Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

DECRET 9/2017, de 27 de gener, del Consell, pel qual s'estableix el model lingüístic educatiu valencià i se'n regula l'aplicació als ensenyaments no universitaris de la Comunitat Valenciana. [2017/870]

(DOGV núm. 7973 de 06.02.2017) Ref. Base de dades 001276/2017

DECRET 9/2017, de 27 de gener, del Consell, pel qual s'estableix el model lingüístic educatiu valencià i se'n regula l'aplicació als ensenyaments no universitaris de la Comunitat Valenciana. [2017/870]
Preàmbul
I. Conceptes claus
II. L’educació plurilingüe a Europa
III. Situació sociolingüística i marc legal
IV. El valor social
V. El model proposat
Capítol I. Disposicions generals
Article 1. Objecte
Article 2. Àmbit d’aplicació
Capítol II. Les llengües en el sistema educatiu
Article 3. Les llengües de l’ensenyament
Article 4. Les llengües en l’Administració educativa
Article 5. Les llengües en el centre
Article 6. Les llengües de l’alumnat
Article 7. El model lingüístic educatiu del sistema educatiu valencià

Capítol III. El marc institucional
Article 8. Objectius i nivells bàsics de referència
Article 9. El Programa d’educació plurilingüe dinàmic
Article 10. Nivells en Educació Infantil i Primària
Article 11. Nivells en Educació Secundària Obligatòria
Article 12. Nivells en Batxillerat
Article 13. Formació Bàsica de les Persones Adultes
Article 14. Cicles formatius de Formació Professional
Article 15. Accions preferents de la Conselleria
Article 16. El currículum oficial de llengües
Capítol IV. El Projecte lingüístic de centre
Article 17. Característiques del Projecte lingüístic de centre
Article 18. Objectius
Article 19. Estructura del Projecte lingüístic de centre
Article 20. Procediment d’elaboració i aprovació
Article 21. Aplicació: la Programació general anual
Article 22. Seguiment, avaluació i modificació del Projecte lingüístic de centre
Capítol V. La intervenció didàctica en l’aula
Article 23. La intervenció didàctica en l’aula
Capítol VI. Aplicació del model d’educació plurilingüe i intercultural valencià
Article 24. La metodologia i l’avaluació
Article 25. L’ús de les llengües d’ensenyament i d’ús vehicular
Article 26. Materials curriculars
Article 27. Continuïtat entre Primària i Secundària
Article 28. Relacions del centre amb les famílies
Article 29. Escolarització de l’alumnat d’incorporació tardana al sistema educatiu valencià
Article 30. Relacions del centre amb l’entorn
Article 31. Assessorament als centres per a l’elaboració, aplicació i seguiment dels projectes lingüístics de centre
Article 32. Inspecció d’Educació
Article 33. Personal assessor tècnic docent en matèria d’educació plurilingüe
Capítol VII. El professorat
Article 34. Acreditació del coneixement de llengües: requisits específics per als llocs docents
Article 35. Capacitació del professorat
Article 36. Formació per a l’aplicació del Programa d’educació plurilingüe dinàmic
Capítol VIII. L’avaluació global del model lingüístic educatiu

Article 37. Finalitat de l’avaluació global del model lingüístic educatiu valencià
Article 38. Àmbit d’actuació
Article 39. Temporalitat
Article 40. Organització de l’avaluació
Article 41. Resultats de l’avaluació
Disposició addicional primera. Aplicació d’aquest decret a altres ensenyaments del sistema educatiu
Disposició addicional segona. Primer cicle d’Educació Infantil en centres d’Educació Infantil i Primària
Disposició addicional tercera. Enfocaments globalitzats
Disposició addicional quarta. El Programa d’educació plurilingüe dinàmic i el currículum
Disposició addicional cinquena. Certificació de llengües a l’alumnat
Disposició addicional sisena. Col·laboració amb altres organismes i entitats
Disposició addicional setena. Mitjans de comunicació
Disposició addicional huitena. Equivalències
Disposició addicional novena. Incidència pressupostària
Disposició addicional desena. Llibres de text i materials curriculars

Disposició transitòria primera. Calendari d’implantació i normativa aplicable fins a la implantació del Programa d’educació plurilingüe dinàmic
Disposició transitòria segona. Acreditació de la competència lingüística en anglés
Disposició transitòria tercera. Correspondència dels nivells amb els regulats pel Decret 127/2012
Disposició derogatòria única. Derogació normativa
Disposició final primera. Desenvolupament reglamentari
Disposició final segona. Programes experimentals
Disposició final tercera. Entrada en vigor
Annex I. Programa d’educació plurilingüe nivell bàsic 1
Annex II. Programa d’educació plurilingüe nivell bàsic 2
Annex III. Programa d’educació plurilingüe nivell intermedi 1
Annex IV. Programa d’educació plurilingüe nivell intermedi 2
Annex V. Programa d’educació plurilingüe nivell avançat 1
Annex VI. Programa d’educació plurilingüe nivell avançat 2
Annex VII. Programa d’educació plurilingüe nivell bàsic
Annex VIII. Programa d’educació plurilingüe nivell intermedi
Annex IX. Programa d’educació plurilingüe nivell avançat
Annex X. Programa d’educació plurilingüe Formació Bàsica de les Persones Adultes
Annex XI. Equivalències (Infantil i Primària)
Annex XII. Calendari d’implantació


PREÀMBUL

I. Conceptes claus
L’educació és un dels fonaments bàsics de la vida en comú en totes les societats humanes. Essencialment, consisteix en la transmissió intergeneracional de coneixements, destreses i valors, d’acord amb unes normes sancionades i per mitjà de les institucions adients. En la pràctica, l’educació integra la perspectiva de l’ensenyament i la de l’aprenentatge, com també els vehicles comunicatius de la transmissió. El més important d’aquests és la paraula, entesa com a repertori de llengües que es fan servir en el procés educatiu. L’educació comença al si de les famílies amb la transmissió dels rudiments d’una llengua, o de més d’una, com a objecte primer de transmissió. La llengua serveix per a aprendre a relacionar-se amb l’entorn, expressar emocions, satisfer necessitats bàsiques, construir els sabers i desenvolupar la personalitat individual. Aquest bagatge inicial es perfecciona en els estadis successius de l’educació reglada, en la qual concorren, en la majoria de les societats, diverses llengües que presenten una distribució d’ús variable.

D’altra banda, la nomenclatura amb què es designa, en la bibliografia especialitzada, la concurrència de llengües en un mateix entorn social i moment històric és diversa. El terme multilingüisme sol referir-se a un context social o educatiu configurat per tres o més llengües que funcionen més aviat de manera independent. El plurilingüisme es refereix a la circumstància personal, social o escolar en què s’adquireixen i s’usen tres o més llengües de manera integrada, establint-hi una determinada interacció observable.
Al llarg de la història, la tria de la llengua de formació, en la família o en els sistemes educatius, ha estat determinada per multitud de factors polítics, socials o econòmics. En moltes ocasions això ha generat situacions de diglòssia. Les societats occidentals han reproduït aquest esquema durant segles. Però a mesura que s’han modernitzat, assumint els valors polítics de la democràcia, la pluralitat i l’estat de dret, ha canviat la consideració de les llengües disponibles en un entorn determinat.


II. L’educació plurilingüe a Europa
Així, el multilingüisme europeu, com a expressió de la diversitat cultural i humana, lluny de ser ara com ara un obstacle per al creixement individual i per a la construcció política d’Europa, constitueix una oportunitat compartida per al conjunt de la ciutadania del continent. I ho és igualment en l’interior de cada un dels estats, amb independència del marc jurídic i polític vigent en cada cas.
El 1992, sota els auspicis del Consell d’Europa, es va adoptar la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries amb l’objectiu de promoure aquestes llengües, com el romaní entre unes altres. En matèria d’ensenyament, els països es comprometeren a fer possible, en el territori on aquestes llengües són usades, l’ensenyament de la llengua regional o minoritària i en aquesta llengua en tots els nivells educatius.
La declaració conjunta dels ministres d’educació dels estats membres de la Unió Europea, reunits a Bolonya l’any 1999, va establir com a reptes de futur l’adquisició d’una competència plurilingüe per a l’accés al mercat laboral, la convergència acadèmica quant als estàndards de qualificació idiomàtica, la formació lingüística contínua al llarg de la vida i la integració als processos educatius de les tecnologies de la informació i la comunicació.
L’any 2001, Any Europeu de les Llengües, el Consell d’Europa va establir el Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR), que reforçava la idea del multilingüisme com a riquesa comuna dels europeus i proposava sis nivells de competència lingüística (A1, A2, B1, B2, C1 i C2), com a estàndards homologables per a totes les llengües del continent.
Posteriorment, en les conclusions de la reunió del Consell Europeu de Barcelona, de març de 2002, els caps d’estat i de govern es van comprometre a millorar la competència plurilingüe bàsica, definida com el coneixement d’una llengua materna i d’altres dues llengües, i van instar a la ciutadania de la Unió Europea a avançar-hi.
A més a més, l’educació de la competència plurilingüe ha de considerar tant les llengües a l’abast de la ciutadania com els referents culturals que s’hi associen. Ha de posar en relació les destreses i habilitats comunicatives dels parlants, tenint en compte els nivells del MECR i evitant erigir en patró de mesura absoluta una llengua en particular. També ha de fomentar el respecte recíproc entre les comunitats de parlants, l’estima envers la seua història i experiències compartides i la valoració intrínseca de cada llengua, amb independència del pes mediàtic, econòmic o polític que tinga en un moment determinat.

L’any 2008, per encàrrec de la Comissió Europea, un grup d’intel·lectuals constituïts com a Grup d’Intel·lectuals a Favor del Diàleg Intercultural va redactar un informe sobre els avantatges de fomentar el multilingüisme arreu d’Europa. Partint de la diversitat lingüística que caracteritza el nostre continent, els autors del document advocaven per superar el concepte de multilingüisme lligat exclusivament a les llengües majoritàries i per començar a treballar, des de la mateixa escola, per un model integrador en què les llengües amb menys parlants o sense estructures d’estat, comptaren amb els mateixos drets que les grans llengües europees.
Les conclusions del Consell de la Unió Europea, de 12 de maig de 2009, sobre un marc estratègic per a la cooperació europea en l’àmbit de l’educació i la formació, estableixen, en relació amb l’aprenentatge de llengües, el fet de possibilitar que la ciutadania es comunique en dos idiomes, a més dels materns o oficials.
A partir de les fites polítiques esmentades, i per raó dels plantejaments estratègics i els valors referits, els governs i les institucions han de desenvolupar accions polítiques tendents a incrementar el capital lingüístic de la ciutadania, superar les barreres idiomàtiques entre grups de parlants i eliminar els prejudicis negatius envers les llengües coexistents dins d’un mateix territori, considerant-les sota els principis d’equitat, respecte, cooperació recíproca i enriquiment territorial i cultural.

Fet i fet, hui el multilingüisme és un fenomen inherent a la naturalesa oberta, fluctuant i contradictòria de les societats avançades. Presenta múltiples dimensions: econòmica, tecnològica, política, cultural i educativa, entre d’altres. De la mateixa manera, el plurilingüisme personal amplia l’horitzó formatiu de la ciutadania, multiplica les relacions personals i col·lectives i ofereix possibilitats de creixement individual i professional. Però sense regulació pot ser també un entrebanc per a les comunitats culturals i lingüístiques minoritàries, que les aboque, paradoxalment, a la discontinuïtat i la probable extinció. Per això és tan important que l’escola assumisca l’educació lingüística com a integració de competències comunicatives, les quals es manifesten en les llengües copresents a l’aula. I que ho faça sense perdre de vista els valors que han d’informar el conjunt de l’educació.

III. Situació sociolingüística i marc legal
El valencià, dins del conjunt de la seua àrea lingüística, ha sofert històricament un bandejament sociopolític i una estigmatització ideològica, encara que també s’ha beneficiat dels canvis sociopolítics i sociolingüístics i de les transformacions culturals i tecnològiques que s’han registrat en les darreres dècades. La voluntat política d’avançar en el camí de la plena recuperació de la llengua pròpia dels valencians i valencianes es fonamenta en el marc legal vigent, aprovat per un ampli consens de les forces polítiques que en cada moment han gaudit de representació parlamentària.
La Constitució Espanyola de 1978 estableix, en l’article 3.1, que el castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat i que tots els ciutadans espanyols tenen el deure de conéixer-la i el dret d’usar-la. Així mateix, determina en el punt 3.2 que les altres llengües espanyoles han de ser també oficials en les respectives comunitats autònomes d’acord amb els seus estatuts. I en el punt 3.3 estipula que la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que ha de ser objecte d’especial respecte i protecció.
L’article 6 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana vigent determina que la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià. I en el punt 6.2 precisa que el valencià és oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l’idioma oficial a tot l’Estat. Tots tenen dret a conéixer-los i a usar-los i a rebre l’ensenyament del valencià i en valencià. A més a més, el punt 6.5 prescriu que s’ha d’atorgar especial protecció i respecte a la recuperació del valencià.

Així mateix, la Llei 4/1983, de 23 de novembre, de la Generalitat, d’ús i ensenyament del valencià, dedica tot el títol segon a la regulació del valencià en l’ensenyament. En concret, l’article 18.1 estableix que la incorporació del valencià a l’ensenyament és obligatòria en tots els nivells educatius i que als territoris de predomini lingüístic castellà, enumerats en l’article 36 de la llei, la incorporació s’ha de fer de manera progressiva, atenent la situació sociolingüística particular, de la manera que reglamentàriament es determine. A més a més, l’article 19.2 prescriu que al final dels cicles en què es declara obligatòria la incorporació del valencià a l’ensenyament, i qualsevol que haja sigut la llengua habitual en iniciar els estudis, els alumnes han d’estar capacitats per a utilitzar, oralment i per escrit, el valencià en igualtat amb el castellà.

El professorat valencià ha estat al llarg d’aquests anys una de les claus en la recuperació del valencià i un referent en pràctiques educatives innovadores amb relació a l’ensenyament-aprenentatge de llengües. No obstant això, les dades demolingüístiques disponibles i els informes d’avaluació educativa confirmen la necessitat de corregir els desequilibris de competència i ús del valencià en el conjunt de la població escolaritzada, com també la manca de domini efectiu de l’anglés com a llengua de comunicació internacional. Aquest fet, en un context com l’actual i amb els acords i objectius marcats per les institucions europees ja esmentats i la voluntat del govern valencià, ha de ser corregit i millorat decididament.

IV. El valor social
L’aprenentatge de llengües no s’hauria de circumscriure únicament a un període educatiu determinat. Les llengües ens han d’acompanyar al llarg de la vida i, per això, és convenient estar-hi en contacte permanent. Cal que la presència de les llengües en l’educació estiga garantida en totes les etapes educatives, en tots els ensenyaments, també en els universitaris, ja que el coneixement de llengües genera més oportunitats, obri portes de futur, millora l’ocupabilitat i enriqueix la ciutadania amb un major nombre de competències professionals.

Tampoc l’aprenentatge de llengües pot quedar relegat a l’àmbit educatiu. Els mitjans de comunicació i tots els espais on es produeixen intercanvis comunicatius han de complir també un rol social pel que fa al contacte permanent amb les llengües. Els mitjans de comunicació han de tindre en compte la funció educativa que efectuen quant a la difusió de continguts lingüístics.
La dimensió transversal de l’ensenyament i del coneixement de llengües s’ha d’incorporar a l’acció de les polítiques públiques, ja que són claus per a l’èxit de les seues actuacions. La coresponsabilitat de tots els òrgans del govern, la seua coordinació, col·laboració i complicitat és imprescindible en aquest nou enfocament. I més enllà dels poders públics, el diàleg amb els agents externs i la seua implicació en aquesta nova manera d’entendre el valor que ens aporta el coneixement de llengües, són irrenunciables i necessaris per a fer de la diversitat lingüística motor de noves i majors oportunitats personals i socials. És per això que aquest decret proposa una mirada global sobre l’aprenentatge i l’ús de les llengües i fa passos més enllà de les aules. Per aconseguir l’objectiu final d’aquest decret, és a dir, que tot l’alumnat valencià siga competent en l’anglés com a llengua de comunicació internacional i domine de forma efectiva les dues llengües oficials, és imprescindible la implicació del conjunt de la societat.

V. Model proposat
Observant les pràctiques més reeixides de societats multilingües avançades, i d’acord amb el consens dels especialistes en educació més reconeguts, una escola plurilingüe és la que pretén formar una ciutadania plurilingües amb capacitat de gestionar la seua multicompetència de manera estratègica, i aquesta capacitat només pot ser construïda amb mitjans educatius plurilingües.
El capital cultural de les societats més avançades té un dels fonaments més profunds en l’educació lingüística de la ciutadania. Aquesta implica la integració d’una competència comunicativa, amb múltiples destreses lingüístiques en diàleg, els recursos adients per a obrir-se camí en l’era del ciberespai i les xarxes socials, i una sòlida formació en els valors de la dignitat i la llibertat individuals, el respecte als altres, l’equitat distributiva, la tolerància crítica i la supremacia del bé comú. Per això l’educació lingüística no es pot limitar a dotar l’alumnat d’instruments d’accés al coneixement. Ha de constituir, en si, un model d’educació obert, dinàmic, ric, participatiu i vinculat a l’entorn sociocultural i sociolingüístic.
Es proposa un model que promoga els principis de sostenibilitat i complementarietat lingüístiques. Això tant en les àrees idiomàtiques, en què es treballa directament sobre les llengües, com en les altres àrees, en què les llengües són molt més que el suport de la instrucció educativa o el vehicle del saber. De fet, la copresència de diverses llengües en el procés educatiu, amb la distribució de temps, continguts i nivells de complexitat que escaiguen a cada context, ha de ser un dels principis fonamentals del sistema educatiu valencià. L’escola ha de reflectir la realitat social, però també hi ha d’introduir les correccions pertinents per tal de conciliar l’interés general, la protecció dels drets lingüístics i les necessitats formatives en llengua estrangera d’una ciutadania valenciana internacional i oberta al món. Així com l’escola ha de fomentar el respecte i el conreu equilibrat de totes les formes de vida, com a garantia de supervivència dels ecosistemes, també ha d’assumir i transmetre la idea d’un ecosistema de la comunicació, que té en la diversitat i acoblament de llengües el fonament primer. Comptat i debatut, una formació lingüística rica, plural, flexible i eficaç és premissa indefugible per a la correcció de les desigualtats socials i sociolingüístiques, individuals i col·lectives, comesa que l’escola ha d’assumir com a objectiu prioritari.

D’altra part, l’educació lingüística s’ha de basar en la continuïtat del patrimoni cultural heretat, dotant-lo, però, d’un nou impuls crític i d’una projecció marcadament universalista. El redreçament de l’ús social de les llengües ha de servir per a vertebrar la societat valenciana en conjunt, aprofundir en les diverses varietats lingüístiques, promoure el respecte a la identitat plural, la cooperació entre territoris, el reconeixement del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat i la necessitat d’aprenentatge de les llengües de comunicació internacional.

Vistes les consideracions anteriors, és evident que la Comunitat Valenciana pot avançar col·lectivament cap a un context de bilingüisme simètric enriquidor per a les dues llengües oficials, en l’horitzó d’una societat multilingüe amb voluntat d’adquisició de nous idiomes, ben formada, dinàmica, oberta i respectuosa amb la diversitat cultural i lingüística.
Fet i fet, l’objectiu final de l’educació plurilingüe és respondre a les exigències de la comunicació en una societat avançada, actuant de manera responsable i amb equitat. És a dir, formar persones amb el màxim de competència comunicativa en diverses llengües, capaces de respondre als reptes de la societat actual i d’interactuar en entorns multilingües, amb llibertat, imaginació i sentit crític.
Per això, després de la negociació amb els agents representants de la comunitat educativa, amb el dictamen preceptiu del Consell Escolar de la Comunitat Valenciana, a proposta del conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport d’acord amb el que es preveu en l’article 28.c de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 27 de gener de 2017,


DECRETE

CAPÍTOL I
Disposicions generals

Article 1. Objecte
L’objecte d’aquest decret és regular l’ensenyament i l’ús vehicular de les llengües curriculars, i la presència en l’itinerari educatiu de llengües no curriculars existents en els centres, en l’ensenyament no universitari, amb l’establiment d’un programa d’educació plurilingüe dinàmic, que s’aplicarà en les etapes d’Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, cicles formatius de Formació Professional i Formació Bàsica de les Persones Adultes (FBPA).


Article 2. Àmbit d’aplicació
1. Les disposicions d’aquest decret s’han d’aplicar en tots els centres d’educació no universitària públics i privats concertats de la Comunitat Valenciana, degudament autoritzats per a impartir ensenyaments d’Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, cicles formatius de Formació Professional i Formació Bàsica de les Persones Adultes.
2. Tots els centres de l’educació no universitària sostinguts amb fons públics tenen els mateixos drets i obligacions pel que fa a l’aplicació del nou programa d’educació plurilingüe.
3. Els centres privats no concertats poden acollir-se al que disposa aquest decret. En tots els casos, independentment de les seues característiques i de la seua autonomia de funcionament, han de garantir que l’alumnat, en acabar cada etapa de l’escolaritat no universitària, assolisquen els objectius i els nivells de referència que es determinen en aquest decret.


CAPÍTOL II
Les llengües en el sistema educatiu

Article 3. Les llengües de l’ensenyament
1. El sistema escolar valencià es defineix com un sistema educatiu plurilingüe que té com a llengües curriculars el valencià, com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana; el castellà, com a llengua oficial de l’Estat; l’anglés, com una llengua de comunicació internacional, i altres llengües estrangeres que, d’acord amb el Projecte lingüístic de centre, podran oferir els centres educatius.

Article 4. Les llengües en l’Administració educativa
1. En l’Administració educativa de la Comunitat Valenciana s’ha d’utilitzar, de manera general, el valencià. També s’ha d’utilitzar el valencià en les relacions d’aquesta amb la resta de l’Administració autonòmica i amb l’Administració local, i en les relacions amb les entitats públiques i privades de la Comunitat Valenciana, sense perjudici del dret d’opció lingüística davant l’administració de la ciutadania, d’acord amb la Llei 4/1983, de 23 de novembre, de la Generalitat, d’ús i ensenyament del valencià, i amb la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques.

2. En les actuacions administratives, en la comunicació institucional i en la comunicació amb les famílies i amb l’entorn, en els centres educatius s’ha d’actuar d’acord amb la normativa que regule els usos lingüístics i administratius.

Article 5. Les llengües en el centre
1. El professorat, en compliment de les seues obligacions docents, farà servir les llengües d’ensenyament adients, oralment i per escrit, en les matèries que impartisca i en la gestió de la classe, d’acord amb el que s’indica en aquest decret i amb les prescripcions del Projecte lingüístic de centre.
2. Els centres educatius han de promoure un ús normal del valencià d’acord amb allò que disposa la Llei 4/1983, de 23 de novembre, de la Generalitat, d’ús i ensenyament del valencià. Per tant, se n’ha de potenciar l’ús habitual en tots els àmbits descrits en el Pla de normalització lingüística.
3. El personal d’administració i serveis ha de contribuir amb la seua actuació a la consecució dels objectius del Programa d’educació plurilingüe dinàmic d’acord amb el que estableix el Pla de normalització lingüística.

Article 6. Les llengües de l’alumnat
1. Els centres, atenent les minories amb llengües pròpies diferents de les llengües de l’ensenyament, han de fer presents aquestes llengües i les cultures que representen en la comunicació social i en l’itinerari curricular, incloent-hi, si les circumstàncies ho permeten, el seu ensenyament en horari extracurricular.
2. Cal garantir el dret a una educació plurilingüe a l’alumnat amb necessitats educatives especials. Des de l’Administració educativa es determinarà reglamentàriament el tractament lingüístic que s’ha de proporcionar a aquest alumnat i com podran integrar-se en el model d’educació plurilingüe i intercultural.

Article 7. El model lingüístic educatiu del sistema educatiu valencià

1. L’Administració educativa, per tal d’organitzar la diversitat de llengües, d’alumnat i de tractaments metodològics, estableix, en aquest decret, un model lingüístic educatiu constituït per tres àmbits: el marc institucional, el Projecte lingüístic de centre i la intervenció didàctica a l’aula.
a) El marc institucional determina els objectius i nivells bàsics de referència, l’organització del Programa d’educació plurilingüe dinàmic, la dotació de recursos i l’avaluació, per part de l’Administració.

b) El Projecte lingüístic de centre ha d’organitzar l’ensenyament i l’ús vehicular de les llengües i la normalització del valencià atenent el marc institucional i d’acord amb el context en què es trobe ubicat el centre.
c) La intervenció didàctica ha de possibilitar entorns d’aprenentatge rics i una gestió estratègica de les llengües a l’aula, materialitzats en processos d’ensenyament-aprenentatge planificats i mitjançant l’actuació idònia del professorat.
2. Sempre s’ha d’adoptar una configuració del Programa d’educació plurilingüe dinàmic que s’ajuste a les necessitats de l’alumnat i de la situació sociolingüística i educativa i aplicar-hi una intervenció didàctica adequada que garantisca l’assoliment dels objectius i nivells de referència bàsics que prescriu aquest decret.


CAPÍTOL III
El marc institucional

Article 8. Objectius i nivells bàsics de referència
1. El Programa d’educació plurilingüe dinàmic desenvolupat en aquest decret té els objectius següents:
a) Proporcionar a l’alumnat una competència plurilingüe que comprenga el domini elevat i equivalent de les dues llengües cooficials, el domini funcional d’una o més llengües estrangeres i el contacte enriquidor amb les llengües i cultures no curriculars però pròpies d’una part de l’alumnat.
b) Convertir a l’alumnat en usuari especialment preparat per a usar totes i cada una de les llengües del repertori plurilingüe personal com a instrument per a l’adquisició, construcció i vehiculació de coneixements, per a la fruïció i creació estètica, i per a l’anàlisi crítica i l’acció social a través del llenguatge.
c) Proporcionar a l’alumnat, durant el procés de l’aprenentatge i ús de les llengües, competència en el multialfabetisme i les tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement (TAC).
d) Fer nàixer en l’alumnat la curiositat per les llengües, i proporcionar-los coneixements sobre com són i com funcionen, procediments per a la construcció d’aquests coneixements a partir de l’observació, manipulació i comparació de les diferents llengües presents en l’aula, i una perspectiva crítica sobre com s’usen.
e) Convertir a l’alumnat en aprenents estratègics, autònoms i motivats per a l’aprenentatge de les llengües al llarg de la vida.
f) Garantir que tot l’alumnat assolisca el seu màxim potencial pel que fa al coneixement i ús de les llengües, i la seua plena integració escolar i social, independentment de la procedència geogràfica, del nivell sociocultural de les famílies, de les competències comunicatives i experiències culturals amb què arriben al centre, i de les seues aptituds i estil d’aprenentatge.
g) Formar l’alumnat per a la convivència i per a integrar-se com a ciutadania de ple dret en una societat multilingüe i multicultural, tot ajudant-los a construir-se una identitat pròpia, i que en aquesta construcció tinga un paper important el coneixement i experiència profunds de la llengua i cultura pròpies.
h) Fer presents i promoure en els centres i en el currículum general les llengües i cultures de la immigració.
i) Normalitzar l’ús social i institucional del valencià dins del sistema educatiu.
j) Col·laborar en la consecució d’una societat valenciana multilingüe i multicultural, amb especial protecció del valencià com a llengua d’integració i cohesió.
k) Promoure l’obertura europea i internacional de les escoles i del sistema educatiu.
2. Dins del context dels objectius plurilingües i interculturals que figuren en l’apartat 1 d’aquest article, el model lingüístic educatiu configurat per aquest decret, pel que fa a les llengües curriculars, ha de garantir que tot l’alumnat, en acabar les diferents etapes, aconseguisca les competències orals i escrites definides pels nivells bàsics de referència següents del Marc europeu comú de referència per a les llengües:

a) En acabar els ensenyaments obligatoris: valencià i castellà: entre un B1 i un B2; primera llengua estrangera: entre un A1 i un A2.
b) En acabar els ensenyaments postobligatoris no universitaris: valencià i castellà: entre un B2 i un C1; primera llengua estrangera: entre un A2 i un B1.

Article 9. El Programa d’educació plurilingüe dinàmic
1. Al sistema educatiu valencià, en tots els centres educatius sostinguts amb fons públics, s’ha d’aplicar el Programa d’educació plurilingüe dinàmic.
2. El Programa d’educació plurilingüe dinàmic és un programa que ha d’assegurar competències plurilingües i interculturals òptimes. Es dissenya a partir de les necessitats del context i va avançant amb criteris de cohesió social, de no-discriminació i d’igualtat a través dels diferents nivells.
3. El Programa d’educació plurilingüe dinàmic consta de diferents nivells progressius, que van des del bàsic fins a l’avançat.
4. Cada un dels centres sostinguts amb fons públics ha d’optar per un mateix nivell amb l’objectiu d’evitar qualsevol tipus de segregació de l’alumnat dins del mateix centre.

Article 10. Nivells en Educació Infantil i Primària
1. Nivell bàsic 1
El nivell bàsic 1 en Educació Infantil i Primària que es contempla en l’annex I d’aquest decret s’ha d’articular de la manera següent:
1.1. Segon cicle d’Educació Infantil:
a) L’anglés s’ha d’incorporar en el segon curs, inclòs en un enfocament d’obertura a les llengües o mitjançant la modalitat d’incorporació primerenca, amb un mínim de 2 hores i un màxim de 4 hores de l’horari curricular.
b) De la resta de continguts globalitzats del segon cicle, s’han d’impartir en valencià 4 hores i en castellà, la resta del temps.
1.2. Educació Primària
a) El valencià, el castellà i l’anglés han de tenir un tractament com a àrea des del primer curs de l’Educació Primària.
b) A partir del primer curs, s’ha d’incorporar l’anglés com a llengua vehicular, mitjançant el tractament integrat de llengua i continguts en llengua estrangera (TILC en LE), en una àrea a elegir entre Educació Física o Educació Artística. En Educació Artística es pot optar per Música, Plàstica o ambdues.
c) En l’horari de la resta d’àrees no lingüístiques, s’ha d’impartir en valencià una àrea a elegir pel centre i la resta d’àrees s’han de vehicular en castellà.
d) Almenys una hora de lliure disposició s’ha de destinar a la Competència Comunicativa Oral en valencià des de tercer fins a sisé. Aquesta àrea s’ha de destinar exclusivament a la competència oral a través d’activitats basades en la interacció entre l’alumnat. L’objectiu d’aquesta àrea és augmentar la comprensió i l’expressió d’idees sobre els temes més propers; dotar d’eines comunicatives per desenvolupar-se amb èxit en la majoria de situacions quotidianes i descriure experiències i desitjos, com també expressar l’opinió mitjançant eines com per exemple: els projectes interetapa, suports audiovisuals o musicals, jocs d’enginy i dramatitzacions.
2. Nivell bàsic 2
El nivell bàsic 2 en Educació Infantil i Primària que es contempla en l’annex II d’aquest decret s’ha d’articular de la manera següent:
2.1. Segon cicle d’Educació Infantil
a) L’anglés s’ha d’incorporar en el segon curs, inclòs en un enfocament d’obertura a les llengües o mitjançant la modalitat d’incorporació primerenca, amb un mínim de 2 hores i un màxim de 4 hores de l’horari curricular.
b) De la resta de continguts globalitzats del segon cicle, s’han d’impartir en valencià 4 hores en 3 anys, i 6 hores en 4 i 5 anys. En castellà, la resta del temps.
2.2. Educació Primària
a) El valencià, el castellà i l’anglés han de tindre un tractament com a àrea des del primer curs de l’Educació Primària.
b) A partir del primer curs, s’ha d’incorporar l’anglés com a llengua vehicular, mitjançant l’enfocament tractament integrat de llengua i continguts en llengua estrangera (TILC en LE), en una àrea a elegir entre Educació Física o Educació Artística. En Educació Artística es pot optar per Música, Plàstica o ambdues.
c) En l’horari de la resta d’àrees no lingüístiques, s’ha d’impartir en valencià una àrea des de primer a quart, Ciències Naturals o Ciències Socials. De cinqué a sisé, dues àrees: Ciències Socials i Ciències Naturals. La resta d’àrees s’han de vehicular en castellà.

d) Almenys una hora de lliure disposició s’ha de destinar a la Competència Comunicativa Oral en valencià des de tercer fins a sisé. Aquesta àrea s’ha de destinar exclusivament a la competència oral a través d’activitats basades en la interacció entre l’alumnat. L’objectiu d’aquesta àrea és augmentar la comprensió i l’expressió d’idees sobre els temes més propers; dotar d’eines comunicatives per desenvolupar-se amb èxit en la majoria de situacions quotidianes i descriure experiències i desitjos, com també expressar l’opinió mitjançant eines com per exemple: els projectes interetapa, suports audiovisuals o musicals, jocs d’enginy i dramatitzacions.
3. Nivell intermedi 1
El nivell intermedi 1 en Educació Infantil i Primària que es contempla en l’annex III d’aquest decret s’ha d’articular de la manera següent:

3.1. Segon cicle d’Educació Infantil
a) L’anglés s’ha d’incorporar en el segon curs, inclòs en un enfocament d’obertura a les llengües o mitjançant la modalitat d’incorporació primerenca, amb un mínim de 2 hores i un màxim de 4 hores de l’horari curricular.
b) De la resta de continguts globalitzats del segon cicle, s’han d’impartir en valencià 8 hores. En castellà, la resta del temps.
3.2. Educació Primària
a) El valencià, el castellà i l’anglés han de tindre un tractament com a àrea des del primer curs de l’Educació Primària.
b) A partir del primer curs, s’ha d’incorporar l’anglés com a llengua vehicular, mitjançant el tractament integrat de llengua i continguts en llengua estrangera (TILC en LE), en una àrea a elegir entre Educació Física o Educació Artística. En Educació Artística es pot optar per Música, Plàstica o ambdues. Si la Música o la Plàstica no es vehicula en anglés, es pot vehicular en valencià o en castellà.
c) En l’horari de la resta d’àrees no lingüístiques, s’han d’impartir en valencià en tots els nivells educatius les àrees de Ciències Socials i Ciències Naturals. En cinqué i sisé, a més de Ciències Socials i Ciències Naturals, també es pot vehicular en valencià Educació Física o Educació Artística. La resta d’àrees s’han de vehicular en castellà.

d) Almenys una hora de lliure disposició s’ha de destinar a la Competència Comunicativa Oral en valencià o en anglés des de tercer fins a sisé. Aquesta àrea s’ha de destinar exclusivament a la competència oral a través d’activitats basades en la interacció entre l’alumnat. L’objectiu d’aquesta àrea serà augmentar la comprensió i l’expressió d’idees sobre els temes més propers; dotar d’eines comunicatives per desenvolupar-se amb èxit en la majoria de situacions quotidianes i descriure experiències i desitjos, com també expressar l’opinió mitjançant eines com per exemple: els projectes interetapa, suports audiovisuals o musicals, jocs d’enginy i dramatitzacions.
4. Nivell intermedi 2
El nivell intermedi 2 en Educació Infantil i Primària que es contempla en l’annex IV d’aquest decret s’ha d’articular de la manera següent:

4.1. Segon cicle d’Educació Infantil:
a) L’anglés s’ha d’incorporar al segon curs, inclòs en un enfocament d’obertura a les llengües o mitjançant la modalitat d’incorporació primerenca, amb un mínim de 2 hores i un màxim de 4 hores de l’horari curricular.
b) De la resta de continguts globalitzats del segon cicle, s’han d’impartir en valencià 9 hores en 3 anys i, entre 8 hores i 9 hores, en 4 i 5 anys. En castellà, la resta del temps.
4.2. Educació Primària
a) El valencià, el castellà i l’anglés han de tindre un tractament com a àrea des del primer curs de l’Educació Primària.
b) A partir del primer curs, s’ha d’incorporar l’anglés com a llengua vehicular, mitjançant el tractament integrat de llengua i continguts en llengua estrangera (TILC en LE), en una àrea a elegir entre Educació Física o Educació Artística. En Educació Artística es pot optar per Música, Plàstica o ambdues.
c) En l’horari de la resta d’àrees no lingüístiques, s’han d’impartir en valencià en primer i segon curs les àrees de Ciències Socials i Ciències Naturals. De tercer a sisé s’han de vehicular en valencià les àrees de Ciències Socials, Ciències Naturals i Educació Física o Educació Artística. Si la Música o la Plàstica no es vehiculen en anglés, es poden vehicular en valencià o castellà. La resta d’àrees s’han de vehicular en castellà.
d) Almenys una hora de lliure disposició s’ha de destinar a la Competència Comunicativa Oral en anglés des de tercer fins a sisé. Aquesta àrea s’ha de destinar exclusivament a la competència oral a través d’activitats basades en la interacció entre l’alumnat. L’objectiu d’aquesta àrea és augmentar la comprensió i l’expressió d’idees sobre els temes més propers; dotar d’eines comunicatives per desenvolupar-se amb èxit en la majoria de situacions quotidianes i descriure experiències i desitjos, com també expressar l’opinió mitjançant eines com per exemple: els projectes interetapa, suports audiovisuals o musicals, jocs d’enginy i dramatitzacions
5. Nivell avançat 1
El nivell avançat 1 en Educació Infantil i Primària que es contempla en l’annex V d’aquest decret s’ha d’articular de la manera següent:

5.1. Segon cicle d’Educació Infantil
a) L’anglés s’ha d’incorporar en el segon curs, inclòs en un enfocament d’obertura a les llengües o mitjançant la modalitat d’incorporació primerenca, amb un mínim de 2 hores i un màxim de 4 hores de l’horari curricular.
b) De la resta de continguts globalitzats del segon cicle, s’han d’impartir en castellà 4 hores en tots els nivells, i en valencià, la resta d’hores.
c) Els centres amb alumnat majoritàriament no valencianoparlant poden ajornar la incorporació del castellà com a àrea fins al primer curs de l’Educació Primària i han d’aplicar el tractament integrat de llengües i continguts (TILC) d’acord amb la metodologia de segones llengües.

5.2. Educació Primària
a) El valencià, el castellà i l’anglés han de tindre un tractament com a àrea des del primer curs de l’Educació Primària.
b) A partir del primer curs, s’ha d’incorporar l’anglés com a llengua vehicular, mitjançant el tractament integrat de llengua i continguts en llengua estrangera (TILC en LE), en una àrea a elegir entre Educació Física o Educació Artística. En Educació Artística es pot optar per Música, Plàstica o ambdues.
c) En l’horari de la resta d’àrees no lingüístiques, s’ha d’impartir una àrea en castellà a elegir pel centre entre Matemàtiques, Religió o Valors Socials, Educació Artística o Educació Física. La resta d’àrees s’han d’impartir en valencià.
d) Almenys una hora i mitja de lliure disposició s’ha de destinar a la Competència Comunicativa Oral en anglés des de tercer fins a sisé. Aquesta àrea s’ha de destinar exclusivament a la competència oral a través d’activitats basades en la interacció entre l’alumnat. L’objectiu d’aquesta àrea és augmentar la comprensió i l’expressió d’idees sobre els temes més propers; dotar d’eines comunicatives per desenvolupar-se amb èxit en la majoria de situacions quotidianes i descriure experiències i desitjos, com també expressar l’opinió mitjançant eines com per exemple: els projectes interetapa, suports audiovisuals o musicals, jocs d’enginy i dramatitzacions.
6. Nivell avançat 2
El nivell avançat 2 en Educació Infantil i Primària que es contempla en l’annex VI d’aquest decret s’ha d’articular de la manera següent:

6.1. Segon cicle d’Educació Infantil
a) L’anglés s’ha d’incorporar en el segon curs, inclòs en un enfocament d’obertura a les llengües o mitjançant la modalitat d’incorporació primerenca, amb un mínim de 2 hores i un màxim de 4 hores de l’horari curricular.
b) De la resta de continguts globalitzats del segon cicle, s’han d’impartir en castellà 4 hores en tots els nivells, i en valencià, la resta d’hores.
c) Els centres amb alumnat majoritàriament no valencianoparlant poden ajornar la incorporació del castellà com a àrea fins al primer curs de l’Educació Primària i han d’aplicar el tractament integrat de llengües i continguts (TILC) d’acord amb la metodologia de segones llengües.

6.2. Educació Primària
a) El valencià, el castellà i l’anglés han de tindre un tractament com a àrea des del primer curs de l’Educació Primària.
b) A partir del primer curs, s’ha d’incorporar l’anglés com a llengua vehicular, mitjançant el tractament integrat de llengua i continguts en llengua estrangera (TILC en LE), en una àrea a elegir entre Educació Física o Educació Artística. A partir de cinqué, dues àrees a elegir entre Educació Artística, Educació Física i Ciències Naturals. En Educació Artística es pot optar per Música, Plàstica o ambdues.
c) En l’horari de la resta d’àrees no lingüístiques, s’ha d’impartir una àrea en castellà a elegir pel centre entre Matemàtiques, Religió o Valors Socials, Educació Artística o Educació Física. La resta d’àrees s’han d’impartir en valencià.
d) Almenys una hora de lliure disposició s’ha de destinar a la Competència Comunicativa Oral en anglés des de tercer fins a sisé. Aquesta àrea s’ha de destinar exclusivament a la competència oral a través d’activitats basades en la interacció entre l’alumnat. L’objectiu d’aquesta àrea és augmentar la comprensió i l’expressió d’idees sobre els temes més propers, dotar d’eines comunicatives per desenvolupar-se amb èxit en la majoria de situacions quotidianes i descriure experiències i desitjos, com també expressar l’opinió mitjançant eines com per exemple: els projectes interetapa, suports audiovisuals o musicals, jocs d’enginy i dramatitzacions.
Article 11. Nivells en Educació Secundària Obligatòria
1. Nivell bàsic
El nivell bàsic en Educació Secundària Obligatòria que es contempla en l’annex VII d’aquest decret s’ha d’articular de la manera següent:

a) Continua el tractament del valencià, el castellà i l’anglés com a matèries, i s’ha d’incorporar, com a Segona Llengua Estrangera Optativa d’oferta obligatòria, preferentment, una llengua romànica.
b) L’anglés continua com a llengua vehicular, mitjançant el tractament integrat de llengua i continguts en llengua estrangera (TILC en LE), en una matèria no lingüística a elegir pel centre.
c) En la resta de matèries no lingüístiques, el valencià ha de ser llengua vehicular en dues matèries. La resta de matèries no lingüístiques s’han d’impartir en castellà.
2. Nivell intermedi
El nivell intermedi en Educació Secundària Obligatòria que es contempla en l’annex VIII d’aquest decret s’ha d’articular de la manera següent:
a) Continua el tractament del valencià, el castellà i l’anglés com a matèries, i s’ha d’incorporar, com a Segona Llengua Estrangera Optativa d’oferta obligatòria, preferentment, una llengua romànica.
b) L’anglés continua com a llengua vehicular, mitjançant el tractament integrat de llengua i continguts en llengua estrangera (TILC en LE), en una o dues matèries no lingüístiques a elegir pel centre.
c) En la resta de matèries no lingüístiques el valencià ha de ser llengua vehicular en un mínim de tres matèries, de les quals una, com a mínim, ha de ser troncal. La resta de matèries no lingüístiques s’han d’impartir en castellà.
d) Una hora de lliure disposició s’ha de destinar a la Competència Comunicativa Oral en anglés.
3. Nivell avançat
El nivell avançat en Educació Secundària Obligatòria que es contempla en l’annex IX d’aquest decret s’ha d’articular de la manera següent:
a) Continua el tractament del valencià, el castellà i l’anglés com a matèries, i s’ha d’incorporar, com a Segona Llengua Estrangera Optativa d’oferta obligatòria, preferentment, una llengua romànica.
b) L’anglés continua com a llengua vehicular, mitjançant el tractament integrat de llengua i continguts en llengua estrangera (TILC en LE), en dues matèries no lingüístiques a elegir pel centre.
c) El castellà ha de ser llengua vehicular en una matèria. La resta de matèries no lingüístiques s’han d’impartir en valencià.
d) Una hora de lliure disposició s’ha de destinar a la Competència Comunicativa Oral Formal en valencià.

Article 12. Nivells en Batxillerat
1. Nivell bàsic
El nivell bàsic en Batxillerat que es contempla en l’annex VII d’aquest decret s’ha d’articular de la manera següent:
a) Continua el tractament del valencià, el castellà i l’anglés com a matèries, i s’ha d’incorporar, com a Segona Llengua Estrangera Optativa d’oferta obligatòria, preferentment, una llengua romànica.
b) L’anglés continua com a llengua vehicular, mitjançant el tractament integrat de llengua i continguts en llengua estrangera (TILC en LE), en una matèria no lingüística a elegir pel centre.
c) En la resta de matèries no lingüístiques el valencià ha de ser llengua vehicular en dues matèries. La resta de matèries no lingüístiques s’han d’impartir en castellà.
2. Nivell intermedi
El nivell intermedi en Batxillerat que es contempla en l’annex VIII d’aquest decret s’ha d’articular de la manera següent:
a) Continua el tractament del valencià, el castellà i l’anglés com a matèries, i s’ha d’incorporar, com a Segona Llengua Estrangera Optativa d’oferta obligatòria, preferentment, una llengua romànica.
b) L’anglés continua com a llengua vehicular, mitjançant el tractament integrat de llengua i continguts en llengua estrangera (TILC en LE), en una o dues matèries no lingüístiques a elegir pel centre.
c) En la resta de matèries no lingüístiques el valencià ha de ser llengua vehicular en un mínim de tres matèries, de les quals una, com a mínim, ha de ser troncal. La resta de matèries no lingüístiques s’han d’impartir en castellà.
d) Una hora de lliure disposició s’ha de destinar a la Competència Comunicativa Oral en anglés.
3. Nivell avançat
El nivell avançat en Batxillerat que es contempla en l’annex IX d’aquest decret s’ha d’articular de la manera següent:
a) Continua el tractament del valencià, el castellà i l’anglés com a matèries, i s’ha d’incorporar, com a Segona Llengua Estrangera Optativa d’oferta obligatòria, preferentment, una llengua romànica.
b) L’anglés continua com a llengua vehicular, mitjançant el tractament integrat de llengua i continguts en llengua estrangera (TILC en LE), en dues matèries no lingüístiques a elegir pel centre.
c) El castellà ha de ser llengua vehicular en una matèria. La resta de matèries no lingüístiques s’han d’impartir en valencià.
d) Una hora de lliure disposició s’ha de destinar a la Competència Comunicativa Oral Formal en valencià.

Article 13. Formació Bàsica de les Persones Adultes
La concreció del Programa d’Educació Plurilingüe que es contempla en l’annex X d’aquest decret s’ha d’articular de la manera següent:

1. El valencià i el castellà han de tindre un tractament com a mòduls en tots els nivells dels dos cicles. En el cicle II s’ha d’incorporar l’anglés com a mòdul en els dos nivells.
2. En els dos nivells del cicle II es pot incorporar l’anglés, prioritàriament, o el francés com a llengua vehicular, mitjançant el tractament integrat de llengua i continguts en llengua estrangera (TILC en LE), en un mòdul a elegir pel centre.
3. En la resta de mòduls no lingüístics, el valencià ha de ser llengua vehicular, com a mínim, en un mòdul en GES-1 i en dos mòduls en GES-2, a elegir pel centre. La resta d’àrees no lingüístiques s’han d’impartir en castellà.

Article 14. Cicles formatius de Formació Professional
1. En els títols de les famílies professionals relacionades amb les activitats físiques i esportives, amb les d’administració i gestió, amb les de comerç i màrqueting, amb les d’hostaleria i turisme, amb les d’imatge personal, amb les de sanitat i serveis socioculturals i a la comunitat, s’han d’impartir en valencià un mínim de dos mòduls, tant en primer com en segon curs, a triar entre tots els que configuren el currículum del cicle formatiu, tret del mòdul professional de Formació en Centres de Treball, com també el mòdul professional de Projecte. En la resta de titulacions s’ha de vehicular en valencià, com a mínim, un mòdul per curs en les mateixes condicions.
2. Així mateix, s’ha d’impartir en anglés, almenys, un mòdul per curs (primer i segon) entre els que formen la totalitat de la titulació. Els moduls susceptibles de ser impartits en anglés son els relacionats amb les unitats de competència incloses en el títol.
En cas que no siga possible impartir un mòdul en anglés, com a mínim, i atenent al que prescriu la normativa que regula els currículums a la Comunitat Valenciana, s’ha d’incorporar el mòdul d’Anglés Tècnic amb 2 hores en primer i 2 hores en segon curs, en els cicles formatius de grau mitjà, mentre que en els cicles formatius de grau superior la càrrega horària d’aquest mòdul ha de ser de 3 hores en primer curs i de 2 hores en segon curs.
Els corresponents reials decrets de títol de Tècnic o de Tècnic Superior indiquen en quins títols de les diferents titulacions s’ha d’incorporar, amb caràcter prescriptiu, a més dels que s’ha indicat anteriorment, el mòdul professional d’Anglés.
3. En els títols el currículum dels quals contempla el mòdul de Segona Llengua Estrangera, aquesta ha de ser preferentment una llengua romànica.

Article 15. Accions preferents de la Conselleria
1. La conselleria competent en matèria d’educació ha d’informar les famílies, incentivar el professorat i dotar els centres amb recursos addicionals perquè tot l’alumnat puga aconseguir els objectius i els nivells de referència bàsics establits.
En relació amb els centres educatius, són considerades accions preferents de la conselleria competent en matèria d’educació les següents:
a) Les actuacions realitzades en centres que apliquen el Programa d’educació plurilingüe dinàmic a alumnat majoritàriament no valencianoparlant dels nivells avançat 1 i avançat 2.
b) Les actuacions realitzades en centres que escolaritzen alumnat socioeconòmicament i socioculturalment vulnerable.
c) Les actuacions realitzades en centres que escolaritzen un nombre elevat de l’alumnat nouvingut.
d) Les actuacions realitzades en centres que imparteixen el Programa d’educació plurilingüe dinàmic als territoris de predomini lingüístic castellà i no tenen exempcions.
e) Les actuacions realitzades en centres que tinguen o estiguen adscrits a centres amb nivells significativament diferents del Programa d’educació plurilingüe dinàmic.
2. La conselleria competent en matèria d’educació adoptarà les mesures necessàries per a garantir la progressivitat del Programa plurilingüe dinàmic i d’aquesta manera millorar la competència lingüística de l’alumnat.
3. La conselleria competent en matèria d’educació organitzarà plans específics de formació del professorat d’aquells centres que vulguen avançar el calendari d’aplicació establert en la disposició transitòria primera d’aquest decret a fi que obtinguen la capacitació requerida.


Article 16. El currículum oficial de llengües
El currículum oficial de llengües s’ha d’elaborar a partir de la normativa bàsica i de les exigències de les configuracions possibles del Programa d’educació plurilingüe dinàmic amb la finalitat d’acomplir els objectius d’aquest decret.


CAPÍTOL IV
El projecte lingüístic de centre

Article 17. Projecte lingüístic de centre
1. Definició
El Projecte lingüístic de centre constitueix el conjunt de decisions consensuades que pren l’equip docent per a organitzar l’ensenyament i l’ús de les llengües des d’una perspectiva plurilingüe, i la promoció de l’ús social i institucional del valencià en el centre. Aquest document ha de recollir la concreció del nivell del Programa d’educació plurilingüe dinàmic que aplicarà el centre.
2. Tots els centres de la Comunitat Valenciana de nivell no universitari sostinguts amb fons públics han d’elaborar el seu Projecte lingüístic de centre.
3. Característiques del Projecte lingüístic de centre
El Projecte lingüístic de centre forma part del Projecte educatiu de centre i ha de presentar les característiques següents:
a) S’ha d’elaborar dins dels paràmetres que proporciona el marc institucional, però tenint en compte, principalment, les exigències, expectatives, possibilitats i limitacions del context tant extern com intern del centre.
b) Constitueix el nucli a partir del qual s’han d’elaborar les concrecions curriculars atenent també la resta de documents del Projecte educatiu de centre.

Article 18. Objectius
El Projecte lingüístic de centre té com a finalitat:
1. Ajudar a aconseguir els objectius i els nivells bàsics de referència que figuren en l’article 8, a més d’aquells objectius propis que el centre determine a partir del context i de la seua proposta pedagògica.

2. Facilitar l’acollida inicial i aconseguir la integració social i educativa de l’alumnat migrant i l’èxit en els resultats acadèmics.
3. Proporcionar un tractament equitatiu a la diversitat d’alumnat i el suport necessari perquè tot l’alumnat, qualssevol que en siguen les potencialitats, les competències en entrar a l’escola o la motivació i interés que tinga, puga assolir els objectius que figuren en el Projecte lingüístic de centre.
4. Millorar la convivència i la integració en el centre.
5. Fomentar la innovació didàctica i la millora de l’organització i el funcionament del centre.
6. Guiar l’acció educativa en l’educació lingüística en el centre.
7. Promoure l’ús social i institucional del valencià entre l’alumnat, en el centre i en les relacions amb l’entorn.
8. Implicar les famílies en el desenvolupament lingüístic i educatiu dels seus fills i filles.
9. Eradicar, entre les famílies i la resta de la comunitat educativa, prejudicis i estereotips; facilitar informació detallada i rigorosa sobre el model lingüístic educatiu que aplica el centre, i promoure un canvi d’actituds i una motivació activa envers l’ensenyament i l’ús vehicular del valencià.
10. Promoure actituds positives envers l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües.
11. Integrar les oportunitats que proporcionen l’entorn local i les famílies (escoles oficials d’idiomes, acadèmies d’idiomes, planificació lingüística familiar, representacions teatrals, visites d’autors a la biblioteca municipal, associacions solidàries...) i el context global (viatges i intercanvis, participació en proves públiques o privades de competència en diverses llengües, participació en programes europeus...) per a completar i enriquir l’oferta educativa en llengües.
12. Convertir-se en un instrument per a la transparència, l’eficàcia i el treball conjunt dels centres, les famílies i l’Administració educativa.


Article 19. Estructura del Projecte lingüístic de centre
El Projecte lingüístic de centre ha d’incloure, obligatòriament:
1. Anàlisi dels elements del context extern i intern del centre relacionats amb l’educació lingüística i les conseqüències i les línies d’acció que se’n deriven per a la planificació i l’aplicació del Projecte lingüístic de centre.
2. Objectius concrets que es pretén aconseguir en el termini de quatre cursos acadèmics i criteris d’èxit transparents que puguen ser fàcilment avaluats.
3. Concreció i adequació al centre del Programa d’educació plurilingüe dinàmic atenent l’anàlisi del context i els objectius previstos, mitjançant:
3.1. Pla d’ensenyament i ús vehicular de les llengües, que ha d’incloure les decisions pel que fa a l’organització i el tractament didàctic de l’ensenyament i l’ús vehicular de les llengües:
a) El moment d’introducció de cada una de les llengües curriculars.
b) La proporció d’ús vehicular en cada una d’aquestes llengües.

c) Enfocaments metodològics que s’han de prioritzar en l’ensenyament i ús vehicular de les llengües curriculars.
d) Moment, seqüència i enfocament en la introducció del tractament sistemàtic de l’alfabetització inicial en cada una de les llengües curriculars.
e) Mesures de suport a l’ensenyament i ús vehicular de les llengües tant dins del centre com en l’entorn local i global
f) Tractament dels migrants i de l’alumnat vulnerable (alumnat procedent d’entorns socioculturals deprimits i alumnat amb dificultats d’adquisició i aprenentatge de les llengües).
g) Modalitat de presència de les llengües i cultures no curriculars en l’activitat educativa del centre.
h) Mesures organitzatives que garantisquen, en l’ensenyament i l’ús vehicular de les llengües, la coherència en els diferents nivells i la continuïtat entre nivells i etapes, pel que fa als continguts i a la metodologia; l’organització i agrupament òptim de l’alumnat, i la creació d’entorns d’aprenentatge òptims, tot utilitzant estratègicament la totalitat dels recursos que el centre té o pot aconseguir.
3.2. Pla de normalització lingüística (PNL) del centre, que recull les decisions pel que fa a la promoció de l’ús del valencià i que ha d’incloure els àmbits d’intervenció següents:
a) Àmbit administratiu
b) Àmbit de gestió i planificació pedagògica
c) Àmbit social i d’interrelació amb l’entorn.
4. Proposta per a avaluar l’assoliment dels objectius concrets del Projecte, relacionar els resultats amb els elements del Projecte que hi hagen pogut influir i aprofitar les conclusions per a introduir-hi modificacions i millores.

Article 20. Procediment d’elaboració i aprovació
1. El Projecte lingüístic de centre s’ha d’elaborar per a un termini màxim de quatre cursos escolars, passats els quals el centre ha de fer una avaluació d’acord al que s’indica en l’article 22 d’aquest decret.

2. La proposta de Projecte lingüístic de centre s’ha d’elaborar de manera col·lectiva i democràtica a partir de les aportacions del professorat dels diferents nivells educatius, dels departaments didàctics a l’Educació Secundària, als cicles formatius i a la Formació Bàsica de Persones Adultes. La comissió de coordinació pedagògica ha de coordinar el procés d’elaboració de la proposta de Projecte lingüístic de centre, que ha de ser debatuda per part del claustre fins a arribar a un consens que s’elevarà al consell escolar per a l’aprovació.

3. El consell escolar, o el consell social en el cas dels centres integrats de Formació Professional, ha d’aprovar la proposta de Projecte lingüístic de centre per majoria qualificada de dos terços dels membres. Una vegada aprovada, la direcció del centre l’ha de remetre a la Inspecció d’Educació perquè la valore i, posteriorment, emeta l’informe corresponent. Aquest informe, juntament amb la proposta de Projecte lingüístic, s’ha d’enviar, pels mecanismes que s’establisquen, la direcció general amb competències en matèria d’educació plurilingüe per a la seua autorització o, si escau, proposta de modificació.
4. Si no s’arriba a una majoria qualificada de dos terços dels membres, la conselleria competent en matèria d’educació determinarà el nivell que s’ha d’aplicar, després de l’informe previ argumentat atenent les avaluacions i el context del centre.
5. En els centres privats concertats, i en aquells a què fa referència l’article 2.3, l’elaboració, la sol·licitud d’autorització i la coordinació del Projecte lingüístic correspon a la titularitat del centre, oït el consell escolar.

Article 21. Aplicació: la Programació general anual
1. La Programació general anual ha de recollir les innovacions didàctiques i mesures organitzatives previstes en el Projecte lingüístic de centre per a cada curs, com també el calendari d’implantació.
2. La Comissió de Coordinació Pedagògica ha d’impulsar les actuacions previstes en la Programació general anual derivades del Projecte lingüístic de centre i n’ha de vigilar el compliment.

Article 22. Seguiment, avaluació i modificació del Projecte lingüístic de centre
1. A partir dels informes de la Comissió de Coordinació Pedagògica, el claustre tindrà en compte el progrés de l’alumnat en l’assoliment dels nivells de referència en llengües, els processos didàctics i organitzatius seguits durant el curs i també l’èxit en l’extensió de l’ús del valencià, i plantejarà modificacions i propostes per a la Programació general anual de l’any següent.
2. Cada quatre cursos escolars, com a mínim, cal fer una avaluació dels resultats i del procés d’aplicació del Projecte lingüístic de centre, conjuntament amb les concrecions curriculars.
3. D’acord amb els resultats del seguiment o de l’avaluació el centre haurà de canviar de nivell o realitzar les modificacions necessàries en el Projecte lingüístic de centre, especialment pel que fa a les decisions relatives a l’ensenyament i ús vehicular de les llengües, per tal de garantir que l’alumnat haja assolit els objectius d’educació plurilingüe i intercultural i els nivells bàsics de referència corresponents en totes les llengües.
4. El centre pot sol·licitar canvi de nivell abans dels quatre anys per a la qual cosa ha de modificar el Projecte lingüístic de centre en els terminis que determine l’Administració educativa.
5. Tant el Projecte lingüístic de centre inicial com les possibles modificacions presentades amb posterioritat han d’estar autoritzats amb anterioritat al procediment d’admissió de l’alumnat del curs següent.
6. El procediment per a la modificació del Projecte lingüístic de centre ha de ser el mateix que el que s’haurà seguit per a la primera aprovació.




CAPÍTOL V
La intervenció didàctica en l’aula

Article 23. La intervenció didàctica en l’aula
1. La pràctica pedagògica en l’aula és l’espai privilegiat del model lingüístic educatiu. El professorat, dins del marc del Projecte educatiu de centre i tenint en compte les característiques lingüístiques, acadèmiques i culturals de l’alumnat i el seu context familiar, ha d’elaborar i aplicar la Programació d’aula tenint cura de la idoneïtat de la proposta especialment pel que fa a la metodologia i de l’ús estratègic de les llengües curriculars i no curriculars en l’aplicació pràctica a classe.

2. La intervenció didàctica en l’aula ha de ser objecte d’especial atenció i suport per part de l’Administració educativa i de l’equip directiu i docent del centre, especialment pel que fa a les pràctiques a classe derivades dels documents de planificació, a l’assessorament i suport a aquestes pràctiques, a la formació contínua del professorat per tal de realitzar-les de manera òptima i a la reflexió i avaluació personal i en equip d’aquestes. Per millorar tots aquests processos, els centres disposen del Servei d’Educació Plurilingüe, la Inspecció d’Educació i el Servei de Formació del Professorat.
3. Els resultats de la intervenció didàctica en l’aula són la base per a dur a terme l’avaluació completa del sistema: de la mateixa intervenció didàctica, del Projecte lingüístic del centre i del marc institucional.



CAPÍTOL VI
Aplicació del model d’educació plurilingüe i
intercultural valencià

Article 24. La metodologia i l’avaluació
Qualsevol proposta d’actualització de la metodologia idònia per al model lingüístic plurilingüe que regula aquest decret ha de partir del ric patrimoni acumulat pel sistema educatiu valencià durant molts anys en el camp de l’ensenyament de llengües, de l’educació bilingüe i plurilingüe i de l’educació en general. Per aquest motiu:

1. La conselleria competent en matèria d’educació reconeixerà el valor de la fonamentació i bones pràctiques dels centres educatius en el camp de l’educació bilingüe i plurilingüe, en promourà la recollida i sistematització i la proposarà com a punt de partida d’una necessària renovació pedagògica global.
2. La conselleria competent en matèria d’educació promourà i experimentarà, sobre aquesta base, els enfocaments tradicionals renovats i els didàctics més actuals pel que fa a l’educació plurilingüe i intercultural:
a) Pel que fa a les llengües curriculars, enfocaments plurilingües integrats tant en l’ensenyament de les llengües (tractament integrat de les llengües-TIL) com en l’ús vehicular (diverses modalitats del tractament integrat de les llengües i els continguts-TILC), que incorporen entre altres:
1r Enfocaments basats en la interacció, la comunicació mitjançant gèneres de text orals i escrits i la reflexió metalingüística lligada a l’activitat comunicativa pel que fa a l’ensenyament de llengües.
2n Tractament didàctic de la diversitat a l’aula, en l’ensenyament i ús vehicular de les llengües, com una riquesa i un recurs que cal aprofitar i no com un problema que cal resoldre, i des de la perspectiva d’èxit per a tot l’alumnat.
3r Tractament explícit, en l’ús vehicular de les llengües (llengua primera, llengua segona, llengua de comunicació internacional, llengües personals adoptives), del llenguatge acadèmic necessari per a la construcció dels sabers disciplinaris.
4t La facilitació de la transferència, el control de la interferència i la construcció plurilingüe dels sabers com a eines didàctiques en l’ensenyament i ús vehicular de les llengües.
b) Pel que fa al tractament conjunt de llengües curriculars i no curriculars, enfocaments plurilingües que ajuden a la sensibilització interlingüística i intercultural, com ara l’obertura a les llengües i la intercomprensió entre llengües, o que faciliten l’autonomia de l’aprenent i potencien la competència d’aprendre a aprendre, com ara el Portfolio europeu de les llengües.
c) Tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement, que promouen els processos de recerca, tractament i difusió de la informació i la pràctica de l’alfabetisme múltiple.
3. L’avaluació ha d’anar lligada al procés d’ensenyament-aprenentatge i contribuir a l’èxit de tot l’alumnat. Entre altres, l’avaluació del centre ha de presentar les característiques següents:
a) Ha d’incloure la competència comunicativa i altres competències i sabers relacionats: competències interculturals, actituds de respecte envers les diferències lingüístiques i culturals, capacitat de conviure i treballar amb persones d’altres llengües i cultures, i altres.
b) Ha de considerar no solament allò que l’alumnat sap fer amb cada una de les llengües per separat, sinó també el que saben fer amb part o amb totes les llengües alhora.

Article 25. L’ús de les llengües d’ensenyament i d’ús vehicular
A més de la utilització dels enfocaments plurilingües que figuren en l’article 24, com a regla general:
1. En l’ensenyament de les àrees lingüístiques, la llengua d’ensenyament ha de ser necessàriament la llengua objecte d’aprenentatge.
2. En les àrees no lingüístiques, la comunicació, tant oral com escrita, s’ha de fer en la llengua vehicular de l’àrea.
3. Els llibres de text i altres materials curriculars han d’estar redactats en la llengua en què s’impartisca o vehicule l’àrea.
4. Les proves d’avaluació escrites de les àrees no lingüístiques vehiculades en llengua estrangera, l’alumnat pot contestar-les també utilitzant qualsevol de les llengües oficials.

Article 26. Materials curriculars
1. L’Administració educativa ha de vetlar perquè els centres disposen de materials educatius amb els enfocaments metodològics adients per a la gestió acadèmica i didàctica del Programa d’educació plurilingüe dinàmic.
2. Sense perjudici de la necessària visió global i projecció universal que ha de tindre l’educació, els materials curriculars han de reflectir els referents culturals valencians.
3. L’Administració educativa publicarà convocatòries anuals de projectes d’innovació educativa adreçats a grups docents dels diferents nivells no universitaris amb la finalitat de promoure la recerca educativa, la innovació i la millora dels processos docents i la divulgació dels resultats de la recerca i de les propostes d’innovació docent.


Article 27. Continuïtat entre Primària i Secundària
1. Els centres d’Educació Primària i els d’Educació Secundària Obligatòria als quals estiguen adscrits, tant públics com privats concertats, han de planificar i desenvolupar processos de coordinació amb la finalitat d’assegurar la continuïtat metodològica i de continguts curriculars en el pas de l’Educació Primària a l’Educació Secundària. Aquesta coordinació ha d’afectar totes les àrees del currículum i, molt especialment, l’aprenentatge de segones llengües i llengües estrangeres per tal d’evitar estancaments en l’aprenentatge lingüístic.
2. L’Administració educativa vetlarà per la coherència a través de les diferents etapes educatives.

Article 28. Relacions del centre amb les famílies
Els centres i l’Administració educativa dissenyaran accions específiques d’informació i suport formatiu a les famílies sobre el Programa d’educació plurilingüe dinàmic.

Article 29. Escolarització dels alumnes d’incorporació tardana al sistema educatiu valencià
1. L’Administració educativa crearà programes específics per a l’acollida de l’alumnat d’incorporació tardana. Els programes d’acollida en cada centre tenen com a objectiu l’adquisició per part d’aquest alumnat d’unes competències bàsiques inicials i la seua integració lingüística i cultural, per tal que puguen incorporar-se a l’aula de referència, com també la integració lingüística i cultural de les famílies.
2. En centres amb alumnat nouvingut d’una mateixa llengua no curricular es pot organitzar formació extraescolar en aquesta llengua.

Article 30. Relacions del centre amb l’entorn
1. Els centres educatius poden crear plans de cooperació entre els diferents agents educadors de la localitat o la zona on es troben ubicats, especialment amb els ajuntaments, les institucions culturals, les empreses, les ONG i el teixit associatiu local, amb la finalitat de col·laborar en la promoció d’un aprenentatge lligat a l’entorn i d’afavorir la cohesió social.
2. Un dels objectius prioritaris dels plans de cooperació s’ha de referir a la sensibilització lingüística i intercultural de la comunitat educativa, tot afavorint la col·laboració amb els col·lectius de persones procedents d’altres països amb la finalitat de promoure la integració lingüística i social i actituds de respecte i tolerància envers totes les persones, independentment de la llengua i cultura d’origen.
3. La conselleria competent en matèria d’educació promourà acords amb institucions culturals d’altres estats i comunitats autònomes per tal de fomentar l’aprenentatge en horari extraescolar d’altres llengües que no formen part del currículum oficial.

Article 31. Assessorament als centres per a l’elaboració, aplicació i seguiment dels projectes lingüístics de centre
1. L’Administració educativa proporcionarà als centres l’assessorament i el suport necessaris per a l’elaboració, l’aplicació i el seguiment dels projectes lingüístics de centre.
2. Els responsables de l’assessorament i el suport necessaris per a l’elaboració, l’aplicació i el seguiment dels projectes lingüístics de centre són la Inspecció d’Educació i el personal assessor tècnic docents en l’àmbit de l’educació plurilingüe.

Article 32. Inspecció d’Educació
Pel que fa a l’àmbit d’aquest decret, la Inspecció d’Educació té les funcions següents:
1. Garantir, a través de la supervisió i el control, el compliment d’aquest decret i de les normes legals que se’n deriven.
2. Avaluar i assessorar els processos de gestió dels equips directius respecte al Projecte lingüístic de centre, posar de manifest les possibles deficiències observades i proposar les millores oportunes.
3. Vetlar per la correcta aplicació de la normativa d’exempcions de Valencià i evitar actuacions que dificulten que l’alumnat assolisca els objectius lingüístics determinats en aquest decret.
4. Supervisar el Projecte lingüístic de centre i informar-hi.
5. Fer el seguiment de l’aplicació dels programes, detectant necessitats i proposant actuacions d’assessorament i formació.

6. Supervisar, des del punt de vista legal, pedagògic i organitzatiu, el funcionament del Programa d’educació plurilingüe dinàmic en els centres educatius i la concreció d’aquest en el Projecte lingüístic de centre.
7. Participar en l’avaluació dels projectes lingüístics dels centres.

8. Supervisar la pràctica docent per millorar-la de manera contínua, especialment en allò que fa referència a l’aplicació dels enfocaments didàctics plurilingües.

Article 33. Personal assessor tècnic docent en matèria d’educació plurilingüe
D’acord amb el que disposa l’article 9.4.i del Decret 155/2015, de 18 de setembre, del Consell, pel qual aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, el personal assessor tècnic docent en matèria d’educació plurilingüe depenen, orgànicament i funcionalment, del servei competent en matèria d’educació plurilingüe, dins de l’Administració educativa. Les seues funcions són les següents:
1. Informar les famílies i la comunitat educativa sobre les característiques, els avantatges i les exigències de l’educació plurilingüe i intercultural, i sobre la necessitat i les vies de participació de les famílies en la concreció, aplicació i seguiment dels projectes lingüístics de centre.

2. Assessorar els centres i proporcionar-los tot el suport tècnic necessari en l’elaboració, aplicació i seguiment dels projectes lingüístics.
3. Planificar i dur a terme activitats d’assessorament metodològic, sobretot en els centres, pel que fa a l’ensenyament de llengües i, especialment, als enfocaments plurilingües.
4. Proposar i dur a terme activitats d’innovació en l’ensenyament de llengües i en la planificació, aplicació i seguiment de programes plurilingües i interculturals.
5. Col·laborar amb la Inspecció d’Educació en el seguiment dels projectes lingüístics de centre.
6. Donar a conéixer les particularitats i característiques pròpies del Programa d’educació plurilingüe dinàmic.
7. Elaborar material de suport per al correcte desenvolupament del programa d’educació plurilingüe i presentar-lo al professorat.
8. Detectar necessitats de materials curriculars i de suport per a la correcta aplicació del Projecte lingüístic de centre i per la difusió del Programa d’educació plurilingüe dinàmic.


CAPÍTOL VII
El professorat

Article 34. Acreditació del coneixement de llengües: requisits específics per als llocs docents
1. L’acreditació del nivell de coneixement de valencià i castellà del professorat que assegure la competència suficient per a realitzar tasques docents és d’un nivell C1, d’acord amb el Marc europeu comú de referència per a les llengües.
2. L’acreditació del nivell de coneixement d’anglés del professorat que assegure la competència suficient per a vehicular àrees és d’un nivell C1 d’acord amb el Marc europeu comú de referència per a les llengües.
3. Pel que fa a la competència didàctica, cal acreditar per a tots els llocs de treball el coneixement i domini de la metodologia mínima necessària per al desenvolupament adequat d’aquest model educatiu, desplegada en l’article 24 d’aquest decret.

Article 35. Capacitació del professorat
La conselleria competent en matèria d’educació regularà la capacitació del professorat dels nivells d’ensenyament no universitari per a impartir àrees, matèries o mòduls no lingüístics en valencià, en anglés i en altres llengües. En tot cas, la capacitació inclourà les competències lingüístiques i didàctiques esmentades en l’article anterior.


Article 36. Formació per a l’aplicació del Programa d’educació plurilingüe dinàmic
1. La conselleria competent en matèria d’educació vetlarà perquè els plans d’estudi de les universitats públiques i privades i els plans de formació de l’Administració educativa proporcionen, respectivament, la formació inicial i la formació contínua òptimes al professorat perquè es complisquen els requisits d’aplicació i el desplegament complet del programa d’educació plurilingüe i intercultural que es regula en aquest decret. Cal garantir:
a) L’assoliment del domini adient en les llengües oficials, valencià i castellà, com també, obligatòriament, en una llengua estrangera, preferentment l’anglés, segons el que estableix l’article 34 d’aquest decret. Opcionalment, el domini adequat d’altres llengües estrangeres curriculars.
b) Coneixements suficients sobre els contextos socials, sociolingüístics i polítics en què funcionen les llengües i les cultures, i els condicionants que aquests contextos imposen a l’educació lingüística plurilingüe i intercultural.
c) La formació didàctica específica que requereix un model d’educació plurilingüe atenent les competències didàctiques referides anteriorment.
d) El coneixement sobre planificació educativa i sobre organització i gestió dels centres, necessaris per a la participació democràtica en la construcció, aplicació i avaluació de l’educació plurilingüe i intercultural.
2. La formació contínua és un dret i un deure del professorat i és responsabilitat de l’Administració educativa. La conselleria competent en matèria d’educació garantirà una oferta formativa institucional i afavorirà que tot el professorat hi accedisca a través de programes que s’ajusten a les necessitats lingüístiques i didàctiques d’aquest model educatiu plurilingüe i a les condicions laborals del professorat. Aquest darrer fet implica que l’oferta formativa pot tindre lloc tant fora com dins del centre i també en modalitat virtual. La formació tindrà caràcter teoricopràctic i estarà eminentment orientada al foment de projectes de recerca i acció, a l’intercanvi d’experiències reeixides i a la generació de recursos i materials fonamentats i d’acord amb les últimes perspectives metodològiques i didàctiques en matèria d’educació plurilingüe i intercultural.
3. La conselleria competent en matèria d’educació crearà una plataforma específica que servisca tant com a repositori de recursos didàctics com per a la formació permanent del professorat.


CAPÍTOL VIII
L’avaluació global del model lingüístic educatiu

Article 37. Finalitat de l’avaluació global del model lingüístic educatiu valencià
Aquesta avaluació la realitzarà l’Administració educativa i tindrà com a finalitats:
1. Comprovar el grau de compliment dels objectius proposats.
2. Millorar la qualitat de l’educació plurilingüe i intercultural que proporciona.
3. Adequar la política lingüística educativa a les necessitats de la societat.
4. Optimitzar els recursos del sistema educatiu i augmentar-ne l’eficàcia i la transparència.
5. Facilitar la incorporació d’innovacions en els processos metodològics, organitzatius i de funcionament.
6. Introduir canvis per a millorar el model lingüístic educatiu.

Article 38. Àmbit d’actuació
L’avaluació global del model s’ha d’aplicar a tots els àmbits que regula aquest decret: els resultats de l’alumnat; l’eficàcia dels nivells del Programa d’educació plurilingüe dinàmic; la idoneïtat dels enfocaments metodològics; l’adequació de l’acreditació del coneixement de llengües per a l’accés a la docència i de la formació inicial i contínua del professorat; l’avanç de l’ús vehicular del valencià, de l’anglés i d’altres llengües estrangeres, com també l’ús social i institucional del valencià dins el sistema educatiu; el funcionament dels centres; la implantació de l’educació plurilingüe i intercultural definida en aquest decret, i el funcionament de la mateixa Administració pel que fa al suport al model lingüístic educatiu valencià.


Article 39. Temporalitat
L’avaluació global per part de l’Administració educativa s’ha de fer almenys cada quatre cursos escolars. Tot i amb això, sempre que la Conselleria ho considere convenient, pot fer una avaluació sobre determinats aspectes del model lingüístic educatiu per a detectar insuficiències i introduir-hi millores.

Article 40. Organització de l’avaluació
1. D’acord amb allò que disposa l’article 22 d’aquest decret, almenys cada quatre cursos escolars, la direcció general competent en matèria de política educativa i avaluació, durà a terme l’avaluació global del model educatiu. També serà l’òrgan competent cada vegada que s’haja d’efectuar una avaluació diagnòstica.
2. Els centres educatius i totes les direccions generals de la conselleria competent en matèria d’educació han de col·laborar en la planificació i aplicació de les avaluacions.

Article 41. Resultats de l’avaluació
1. Vist l’informe definitiu d’avaluació de la direcció general competent en matèria de política educativa i avaluació, la conselleria competent en matèria d’educació donarà difusió als resultats de les avaluacions de la manera que es determine reglamentàriament.
2. A partir dels resultats de les avaluacions, la conselleria competent en matèria d’educació farà els canvis necessaris a tots els nivells del model lingüístic educatiu per tal que els objectius i nivells bàsics de referència proposats puguen ser assolits per tot l’alumnat en totes les etapes i modalitats d’ensenyament.
3. Els resultats de les avaluacions no s’utilitzaran per a establir rànquings de centres.


DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Aplicació d’aquest decret a altres ensenyaments del sistema educatiu
1. La conselleria competent en matèria d’educació determinarà reglamentàriament, mitjançant decret, la presència en l’ensenyament de les llengües curriculars i la proporció de l’ús vehicular d’aquestes, en el primer cicle de l’Educació Infantil, en els centres d’Educació Especial i en els ensenyaments de règim especial.
2. La conselleria competent promourà que les universitats públiques i privades asseguren al seu alumnat la possibilitat de continuar l’adquisició de més competències lingüístiques, almenys en valencià, castellà i anglés, en sintonia amb aquest decret, per tal de fomentar l’educació plurilingüe com un avantatge per a la competitivitat, mobilitat i ocupabilitat com a mitjà per a reforçar el diàleg intercultural.


Segona. Primer cicle d’Educació Infantil en centres d’Educació Infantil i Primària
Aquells centres que tinguen autoritzades unitats d’Infantil de 2 anys del 1r cicle d’Educació Infantil han d’aplicar en aquestes unitats el mateix itinerari que tinguen aprovat per al 1r nivell del segon cicle d’Educació Infantil.

Tercera. Enfocaments globalitzats
Els centres o grups que utilitzen una metodologia de treball per projectes o qualsevol altra metodologia amb plantejaments globalitzats han de respectar en tot cas la proporció entre les llengües del seu projecte lingüístic, tant pel que fa al tractament de les llengües com a àrea com pel que fa a l’ús vehicular d’aquestes.

Quarta. El Programa d’educació plurilingüe dinàmic i el currículum
1. L’Administració educativa, en les elaboracions dels currículums prescriptius de llengües de les diferents etapes, tindrà en compte les característiques del Programa d’educació plurilingüe dinàmic.
2. L’Administració educativa tindrà en consideració la incorporació del llenguatge acadèmic i altres elements del tractament integrat de llengües i continguts en el currículum de les diferents àrees no lingüístiques en l’elaboració del currículum prescriptiu.

Cinquena. Certificació de llengües a l’alumnat
1. La conselleria competent en matèria de política lingüística certificarà els nivells de competència lingüística en valencià i anglés adquirits d’acord amb els diferents nivells cursats.
2. En l’expedient acadèmic de l’alumnat constarà el nivell del programa plurilingüe dinàmic seguit en cada curs acadèmic.
3. En acabar l’Educació Primària en el nivell avançat se certificarà un nivell A1 en anglés i un nivell A2 en valencià.
En acabar l’Educació Secundària Obligatòria en el nivell Intermedi se certificarà un nivell A1 en anglés i un nivell B1 en valencià. En el nivell avançat se certificarà un nivell A2 en anglés i un nivell B2 en valencià.
En acabar el Batxillerat en el nivell intermedi se certificarà un nivell A2 en anglés i un nivell B2 en valencià. En el nivell avançat se certificarà un nivell B1 en anglés i un nivell C1 en valencià.
Per a rebre les certificacions que es determinen en aquest article caldrà que l’alumne haja seguit un mateix nivell durant tots els cursos de l’etapa educativa i que haja superat les àrees lingüístiques.

4. La conselleria competent en matèria d’educació pot regular els mecanismes perquè l’alumnat puga acreditar els coneixements de llengües al final de cada una de les etapes a través de les proves d’acreditació que s’establisquen.
5. La conselleria competent en matèria d’educació regularà el procediment d’acreditació de l’alumnat que no complisca els requisits de l’apartat 4.

Sisena. Col·laboració amb altres organismes i entitats
La conselleria competent en matèria d’educació establirà convenis de col·laboració amb aquelles entitats de prestigi reconegut per a la dinamització de l’educació plurilingüe i intercultural a la Comunitat Valenciana tant dins dels centres com, especialment, entre les famílies i la comunitat educativa.

Setena. Mitjans de comunicació
1. Per tal de promoure, d’una banda, els valors educatius i lingüístics que contribuïsquen al desenvolupament de la Comunitat Valenciana, a la cohesió social i territorial i, de l’altra, el coneixement i l’ús de llengües estrangeres, especialment de l’anglés, se signaran els convenis necessaris amb la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació i amb altres mitjans de comunicació presents al territori valencià, per tal d’implementar activitats que reforcen el coneixement de les llengües que regula el present decret.
2. Es promourà la programació i producció d’audiovisual en valencià, la versió original subtitulada i els continguts audiovisuals en llengua estrangera adaptats a les necessitats de les diferents etapes educatives.


Huitena. Equivalències
Els centres d’Infantil i Primària han de triar un nivell igual o superior al programa plurilingüe que ja aplicaven en el moment d’entrada en vigor d’aquest decret, d’acord amb el quadre d’equivalències de l’annex XI.

Novena. Incidència pressupostària
La implementació i el desplegament d’aquest decret no poden tindre cap incidència en la dotació dels capítols de despesa assignats a la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, i en tot cas han de ser atesos amb els mitjans personals i materials que aquesta tinga assignats. Aquest decret no preveu la creació d’unitats específiques. L’efecte d’aquest decret pot suposar, en tot cas, una redistribució de funcions, per la qual cosa no pot comportar increment de cost econòmic ens els pressupostos de les conselleries.

Desena. Llibres de text i materials curriculars
Per a donar resposta al que estableix l’article 25.3 d’aquest decret, els centres públics que participen en el programa Xarxa Llibres, regulat per l’Ordre 26/2016, de 13 de juny, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula el programa de reutilització, reposició i renovació de llibres de text i material curricular, a través de la creació i posada en funcionament de bancs de llibres de text i material curricular en els centres públics i privats concertats de la Comunitat Valenciana, i es determinen les bases reguladores de les subvencions destinades a centres docents privats concertats i centres docents de titularitat de corporacions locals, renovaran els llibres de text d’acord amb allò que disposa l’ordre esmentada. En el cas dels centres privats concertats i els centres de titularitat de corporacions locals, aquesta disposició és de caràcter voluntari.



DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera. Calendari d’implantació i normativa aplicable fins a la implantació del Programa d’educació plurilingüe dinàmic
1. Aquest decret s’implantarà de manera progressiva d’acord amb el calendari següent: curs 2017-2018, Educació Infantil; curs 2018-2019, Educació Primària: 1r i 2n; curs 2019-2020, Educació Primària: 3r i 4t; curs 2020-2021, Educació Primària: 5é i 6é; curs 2021-2022, ESO: 1r i 2n, FBPA: cicle 1 i GES 1; curs 2022-2023, ESO: 3r i 4t, FP bàsica i FBPA: GES 2; curs 2023-2024, Batxillerat i cicles formatius de Formació Professional.
2. Els programes plurilingües regulats en aquest decret han d’estar implantats, en tot cas, en els cursos escolars i per als nivells i etapes que concreta el punt 1 d’aquest article. No obstant això, se’n pot anticipar la implantació a altres nivells educatius quan ho preveja el calendari del seu projecte lingüístic, amb l’autorització prèvia corresponent per part de la conselleria competent en matèria d’educació.

3. La conselleria competent en matèria d’educació pot autoritzar un calendari més flexible a aquells centres que vulguen aplicar un nivell més avançat del que estan aplicant en el moment de la publicació d’aquest decret o tinguen un programa experimental en matèria d’educació plurilingüe.
4. Fins a la implantació del Programa d’educació plurilingüe dinàmic en cada nivell educatiu, d’acord amb el calendari d’aplicació d’aquest decret, en els nivells no afectats cal aplicar els programes bilingües i plurilingües regulats per les disposicions normatives vigents en la data d’entrada en vigor d’aquest decret.
a) En Primària, el Programa plurilingüe d’ensenyament en valencià (PPEV) o el Programa plurilingüe d’ensenyament en castellà (PPEC), regulats pel Decret 127/2012, de 3 d’agost, del Consell, pel qual es regula el plurilingüisme en l’ensenyament no universitari a la Comunitat Valenciana.
b) En Secundària, el Programa d’ensenyament en valencià i el Programa d’incorporació progressiva, d’acord amb l’article 102 de l’annex del Decret 234/1997, de 2 de setembre, del Govern Valencià, pel qual s’aprova el Reglament orgànic i funcional dels instituts d’Educació Secundària.
c) Els centres d’Educació Secundària que tinguen autoritzat l’avançament de l’aplicació d’un programa plurilingüe regulat pel Decret 127/2012, de 3 d’agost, del Consell, pel qual es regula el plurilingüisme en l’ensenyament no universitari a la Comunitat Valenciana, han d’aplicar el Programa plurilingüe d’ensenyament en valencià o el Programa plurilingüe d’ensenyament en castellà fins a l’autorització del nou nivell del Programa d’educació plurilingüe dinàmic.

Segona. Acreditació de la competència lingüística en anglés
Fins al curs acadèmic 2026-2027 el coneixement suficient d’anglés previst en l’article 34 d’aquest decret és un B2, d’acord amb el Marc europeu comú de referència per a les llengües.

Tercera. Correspondència dels nivells amb els regulats pel Decret 127/2012
Fins a l’aprovació del nou Projecte lingüístic de centre, els centres educatius han d’aplicar els programes plurilingües que tinguen implantats en el moment de l’entrada en vigor d’acord amb el PLC autoritzat fins el moment. El PPEV s’assimilarà als nivells avançats i el PPEC s’assimilarà als nivells bàsics o intermedis d’acord amb el que queda establit en l’annex XI.


DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Derogació normativa
1. Es deroguen les següents disposicions:
– Ordre de 19 de maig de 2009, de la Conselleria d’Educació, per la qual s’estableix l’organització, estructura i funcionament d’un programa experimental plurilingüe a la Comunitat Valenciana.
– Ordre 19/2011, de 5 d’abril, de la Conselleria d’Educació, per la qual s’estableix la Xarxa de centres docents plurilingües a la Comunitat Valenciana.
– Decret 127/2012, de 3 d’agost, del Consell, pel qual es regula el plurilingüisme en l’ensenyament no universitari a la Comunitat Valenciana.
– Ordre 88/2014, de 9 de desembre, de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, per la qual es desplega el procediment d’autorització del Projecte lingüístic de centre establert en el Decret 127/2012, de 3 d’agost, del Consell, pel qual es regula el plurilingüisme en l’ensenyament no universitari a la Comunitat Valenciana.
2. Així mateix, queden derogades totes les disposicions del mateix rang o d’un rang inferior que s’oposen a allò que s’ha disposat en aquest decret.


DISPOSICIONS FINALS

Primera. Desenvolupament reglamentari
S’autoritza la persona titular de la conselleria competent en matèria d’educació perquè dicte les disposicions necessàries per a l’aplicació i el desenvolupament d’aquest decret.

Segona. Programes experimentals
La conselleria competent en matèria d’educació podrà autoritzar programes plurilingües experimentals innovadors que tracten d’avançar en l’aplicació del model plurilingüe del nostre sistema educatiu.


Tercera. Entrada en vigor
Aquest decret entrarà en vigor l’endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

València, 27 de gener de 2017

El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER

El conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport,
VICENT MARZÀ IBÁÑEZ

linea
Mapa web