DECRET 10/2021, de 22 de gener, del Consell, d'aprovació del Reglament regulador de l'allotjament turístic a la Comunitat Valenciana. [2021/999]
(DOGV núm. 9015 de 08.02.2021) Ref. Base de dades 001092/2021
-
Anàlisi jurídica
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Presidència de la Generalitat Grup temàtic: Legislació Matèries: Turisme Descriptors: Temàtics: política de turisme, turisme rural, turisme estranger, agència de viatges , monografies
DECRET 10/2021, de 22 de gener, del Consell, d'aprovació del Reglament regulador de l'allotjament turístic a la Comunitat Valenciana. [2021/999]
Índex
TÍTOL I. Disposicions generals
Capítol I. Objecte i àmbit daplicació
Article 1. Objecte
Article 2. Àmbit daplicació
Capítol II. Definicions
Article 3. Definició dempresa i establiment dallotjament turístic
Article 4. Definicions generals
Capítol III. Principis generals i hospitalitat
Article 5. Principis generals
Article 6. Codi ètic i hospitalitat
Capítol IV. Distintius
Article 7. Obligatorietat dexhibició de distintius
Article 8. Característiques dels distintius i tècniques de reproducció
Capítol V. Règim de preus aplicable a les empreses prestadores dels serveis
Article 9. Especificació i globalitat de preus
Article 10. Publicitat de preus
Article 11. Comunicació de preus a la clientela
Article 12. Concepte de lallotjament
Article 13. Reserves
Article 14. Bestretes
Article 15. Sobrevenda
Article 16. Anul·lacions
Article 17. Facturació
Article 18. Pagament del preu
Article 19. Depòsit per pèrdua o deteriorament dinstal·lacions
Capítol VI. Exercici de lactivitat dallotjament turístic
Article 20. Exercici de lactivitat dallotjament turístic
Article 21. Declaració responsable dinici dactivitat
Article 22. Contingut de la declaració responsable per als establiments hotelers, blocs i conjunts dapartaments turístics, albergs turístics i allotjaments turístics rurals
Article 23. Contingut de la declaració responsable per als habitatges dús turístic i les empreses gestores dhabitatges dús turístic
Article 24. Contingut de la declaració responsable per als càmpings i les àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes
Article 25. Inscripció de lestabliment en el Registre de Turisme de la Comunitat Valenciana
Article 26. Assegurança de responsabilitat civil
Article 27. Classificació i reclassificació dofici
Article 28. Dispenses
Article 29. Modificacions i cessament de lactivitat
Article 30. Baixa
Capítol VII. Requisits generals comuns als establiments dallotjament turístic
Article 31. Requisits que han de complir els establiments
Article 32. Posada a disposició dels allotjaments
Article 33. Publicitat dels establiments
Article 34. Recepció
Article 35. Assistència sanitària
Article 36. Fulls de reclamacions i llibre-registre dentrada de persones viatgeres
Article 37. Normes de règim interior
TÍTOL II. Requisits específics per a les diverses modalitats dallotjament turístic
Capítol I. Establiments hotelers
Secció primera. Definicions i classificació
Article 38. Definicions
Article 39. Classificació en grups, modalitats i categories
Secció segona. Bases de la classificació
Article 40. Normes per a la classificació en grups i categories
Article 41. Autoavaluació de serveis i instal·lacions
Article 42. Aprofitament per torns
Article 43. Establiments hotelers en règim de condomini
Article 44. Requisits de seguretat, disseny i qualitat en edificis destabliments hotelers
Capítol II. Blocs i conjunts dapartaments turístics
Article 45. Definicions
Article 46. Classificació en categories
Capítol III. Habitatges dús turístic i empreses gestores
Article 47. Definicions
Article 48. Document dautorització i responsabilitat
Article 49. Classificació en categories i requisits
Capítol IV. Càmpings i àrees de pernoctació
Secció primera. Definicions i classificació
Article 50. Definicions
Article 51. Classificació i especialitats
Secció segona. Requisits comuns
Article 52. Subministrament daigua
Article 53. Tractament i evacuació daigües residuals
Article 54. Tanca i tancament de protecció
Article 55. Vials interiors
Article 56. Sistema de seguretat i protecció
Secció tercera. Requisits generals dels càmpings
Article 57. Superfície i capacitat
Article 58. Subministrament delectricitat
Article 59. Altres serveis
Article 60. Adaptació al medi natural
Secció quarta. Requisits generals de les àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes
Article 61. Superfície i capacitat
Article 62. Subministrament delectricitat
Article 63. Altres serveis
Capítol V. Allotjament turístic rural
Secció primera. Definicions i classificacions
Article 64. Definicions
Article 65. Modalitats i categories
Article 66. Cases rurals
Article 67. Especialitats de les cases rurals
Article 68. Hotels, blocs i conjunts dapartaments turístics i habitatges dús turístic rurals
Article 69. Acampada en finca particular amb habitatge habitat
Secció segona. Requisits tècnics generals
Article 70. Requisits generals
Article 71. Edificacions
Article 72. Salons, menjadors i mobiliari
Article 73. Altres dependències
Secció tercera. Requisits tècnics específics de lallotjament en cases rurals
Article 74. Requisits tècnics
Article 75. Allotjament compartit
Article 76. Allotjament no compartit
Secció quarta. De lallotjament en acampada en finca particular
Article 77. Dotació de la finca, el terreny i lhabitatge
Capítol VI. De lallotjament en alberg turístic
Secció primera. Definicions i classificació
Article 78. Definició dalberg turístic
Article 79. Requisits mínims
Secció segona. Requisits generals:
Article 80. Requisits de seguretat, disseny i qualitat en albergs turístics
Capítol VII. Règim sancionador
Article 81. Infraccions i sancions
Disposició addicional única. Regla de no despesa
Disposició transitòria primera. Normativa aplicable als expedients en tramitació
Disposició transitòria segona. Termini dadaptació dels establiments dallotjament turístic inscrits en el registre de turisme de la comunitat valenciana
Disposició transitòria tercera. Inscripció dofici dels albergs turístics en el registre de turisme de la comunitat valenciana
Disposició derogatòria única. Derogació normativa
Disposició final primera. Habilitació normativa
Disposició final segona. Entrada en vigor
Annex I. Sistema de classificació dhotels i hotels apartament
Annex II. Requisits de classificació exigibles als blocs i conjunts dapartaments turístics
Annex III. Requisits de classificació exigibles als habitatges dús turístic
Annex IV. Requisits de classificació exigibles als càmpings. Requisits de classificació exigibles a les unitats dallotjament de classe cabanya, bungalou o habitatge mòbil (mobile-home) en càmpings
Annex V. Requisits de classificació exigibles a les cases rurals
Annex VI. Requisits de classificació exigibles als albergs turístics
I
Levolució incessant de les característiques, condicions i circumstàncies de tota mena de lactivitat turística ha portat recentment el legislador autonòmic, concernit per aquesta situació de canvi pràcticament constant, a aprovar un nou text legal destinat a regular el sector turístic valencià que, adaptat al nou context social, empresarial, professional, tecnològic i normatiu sectorial, assegure i fomente amb totes les garanties possibles la qualitat, la sostenibilitat i la competitivitat duna activitat tan rellevant des de múltiples òptiques per al desenvolupament daquesta comunitat autònoma.
Amb aquesta finalitat, la Llei 15/2018, de 7 de juny, de la Generalitat, de turisme, oci i hospitalitat de la Comunitat Valenciana (dara en avant LTOH), ha recollit i sistematitzat les importants novetats que shan succeït en el camp del sector turístic tant en la realitat del dia a dia de professionals, persones empresàries, usuàries i consumidores, com també en el camp normatiu pròpiament dit, i que no existien quan es va aprovar la ja derogada Llei 3/1998, de 21 de maig, de turisme de la Comunitat Valenciana.
Constitueix una part capital daquestes innovacions normatives la relativa a leliminació de barreres i obstacles a la prestació de serveis, encarnada, en primer terme, per la Directiva 2006/123/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior i per la seua transposició en les lleis estatals de caràcter bàsic, això és, la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici; la Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleis per a adaptar-les a la llei sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici; i la Llei 20/2013, de 9 de desembre, de garantia de la unitat de mercat, que té per objecte fer efectiu el principi dunitat de mercat en tot el territori nacional mitjançant la llibertat destabliment i la llibertat de circulació doperadors i la lliure circulació de béns i serveis.
En aquest context, una de les manifestacions capitals de lactivitat turística està conformada pels establiments dallotjament turístic, que han de comptar amb unes condicions de servei òptimes per a les persones usuàries en termes de màxima qualitat, accessibilitat, informació, transparència, atenció, seguretat i, com recull lLTOH, com a principi bàsic, hospitalitat.
No pot perdres de vista que totes aquestes característiques i prestacions shan de trobar i han de convergir en un espai físic que és lestabliment dallotjament turístic, el lloc local, instal·lació o infraestructura en el qual es realitzen i presten en gran manera els serveis que reben les persones usuàries o consumidores del sector que ens ocupa i respecte de les quals, des de làmbit normatiu, els poders públics han de vetlar perquè sadopten les mesures i posen els mitjans, a fi de tractar dassegurar-ne la màxima satisfacció com a destinatàries últimes i principals dels serveis turístics.
A aquest objectiu, entre altres, han tractat de servir les normes existents fins al moment, en làmbit normatiu valencià, serveix lLTOH i, ara en el seu desplegament, aquest decret.
II
En matèria destabliments dallotjament turístic lLTOH introdueix, com a novetat, lalberg turístic, com una modalitat més dallotjament turístic, independent de la tipologia dhotels, i la figura de lhotel balneari, que no sesmentava en la llei anterior.
Fins ara, cadascuna de les modalitats dallotjament ha disposat dun decret específic. Aquesta opció normativa va poder respondre en el seu moment a la necessitat de donar una resposta reguladora a les noves manifestacions que sanaven produint en aquesta matèria específica. Ara bé, això ha donat lloc a una evident dispersió normativa sobre un mateix camp, de manera que operadors i Administració apreciaven una certa complexitat en punt a la identificació de la modalitat del servei dallotjament a prestar en cada cas i, a més, un risc de disposar de regulacions diverses per a atendre realitats en essència similars i, per consegüent, es generava una certa inseguretat jurídica.
Sobre la base daquesta consideració, un dels objectius daquest decret és unificar en una sola norma els decrets vigents fins ara relatius a les respectives modalitats dallotjament turístic, i facilitar així laccés a les persones usuàries i agents del sector al règim administratiu aplicable a cadascuna des de linici al cessament de lactivitat. En aquest sentit, aquest decret tracta dhomogeneïtzar la regulació de qüestions coincidents en cada modalitat dallotjament, i evitar així la dispersió normativa i els efectes indesitjats abans assenyalats.
Addicionalment, aquest decret conté la regulació del procediment dinscripció en el Registre de Turisme de la Comunitat Valenciana, així com el règim de preus aplicable a les empreses prestadores de serveis i el dels distintius de les empreses i establiments dallotjament turístic.
III
Aquest decret sestructura en 81 articles ordenats en dos títols, una disposició addicional, tres disposicions transitòries, una derogatòria, dues finals i sis annexos.
El títol I es destina a regular una sèrie de qüestions que afecten, amb caràcter general, i des de diferents òptiques, la regulació dels allotjaments turístics.
Així, sexposen, en primer terme, una sèrie de disposicions i definicions generals sobre diversos conceptes que apareixeran al llarg de la norma, els principis que emmarquen, regeixen i informen la regulació del sector turístic, el règim aplicable als distintius de cada establiment dallotjament turístic, sense perjudici de la seua concreció per resolució de lòrgan competent en la matèria, la regulació de preus aplicables a les empreses prestadores dels serveis, la regulació de lexercici de lactivitat dallotjament turístic, i el Registre de Turisme de la Comunitat Valenciana, les seues característiques, el seu funcionament i particularitats específiques respecte de determinats establiments.
El títol II es dedica a ordenar les diferents modalitats dallotjament turístic, i escomet la regulació particularitzada de cada tipologia, la classificació i recull, per a cada modalitat, els requisits administratius precisos per a la posada en funcionament.
En aquest sentit, per seguretat jurídica i transcendència per a un servei òptim a les persones usuàries de la prestació dels serveis turístics en els allotjaments, sha optat per exigir per a totes les modalitats la declaració responsable dinici dactivitat, de modificació dalguna de les seues característiques essencials, de cessament de la prestació del servei i de canvi de titularitat.
Quant als formularis i models de declaració responsable, per raons doperativitat, facilitat i celeritat quant a lactualització, no sintegren en el decret, sense perjudici que shi reculla lobligació de lAdministració de mantindrels actualitzats i disponibles per a qualsevol persona interessada en tot moment, tant en format paper com de manera telemàtica. La mateixa obligació es preveu en relació amb la normativa tècnica i sectorial aplicable a tots els allotjaments turístics.
Aquesta norma sarticula sobre els principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència, previstos en larticle 129 de la Llei 39/2015, d1 doctubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
En virtut dels principis de necessitat i eficàcia, es compleix el mandat establit en lLTOH, i es regulen detalladament els establiments dallotjament turístic.
Respecte al principi de proporcionalitat, aquest decret conté el desenvolupament de les previsions que conté la Llei de turisme, abans esmentada, i es compleix al seu torn el principi de seguretat jurídica, atés que es desenvolupen tots els aspectes relacionats amb lallotjament turístic a la Comunitat Valenciana. En aplicació del principi de transparència, shan definit els objectius de la norma i es garanteix aquesta en totes les activitats administratives.
Finalment, en aplicació del principi deficiència, aquest decret no comporta cap mena de càrrega administrativa innecessària.
Aquesta disposició està inclosa en el Pla normatiu de lAdministració de la Generalitat per a 2021.
En conseqüència, dacord amb larticle 28.c de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell, a proposta del president de la Generalitat, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu, prèvia deliberació del Consell, en la reunió de 22 de gener de 2021,
DECRETE
TÍTOL I
Disposicions generals
Capítol I
Objecte i àmbit daplicació
Article 1. Objecte
Aquest decret té per objecte regular les activitats i els serveis dallotjament turístic desenvolupats en establiments situats en làmbit territorial de la Comunitat Valenciana, així com les seues modalitats i classificació, règim de funcionament i prestació de serveis.
Article 2. Àmbit daplicació
1. Els preceptes daquesta norma saplicaran en làmbit territorial de la Comunitat Valenciana als establiments turístics dallotjament i als seus titulars, siguen persones físiques o jurídiques, a les persones usuàries dallotjaments turístics i a les administracions i entitats públiques intervinents.
2. Queden exclosos daquesta reglamentació tots els establiments residencials que presten els seus serveis de manera exclusiva a col·lectivitats concretes, com ara residències per a estudiants, instal·lacions de serveis socials, juvenils, dactivitats mediambientals, i similars. No es permet la simultaneïtat daquests usos residencials amb lús dallotjament turístic, excepte en el cas de períodes de funcionament diferents.
3. En làmbit dels habitatges dús turístic, queden exceptuats de làmbit daplicació daquesta norma:
a) Els habitatges que sarrenden per temporada segons el que sestableix en la Llei 29/1994, de 24 de novembre, darrendaments urbans.
b) La promoció, la construcció i la venda de segones residències.
4. En làmbit dels establiments de càmping i àrees de pernoctació, queden exclosos de làmbit daplicació daquest decret:
a) Els campaments juvenils, els albergs, els centres i les colònies de vacances escolars, les granges escola i les residències anàlogues destinades a allotjar escolars i contingents particulars similars.
b) Els campaments privats, la titular dels quals siga una entitat pública o privada, destinats a lús únic i exclusiu de les persones membres o sòcies de lentitat titular.
c) Les zones dacampada, àrees recreatives i acampades itinerants en forests o terrenys forestals de la Comunitat Valenciana autoritzades dacord amb el Decret 233/1994, de 8 de novembre, del Consell, i les disposicions de desplegament.
d) Les àrees provisionals dacampada per esdeveniments culturals, recreatius o esportius.
5. Així mateix, i sense perjudici del que sestableix en larticle 2.4 daquest decret, a lefecte de protegir i salvaguardar els recursos naturals i mediambientals existents, i sempre respectant els drets de propietat i ús del sòl, no podran produir-se acampades lliures a lempara daquesta norma.
Sentén per acampada lliure la instal·lació eventual de tendes de campanya, caravanes, autocaravanes o altres albergs mòbils o mitjans dallotjament amb intenció de quedar-se i pernoctar en llocs diferents dels establiments regulats en aquest decret.
Capítol II
Definicions
Article 3. Definició dempresa i establiment dallotjament turístic
1. Segons estableix larticle 63 de lLTOH, són empreses dallotjament turístic aquelles que es dediquen, de manera professional, habitual i mitjançant preu, a proporcionar allotjament a les persones, amb prestació daltres serveis de caràcter complementari o sense.
2. Es consideren establiments dallotjament turístic els locals, les instal·lacions o les infraestructures estables oberts al públic on les empreses i altres prestadors proporcionen allotjament a les persones, amb prestació daltres serveis de caràcter complementari o sense.
3. Dacord amb larticle 64 de lLTOH, lallotjament turístic es podrà integrar en alguna de les següents modalitats:
a) Establiments hotelers.
b) Blocs i conjunts dapartaments turístics.
c) Habitatges dús turístic.
d) Càmpings.
e) Àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes.
f) Allotjament turístic rural.
g) Albergs turístics.
4. Tal com estableix larticle 64.2 de lLTOH, la inclusió en una o una altra modalitat de les previstes en lapartat anterior quedarà supeditada al compliment del règim administratiu i els requisits reglamentàriament determinats, i es poden establir diferents categories dins duna modalitat.
Article 4. Definicions generals
A lefecte daquest decret, sentén per:
a) Classificació turística: catalogació, si és el cas, atorgada per lòrgan competent de la Generalitat, en virtut de la qual sidentifica la modalitat, el grup i, si és el cas, la categoria de lestabliment.
b) Instal·lacions i serveis obligatoris: els exigits en aquest decret per a la classificació turística de cadascuna de les modalitats dallotjament.
c) Instal·lacions i serveis complementaris: els oferits de manera accessòria al servei turístic dallotjament.
d) Unitat dallotjament: peça independent dun establiment dallotjament turístic destinada a ús exclusiu i privatiu de les persones usuàries turístiques, o un habitatge, dotada de la infraestructura, lequipament, el mobiliari i els béns necessaris, on es poden desenvolupar diferents activitats desplai, higiene personal, descans, i, si és el cas, conservació, manipulació i consum daliments.
e) Llista de preus: document en què es relacionen els preus dels diferents serveis oferits per lestabliment.
f) Distintiu: placa o vinil que constitueix un mecanisme dinformació sobre el tipus destabliment, el servei, la modalitat, la categoria, lespecialitat i la quantitat de possibles prestacions de què disposa.
g) Titular dun establiment dallotjament turístic: la persona física o jurídica, propietària o no dels locals, les instal·lacions o els habitatges en els termes daquest decret, que els gestiona comercialment sota els principis dunitat dexplotació i responsabilitat del compliment de la normativa turística davant de lAdministració.
h) Persona usuària dun establiment dallotjament turístic: persona física o jurídica que contracta serveis dallotjament turístic.
i) Overbooking o sobrevenda: venda efectiva i confirmada de més places de les que es puguen atendre, que provoca que no es puguen facilitar a un o a diversos clients o clientes les unitats dallotjament contractades i confirmades.
Capítol III
Principis generals i hospitalitat
Article 5. Principis generals
1. Principi dunitat dexplotació
Dacord amb larticle 66, apartats 1 i 2, de lLTOH, al territori de la Comunitat Valenciana, tots els establiments dallotjament turístic hauran de ser gestionats sota el principi dunitat dexplotació, i ladministració daquests correspon a una titularitat única sobre la qual recaurà la responsabilitat administrativa derivada de la gestió i el funcionament.
El principi dunitat dexplotació suposa que totes les unitats dallotjament turístic que integren ledificació o una part independent i homogènia daquesta, ocupada per lestabliment, hauran destar afectades a la prestació del servei dallotjament turístic, i que la gestió del conjunt lexercirà una única empresa titular. A aquest efecte, lempresa explotadora única haurà de poder acreditar la titularitat de la propietat o daltres títols jurídics que lhabiliten per a la gestió de la totalitat dunitats dallotjament turístic.
En el cas dels habitatges turístics, sentendrà que la unitat dexplotació equival a la totalitat de la unitat dallotjament.
2. Principi de lliure accés i permanència
a) Sense perjudici del que puguen disposar les seues normes de règim interior, laccés als establiments dallotjament turístic és lliure per als qui nhagen contractat els serveis, sense que puga discriminar-se per raó de sexe, nacionalitat, origen racial o ètnic, edat, orientació sexual, identitat i expressió de gènere, grup familiar, desenvolupament sexual, diversitat funcional o discapacitat, religió o creences, idees polítiques, pobresa, llengua, cultura, malaltia, estètica, cos o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
b) La direcció de cada establiment podrà acordar normes de règim interior sobre lús de serveis i instal·lacions, que la clientela de lallotjament turístic haurà de complir obligatòriament. Lincompliment daquestes normes que puga alterar la convivència normal, o posar en risc la seguretat o integritat física de la resta de clients o clientes o del personal de lestabliment serà causa suficient per a la resolució del contracte dallotjament.
c) Les persones físiques o jurídiques titulars de les empreses dallotjament turístic podran sol·licitar lauxili dels i de les agents de lautoritat per a desallotjar del seu establiment les persones que incomplisquen les regles usuals de convivència social i per a impedir laccés a les que pretenguen entrar-hi amb finalitats diferents del gaudi pacífic del servei que es presta o de lactivitat que es desenvolupa.
d) El règim dadmissió danimals domèstics en un establiment dallotjament turístic haurà de constar en llocs visibles de linterior i en la publicitat que sen faça. En qualsevol cas, de conformitat amb el que estableix la normativa aplicable, les persones que ho necessiten hi han de poder accedir acompanyades de gossos dassistència per a persones amb diversitat funcional, degudament acreditats.
Article 6. Codi ètic i hospitalitat
Els allotjaments turístics hauran datendre els principis del Codi Ètic Mundial per al Turisme i la seua adaptació a làmbit territorial de la Comunitat Valenciana a través del Codi Ètic del Turisme Valencià, especialment el de lhospitalitat com a principi bàsic.
Caldrà tindre consideració especialment amb les condicions daccessibilitat dels allotjaments turístics, de conformitat amb el Decret 65/2019, de 26 dabril, del Consell, de regulació de laccessibilitat en ledificació i en els espais públics.
Capítol IV
Distintius
Article 7. Obligatorietat dexhibició de distintius
Les empreses i els establiments dallotjament turístic de la Comunitat Valenciana hauran dexhibir, al costat de lentrada principal, el distintiu que els corresponga. En el cas dels habitatges dús turístic, lhauran dexhibir de manera visible a lentrada, bé a linterior o en lexterior daquesta.
Article 8. Característiques dels distintius i tècniques de reproducció
1. Els distintius hauran destar constituïts per una placa rectangular de metacrilat de 269 × 371 × 10 mm amb cantons arredonits amb radi de 30 mm, excepte per als habitatges dús turístic. En la part posterior de la placa shaurà de col·locar un vinil imprés en color corresponent a cada empresa o establiment, i hi han de figurar els símbols corresponents a cada tipus, modalitat dempresa, establiment i, quan siga procedent, les estreles/claus corresponents a la categoria i lespecialitat de lestabliment, i, si és el cas, sota les estreles, lesment de Gran Luxe, Luxe, Superior o Especialitat. Tot això en la forma i amb les dimensions i indicacions que determine la resolució de lòrgan competent en matèria de turisme.
2. El fons dels distintius ha de ser aquest:
a) Establiments hotelers: ha de ser de color blau Pantone 286.
b) Blocs i conjunts dapartaments turístics: ha de ser de color roig Pantone 485.
c) Habitatges dús turístic: ha de ser un vinil adhesiu de color roig Pantone 485, tindre unes mesures de 200 × 276 mm, dunes 6 micres i tallat mitjançant plòter amb cantons de 10 mm de radi. En la part superior es reserva un espai per al número dinscripció en el registre de cada allotjament, amb el contorn perfilat de clauer en forma de casa.
d) Empreses gestores dhabitatges dús turístic: ha de ser de color roig Pantone 485.
e) Càmpings i àrees de pernoctació: ha de ser de color verd Pantone 369.
f) Establiments dallotjament turístic rural: ha de ser de color marró Pantone 483.
g) Albergs turístics: ha de ser de color verd Pantone 326.
3. Tots els distintius han de contindre el logotip institucional Comunitat Valenciana, la impressió dorla, els símbols i textos de la categoria atorgada, la modalitat, lespecialitat i, si és el cas, el número dinscripció en el registre en color blanc, amb lexcepció dels distintius dels establiments dallotjament turístic rural, en els quals les estreles/claus seran de color verd Pantone 369.
4. Els arxius PDF editables de tots els distintius a grandària real necessaris per a la producció, quedaran a disposició de les persones interessades en la pàgina web http://www.turisme.gva.es. Les empreses i els establiments turístics podran optar per lidioma valencià o castellà per a produir les plaques normalitzades en què figure el distintiu del tipus destabliment i, si és el cas, la categoria i lespecialitat.
Capítol V
Règim de preus aplicable a les empreses
prestadores dels serveis
Article 9. Especificació i globalitat de preus
Els preus dels allotjaments turístics shauran despecificar amb impostos inclosos, per allotjament i per cadascun dels altres serveis que preste lestabliment, sense perjudici del que es disposa en la normativa aplicable sobre persones consumidores i usuàries.
Article 10. Publicitat de preus
Els preus de cadascun dels serveis prestats pels establiments dallotjament han de gaudir de la màxima publicitat, i figurar en llocs de fàcil localització i lectura per al públic. En el cas dels preus de les unitats dallotjament i règim alimentari, hauran de figurar, independentment de fer-ho on ho considere necessari la direcció de lestabliment, en els llocs on es possibilite la contractació.
Article 11. Comunicació de preus a la clientela
1. Abans de ladmissió, caldrà notificar a la clientela el preu que se li aplicarà, i per a fer-ho se li lliurarà la targeta dentrada corresponent o un suport similar, on haurà de constar el nom, la categoria i lespecialitat de lestabliment, lhabitació o la unitat dallotjament o parcel·la que se li assigna, el preu daquesta, les dates dentrada i eixida i el règim alimentari. El suport emés per les agències de viatges o per empreses de mediació turística podrà substituir la targeta dentrada.
2. Aquesta targeta dentrada o suport similar o, si és el cas, el suport emés per les agències de viatges o per empreses de mediació turística, suposarà la conformitat daquest i tindrà valor de prova als efectes administratius, i lestabliment lhaurà de conservar durant un termini de sis mesos.
Article 12. Concepte de lallotjament
1. A lefecte del que es disposa en aquest títol, lallotjament comprén la utilització de la unitat dallotjament i els serveis complementaris annexos a aquesta o comuns a tot lestabliment, sempre que no siguen consumibles o que els presten tercers.
2. En tot cas, tindran la consideració de serveis comuns les piscines, les hamaques, els tendals, les cadires, les engrunsadores i el mobiliari propi de piscines, jardins i parcs.
3. Sempre que no es contracte per un període diferent, el preu de la unitat dallotjament, en establiments hotelers, es comptarà per dies o jornades, dacord amb el nombre de pernoctacions, i sentendrà que la jornada acaba a les 12.00 hores.
4. Els establiments dallotjament de règim hoteler, excepte si hi ha un pacte en contra, hauran de tindre a disposició dels clients les unitats dallotjament a partir de les 16.00 hores, i sentendrà que la jornada acaba a les 12.00 hores. En els altres establiments dallotjament caldrà ajustar-se al que shaja convingut i, si no sha acordat, sentendrà que el dret a locupació de lallotjament comença a les 17.00 hores del primer dia destada i acaba a les 10.00 hores del dia en què aquesta finalitze.
5. La prolongació del gaudi dels serveis contractats per més temps del convingut estarà sempre condicionada al mutu acord entre lestabliment i el client o la clienta. Quan aquest últim o aquesta última no abandone lestabliment el dia fixat per a leixida, i no hi haja un acord per a prolongar lestada, lestabliment podrà disposar de la unitat dallotjament.
Article 13. Reserves
1. Les persones titulars de lallotjament hauran de posar a disposició de la clientela les unitats dallotjament que reunisquen les característiques pactades.
2. Quan els clients o les clientes hagen reservat unitats dallotjament concretes amb lespecificació del número o la situació i la persona o entitat titular les haja confirmades, estarà obligada a posar-les a disposició daquests o aquestes en la data convinguda.
3. El règim de cancel·lació de les reserves shaurà dajustar a les condicions que pacten lliurement lempresa o la persona titular de lexplotació i les persones usuàries.
Article 14. Bestretes
La persona titular de lallotjament podrà exigir als qui efectuen una reserva de plaça una bestreta del preu en concepte de senyal, que sentendrà a compte de limport resultant dels serveis prestats.
Article 15. Sobrevenda
Dacord amb el que sestableix en larticle 20 de lLTOH:
1. Les persones o entitats titulars destabliments dallotjament turístic no podran vendre efectivament un nombre més elevat de places, habitacions o unitats de les que puguen atendre.
2. Quan un establiment dallotjament turístic haja incorregut en sobrevenda estarà obligat a proporcionar allotjament a les persones usuàries afectades en un altre establiment de la zona, de categoria igual o superior, i en les mateixes condicions o millors que les pactades.
3. Les despeses de desplaçament fins al nou establiment on sallotjaran, la possible diferència de preu respecte del nou i qualsevol altra que es puga originar, seran a càrrec de lestabliment on sha originat la sobrevenda, sense perjudici que aquest, si és el cas, puga repercutir aquestes despeses a lempresa causant de la sobrevenda.
4. Si es dona el cas que el cost total del nou allotjament és inferior al de lestabliment amb sobrevenda, el titular daquest haurà de retornar-ne la diferència a la usuària.
Article 16. Anul·lacions
Els establiments dallotjament estan obligats a informar les persones usuàries, abans de la formalització del contracte, sobre les clàusules danul·lació aplicables.
Article 17. Facturació
1. Tots els establiments dallotjament turístic tenen lobligació de lliurar a la clientela una factura o, si és el cas, un justificant de pagament que detalle, de manera clara i desglossada, els serveis prestats per conceptes.
2. Els establiments estan obligats a conservar duplicats de les factures o els justificants de pagament perquè els organismes competents els comproven.
3. En les factures o els justificants de pagament haurà de figurar, al costat del nom de lestabliment, el nom del client o de la clienta, el número o la identificació de lallotjament assignat i el nombre de persones allotjades, la data dentrada i deixida i la data en què sha estés, així com la resta de requisits establits per la normativa específica de facturació.
Article 18. Pagament del preu
Els clients i les clientes tenen lobligació de satisfer el preu dels serveis facturats en el temps i el lloc convinguts. A falta dacord, sentendrà que el pagament sha defectuar en lestabliment mateix i en el moment en què sels presente la factura al cobrament, sense perjudici que es puga exigir el pagament per endavant dels serveis que es prestaran.
En qualsevol cas el pagament podrà fer-se per qualsevol modalitat de les admeses en el tràfic mercantil, com ara en efectiu, targetes, passarel·les de pagament o mitjans electrònics.
Article 19. Depòsit per pèrdua o deteriorament dinstal·lacions
1. Els establiments dallotjament turístic podran exigir un depòsit per pèrdua o deteriorament dinstal·lacions i per tot el que les parts acorden. Aquesta opció shaurà de fer constar en el moment de formalitzar el contracte entre les parts.
2. Aquest depòsit respondrà també per lincrement del nombre docupants en el cas que lallotjament siga ocupat de fet per més persones de les contractades per a aquest allotjament, segons el preu estipulat amb la persona o entitat cedent i sense perjudici de la seua facultat per a resoldre el contracte.
3. Dacord amb el que shaja pactat en el contracte i al terme daquest, i una vegada desocupat lallotjament, aquesta fiança sha de reintegrar al client o a la clienta, amb les deduccions prèvies que, degudament acreditades, si és el cas, pertoquen.
Capítol VI
Exercici de lactivitat dallotjament turístic
Article 20. Exercici de lactivitat dallotjament turístic
1. Per a fer les activitats i prestar els serveis regulats en aquesta disposició, les empreses i les entitats prestadores de serveis dallotjament turístic hauran de posar en coneixement del departament competent en matèria de turisme linici i el cessament de la seua activitat, o les modificacions que durant aquesta puguen produir-se, presentant, segons els casos, una comunicació o declaració responsable, de conformitat amb el que es disposa en la Llei 39/2015, d1 doctubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. Posteriorment, en cas que escaiga, lòrgan competent haurà dinscriure dofici les empreses i les entitats prestadores en el Registre de Turisme de la Comunitat Valenciana (dara en avant, Registre) o cancel·lar la inscripció en aquest registre segons el que shaja comunicat, sense perjudici de les facultats de comprovació, control i inspecció que tinga atribuïdes.
2. Tots els establiments dallotjament turístic hauran dacreditar la compatibilitat de lús turístic dacord amb la normativa urbanística i de qualitat ambiental, així com complir les prescripcions daquest decret.
Article 21. Declaració responsable dinici dactivitat
1. Qui pretenga desenvolupar lactivitat dallotjament turístic, en qualsevol de les modalitats, haurà de presentar, davant del servei territorial de turisme de la província on se situe lallotjament, una declaració responsable en què manifeste el compliment dels requisits previstos en els articles següents que li siguen aplicables per a la tipologia pretesa, i, si és el cas, la classificació, i el compromís de mantindrels durant el temps de vigència de lactivitat, mitjançant els impresos normalitzats que estaran permanentment disponibles en el web de Turisme Comunitat Valenciana. Aquest òrgan serà competent per a lordenació i la instrucció del procediment.
2. La relació amb les persones o entitats interessades shaurà de fer, tant per a les persones físiques com per a les jurídiques, per mitjans electrònics, dacord amb el que es preveu en larticle 14.3 de la Llei 39/2015. Així mateix, la notificació shaurà de fer amb mitjans electrònics, dacord amb el que es preveu en el penúltim paràgraf de larticle 41.1 de la llei esmentada.
3. Per a presentar telemàticament la declaració responsable, sha daccedir al portal de la Generalitat (www.gva.es), bé a través de la seu electrònica de la Generalitat o datenció al ciutadà / Guia PROP, i seleccionar el servei corresponent.
4. El departament del Consell competent en turisme mantindrà actualitzats els continguts i models normalitzats, i els publicarà en el portal de la Generalitat, i en la Guia PROP datenció al ciutadà.
5. A la declaració responsable caldrà adjuntar, en tot cas, lacreditació de la personalitat física o jurídica de la persona interessada o, en el cas de les persones físiques, una autorització expressa signada a lAdministració per a obtindre dades de caràcter personal.
I especialment:
a) En el cas dels establiments hotelers:
1. Un qüestionari dautoavaluació, si és el cas.
2. Una relació dhabitacions i/o unitats dallotjament que integren lestabliment hoteler.
3. Qualsevol altre document que contribuïsca a classificar-lo.
b) En el cas dels blocs i conjunts dapartaments turístics:
1. Una relació dels apartaments que integren el bloc o conjunt.
c) En el cas dhabitatges dús turístic i empreses gestores dhabitatges dús turístic:
1. Una relació dhabitatges dús turístic, amb un informe municipal favorable de compatibilitat urbanística.
d) En el cas de càmpings i àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes:
1. Relació de parcel·les i places daparcament i, si és el cas, de les instal·lacions fixes de què dispose.
6. Els models de declaració responsable contindran els requisits necessaris per a cadascuna de les modalitats dallotjament turístic que les persones sol·licitants han de declarar que posseeixen.
Article 22. Contingut de la declaració responsable per a establiments hotelers, blocs i conjunts dapartaments turístics, albergs turístics i allotjaments turístics rurals
La declaració responsable haurà de contindre el pronunciament exprés sobre aquests aspectes:
a) Que disposa de títol suficient per a dedicar limmoble a lactivitat dallotjament en la modalitat declarada.
b) Que lestabliment reuneix els requisits tècnics generals i específics exigits per aquesta norma per a classificar-lo en el grup, la modalitat, lespecialitat i la categoria declarats i que es compromet a mantindrels durant la vigència de lactivitat.
c) Que disposa dun certificat de persona tècnica competent que acredita que lestabliment compleix les exigències bàsiques de seguretat, en cas dincendi, determinades pel Codi tècnic dedificació.
d) Que, en el cas destabliments hotelers, blocs i conjunts dapartaments turístics i albergs turístics, sha elaborat i implantat en lestabliment un pla dautoprotecció ajustat a les característiques de limmoble, o un pla demergència, si és el cas, dacord amb la normativa vigent.
e) Que lestabliment té les llicències, els certificats o les autoritzacions exigits per altres departaments o administracions públiques, especialment urbanístiques, ambientals i dobertura que, si és el cas, resulten exigibles.
Quan escaiga, per situar-se lestabliment en sòl no urbanitzable comú, caldrà declarar expressament que sha obtingut la declaració dinterés comunitari que atribueix el corresponent ús i aprofitament turístic, o, si és el cas, que se nha obtingut lexempció dacord amb la legislació urbanística vigent.
f) Que lestabliment disposa duna assegurança de responsabilitat civil o duna altra garantia equivalent per a cobrir els danys i perjudicis que es puguen provocar en el desenvolupament de lactivitat.
Article 23. Contingut de la declaració responsable per als habitatges dús turístic i les empreses gestores dhabitatges dús turístic
La declaració responsable haurà de contindre el pronunciament exprés sobre aquests aspectes:
a) Que té la disponibilitat de lhabitatge o habitatges per a dedicar-los a lús turístic i la documentació que ho acredita segons el cas (escriptura de propietat de limmoble, contracte darrendament, autorització per a la gestió entre persona propietària i empresa o un altre títol vàlid a aquest efecte).
b) Que lhabitatge o els habitatges disposen dels requisits exigits per la normativa per a classificar-los en la categoria i la capacitat comunicada, i que aquests requisits es mantindran durant la vigència de lactivitat.
c) Que disposa de linforme municipal favorable de compatibilitat urbanística que permeta lús turístic.
d) Que disposa de llicència docupació de lhabitatge.
e) Que disposa duna assegurança de responsabilitat civil o duna altra garantia equivalent per a cobrir els danys i perjudicis que puguen provocar-se en el desenvolupament de lactivitat.
Article 24. Contingut de la declaració responsable per als càmpings i les àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes
La declaració responsable haurà de contindre el pronunciament exprés sobre aquests aspectes:
a) Que disposa de títol suficient que acredita la disponibilitat del terreny per a dedicar-lo a lactivitat dallotjament corresponent.
b) Que lestabliment reuneix els requisits tècnics generals i específics exigits per aquesta norma per a classificar-lo en la categoria i, si és el cas, en lespecialitat comunicades i que es compromet a mantindrels durant la vigència de lactivitat.
c) Que disposa de plànols de situació, zonificació, serveis, instal·lacions i edificacions, signats per persona facultativa, amb la indicació expressa de la superfície total, de la dedicada a zona per a estada i allotjament, i de la dedicada, si és el cas, al que sestableix en larticle 57, apartats 2 i 3, daquest decret i a la zona dels serveis, les instal·lacions, les zones verdes, els vials, els aparcaments, els edificis, etc.
d) Que lestabliment disposa de les llicències, els certificats o les autoritzacions exigides per altres departaments o administracions públiques, especialment urbanístiques, ambientals i dobertura que, si és el cas, resulten exigibles.
Quan escaiga, per situar-se lestabliment en sòl no urbanitzable comú, caldrà declarar expressament que sha obtingut la declaració dinterés comunitari que atribueix el corresponent ús i aprofitament turístic, o, si és el cas, que se nha obtingut lexempció dacord amb la legislació urbanística vigent.
e) Que disposa del certificat duna persona tècnica competent que acredita el compliment del que es disposa en larticle 56 daquest decret.
f) Que sha elaborat i implantat un pla dautoprotecció ajustat a les seues característiques, de conformitat amb la normativa vigent.
g) Que, en el cas dels càmpings, està en disposició dacreditar, si és el cas, la prestació dels serveis específics, el compliment dels requisits o lexistència dinstal·lacions necessàries per a exercir alguna de les especialitats previstes en larticle 51.2.
h) Que disposa duna assegurança de responsabilitat civil o una altra garantia equivalent per a cobrir els danys i perjudicis que puguen provocar-se en el desenvolupament de lactivitat.
Article 25. Inscripció de lestabliment en el Registre de Turisme de la Comunitat Valenciana
1. Lòrgan competent, atenent la declaració responsable efectuada per la persona interessada, classificarà turísticament lestabliment i linscriurà dofici en el Registre, en el grup, la modalitat, la categoria i lespecialitat indicats en la declaració responsable, llevat que shagen omés dades o no shagen aportat documents de caràcter essencial. Practicada la inscripció, es comunicarà a la persona titular el número dinscripció assignat.
2. Presentada la declaració responsable dinici dactivitat, aquesta haurà de començar de manera efectiva en el termini màxim de dos mesos. En cas contrari, aquella quedarà sense efecte i es procedirà, després de la instrucció de loportú expedient en el qual es donarà audiència a la persona interessada, a la baixa i la cancel·lació de la inscripció en el Registre.
3. Posteriorment, aquest òrgan podrà revisar:
a) Si, segons el que haja declarat la persona interessada, es disposa de la totalitat de la documentació a què es refereixen els articles anteriors i la seua validesa formal.
b) Si en lestabliment es compleixen els requisits generals i específics exigits per la norma per a exercir la classificació amb què ha quedat inscrit.
4. En el cas que no shaja pogut practicar la inscripció per detectar-se lomissió de dades o la no aportació de documents de caràcter essencial, o si, com a resultat de les comprovacions de lapartat anterior, sobserven deficiències de qualsevol classe, se seguiran els tràmits procedents de conformitat amb el que sestableix en la Llei 39/2015.
5. La inexactitud, la falsedat o lomissió, de caràcter essencial, de qualsevol dada o informació que sincorpore a una comunicació o declaració responsable, o la no presentació de la documentació que, si és el cas, es requerisca per a acreditar el compliment del que sha declarat o comunicat, determinarà la impossibilitat de continuar lexercici de lactivitat i la prestació del servei des del moment en què es tinga constància daquests fets, sense perjudici de les responsabilitats penals, civils o administratives que pertoquen.
Així mateix, la resolució administrativa que declare aquestes circumstàncies podrà determinar lobligació de la persona interessada de restituir la situació jurídica al moment previ a lexercici de lactivitat o del servei corresponent. Igualment, podrà determinar la impossibilitat dinstar un nou procediment amb el mateix objecte durant un període màxim de quatre anys.
La resolució daquesta mena de procediments administratius haurà de notificar-se en el termini màxim de sis mesos des de linici.
6. Es considera, en tot cas, inexactitud, falsedat o omissió de caràcter essencial en dades, manifestacions o documents la que afecte:
a) Lacreditació de la personalitat física o jurídica de la persona interessada.
b) El risc per a la seguretat de les persones i els seus béns.
c) Les garanties de responsabilitat contractual legalment exigibles.
d) La manca de la documentació acreditativa del compliment de la normativa en matèria de prevenció i protecció contra incendis, o lexistència de deficiències en la matèria.
e) La falta delaboració i implantació, en cas de resultar exigible, dun pla dautoprotecció, o un pla demergència.
f) La declaració responsable i, si és el cas, al qüestionari dautoavaluació respecte de criteris obligatoris o de lliure elecció que impliquen la disminució, la revocació o la cancel·lació de la classificació registrada o declarada.
g) Els títols que acrediten la disponibilitat de limmoble.
h) La disponibilitat de la declaració dinterés comunitari o lexempció, les llicències i els informes urbanístics i ambientals que, si és el cas, siguen procedents.
7. Fins que no transcórreguen tres mesos des de la notificació de la denegació o la cancel·lació i la baixa de la inscripció en el Registre, no podrà presentar-se una nova declaració dinici dactivitat que, en tot cas, haurà danar acompanyada de la documentació que acredite el compliment dels requisits establits en la normativa vigent, i podrà ser objecte dinspecció prèvia a la inscripció en el Registre.
8. La inscripció i, si és el cas, la classificació dels allotjaments turístics, no suposarà lautorització daltres instal·lacions i serveis existents en el seu recinte per als quals hi haja una normativa específica pròpia.
Article 26. Assegurança de responsabilitat civil
1. La persona titular de lactivitat dallotjament turístic està obligada a contractar una pòlissa dassegurança de responsabilitat civil que cobrisca els danys i perjudicis a la salut o a la integritat física de les persones usuàries de lallotjament o de terceres persones que puguen ocasionar-se a conseqüència de lactivitat dallotjament, així com els relatius a la seguretat financera.
2. La quantia mínima del capital assegurat es determinarà en funció de les places màximes admissibles en lallotjament previst en la declaració responsable, i serà:
a) Fins a 25 places: 150.000 euros
b) Fins a 50 places: 300.000 euros
c) Fins a 100 places: 400.000 euros
d) Fins a 200 places: 500.000 euros
e) Fins a 300 places: 600.000 euros
f) Fins a 500 places: 750.000 euros
g) Fins a 700 places: 900.000 euros
h) Fins a 1.000 places: 1.000.000 euros
i) Fins a 1.500 places: 1.200.000 euros
j) Fins a 5.000 places: 1.800.000 euros
k) A partir de 5.000 places: 2.000.000 euros
3. La suma màxima dindemnització per anualitat i sinistre, així com les franquícies, si és el cas, i qualsevol altra condició, les fixaran de comú acord entre la persona titular de lactivitat i la companyia asseguradora.
4. La persona titular de lallotjament turístic haurà de conservar en el seu poder, durant tot el desenvolupament de lactivitat, la justificació documental de la seua subscripció, a fi de posar-la a disposició de ladministració turística competent, quan aquesta li la requerisca.
Article 27. Classificació i reclassificació dofici
1. La classificació dels allotjaments turístics es fixarà dacord amb el que es disposa en aquest decret i es podrà revisar dofici una vegada transcorreguts cinc anys des daquesta, mitjançant lexpedient corresponent, en el qual caldrà oir la persona interessada.
2. Aquesta classificació es mantindrà mentre perdure el compliment de les condicions, els requisits i els criteris determinants daquesta, i es podrà revisar a la baixa i fins i tot cancel·lar la inscripció, en qualsevol moment, mitjançant lexpedient corresponent, en el qual caldrà oir la persona interessada.
Bàsicament, el procediment podrà iniciar-se quan es comprove:
a) Un deteriorament notori en ledificació, en les instal·lacions o en la qualitat dels elements dús de la clientela, especialment els utilitzats per al descans.
b) Lincompliment dels requisits generals i específics exigits per a exercir la classificació amb què sestà inscrit en el Registre.
3. En el cas dels habitatges turístics, lAdministració turística podrà requerir la confirmació de la voluntat de les persones titulars de continuar inscrites en el Registre cada cinc anys.
LAdministració turística arbitrarà un sistema de comunicació a lefecte devitar càrregues a les persones obligades.
Article 28. Dispenses
1. Excepcionalment, la direcció general competent en turisme, ponderant en conjunt les circumstàncies existents, i amb un informe tècnic previ, podrà dispensar raonadament un establiment dallotjament dalgun o alguns dels requisits i les condicions mínimes establides en aquest decret, a excepció de:
a) Els de caràcter mediambiental.
b) Els requisits generals continguts en els articles 32 a 35 daquest decret.
2. Satendran, entre altres, les situacions dels allotjaments instal·lats en edificis de valor arquitectònic o artístic singular acreditat, o en edificis rehabilitats situats en centres històrics o que responguen a larquitectura tradicional típica de la comarca o zona, especialment les relatives a mesures preceptives.
3. Així mateix, disposar de mesures daccessibilitat superiors a les que establisca la normativa sectorial aplicable per a cada tipus destabliment dallotjament turístic serà especialment valorat per ladministració turística competent en cas de sol·licitar alguna dispensa.
4. Aquestes dispenses hauran dequilibrar-se amb factors compensatoris, com ara loferta de serveis complementaris o condicions addicionals als que els correspondrien segons la modalitat, el grup, la categoria i lespecialitat, si és el cas. Per a fer-ho, haurà de dirigir-se una sol·licitud al servei territorial de turisme en què radique lestabliment acompanyada duna memòria tècnica descriptiva que justifique la impossibilitat de poder complir el requisit o requisits en qüestió, i de les mesures o els factors compensatoris que equilibren aquesta manca.
5. Rebuda la sol·licitud, la inspecció del servei territorial de turisme competent elaborarà un informe sobre la dispensa sol·licitada i les mesures compensatòries que la justifiquen. A la vista daquest informe, el servei territorial de turisme elevarà una proposta a la persona titular de la direcció general amb competències en turisme, que serà lòrgan competent per a resoldre.
6. Aquestes dispenses hauran dobtindres abans de presentar la declaració responsable corresponent i es publicaran en el web de ladministració turística competent.
Article 29. Modificacions i cessament de lactivitat
1. Lòrgan competent per a practicar la inscripció en el Registre ho serà també, quan corresponga, per a modificar o donar de baixa les dades inscrites.
2. La persona titular duna empresa dallotjament turístic, o que exercisca una activitat o preste el servei dallotjament turístic, haurà de posar en coneixement del servei territorial de turisme competent qualsevol modificació essencial que afecte la seua activitat mitjançant la declaració responsable corresponent, incloent-hi els cessaments dactivitat, i els canvis de titularitat o de mediadors en la prestació del servei dallotjament turístic.
3. Altres canvis que no suposen modificacions substancials tan sols requeriran una comunicació prèvia al servei territorial competent, segons el model que estarà permanentment disponible en el web de Turisme Comunitat Valenciana.
4. La inexactitud, falsedat o omissió en qualsevol dada que sadjunte o sincorpore a una comunicació prèvia tindrà els mateixos efectes que els previstos per a la declaració responsable.
Article 30. Baixa
1. Es donarà de la baixa de la inscripció en el Registre de Turisme de la Comunitat Valenciana en aquests casos:
a) Declaració del cessament de lactivitat, per qui figure com a titular en el Registre, amb el coneixement, si és el cas, de la propietat de limmoble.
b) La inexactitud, falsedat o omissió, de caràcter essencial, de qualsevol dada, manifestació o document que sacompanye o incorpore a una comunicació o declaració responsable.
c) La modificació o desaparició de les circumstàncies i els requisits que hagen donat lloc a la inscripció en el Registre.
d) Quan no shaja iniciat lactivitat o el servei, una vegada transcorreguts dos mesos des de la presentació de la declaració responsable que siga preceptiva.
e) En el cas dels habitatges turístics, quan no shaja comunicat la voluntat de seguir inscrit en el Registre dacord amb el que sestableix en larticle 27.3 daquest decret.
2. La baixa de la inscripció en els casos dels apartats b), c), d) i e) del número anterior es resoldrà amb la tramitació prèvia de lexpedient oportú, en el qual es donarà tràmit daudiència a la persona interessada.
Capítol VII
Requisits generals comuns als establiments
dallotjament turístic
Article 31. Requisits que han de complir els establiments
1. La classificació dels establiments dallotjament turístic sha dobtindre dacord amb dues classes de requisits: generals i específics. Tots els establiments dallotjament, independentment de la classificació, el grup, la modalitat, la categoria i lespecialitat, llevat que expressament sen limite algun, han de complir els requisits generals i específics establits en aquest capítol i en el títol II daquest decret.
2. Els requisits i les condicions mínimes dels diferents establiments dallotjament turístic que sestableixen en aquest decret shan dentendre sense perjudici del que puguen establir les disposicions vigents en matèria de medi ambient, construcció i edificació, instal·lació i funcionament dascensors, de maquinària, residus, sanitat, urbanisme, activitats o autorització ambiental, seguretat, protecció contra el soroll, salubritat i estalvi energètic, instal·lacions i subministrament daigua, sistemes de prevenció, extinció i evacuació en cas dincendis, accessibilitat i qualssevol altres que els siguen aplicables.
Article 32. Posada a disposició dels allotjaments
Els allotjaments turístics hauran destar en condicions de ser utilitzats per la clientela en el moment de ser ocupats, per a la qual cosa shauran de mantindre en perfecte estat dhabitabilitat i en concordança amb la seua categoria i especialitat, i shauran de posar a disposició en les degudes condicions de netedat i higiene, amb tots els seus subministraments i serveis generals en funcionament.
Article 33. Publicitat dels establiments
1. La publicitat, loferta i la gestió dels habitatges turístics sha dajustar a les exigències de veracitat, objectivitat i bona fe, i proporcionar a les persones usuàries prou informació sobre les característiques daquestes, les condicions daccessibilitat i dús i les prestacions que comprenen els serveis contractats; tot això sense perjudici del que disposen les normes vigents sobre publicitat i defensa de les persones consumidores i de les usuàries.
2. La publicitat que sefectue dels habitatges dús turístic inscrits haurà dincloure obligatòriament el número de registre. Quan es tracte dempreses gestores que publiciten conjuntament diferents unitats dhabitatges dús turístic situades en el mateix edifici, sense que aquest tinga la consideració de bloc i així figure inscrit en el registre corresponent, sentendrà complida aquesta obligació amb la inclusió del número de registre de lempresa gestora, que serà responsable davant de ladministració que tots els habitatges publicitats de ledifici tinguen el corresponent número dinscripció en el registre i de disposar duna relació degudament actualitzada en què sidentifique cada habitatge publicitat amb el seu número dinscripció.
3. El compliment del que es disposa en els apartats anteriors serà objecte despecial vigilància en el cas que la publicitat sefectue a través dels serveis de la societat de la informació, i seran responsables solidàries de la inclusió del número de registre les persones titulars dels canals de publicitat o comercialització.
Article 34. Recepció
1. El servei de recepció/consergeria, que sha de prestar 24 hores al dia, no serà exigible als habitatges dús turístic, als establiments del grup tercer dhotels ni a les cases rurals. Aquest servei constituirà el centre de relació amb els clients i les clientes als efectes administratius, dassistència i informació. A aquest servei correspondran, entre altres funcions, les datendre les reserves dallotjament; formalitzar lhostalatge; rebre la clientela; constatar la identitat dels clients i de les clientes, a la vista dels documents corresponents; inscriurels en el llibre-registre dentrada i assignar-los allotjament; atendre les reclamacions; expedir factures i percebren limport; rebre, guardar i lliurar als clients i a les clientes els avisos i missatges que reben i complir els encàrrecs daquests i daquestes en la mesura que siga possible.
2. En la recepció o en les proximitats de lentrada de lestabliment, i sempre en lloc visible i de fàcil lectura, hi haurà de figurar un plànol general de situació de les eixides demergència i vies devacuació a zones segures, així com el de senyalització dels sistemes de protecció dincendis.
Article 35. Assistència sanitària
1. Els establiments dallotjament turístic hauran de procurar tots els mitjans perquè la clientela puga disposar dassistència sanitària.
2. Els càmpings, a més, hauran destar proveïts duna farmaciola de primers auxilis, que es podrà substituir, si hi ha un centre mèdic en les proximitats de lestabliment, per informació detallada sobre les prestacions daquest.
Article 36. Fulls de reclamacions i llibre-registre dentrada de persones viatgeres
Sense perjudici de lobservança de les altres disposicions administratives que siguen aplicables, en totes les modalitats dallotjament turístic caldrà complir la normativa relativa als fulls de reclamacions, al llibre-registre i a la informació dentrada de persones viatgeres.
Article 37. Normes de règim interior
1. Dacord amb el que es disposa en larticle 5, apartat 2, lletra b) daquest decret, la direcció de cada establiment podrà acordar normes de règim interior sobre lús dels serveis i les instal·lacions, a les quals donarà suficient publicitat i que seran de compliment obligat per a la clientela. Lincompliment daquestes normes que puga alterar la convivència normal o posar en risc la seguretat o integritat física de la resta de clients i clientes o del personal de lestabliment, serà causa suficient per a la resolució del contracte dallotjament i desallotjar lestabliment.
2. En tot cas, queda prohibit a la clientela:
a) Introduir mobles en la unitat dallotjament o fer-hi obres o reparacions, encara que siguen xicotetes, sense lautorització escrita de lempresa.
b) Allotjar més persones de les que corresponguen a la capacitat màxima fixada per a la unitat dallotjament.
c) Exercir lactivitat dhostalatge en la unitat dallotjament o destinar-la a fins diferents dels contractats.
d) Introduir matèries o substàncies explosives o inflamables o altres que puguen causar danys o molèsties a les altres persones ocupants de limmoble.
e) Fer qualsevol activitat que entre en contradicció amb els usos de convivència, higiene i ordre públic habituals, o que impedisca el descans normal daltres persones usuàries de limmoble.
f) Introduir animals contra la prohibició de lempresa, llevat que es tracte de gossos dassistència per a persones amb diversitat funcional, degudament acreditats.
g) Incomplir les normes de convivència i els horaris de silenci i descans establits per lestabliment.
3. En els establiments de càmping es prohibeix expressament que la clientela instal·le en les parcel·les elements que no es corresponguen amb els dús temporal, propi i habitual de lestada en els càmpings, o elements que perjudiquen la imatge turística de lestabliment.
Concretament, no es podran instal·lar en les parcel·les sòls, tanques, piques descurar, electrodomèstics o qualsevol altre element que per la manera en què es fixe transmeta una imatge de permanència en aquesta; la instal·lació daquests elements per part del client o de la clienta constituirà causa suficient per a la resolució del contracte independentment de la modalitat, sense dret a cap indemnització. Aquesta causa de resolució haurà de figurar en el reglament de règim interior de lestabliment, i es podrà exercir amb ladvertiment previ a la persona usuària i davant de la seua negativa a retirar el que haja linstal·lat.
4. En les àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes, es prohibeix expressament que la clientela hi instal·le elements externs de les autocaravanes que no es corresponguen amb els dús de viatge en trànsit, propi i habitual de lestada en aquesta mena destabliments, com ara tanques o avances. Sí que podran instal·lar-se taules i cadires en lexterior de lautocaravana per a ús personal.
TÍTOL II
Requisits específics per a les diverses
modalitats dallotjament turístic
Capítol I
EStabliments hotelers
Secció primera
Definicions i classificació
Article 38. Definicions
A lefecte daquest decret, sentendrà per:
1. Hotels: establiments que, a banda doferir allotjament amb serveis complementaris o sense, ocupen la totalitat dun edifici o una part independitzada daquest, i les dependències dels quals constitueixen un tot homogeni amb entrades, ascensors i escales dús exclusiu, i que reuneixen els requisits tècnics i els criteris que estableix aquest decret.
2. Hotel apartament: establiments on concorren les exigències i els serveis comuns propis dels hotels, i disposen, a més, dinstal·lacions adequades per a la conservació, lelaboració i el consum daliments dins de cada unitat dallotjament o apartament. En aquests establiments hi pot haver unitats dallotjament pròpies dels hotels.
3. Hotel balneari: establiments que, a més de reunir els requisits exigits als hotels, disposen dinstal·lacions balneàries que tinguen les autoritzacions preceptives segons la legislació aplicable a aquestes.
4. Hostals: els establiments hotelers que, a més de reunir els requisits que estableix aquest decret, ofereixen allotjament amb serveis complementaris o sense, ocupen la totalitat dun edifici o una part independitzada daquest, i les dependències dels quals constitueixen un tot homogeni, però no disposen dentrades, ascensors i escales dús exclusiu.
5. Pensions: establiments que, tot i dedicar-se al trànsit turístic, no reuneixen els requisits mínims o criteris necessaris per a enquadrar-se en algun dels grups anteriors, sempre que complisquen els requisits daquest capítol. Les pensions que oferisquen servei de desdejuni podran denominar-se bed and breakfast (dallotjament i desdejuni).
Article 39. Classificació en grups, modalitats i categories
1. Els establiments hotelers es classificaran en aquests grups, modalitats i categories:
1.1. Grup primer: hotels. Modalitats: hotel, hotel apartament i hotel balneari. Categories: cinc, quatre, tres, dos i una estreles.
1.2. Grup segon: hostals.
1.3. Grup tercer: pensions.
2. Els establiments hotelers del grup primer obtindran la classificació en alguna de les categories anteriors mitjançant el procediment dautoavaluació descrit en els articles següents. La persona titular podrà triar la categoria de lestabliment entre aquelles per a les quals, dacord amb lautoavaluació, haja obtingut la puntuació mínima necessària i reunisca la totalitat dels requisits establits com a obligatoris.
3. Podran fer ús del qualificatiu «superior» els establiments de tres i quatre estreles que, reunint la totalitat de requisits obligatoris fixats per a aquestes categories, obtinguen la puntuació mínima exigida per a la categoria immediatament superior.
Els establiments de cinc estreles que obtinguen la puntuació mínima prevista per a «gran luxe» en aquest decret podran obtindre aquest qualificatiu.
4. Quan les instal·lacions i els serveis dels establiments hotelers del grup primer no sagrupen en un sol edifici, sinó que hi haja diversos edificis que constituïsquen un únic complex dallotjament, hauran de complir els requisits per a classificar-se en una única categoria i ubicar-se en un recinte, terreny o parcel·la degudament delimitats i tancats en tot el perímetre. Si en el complex hi ha edificacions que disposen dinstal·lacions o serveis de diferent categoria, la totalitat del complex es classificarà en la menor daquestes.
5. En desplegament del que es disposa en larticle 68 de la Llei 15/2018, de 7 de juny, de la Generalitat, de turisme, oci i hospitalitat de la Comunitat Valenciana, els establiments hotelers del grup primer, classificats en les categories de tres, quatre i cinc estreles, podran constituir-se en règim de propietat horitzontal o figures afins, i estaran sotmesos al principi dunitat dexplotació i dús turístic exclusiu.
Secció segona
Bases de la classificació
Article 40. Normes per a la classificació en grups i categories
1. A lefecte de la pertinença a un dels grups establits en aquest decret, els establiments, a més de les condicions generals establides en el títol I i en aquest capítol, hauran de complir aquestes condicions específiques:
a) Grup primer: hotel, hotel apartament i hotel balneari. Hauran de fer una autoavaluació dels seus serveis i les instal·lacions dacord amb un qüestionari normalitzat, que ha de contindre els requisits de classificació de lannex I daquest decret. Per a poder classificar-se en aquest grup, els establiments hauran de complir com a mínim els requisits obligatoris i la puntuació mínima establits per a la categoria duna estrela.
b) Grup segon: hostals. Com a mínim, hauran de disposar:
1. De recepció/consergeria, sala destar dotada amb calefacció i telèfon dús públic.
2. Les habitacions hauran de disposar dels requisits establits com a obligatoris en lapartat II, dhabitacions, de lannex I per a hotels duna estrela.
c) Grup tercer: pensions. Hauran de complir com a mínim aquests requisits:
1. Superfície mínima habitacions dobles: 10 m², sense incloure-hi bany.
2. Superfície mínima habitacions individuals: 6 m², sense incloure-hi bany.
3. Un bany o lavabo, cada sis places.
4. Un espai destinat a sala destar.
2. La categoria dels establiments del grup primer estarà determinada pel compliment duns requisits específics de caràcter obligatori, així com de la valoració total dels seus serveis i instal·lacions dacord amb els criteris establits en lannex I. Els criteris sagrupen en sis àrees: I. Edifici / Àrees comunes; II. Habitacions: mobiliari/equipament. Hotels. Apartaments; III. Serveis; IV. Oci; V. Oferta, i VI. Servei de reunions i esdeveniments. Per a aplicar el sistema de classificació shan de tindre en compte aquestes normes:
a) Cada criteri té assignada una puntuació determinada i única, excepte els casos en els quals els criteris són alternatius. En aquest cas les possibles alternatives estan assenyalades amb lletres correlatives i només es podrà assignar la puntuació dun dels apartats del grup.
b) Els requisits mínims que han de complir-se en cada categoria estan assenyalats amb les lletres «OBLI».
c) La categoria final està determinada, a més de pel compliment dels requisits obligatoris, per loferta duna sèrie de serveis i instal·lacions, de lliure elecció per a la persona titular de lestabliment. La suma de la puntuació dels requisits obligatoris més els de lliure elecció determina la puntuació total de lestabliment.
d) A lefecte daccedir a una categoria, sha dobtindre la puntuació mínima següent:
1 estrela 180 punts
2 estreles 250 punts
3 estreles 350 punts
4 estreles 500 punts
5 estreles 650 punts
5 estreles «gran luxe» 800 punts
Els hotels apartament hauran de complir la puntuació mínima establida per a la totalitat de lestabliment en lapartat anterior, i els requisits obligatoris establits en lannex I daquest decret. Les superfícies de les dependències de les unitats dallotjament puntuaran igual que les fixades per als hotels.
Article 41. Autoavaluació de serveis i instal·lacions
Per a facilitar als i a les titulars dels establiments un model dautoavaluació referent a la qualificació de les categories establides en aquest decret, lòrgan competent en turisme publicarà en el seu portal el qüestionari adequat que arreplegue els criteris i la puntuació de lannex I. Lestabliment haurà de disposar duna còpia actualitzada del qüestionari amb el resultat de lautoavaluació a disposició de les clientes i els clients i de les administracions competents.
Article 42. Aprofitament per torns
Els allotjaments hotelers que comercialitzen les seues unitats dallotjament sota el règim daprofitament per torns a què es refereix la Llei 4/2012, de 6 de juliol, de contractes daprofitament per torn de béns dús turístic, dadquisició de productes vacacionals de llarga duració, de revenda i dintercanvi i normes tributàries, estaran sotmesos al principi dunitat dexplotació, a les prescripcions de la Llei de turisme, oci i hospitalitat de la Comunitat Valenciana i daquest decret, en funció de la classe, la modalitat i la classificació de lestabliment de què es tracte.
Article 43. Establiments hotelers en règim de condomini
1. Els establiments hotelers que es constituïsquen en règim de condomini han de:
a) Fer constar en el Registre de la Propietat, mitjançant una nota marginal, lafecció a lús turístic exclusiu de cadascuna de les unitats dallotjament constituïdes en règim de propietat horitzontal o figures afins i la cessió dús permanent a lempresa explotadora, i subscriure el contracte corresponent per un període mínim de deu anys.
b) Cada una de les persones adquirents haurà de comprometres que limmoble en conjunt, incloent-hi les zones comunes i totes les unitats dallotjament, siga gestionat per una única empresa explotadora, que haurà dacreditar la seua habilitació per a lexplotació de tot lestabliment en conjunt.
2. Les persones adquirents en cap cas podran fer un ús residencial de les unitats dallotjament de la seua propietat, entenent-se per ús residencial, a lefecte de la Llei de turisme, oci i hospitalitat de la Comunitat Valenciana, i daquest decret, el reconeixement en el contracte de cessió a lempresa explotadora duna reserva dús o dun ús avantatjós a favor del cessionari per un període superior a quatre mesos per any.
3. Caldrà informar les persones adquirents per escrit, amb caràcter previ a la compra de les unitats dallotjament, de lafecció de limmoble a lús turístic i de les altres condicions que sestableixen en aquest article.
Article 44. Requisits de seguretat, disseny i qualitat en edificis destabliments hotelers
Per als establiments del grup primer, en funció de la modalitat i categoria, sense perjudici dels requisits establits per la normativa bàsica, sestableixen els requisits específics següents:
a) En els espais i sales comuns haurà dassegurar-se la qualitat daire interior establida en la normativa dinstal·lacions tèrmiques en els edificis.
b) En tots els espais dús públic de lestabliment, així com en habitacions i banys, caldrà assegurar les condicions de confort tèrmic establides en la normativa dinstal·lacions tèrmiques esmentada.
c) Els banys, i les cuines si és el cas, hauran de disposar de subministrament daigua potable calenta i freda amb les condicions establides en la normativa de salubritat i qualitat daigua de consum humà.
d) La il·luminació mitjana en habitacions i banys haurà de seguir les recomanacions en matèria energètica publicades per organismes autonòmics o estatals.
e) Els serveis higiènics generals i els banys dhabitacions hauran de tindre ventilació directa a lexterior o, si és el cas, disposar de dispositius de renovació daire que asseguren com a mínim les condicions de ventilació establides en la normativa per a banys dhabitatges.
f) Les habitacions hauran de complir, com a mínim, les mateixes condicions dil·luminació natural i de ventilació establides per als habitatges en la normativa dhabitabilitat. Les zones destinades exclusivament a personal hauran de disposar de les dotacions i condicions ambientals que estableix la normativa en matèria de seguretat i salut en els llocs de treball.
g) Els establiments de més de 30 habitacions que dacord amb la normativa vigent no requerisquen un pla dautoprotecció hauran de disposar dun pla demergència. El pla lhaurà delaborar una persona tècnica competent, dacord amb els continguts establits en la norma bàsica dautoprotecció, i lhaurà de subscriure la persona responsable de lactivitat. Una còpia daquest haurà de quedar-se en lestabliment.
Tots els establiments hauran de disposar dun plànol en cada planta de lestabliment en què figure la situació de les escales, els corredors, les eixides, els itineraris devacuació i la situació dels mitjans de transmissió i dels dispositius dextinció. Aquests plànols hauran destar situats en un lloc accessible per a consultar-los en cas durgència. A les portes de les habitacions o en les immediacions shaurà de col·locar un plànol de planta reduït dinformació a la clientela, així com instruccions devacuació en diversos idiomes.
Capítol II
Blocs i conjunts dapartaments turístics
Article 45. Definicions
1. Es denomina bloc dapartaments turístics la totalitat dun edifici o complex integrat per apartaments, vil·les, xalets, bungalous o similars que, amb instal·lacions o serveis comuns, siga destinat al trànsit turístic per una mateixa unitat dexplotació. Podran comercialitzar-se i utilitzar la denominació daparthotel els blocs que disposen de saló social, servei de bar-cafeteria i servei de recepció 24 hores.
2. Quan, sense arribar a la totalitat, una mateixa unitat dexplotació destine al trànsit turístic un agregat superior al cinquanta per cent de les unitats dallotjament dun edifici o complex, sen podrà sol·licitar la classificació turística com a conjunt.
Article 46. Classificació en categories
1. Els blocs i conjunts dapartaments turístics es classificaran en les categories de superior, primera i estàndard.
2. La categoria que corresponga als blocs i conjunts dapartaments turístics es determinarà en virtut del compliment dels requisits tècnics generals i els específics que sintegren en lannex II.
3. La classificació que corresponga a un bloc o conjunt dapartaments turístics es condicionarà al compliment dels requisits tècnics generals i específics establits en aquest decret.
4. Els blocs i conjunts de fins a dotze apartaments situats en centres històrics que resulten de la rehabilitació dedificis, amb canvi dús, i els blocs que, així mateix, resulten de la rehabilitació dedificis i estiguen inclosos en el catàleg de béns i espais protegits a cada municipi i qualificats de protecció parcial, estaran exempts dels requisits següents:
a) Recepció-Consergeria.
b) Terrasses.
c) Sales audiovisuals.
Capítol III
Habitatges dús turístic i empreses gestores
Article 47. Definicions
1. Es consideren habitatges dús turístic els immobles complets, independentment de la tipologia, que disposen de linforme municipal de compatibilitat urbanística que permeta lús corresponent i se cedisquen mitjançant un preu, amb habitualitat, en condicions de disponibilitat immediata, i amb finalitats turístiques, vacacionals o doci.
Els habitatges dús turístic se cedeixen complets, i no sen permet la cessió per habitacions.
2. Es presumirà que hi ha habitualitat quan es produïsca alguna daquestes circumstàncies respecte de limmoble:
a) Que se cedisca per a ús turístic per empreses gestores dhabitatges turístics.
b) Que es pose a disposició de les i dels usuaris turístics per les persones propietàries o titulars, amb independència de quin siga el període de temps contractat i sempre que es presten serveis propis de la indústria hostalera.
c) Quan sutilitzen canals de comercialització turística. Es considera que hi ha comercialització turística quan es duu a terme a través doperadors turístics o de qualsevol altre canal de venda turística, incloent-hi internet o altres sistemes de noves tecnologies.
3. Es consideren empreses gestores dhabitatges dús turístic les persones físiques o jurídiques lactivitat professional de les quals, principal o no, consistisca en la cessió a títol onerós de lús i gaudi de, almenys, cinc habitatges dús turístic, amb independència de la seua ubicació o no en un mateix edifici o complex, i de quin siga el títol que els habilite per a fer-ho.
Article 48. Document dautorització i responsabilitat
1. En el cas que els habitatges dús turístic els cedisquen empreses gestores sense ser-ne les propietàries, caldrà formalitzar lautorització corresponent per a la gestió entre el propietari o propietària i lempresa, en la qual caldrà indicar expressament que la responsabilitat per lincompliment de les obligacions administratives derivades daquest decret serà exigible a la persona o entitat gestora de lallotjament.
2. La responsabilitat administrativa per lincompliment de les disposicions daquest decret, en el cas dhabitatges turístics gestionats directament per les persones propietàries o titulars, serà exigible directament a aquestes.
3. Quan la gestió dels habitatges turístics es faça a través duna o dun agent mandatari, la responsabilitat administrativa per lincompliment de les disposicions daquest decret serà exigible a la persona mandant, en els termes establits per larticle 1725 del Codi Civil.
Article 49. Classificació en categories i requisits
1. Els habitatges dús turístic es classificaran en les categories superior i estàndard.
2. La determinació de la categoria que corresponga es condicionarà al compliment de les exigències establides en lannex III.
Capítol IV
Càmpings i àrees de pernoctació
Secció primera
Definicions i classificació
Article 50. Definicions
1. Sentén per càmping lespai de terreny degudament delimitat i condicionat per a locupació temporal per persones que pretenguen fer vida a laire lliure, amb fins vacacionals o turístics, utilitzant com a mitjà dallotjament albergs mòbils, tendes de campanya, caravanes o altres elements similars fàcilment transportables dotats amb elements de redolament, en plenes condicions dús i exempts de fonamentació, excepte lanivellament sanitari. Això, sense perjudici que hi haja unitats o mòduls de propietat de la persona titular de lestabliment, o posats a disposició seua per persones o entitats operadores turístiques per a ús exclusiu de la clientela, tipus cabanya, bungalou, habitatge mòbil (mobile-home), o unitats singulars degudament homologades o acreditades segons la tipologia i normativa daplicació.
Els càmpings hauran destar dotats amb les instal·lacions i els serveis que, segons la categoria, es determinen en aquesta norma. El nivell de qualitat de les instal·lacions i els serveis, així com les instal·lacions tipus cabanya, bungalou, habitatge mòbil (mobile-home), o unitat singular, hauran dajustar-se a la classificació turística de lestabliment.
2. Sentén per àrea de pernoctació en trànsit per a autocaravanes lespai de terreny degudament delimitat, dotat i condicionat, obert al públic per a locupació i ús exclusiu dautocaravanes, inclosos els vehicles càmpers, i de les persones que hi viatgen, a canvi de preu i en el qual es presten els serveis regulats en aquest capítol per a aquesta classe dempreses.
3. Sentén per autocaravana el vehicle construït amb propòsit especial, incloent-hi allotjament habitatge, i que conté, almenys, lequip següent: seients i taula, llits o lliteres que es puguen convertir en seients, cuina i armaris o similars. Aquest equip estarà rígidament fixat al compartiment habitatge; els seients i la taula es poden dissenyar per a desmuntar-se fàcilment.
4. Sentén per caravana el remolc o semiremolc concebut i condicionat per a ser utilitzat com a habitatge mòbil.
5. Sentén per bungalou la instal·lació fixa dallotjament que conté com a mínim aquests elements: dormitori, lavabo (dotat almenys de lavabo, vàter i dutxa), saló menjador i cuina, que pot estar integrada en el saló menjador.
6. Sentén per càmper el vehicle derivat duna furgoneta per a ús acampador, condicionat per a, com a mínim, pernoctar en linterior.
7. Sentén per habitatge mòbil (mobile-home) lalberg mòbil que manca de fonamentació, o que exclusivament dispose duna base sense fonaments soterrats, sense que estiga fixada de manera estable a la parcel·la.
8. En les àrees de pernoctació no podrà acollir-se cap altre tipus de vehicle diferent dels càmpers i dels que defineix com a autocaravanes lannex II del Reglament general de vehicles, aprovat pel Reial decret 2822/1998, de 23 de desembre, ni shi podran instal·lar tendes de campanya o albergs mòbils o fixos de cap mena.
9. No tindran la consideració dàrees de pernoctació les àrees destacionament per a autocaravanes que a aquest efecte habiliten els ajuntaments dacord amb la normativa municipal.
10. En els càmpings, la duració del contracte docupació de la parcel·la o instal·lació fixa no podrà, en cap cas, ser superior a un any, independentment de la modalitat del contracte subscrit. En les àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes la duració del contracte docupació de plaça destacionament no podrà, en cap cas, ser superior a 48 hores, independentment de la modalitat del contracte subscrit.
A aquest efecte, aquesta ocupació o larrendament per temps superior al fixat en el paràgraf anterior, així com la venda, comportarà lexclusió daquesta regulació i quedarà prohibida, per tant, la seua gestió turística.
Article 51. Classificació i especialitats
1. Els càmpings es podran classificar, en atenció a les seues característiques, instal·lacions i serveis, en cinc categories identificades per estreles.
2. Sobre la base de la prestació de serveis específics o a lexistència de determinades instal·lacions, els establiments de càmping podran sol·licitar i obtindre de lòrgan competent en matèria de turisme el reconeixement dalguna de les especialitats que figuren a continuació, sense perjudici que hagen de reunir els requisits exigibles per a la seua classificació en alguna de les categories previstes en el número anterior.
a) Especialitat «resort»:
Els càmpings que tenen el 40 % de la zona per a estada i allotjament ocupat amb unitats o mòduls de propietat de la persona titular de lestabliment o persones operadores turístiques tipus cabanya, bungalou o habitatge mòbil, sempre que disposen dun mínim de 10 unitats, podran obtindre lespecialitat de «resort». Aquestes parcel·les i unitats han de tindre una imatge que responga a criteris de qualitat, homogeneïtat i uniformitat, i hauran de situar-se en zona delimitada i diferenciada de la resta.
Lestabliment, independentment de la classificació o categoria, haurà de disposar obligatòriament, a més de piscina, dinstal·lacions esportives polivalents, club social i infantil i animació turística.
b) Especialitat càmping ecològic:
Podran obtindre lespecialitat de càmping ecològic els càmpings que disposen dun sistema de gestió mediambiental amb acreditació vigent i les instal·lacions dels quals tendisquen a la consecució daquests objectius:
1r. Estalvi denergia i aigua.
2n. Reutilització daigües residuals.
3r. Reducció de la contaminació atmosfèrica i electromagnètica.
4t. No utilització de materials tòxics.
5é. Maximització del reciclatge.
6é. Integració en lentorn que evite limpacte ambiental.
7é. Utilització de materials autòctons no contaminants que faciliten la integració estètica de lestabliment en el paisatge.
8é. Delimitació de parcel·les mitjançant tanques verdes naturals o arbratge.
c) Especialitat càmping temàtic:
Els càmpings amb instal·lacions, serveis o normes dús que responguen a un tema o una matèria específics que els identifique i diferencie de la resta destabliments, tipus cultural, nudista, esportiu, etc., podran tindre lespecialitat de càmping temàtic.
Els càmpings que obtinguen aquesta especialitat hauran despecificar clarament en la publicitat i altres suports de comunicació el tema o la matèria que els identifique, sobretot quan implique unes normes dús que comporten condicions especials per al gaudi de les instal·lacions.
d) Especialitat bungalow park:
Podran obtindre lespecialitat de bungalow park els càmpings que ocupen el 60 % de la superfície total amb unitats en planta baixa amb possibilitat de golfes o mòduls, propietat de la persona titular de lestabliment o persones operadores turístiques, tipus cabanya, bungalou, mobile-home o unitat singular sempre que destinen el 40 % restant a vials interiors, zones verdes, zones esportives o qualsevol altre servei dús comú.
Lestabliment, independentment de la classificació o categoria, haurà de disposar obligatòriament, a més de piscina, dinstal·lacions esportives polivalents, club social i infantil i animació turística.
e) Especialitat camper area:
Podran obtindre lespecialitat camper area els càmpings que destinen la totalitat de la zona destada i allotjament per a locupació i lús exclusiu dautocaravanes, incloent-hi els càmpers, i de les persones que hi viatgen, sense que shi puga instal·lar-se cap altre tipus dallotjament fix o transportable.
3. Per a les àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes sestableix una única categoria.
Secció segona
Requisits comuns
Article 52. Subministrament daigua
En els càmpings i àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes, haurà destar garantit el subministrament daigua. Laigua destinada al consum humà haurà de reunir les condicions de potabilitat química i bacteriològica establides per la normativa vigent.
Article 53. Tractament i evacuació daigües residuals
La xarxa de sanejament dels càmpings i les àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes haurà destar connectada a la xarxa general. Si no hi ha xarxa general o és insuficient, shaurà dinstal·lar un sistema de depuració propi de tal manera que els vessaments daigües residuals sajusten a les disposicions vigents en la matèria i siguen aptes per a reg.
No es podran abocar sense depurar prèviament aigües negres a la mar, rius, llacs o séquies, i queden prohibits els pous cecs.
Els punts de proveïment daigües netes i els de tractament de residus de les zones dacolliment i servei dautocaravanes hauran de complir la normativa vigent.
Article 54. Tanques i tancament de protecció
Els càmpings i les àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes hauran destar tancats en tot el perímetre. Les tanques o closes que sutilitzen hauran de ser de materials que, per la disposició i el color, permeten una integració harmònica en lentorn i el paisatge, preferentment bardisses o altres pantalles vegetals.
Article 55. Vials interiors
En els establiments que sinscriguen en el registre corresponent a partir de lentrada en vigor daquest reglament, els vials, que hauran de tindre un ferm dur que facilite leliminació i levacuació de les aigües pluvials, hauran de tindre també una amplària mínima de 3,5 metres, si són dun sentit només, o de 6 metres, si són de doble sentit, i en tot cas lamplària i els radis de curvatura hauran dassegurar la fluïdesa en laccés i el trànsit de vehicles, caravanes i autocaravanes.
En els establiments que, per lorografia accidentada, hi haja risc derosió o despreniments en vials o altres superfícies, caldrà prendre les mesures de seguretat necessàries per a evitar-los, tot això mantenint la integració amb lentorn o medi natural.
Article 56. Sistema de seguretat i protecció
Tots els càmpings i àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes hauran de disposar de les mesures i les instal·lacions de prevenció, protecció i seguretat per a casos dincendi, inundació o altres emergències previstes en la normativa vigent en aquestes matèries.
En particular, hauran de disposar de:
1. Un pla demergència i autoprotecció, redactat per una persona tècnica competent i ajustat a les disposicions vigents, en el qual es prevegen les diferents hipòtesis demergència i els plans dactuació per a cadascuna, així com les condicions dús i manteniment de les instal·lacions afectes al pla.
El pla demergència i autoprotecció haurà de justificar, en tot cas, la hipòtesi de risc dinundació de manera que, per a un cabal associat a un període de retorn mínim de cent anys, no es permetrà que el calat de laigua supere els 0,80 metres, ni que la velocitat màxima de laigua excedisca els 0,50 m/s. Així mateix, i per a aquest cabal, shauran de garantir les condicions necessàries que permeten levacuació ràpida, completa i segura de les persones, i shi ha dindicar expressament el temps devacuació requerit.
2. Extintors de tipus pols polivalent i de capacitat de 6 kg, o boques daigua per a mànegues, a raó dun per cada 20 parcel·les i distribuïts de manera que cap parcel·la quede a més de 50 metres del seu extintor o mànega.
Els càmpings de més de 200 unitats dallotjament (siguen parcel·les o unitats dallotjament) hauran de disposar, a més, dun extintor mòbil de 50 kg de capacitat per cada 500 parcel·les o fracció.
3. Llums demergència en els llocs previstos per a leixida de persones i vehicles en cas dincendi, amb una autonomia mínima d1 hora.
4. Plans de senyalització dels llocs dubicació dels extintors o boques daigua per a mànegues, i de les eixides demergència i vies devacuació a zones segures, acompanyats dels pictogrames corresponents que nindiquen la situació.
5. Eixides demergència o vies devacuació a zones segures degudament senyalitzades, a raó duna per cada 500 parcel·les o fracció, amb una amplària mínima de 3 m.
6. Les mesures de seguretat corresponents, segons la normativa vigent, en el magatzematge de materials líquids o sòlids inflamables, especialment botelles de gas.
Secció tercera
Requisits generals dels càmpings
Article 57. Superfície i capacitat
1. La superfície total del càmping haurà destar dividida en dues parts: una zona per a estada i allotjament, que no podrà superar el 75 % daquesta superfície total i que ha destar dividida en parcel·les perfectament delimitades mitjançant bardisses verdes naturals o arbratge, i una altra, constituïda per la resta de la superfície del càmping, destinada a vials interiors, zones verdes, zones esportives o qualsevol altre servei dús comú.
Quan la delimitació mitjançant bardisses verdes naturals o arbratge resulte inviable o lestabliment es classifique en lespecialitat camper area, amb caràcter excepcional, la divisió de parcel·les podrà fer-se mitjançant fites, marques o materials de procedència vegetal.
Per al còmput de la superfície total del càmping no es consideraran els terrenys annexos no condicionats per a ús i gaudi de les persones usuàries.
2. De la superfície del càmping destinada a zona destada i allotjament, opcionalment podrà deixar-se sense parcel·lar fins a un 20 %, amb lúnic fi de situar-hi xicotetes tendes de campanya.
3. Dacord amb el que sestableix en lúltim paràgraf de larticle 50.1 daquest decret, es podrà destinar fins al 60 % de la superfície de la zona destada i allotjament del càmping a la instal·lació en parcel·les dunitats en planta baixa amb possibilitat de golfes, tipus cabanya, bungalou, mobile-home o unitats singulars, sempre que no ocupen més del 70 % de la superfície de la parcel·la i complisquen els requisits de lannex IV.
Quan es tracte dunitats dallotjament contínues que formen mòduls, es garantirà el mateix percentatge despai exterior contigu a aquests mòduls, sense que en aquest còmput sincloga la superfície dels vials o altres serveis dús comú.
4. La capacitat estimada dallotjament del càmping es determinarà a raó duna mitjana de tres persones per cada parcel·la. A la superfície no parcel·lada se li aplicarà líndex de capacitat que per m² resulte de la part parcel·lada. En les unitats en planta baixa amb possibilitat de golfa es comptabilitzarà la capacitat real.
Article 58. Subministrament delectricitat
1. Totes les parcel·les del càmping hauran de disposar de subministrament delectricitat. La capacitat total de subministrament elèctric del càmping garantirà a la clientela 600 vats per parcel·la i dia.
2. Així mateix, shaurà de garantir, amb un mínim de 3 luxs dintensitat, la il·luminació en accessos, vials, jardins, aparcaments i zones exteriors dús comú.
3. En les instal·lacions i locals dús comú, així com en les vies devacuació i vies de pas comú, sha de disposar denllumenat demergència. Durant la nit cal que hi haja punts de llum encesos que, per la ubicació, faciliten el trànsit per linterior de lestabliment.
Article 59. Altres serveis
En tots els càmpings shan destablir aquests serveis:
1. De vigilància permanent de lestabliment, adaptat a lextensió i capacitat.
2. De recollida diària de fem i demmagatzematge fins a la retirada, en recintes reservats a aquest efecte. Sempre que lajuntament del municipi on se situe lestabliment dispose de servei de recollida selectiva, sha de disposar de contenidors per a envasos lleugers, vidre i paper-cartó.
Article 60. Adaptació al medi natural
Els càmpings hauran destar dotats amb arbratge i flora distribuïts per tot el recinte, capaços de proporcionar ombra i més contacte amb la naturalesa, i cal procurar que la majoria siga despècies autòctones.
Dins del seu àmbit dinfluència, tots els càmpings hauran de respectar els criteris generals dordenació i integració paisatgística i els valors mediambientals i ecosistemes característics de la zona, i caldrà prendre les mesures necessàries per a la conservació dels recursos naturals.
Quan per la ubicació escaiga, caldrà extremar el compliment del que es preveu en la normativa de prevenció dincendis forestals.
Secció quarta
Requisits generals de les àrees de pernoctació
en trànsit per a autocaravanes
Article 61. Superfície i capacitat
La superfície total de làrea de pernoctació en trànsit per a autocaravanes haurà destar dividida en dues parts: una zona per a estacionament i estada de les autocaravanes i de les persones que hi viatgen i que no podrà superar el 75 % daquesta superfície total, dividida en parcel·les perfectament delimitades, i una altra, constituïda per la resta de la superfície total, destinada a instal·lacions de manteniment, vials interiors, serveis comuns i, si és el cas, zones verdes. La capacitat sha de determinar a raó duna mitjana de tres persones per cada parcel·la existent.
Article 62. Subministrament delectricitat
En les àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes sha de garantir el subministrament elèctric necessari per a donar servei a les persones usuàries, i en les instal·lacions, els locals dús comú, les vies devacuació i vies de pas comú caldrà disposar denllumenat demergència. Durant la nit cal que hi haja punts de llum encesos que, per la ubicació, faciliten el trànsit per linterior de lestabliment.
Article 63. Altres serveis
1. En les àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes caldrà disposar dun servei de vigilància permanent de lestabliment adaptat a la seua extensió i capacitat, i dun servei demmagatzematge de fem fins a la retirada en recintes reservats a aquest efecte.
2. Així mateix, les àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes hauran de disposar de punts de proveïment daigua apta per al consum humà i daigües netes, així com devacuació daigües grises i negres, suficients per a donar servei a la capacitat de lestabliment. En qualsevol cas, sexigirà, com a mínim, un punt de proveïment daigües netes i un punt de tractament de residus, integrat per un embornal daigües usades (aigües grises) i un altre de tractament de les deixalles químiques dels vàters, per cada 20 places destacionament o fracció.
3. Per a poder exercir lactivitat, les àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes hauran de disposar, com a mínim, daquests serveis per als usuaris:
a) Màquina expenedora de begudes o vending.
b) Lavabos independents per a homes i dones, a raó dun per cada 20 places daparcament o fracció de què dispose lestabliment.
c) Vàters independents per a homes i dones, a raó dun per cada 20 places daparcament o fracció de què dispose lestabliment.
d) Dutxes independents per a homes i dones, a raó duna per cada 20 places daparcament o fracció de què dispose lestabliment.
e) Servei daigua calenta en el 50 % de les dutxes i els lavabos.
f) Preses de corrent al costat dels lavabos.
g) Serveis sanitaris, amb lavabos, vàters i dutxes per a persones amb discapacitat.
Capítol V
Allotjament turístic rural
Secció primera
Definicions i classificacions
Article 64. Definicions
Es denomina allotjament turístic rural el que es presta en les modalitats de casa rural, hotel rural, blocs i conjunts dapartaments turístics, habitatges dús turístic i acampada en finca particular amb habitatge habitat, de manera habitual i mitjançant preu, en zones que no es troben en algun daquests casos:
a) Que el terme municipal siga limítrof amb la mar, llevat que se situe en zones lús de les quals siga eminentment agrícola, ramader o forestal, o que presenten un interés mediambiental, cultural o visual que resulte dacord amb laplicació daltres polítiques sectorials i permeta la dinamització econòmica de lentorn.
b) Que es troben inclosos o vinculats a una àrea metropolitana.
c) Que el model docupació i ús del territori del terme municipal siga urbà i no responga al model rural tradicional.
d) Que se situen en zones residencials, encara que el municipi no sincloga en els casos previstos en els apartats anteriors.
Article 65. Modalitats i categories
Lallotjament rural es classificarà en aquestes modalitats i categories:
a) Casa rural.
b) Hotel rural.
c) Blocs i conjunts dapartaments turístics rurals.
d) Habitatges dús turístic rurals.
e) Acampada en finca particular amb habitatge habitat.
Article 66. Cases rurals
1. Sentén per allotjament en casa rural el que sofereix de manera habitual i mitjançant preu, per a dur-lo a terme en un establiment que estiga situat en un habitatge que ocupe la totalitat dun edifici o part daquest amb eixida pròpia a la parcel·la privada on se situa o a la via pública, i que dispose com a màxim de planta baixa, primer i pis sota coberta, llevat que un certificat municipal, acredite una estructura original diferent i que pot explotar-se per a ús exclusiu de clients o clientes o compartint aquests lús amb la persona propietària o el personal designat per aquesta. La capacitat de les cases rurals haurà de ser, com a màxim, de 16 persones.
2. Les cases rurals es classificaran en 5 categories: 1, 2, 3, 4 i 5 estreles
La modalitat, especialitat i categoria que corresponga als establiments dallotjament rural es determinarà en funció del compliment dels requisits tècnics generals i específics fixats en aquesta disposició.
El qualificatiu luxe només es podrà aplicar a les cases rurals de 5 estreles, amb la sol·licitud prèvia dels interessats i en atenció a les característiques, els serveis i les instal·lacions.
Article 67. Especialitats de les cases rurals
1. Les cases rurals podran obtindre, quan escaiga, alguna daquestes denominacions com a especialitat dallotjament:
a) Casa rural masia, casa rural alqueria o casa rural riurau.
Quan el servei dallotjament es preste en edificis aïllats de més de 50 anys dantiguitat, degudament datats i catalogats i que, rehabilitats o no, responguen a larquitectura tradicional de la zona on se situen, la casa rural podrà afegir la denominació masia, alqueria o riurau. Aquests aspectes shauran dacreditar mitjançant un certificat de lajuntament corresponent.
b) Casa rural casa de poble.
Podran tindre la denominació casa de poble les cases rurals on el servei dallotjament es preste en edificis que constituïsquen un únic habitatge, estiguen situats en el nucli urbà, i es conserven o shagen rehabilitat dacord amb larquitectura i amb els materials tradicionals de la zona on se situen, siga quin siga el nombre de les plantes o altures. Aquests aspectes shauran dacreditar mitjançant un certificat de lajuntament corresponent. La casa rural podrà afegir a la seua denominació casa de poble.
c) Agroturisme.
Podran tindre aquesta denominació els establiments integrats en explotacions agràries, constituïts per una dependència o un conjunt daquestes integrades i destinades conjuntament a habitatge i a satisfer les necessitats duna explotació agrícola.
Lhabitatge haurà docupar la totalitat de les dependències o una part daquestes amb eixida pròpia a un element comú o a la via pública.
2. Quan per larquitectura tradicional de la zona on se situen les cases rurals, la denominació utilitzada siga diferent de qualsevol de les recollides en lapartat 1 anterior, podran afegir, amb una justificació prèvia i el compliment dels requisits que exigeix, la denominació tradicional daquesta zona.
Article 68. Hotels, blocs i conjunts dapartaments turístics i habitatges dús turístic rurals
Els establiments hotelers classificats en els grups primer i segon, els hotels i hostals, de larticle 39, els blocs i conjunts dapartaments turístics de larticle 45 i els habitatges dús turístic de larticle 47, tots daquest decret, podran tindre lespecialitat rural quan complisquen aquests requisits:
1. Que la capacitat dallotjament no siga superior a 50 places, o a 16 places per apartament en el cas dels blocs i conjunts i habitatges dús turístic.
2. Que ledifici on se situen tinga valor arquitectònic tradicional, històric, cultural o etnogràfic, o responga a les característiques arquitectòniques de la zona. Aquest aspecte shaurà dacreditar mitjançant un certificat emés per un tècnic o una tècnica competent.
3. Que la localitat on se situe siga de menys de 5.000 habitants. Únicament podran estar situats en localitats amb més habitants quan lestabliment estiga situat en una aldea, en sòl no urbanitzable o en algun lloc dependent del municipi, i haja obtingut la declaració dinterés comunitari que atribueix el corresponent ús i aprofitament turístic o, si és el cas, dispose dexempció dacord amb la legislació urbanística vigent.
4. Que el mobiliari, lequipament i lornamentació responguen a la singularitat autòctona de la zona on es troben.
Article 69. Acampada en finca particular amb habitatge habitat
1. Sentén per allotjament en acampada en finca particular amb habitatge habitat loferit, de manera habitual i mitjançant preu, per a dur-lo a terme en tenda de campanya, caravana o unitats dallotjament singulars, en terrenys de propietat particular on hi haja un habitatge habitat.
2. La prestació daquesta modalitat dallotjament serà compatible amb la dallotjament compartit en cases rurals, sempre que el nombre dallotjats alhora no supere el de 16 persones.
3. En el cas destar situades en forests o terrenys forestals, seran aplicables a lacampada en finca particular amb habitatge habitat les condicions que, per a les zones dacampada, sestableixen en el Decret 233/1994, de 8 de novembre, del Consell, pel qual es regulen les acampades i lús de les instal·lacions recreatives a les forests de la Comunitat Valenciana.
Secció segona
Requisits tècnics generals
Article 70. Requisits generals
1. Per a desenvolupar lactivitat dallotjament turístic rural, els establiments hauran de disposar, com a mínim, de:
a) Proveïment daigua i subministrament denergia garantits.
b) Subministrament daigua apta per al consum humà.
c) Sistemes autoritzats deliminació de residus sòlids i daigües residuals.
d) Disponibilitat de comunicació telefònica, quan no nhi haja al local mateix.
e) Equip sanitari de primers auxilis.
f) Mesures de protecció, prevenció i extinció dincendis, i sexigeix com a mínim un extintor per planta i enllumenat demergència en leixida.
g) Informació sobre serveis de farmàcia, entitats financeres i recursos turístics de la zona on estiguen ubicats.
h) Calefacció en habitacions, banys i zones dús comú.
2. Els establiments situats en entorns forestals o adjacents i no adscrits a un nucli urbà, hauran de disposar duna àrea de defensa davant del risc dincendis forestals, punts de foc preparats i autoritzats i informació als usuaris sobre mesures de prevenció dincendis forestals i actuació en cas demergència per incendi forestal.
Article 71. Edificacions
Els edificis on se situen els establiments dallotjament turístic rural hauran de presentar un bon estat de conservació. No hauran destar situats dins de lespai que delimita la línia dedificació de les carreteres que formen part de la Xarxa de Carreteres de lEstat, ni de les que integren la Xarxa Bàsica de la Comunitat Valenciana, ni a una distància inferior a un quilòmetre dabocadors.
Article 72. Salons, menjadors i mobiliari
1. Les superfícies destinades a salons i menjadors hauran de tindre relació amb la capacitat de lestabliment, de manera que es garantisca als usuaris i usuàries una estada confortable. En tot cas, cal garantir una superfície mínima de 2 m² per plaça dallotjament, sense que en cap cas siga inferior a 14 m².
2. El mobiliari haurà destar en perfecte estat dús i conservació i, com a mínim, haurà de garantir un nombre de seients equivalent al nombre de places de lestabliment.
Article 73. Altres dependències
Les cuines i els banys hauran de tindre ventilació directa o forçada per a la renovació daire.
Les habitacions i altres dependències dús comú hauran de disposar de ventilació directa a lexterior o a patis no coberts.
Les habitacions hauran de tindre laïllament necessari per a preservar-les de sorolls i impedir el pas de llum a voluntat del client.
Secció tercera
Requisits tècnics específics de lallotjament en cases rurals
Article 74. Requisits tècnics
1. A més dels requisits específics establits en lannex V daquest decret, les cases rurals, per a obtindre la classificació corresponent com a allotjament turístic rural, hauran destar dotades, com a mínim, amb aquestes instal·lacions:
a) Aigua calenta en cuina i banys.
b) Punts i preses de llum en totes les habitacions i zones dús comú.
c) Un bany complet, amb banyera o dutxa, per a cada 6 places, incloent-hi les persones usuàries de lhabitatge; dos banys de fins a 12 places, i tres quan la capacitat excedisca les 12 places. En el còmput shan de descomptar els banys incorporats a les habitacions i el nombre de places daquestes.
d) Les especialitats a què es refereix larticle 67 daquest decret hauran de disposar de saló menjador independent de la cuina, que ha de ser una altra estança diferent, llevat que, mitjançant una certificació municipal, sacredite una estructura original diferent.
2. Les cases rurals podran tindre una capacitat màxima de 16 persones, incloent-hi els llits supletoris. Amb caràcter general, sadmetrà instal·lar-los en dormitoris que superen el 25 % de la superfície mínima exigida. Amb la petició prèvia del client o de la clienta, i excepcionalment, la persona titular de lestabliment podrà instal·lar llits supletoris en dormitoris que no complisquen la condició esmentada en habitatges dús compartit. El màxim de persones per habitació serà de 4.
3. En cap cas podran instal·lar-se llits supletoris o sofàs llit en el menjador, en el saló, en el saló menjador, o en altres estances anàlogues.
Article 75. Allotjament compartit
La modalitat dallotjament compartit entre els clients i clientes i la persona propietària de lallotjament o personal designat per aquesta haurà de reunir aquestes particularitats:
a) Es podrà incloure, amb caràcter obligatori per al client o la clienta, el servei de pensió alimentària completa, mitja pensió o desdejuni.
b) Quan no es facilite al client o a la clienta tota la pensió alimentària o part daquesta, shaurà de facilitar lús de la cuina, parament i nevera amb congelador i forn.
c) Caldrà netejar habitacions i banys diàriament.
d) El servei de tovalloles i roba de llit shaurà de canviar amb lentrada de nous clients o clientes o cada 3 dies.
e) Shaurà de prestar el servei de llavada i planxat de roba, o facilitar planxa i llavadora per a lús de la clientela.
Article 76. Allotjament no compartit
La modalitat dallotjament no compartit haurà de reunir aquestes particularitats:
a) Cal disposar de mobiliari, estris, parament i vaixella en bon estat de conservació i utilització.
b) Shaurà de proporcionar als clients doble servei de tovalloles i roba de llit, excepte per a estades no superiors a tres dies, així com combustible suficient per a la cuina, lescalfador daigua i la calefacció.
Secció quarta
De lallotjament en acampada en finca particular
Article 77. Dotació de la finca, el terreny i lhabitatge
1. En les finques o els terrenys de propietat particular, voltades o tancades en tot el perímetre, on hi haja un habitatge habitat, es podrà oferir el servei dallotjament en tenda de campanya, caravana o allotjament singular amb aquestes condicions:
a) Shi podran allotjar com a màxim 16 persones, o instal·lar-shi tres tendes de campanya, o tres caravanes. La titularitat daquestes tendes de campanya o caravanes ha de ser sempre de la clientela.
b) Shi podran allotjar com a màxim 16 persones, en unitats dallotjament singular, propietat de la persona titular de la finca.
La prestació daquesta modalitat dallotjament serà compatible amb la instal·lació de tendes de campanya o caravanes sempre que el nombre de persones allotjades alhora no supere el de 16 persones.
c) Les persones acampades tindran dret a lús del bany, el safareig i la pica descurar de lhabitatge.
d) Es podrà facilitar lús daltres dependències, com la sala destar, el menjador, la cuina, etc.
e) Es podrà oferir el servei de desdejuni o àpats.
f) En la zona prevista per a acampada hauran de col·locar-se recipients per a lacumulació de fems, que shan de retirar diàriament.
g) No shi podrà fer foc, excepte en instal·lacions habilitades expressament en períodes en què no estiga prohibit encendre foc en zones forestals o en la rodalia, i només si les condicions climàtiques i altres circumstàncies ho permeten, dacord amb la normativa i les instruccions vigents en la matèria.
2. En la zona dacampada no serà necessari disposar de subministrament denergia elèctrica.
3. Tant el recinte com les instal·lacions han de complir les mesures de prevenció, protecció i extinció dincendis previstes en la normativa municipal i en la que dicta la conselleria competent en matèria de medi ambient i prevenció dincendis forestals que, si és el cas, els siguen aplicables.
En el cas destar situades en forests o terrenys forestals, seran aplicables a lacampada en finca particular les condicions que, per a les zones dacampada, sestableixen en el Decret 233/1994, de 8 de novembre, del Consell, pel qual es regulen les acampades i lús de les instal·lacions recreatives a les forests de la Comunitat Valenciana. En aquest cas, hauran de verificar-se, a més, totes les mesures o els plans de coordinació i de prevenció de potencials riscos i incendis forestals que es consideren necessaris, a lefecte dels quals caldrà sol·licitar un informe a la conselleria competent en matèria forestal i en matèria de prevenció dincendis forestals.
Capítol VI
De lallotjament en alberg turístic
Secció primera
Definicions i classificació
Article 78. Definició dalberg turístic
Són albergs turístics els establiments que ofereixen allotjament turístic en habitacions col·lectives, en els termes previstos en lannex VI, disposen dinstal·lacions dús col·lectiu i ocupen la totalitat o una part independitzada dun edifici, amb entrada, escales i ascensors dús exclusiu.
Article 79. Requisits mínims
Els albergs turístics hauran de complir els requisits generals que conté la secció següent i els específics que sestableixen en lannex VI.
Secció segona
Requisits generals
Article 80. Requisits de seguretat, disseny i qualitat en albergs turístics
Els albergs turístics hauran de complir aquests requisits:
a) En els espais i les sales comunes haurà dassegurar-se la qualitat daire interior establida en la normativa dinstal·lacions tèrmiques en els edificis.
b) En tots els espais dús públic de lestabliment, així com en habitacions i banys, caldrà assegurar les condicions de confort tèrmic establides en la normativa dinstal·lacions tèrmiques esmentada.
c) Els banys i les cuines, si és el cas, hauran de disposar de subministrament daigua potable calenta i freda amb les condicions establides en la normativa de salubritat i qualitat daigua de consum humà.
d) La il·luminació mitjana en habitacions i banys haurà de seguir les recomanacions en matèria energètica publicades per organismes autonòmics o estatals.
e) Els serveis higiènics generals i els banys dhabitacions hauran de tindre ventilació directa a lexterior o, si és el cas, disposar de dispositius de renovació daire que asseguren com a mínim les condicions de ventilació establides en la normativa per a banys dhabitatges.
f) Les habitacions hauran de complir com a mínim les mateixes condicions dil·luminació natural i de ventilació establides per als habitatges en la normativa dhabitabilitat. Les zones destinades exclusivament a personal hauran de disposar de les dotacions i condicions ambientals que estableix la normativa en matèria de seguretat i salut en els llocs de treball.
g) Els establiments de més de 30 habitacions, o més de 60 places, que dacord amb la normativa vigent no requerisquen un pla dautoprotecció hauran de disposar dun pla demergències. El pla lhaurà delaborar un tècnic o una tècnica competent, dacord amb els continguts establits en la norma bàsica dautoprotecció, i lhaurà de subscriure la persona responsable de lactivitat. Una còpia haurà de quedar-se en lestabliment.
h) Tots els establiments hauran de disposar dun plànol en cada planta de lestabliment en el qual figuren la situació de les escales, els corredors, les eixides, els itineraris devacuació i la situació dels mitjans de transmissió i dispositius dextinció. Aquests plànols hauran destar situats en un lloc accessible per a consultar-los en cas durgència. A les portes de les habitacions o en les immediacions caldrà col·locar el plànol de planta reduït dinformació a la clientela, així com instruccions devacuació en diversos idiomes.
Capítol VII
Règim sancionador
Article 81. Infraccions i sancions
Les infraccions que es cometen contra el que preceptua aquest decret donaran lloc a la responsabilitat administrativa corresponent, que es farà efectiva dacord amb el que es disposa en lLTOH i en les disposicions de desplegament.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
Única. Regla de no despesa
Laplicació daquest decret no pot tindre cap incidència en la dotació dels capítols de despesa assignada al departament competent en turisme; en tot cas, shaurà datendre amb els mitjans personals i materials daquest.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera. Normativa aplicable als expedients en tramitació
Els expedients iniciats prèviament a lentrada en vigor daquest decret continuaran tramitant-se de conformitat amb el que es disposa en la normativa anterior, llevat que voluntàriament sacullen a aquesta. El mateix tractament es dispensarà als procediments de classificació destabliments dallotjament turístic els projectes dels quals, si és el cas, shagen visat abans de lentrada en vigor daquest decret.
Segona. Termini dadaptació dels establiments dallotjament turístic inscrits en el Registre de Turisme de la Comunitat Valenciana
Els establiments turístics disposaran dun termini dun any per a adaptar les instal·lacions i serveis als requisits establits en els annexos I, II, III, IV, V i VI daquest decret.
En el mateix termini, els qui figuren en el Registre com a persones titulars o gestores dhabitatges dús turístic hauran de comunicar la seua referència cadastral. Així mateix, les qui figuren com a titulars hauran de comunicar les dades de les persones mediadores en el lloguer dels seus habitatges si és aquesta la manera de gestió.
Tercera. Inscripció dofici dels albergs turístics en el Registre de Turisme de la Comunitat Valenciana
Els albergs ja inscrits en el moment dentrada en vigor daquest decret shauran dinscriure dofici en la nova modalitat dalbergs turístics, regulada en aquest mateix decret.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Derogació normativa
1. Es deroguen expressament aquestes disposicions:
Decret 19/1997, d11 de febrer, del Govern Valencià, pel qual saprova el règim de preus i reserves en allotjaments turístics.
Decret 75/2015, de 15 de maig, del Consell, regulador dels establiments hotelers de la Comunitat Valenciana.
Decret 91/2009, de 3 de juliol, pel qual saprova el reglament regulador dels blocs i conjunts dhabitatges turístics de la Comunitat Valenciana.
Decret 92/2009, de 3 de juliol, del Consell, pel qual saprova el reglament regulador dels habitatges turístics denominats apartaments, vil·les, xalets, bungalous i semblants, i de les empreses gestores, persones jurídiques o físiques, dedicades a la cessió del seu ús i gaudi, en làmbit territorial de la Comunitat Valenciana.
Decret 184/2014, de 31 doctubre, del Consell, regulador de lallotjament turístic rural a linterior de la Comunitat Valenciana.
Decret 6/2015, de 23 de gener, del Consell, regulador dels càmpings i les àrees de pernoctació en trànsit per a autocaravanes de la Comunitat Valenciana.
2. El Decret 2/2017, de 24 de gener, del president de la Generalitat, pel qual sestableixen els distintius corresponents a les empreses i als establiments turístics de la Comunitat Valenciana queda derogat en les qüestions que són objecte de regulació en el present decret.
3. Queden igualment derogades totes les normes de rang igual o inferior que soposen al que es disposa en aquesta norma.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Habilitació normativa
Es faculta la persona titular de lòrgan amb competències en matèria de turisme per a desenvolupar aquest decret.
Segona. Entrada en vigor
Aquest decret entrarà en vigor als tres mesos de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Alacant, 22 de gener de 2021
El president de la Generalitat
XIMO PUIG i FERRER