Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

DECRET 6/2015, de 23 de gener, del Consell, regulador de los campings i de les àrees de pernocta en trànsit per a autocaravanes de la Comunitat Valenciana. [2015/563]

(DOGV núm. 7451 de 27.01.2015) Ref. Base de dades 000622/2015

DECRET 6/2015, de 23 de gener, del Consell, regulador de los campings i de les àrees de pernocta en trànsit per a autocaravanes de la Comunitat Valenciana. [2015/563]
Índex

Preàmbul
Títol I. Disposicions generals
Article 1. Objecte
Article 2. Acampada lliure
Article 3. Dispenses
Títol II. Dels càmpings de la Comunitat Valenciana
Capítol I. Disposicions generals
Article 4. Activitats excloses
Article 5. Condició d’establiments públics
Article 6. Distintius
Capítol II. Requisits generals dels càmpings
Article 7. Subministrament d’aigua
Article 8. Subministrament d’electricitat
Article 9. Tractament i evacuació d’aigües residuals
Article 10. Tancament de protecció
Article 11. Vials interiors
Article 12. Recepció
Article 13. Altres servicis
Article 14. Compliment general de la normativa
Article 15. Sistema de seguretat i protecció
Article 16. Adaptació al medi natural
Capítol III. Superfície, classificació i especialitats
Article 17. Superfície i capacitat
Article 18. Classificació i especialitats
Article 19. Requisits de classificació
Capítol IV. Declaració responsable de l’activitat. Procediment d’inscripció
Article 20. Declaració responsable d’inici de l’activitat
Article 21. Inscripció de l’establiment en el registre
Article 22. Documentació preceptiva i contingut de la declaració responsable
Article 23. Classificació i modificacions
Article 24. Canvi de titular
Article 25. Període de funcionament
Títol III. De les àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes de la Comunitat Valenciana
Capítol I. Disposicions generals
Article 26. Activitats excloses
Article 27. Condició d’establiments públics
Article 28. Distintius
Capítol II. Requisits generals de les àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes
Article 29. Subministrament d’aigua
Article 30. Subministrament d’electricitat
Article 31. Tractament i evacuació d’aigües residuals
Article 32. Tanques i vials interiors
Article 33. Recepció
Article 34. Altres servicis
Article 35. Compliment general de la normativa
Article 36. Sistema de seguretat i protecció
Capítol III. Superfície, classificació i tramitació
Article 37. Superfície i capacitat
Article 38. Classificació
Article 39. Requisits tècnics específics
Article 40. Reserva i ocupació temporal
Article 41. Tramitació, canvi de titular i període de funcionament

Títol IV. Règim disciplinari
Article 42. Infraccions
Disposició addicional única. Incidència econòmica en la dotació de gasto
Disposició transitòria única. Termini d’adaptació
Disposició derogatòria única. Derogació normativa
Disposició final primera. Normes de desplegament
Disposició final segona. Entrada en vigor

Annex I. Requisits de servicis generals mínims per a la classificació dels càmpings
I. Servicis generals
II. Servicis sanitaris
a) Dotació
b) Característiques
Annex II. Requisits de classificació per categories per a les unitats d’allotjament tipus cabanya, bungalou o vivenda mòbil en càmpings
I. Instalacions i servicis
II. Dotació de la cuina
Annex III. Comunicació/declaració responsable referent a l’activitat d’allotjament en càmpings
Annex IV. Comunicació/declaració responsable referent a l’activitat de les àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes


PREÀMBUL

El turisme és una activitat que, per la seua pròpia definició, evoluciona de forma contínua, la qual incorpora permanentment noves modalitats per a gaudir del temps d’oci. Este fet és especialment significatiu en els països més desenrotllats on la innovació en els productes i l’experiència dels consumidors enfortixen el sector turístic gràcies a la gradual diversificació de l’oferta i a la capacitat de donar resposta a les noves demandes dels turistes.
L’article 49.1.12 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana atribuïx a la Generalitat competència exclusiva en matèria de turisme i, en l’exercici d’aquella, pel Decret 63/1986, de 19 de maig, del Consell, es va regular la pràctica del càmping en les seues distintes modalitats, davant de la importància que esta activitat adquiria a la Comunitat Valenciana. Posteriorment, el Decret 119/2002, de 30 de juliol, del Consell, va regular els campaments de turisme de la Comunitat Valenciana, ja que tant les tècniques d’allotjament com les necessitats i els gustos dels usuaris del càmping havien patit profundes transformacions i exigien una nova regulació del sector d’acord amb aquella realitat. Les modificacions dutes a terme pels decrets 167/2005, d’11 de novembre, i 206/2010, de 3 de desembre, del Consell, van completar la regulació vigent.
Els càmpings constituïxen, dins del model turístic valencià, un àmbit d’especialització productiva sustentat en la prestació de servicis d’allotjament diferenciats i susceptibles de satisfer una demanda creixent i singular, en la qual els valors de l’experiència adquirixen carta de naturalesa fins a convertir el càmping en un producte turístic per se en nombroses destinacions de la Comunitat Valenciana.
Davant d’eixa realitat, el Consell impulsa una nova regulació dels càmpings d’acord amb les noves exigències del mercat i els reptes del turisme en el context actual, i en este context s’emmarca la necessitat d’adequar l’oferta d’allotjament valenciana a les canviants i exigents preferències de la demanda turística. Al mateix temps, cal subratllar la trajectòria de millora gradual i permanent que han registrat els càmpings fins a establir una xarxa d’establiments amb reconeguts atractius que necessiten, sense més dilació, igual que va succeir en el seu moment amb els hotels, una classificació diferenciada capaç de preveure els distints servicis que són susceptibles de prestar estos establiments a partir de la seua particular especialització. Això es reflectix en esta norma, en què s’arreplega una nova estratificació dels càmpings, la qual establix cinc categories identificades per estreles en funció dels atributs que cada negoci aglutina i que es preveuen des de l’òptica tant dels servicis generals que presten com de la dotació i característiques de les instalacions que posen a disposició dels clients. Amb això, s’afavorix una ordenació de l’oferta de càmpings des dels postulats de la competitivitat i la qualitat turística més candent. I tot això dins de les mesures arreplegades en el Pla Nacional i Integral de Turisme aprovat al juny de 2012 per a paliar la complexa situació normativa actual, que dificulta no sols la unitat de mercat sinó també l’eficàcia de qualsevol acció de promoció i comercialització conjunta. Mesures entre les quals està l’harmonització de les legislacions existents en les comunitats autònomes dins de la normativa europea reguladora del mercat interior i dels continguts en la recentment aprovada Llei de Garantia de la Unitat de Mercat, la qual garantix la llibertat d’establiment i la prestació del servici, i elimina procediments i requisits que en dificulten el desplegament.


A este procés s’unix el desenrotllament paralel i creixent que, junt amb els càmpings, experimenta el caravaning. En el moment actual cal satisfer la demanda d’uns nous turistes que viatgen en autocaravanes, les necessitats dels quals s’han anat desvinculant de les pròpies dels usuaris dels campaments de turisme tradicionals, ja que es valen de l’autonomia que els proporciona el vehicle en què es viatja i es pernocta, autonomia que genera una modalitat de turisme diferent. En este sentit, cal adoptar un paper actiu en la regulació, des del punt de vista turístic, de l’oferta i la demanda dels servicis que atenen este nou sector socioeconòmic en expansió. Una autocaravana és un vehicle que el codi de circulació tipifica com a automòbil, el qual inclou un mobiliari bàsic en l’interior que li conferix la condició de casa o llar, per la qual cosa es troben homologats per a exercir la funció de vivenda durant els viatges. La mateixa definició es pot fer dels càmpers, furgonetes l’interior de les quals han sigut preparades per a este fi. Tota autocaravana està dotada de motor i d’un sistema de direcció independent. Cal subratllar que alguns models d’estos vehicles gaudixen d’uns nivells de confort i habitabilitat molt alts, per la qual cosa es pot imputar als generadors d’este vessant de la demanda turística la suposada imatge de turisme mitjà o alt.
Tot això sense oblidar l’estreta relació entre la figura tradicional del càmping i les àrees de servici, que per primera vegada es regulen, des del punt de vista turístic, a la Comunitat Valenciana, figures ambdós que donen resposta a les necessitats d’usuaris que, sobretot, busquen fer vida a l’aire lliure i contactar amb la naturalesa. És esta estreta relació la que motiva la regulació d’ambdós figures en un sol text legal que pretén satisfer les solicituds de regulació tant del sector dels campaments com de les associacions d’usuaris de les cada vegada més nombroses àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes.

El decret consta de quaranta-dos articles agrupats en quatre títols, una disposició addicional, una transitòria, una derogatòria, dos finals i quatre annexos.
El títol I es dedica a les disposicions generals aplicables als dos tipus d’establiment que regula: els càmpings i les àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes.
El títol II regula, en vint-i-dos articles estructurats en quatre capítols, els requisits generals que s’han d’exigir als càmpings, requisits que es reduïxen de forma notable respecte de les exigències anteriors, cosa que facilita la creació d’este tipus d’empreses sense menyscabar els servicis han de prestar als seus usuaris.
Tres són les innovacions que arreplega este títol: la possibilitat de classificació dels càmpings en cinc categories; la utilització de les estreles com a distintiu, i la regulació, dins de les especialitats, de dos figures noves: el parc de bungalous i l’àrea de càmpers.
L’especialitat parc de bungalous permet dedicar el seixanta per cent de la superfície total de l’establiment a la instalació d’unitats d’allotjament de planta baixa, propietat del titular, si destina el quaranta per cent restant a zones d’ús comú.
L’especialitat àrea de càmpers permet al titular destinar la totalitat de la zona d’estada i allotjament –el setanta-cinc per cent de la superfície total de l’establiment– a l’ocupació i ús exclusiu d’autocaravanes i càmpers, sempre que no s’instalen altres tipus de residències com ara caravanes o tendes de campanya.
D’altra banda, respecte del procediment d’inscripció en el Registre General d’Empreses, Establiments i Professions Turístiques de la Comunitat Valenciana, la disposició que ara s’aprova s’enquadra en el procés de simplificació administrativa que es desplega amb els plans de simplificació i reducció de càrregues administratives de la Generalitat, SIRCA-1 (per al període 2010-2012) i SIRCA-2 (període 2013-2015), que està tenint efectes importants i positius per a ciutadans, empreses i Administració pública autonòmica. Partint dels principis i el contingut del Decret 119/2002, de 30 de juliol, esmentat, s’arrepleguen ara els principis generals de llibertat d’establiment, lliure prestació de servicis i eliminació dels requisits que obstaculitzaven o dificultaven l’accés a les activitats de servicis i el seu exercici, arreplegats en el Decret 206/2010, de 3 de desembre, del Consell, pel qual es van modificar els decrets reguladors de l’allotjament turístic a la Comunitat Valenciana.

El títol III regula, per primera vegada a la Comunitat Valenciana, les àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes, espais de terreny preparats per a prestar servicis de manteniment propis d’autocaravanes i càmpers, a més dels d’estacionament i pernoctació. La norma limita la permanència en estos establiments a quaranta-huit hores i prohibix, atés el caràcter que tenen, la instalació d’elements externs que no es corresponguen amb els d’ús de viatge en trànsit, com ara tanques o avancés.

Respecte al procediment d’inscripció en el registre, els és d’aplicació allò que s’ha establit per als càmpings en el títol II i s’enquadren així en el procés de simplificació administrativa dels plans SIRCA de la Generalitat.
Finalment, el títol IV establix, en un article, el règim disciplinari aplicable als que incomplisquen el que disposa esta norma.
En virtut d’això, atenent la competència concedida per l’article 18.f i una vegada complits els tràmits procedimentals previstos en l’article 43, ambdós de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell, a proposta del conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 23 de gener de 2015,



DECRETE

TÍTOL I
Disposicions generals

Article 1. Objecte
1. Este decret té per objecte l’ordenació turística de les empreses i establiments que, dins de l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, es dediquen a prestar, de forma professional i habitual, allotjament per mitjà de preu en les modalitats de:
a) Càmping.
b) Àrea de pernoctació en trànsit per a autocaravanes.
2. S’entén per càmping l’espai de terreny degudament delimitat i preparat perquè siga ocupat temporalment per persones que pretenen fer vida a l’aire lliure, amb fins vacacionals o turístics, i que utilitzen com a residència albergs mòbils, tendes de campanya, caravanes i/o altres elements semblants fàcilment transportables dotats d’elements de rodament, en plenes condicions d’ús i exempts de fonamentació, excepte anivellament sanitari. Això sense perjuí de l’existència d’unitats o mòduls propietat del titular de l’establiment o posades a disposició d’este per operadors turístics, per a ús exclusiu dels seus clients, tipus cabanya, bungalou o vivenda mòbil.
3. Els càmpings hauran d’estar dotats de les instalacions i servicis que, d’acord amb la categoria, es determinen en esta norma. El nivell de qualitat de les instalacions i servicis, així com les instalacions tipus cabanya, bungalou o vivenda mòbil, hauran d’estar d’acord amb la classificació turística de l’establiment.
4. S’entén per àrea de pernoctació en trànsit per a autocaravanes l’espai de terreny degudament delimitat, dotat i preparat, obert al públic per a l’ocupació i ús exclusiu d’autocaravanes, incloent-hi els càmpers, i de les persones que hi viatgen, a canvi de preu, i en el qual es presten els servicis de manteniment propis de les autocaravanes a més dels d’estacionament i pernoctació.
5. En les àrees de pernoctació no podrà acollir-se cap altre tipus de vehicle diferent dels càmpers i els que definix com a autocaravanes l’annex II del Reglament General de Vehicles, aprovat pel Reial Decret 2822/1998, de 23 de desembre, o la norma que el substituïsca, ni podran instalar-se tendes de campanya o albergs mòbils o fixos de cap tipus.


Article 2. Acampada lliure
Als efectes de protegir i salvaguardar els recursos naturals i mediambientals existents i sempre respectant els drets de propietat i ús del sòl, no es podran fer acampades lliures a l’empara d’esta norma.
S’entén per acampada lliure la instalació eventual de tendes de campanya, caravanes o altres albergs mòbils amb intenció de romandre i pernoctar en llocs diferents dels establiments regulats en esta disposició.


Article 3. Dispenses
Amb caràcter excepcional i en atenció a les especials circumstàncies que puguen donar-se, ponderades en conjunt la concurrència de les condicions exigides als establiments a què fa referència este decret i el nombre i la qualitat dels servicis oferits, l’òrgan competent en matèria de turisme, mitjançant una resolució motivada i després dels informes tècnics necessaris a este efecte, podrà dispensar del compliment d’alguna de les exigències previstes per a la classificació d’un establiment, sempre que es complisquen els requisits següents:
1. Que, en cap cas, la dispensa faça referència als requisits tècnics generals continguts en els articles 7 a 16 d’esta norma.
2. Que s’aporte una memòria explicativa sobre els requisits compensatoris que justifiquen la dispensa.
3. Que les associacions o organitzacions empresarials del sector turístic de la província emeten informe favorable a la dispensa.


TÍTOL II
Dels càmpings de la Comunitat Valenciana

CAPÍTOL I
Disposicions generals

Article 4. Activitats excloses
1. Queden exclosos de l’àmbit d’aplicació d’esta norma:
a) Els campaments juvenils, albergs, centres i colònies de vacacions escolars, granges escola i residències anàlogues destinades a allotjar escolars i contingents particulars semblants.
b) Els campaments privats, el titular dels quals siga una entitat pública o privada, destinats a l’ús únic i exclusiu dels membres o socis de l’entitat titular.
c) Les acampades en finca particular regulades en el Decret 184/2014, de 31 d’octubre, del Consell, o la norma que el substituïsca, regulador de l’allotjament turístic rural en l’interior de la Comunitat Valenciana.
d) Les zones d’acampada, àrees recreatives i acampades itinerants en forests o terrenys forestals de la Comunitat Valenciana autoritzades de conformitat amb el Decret 233/1994, de 8 de novembre, del Consell, i disposicions de desplegament, o normes que els substituïsquen.
e) Les àrees provisionals d’acampada per a esdeveniments culturals, recreatius o esportius.
2. La publicitat que, si és el cas, facen els establiments a què fa referència este article serà clara i evitarà utilitzar la terminologia pròpia de les empreses i establiments regulats en esta disposició.


Article 5. Condició d’establiments públics
1. Els càmpings seran públics i correspon a la seua direcció establir les normes de règim intern sobre l’ús dels seus servicis i instalacions.

2. A l’entrada dels usuaris, els serà entregada una targeta, que hauran de firmar, on figuraran els preus fixos que han de pagar, desglossats per conceptes, així com el número de parcela assignada i la data d’arribada i d’eixida prevista de l’establiment. Així mateix, els serà entregada una còpia del plànol de situació d’extintors o boques d’aigua per a mànegues, eixides d’evacuació i instruccions en cas d’emergència.

3. La duració del contracte d’ocupació de la parcela o instalació fixa no podrà, en cap cas, ser superior a un any, qualsevol que siga la modalitat del contracte formalitzat. A este efecte, l’esmentada ocupació o el seu arrendament per temps superior a un any, així com la seua venda, comportarà l’exclusió d’esta regulació i quedarà prohibida, per tant, la seua gestió turística.
4. Es prohibix expressament la instalació en les parceles, per part dels clients, d’elements que no es corresponguen amb els d’ús temporal, propi i habitual de l’estada en els càmpings o d’elements que perjudiquen la imatge turística de l’establiment.
Concretament, no es podran instalar en les parceles sòls, tanques, piques, electrodomèstics o qualsevol altre element que per la seua fixació transmeta una imatge de permanència. Si el client els instala constituirà causa suficient per a la resolució del contracte qualsevol que siga la seua modalitat, sense dret a cap indemnització. Esta causa de resolució figurarà en el reglament de règim interior de l’establiment, i es podrà exercir amb advertència prèvia a l’usuari i davant de la seua negativa a retirar el que ha instalat.

Article 6. Distintius
En tots els càmpings serà obligatòria l’exhibició, al costat de l’entrada principal, d’una placa normalitzada on figure el distintiu del tipus d’establiment i en la qual, per mitjà d’estreles, s’indicarà la seua categoria i, si en té, la seua especialitat.
L’òrgan autonòmic que tinga atribuïdes les competències en matèria de turisme determinarà les característiques d’estes plaques.


CAPÍTOL II
Requisits generals dels càmpings

Article 7. Subministrament d’aigua
En els càmpings estarà garantit el subministrament d’aigua. L’aigua destinada al consum humà haurà de posseir les condicions de potabilitat química i bacteriològica establides per la normativa vigent.

Article 8. Subministrament d’electricitat
1. Totes les parceles del càmping disposaran de subministrament d’electricitat. La capacitat total de subministrament elèctric del càmping garantirà als clients 600 watts per parcela i dia.
2. Així mateix, es garantirà, amb un mínim de 3 lux d’intensitat, la iluminació en accessos, vials, jardins, aparcaments i zones exteriors d’ús comú.
3. En les instalacions i locals d’ús comú, així com en les vies d’evacuació i vies de pas comú, es disposarà d’enllumenat d’emergència. Durant la nit romandran punts de llum encesos que, per la seua ubicació, faciliten el trànsit per l’interior de l’establiment.


Article 9. Tractament i evacuació d’aigües residuals
La xarxa de sanejament dels càmpings estarà connectada a la xarxa general. Si no hi ha xarxa general o esta és insuficient, s’haurà d’instalar un sistema de depuració propi de tal manera que els abocaments d’aigües residuals s’ajusten a les disposicions vigents en la matèria i siguen aptes per a reg.
No es podran abocar, sense depuració prèvia, aigües negres al mar, rius, llacs o séquies, i es prohibixen els pous cegos.

Article 10. Tancament de protecció
Els càmpings hauran d’estar tancats en tot el seu perímetre. Les tanques que s’utilitzen hauran de ser de materials que, per la seua disposició i color, permeten una integració harmònica en l’entorn i el paisatge. Es donarà preferència a tanques o altres pantalles vegetals.

Article 11. Vials interiors
El ferm dels vials dels establiments que s’inscriguen en el corresponent registre a partir de l’entrada en vigor d’este reglament ha de ser dur i ha de facilitar l’eliminació i evacuació de les aigües pluvials, i ha de tindre una amplària mínima de 3,5 metres, si és d’un sol sentit, o de 6 metres, si és de doble sentit. En tot cas, l’amplària i els radis de curvatura del qual hauran d’assegurar la fluïdesa en l’accés i el trànsit de vehicles, caravanes i autocaravanes.
En aquells establiments en els que per la seua orografia accidentada hi haja risc d’erosió i/o despreniments en vials o altres superfícies s’han de prendre les mesures de seguretat necessàries per a evitar-los. Tot això mantenint la integració amb el seu entorn o medi natural.

Article 12. Recepció
En tots els càmpings hi haurà una recepció de clients, que tindrà una superfície adequada a la capacitat de l’establiment. La recepció haurà d’estar pròxima a l’entrada principal i permanentment atesa per personal idoni, el qual facilitarà als clients tota la informació que necessiten sobre els servicis, horaris i la resta de qüestions d’interés relatives al funcionament de l’establiment.
En la recepció o en les proximitats de l’entrada de l’establiment, i sempre en un lloc visible i de fàcil lectura, figurarà un plànol general de situació de les eixides d’emergència i vies d’evacuació a zones segures, així com el de senyalització dels sistemes de protecció d’incendis a què fa referència l’article 15 d’este decret.

Article 13. Altres servicis
En tots els càmpings s’establiran els servicis següents:
1. De vigilància permanent de l’establiment, adaptat a la seua extensió i capacitat.
2. D’arreplega diària de fem i d’emmagatzematge fins a la seua retirada, en recintes reservats a este efecte. Sempre que l’ajuntament del municipi on s’ubique l’establiment dispose de servici de recollida selectiva, es disposarà de contenidors per a envasos lleugers, vidre i paper-cartó.
3. D’atenció sanitària, el qual ha d’estar proveït d’una sala de cures, amb una farmaciola de primers auxilis i assistència mèdica concertada. Si en les proximitats de l’establiment hi ha un centre mèdic, l’assistència concertada podrà substituir-se per informació detallada sobre les prestacions d’este.

Article 14. Compliment general de la normativa
Tots els càmpings hauran de complir i fer complir les obligacions que es deriven de les disposicions vigents en matèria d’accessos, accessibilitat, construcció i edificació, instalació i funcionament de maquinària, sanitat, seguretat d’instalacions, medi ambient, acústica, prevenció d’incendis forestals, seguretat pública i risc d’inundació, així com qualsevol altra disposició de caràcter sectorial que els afecten.


Article 15. Sistema de seguretat i protecció
Tots els càmpings hauran de disposar de les mesures i instalacions de prevenció, protecció i seguretat per a casos d’incendi, inundació o altres emergències previstes en la normativa vigent en estes matèries.

En particular, han de disposar:
1. D’un pla d’emergència i autoprotecció, redactat per tècnic competent i ajustat a les disposicions vigents, en el qual es prevegen les diferents hipòtesis d’emergència i els plans d’actuació per a cada una d’estes, així com les condicions d’ús i manteniment de les instalacions destinats al pla.
El pla d’emergència i autoprotecció justificarà, en tot cas, la hipòtesi de risc d’inundació de manera que, per a un cabal associat a un període de retorn mínim de 100 anys, no es permetrà que el calat de l’aigua supere els 0,80 metres, ni que la velocitat màxima de l’aigua excedisca els 0,50 m/seg. Així mateix, i per a este cabal es garantiran les condicions necessàries que permeten l’evacuació ràpida, completa i segura de les persones, i s’indicarà expressament el temps d’evacuació requerit.

2. Amb extintors de tipus «pols polivalent» i de capacitat de 6 kg, o boques d’aigua per a mànegues, a raó d’un per cada 20 parceles i distribuïts de manera que cap parcela estiga a més de 50 metres del seu extintor o mànega.
Els càmpings de més de 200 unitats d’allotjament (siguen parceles o unitats d’allotjament) hauran de disposar, a més, d’un extintor mòbil de 50 kg de capacitat per cada 500 parceles o fracció.
3. Amb llums d’emergència en els llocs previstos per a l’eixida de persones i vehicles en cas d’incendi, amb autonomia mínima d’una hora.
4. Amb plànols de senyalització dels llocs d’ubicació dels extintors o boques d’aigua per a mànegues, i de les eixides d’emergència i vies d’evacuació a zones segures, acompanyats dels corresponents pictogrames que indiquen la seua situació.
5. Amb eixides d’emergència o vies d’evacuació a zones segures degudament senyalitzades, a raó d’una per cada 500 parceles o fracció, amb amplària mínima de 3 m.
6. Amb les corresponents mesures de seguretat, segons la normativa vigent, en l’emmagatzematge de materials líquids o sòlids inflamables, especialment botelles de gas.

Article 16. Adaptació al medi natural
Els càmpings estaran dotats d’arbratge i flora distribuïts per tot el recinte, capaços de proporcionar ombra i un major contacte amb la naturalesa, i es procurarà que majoritàriament siguen d’espècies autòctones.

Dins del seu àmbit d’influència, tots els càmpings han de respectar els criteris generals d’ordenació i integració paisatgística i els valors mediambientals i ecosistemes característics de la zona, els quals han de prendre les mesures necessàries per a la conservació dels recursos naturals.
Quan per la seua ubicació així calga, s’extremarà el compliment del que preveu la normativa de prevenció d’incendis forestals.


CAPÍTOL III
Superfície, classificació i especialitats

Article 17. Superfície i capacitat
1. La superfície total del càmping estarà dividida en dos parts, una zona per a estada i allotjament que no podrà superar el 75 per cent de la superfície total i que estarà dividida en parceles perfectament delimitades per mitjà de tanques verdes naturals o arbratge, i una altra, constituïda per a la resta de la superfície del càmping, destinada a vials interiors, zones verdes, zones esportives o qualssevol altres servicis d’ús comú.

Quan la delimitació per mitjà de tanques verdes naturals o arbratge siga inviable o l’establiment es classifique en l’especialitat «àrea de càmpers», amb caràcter excepcional, la divisió de parceles podrà realitzar-se per mitjà de fites, marques o materials de procedència vegetal.
Per al còmput de la superfície total del càmping no es consideraran els terrenys annexos no preparats per a ús i gaudi dels seus usuaris.

2. De la superfície del càmping destinada a zona d’estada i allotjament, opcionalment podrà deixar-se sense parcelar fins a un 20 per cent, amb l’únic fi d’ubicar xicotetes tendes de campanya.
3. D’acord amb el que establix l’últim paràgraf de l’article 1.2 del present decret, es podrà destinar fins al 60 per cent de la superfície de la zona d’estada i allotjament del càmping a la instalació en parceles d’unitats en planta baixa amb possibilitat de porxe, tipus cabanya, bungalou o vivenda mòbil, sempre que no ocupen més del 70 per cent de la superfície de la parcela i complisquen els requisits de l’annex II.

Quan es tracte d’unitats d’allotjament contínues que formen mòduls, es garantirà el mateix percentatge d’espai exterior contigu a estos mòduls, sense que en eixe còmput s’incloga la superfície dels vials o altres servicis d’ús comú.
4. La capacitat estimada d’allotjament del càmping es determinarà a raó d’una mitjana de tres persones per cada parcela. A la superfície no parcelada s’aplicarà l’índex de capacitat que per metre quadrat resulte de la part parcelada. En les unitats en planta baixa amb possibilitat de porxe es comptabilitzarà la seua capacitat real.

Article 18. Classificació i especialitats
1. Els càmpings es podran classificar, en atenció a les seues característiques, instalacions i servicis, en cinc categories identificades per estreles.
2. Basant-se en la prestació de servicis específics o l’existència de determinades instalacions, els establiments de càmping podran solicitar i obtindre de l’òrgan competent en matèria de turisme el reconeixement d’alguna de les especialitats que figuren a continuació, sense perjuí que hagen de reunir els requisits exigibles per a la seua classificació en alguna de les categories previstes en el número anterior.
a) Especialitat «complex turístic»:
Els càmpings que disposen del percentatge del 60 per cent de la zona per a estada i allotjament ocupat amb unitats o mòduls propietat del titular de l’establiment o operadors turístics tipus cabanya, bungalou o vivenda mòbil, sempre que compten amb un mínim de 20 unitats, podran obtindre l’especialitat de «complex turístic». Estes parceles i unitats han de tindre una imatge que responga a criteris de qualitat, homogeneïtat i uniformitat, i hauran d’ubicar-se en una zona delimitada i diferenciada de la resta.
L’establiment, siga quina siga la seua classificació o categoria, haurà de disposar, obligatòriament, a més de piscina, d’instalacions esportives polivalents, club social i infantil i animació turística.
b) Especialitat «càmping ecològic»:
Podran obtindre l’especialitat d’ecològic aquells càmpings que disposen d’un sistema de gestió mediambiental amb acreditació vigent i les instalacions del qual tendisquen a la consecució dels objectius següents:
1r. Estalvi d’energia i aigua.
2n. Reutilització d’aigües residuals.
3r. Reducció de la contaminació atmosfèrica i electromagnètica.
4t. No utilització de materials tòxics.
5t. Maximització del reciclatge.
6t. Integració en l’entorn que evite l’impacte ambiental.
7m. Utilització de materials autòctons no contaminants que faciliten la integració estètica de l’establi-ment en el paisatge.
8u. Delimitació de parceles per mitjà de tanques verdes naturals o arbratge.
c) Especialitat «càmping temàtic»:
Els càmpings les instalacions i servicis dels quals, o normes d’ús, responguen a un tema o matèria específics que els identifique i diferencie de la resta d’establiments, tipus cultural, nudista, esportiu, etc., podran tindre l’especialitat de «càmping temàtic».
Els càmpings que obtinguen esta especialitat hauran d’especificar clarament en la seua publicitat i la resta de suports de comunicació el tema o matèria que els identifique, sobretot quan implique unes normes d’ús que comporten especials condicions per al gaudi de les seues instalacions.
d) Especialitat «parc de bungalous»:
Podran obtindre l’especialitat de «parc de bungalous» aquells càmpings que ocupen el 60 % de la seua superfície total amb unitats en planta baixa amb possibilitat de porxe o mòduls, propietat del titular de l’establiment o operadors turístics, tipus cabanya, bungalou o vivenda mòbil, sempre que destinen el restant 40 % a vials interiors, zones verdes, zones esportives o qualssevol altres servicis d’ús comú.

L’establiment, siga quina siga la seua classificació o categoria, haurà de disposar obligatòriament, a més de piscina, d’instalacions esportives polivalents, club social i infantil i animació turística.
e) Especialitat «àrea de càmpers»:
Podran obtindre l’especialitat «àrea de càmpers» aquells càmpings que destinen la totalitat de la zona d’estada i allotjament per a la seua ocupació i ús exclusiu d’autocaravanes, incloent-hi els càmpers, i de les persones que hi viatgen, sense que s’hi puga instalar cap altre tipus d’allotjament fix o transportable.

Article 19. Requisits de classificació
D’acord amb el que establixen els articles 9 i 14.4 de la Llei 3/1998, de 21 de maig, de la Generalitat, de Turisme de la Comunitat Valenciana, la classificació dels càmpings en la forma prevista en l’article anterior es farà segons els requisits mínims que s’indiquen en l’annex I d’este decret, i es mantindrà mentres perduren i es conserven en bon ús les instalacions i els servicis que van donar origen a esta, i es podrà, en tot cas, revisar d’ofici o a petició de las persona interessada.



CAPÍTOL IV
Declaració responsable d’inici de l’activitat. Procediment d’inscripció

Article 20. Declaració responsable d’inici de l’activitat
1. Els que pretenguen exercir l’activitat turística d’allotjament per mitjà d’un establiment de càmping han de comunicar l’inici de la seua activitat al servici territorial de turisme de la província on s’ubique per mitjà de la presentació d’una declaració responsable, d’acord amb el model de l’annex III d’este decret. Esta declaració és obligatòria per a l’exercici de l’activitat i, si està omplida com cal, permetrà l’inici des del moment en què s’efectue.

Per a realitzar la presentació telemàtica de la declaració responsable s’ha d’accedir al portal de la Generalitat (‹www.gva.es›), bé a través de la seu electrònica de la Generalitat o bé d’atenció al ciutadà/guia Prop, i se seleccionarà el servici corresponent.
La conselleria competent en matèria de turisme mantindrà actualitzats els continguts i els models dels annexos normalitzats per mitjà de la seua publicació en el portal de la Generalitat.
2. Una vegada presentada la declaració responsable d’inici de l’activitat, esta haurà de començar de forma efectiva en el termini màxim de dos mesos. En cas contrari, quedarà sense efecte i es procedirà, després de la instrucció de l’oportú procediment en què es donarà audiència a la persona interessada, a la baixa i cancelació de la inscripció de l’establiment en el Registre General d’Empreses, Establiments i Professions Turístiques de la Comunitat Valenciana –d’ara en avant, el Registre–.
3. La inexactitud, falsedat o omissió, de caràcter essencial, en qualsevol dada, manifestació o document que s’adjunte o incorpore a una declaració responsable, o l’incompliment dels requisits tècnics generals o específics exigits en este decret, determinarà la impossibilitat de continuar l’exercici de l’activitat des del moment que es tinga constància d’estos fets, i donarà lloc, després de la instrucció de l’oportú expedient en què es donarà audiència a la persona interessada, a la baixa i cancelació de la inscripció de l’establiment en el Registre. Tot això sense perjuí de les responsabilitats penals, civils i administratives a què haguera lloc.
Es considera inexactitud, falsedat o omissió de caràcter essencial en dades, manifestacions o documents aquella que:
a) Afecte l’acreditació de la personalitat física o jurídica de la persona interessada.
b) Puga implicar risc per a la seguretat de les persones i, en especial:

1r. La falta de la documentació preceptiva en matèria de prevenció i protecció contra incendis i/o l’existència de deficiències en la matèria.
2n. La falta d’elaboració i implantació, en el cas que siga exigible, d’un manual d’autoprotecció o pla d’emergència.
c) Afecte la declaració responsable i comprometa la classificació dels establiments quant a la seua modalitat, grup o requisits que diferencien les distintes categories, als títols que acrediten la disponibilitat de l’immoble i, si és el cas, a la disponibilitat dels projectes o l’obtenció de la declaració d’interés comunitari, llicències urbanístiques i ambientals.

4. La resolució a què fa referència l’apartat anterior, així com altres que es puguen dictar i que siguen determinants de la finalització del procediment, les adoptarà l’òrgan competent que en cada cas determinen les normes d’atribució de funcions de la conselleria que tinga les competències en matèria de turisme.


Article 21. Inscripció de l’establiment en el registre
1. El Servici Territorial de Turisme, atenent la declaració responsable efectuada per la persona interessada, inscriurà d’ofici i classificarà turísticament l’establiment en el Registre, i entregarà al titular un document que n’acredite la inscripció.
2. En el cas que esta declaració no posseïsca els requisits establits en l’article 70 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, o els previstos en este decret, es requerirà la seua esmena.

3. El Servici Territorial de Turisme és l’òrgan competent per instruir tots els procediments que es poden iniciar i, en especial, per a comprovar a posteriori les manifestacions, dades i documents incorporats en la declaració responsable efectuada per la persona interessada de conformitat amb l’article següent.
4. La inscripció i classificació del càmping no comportarà l’autorització d’altres instalacions i servicis existents en el seu recinte per als quals hi haja normativa específica pròpia.

Article 22. Documentació preceptiva i contingut de la declaració responsable
1. La declaració responsable de la persona interessada, sense perjuí que s’adjunten els documents que es consideren procedents, ha d’adjuntar necessàriament:
a) El document acreditatiu de la personalitat física o jurídica de la persona interessada. Les persones físiques podran substituir la presentació d’este document per l’autorització expressa a què fa referència l’article 4 del Decret 165/2010, de 8 d’octubre, del Consell, pel qual s’establixen mesures de simplificació i de reducció de càrregues administratives en els procediments gestionats per l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic.
b) La relació de parceles i, si és el cas, d’instalacions fixes de què dispose.
2. La declaració responsable, a més, ha de contindre el pronunciament exprés sobre els punts següents:
a) Que disposa de títol suficient que acredite la disponibilitat del terreny per a dedicar-lo a l’activitat comunicada.
b) Que l’establiment disposa dels requisits tècnics generals i específics exigits per esta norma per a la seua classificació en la categoria i, si és el cas, especialitat comunicats, i que es compromet a mantindre durant la vigència de l’activitat.
c) Que disposa de plànols de situació, zonificació, servicis, instalacions i edificacions, firmats per facultatiu, amb indicació expressa de la superfície total, de la dedicada a zona per a estada i allotjament i de la dedicada, si és el cas, al que establix l’article 17.2 i 3 del present decret, i dels servicis i instalacions, zones verdes, vials, aparcaments, edificis, etc.
d) Que disposa de certificat, emés pel tècnic director de l’execució del projecte, en el qual s’especifique l’adequació de la instalació a l’activitat que s’hi desenrotlle i el compliment dels requisits establits per la normativa sectorial d’aplicació.
e) Que disposa del document que acredita que s’ha sotmés a l’instrument d’intervenció ambiental que, si és el cas, corresponga, d’acord amb la normativa vigent en matèria de prevenció, qualitat i control ambiental.
f) Que disposa de certificat de tècnic competent que acredite el compliment del que disposa l’article 15 d’este decret.
g) Que s’ha elaborat i implantat un pla d’autoprotecció ajustat a les seues característiques, de conformitat amb la normativa vigent.
h) Que s’ha redactat un reglament de règim interior que conté, entre altres, les causes de resolució del contracte formalitzat, especialment la mencionada en l’article 5.4 d’este decret, les normes d’utilització de les instalacions del càmping i els drets i obligacions dels clients.

i) Que està en disposició d’acreditar, si és el cas, la prestació dels servicis específics, el compliment dels requisits o l’existència d’instalacions necessàries per a tindre alguna de les especialitats previstes en l’article 18.2 del present decret.
3. L’Administració podrà requerir que es complete la documentació aportada quan siga necessari per a acreditar que l’establiment complix tota la normativa aplicable.

Article 23. Classificació i modificacions
1. Els càmpings, en tot moment, han de conservar en bon estat les seues instalacions i oferir el nivell de servicis d’acord amb la seua classificació turística. L’incompliment d’esta obligació podrà donar lloc a la revisió prevista en l’article 14.4 de la Llei 3/1998, de 21 de maig, de la Generalitat, de Turisme de la Comunitat Valenciana.
2. Qualsevol modificació que afecte les condicions en què es va produir la inscripció i classificació turística del càmping, o el contingut de la declaració inicial i la documentació a què fa referència l’article anterior, s’haurà de comunicar al servici territorial de Turisme competent per mitjà del procediment previst en l’article 20 del present decret, i fer una nova declaració responsable que continga els pronunciaments necessaris sobre el compliment dels requisits aplicables i la tinença de la documentació que els justifique, de conformitat amb l’article 22 d’este reglament, o a través de la tramitació telemàtica directament.

3. Este òrgan, excepte en el cas que es produïsca una omissió essencial de dades o documents, prendrà constància en el Registre i, a este efecte, entregarà al titular un document que així ho acredite. Posteriorment, de conformitat amb l’article 21.3 d’este decret, es realitzaran les comprovacions que siguen oportunes.

Article 24. Canvi de titular
Tot canvi de titular de l’explotació haurà de ser comunicat per escrit al servici territorial de Turisme competent en el termini màxim dels quinze dies següents d’haver-se produït.
La comunicació ha d’adjuntar una declaració responsable de la persona interessada en la qual afirme expressament que disposa de títol suficient per a dedicar els terrenys a l’activitat de càmping i de l’acreditació de la personalitat física o jurídica del nou titular. Les persones físiques podran substituir la presentació d’este document per l’autorització expressa a què fa referència l’article 4 del Decret 165/2010, de 8 d’octubre, del Consell, pel qual s’establixen mesures de simplificació i de reducció de càrregues administratives en els procediments gestionats per l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic.

Una vegada comunicat el canvi, se’n prendrà nota en el Registre, i es faran les comprovacions necessàries sobre el títol suficient quan corresponga.

Article 25. Període de funcionament
El titular d’un càmping està obligat a comunicar al servici territorial de Turisme de la província on s’ubique el seu període de funcionament, així com qualsevol canvi que s’hi puga produir.
El tancament dins d’este període de funcionament haurà de ser comunicat en el termini dels 15 dies següents al moment en què s’haja produït, i s’haurà d’indicar la seua causa i duració. Si este excedix els nou mesos, produirà la baixa de l’establiment en l’esmentat registre.
Així mateix, i després de la instrucció de l’oportú procediment en què serà oïda la persona interessada, l’Administració turística tramitarà d’ofici la baixa de l’establiment quan comprove la seua inactivitat dins del període de funcionament comunicat.
En ambdós casos, la persona titular haurà d’efectuar una nova declaració responsable sobre la reobertura de l’establiment en els termes de l’article 22 d’este decret.


TÍTOL III
De les àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes de la Comunitat Valenciana

CAPÍTOL I
Disposicions generals

Article 26. Activitats excloses
Queden excloses de l’àmbit d’aplicació d’este títol, a més de totes les activitats a què fa referència l’article 4 d’este decret, la regulada en el títol anterior.

Article 27. Condició d’establiments públics
1. Les àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes seran públiques, i correspondrà a la seua direcció establir les normes de règim intern sobre l’ús dels seus servicis i instalacions.
2. A l’entrada dels usuaris els serà entregada una targeta, que hauran de firmar, on figuraran els preus fixos que han de pagar, desglossats per conceptes, així com el número de parcela o plaça d’estacionament assignats i la data d’arribada i eixida prevista de l’establiment. Així mateix, els serà entregada una còpia del plànol de situació d’extintors o boques d’aigua per a mànegues, eixides d’evacuació i instruccions en cas d’emergència.
3. En les àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes la duració del contracte d’ocupació de plaça d’estacionament no podrà, en cap cas, ser superior a 48 hores, qualsevol que siga la modalitat del contracte formalitzat.
A este efecte, esta ocupació o el seu arrendament per temps superior al fixat en el paràgraf anterior, així com la seua venda, comportarà l’exclusió d’esta regulació i quedarà prohibida, per tant, la seua gestió turística.
4. Es prohibix expressament la instalació per part dels clients d’elements externs de les autocaravanes que no es corresponguen amb els d’ús de viatge en trànsit, propi i habitual de l’estada en este tipus d’establiments, com ara tanques o avancés. Sí que es podran instalar taules i cadires en l’exterior de l’autocaravana per a ús personal.

Article 28. Distintius
En totes les àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes serà obligatòria l’exhibició, junt amb l’entrada principal, d’una placa normalitzada en la qual figure el distintiu del tipus d’establiment. L’òrgan autonòmic que tinga atribuïdes les competències en matèria de turisme determinarà les característiques d’esta placa.


CAPÍTOL II
Requisits generals de les àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes

Article 29. Subministrament d’aigua
En les àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes estarà garantit el subministrament d’aigua. L’aigua destinada al consum humà haurà de tindre les condicions de potabilitat química i bacteriològica establides per la normativa vigent.

Article 30. Subministrament d’electricitat
En les àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes es garantirà el subministrament elèctric necessari per a donar servici als usuaris, i en les instalacions, locals d’ús comú, vies d’evacuació i vies de pas comú s’ha de disposar d’enllumenat d’emergència. Durant la nit romandran punts de llum encesos que, per la seua ubicació, faciliten el trànsit per l’interior de l’establiment.

Article 31. Tractament i evacuació d’aigües residuals
La xarxa de sanejament de les àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes estarà connectada a la xarxa general. Si no hi ha xarxa general o esta és insuficient, s’haurà d’instalar un sistema de depuració propi de tal manera que els abocaments d’aigües residuals s’ajusten a les disposicions vigents en la matèria i siguen aptes per a reg.
No es podran abocar, sense depuració prèvia, aigües negres al mar, rius, llacs o séquies, i es prohibixen els pous cegos.
Els punts d’abastiment d’aigües netes i els de tractament de residus de les zones d’acollida i servici d’autocaravanes hauran de complir la normativa vigent.

Article 32. Tanques i vials interiors
Les àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes hauran d’estar tancades en tot el seu perímetre i els vials interiors tindran les mateixes característiques i exigències que els vials dels càmpings, contingudes en l’article 11 d’este decret.

Article 33. Recepció
En les àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes ha d’haver un lloc d’atenció als clients, on se’ls indicarà els servicis de què disposen i la resta d’informació que necessiten, i en les seues proximitats, i sempre en lloc visible i de fàcil lectura, figurarà un plànol general de situació de les eixides d’emergència i vies d’evacuació a zones segures, així com el de senyalització dels sistemes de protecció d’incendis a què fa referència l’article 15 d’este decret.

Article 34. Altres servicis
1. En les àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes es disposarà d’un servici de vigilància permanent de l’establiment adaptat a la seua extensió i capacitat, i d’un servici d’emmagatzematge de fem fins a la seua retirada en recintes reservats a este efecte.
2. Així mateix, les àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes hauran de disposar de punts d’abastiment d’aigua apta per al consum humà i d’aigües netes, així com d’evacuació d’aigües grises i negres, suficients per a donar servici a la capacitat de l’establiment. En qualsevol cas, s’exigirà, com a mínim, un punt d’abastiment d’aigües netes i un punt de tractament de residus, integrat per un albelló d’aigües usades (aigües grises) i un altre de tractament dels rebutjos dels vàters químics, per cada 20 places d’estacionament o fracció.

Article 35. Compliment general de la normativa
Totes les àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes hauran de complir i fer complir les obligacions que es deriven de les disposicions vigents en matèria de risc d’inundació, accessibilitat, construcció i edificació, instalació i funcionament de maquinària, sanitat, seguretat d’instalacions, medi ambient, i seguretat pública, així com qualsevol altra disposició de caràcter sectorial que els afecten.

Article 36. Sistema de seguretat i protecció
Les àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes hauran de disposar de les mesures i instalacions de prevenció, protecció i seguretat per a casos d’incendi, inundació o altres emergències previstes en la normativa vigent en estes matèries, tal com indica l’article 15 d’este decret.


CAPÍTOL III
Superfície, classificació i tramitació

Article 37. Superfície i capacitat
La superfície total de l’àrea de pernoctació en trànsit per a autocaravanes estarà dividida en dos parts, una zona per a estacionament i estada de les autocaravanes i de les persones que hi viatgen i que no podrà superar el 75 per cent de la superfície total, dividida en places d’aparcament perfectament delimitades, i una altra, constituïda per la resta de la superfície total, destinada a instalacions de manteniment, vials interiors, servicis comuns i, si és el cas, zones verdes. La seua capacitat es determinarà a raó d’una mitjana de tres persones per cada plaça d’estacionament existent.

Article 38. Classificació
Les àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes hauran de tindre els requisits generals continguts en el capítol II d’este títol i els requisits tècnics específics establits en l’article següent. No es classificaran en cap categoria.

Article 39. Requisits tècnics específics
Per a poder exercir la seua activitat, les àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes hauran de disposar, com a mínim, dels servicis per als seus usuaris següents:
1. Màquina expenedora de begudes o venda automàtica.
2. Lavabos independents per a hòmens i dones, a raó de u per cada 20 places d’aparcament o fracció que dispose l’establiment.

3. Vàters independents per a hòmens i dones, a raó d’un per cada 20 places d’aparcament o fracció de què dispose l’establiment.

4. Dutxes independents per a hòmens i dones, a raó d’una per cada 20 places d’aparcament o fracció de què dispose l’establiment.

5. Servici d’aigua calenta en el 50 % de les dutxes i lavabos.

6. Preses de corrent al costat dels lavabos.
7. Servicis sanitaris per a persones amb discapacitat.

Article 40. Reserva i ocupació temporal
1. Les àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes estan reservades exclusivament, tal com establix l’article 1.5 d’este decret, a les autocaravanes, incloent-hi els càmpers, i en estes no podran instalar-se tendes de campanya o qualsevol altre tipus d’unitats mòbils diferents de les mencionades anteriorment per a l’allotjament de les persones usuàries d’estes.
2. L’ocupació d’una plaça d’estacionament en una àrea de pernoctació en trànsit per a autocaravanes sempre serà temporal, sense que en cap cas la duració del contracte d’ocupació puga excedir, tal com establix l’article 27.3 d’este decret, les 48 hores.

Article 41. Tramitació, canvi de titular i període de funcionament

1. Per a poder exercir l’activitat turística per mitjà d’una àrea de pernoctació en trànsit per a autocaravanes s’hauran de complir els tràmits que s’establixen en el capítol IV del títol II d’este decret, que també s’aplicaran pel que fa al canvi de titular i període de funcionament.

El model de comunicació/declaració responsable d’inici de l’activitat, cessament i possibles modificacions figura en l’annex IV d’este decret.
2. A este efecte, totes les referències contingudes en el capítol IV del títol II d’este decret als càmpings i les seues parceles s’entendran referides també a les àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes i les seues places d’estacionament.
3. Es crea el Registre de les àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes.
4. Per a realitzar la presentació telemàtica de la comunicació/declaració responsable s’ha d’accedir al portal de la Generalitat (‹www.gva.es›), bé a través de la seu electrònica de la Generalitat, o bé d’atenció al ciutadà/guia Prop, i se seleccionarà el servici corresponent.


TÍTOL IV
Règim disciplinari

Article 42. Infraccions
Les infraccions del que disposa este decret seran sancionades d’acord amb el que disposa la Llei 3/1998, de 21 de maig, de la Generalitat, de Turisme de la Comunitat Valenciana, i les disposicions de desplegament.


DISPOSICIÓ ADDICIONAL

Única. Incidència econòmica en la dotació de gasto
La aplicació i el desplegament d’este decret no podrà tindre cap incidència en la dotació de tots i cada un dels capítols de gasto assignats a la conselleria amb competències en matèria de turisme, i, en tot cas, haurà de ser atés amb els seus mitjans personals i materials.


DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA

Única. Termini d’adaptació
Transcorregut el termini d’un any comptador a partir de l’entrada en vigor d’este decret, l’Administració turística classificarà d’ofici en la categoria de cinc estreles els establiments inscrits fins a eixe moment en la categoria «gran confort», en la categoria de quatre estreles els establiments inscrits fins a eixe moment en la categoria «primera», i en la categoria de tres estreles els inscrits en la categoria «segona». No obstant això, els titulars de càmpings autoritzats i inscrits en el Registre General d’Empreses, Establiments i Professions Turístiques de la Comunitat Valenciana que adapten els seus establiments al que disposa esta norma podran comunicar, abans del venciment de l’esmentat termini, la seua classificació en alguna de les categories hi previstes.



DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Derogació normativa
1. Queda derogat el Decret 119/2002, de 30 de juliol, del Consell, regulador dels campaments de turisme de la Comunitat Valenciana.
2. Així mateix, queden derogades totes les disposicions del mateix rang o inferior que s’oposen al que disposa este decret.


DISPOSICIONS FINALS

Primera. Normes de desplegament
Es faculta l’òrgan que tinga atribuïdes les competències en matèria de turisme per a dictar totes les disposicions que requerisca el desplegament i execució d’este decret, en l’exercici del que disposa l’article 37 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell.

Segona. Entrada en vigor
Este decret entrarà en vigor l’endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

València, 23 de gener de 2015.

El president de la Generalitat,
ALBERTO FABRA PART

El conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació,
MÁXIMO BUCH TORRALVA



ANNEX I


Requisits de servicis generals mínims per a la classificació dels càmpings

Núm. I. Servicis generals 5***** 4**** 3*** 2** 1*
1 Bar restaurant – sí – – –
2 Bar sí – sí – –
3 Restaurant sí – – –
4 Supermercat sí – – – –
5 Supermercat, sempre que no hi haja servici a menys de 500 metres del càmping – sí – – –
6 Servici de venda de queviures o articles d’ús freqüent, quan
l’establiment no dispose de supermercat – sí sí – –
7 Venda automàtica de begudes – – – sí sí
8 Venda de premsa diària sí sí – – –
9 Botiga de productes artesanals o autòctons sí – – – –
10 Piscina d’adults i de xiquets sí sí – – –
11 Piscina coberta i climatitzada sí – – – –
12 Gimnàs sí – – – –
13 Altres instalacions esportives polivalents, llevat que hi haja a menys de 500 metres del càmping


–
–
–
14 Parc infantil sí sí sí – –
15 Club social sí sí – – –
16 Club infantil sí sí – – –
17 Programa d’animació sí sí – – –
18 Animació nocturna sí – – – –
19 Servici de guarderia sí – – – –
20 Llavadores automàtiques sí sí sí sí –
21 Utilització d’assecadores i planxes sí sí sí sí –
22 Perruqueria sí – – – –
23 Calefacció en recinte de servicis sanitaris generals, excepte obertura només en mesos de juliol i agost sí sí – – –
24 Percentatge de parceles amb dotació de subministrament d’aigua i desaigüe 30 % 15 % – – –
25 Llavador de cotxes sí – – – –
26 Llavador de cotxes, llevat que hi haja a menys de 500 metres del càmping – sí – – –
27 Biblioteca sí sí – – –
28 Consulta mèdica en establiment sí – – – –
29 Internet en allotjaments sí sí – – –
30 Aparcament per a vehicles (*) sí sí sí sí sí


(*) Un per parcela, en esta o en recinte habilitat, excepte en l’àrea de càmpers.


Requisits de servicis sanitaris mínims per a la classificació dels càmpings

Núm. II. Servicis sanitaris
a) Dotació 5***** 4**** 3*** 2** 1*
1 Lavabos per parceles independents per a senyores i cavallers (*) 1 cada 5 parceles 1 cada 7 parceles 1 cada 9 parceles 1 cada 11 parceles 1 cada 14 parceles
2 Lavabos per parceles d’acampada en cabines individuals (*) 1 cada 75 parceles 1 cada 100 parceles – – –
3 Vàter per parceles independents per a senyores i cavallers (*) 1 cada 5 parceles 1 cada 7 parceles 1 cada 9 parceles 1 cada 11 parceles 1 cada 14 parceles
4 Dutxes per parceles independents per a senyores i cavallers (*) 1 cada 8 parceles 1 cada 10 parceles 1 cada 12 parceles 1 cada 14 parceles 1 cada 18 parceles
5 Piques per parceles d’acampada (*) 1 cada 10 parceles 1 cada 11 parceles 1 cada 12 parceles 1 cada 14 parceles 1 cada 18 parceles
6 Llavadors per parceles d’acampada (*) 1 cada 20 parceles 1 cada 20 parceles 1 cada 20 parceles 1 cada 20 parceles 1 cada 25 parceles
7 Abocadors evacuació de vàters químics sí sí sí sí sí
8 Subministrament d’aigua calenta en lavabos, llavadors i piques 100 % 50 % 25 % 15 % 10 %
9 Aigua calenta en les dutxes sí sí sí sí sí
10 Presa de corrent en els lavabos sí sí sí sí –
11 Banyeres i vestidors per a bebés en recinte de servicis sanitaris generals de senyores i cavallers o en recinte independent sí sí sí sí –
12 Servicis sanitaris per a persones amb discapacitat sí sí sí sí sí

b) Característiques
1 Lavabos amb separacions laterals individuals 50 % 25 % – – –
2 Dutxes amb porta sí sí sí sí –
3 Cabines de dutxa amb separació per a la roba 100 % 50 % 25 % – –


(*) Per a este càlcul no es computaran les parceles equipades amb vivendes mòbils i/o bungalous propietat del titular del càmping que faciliten el servici substitutiu, si bé, i en tot cas, es garantiran les instalacions mínimes previstes per a una estrela.


ANNEX II

Requisits de classificació per categories per a les unitats d’allotjament tipus cabanya, bungalou o vivenda mòbil en càmpings

Núm. I. Instal·lacions i servicis 5***** 4**** 3*** 2** 1*
1 Refrigeració en dormitoris sí – – –
2 Refrigeració en saló sí sí – –
3 Calefacció en dormitoris sí sí – –
4 Calefacció en saló sí sí – –
5 Aigua calenta sí sí sí –
6 Armari en dormitoris sí sí sí –
7 Televisió sí sí sí –
8 Caixes fortes individuals sí – – –
9 Plànol d’evacuació situat en la porta de la vivenda-unitat d’allotjament sí sí sí sí sí
10 Preses de corrent en totes les dependències sí sí sí sí
11 Lavabo, proveït de dutxa, lavabo i vàter sí sí sí –
12 Aparcament per a vehicles sí sí sí sí sí



Núm. II. Dotació de la cuina (*) 5***** 4**** 3*** 2** 1*
1 Cuina de dos foguers sí sí sí sí sí
2 Frigorífic sí sí sí sí sí
3 Extractor de fums, campana, etc. sí sí sí sí
4 Forn/microones sí sí – –
5 Llavaplats sí – – –
6 Planxa elèctrica sí sí sí –


(*) En general, les unitats estaran dotades del mobiliari, la coberteria, el parament, la llenceria i la resta d’utensilis i accessoris necessaris per a atendre les necessitats dels clients d’acord amb la seua capacitat.






linea
Mapa web