reben les cartes en l'ordre normal.
b) Si un jugador rep menys cartes de les degudes i no es pot corregit l'error abans de començar les apostes.
c) Si un jugador rep més cartes de les degudes i no es pot corregit l'error abans de començar les apostes.
d) Si al començament de la mà un jugador rep una carta que no li correspon i és té constància que l'ha vista.
e) Si hi ha més d'una carta cara cap amunt a la baralla.
f) Si es descobrix que falta una o més cartes a la baralla.
f) Si es descobrix que la baralla és defectuosa.
2. Errors del crupier
a) Si el crupier anuncia una mà de manera equivocada, es considera que les cartes parlen per elles mateixes, i es té en compte la combinació de cartes existent damunt la taula.
b) Si el crupier, en el repartiment de les cartes, li dóna una carta a un jugador absent no es considera error en el repartiment. En el cas que el jugador no arribe quan li toca el seu torn es retira la seua mà i deixa de jugar.
c) Si el crupier, en el repartiment de les cartes, li dóna una carta a un jugador que no va a jugar la mà o a un lloc que es troba buit, no es considera un error en el repartiment, sinó que el crupier dóna les cartes normalment inclòs este espai buit i quan acaba recull les cartes.
3. Errors del jugador
a) El jugador ha de prendre totes les seues decisions amb caràcter immediat amb el fi de no retardar el desenvolupament de la partida; en el cas contrari, el crupier l'ha d'avisar.
b) Si un jugador quan aposta barreja les seves cartes amb els descarts, creient que no han anat més jugadors a igualar la seva aposta, perd el pot, llevat que el crupier o el cap de sector puga reconstruir la mà sense cap dubte. Com a norma general s'ha d'intentar sempre reconstruir la mà i conseqüentment jugar el pot.
c) Si un jugador per a cobrir una aposta posa en el pot un nombre insuficient de fitxes no té dret a retirar-les; només pot afegir les necessàries per a igualar l'aposta.
d) Si un jugador posa en el pot una fitxa per un import superior al necessari, sense anunciar la pujada de l'aposta, es considera que cobrix només l'aposta i se li retorna la quantitat que ha posat de més.
e) Si un jugador per error descobrix les seves cartes, el joc continua sent vàlid.
f) Si un jugador fa una aposta fora del seu torn es considera vàlida però quan arribe el seu torn d'apostes no pot pujar-la.
g) Si un o alguns jugadors, en repartir les cartes, no han posat l'aposta inicial en el pot es considera que la mà es vàlida i han de posar l'aposta inicial si volen participar en la mà. En el cas que no siga possible determinar quins són els jugadors que no han posat l'aposta inicial es juga la mà amb un pot reduït.
h) Si un jugador posa en contacte, voluntàriament o involuntàriament, les seues cartes amb les d'un altre jugador la seua mà és anul·lada així com la de l'altre jugador.
i) Si a un jugador li passa el torn d'apostar ha de fer-ho saber al crupier immediatament. El cap de sector analitzarà la situació i prendrà la decisió oportuna la qual té caràcter irrevocable.
IX. Especialitats del pòquer descobert en la variant de pòquer sintètic
1. Denominació
L'objectiu del joc és aconseguir la combinació de cartes del valor més alt possible, mitjançant la utilització de cinc cartes: dues repartides pel crupier a cada jugador i tres de les cinc cartes comunes que el crupier alinea sobre la taula de joc.
2. Elements del joc: cartes
Es juga amb 28 cartes en lloc de les 52 cartes que té la baralla anglesa completa, i tan sols s'utilitza l'As, K, Q, J, 10, 9 i 8 de cada coll, segons el seu valor i ordre d'importància. L'as pot usar-se com la carta més petita davant del 8 o com la carta més alta darrere de la K.
3. Mínims i màxims de les apostes
Es juga amb un quantitat mínima inicial denominada “resta”. En cas d'esgotar-se la resta, es poden fer reposicions d'acord amb l'escala següent:
a) Resta inicial: de 10 a 200 vegades la quantitat de l'aposta mínima de la taula.
b) Reposicions: de 5 a 100 vegades la quantitat de l'aposta mínima de la taula.
4. Desenvolupament del joc
Una vegada que tots els jugadors han col·locat l'aposta especial assenyalada pel casino, el crupier repartix dues cartes cobertes a cada jugador i descobrix la primera de les cinc cartes comunes.
A partir d'este moment, comença el primer torn d'apostes pel jugador que té la mà. Una vegada fetes les apostes, descobrix la segona carta. Tot seguit comença el segon torn d'apostes, el qual és obert pel jugador que fa l'aposta més alta, i així successivament fins que descobrix la cinquena i última carta i comença l'últim torn d'apostes.
Una vegada acabades les apostes, es descobrixen les cartes començant pel jugador que realitza l'última aposta més alta, i es paga el pot al guanyador o es repartix entre els guanyadors si hi ha diverses jugades del mateix valor.
5. Errors i infraccions en el joc
a) Errors en el repartiment
Si durant el repartiment de les cartes es produïx algun dels casos següents, totes les cartes han de ser recollides pel crupier, el qual ha d'iniciar novament el repartiment de cartes:
– Si els jugadors no reben les cartes en l'ordre establit.
– Si un jugador rep o més o menys cartes de les dues que li corresponen.
– Si apareix alguna carta descoberta.
b) Errors del crupier
– Si el crupier descobrix més d'una carta de les cinc comunes en cada interval d'apostes, es considera com a vàlida la primera i s'han de substituir les altres per cartes de la baralla que no s'hagen usat, i en el cas de no haver-ne suficients, es considera anul·lada la mà.
– Si el crupier descobrix una carta de les cinc comunes, abans que haja finalitzat el torn d'apostes, esta carta es considera nul·la i s'ha de substituir per una altra de nova de les que queden a la baralla.
13. Monte o banca
I. Denominació
El monte o banca és un joc d'atzar dels denominats de contrapartida practicat amb naips, en el qual els participants juguen contra l'establiment i hi ha diverses combinacions guanyadores.
II. Elements del joc
1. Cartes o naips
Al monte es juga amb dues baralles, l'una roja i l'altra blava, de les denominades espanyoles, de 40 cartes cada una, amb quatre colls, oros, copes, espases i bastos, de 10 cartes cada una: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, sota, cavall i rei.
2. Distribuïdor o sabot
Dels regulats en el Black Jack.
3. Taula de joc
De mesures mínimes similars a les d'una taula de punt i banca.
III. El personal
1. Un inspector
És el responsable màxim del joc. Actua com a delegat de la direcció i li correspon resoldre qualsevol conflicte plantejat en la taula de joc.
2. El crupier tirador
És el que dirigix la partida i s'encarrega d'escartejar les cartes i distribuir-les als jugadors, pot estar assistit per un ajudant escartejador.
3. El crupier pagador
És el que retira les apostes perdedores i efectua el pagament de les que resulten guanyadores.
4. Ajudant escartejador
Es el que escarteja les cartes.
IV. Jugadors
Poden participar-hi els jugadors asseguts davant de la taula i els que estiguen drets.
V. Banca
L'establiment es constituïx en banca i li correspon el cobrament i el pagament de les apostes.
Si una vegada efectuades les apostes el primer naip descobert correspon a alguna de les cartes emplaçades, es deduïx de totes les apostes guanyadores un 10% en benefici de l'establiment, excepte en la Vista Hermosa.
VI. Regles del joc
1. Combinacions possibles
a) Jugades múltiples:
– Vista Hermosa. Consistix a apostar que la primera carta que es descobrix és del mateix valor i del coll següent que aquella sobre la qual s'aposta, seguint un ordre circular dels colls: oros, copes, espases i bastos. Casella d'aposta en el drap denominada Vis.
Es paga 32 vegades l'aposta sempre que no hi haja cartes doblades o cremades i es descompta un punt per cada una d'elles.
– Camo, Anti i Viudo.
Camo. Es juga a la carta del mateix valor i del coll posterior a la carta emplaçada. Casella d'aposta en el drap denominada C.
Anti. És l'aposta a la carta del mateix valor i del coll anterior a la carta emplaçada. Casella d'aposta en el drap denominada A.
Viudo. L'aposta es fa a la carta del mateix valor i de cap dels colls immediats a la carta emplaçada. Casella d'aposta en el drap denominada V.
El Camo, Anti i Viudo es paga 11 vegades l'import de l'aposta, en la fase de Primeres del joc i es descompta un punt per carta doblada si n'hi ha.
En la fase del joc de Segones, es paga 5 vegades l'import de l'aposta.
– El Salto. S'aposta una carta del mateix valor que la carta emplaçada de qualsevol dels colls. Casella d'aposta en el drap denominada S.
Només es pot apostar a esta combinació en la fase de joc de Primeres.
Es paga tres vegades l'aposta.
b) Jugades senzilles:
– Cartes. Les apostes sobre cartes es poden fer d'una carta contra una altra de les emplaçades en sentit horitzontal o vertical; o de dues cartes contra les altres dues de les emplaçades cartes. Es guanya quan es descobrix una carta del mateix valor que una de les emplaçades. El guany ascendix al valor de la quantitat apostada (1 per 1).
2. Màxims i mínims de les apostes.
El mínim de les apostes en el joc del monte el determina la Comissió Tècnica del Joc.
El màxim es fixa tenint en compte les combinacions de joc existents:
a) En les jugades senzilles (Cartes) el màxim serà de 300 vegades la quantitat fixada com a mínim d'aposta.
b) En les jugades múltiples el màxim serà:
– En la Vista Hermosa 10 vegades el mínim de l'aposta.
– En el Camo, Anti i Viudo, 30 vegades el mínim de l'aposta en el joc de Primeres i 60 vegades en el de Segones.
– En el Salto, 100 vegades l'aposta mínima.
3. Desenvolupament del joc
El joc té dues fases denominades de Primeres i de Segones, segons el desenvolupament següent:
El crupier tirador rep una baralla de l'ajudant escartejador, si n'hi ha. En el cas contrari el tirador fa les dues funcions. El crupier escapça la baralla, l'introduïx al sabot i comença la partida. Extrau una carta, anuncia «primera carta» i l'emplaça en la casella superior esquerra, seguidament n'extrau una altra, anuncia «segona carta» i l'emplaça en la casella superior dreta. A continuació descobrix dues cartes més, anuncia «tercera carta» i l'emplaça en la casella inferior esquerra, i anuncia «quarta carta» i l'emplaça en la casella inferior dreta.
Les apostes comencen en eixe moment amb l'anunci «facen joc», deixa el temps suficient per a realitzar-les i seguidament tanca les apostes amb el «no hi van més apostes», i comença la fase del joc de Primeres.
Quan ix alguna carta guanyadora en joc amb les emplaçades anteriorment, la carta perdedora es col·loca cara cap avall, es retiren les apostes perdedores i es paguen les guanyadores.
Una vegada s'han efectuat estes operacions, la fase del joc de Primeres ha finalitzat i s'inicia el de Segones, amb les cartes horitzontals que continuen emplaçades.
S'anuncia novament «facen joc» i una vegada que s'han fet les apostes es tanquen amb el «no hi van més apostes» per al joc de Segones.
4. Regles especials
– Per a cartes doblades.
Si en descobrir les dues primeres cartes són del mateix valor es cremen.
Si en descobrir la tercera i quarta carta, per la part superior de la baralla, alguna d'elles és del mateix valor que la primera o la segona, esta carta es considera doblada i es col·loca damunt, es descobrix una nova carta, i si de nou és del mateix valor es considera doblada o triplicada segons pertoque. Finalment, si abans de completar l'extracció de les quatre primeres cartes, d'alguna de les dues primeres es descobriran les quatre del mateix valor, s'anul·la la jugada.
Totes les cartes doblades, triplicades o cremades resten un punt per carta del pagament de l'aposta Vis.
– Per a les apostes a jugades senzilles (Cartes), se seguixen les regles següents:
a) Una carta doblada anul·la la Camo de la carta de davant (horitzontalment) i de la de davall (verticalment). Només guanyen amb l'Anti i el Viudo.
b) Dues cartes doblades anul·len les Camos de les cartes tercera i quarta. Cobren amb l'Anti i el Viudo. En el joc de les diagonals no produïx cap efecte sobre el joc.
c) Una carta triplicada anul·la la Camo i el Viudo de la de davant (horitzontalment) i les Camos de la tercera i quarta carta emplaçada. Guanya la carta de davant només amb l'Anti i les de davall (3ª i 4ª) amb l'Anti i el Viudo.
d) Una carta triplicada i una altra doblada.
Si es triplica la primera i es dobla la segona, la triplicada anul·la la Camo i el Viudo de la segona i de la tercera i la Camo de la quarta. Es guanya amb l'Anti en la segona i la tercera i amb el Viudo i l'Anti en la quarta.
Si es tripliquen la primera i la segona, anul·len la Camo i el Viudo de la tercera i la quarta i només es guanya amb l'Anti.
– Per a les apostes a Salto:
a) Una carta doblada anul·la la Camo de les cartes contràries, només guanya amb l'Anti i el Viudo.
b) Una carta triplicada anul·la la Camo i el Viudo de les cartes contràries, només guanya amb l'Anti.
Figura número dotze. Distribució de la taula de joc
El joc de les cartes dobles
Per a doblar les cartes sempre s'haurà de fer amb les cartes tretes per damunt, és a dir amb la carta tercera o quarta.
Les cartes de Primeres poden ser doblades en traure les dues primeres per davall, sempre que siguen iguals es cremen (anul·len). Cada carta cremada resta un punt per al pagament de la Vista Hermosa.
Exemple de la carta doble
1. Si juga el 2 contra el 5 amb la Camo del 2, la carta no guanya i el 5 no perd. Només guanya i perd amb l'Anti i Viudo.
2. Si juguen el 3 i l'1 contra el 2 i el 5 no guanyen les cartes amb la Camo del 4, guanyen les altres.
3. De la mateixa manera, la carta 5 no perd amb la Camo del 2 i del 4.
4. Si ix el 5 les cartes que juguen contra ell perden totes.
Si les cartes es doblen com en l'exemple següent:
1. Si juga el 5 i el 2 contra el 4 i el 3 les cartes no paguen ni perden amb les Camos del 4 i el 3. Només guanyen i perden amb l'Anti i el Viudo d'ambdós.
2. Amb el 5 i el 2 tot guanya i perd.
El joc de les cartes triples
Per a triplicar les cartes s'ha de fer per damunt, amb la tercera o quarta.
Exemple de les cartes triples
1. Si juga el 2 contra el 5 amb la Camo i el Viudo no guanya la carta i el 5 no perd. Només amb l3'Anti guanyen i perden les cartes.
2. Les «panxes» ni guanyen ni perden amb les Camos del 3 i 4. Només guanyen i perden amb l'Anti i Viudo del 3 i 4.
Si les cartes es tripliquen i doblen com en l'exemple següent:
1. La triple anul·la la Camo i el Viudo del 4 i la doble anul·la la Camo del 3. Això vol dir que amb la Camo i Viudo del 4, les cartes ni guanyen ni perden; només fan joc amb l'Anti.
Amb la Camo del 3, les cartes ni guanyen ni perden, fan joc amb l'Anti i Viudo.
2. Si juga el 5 contra el 2 només guanya i perd amb l'Anti.
Si les cartes es tripliquen com en este exemple:
1. Les triples anul·len la Camo i el Viudo del 4 i 3. Es a dir, les cartes 4 i 3 només guanyen amb l'Anti.

linea