DECRET 9/2017, de 27 de gener, del Consell, pel qual s'estableix el model lingüístic educatiu valencià i se'n regula l'aplicació als ensenyaments no universitaris de la Comunitat Valenciana. [2017/870]
(DOGV núm. 7973 de 06.02.2017) Ref. Base de dades 001276/2017
-
Anàlisi jurídica
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport Grup temàtic: Legislació Matèries: Educació Descriptors: Temàtics: ensenyament d'idiomes, legislació escolar, llengua oficial, llengua estrangera, educació preescolar, ensenyament primari, ensenyament secundari, ensenyament professional, multilingüisme , valencià
DECRET 9/2017, de 27 de gener, del Consell, pel qual s'estableix el model lingüístic educatiu valencià i se'n regula l'aplicació als ensenyaments no universitaris de la Comunitat Valenciana. [2017/870]
Preàmbul
I. Conceptes claus
II. Leducació plurilingüe a Europa
III. Situació sociolingüística i marc legal
IV. El valor social
V. El model proposat
Capítol I. Disposicions generals
Article 1. Objecte
Article 2. Àmbit daplicació
Capítol II. Les llengües en el sistema educatiu
Article 3. Les llengües de lensenyament
Article 4. Les llengües en lAdministració educativa
Article 5. Les llengües en el centre
Article 6. Les llengües de lalumnat
Article 7. El model lingüístic educatiu del sistema educatiu valencià
Capítol III. El marc institucional
Article 8. Objectius i nivells bàsics de referència
Article 9. El Programa deducació plurilingüe dinàmic
Article 10. Nivells en Educació Infantil i Primària
Article 11. Nivells en Educació Secundària Obligatòria
Article 12. Nivells en Batxillerat
Article 13. Formació Bàsica de les Persones Adultes
Article 14. Cicles formatius de Formació Professional
Article 15. Accions preferents de la Conselleria
Article 16. El currículum oficial de llengües
Capítol IV. El Projecte lingüístic de centre
Article 17. Característiques del Projecte lingüístic de centre
Article 18. Objectius
Article 19. Estructura del Projecte lingüístic de centre
Article 20. Procediment delaboració i aprovació
Article 21. Aplicació: la Programació general anual
Article 22. Seguiment, avaluació i modificació del Projecte lingüístic de centre
Capítol V. La intervenció didàctica en laula
Article 23. La intervenció didàctica en laula
Capítol VI. Aplicació del model deducació plurilingüe i intercultural valencià
Article 24. La metodologia i lavaluació
Article 25. Lús de les llengües densenyament i dús vehicular
Article 26. Materials curriculars
Article 27. Continuïtat entre Primària i Secundària
Article 28. Relacions del centre amb les famílies
Article 29. Escolarització de lalumnat dincorporació tardana al sistema educatiu valencià
Article 30. Relacions del centre amb lentorn
Article 31. Assessorament als centres per a lelaboració, aplicació i seguiment dels projectes lingüístics de centre
Article 32. Inspecció dEducació
Article 33. Personal assessor tècnic docent en matèria deducació plurilingüe
Capítol VII. El professorat
Article 34. Acreditació del coneixement de llengües: requisits específics per als llocs docents
Article 35. Capacitació del professorat
Article 36. Formació per a laplicació del Programa deducació plurilingüe dinàmic
Capítol VIII. Lavaluació global del model lingüístic educatiu
Article 37. Finalitat de lavaluació global del model lingüístic educatiu valencià
Article 38. Àmbit dactuació
Article 39. Temporalitat
Article 40. Organització de lavaluació
Article 41. Resultats de lavaluació
Disposició addicional primera. Aplicació daquest decret a altres ensenyaments del sistema educatiu
Disposició addicional segona. Primer cicle dEducació Infantil en centres dEducació Infantil i Primària
Disposició addicional tercera. Enfocaments globalitzats
Disposició addicional quarta. El Programa deducació plurilingüe dinàmic i el currículum
Disposició addicional cinquena. Certificació de llengües a lalumnat
Disposició addicional sisena. Col·laboració amb altres organismes i entitats
Disposició addicional setena. Mitjans de comunicació
Disposició addicional huitena. Equivalències
Disposició addicional novena. Incidència pressupostària
Disposició addicional desena. Llibres de text i materials curriculars
Disposició transitòria primera. Calendari dimplantació i normativa aplicable fins a la implantació del Programa deducació plurilingüe dinàmic
Disposició transitòria segona. Acreditació de la competència lingüística en anglés
Disposició transitòria tercera. Correspondència dels nivells amb els regulats pel Decret 127/2012
Disposició derogatòria única. Derogació normativa
Disposició final primera. Desenvolupament reglamentari
Disposició final segona. Programes experimentals
Disposició final tercera. Entrada en vigor
Annex I. Programa deducació plurilingüe nivell bàsic 1
Annex II. Programa deducació plurilingüe nivell bàsic 2
Annex III. Programa deducació plurilingüe nivell intermedi 1
Annex IV. Programa deducació plurilingüe nivell intermedi 2
Annex V. Programa deducació plurilingüe nivell avançat 1
Annex VI. Programa deducació plurilingüe nivell avançat 2
Annex VII. Programa deducació plurilingüe nivell bàsic
Annex VIII. Programa deducació plurilingüe nivell intermedi
Annex IX. Programa deducació plurilingüe nivell avançat
Annex X. Programa deducació plurilingüe Formació Bàsica de les Persones Adultes
Annex XI. Equivalències (Infantil i Primària)
Annex XII. Calendari dimplantació
PREÀMBUL
I. Conceptes claus
Leducació és un dels fonaments bàsics de la vida en comú en totes les societats humanes. Essencialment, consisteix en la transmissió intergeneracional de coneixements, destreses i valors, dacord amb unes normes sancionades i per mitjà de les institucions adients. En la pràctica, leducació integra la perspectiva de lensenyament i la de laprenentatge, com també els vehicles comunicatius de la transmissió. El més important daquests és la paraula, entesa com a repertori de llengües que es fan servir en el procés educatiu. Leducació comença al si de les famílies amb la transmissió dels rudiments duna llengua, o de més duna, com a objecte primer de transmissió. La llengua serveix per a aprendre a relacionar-se amb lentorn, expressar emocions, satisfer necessitats bàsiques, construir els sabers i desenvolupar la personalitat individual. Aquest bagatge inicial es perfecciona en els estadis successius de leducació reglada, en la qual concorren, en la majoria de les societats, diverses llengües que presenten una distribució dús variable.
Daltra banda, la nomenclatura amb què es designa, en la bibliografia especialitzada, la concurrència de llengües en un mateix entorn social i moment històric és diversa. El terme multilingüisme sol referir-se a un context social o educatiu configurat per tres o més llengües que funcionen més aviat de manera independent. El plurilingüisme es refereix a la circumstància personal, social o escolar en què sadquireixen i susen tres o més llengües de manera integrada, establint-hi una determinada interacció observable.
Al llarg de la història, la tria de la llengua de formació, en la família o en els sistemes educatius, ha estat determinada per multitud de factors polítics, socials o econòmics. En moltes ocasions això ha generat situacions de diglòssia. Les societats occidentals han reproduït aquest esquema durant segles. Però a mesura que shan modernitzat, assumint els valors polítics de la democràcia, la pluralitat i lestat de dret, ha canviat la consideració de les llengües disponibles en un entorn determinat.
II. Leducació plurilingüe a Europa
Així, el multilingüisme europeu, com a expressió de la diversitat cultural i humana, lluny de ser ara com ara un obstacle per al creixement individual i per a la construcció política dEuropa, constitueix una oportunitat compartida per al conjunt de la ciutadania del continent. I ho és igualment en linterior de cada un dels estats, amb independència del marc jurídic i polític vigent en cada cas.
El 1992, sota els auspicis del Consell dEuropa, es va adoptar la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries amb lobjectiu de promoure aquestes llengües, com el romaní entre unes altres. En matèria densenyament, els països es comprometeren a fer possible, en el territori on aquestes llengües són usades, lensenyament de la llengua regional o minoritària i en aquesta llengua en tots els nivells educatius.
La declaració conjunta dels ministres deducació dels estats membres de la Unió Europea, reunits a Bolonya lany 1999, va establir com a reptes de futur ladquisició duna competència plurilingüe per a laccés al mercat laboral, la convergència acadèmica quant als estàndards de qualificació idiomàtica, la formació lingüística contínua al llarg de la vida i la integració als processos educatius de les tecnologies de la informació i la comunicació.
Lany 2001, Any Europeu de les Llengües, el Consell dEuropa va establir el Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR), que reforçava la idea del multilingüisme com a riquesa comuna dels europeus i proposava sis nivells de competència lingüística (A1, A2, B1, B2, C1 i C2), com a estàndards homologables per a totes les llengües del continent.
Posteriorment, en les conclusions de la reunió del Consell Europeu de Barcelona, de març de 2002, els caps destat i de govern es van comprometre a millorar la competència plurilingüe bàsica, definida com el coneixement duna llengua materna i daltres dues llengües, i van instar a la ciutadania de la Unió Europea a avançar-hi.
A més a més, leducació de la competència plurilingüe ha de considerar tant les llengües a labast de la ciutadania com els referents culturals que shi associen. Ha de posar en relació les destreses i habilitats comunicatives dels parlants, tenint en compte els nivells del MECR i evitant erigir en patró de mesura absoluta una llengua en particular. També ha de fomentar el respecte recíproc entre les comunitats de parlants, lestima envers la seua història i experiències compartides i la valoració intrínseca de cada llengua, amb independència del pes mediàtic, econòmic o polític que tinga en un moment determinat.
Lany 2008, per encàrrec de la Comissió Europea, un grup dintel·lectuals constituïts com a Grup dIntel·lectuals a Favor del Diàleg Intercultural va redactar un informe sobre els avantatges de fomentar el multilingüisme arreu dEuropa. Partint de la diversitat lingüística que caracteritza el nostre continent, els autors del document advocaven per superar el concepte de multilingüisme lligat exclusivament a les llengües majoritàries i per començar a treballar, des de la mateixa escola, per un model integrador en què les llengües amb menys parlants o sense estructures destat, comptaren amb els mateixos drets que les grans llengües europees.
Les conclusions del Consell de la Unió Europea, de 12 de maig de 2009, sobre un marc estratègic per a la cooperació europea en làmbit de leducació i la formació, estableixen, en relació amb laprenentatge de llengües, el fet de possibilitar que la ciutadania es comunique en dos idiomes, a més dels materns o oficials.
A partir de les fites polítiques esmentades, i per raó dels plantejaments estratègics i els valors referits, els governs i les institucions han de desenvolupar accions polítiques tendents a incrementar el capital lingüístic de la ciutadania, superar les barreres idiomàtiques entre grups de parlants i eliminar els prejudicis negatius envers les llengües coexistents dins dun mateix territori, considerant-les sota els principis dequitat, respecte, cooperació recíproca i enriquiment territorial i cultural.
Fet i fet, hui el multilingüisme és un fenomen inherent a la naturalesa oberta, fluctuant i contradictòria de les societats avançades. Presenta múltiples dimensions: econòmica, tecnològica, política, cultural i educativa, entre daltres. De la mateixa manera, el plurilingüisme personal amplia lhoritzó formatiu de la ciutadania, multiplica les relacions personals i col·lectives i ofereix possibilitats de creixement individual i professional. Però sense regulació pot ser també un entrebanc per a les comunitats culturals i lingüístiques minoritàries, que les aboque, paradoxalment, a la discontinuïtat i la probable extinció. Per això és tan important que lescola assumisca leducació lingüística com a integració de competències comunicatives, les quals es manifesten en les llengües copresents a laula. I que ho faça sense perdre de vista els valors que han dinformar el conjunt de leducació.
III. Situació sociolingüística i marc legal
El valencià, dins del conjunt de la seua àrea lingüística, ha sofert històricament un bandejament sociopolític i una estigmatització ideològica, encara que també sha beneficiat dels canvis sociopolítics i sociolingüístics i de les transformacions culturals i tecnològiques que shan registrat en les darreres dècades. La voluntat política davançar en el camí de la plena recuperació de la llengua pròpia dels valencians i valencianes es fonamenta en el marc legal vigent, aprovat per un ampli consens de les forces polítiques que en cada moment han gaudit de representació parlamentària.
La Constitució Espanyola de 1978 estableix, en larticle 3.1, que el castellà és la llengua espanyola oficial de lEstat i que tots els ciutadans espanyols tenen el deure de conéixer-la i el dret dusar-la. Així mateix, determina en el punt 3.2 que les altres llengües espanyoles han de ser també oficials en les respectives comunitats autònomes dacord amb els seus estatuts. I en el punt 3.3 estipula que la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques dEspanya és un patrimoni cultural que ha de ser objecte despecial respecte i protecció.
Larticle 6 de lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana vigent determina que la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià. I en el punt 6.2 precisa que el valencià és oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és lidioma oficial a tot lEstat. Tots tenen dret a conéixer-los i a usar-los i a rebre lensenyament del valencià i en valencià. A més a més, el punt 6.5 prescriu que sha datorgar especial protecció i respecte a la recuperació del valencià.
Així mateix, la Llei 4/1983, de 23 de novembre, de la Generalitat, dús i ensenyament del valencià, dedica tot el títol segon a la regulació del valencià en lensenyament. En concret, larticle 18.1 estableix que la incorporació del valencià a lensenyament és obligatòria en tots els nivells educatius i que als territoris de predomini lingüístic castellà, enumerats en larticle 36 de la llei, la incorporació sha de fer de manera progressiva, atenent la situació sociolingüística particular, de la manera que reglamentàriament es determine. A més a més, larticle 19.2 prescriu que al final dels cicles en què es declara obligatòria la incorporació del valencià a lensenyament, i qualsevol que haja sigut la llengua habitual en iniciar els estudis, els alumnes han destar capacitats per a utilitzar, oralment i per escrit, el valencià en igualtat amb el castellà.
El professorat valencià ha estat al llarg daquests anys una de les claus en la recuperació del valencià i un referent en pràctiques educatives innovadores amb relació a lensenyament-aprenentatge de llengües. No obstant això, les dades demolingüístiques disponibles i els informes davaluació educativa confirmen la necessitat de corregir els desequilibris de competència i ús del valencià en el conjunt de la població escolaritzada, com també la manca de domini efectiu de langlés com a llengua de comunicació internacional. Aquest fet, en un context com lactual i amb els acords i objectius marcats per les institucions europees ja esmentats i la voluntat del govern valencià, ha de ser corregit i millorat decididament.
IV. El valor social
Laprenentatge de llengües no shauria de circumscriure únicament a un període educatiu determinat. Les llengües ens han dacompanyar al llarg de la vida i, per això, és convenient estar-hi en contacte permanent. Cal que la presència de les llengües en leducació estiga garantida en totes les etapes educatives, en tots els ensenyaments, també en els universitaris, ja que el coneixement de llengües genera més oportunitats, obri portes de futur, millora locupabilitat i enriqueix la ciutadania amb un major nombre de competències professionals.
Tampoc laprenentatge de llengües pot quedar relegat a làmbit educatiu. Els mitjans de comunicació i tots els espais on es produeixen intercanvis comunicatius han de complir també un rol social pel que fa al contacte permanent amb les llengües. Els mitjans de comunicació han de tindre en compte la funció educativa que efectuen quant a la difusió de continguts lingüístics.
La dimensió transversal de lensenyament i del coneixement de llengües sha dincorporar a lacció de les polítiques públiques, ja que són claus per a lèxit de les seues actuacions. La coresponsabilitat de tots els òrgans del govern, la seua coordinació, col·laboració i complicitat és imprescindible en aquest nou enfocament. I més enllà dels poders públics, el diàleg amb els agents externs i la seua implicació en aquesta nova manera dentendre el valor que ens aporta el coneixement de llengües, són irrenunciables i necessaris per a fer de la diversitat lingüística motor de noves i majors oportunitats personals i socials. És per això que aquest decret proposa una mirada global sobre laprenentatge i lús de les llengües i fa passos més enllà de les aules. Per aconseguir lobjectiu final daquest decret, és a dir, que tot lalumnat valencià siga competent en langlés com a llengua de comunicació internacional i domine de forma efectiva les dues llengües oficials, és imprescindible la implicació del conjunt de la societat.
V. Model proposat
Observant les pràctiques més reeixides de societats multilingües avançades, i dacord amb el consens dels especialistes en educació més reconeguts, una escola plurilingüe és la que pretén formar una ciutadania plurilingües amb capacitat de gestionar la seua multicompetència de manera estratègica, i aquesta capacitat només pot ser construïda amb mitjans educatius plurilingües.
El capital cultural de les societats més avançades té un dels fonaments més profunds en leducació lingüística de la ciutadania. Aquesta implica la integració duna competència comunicativa, amb múltiples destreses lingüístiques en diàleg, els recursos adients per a obrir-se camí en lera del ciberespai i les xarxes socials, i una sòlida formació en els valors de la dignitat i la llibertat individuals, el respecte als altres, lequitat distributiva, la tolerància crítica i la supremacia del bé comú. Per això leducació lingüística no es pot limitar a dotar lalumnat dinstruments daccés al coneixement. Ha de constituir, en si, un model deducació obert, dinàmic, ric, participatiu i vinculat a lentorn sociocultural i sociolingüístic.
Es proposa un model que promoga els principis de sostenibilitat i complementarietat lingüístiques. Això tant en les àrees idiomàtiques, en què es treballa directament sobre les llengües, com en les altres àrees, en què les llengües són molt més que el suport de la instrucció educativa o el vehicle del saber. De fet, la copresència de diverses llengües en el procés educatiu, amb la distribució de temps, continguts i nivells de complexitat que escaiguen a cada context, ha de ser un dels principis fonamentals del sistema educatiu valencià. Lescola ha de reflectir la realitat social, però també hi ha dintroduir les correccions pertinents per tal de conciliar linterés general, la protecció dels drets lingüístics i les necessitats formatives en llengua estrangera duna ciutadania valenciana internacional i oberta al món. Així com lescola ha de fomentar el respecte i el conreu equilibrat de totes les formes de vida, com a garantia de supervivència dels ecosistemes, també ha dassumir i transmetre la idea dun ecosistema de la comunicació, que té en la diversitat i acoblament de llengües el fonament primer. Comptat i debatut, una formació lingüística rica, plural, flexible i eficaç és premissa indefugible per a la correcció de les desigualtats socials i sociolingüístiques, individuals i col·lectives, comesa que lescola ha dassumir com a objectiu prioritari.
Daltra part, leducació lingüística sha de basar en la continuïtat del patrimoni cultural heretat, dotant-lo, però, dun nou impuls crític i duna projecció marcadament universalista. El redreçament de lús social de les llengües ha de servir per a vertebrar la societat valenciana en conjunt, aprofundir en les diverses varietats lingüístiques, promoure el respecte a la identitat plural, la cooperació entre territoris, el reconeixement del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat i la necessitat daprenentatge de les llengües de comunicació internacional.
Vistes les consideracions anteriors, és evident que la Comunitat Valenciana pot avançar col·lectivament cap a un context de bilingüisme simètric enriquidor per a les dues llengües oficials, en lhoritzó duna societat multilingüe amb voluntat dadquisició de nous idiomes, ben formada, dinàmica, oberta i respectuosa amb la diversitat cultural i lingüística.
Fet i fet, lobjectiu final de leducació plurilingüe és respondre a les exigències de la comunicació en una societat avançada, actuant de manera responsable i amb equitat. És a dir, formar persones amb el màxim de competència comunicativa en diverses llengües, capaces de respondre als reptes de la societat actual i dinteractuar en entorns multilingües, amb llibertat, imaginació i sentit crític.
Per això, després de la negociació amb els agents representants de la comunitat educativa, amb el dictamen preceptiu del Consell Escolar de la Comunitat Valenciana, a proposta del conseller dEducació, Investigació, Cultura i Esport dacord amb el que es preveu en larticle 28.c de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 27 de gener de 2017,
DECRETE
CAPÍTOL I
Disposicions generals
Article 1. Objecte
Lobjecte daquest decret és regular lensenyament i lús vehicular de les llengües curriculars, i la presència en litinerari educatiu de llengües no curriculars existents en els centres, en lensenyament no universitari, amb lestabliment dun programa deducació plurilingüe dinàmic, que saplicarà en les etapes dEducació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, cicles formatius de Formació Professional i Formació Bàsica de les Persones Adultes (FBPA).
Article 2. Àmbit daplicació
1. Les disposicions daquest decret shan daplicar en tots els centres deducació no universitària públics i privats concertats de la Comunitat Valenciana, degudament autoritzats per a impartir ensenyaments dEducació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, cicles formatius de Formació Professional i Formació Bàsica de les Persones Adultes.
2. Tots els centres de leducació no universitària sostinguts amb fons públics tenen els mateixos drets i obligacions pel que fa a laplicació del nou programa deducació plurilingüe.
3. Els centres privats no concertats poden acollir-se al que disposa aquest decret. En tots els casos, independentment de les seues característiques i de la seua autonomia de funcionament, han de garantir que lalumnat, en acabar cada etapa de lescolaritat no universitària, assolisquen els objectius i els nivells de referència que es determinen en aquest decret.
CAPÍTOL II
Les llengües en el sistema educatiu
Article 3. Les llengües de lensenyament
1. El sistema escolar valencià es defineix com un sistema educatiu plurilingüe que té com a llengües curriculars el valencià, com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana; el castellà, com a llengua oficial de lEstat; langlés, com una llengua de comunicació internacional, i altres llengües estrangeres que, dacord amb el Projecte lingüístic de centre, podran oferir els centres educatius.
Article 4. Les llengües en lAdministració educativa
1. En lAdministració educativa de la Comunitat Valenciana sha dutilitzar, de manera general, el valencià. També sha dutilitzar el valencià en les relacions daquesta amb la resta de lAdministració autonòmica i amb lAdministració local, i en les relacions amb les entitats públiques i privades de la Comunitat Valenciana, sense perjudici del dret dopció lingüística davant ladministració de la ciutadania, dacord amb la Llei 4/1983, de 23 de novembre, de la Generalitat, dús i ensenyament del valencià, i amb la Llei 39/2015, d1 doctubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques.
2. En les actuacions administratives, en la comunicació institucional i en la comunicació amb les famílies i amb lentorn, en els centres educatius sha dactuar dacord amb la normativa que regule els usos lingüístics i administratius.
Article 5. Les llengües en el centre
1. El professorat, en compliment de les seues obligacions docents, farà servir les llengües densenyament adients, oralment i per escrit, en les matèries que impartisca i en la gestió de la classe, dacord amb el que sindica en aquest decret i amb les prescripcions del Projecte lingüístic de centre.
2. Els centres educatius han de promoure un ús normal del valencià dacord amb allò que disposa la Llei 4/1983, de 23 de novembre, de la Generalitat, dús i ensenyament del valencià. Per tant, se nha de potenciar lús habitual en tots els àmbits descrits en el Pla de normalització lingüística.
3. El personal dadministració i serveis ha de contribuir amb la seua actuació a la consecució dels objectius del Programa deducació plurilingüe dinàmic dacord amb el que estableix el Pla de normalització lingüística.
Article 6. Les llengües de lalumnat
1. Els centres, atenent les minories amb llengües pròpies diferents de les llengües de lensenyament, han de fer presents aquestes llengües i les cultures que representen en la comunicació social i en litinerari curricular, incloent-hi, si les circumstàncies ho permeten, el seu ensenyament en horari extracurricular.
2. Cal garantir el dret a una educació plurilingüe a lalumnat amb necessitats educatives especials. Des de lAdministració educativa es determinarà reglamentàriament el tractament lingüístic que sha de proporcionar a aquest alumnat i com podran integrar-se en el model deducació plurilingüe i intercultural.
Article 7. El model lingüístic educatiu del sistema educatiu valencià
1. LAdministració educativa, per tal dorganitzar la diversitat de llengües, dalumnat i de tractaments metodològics, estableix, en aquest decret, un model lingüístic educatiu constituït per tres àmbits: el marc institucional, el Projecte lingüístic de centre i la intervenció didàctica a laula.
a) El marc institucional determina els objectius i nivells bàsics de referència, lorganització del Programa deducació plurilingüe dinàmic, la dotació de recursos i lavaluació, per part de lAdministració.
b) El Projecte lingüístic de centre ha dorganitzar lensenyament i lús vehicular de les llengües i la normalització del valencià atenent el marc institucional i dacord amb el context en què es trobe ubicat el centre.
c) La intervenció didàctica ha de possibilitar entorns daprenentatge rics i una gestió estratègica de les llengües a laula, materialitzats en processos densenyament-aprenentatge planificats i mitjançant lactuació idònia del professorat.
2. Sempre sha dadoptar una configuració del Programa deducació plurilingüe dinàmic que sajuste a les necessitats de lalumnat i de la situació sociolingüística i educativa i aplicar-hi una intervenció didàctica adequada que garantisca lassoliment dels objectius i nivells de referència bàsics que prescriu aquest decret.
CAPÍTOL III
El marc institucional
Article 8. Objectius i nivells bàsics de referència
1. El Programa deducació plurilingüe dinàmic desenvolupat en aquest decret té els objectius següents:
a) Proporcionar a lalumnat una competència plurilingüe que comprenga el domini elevat i equivalent de les dues llengües cooficials, el domini funcional duna o més llengües estrangeres i el contacte enriquidor amb les llengües i cultures no curriculars però pròpies duna part de lalumnat.
b) Convertir a lalumnat en usuari especialment preparat per a usar totes i cada una de les llengües del repertori plurilingüe personal com a instrument per a ladquisició, construcció i vehiculació de coneixements, per a la fruïció i creació estètica, i per a lanàlisi crítica i lacció social a través del llenguatge.
c) Proporcionar a lalumnat, durant el procés de laprenentatge i ús de les llengües, competència en el multialfabetisme i les tecnologies de laprenentatge i el coneixement (TAC).
d) Fer nàixer en lalumnat la curiositat per les llengües, i proporcionar-los coneixements sobre com són i com funcionen, procediments per a la construcció daquests coneixements a partir de lobservació, manipulació i comparació de les diferents llengües presents en laula, i una perspectiva crítica sobre com susen.
e) Convertir a lalumnat en aprenents estratègics, autònoms i motivats per a laprenentatge de les llengües al llarg de la vida.
f) Garantir que tot lalumnat assolisca el seu màxim potencial pel que fa al coneixement i ús de les llengües, i la seua plena integració escolar i social, independentment de la procedència geogràfica, del nivell sociocultural de les famílies, de les competències comunicatives i experiències culturals amb què arriben al centre, i de les seues aptituds i estil daprenentatge.
g) Formar lalumnat per a la convivència i per a integrar-se com a ciutadania de ple dret en una societat multilingüe i multicultural, tot ajudant-los a construir-se una identitat pròpia, i que en aquesta construcció tinga un paper important el coneixement i experiència profunds de la llengua i cultura pròpies.
h) Fer presents i promoure en els centres i en el currículum general les llengües i cultures de la immigració.
i) Normalitzar lús social i institucional del valencià dins del sistema educatiu.
j) Col·laborar en la consecució duna societat valenciana multilingüe i multicultural, amb especial protecció del valencià com a llengua dintegració i cohesió.
k) Promoure lobertura europea i internacional de les escoles i del sistema educatiu.
2. Dins del context dels objectius plurilingües i interculturals que figuren en lapartat 1 daquest article, el model lingüístic educatiu configurat per aquest decret, pel que fa a les llengües curriculars, ha de garantir que tot lalumnat, en acabar les diferents etapes, aconseguisca les competències orals i escrites definides pels nivells bàsics de referència següents del Marc europeu comú de referència per a les llengües:
a) En acabar els ensenyaments obligatoris: valencià i castellà: entre un B1 i un B2; primera llengua estrangera: entre un A1 i un A2.
b) En acabar els ensenyaments postobligatoris no universitaris: valencià i castellà: entre un B2 i un C1; primera llengua estrangera: entre un A2 i un B1.
Article 9. El Programa deducació plurilingüe dinàmic
1. Al sistema educatiu valencià, en tots els centres educatius sostinguts amb fons públics, sha daplicar el Programa deducació plurilingüe dinàmic.
2. El Programa deducació plurilingüe dinàmic és un programa que ha dassegurar competències plurilingües i interculturals òptimes. Es dissenya a partir de les necessitats del context i va avançant amb criteris de cohesió social, de no-discriminació i digualtat a través dels diferents nivells.
3. El Programa deducació plurilingüe dinàmic consta de diferents nivells progressius, que van des del bàsic fins a lavançat.
4. Cada un dels centres sostinguts amb fons públics ha doptar per un mateix nivell amb lobjectiu devitar qualsevol tipus de segregació de lalumnat dins del mateix centre.
Article 10. Nivells en Educació Infantil i Primària
1. Nivell bàsic 1
El nivell bàsic 1 en Educació Infantil i Primària que es contempla en lannex I daquest decret sha darticular de la manera següent:
1.1. Segon cicle dEducació Infantil:
a) Langlés sha dincorporar en el segon curs, inclòs en un enfocament dobertura a les llengües o mitjançant la modalitat dincorporació primerenca, amb un mínim de 2 hores i un màxim de 4 hores de lhorari curricular.
b) De la resta de continguts globalitzats del segon cicle, shan dimpartir en valencià 4 hores i en castellà, la resta del temps.
1.2. Educació Primària
a) El valencià, el castellà i langlés han de tenir un tractament com a àrea des del primer curs de lEducació Primària.
b) A partir del primer curs, sha dincorporar langlés com a llengua vehicular, mitjançant el tractament integrat de llengua i continguts en llengua estrangera (TILC en LE), en una àrea a elegir entre Educació Física o Educació Artística. En Educació Artística es pot optar per Música, Plàstica o ambdues.
c) En lhorari de la resta dàrees no lingüístiques, sha dimpartir en valencià una àrea a elegir pel centre i la resta dàrees shan de vehicular en castellà.
d) Almenys una hora de lliure disposició sha de destinar a la Competència Comunicativa Oral en valencià des de tercer fins a sisé. Aquesta àrea sha de destinar exclusivament a la competència oral a través dactivitats basades en la interacció entre lalumnat. Lobjectiu daquesta àrea és augmentar la comprensió i lexpressió didees sobre els temes més propers; dotar deines comunicatives per desenvolupar-se amb èxit en la majoria de situacions quotidianes i descriure experiències i desitjos, com també expressar lopinió mitjançant eines com per exemple: els projectes interetapa, suports audiovisuals o musicals, jocs denginy i dramatitzacions.
2. Nivell bàsic 2
El nivell bàsic 2 en Educació Infantil i Primària que es contempla en lannex II daquest decret sha darticular de la manera següent:
2.1. Segon cicle dEducació Infantil
a) Langlés sha dincorporar en el segon curs, inclòs en un enfocament dobertura a les llengües o mitjançant la modalitat dincorporació primerenca, amb un mínim de 2 hores i un màxim de 4 hores de lhorari curricular.
b) De la resta de continguts globalitzats del segon cicle, shan dimpartir en valencià 4 hores en 3 anys, i 6 hores en 4 i 5 anys. En castellà, la resta del temps.
2.2. Educació Primària
a) El valencià, el castellà i langlés han de tindre un tractament com a àrea des del primer curs de lEducació Primària.
b) A partir del primer curs, sha dincorporar langlés com a llengua vehicular, mitjançant lenfocament tractament integrat de llengua i continguts en llengua estrangera (TILC en LE), en una àrea a elegir entre Educació Física o Educació Artística. En Educació Artística es pot optar per Música, Plàstica o ambdues.
c) En lhorari de la resta dàrees no lingüístiques, sha dimpartir en valencià una àrea des de primer a quart, Ciències Naturals o Ciències Socials. De cinqué a sisé, dues àrees: Ciències Socials i Ciències Naturals. La resta dàrees shan de vehicular en castellà.
d) Almenys una hora de lliure disposició sha de destinar a la Competència Comunicativa Oral en valencià des de tercer fins a sisé. Aquesta àrea sha de destinar exclusivament a la competència oral a través dactivitats basades en la interacció entre lalumnat. Lobjectiu daquesta àrea és augmentar la comprensió i lexpressió didees sobre els temes més propers; dotar deines comunicatives per desenvolupar-se amb èxit en la majoria de situacions quotidianes i descriure experiències i desitjos, com també expressar lopinió mitjançant eines com per exemple: els projectes interetapa, suports audiovisuals o musicals, jocs denginy i dramatitzacions.
3. Nivell intermedi 1
El nivell intermedi 1 en Educació Infantil i Primària que es contempla en lannex III daquest decret sha darticular de la manera següent:
3.1. Segon cicle dEducació Infantil
a) Langlés sha dincorporar en el segon curs, inclòs en un enfocament dobertura a les llengües o mitjançant la modalitat dincorporació primerenca, amb un mínim de 2 hores i un màxim de 4 hores de lhorari curricular.
b) De la resta de continguts globalitzats del segon cicle, shan dimpartir en valencià 8 hores. En castellà, la resta del temps.
3.2. Educació Primària
a) El valencià, el castellà i langlés han de tindre un tractament com a àrea des del primer curs de lEducació Primària.
b) A partir del primer curs, sha dincorporar langlés com a llengua vehicular, mitjançant el tractament integrat de llengua i continguts en llengua estrangera (TILC en LE), en una àrea a elegir entre Educació Física o Educació Artística. En Educació Artística es pot optar per Música, Plàstica o ambdues. Si la Música o la Plàstica no es vehicula en anglés, es pot vehicular en valencià o en castellà.
c) En lhorari de la resta dàrees no lingüístiques, shan dimpartir en valencià en tots els nivells educatius les àrees de Ciències Socials i Ciències Naturals. En cinqué i sisé, a més de Ciències Socials i Ciències Naturals, també es pot vehicular en valencià Educació Física o Educació Artística. La resta dàrees shan de vehicular en castellà.
d) Almenys una hora de lliure disposició sha de destinar a la Competència Comunicativa Oral en valencià o en anglés des de tercer fins a sisé. Aquesta àrea sha de destinar exclusivament a la competència oral a través dactivitats basades en la interacció entre lalumnat. Lobjectiu daquesta àrea serà augmentar la comprensió i lexpressió didees sobre els temes més propers; dotar deines comunicatives per desenvolupar-se amb èxit en la majoria de situacions quotidianes i descriure experiències i desitjos, com també expressar lopinió mitjançant eines com per exemple: els projectes interetapa, suports audiovisuals o musicals, jocs denginy i dramatitzacions.
4. Nivell intermedi 2
El nivell intermedi 2 en Educació Infantil i Primària que es contempla en lannex IV daquest decret sha darticular de la manera següent:
4.1. Segon cicle dEducació Infantil:
a) Langlés sha dincorporar al segon curs, inclòs en un enfocament dobertura a les llengües o mitjançant la modalitat dincorporació primerenca, amb un mínim de 2 hores i un màxim de 4 hores de lhorari curricular.
b) De la resta de continguts globalitzats del segon cicle, shan dimpartir en valencià 9 hores en 3 anys i, entre 8 hores i 9 hores, en 4 i 5 anys. En castellà, la resta del temps.
4.2. Educació Primària
a) El valencià, el castellà i langlés han de tindre un tractament com a àrea des del primer curs de lEducació Primària.
b) A partir del primer curs, sha dincorporar langlés com a llengua vehicular, mitjançant el tractament integrat de llengua i continguts en llengua estrangera (TILC en LE), en una àrea a elegir entre Educació Física o Educació Artística. En Educació Artística es pot optar per Música, Plàstica o ambdues.
c) En lhorari de la resta dàrees no lingüístiques, shan dimpartir en valencià en primer i segon curs les àrees de Ciències Socials i Ciències Naturals. De tercer a sisé shan de vehicular en valencià les àrees de Ciències Socials, Ciències Naturals i Educació Física o Educació Artística. Si la Música o la Plàstica no es vehiculen en anglés, es poden vehicular en valencià o castellà. La resta dàrees shan de vehicular en castellà.
d) Almenys una hora de lliure disposició sha de destinar a la Competència Comunicativa Oral en anglés des de tercer fins a sisé. Aquesta àrea sha de destinar exclusivament a la competència oral a través dactivitats basades en la interacció entre lalumnat. Lobjectiu daquesta àrea és augmentar la comprensió i lexpressió didees sobre els temes més propers; dotar deines comunicatives per desenvolupar-se amb èxit en la majoria de situacions quotidianes i descriure experiències i desitjos, com també expressar lopinió mitjançant eines com per exemple: els projectes interetapa, suports audiovisuals o musicals, jocs denginy i dramatitzacions
5. Nivell avançat 1
El nivell avançat 1 en Educació Infantil i Primària que es contempla en lannex V daquest decret sha darticular de la manera següent:
5.1. Segon cicle dEducació Infantil
a) Langlés sha dincorporar en el segon curs, inclòs en un enfocament dobertura a les llengües o mitjançant la modalitat dincorporació primerenca, amb un mínim de 2 hores i un màxim de 4 hores de lhorari curricular.
b) De la resta de continguts globalitzats del segon cicle, shan dimpartir en castellà 4 hores en tots els nivells, i en valencià, la resta dhores.
c) Els centres amb alumnat majoritàriament no valencianoparlant poden ajornar la incorporació del castellà com a àrea fins al primer curs de lEducació Primària i han daplicar el tractament integrat de llengües i continguts (TILC) dacord amb la metodologia de segones llengües.
5.2. Educació Primària
a) El valencià, el castellà i langlés han de tindre un tractament com a àrea des del primer curs de lEducació Primària.
b) A partir del primer curs, sha dincorporar langlés com a llengua vehicular, mitjançant el tractament integrat de llengua i continguts en llengua estrangera (TILC en LE), en una àrea a elegir entre Educació Física o Educació Artística. En Educació Artística es pot optar per Música, Plàstica o ambdues.
c) En lhorari de la resta dàrees no lingüístiques, sha dimpartir una àrea en castellà a elegir pel centre entre Matemàtiques, Religió o Valors Socials, Educació Artística o Educació Física. La resta dàrees shan dimpartir en valencià.
d) Almenys una hora i mitja de lliure disposició sha de destinar a la Competència Comunicativa Oral en anglés des de tercer fins a sisé. Aquesta àrea sha de destinar exclusivament a la competència oral a través dactivitats basades en la interacció entre lalumnat. Lobjectiu daquesta àrea és augmentar la comprensió i lexpressió didees sobre els temes més propers; dotar deines comunicatives per desenvolupar-se amb èxit en la majoria de situacions quotidianes i descriure experiències i desitjos, com també expressar lopinió mitjançant eines com per exemple: els projectes interetapa, suports audiovisuals o musicals, jocs denginy i dramatitzacions.
6. Nivell avançat 2
El nivell avançat 2 en Educació Infantil i Primària que es contempla en lannex VI daquest decret sha darticular de la manera següent:
6.1. Segon cicle dEducació Infantil
a) Langlés sha dincorporar en el segon curs, inclòs en un enfocament dobertura a les llengües o mitjançant la modalitat dincorporació primerenca, amb un mínim de 2 hores i un màxim de 4 hores de lhorari curricular.
b) De la resta de continguts globalitzats del segon cicle, shan dimpartir en castellà 4 hores en tots els nivells, i en valencià, la resta dhores.
c) Els centres amb alumnat majoritàriament no valencianoparlant poden ajornar la incorporació del castellà com a àrea fins al primer curs de lEducació Primària i han daplicar el tractament integrat de llengües i continguts (TILC) dacord amb la metodologia de segones llengües.
6.2. Educació Primària
a) El valencià, el castellà i langlés han de tindre un tractament com a àrea des del primer curs de lEducació Primària.
b) A partir del primer curs, sha dincorporar langlés com a llengua vehicular, mitjançant el tractament integrat de llengua i continguts en llengua estrangera (TILC en LE), en una àrea a elegir entre Educació Física o Educació Artística. A partir de cinqué, dues àrees a elegir entre Educació Artística, Educació Física i Ciències Naturals. En Educació Artística es pot optar per Música, Plàstica o ambdues.
c) En lhorari de la resta dàrees no lingüístiques, sha dimpartir una àrea en castellà a elegir pel centre entre Matemàtiques, Religió o Valors Socials, Educació Artística o Educació Física. La resta dàrees shan dimpartir en valencià.
d) Almenys una hora de lliure disposició sha de destinar a la Competència Comunicativa Oral en anglés des de tercer fins a sisé. Aquesta àrea sha de destinar exclusivament a la competència oral a través dactivitats basades en la interacció entre lalumnat. Lobjectiu daquesta àrea és augmentar la comprensió i lexpressió didees sobre els temes més propers, dotar deines comunicatives per desenvolupar-se amb èxit en la majoria de situacions quotidianes i descriure experiències i desitjos, com també expressar lopinió mitjançant eines com per exemple: els projectes interetapa, suports audiovisuals o musicals, jocs denginy i dramatitzacions.
Article 11. Nivells en Educació Secundària Obligatòria
1. Nivell bàsic
El nivell bàsic en Educació Secundària Obligatòria que es contempla en lannex VII daquest decret sha darticular de la manera següent:
a) Continua el tractament del valencià, el castellà i langlés com a matèries, i sha dincorporar, com a Segona Llengua Estrangera Optativa doferta obligatòria, preferentment, una llengua romànica.
b) Langlés continua com a llengua vehicular, mitjançant el tractament integrat de llengua i continguts en llengua estrangera (TILC en LE), en una matèria no lingüística a elegir pel centre.
c) En la resta de matèries no lingüístiques, el valencià ha de ser llengua vehicular en dues matèries. La resta de matèries no lingüístiques shan dimpartir en castellà.
2. Nivell intermedi
El nivell intermedi en Educació Secundària Obligatòria que es contempla en lannex VIII daquest decret sha darticular de la manera següent:
a) Continua el tractament del valencià, el castellà i langlés com a matèries, i sha dincorporar, com a Segona Llengua Estrangera Optativa doferta obligatòria, preferentment, una llengua romànica.
b) Langlés continua com a llengua vehicular, mitjançant el tractament integrat de llengua i continguts en llengua estrangera (TILC en LE), en una o dues matèries no lingüístiques a elegir pel centre.
c) En la resta de matèries no lingüístiques el valencià ha de ser llengua vehicular en un mínim de tres matèries, de les quals una, com a mínim, ha de ser troncal. La resta de matèries no lingüístiques shan dimpartir en castellà.
d) Una hora de lliure disposició sha de destinar a la Competència Comunicativa Oral en anglés.
3. Nivell avançat
El nivell avançat en Educació Secundària Obligatòria que es contempla en lannex IX daquest decret sha darticular de la manera següent:
a) Continua el tractament del valencià, el castellà i langlés com a matèries, i sha dincorporar, com a Segona Llengua Estrangera Optativa doferta obligatòria, preferentment, una llengua romànica.
b) Langlés continua com a llengua vehicular, mitjançant el tractament integrat de llengua i continguts en llengua estrangera (TILC en LE), en dues matèries no lingüístiques a elegir pel centre.
c) El castellà ha de ser llengua vehicular en una matèria. La resta de matèries no lingüístiques shan dimpartir en valencià.
d) Una hora de lliure disposició sha de destinar a la Competència Comunicativa Oral Formal en valencià.
Article 12. Nivells en Batxillerat
1. Nivell bàsic
El nivell bàsic en Batxillerat que es contempla en lannex VII daquest decret sha darticular de la manera següent:
a) Continua el tractament del valencià, el castellà i langlés com a matèries, i sha dincorporar, com a Segona Llengua Estrangera Optativa doferta obligatòria, preferentment, una llengua romànica.
b) Langlés continua com a llengua vehicular, mitjançant el tractament integrat de llengua i continguts en llengua estrangera (TILC en LE), en una matèria no lingüística a elegir pel centre.
c) En la resta de matèries no lingüístiques el valencià ha de ser llengua vehicular en dues matèries. La resta de matèries no lingüístiques shan dimpartir en castellà.
2. Nivell intermedi
El nivell intermedi en Batxillerat que es contempla en lannex VIII daquest decret sha darticular de la manera següent:
a) Continua el tractament del valencià, el castellà i langlés com a matèries, i sha dincorporar, com a Segona Llengua Estrangera Optativa doferta obligatòria, preferentment, una llengua romànica.
b) Langlés continua com a llengua vehicular, mitjançant el tractament integrat de llengua i continguts en llengua estrangera (TILC en LE), en una o dues matèries no lingüístiques a elegir pel centre.
c) En la resta de matèries no lingüístiques el valencià ha de ser llengua vehicular en un mínim de tres matèries, de les quals una, com a mínim, ha de ser troncal. La resta de matèries no lingüístiques shan dimpartir en castellà.
d) Una hora de lliure disposició sha de destinar a la Competència Comunicativa Oral en anglés.
3. Nivell avançat
El nivell avançat en Batxillerat que es contempla en lannex IX daquest decret sha darticular de la manera següent:
a) Continua el tractament del valencià, el castellà i langlés com a matèries, i sha dincorporar, com a Segona Llengua Estrangera Optativa doferta obligatòria, preferentment, una llengua romànica.
b) Langlés continua com a llengua vehicular, mitjançant el tractament integrat de llengua i continguts en llengua estrangera (TILC en LE), en dues matèries no lingüístiques a elegir pel centre.
c) El castellà ha de ser llengua vehicular en una matèria. La resta de matèries no lingüístiques shan dimpartir en valencià.
d) Una hora de lliure disposició sha de destinar a la Competència Comunicativa Oral Formal en valencià.
Article 13. Formació Bàsica de les Persones Adultes
La concreció del Programa dEducació Plurilingüe que es contempla en lannex X daquest decret sha darticular de la manera següent:
1. El valencià i el castellà han de tindre un tractament com a mòduls en tots els nivells dels dos cicles. En el cicle II sha dincorporar langlés com a mòdul en els dos nivells.
2. En els dos nivells del cicle II es pot incorporar langlés, prioritàriament, o el francés com a llengua vehicular, mitjançant el tractament integrat de llengua i continguts en llengua estrangera (TILC en LE), en un mòdul a elegir pel centre.
3. En la resta de mòduls no lingüístics, el valencià ha de ser llengua vehicular, com a mínim, en un mòdul en GES-1 i en dos mòduls en GES-2, a elegir pel centre. La resta dàrees no lingüístiques shan dimpartir en castellà.
Article 14. Cicles formatius de Formació Professional
1. En els títols de les famílies professionals relacionades amb les activitats físiques i esportives, amb les dadministració i gestió, amb les de comerç i màrqueting, amb les dhostaleria i turisme, amb les dimatge personal, amb les de sanitat i serveis socioculturals i a la comunitat, shan dimpartir en valencià un mínim de dos mòduls, tant en primer com en segon curs, a triar entre tots els que configuren el currículum del cicle formatiu, tret del mòdul professional de Formació en Centres de Treball, com també el mòdul professional de Projecte. En la resta de titulacions sha de vehicular en valencià, com a mínim, un mòdul per curs en les mateixes condicions.
2. Així mateix, sha dimpartir en anglés, almenys, un mòdul per curs (primer i segon) entre els que formen la totalitat de la titulació. Els moduls susceptibles de ser impartits en anglés son els relacionats amb les unitats de competència incloses en el títol.
En cas que no siga possible impartir un mòdul en anglés, com a mínim, i atenent al que prescriu la normativa que regula els currículums a la Comunitat Valenciana, sha dincorporar el mòdul dAnglés Tècnic amb 2 hores en primer i 2 hores en segon curs, en els cicles formatius de grau mitjà, mentre que en els cicles formatius de grau superior la càrrega horària daquest mòdul ha de ser de 3 hores en primer curs i de 2 hores en segon curs.
Els corresponents reials decrets de títol de Tècnic o de Tècnic Superior indiquen en quins títols de les diferents titulacions sha dincorporar, amb caràcter prescriptiu, a més dels que sha indicat anteriorment, el mòdul professional dAnglés.
3. En els títols el currículum dels quals contempla el mòdul de Segona Llengua Estrangera, aquesta ha de ser preferentment una llengua romànica.
Article 15. Accions preferents de la Conselleria
1. La conselleria competent en matèria deducació ha dinformar les famílies, incentivar el professorat i dotar els centres amb recursos addicionals perquè tot lalumnat puga aconseguir els objectius i els nivells de referència bàsics establits.
En relació amb els centres educatius, són considerades accions preferents de la conselleria competent en matèria deducació les següents:
a) Les actuacions realitzades en centres que apliquen el Programa deducació plurilingüe dinàmic a alumnat majoritàriament no valencianoparlant dels nivells avançat 1 i avançat 2.
b) Les actuacions realitzades en centres que escolaritzen alumnat socioeconòmicament i socioculturalment vulnerable.
c) Les actuacions realitzades en centres que escolaritzen un nombre elevat de lalumnat nouvingut.
d) Les actuacions realitzades en centres que imparteixen el Programa deducació plurilingüe dinàmic als territoris de predomini lingüístic castellà i no tenen exempcions.
e) Les actuacions realitzades en centres que tinguen o estiguen adscrits a centres amb nivells significativament diferents del Programa deducació plurilingüe dinàmic.
2. La conselleria competent en matèria deducació adoptarà les mesures necessàries per a garantir la progressivitat del Programa plurilingüe dinàmic i daquesta manera millorar la competència lingüística de lalumnat.
3. La conselleria competent en matèria deducació organitzarà plans específics de formació del professorat daquells centres que vulguen avançar el calendari daplicació establert en la disposició transitòria primera daquest decret a fi que obtinguen la capacitació requerida.
Article 16. El currículum oficial de llengües
El currículum oficial de llengües sha delaborar a partir de la normativa bàsica i de les exigències de les configuracions possibles del Programa deducació plurilingüe dinàmic amb la finalitat dacomplir els objectius daquest decret.
CAPÍTOL IV
El projecte lingüístic de centre
Article 17. Projecte lingüístic de centre
1. Definició
El Projecte lingüístic de centre constitueix el conjunt de decisions consensuades que pren lequip docent per a organitzar lensenyament i lús de les llengües des duna perspectiva plurilingüe, i la promoció de lús social i institucional del valencià en el centre. Aquest document ha de recollir la concreció del nivell del Programa deducació plurilingüe dinàmic que aplicarà el centre.
2. Tots els centres de la Comunitat Valenciana de nivell no universitari sostinguts amb fons públics han delaborar el seu Projecte lingüístic de centre.
3. Característiques del Projecte lingüístic de centre
El Projecte lingüístic de centre forma part del Projecte educatiu de centre i ha de presentar les característiques següents:
a) Sha delaborar dins dels paràmetres que proporciona el marc institucional, però tenint en compte, principalment, les exigències, expectatives, possibilitats i limitacions del context tant extern com intern del centre.
b) Constitueix el nucli a partir del qual shan delaborar les concrecions curriculars atenent també la resta de documents del Projecte educatiu de centre.
Article 18. Objectius
El Projecte lingüístic de centre té com a finalitat:
1. Ajudar a aconseguir els objectius i els nivells bàsics de referència que figuren en larticle 8, a més daquells objectius propis que el centre determine a partir del context i de la seua proposta pedagògica.
2. Facilitar lacollida inicial i aconseguir la integració social i educativa de lalumnat migrant i lèxit en els resultats acadèmics.
3. Proporcionar un tractament equitatiu a la diversitat dalumnat i el suport necessari perquè tot lalumnat, qualssevol que en siguen les potencialitats, les competències en entrar a lescola o la motivació i interés que tinga, puga assolir els objectius que figuren en el Projecte lingüístic de centre.
4. Millorar la convivència i la integració en el centre.
5. Fomentar la innovació didàctica i la millora de lorganització i el funcionament del centre.
6. Guiar lacció educativa en leducació lingüística en el centre.
7. Promoure lús social i institucional del valencià entre lalumnat, en el centre i en les relacions amb lentorn.
8. Implicar les famílies en el desenvolupament lingüístic i educatiu dels seus fills i filles.
9. Eradicar, entre les famílies i la resta de la comunitat educativa, prejudicis i estereotips; facilitar informació detallada i rigorosa sobre el model lingüístic educatiu que aplica el centre, i promoure un canvi dactituds i una motivació activa envers lensenyament i lús vehicular del valencià.
10. Promoure actituds positives envers lensenyament i laprenentatge de les llengües.
11. Integrar les oportunitats que proporcionen lentorn local i les famílies (escoles oficials didiomes, acadèmies didiomes, planificació lingüística familiar, representacions teatrals, visites dautors a la biblioteca municipal, associacions solidàries...) i el context global (viatges i intercanvis, participació en proves públiques o privades de competència en diverses llengües, participació en programes europeus...) per a completar i enriquir loferta educativa en llengües.
12. Convertir-se en un instrument per a la transparència, leficàcia i el treball conjunt dels centres, les famílies i lAdministració educativa.
Article 19. Estructura del Projecte lingüístic de centre
El Projecte lingüístic de centre ha dincloure, obligatòriament:
1. Anàlisi dels elements del context extern i intern del centre relacionats amb leducació lingüística i les conseqüències i les línies dacció que sen deriven per a la planificació i laplicació del Projecte lingüístic de centre.
2. Objectius concrets que es pretén aconseguir en el termini de quatre cursos acadèmics i criteris dèxit transparents que puguen ser fàcilment avaluats.
3. Concreció i adequació al centre del Programa deducació plurilingüe dinàmic atenent lanàlisi del context i els objectius previstos, mitjançant:
3.1. Pla densenyament i ús vehicular de les llengües, que ha dincloure les decisions pel que fa a lorganització i el tractament didàctic de lensenyament i lús vehicular de les llengües:
a) El moment dintroducció de cada una de les llengües curriculars.
b) La proporció dús vehicular en cada una daquestes llengües.
c) Enfocaments metodològics que shan de prioritzar en lensenyament i ús vehicular de les llengües curriculars.
d) Moment, seqüència i enfocament en la introducció del tractament sistemàtic de lalfabetització inicial en cada una de les llengües curriculars.
e) Mesures de suport a lensenyament i ús vehicular de les llengües tant dins del centre com en lentorn local i global
f) Tractament dels migrants i de lalumnat vulnerable (alumnat procedent dentorns socioculturals deprimits i alumnat amb dificultats dadquisició i aprenentatge de les llengües).
g) Modalitat de presència de les llengües i cultures no curriculars en lactivitat educativa del centre.
h) Mesures organitzatives que garantisquen, en lensenyament i lús vehicular de les llengües, la coherència en els diferents nivells i la continuïtat entre nivells i etapes, pel que fa als continguts i a la metodologia; lorganització i agrupament òptim de lalumnat, i la creació dentorns daprenentatge òptims, tot utilitzant estratègicament la totalitat dels recursos que el centre té o pot aconseguir.
3.2. Pla de normalització lingüística (PNL) del centre, que recull les decisions pel que fa a la promoció de lús del valencià i que ha dincloure els àmbits dintervenció següents:
a) Àmbit administratiu
b) Àmbit de gestió i planificació pedagògica
c) Àmbit social i dinterrelació amb lentorn.
4. Proposta per a avaluar lassoliment dels objectius concrets del Projecte, relacionar els resultats amb els elements del Projecte que hi hagen pogut influir i aprofitar les conclusions per a introduir-hi modificacions i millores.
Article 20. Procediment delaboració i aprovació
1. El Projecte lingüístic de centre sha delaborar per a un termini màxim de quatre cursos escolars, passats els quals el centre ha de fer una avaluació dacord al que sindica en larticle 22 daquest decret.
2. La proposta de Projecte lingüístic de centre sha delaborar de manera col·lectiva i democràtica a partir de les aportacions del professorat dels diferents nivells educatius, dels departaments didàctics a lEducació Secundària, als cicles formatius i a la Formació Bàsica de Persones Adultes. La comissió de coordinació pedagògica ha de coordinar el procés delaboració de la proposta de Projecte lingüístic de centre, que ha de ser debatuda per part del claustre fins a arribar a un consens que selevarà al consell escolar per a laprovació.
3. El consell escolar, o el consell social en el cas dels centres integrats de Formació Professional, ha daprovar la proposta de Projecte lingüístic de centre per majoria qualificada de dos terços dels membres. Una vegada aprovada, la direcció del centre lha de remetre a la Inspecció dEducació perquè la valore i, posteriorment, emeta linforme corresponent. Aquest informe, juntament amb la proposta de Projecte lingüístic, sha denviar, pels mecanismes que sestablisquen, la direcció general amb competències en matèria deducació plurilingüe per a la seua autorització o, si escau, proposta de modificació.
4. Si no sarriba a una majoria qualificada de dos terços dels membres, la conselleria competent en matèria deducació determinarà el nivell que sha daplicar, després de linforme previ argumentat atenent les avaluacions i el context del centre.
5. En els centres privats concertats, i en aquells a què fa referència larticle 2.3, lelaboració, la sol·licitud dautorització i la coordinació del Projecte lingüístic correspon a la titularitat del centre, oït el consell escolar.
Article 21. Aplicació: la Programació general anual
1. La Programació general anual ha de recollir les innovacions didàctiques i mesures organitzatives previstes en el Projecte lingüístic de centre per a cada curs, com també el calendari dimplantació.
2. La Comissió de Coordinació Pedagògica ha dimpulsar les actuacions previstes en la Programació general anual derivades del Projecte lingüístic de centre i nha de vigilar el compliment.
Article 22. Seguiment, avaluació i modificació del Projecte lingüístic de centre
1. A partir dels informes de la Comissió de Coordinació Pedagògica, el claustre tindrà en compte el progrés de lalumnat en lassoliment dels nivells de referència en llengües, els processos didàctics i organitzatius seguits durant el curs i també lèxit en lextensió de lús del valencià, i plantejarà modificacions i propostes per a la Programació general anual de lany següent.
2. Cada quatre cursos escolars, com a mínim, cal fer una avaluació dels resultats i del procés daplicació del Projecte lingüístic de centre, conjuntament amb les concrecions curriculars.
3. Dacord amb els resultats del seguiment o de lavaluació el centre haurà de canviar de nivell o realitzar les modificacions necessàries en el Projecte lingüístic de centre, especialment pel que fa a les decisions relatives a lensenyament i ús vehicular de les llengües, per tal de garantir que lalumnat haja assolit els objectius deducació plurilingüe i intercultural i els nivells bàsics de referència corresponents en totes les llengües.
4. El centre pot sol·licitar canvi de nivell abans dels quatre anys per a la qual cosa ha de modificar el Projecte lingüístic de centre en els terminis que determine lAdministració educativa.
5. Tant el Projecte lingüístic de centre inicial com les possibles modificacions presentades amb posterioritat han destar autoritzats amb anterioritat al procediment dadmissió de lalumnat del curs següent.
6. El procediment per a la modificació del Projecte lingüístic de centre ha de ser el mateix que el que shaurà seguit per a la primera aprovació.
CAPÍTOL V
La intervenció didàctica en laula
Article 23. La intervenció didàctica en laula
1. La pràctica pedagògica en laula és lespai privilegiat del model lingüístic educatiu. El professorat, dins del marc del Projecte educatiu de centre i tenint en compte les característiques lingüístiques, acadèmiques i culturals de lalumnat i el seu context familiar, ha delaborar i aplicar la Programació daula tenint cura de la idoneïtat de la proposta especialment pel que fa a la metodologia i de lús estratègic de les llengües curriculars i no curriculars en laplicació pràctica a classe.
2. La intervenció didàctica en laula ha de ser objecte despecial atenció i suport per part de lAdministració educativa i de lequip directiu i docent del centre, especialment pel que fa a les pràctiques a classe derivades dels documents de planificació, a lassessorament i suport a aquestes pràctiques, a la formació contínua del professorat per tal de realitzar-les de manera òptima i a la reflexió i avaluació personal i en equip daquestes. Per millorar tots aquests processos, els centres disposen del Servei dEducació Plurilingüe, la Inspecció dEducació i el Servei de Formació del Professorat.
3. Els resultats de la intervenció didàctica en laula són la base per a dur a terme lavaluació completa del sistema: de la mateixa intervenció didàctica, del Projecte lingüístic del centre i del marc institucional.
CAPÍTOL VI
Aplicació del model deducació plurilingüe i
intercultural valencià
Article 24. La metodologia i lavaluació
Qualsevol proposta dactualització de la metodologia idònia per al model lingüístic plurilingüe que regula aquest decret ha de partir del ric patrimoni acumulat pel sistema educatiu valencià durant molts anys en el camp de lensenyament de llengües, de leducació bilingüe i plurilingüe i de leducació en general. Per aquest motiu:
1. La conselleria competent en matèria deducació reconeixerà el valor de la fonamentació i bones pràctiques dels centres educatius en el camp de leducació bilingüe i plurilingüe, en promourà la recollida i sistematització i la proposarà com a punt de partida duna necessària renovació pedagògica global.
2. La conselleria competent en matèria deducació promourà i experimentarà, sobre aquesta base, els enfocaments tradicionals renovats i els didàctics més actuals pel que fa a leducació plurilingüe i intercultural:
a) Pel que fa a les llengües curriculars, enfocaments plurilingües integrats tant en lensenyament de les llengües (tractament integrat de les llengües-TIL) com en lús vehicular (diverses modalitats del tractament integrat de les llengües i els continguts-TILC), que incorporen entre altres:
1r Enfocaments basats en la interacció, la comunicació mitjançant gèneres de text orals i escrits i la reflexió metalingüística lligada a lactivitat comunicativa pel que fa a lensenyament de llengües.
2n Tractament didàctic de la diversitat a laula, en lensenyament i ús vehicular de les llengües, com una riquesa i un recurs que cal aprofitar i no com un problema que cal resoldre, i des de la perspectiva dèxit per a tot lalumnat.
3r Tractament explícit, en lús vehicular de les llengües (llengua primera, llengua segona, llengua de comunicació internacional, llengües personals adoptives), del llenguatge acadèmic necessari per a la construcció dels sabers disciplinaris.
4t La facilitació de la transferència, el control de la interferència i la construcció plurilingüe dels sabers com a eines didàctiques en lensenyament i ús vehicular de les llengües.
b) Pel que fa al tractament conjunt de llengües curriculars i no curriculars, enfocaments plurilingües que ajuden a la sensibilització interlingüística i intercultural, com ara lobertura a les llengües i la intercomprensió entre llengües, o que faciliten lautonomia de laprenent i potencien la competència daprendre a aprendre, com ara el Portfolio europeu de les llengües.
c) Tecnologies de laprenentatge i el coneixement, que promouen els processos de recerca, tractament i difusió de la informació i la pràctica de lalfabetisme múltiple.
3. Lavaluació ha danar lligada al procés densenyament-aprenentatge i contribuir a lèxit de tot lalumnat. Entre altres, lavaluació del centre ha de presentar les característiques següents:
a) Ha dincloure la competència comunicativa i altres competències i sabers relacionats: competències interculturals, actituds de respecte envers les diferències lingüístiques i culturals, capacitat de conviure i treballar amb persones daltres llengües i cultures, i altres.
b) Ha de considerar no solament allò que lalumnat sap fer amb cada una de les llengües per separat, sinó també el que saben fer amb part o amb totes les llengües alhora.
Article 25. Lús de les llengües densenyament i dús vehicular
A més de la utilització dels enfocaments plurilingües que figuren en larticle 24, com a regla general:
1. En lensenyament de les àrees lingüístiques, la llengua densenyament ha de ser necessàriament la llengua objecte daprenentatge.
2. En les àrees no lingüístiques, la comunicació, tant oral com escrita, sha de fer en la llengua vehicular de làrea.
3. Els llibres de text i altres materials curriculars han destar redactats en la llengua en què simpartisca o vehicule làrea.
4. Les proves davaluació escrites de les àrees no lingüístiques vehiculades en llengua estrangera, lalumnat pot contestar-les també utilitzant qualsevol de les llengües oficials.
Article 26. Materials curriculars
1. LAdministració educativa ha de vetlar perquè els centres disposen de materials educatius amb els enfocaments metodològics adients per a la gestió acadèmica i didàctica del Programa deducació plurilingüe dinàmic.
2. Sense perjudici de la necessària visió global i projecció universal que ha de tindre leducació, els materials curriculars han de reflectir els referents culturals valencians.
3. LAdministració educativa publicarà convocatòries anuals de projectes dinnovació educativa adreçats a grups docents dels diferents nivells no universitaris amb la finalitat de promoure la recerca educativa, la innovació i la millora dels processos docents i la divulgació dels resultats de la recerca i de les propostes dinnovació docent.
Article 27. Continuïtat entre Primària i Secundària
1. Els centres dEducació Primària i els dEducació Secundària Obligatòria als quals estiguen adscrits, tant públics com privats concertats, han de planificar i desenvolupar processos de coordinació amb la finalitat dassegurar la continuïtat metodològica i de continguts curriculars en el pas de lEducació Primària a lEducació Secundària. Aquesta coordinació ha dafectar totes les àrees del currículum i, molt especialment, laprenentatge de segones llengües i llengües estrangeres per tal devitar estancaments en laprenentatge lingüístic.
2. LAdministració educativa vetlarà per la coherència a través de les diferents etapes educatives.
Article 28. Relacions del centre amb les famílies
Els centres i lAdministració educativa dissenyaran accions específiques dinformació i suport formatiu a les famílies sobre el Programa deducació plurilingüe dinàmic.
Article 29. Escolarització dels alumnes dincorporació tardana al sistema educatiu valencià
1. LAdministració educativa crearà programes específics per a lacollida de lalumnat dincorporació tardana. Els programes dacollida en cada centre tenen com a objectiu ladquisició per part daquest alumnat dunes competències bàsiques inicials i la seua integració lingüística i cultural, per tal que puguen incorporar-se a laula de referència, com també la integració lingüística i cultural de les famílies.
2. En centres amb alumnat nouvingut duna mateixa llengua no curricular es pot organitzar formació extraescolar en aquesta llengua.
Article 30. Relacions del centre amb lentorn
1. Els centres educatius poden crear plans de cooperació entre els diferents agents educadors de la localitat o la zona on es troben ubicats, especialment amb els ajuntaments, les institucions culturals, les empreses, les ONG i el teixit associatiu local, amb la finalitat de col·laborar en la promoció dun aprenentatge lligat a lentorn i dafavorir la cohesió social.
2. Un dels objectius prioritaris dels plans de cooperació sha de referir a la sensibilització lingüística i intercultural de la comunitat educativa, tot afavorint la col·laboració amb els col·lectius de persones procedents daltres països amb la finalitat de promoure la integració lingüística i social i actituds de respecte i tolerància envers totes les persones, independentment de la llengua i cultura dorigen.
3. La conselleria competent en matèria deducació promourà acords amb institucions culturals daltres estats i comunitats autònomes per tal de fomentar laprenentatge en horari extraescolar daltres llengües que no formen part del currículum oficial.
Article 31. Assessorament als centres per a lelaboració, aplicació i seguiment dels projectes lingüístics de centre
1. LAdministració educativa proporcionarà als centres lassessorament i el suport necessaris per a lelaboració, laplicació i el seguiment dels projectes lingüístics de centre.
2. Els responsables de lassessorament i el suport necessaris per a lelaboració, laplicació i el seguiment dels projectes lingüístics de centre són la Inspecció dEducació i el personal assessor tècnic docents en làmbit de leducació plurilingüe.
Article 32. Inspecció dEducació
Pel que fa a làmbit daquest decret, la Inspecció dEducació té les funcions següents:
1. Garantir, a través de la supervisió i el control, el compliment daquest decret i de les normes legals que sen deriven.
2. Avaluar i assessorar els processos de gestió dels equips directius respecte al Projecte lingüístic de centre, posar de manifest les possibles deficiències observades i proposar les millores oportunes.
3. Vetlar per la correcta aplicació de la normativa dexempcions de Valencià i evitar actuacions que dificulten que lalumnat assolisca els objectius lingüístics determinats en aquest decret.
4. Supervisar el Projecte lingüístic de centre i informar-hi.
5. Fer el seguiment de laplicació dels programes, detectant necessitats i proposant actuacions dassessorament i formació.
6. Supervisar, des del punt de vista legal, pedagògic i organitzatiu, el funcionament del Programa deducació plurilingüe dinàmic en els centres educatius i la concreció daquest en el Projecte lingüístic de centre.
7. Participar en lavaluació dels projectes lingüístics dels centres.
8. Supervisar la pràctica docent per millorar-la de manera contínua, especialment en allò que fa referència a laplicació dels enfocaments didàctics plurilingües.
Article 33. Personal assessor tècnic docent en matèria deducació plurilingüe
Dacord amb el que disposa larticle 9.4.i del Decret 155/2015, de 18 de setembre, del Consell, pel qual aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria dEducació, Investigació, Cultura i Esport, el personal assessor tècnic docent en matèria deducació plurilingüe depenen, orgànicament i funcionalment, del servei competent en matèria deducació plurilingüe, dins de lAdministració educativa. Les seues funcions són les següents:
1. Informar les famílies i la comunitat educativa sobre les característiques, els avantatges i les exigències de leducació plurilingüe i intercultural, i sobre la necessitat i les vies de participació de les famílies en la concreció, aplicació i seguiment dels projectes lingüístics de centre.
2. Assessorar els centres i proporcionar-los tot el suport tècnic necessari en lelaboració, aplicació i seguiment dels projectes lingüístics.
3. Planificar i dur a terme activitats dassessorament metodològic, sobretot en els centres, pel que fa a lensenyament de llengües i, especialment, als enfocaments plurilingües.
4. Proposar i dur a terme activitats dinnovació en lensenyament de llengües i en la planificació, aplicació i seguiment de programes plurilingües i interculturals.
5. Col·laborar amb la Inspecció dEducació en el seguiment dels projectes lingüístics de centre.
6. Donar a conéixer les particularitats i característiques pròpies del Programa deducació plurilingüe dinàmic.
7. Elaborar material de suport per al correcte desenvolupament del programa deducació plurilingüe i presentar-lo al professorat.
8. Detectar necessitats de materials curriculars i de suport per a la correcta aplicació del Projecte lingüístic de centre i per la difusió del Programa deducació plurilingüe dinàmic.
CAPÍTOL VII
El professorat
Article 34. Acreditació del coneixement de llengües: requisits específics per als llocs docents
1. Lacreditació del nivell de coneixement de valencià i castellà del professorat que assegure la competència suficient per a realitzar tasques docents és dun nivell C1, dacord amb el Marc europeu comú de referència per a les llengües.
2. Lacreditació del nivell de coneixement danglés del professorat que assegure la competència suficient per a vehicular àrees és dun nivell C1 dacord amb el Marc europeu comú de referència per a les llengües.
3. Pel que fa a la competència didàctica, cal acreditar per a tots els llocs de treball el coneixement i domini de la metodologia mínima necessària per al desenvolupament adequat daquest model educatiu, desplegada en larticle 24 daquest decret.
Article 35. Capacitació del professorat
La conselleria competent en matèria deducació regularà la capacitació del professorat dels nivells densenyament no universitari per a impartir àrees, matèries o mòduls no lingüístics en valencià, en anglés i en altres llengües. En tot cas, la capacitació inclourà les competències lingüístiques i didàctiques esmentades en larticle anterior.
Article 36. Formació per a laplicació del Programa deducació plurilingüe dinàmic
1. La conselleria competent en matèria deducació vetlarà perquè els plans destudi de les universitats públiques i privades i els plans de formació de lAdministració educativa proporcionen, respectivament, la formació inicial i la formació contínua òptimes al professorat perquè es complisquen els requisits daplicació i el desplegament complet del programa deducació plurilingüe i intercultural que es regula en aquest decret. Cal garantir:
a) Lassoliment del domini adient en les llengües oficials, valencià i castellà, com també, obligatòriament, en una llengua estrangera, preferentment langlés, segons el que estableix larticle 34 daquest decret. Opcionalment, el domini adequat daltres llengües estrangeres curriculars.
b) Coneixements suficients sobre els contextos socials, sociolingüístics i polítics en què funcionen les llengües i les cultures, i els condicionants que aquests contextos imposen a leducació lingüística plurilingüe i intercultural.
c) La formació didàctica específica que requereix un model deducació plurilingüe atenent les competències didàctiques referides anteriorment.
d) El coneixement sobre planificació educativa i sobre organització i gestió dels centres, necessaris per a la participació democràtica en la construcció, aplicació i avaluació de leducació plurilingüe i intercultural.
2. La formació contínua és un dret i un deure del professorat i és responsabilitat de lAdministració educativa. La conselleria competent en matèria deducació garantirà una oferta formativa institucional i afavorirà que tot el professorat hi accedisca a través de programes que sajusten a les necessitats lingüístiques i didàctiques daquest model educatiu plurilingüe i a les condicions laborals del professorat. Aquest darrer fet implica que loferta formativa pot tindre lloc tant fora com dins del centre i també en modalitat virtual. La formació tindrà caràcter teoricopràctic i estarà eminentment orientada al foment de projectes de recerca i acció, a lintercanvi dexperiències reeixides i a la generació de recursos i materials fonamentats i dacord amb les últimes perspectives metodològiques i didàctiques en matèria deducació plurilingüe i intercultural.
3. La conselleria competent en matèria deducació crearà una plataforma específica que servisca tant com a repositori de recursos didàctics com per a la formació permanent del professorat.
CAPÍTOL VIII
Lavaluació global del model lingüístic educatiu
Article 37. Finalitat de lavaluació global del model lingüístic educatiu valencià
Aquesta avaluació la realitzarà lAdministració educativa i tindrà com a finalitats:
1. Comprovar el grau de compliment dels objectius proposats.
2. Millorar la qualitat de leducació plurilingüe i intercultural que proporciona.
3. Adequar la política lingüística educativa a les necessitats de la societat.
4. Optimitzar els recursos del sistema educatiu i augmentar-ne leficàcia i la transparència.
5. Facilitar la incorporació dinnovacions en els processos metodològics, organitzatius i de funcionament.
6. Introduir canvis per a millorar el model lingüístic educatiu.
Article 38. Àmbit dactuació
Lavaluació global del model sha daplicar a tots els àmbits que regula aquest decret: els resultats de lalumnat; leficàcia dels nivells del Programa deducació plurilingüe dinàmic; la idoneïtat dels enfocaments metodològics; ladequació de lacreditació del coneixement de llengües per a laccés a la docència i de la formació inicial i contínua del professorat; lavanç de lús vehicular del valencià, de langlés i daltres llengües estrangeres, com també lús social i institucional del valencià dins el sistema educatiu; el funcionament dels centres; la implantació de leducació plurilingüe i intercultural definida en aquest decret, i el funcionament de la mateixa Administració pel que fa al suport al model lingüístic educatiu valencià.
Article 39. Temporalitat
Lavaluació global per part de lAdministració educativa sha de fer almenys cada quatre cursos escolars. Tot i amb això, sempre que la Conselleria ho considere convenient, pot fer una avaluació sobre determinats aspectes del model lingüístic educatiu per a detectar insuficiències i introduir-hi millores.
Article 40. Organització de lavaluació
1. Dacord amb allò que disposa larticle 22 daquest decret, almenys cada quatre cursos escolars, la direcció general competent en matèria de política educativa i avaluació, durà a terme lavaluació global del model educatiu. També serà lòrgan competent cada vegada que shaja defectuar una avaluació diagnòstica.
2. Els centres educatius i totes les direccions generals de la conselleria competent en matèria deducació han de col·laborar en la planificació i aplicació de les avaluacions.
Article 41. Resultats de lavaluació
1. Vist linforme definitiu davaluació de la direcció general competent en matèria de política educativa i avaluació, la conselleria competent en matèria deducació donarà difusió als resultats de les avaluacions de la manera que es determine reglamentàriament.
2. A partir dels resultats de les avaluacions, la conselleria competent en matèria deducació farà els canvis necessaris a tots els nivells del model lingüístic educatiu per tal que els objectius i nivells bàsics de referència proposats puguen ser assolits per tot lalumnat en totes les etapes i modalitats densenyament.
3. Els resultats de les avaluacions no sutilitzaran per a establir rànquings de centres.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Aplicació daquest decret a altres ensenyaments del sistema educatiu
1. La conselleria competent en matèria deducació determinarà reglamentàriament, mitjançant decret, la presència en lensenyament de les llengües curriculars i la proporció de lús vehicular daquestes, en el primer cicle de lEducació Infantil, en els centres dEducació Especial i en els ensenyaments de règim especial.
2. La conselleria competent promourà que les universitats públiques i privades asseguren al seu alumnat la possibilitat de continuar ladquisició de més competències lingüístiques, almenys en valencià, castellà i anglés, en sintonia amb aquest decret, per tal de fomentar leducació plurilingüe com un avantatge per a la competitivitat, mobilitat i ocupabilitat com a mitjà per a reforçar el diàleg intercultural.
Segona. Primer cicle dEducació Infantil en centres dEducació Infantil i Primària
Aquells centres que tinguen autoritzades unitats dInfantil de 2 anys del 1r cicle dEducació Infantil han daplicar en aquestes unitats el mateix itinerari que tinguen aprovat per al 1r nivell del segon cicle dEducació Infantil.
Tercera. Enfocaments globalitzats
Els centres o grups que utilitzen una metodologia de treball per projectes o qualsevol altra metodologia amb plantejaments globalitzats han de respectar en tot cas la proporció entre les llengües del seu projecte lingüístic, tant pel que fa al tractament de les llengües com a àrea com pel que fa a lús vehicular daquestes.
Quarta. El Programa deducació plurilingüe dinàmic i el currículum
1. LAdministració educativa, en les elaboracions dels currículums prescriptius de llengües de les diferents etapes, tindrà en compte les característiques del Programa deducació plurilingüe dinàmic.
2. LAdministració educativa tindrà en consideració la incorporació del llenguatge acadèmic i altres elements del tractament integrat de llengües i continguts en el currículum de les diferents àrees no lingüístiques en lelaboració del currículum prescriptiu.
Cinquena. Certificació de llengües a lalumnat
1. La conselleria competent en matèria de política lingüística certificarà els nivells de competència lingüística en valencià i anglés adquirits dacord amb els diferents nivells cursats.
2. En lexpedient acadèmic de lalumnat constarà el nivell del programa plurilingüe dinàmic seguit en cada curs acadèmic.
3. En acabar lEducació Primària en el nivell avançat se certificarà un nivell A1 en anglés i un nivell A2 en valencià.
En acabar lEducació Secundària Obligatòria en el nivell Intermedi se certificarà un nivell A1 en anglés i un nivell B1 en valencià. En el nivell avançat se certificarà un nivell A2 en anglés i un nivell B2 en valencià.
En acabar el Batxillerat en el nivell intermedi se certificarà un nivell A2 en anglés i un nivell B2 en valencià. En el nivell avançat se certificarà un nivell B1 en anglés i un nivell C1 en valencià.
Per a rebre les certificacions que es determinen en aquest article caldrà que lalumne haja seguit un mateix nivell durant tots els cursos de letapa educativa i que haja superat les àrees lingüístiques.
4. La conselleria competent en matèria deducació pot regular els mecanismes perquè lalumnat puga acreditar els coneixements de llengües al final de cada una de les etapes a través de les proves dacreditació que sestablisquen.
5. La conselleria competent en matèria deducació regularà el procediment dacreditació de lalumnat que no complisca els requisits de lapartat 4.
Sisena. Col·laboració amb altres organismes i entitats
La conselleria competent en matèria deducació establirà convenis de col·laboració amb aquelles entitats de prestigi reconegut per a la dinamització de leducació plurilingüe i intercultural a la Comunitat Valenciana tant dins dels centres com, especialment, entre les famílies i la comunitat educativa.
Setena. Mitjans de comunicació
1. Per tal de promoure, duna banda, els valors educatius i lingüístics que contribuïsquen al desenvolupament de la Comunitat Valenciana, a la cohesió social i territorial i, de laltra, el coneixement i lús de llengües estrangeres, especialment de langlés, se signaran els convenis necessaris amb la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació i amb altres mitjans de comunicació presents al territori valencià, per tal dimplementar activitats que reforcen el coneixement de les llengües que regula el present decret.
2. Es promourà la programació i producció daudiovisual en valencià, la versió original subtitulada i els continguts audiovisuals en llengua estrangera adaptats a les necessitats de les diferents etapes educatives.
Huitena. Equivalències
Els centres dInfantil i Primària han de triar un nivell igual o superior al programa plurilingüe que ja aplicaven en el moment dentrada en vigor daquest decret, dacord amb el quadre dequivalències de lannex XI.
Novena. Incidència pressupostària
La implementació i el desplegament daquest decret no poden tindre cap incidència en la dotació dels capítols de despesa assignats a la Conselleria dEducació, Investigació, Cultura i Esport, i en tot cas han de ser atesos amb els mitjans personals i materials que aquesta tinga assignats. Aquest decret no preveu la creació dunitats específiques. Lefecte daquest decret pot suposar, en tot cas, una redistribució de funcions, per la qual cosa no pot comportar increment de cost econòmic ens els pressupostos de les conselleries.
Desena. Llibres de text i materials curriculars
Per a donar resposta al que estableix larticle 25.3 daquest decret, els centres públics que participen en el programa Xarxa Llibres, regulat per lOrdre 26/2016, de 13 de juny, de la Conselleria dEducació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula el programa de reutilització, reposició i renovació de llibres de text i material curricular, a través de la creació i posada en funcionament de bancs de llibres de text i material curricular en els centres públics i privats concertats de la Comunitat Valenciana, i es determinen les bases reguladores de les subvencions destinades a centres docents privats concertats i centres docents de titularitat de corporacions locals, renovaran els llibres de text dacord amb allò que disposa lordre esmentada. En el cas dels centres privats concertats i els centres de titularitat de corporacions locals, aquesta disposició és de caràcter voluntari.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera. Calendari dimplantació i normativa aplicable fins a la implantació del Programa deducació plurilingüe dinàmic
1. Aquest decret simplantarà de manera progressiva dacord amb el calendari següent: curs 2017-2018, Educació Infantil; curs 2018-2019, Educació Primària: 1r i 2n; curs 2019-2020, Educació Primària: 3r i 4t; curs 2020-2021, Educació Primària: 5é i 6é; curs 2021-2022, ESO: 1r i 2n, FBPA: cicle 1 i GES 1; curs 2022-2023, ESO: 3r i 4t, FP bàsica i FBPA: GES 2; curs 2023-2024, Batxillerat i cicles formatius de Formació Professional.
2. Els programes plurilingües regulats en aquest decret han destar implantats, en tot cas, en els cursos escolars i per als nivells i etapes que concreta el punt 1 daquest article. No obstant això, sen pot anticipar la implantació a altres nivells educatius quan ho preveja el calendari del seu projecte lingüístic, amb lautorització prèvia corresponent per part de la conselleria competent en matèria deducació.
3. La conselleria competent en matèria deducació pot autoritzar un calendari més flexible a aquells centres que vulguen aplicar un nivell més avançat del que estan aplicant en el moment de la publicació daquest decret o tinguen un programa experimental en matèria deducació plurilingüe.
4. Fins a la implantació del Programa deducació plurilingüe dinàmic en cada nivell educatiu, dacord amb el calendari daplicació daquest decret, en els nivells no afectats cal aplicar els programes bilingües i plurilingües regulats per les disposicions normatives vigents en la data dentrada en vigor daquest decret.
a) En Primària, el Programa plurilingüe densenyament en valencià (PPEV) o el Programa plurilingüe densenyament en castellà (PPEC), regulats pel Decret 127/2012, de 3 dagost, del Consell, pel qual es regula el plurilingüisme en lensenyament no universitari a la Comunitat Valenciana.
b) En Secundària, el Programa densenyament en valencià i el Programa dincorporació progressiva, dacord amb larticle 102 de lannex del Decret 234/1997, de 2 de setembre, del Govern Valencià, pel qual saprova el Reglament orgànic i funcional dels instituts dEducació Secundària.
c) Els centres dEducació Secundària que tinguen autoritzat lavançament de laplicació dun programa plurilingüe regulat pel Decret 127/2012, de 3 dagost, del Consell, pel qual es regula el plurilingüisme en lensenyament no universitari a la Comunitat Valenciana, han daplicar el Programa plurilingüe densenyament en valencià o el Programa plurilingüe densenyament en castellà fins a lautorització del nou nivell del Programa deducació plurilingüe dinàmic.
Segona. Acreditació de la competència lingüística en anglés
Fins al curs acadèmic 2026-2027 el coneixement suficient danglés previst en larticle 34 daquest decret és un B2, dacord amb el Marc europeu comú de referència per a les llengües.
Tercera. Correspondència dels nivells amb els regulats pel Decret 127/2012
Fins a laprovació del nou Projecte lingüístic de centre, els centres educatius han daplicar els programes plurilingües que tinguen implantats en el moment de lentrada en vigor dacord amb el PLC autoritzat fins el moment. El PPEV sassimilarà als nivells avançats i el PPEC sassimilarà als nivells bàsics o intermedis dacord amb el que queda establit en lannex XI.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Derogació normativa
1. Es deroguen les següents disposicions:
Ordre de 19 de maig de 2009, de la Conselleria dEducació, per la qual sestableix lorganització, estructura i funcionament dun programa experimental plurilingüe a la Comunitat Valenciana.
Ordre 19/2011, de 5 dabril, de la Conselleria dEducació, per la qual sestableix la Xarxa de centres docents plurilingües a la Comunitat Valenciana.
Decret 127/2012, de 3 dagost, del Consell, pel qual es regula el plurilingüisme en lensenyament no universitari a la Comunitat Valenciana.
Ordre 88/2014, de 9 de desembre, de la Conselleria dEducació, Cultura i Esport, per la qual es desplega el procediment dautorització del Projecte lingüístic de centre establert en el Decret 127/2012, de 3 dagost, del Consell, pel qual es regula el plurilingüisme en lensenyament no universitari a la Comunitat Valenciana.
2. Així mateix, queden derogades totes les disposicions del mateix rang o dun rang inferior que soposen a allò que sha disposat en aquest decret.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Desenvolupament reglamentari
Sautoritza la persona titular de la conselleria competent en matèria deducació perquè dicte les disposicions necessàries per a laplicació i el desenvolupament daquest decret.
Segona. Programes experimentals
La conselleria competent en matèria deducació podrà autoritzar programes plurilingües experimentals innovadors que tracten davançar en laplicació del model plurilingüe del nostre sistema educatiu.
Tercera. Entrada en vigor
Aquest decret entrarà en vigor lendemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 27 de gener de 2017
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
El conseller dEducació, Investigació, Cultura i Esport,
VICENT MARZÀ IBÁÑEZ