ORDE de 27 de maig de 2008, de la Conselleria d'Educació, per la qual es regulen les matèries optatives en l'educació secundària obligatòria. [2008/7244]
(DOGV núm. 5783 de 12.06.2008) Ref. Base de dades 007127/2008
-
Anàlisi jurídica
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Educació Grup temàtic: Legislació, Reglamentació Matèries: Educació Descriptors: Temàtics: legislació escolar, programa d'ensenyament, planificació educativa, ensenyament secundari, ensenyament obligatori , Ensenyament Secundari Obligatori
ORDE de 27 de maig de 2008, de la Conselleria d'Educació, per la qual es regulen les matèries optatives en l'educació secundària obligatòria. [2008/7244]
El Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual s'establixen les ensenyances mínimes corresponents a l'educació secundària obligatòria (BOE núm. 5, de 05.01.07), en l'article 4.6, establix que, en el conjunt dels tres primers cursos, els alumnes podran cursar alguna matèria optativa d'acord amb el marc que establisquen les administracions educatives; així mateix, en l'article 5.6 i en relació amb l'organització de quart curs d'educació secundària obligatòria, disposa que els alumnes podran cursar una o més matèries optatives d'acord amb el marc que establisquen les administracions educatives.
El Decret 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual s'establix el currículum de l'educació secundària obligatòria a la Comunitat Valenciana (DOCV núm. 5.562, de 24.07.07), dictamina, en els articles 6 i 7, que la conselleria competent en matèria d'educació ordenarà l'oferta de les matèries optatives al llarg de l'etapa i n'establirà el currículum i les condicions per a l'elecció per part de l'alumnat.
Les noves previsions normatives per a l'educació secundària obligatòria, juntament amb l'experiència acumulada al llarg dels anys en què s'ha impartit esta etapa educativa, aconsellen la reestructuració de les matèries optatives. D'esta manera, fins i tot mantenint bàsicament la funció i les característiques que han tingut, se'ls assigna una presència diferent en l'etapa, que necessàriament porta a la valoració de cada una. Cal, així mateix, l'actualització d'alguna d'estes matèries per a adequar-la millor a la nova estructura de l'etapa, a les necessitats les alumnes i els alumnes i a l'evolució dels camps de coneixements en què es basen.
L'optativitat s'introduïx en el currículum en un moment en què els interessos de l'alumnat es manifesten de forma diferenciada per a cada alumne i cada alumna. Les matèries optatives són una ferramenta fonamental per a conciliar la formació comuna i l'atenció a la diversitat i proporcionen una varietat d'opcions per a adaptar els processos d'ensenyança i aprenentatge a la complexitat pròpia de l'etapa associada a la varietat i evolució dels jóvens en estes edats.
Per tot això, facultat per la disposició final primera del Decret 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual s'establix el currículum de l'educació secundària obligatòria en la Comunitat Valenciana i, en virtut de les competències que m'atribuïx l'apartat e) de l'article 28 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell,
ORDENE
Article 1. Objecte i àmbit d'aplicació
1. Esta orde té com a objecte regular les matèries optatives, ordenar-ne l'oferta al llarg de l'educació secundària obligatòria i establir-ne el currículum, així com les condicions per a l'elecció per part de l'alumnat.
2. La present orde s'aplicarà en els centres docents públics i privats que, degudament autoritzats, impartisquen educació secundària obligatòria i estiguen ubicats en l'àmbit territorial de gestió de la Comunitat Valenciana.
Article 2. Característiques i finalitat
1. Els centres educatius que impartisquen ensenyances d'educació secundària obligatòria en la Comunitat Valenciana oferiran a l'alumnat matèries optatives d'acord amb el que preveuen els articles 6 i 7 del Decret 112/2007, de 20 de juliol, i amb el que s'establix la present orde.
2. L'oferta de matèries optatives prevista per a tots els cursos de l'educació secundària obligatòria és una via ordinària d'atendre a la diversitat des del currículum. L'oferta de matèries optatives haurà de respondre als diferents interessos, motivacions i necessitats de l'alumnat, ampliar la seua orientació, facilitar la seua transició a la vida activa i contribuir a l'adquisició de les competències bàsiques i a la consecució dels objectius generals de l'etapa.
3. A fi de respondre a les finalitats exposades en el punt anterior, l'oferta de matèries optatives, en cada curs i al llarg de l'etapa, haurà de ser diversa i equilibrada entre els diferents àmbits del saber, i contribuirà a ampliar l'oferta educativa dels centres docents.
Article 3. Oferta
L'oferta de matèries optatives que els centres docents proposen al seu alumnat s'ajustarà al catàleg següent:
1.Matèries optatives d'oferta obligada. Tots els centres docents inclouran en la seua oferta de matèries optatives:
1.1. Segona llengua estrangera i Informàtica, en tots els cursos de primer a tercer.
1.2. Optativa instrumental: Taller de llengua: Castellà; Taller de llengua: Valencià; Taller de Matemàtiques, en primer i segon curs.
1.3. Cultura clàssica i Orientació i iniciació professionals, en tercer curs.
1.4. Treball monogràfic d'investigació, en quart curs.
El currículum d'estes matèries s'establirà d'acord amb el que s'ha indicat en l'annex I d'esta orde.
2. Matèries optatives d'oferta general. Els centres docents podran augmentar l'oferta de matèries optatives en funció de les seues possibilitats organitzatives i dels seus recursos disponibles per a atendre adequadament les necessitats i els interessos del seu alumnat, amb la incorporació a l'oferta obligada d'alguna de les matèries optatives següents:
2.1. En primer curs, Taller de Música, Comunicació audiovisual.
2.2. En segon curs, Taller de disseny, Taller de Tecnologies.
2.3. En tercer curs, Dramatització/Teatre, Educació mediambiental, Taller del geògraf i de l'historiador, El laboratori de Biologia i Geologia, El laboratori de Física i Química, Optativa instrumental (Taller de Matemàtiques, Taller de llengua: Castellà, Taller de llengua: Valencià), Taller de llengua estrangera i Sector turístic en la Comunitat Valenciana.
El currículum d'estes matèries és el que figura en l'annex II de la present orde.
3. Matèries optatives de disseny propi. Els centres docents podran sol·licitar, a més, l'autorització per a impartir en tercer curs matèries optatives d'iniciació professional vinculades a les ensenyances de formació professional del centre o del seu entorn productiu. El procediment de sol·licitud, supervisió i autorització serà el que establix l'article set de la present orde. En tot cas, esta oferta estarà condicionada a les possibilitats organitzatives i a la disponibilitat de recursos del centre.
Article 4. Elecció de matèria
1. L'alumnat cursarà una matèria optativa del catàleg de matèries previst en l'article 3 d'esta orde en cada un dels quatre cursos de l'educació secundària obligatòria.
2. Els tutors i les tutores, amb el suport del departament d'orientació del centre o de qui tinga atribuïdes les seues funcions, assessoraran els alumnes i les alumnes en l'elecció de les matèries optatives, per mitjà dels plans d'acció tutorial i d'orientació acadèmica i professional, a fi que estes responguen als seus interessos, les seues capacitats i les seues necessitats formatives.
3. En els casos en què un alumne o una alumna haja de repetir curs podrà canviar de matèria optativa.
4. En primer i segon els alumnes i les alumnes cursaran la matèria optativa de Segona llengua estrangera o Informàtica, llevat que presenten dificultats d'aprenentatge, i en este cas cursaran una matèria optativa instrumental: Taller de llengua: Castellà, Taller de llengua: Valencià, i Taller de Matemàtiques. No obstant això, amb l'autorització de la direcció del centre i atenent a les especials característiques de l'alumnat, podran cursar una altra matèria optativa diferent d'acord amb l'oferta del centre.
5. En tercer curs, els alumnes i les alumnes triaran una matèria optativa d'entre les que oferisca el centre i estiguen previstes en l'article 3 de la present orde. En quart curs, l'alumnat cursarà el projecte de Treball monogràfic d'investigació.
6. L'alumnat no podrà estudiar la mateixa optativa en més d'un curs d'educació secundària obligatòria, excepte les matèries d'oferta obligada: Segona llengua estrangera, Informàtica i Optativa instrumental.
Article 5. Grups
En els centres públics, el nombre de grups que es constituïsquen per a cursar matèries optatives no podrà superar, en cada un dels cursos de l'etapa, el doble dels grups constituïts per al desenrotllament de les matèries troncals del currículum.
Article 6. Selecció de matèries
1. El claustre del professorat establirà els procediments necessaris per a conéixer el tipus de matèries optatives que millor s'adapten a les característiques de l'alumnat del centre. Els procediments establits constaran en el projecte educatiu del centre.
2. Els centres seleccionaran la relació de matèries optatives d'oferta general que oferiran a l'alumnat en cada curs tenint en compte els criteris següents:
a) Adequació a les característiques del centre i a la diversitat de l'alumnat considerant, si és el cas, les necessitats derivades de:
- Les modalitats de batxillerat i els cicles formatius de grau mitjà que impartix el centre.
- Les distintes necessitats educatives que es deriven de la diversitat dels alumnes.
b) Contribució a la consecució dels objectius de l'etapa.
c) Contribució al projecte de normalització lingüística del centre.
d) Qualificació del professorat que es compromet a desenrotllar l'optativa, garantia de permanència en el centre i disponibilitat horària en el departament a què pertany.
e) Adequació del material didàctic del que es disposa.
f) Possibilitats organitzatives i disponibilitat de recursos.
g) Altres, que completen els criteris anteriors, a juí del claustre de professors.
3. Una vegada decidida l'oferta de matèries optatives que es realitzarà en cada un dels cursos de l'etapa, els departaments didàctics elaboraran les programacions corresponents.
Article 7. Matèries de disseny propi
1. L'oferta de matèries optatives d'iniciació professional, de disseny propi dels centres, tant públics com privats, requerirà l'autorització prèvia de la Direcció General competent en matèria d'ordenació i centres docents, vista la proposta de la Direcció Territorial competent en matèria d'educació.
2. En els centres públics i privats concertats les sol·licituds d'autorització les realitzarà el director o el titular, respectivament, a proposta del claustre de professors, vist l'informe dels departaments i després de l'oportuna aprovació per part del consell escolar. En els centres privats no concertats la sol·licitud la realitzarà el titular.
3. Les dites sol·licituds es presentaran en les respectives direccions territorials competents en matèria d'educació o en qualsevol de les formes previstes en l'article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, al llarg del mes de gener anterior al començament del curs en què es desitge iniciar les dites ensenyances i s'acompanyaran d'una memòria en què s'incloga:
a) Criteris que n'han justificat la selecció.
b) Currículum de la matèria, que inclourà, almenys, els apartats següents: introducció, contribució a l'adquisició de les competències bàsiques, objectius, continguts i criteris d'avaluació.
c) Materials i mitjans didàctics de què es disposa per al desenrotllament de les matèries proposades.
d) Professor o professora del centre, preferentment amb destí definitiu, que se'n responsabilitzarà del desenrotllament; qualificació per a impartir-la i disponibilitat horària dins del departament.
Article 8. Supervisió de matèries optatives i autorització de matèries de disseny propi
1. La Inspecció Educativa supervisarà tant la selecció de matèries optatives de l'oferta general que realitzen els centres com les sol·licituds de matèries optatives de disseny propi, d'acord amb els criteris establits en els articles cinc, sis i set d'esta orde i comunicarà de forma expressa als directors o titulars dels centres les modificacions que, si és el cas, hagen d'introduir en la seua proposta i el termini de què disposen per a això i elaborarà un informe al director territorial, tot això en els terminis que marquen les instruccions que es dicten a este efecte.
2. En el cas de les matèries optatives de disseny propi, les Direccions Territorials competents en matèria d'educació proposaran, abans del 15 de març de cada curs acadèmic, el que procedisca autoritzar per al curs següent a la Direcció General competent en matèria d'ordenació i centres docents, perquè resolga respecte a l'autorització.
3. Les matèries optatives de disseny propi dels centres, autoritzades per la Direcció General, podran impartir-se en els cursos successius sense necessitat nova autorització, fins que no es modifiquen les condicions en les quals van ser autoritzades.
Article 9. Alumnes per grup
1. En els centres públics i privats concertats, les matèries optatives de disseny propi i d'oferta general autoritzades només podran ser impartides si hi ha un nombre mínim de 15 alumnes matriculats. En el cas de les matèries d'oferta obligada per part dels centres, no serà necessari un nombre mínim d'alumnes matriculats per a la seua impartició, sempre que hi haja disponibilitat horària del professorat i no supose un augment de la plantilla prevista.
2. Excepcionalment, es podran impartir les matèries optatives a un nombre menor d'alumnes del que s'ha establit amb caràcter general, quan les peculiaritats del centre així ho requerisquen, o circumstàncies especials així ho aconsellen, amb l'autorització de la Direcció General competent en matèria d'ordenació i centres docents.
Article 10. Currículum i programació
1. Els departaments de Castellà: llengua i literatura; Valencià: llengua i literatura i de Matemàtiques es responsabilitzaran de la matèria optativa instrumental corresponent i dissenyaran les programacions d'acord amb les orientacions curriculars de l'annex I. Per a esta programació tindran en compte les necessitats educatives detectades en els alumnes i les alumnes i les programacions de les matèries respectives del curs corresponent i anteriors, incloent-se, si és necessari i a estos efectes, el que corresponga a l'educació primària. Esta programació serà adaptada pels professors i les professores que impartisquen estes matèries a les necessitats específiques del seu alumnat, amb la finalitat que puga assolir els objectius fixats per a cada una de les respectives matèries. En tot cas, els dits departaments hauran d'establir criteris d'avaluació que guarden coherència entre la matèria optativa a cada un d'ells adscrita i la corresponent matèria instrumental.
2. En els centres públics, els departaments didàctics que es responsabilitzen de la impartició de les matèries optatives dissenyades pels centres i autoritzades per l'administració educativa seran els responsables, així mateix, d'elaborar-ne el currículum. Esta mateixa responsabilitat s'atribuïx en els centres privats a les professores i els professors encarregats d'impartir-les.
Article 11. Planificació i incorporació de l'alumnat
1. Amb caràcter general, la planificació de les matèries optatives serà de curs, excepte les relatives a la Segona llengua estrangera, la Informàtica i les optatives corresponents a les matèries instrumentals que es programaran per a primer, segon i tercer.
2. Els alumnes i les alumnes podran optar per cursar l'optativa de Segona llengua estrangera des de l'inici de l'etapa, o bé incorporar-se en qualsevol dels cursos. Sempre que les possibilitats d'organització del centre i la disponibilitat horària del professorat ho permeten s'organitzaran els grups per nivells de competència. En cas contrari, el professor o la professora de la matèria adoptarà les mesures educatives complementàries més idònies perquè els alumnes i les alumnes puguen assolir els objectius previstos.
3. L'alumnat no podrà canviar a una Segona llengua estrangera diferent de la iniciada al començament de l'etapa. Correspon al director del centre, assessorat pel departament corresponent, valorar amb caràcter excepcional, una vegada estudiades les justificacions presentades per les alumnes i els alumnes o els seus representants legals, si hi ha raons fonamentades que feren justificable el canvi.
Article 12. Impartició de matèries instrumentals
1. La impartició de les matèries optatives corresponents a les matèries instrumentals es podrà organitzar, depenent de l'organització i disponibilitat del centre, de manera que l'alumnat que ho precise reba, de forma simultània o successiva al llarg dels tres cursos, suport per a superar les seues dificultats d'aprenentatge de Castellà: llengua i literatura, Valencià: llengua i literatura i Matemàtiques. En tot cas, la suma dels temps dedicats a estes matèries haurà de coincidir amb l'horari total de les matèries optatives en cada curs.
2. La proposta d'inclusió en les optatives corresponents a les matèries instrumentals serà realitzada, abans del començament del curs o durant el primer trimestre, pel departament d'orientació del centre, o per qui tinga atribuïdes les seues funcions, basant-se en el coneixement que, sobre el desenrotllament del procés d'aprenentatge de l'alumnat i sobre les dificultats sorgides al llarg del mateix, puguen aportar els informes dels tutors i les tutores o els informes d'aprenentatge que s'hauran elaborat al finalitzar el tercer cicle de l'educació primària.
3. L'alumnat que haja cursat en primer o en segon una matèria optativa instrumental podrà incorporar-se, a l'inici del segon curs, a les ensenyances d'una Segona llengua estrangera, Informàtica o a una altra matèria optativa, sempre que a juí de l'equip educatiu, assessorat pel departament d'orientació, o per qui tinga atribuïdes les seues funcions, els alumnes i les alumnes hagen superat les dificultats d'aprenentatge detectades en el seu moment.
Article 13. Treball monogràfic d'investigació
1. Per a l'elecció per l'alumnat del Treball monogràfic d'investigació en quart curs, els centres realitzaran una oferta que permeta triar d'entre, almenys, tres camps de coneixement.
2. El Treball monogràfic d'investigació tindrà caràcter individual, encara que es puga treballar en grup, i es podrà elaborar, a més dels idiomes oficials de la Comunitat Valenciana, en una de les llengües estrangeres que oferisca el centre.
3. El Treball monogràfic d'investigació es durà a terme, preferentment, davall l'orientació d'un dels professors del grup, que es farà càrrec també del seu seguiment i la seua avaluació. El desenrotllament del Treball monogràfic d'investigació i la seua avaluació s'ajustaran a les especificacions arreplegades en l'annex I.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera
En relació amb la convalidació de matèries optatives amb les relatives a les ensenyances professionals de música i dansa, caldrà ajustar-se al que disposa la normativa vigent.
Segona
1. De conformitat amb el que disposa l'annex XI de l'Orde de 14 de juny de 2000, de la conselleria de Cultura i Educació, per la qual es regula la implantació dels programes formatius dirigits a la formació de persones adultes establits en els annexos I i III del Decret 220/1999, de 23 de novembre, del Govern Valencià, i per la qual es dicten instruccions per a l'organització i el funcionament dels centres públics de formació de persones adultes de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 3.781, de 28.06.00), en el cicle II de la Formació Bàsica de Persones Adultes s'impartiran tres mòduls optatius. Segons les seues possibilitats organitzatives, els centres de Formació de Persones Adultes oferiran, almenys, tres d'entre les matèries optatives que figuren en la present orde.
2. Per a impartir mòduls optatius diferents de les matèries optatives que es proposen en la present orde, els centres de Formació de Persones Adultes hauran de ser autoritzats per la Direcció General competent en matèria d'ordenació i centres docents, segons el procediment establit a este efecte en l'apartat quatre, punt 3.3.1.2 i següents de la mencionada Orde de 14 de juny de 2000, de la conselleria de Cultura i Educació.
Tercera
La implantació de les matèries optatives regulades en esta orde es realitzarà a partir del curs 2008-2009.
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
Única
Per al curs 2008-2009, la presentació de sol·licituds d'autorització de matèries optatives de disseny propi -a què es referix l'article 7.3 de la present orde-, en els registres de les Direcció Territorial competent en matèria d'educació, o en qualsevol de les formes previstes en l'article 38.4 de la Llei 30/1992 de 26 de novembre, finalitzarà el dia 16 de juny de 2008.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única
Queden derogades l'Orde de 9 de maig de 1995 (DOGV de 05.07.95), de la conselleria d'Educació i Ciència, per la qual es regulen les matèries optatives en l'educació secundària obligatòria, així com l'Orde de 29 de juny de 2000 (DOGV de 10.07.00), per la qual es modifica parcialment l'anterior i l'Orde de 31 de maig de 2004 (DOGV de 23.06.04), de la conselleria de Cultura, Educació i Esport, que amplia l'Orde de 9 de maig abans citada. Així mateix queden derogades totes les disposicions que del mateix rang o d'un rang inferior s'oposen al que disposa la present orde.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
La conselleria competent en matèria d'educació dictarà les disposicions necessàries per a la interpretació, aplicació i desenrotllament del que establix esta orde.
Segona. Entrada en vigor
Esta orde entrarà en vigor l'endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
València 27 de maig de 2008
El conseller d'Educació,
ALEJANDRO FONT DE MORA TURÓN
Annex I
Segona llengua estrangera
L'aprenentatge d'una segona llengua estrangera incidix en la formació general i contribuïx específicament al desenrotllament de les capacitats del llenguatge i de la comunicació al mateix temps que prepara l'alumnat per a utilitzar esta llengua en els seus estudis posteriors o en la seua inserció en el món del treball.
Les llengües estrangeres són actualment un element clau en l'afirmació de la identitat europea: una identitat plurilingüe i multicultural. A més, el coneixement de diverses llengües estrangeres afavorix la lliure circulació de persones i facilita la cooperació cultural, econòmica, tècnica i científica entre els països.
L'oportunitat de conéixer diverses llengües estrangeres suposa, en este sentit, poder participar en els camps de les relacions internacionals, de la cultura, de les ciències, de la tècnica i del treball i accedir en un pla d'igualtat amb persones d'altres països a múltiples possibilitats personals i laborals, i preparar-se per a un espai geogràfic en què el domini de diverses llengües contribuirà a un major enteniment entre els pobles.
El Marc comú europeu de referència per a les llengües estrangeres: aprenentatge, ensenyança, avaluació, que va servir de referent per als continguts i criteris d'avaluació de la primera llengua estrangera, ho serà també per a la segona llengua estrangera i, en conseqüència, s'enfocarà el seu aprenentatge cap al seu ús a fi de desenrotllar la competència comunicativa en distints contextos i sota distintes condicions. La dita competència es posa en funcionament quan es realitzen distintes activitats de la llengua que comprenen la comprensió i l'expressió orals i escrites, i s'utilitzen estratègies apropiades per a cada situació.
En l'Educació Secundària Obligatòria, la Segona Llengua Estrangera és una matèria opcional en els tres primers cursos. No obstant això, els alumnes que la cursen poden haver iniciat el seu aprenentatge com a matèria optativa en qualsevol curs o, inclús, en l'Educació Primària. Per això, el currículum per a la segona llengua estrangera ha de ser prou flexible per a ajustar-se a la diversitat de nivells que pot presentar l'alumnat que té la possibilitat d'iniciar-ne i finalitzar-ne l'aprenentatge en qualsevol dels cursos de l'etapa. Per tant, este currículum desenrotlla els nivells bàsics prenent com a referència el currículum general de llengua estrangera que haurà de ser ajustat tenint en compte les característiques de l'alumnat.
D'altra banda, per a optimitzar els aprenentatges de la segona llengua estrangera, cal tindre en compte que, encara que accedisca per primera vegada a estudiar una segona llengua estrangera, l'alumnat ja té uns coneixements lingüístics generals i una competència comunicativa gràcies a l'aprenentatge formal i a l'ús social d'almenys tres llengües -valencià, castellà i una estrangera. A més, compta amb un bagatge de coneixements lingüístics concrets referits als aspectes formals de les tres llengües conegudes i, a més, amb uns hàbits de reflexió i unes estratègies d'aprenentatge que cal rendibilitzar en l'estudi d'esta segona llengua estrangera. Per tant, s'ha de construir l'aprenentatge d'eixa segona llengua estrangera sobre la base de les capacitats que els estudiants ja posseïxen i que d'alguna manera facilitaran l'ensenyança i l'aprenentatge de la nova llengua. Iniciar eixe estudi sense tindre en compte esta situació de partida seria desaprofitar un potencial valuosíssim per a la consecució dels objectius que es pretenen aconseguir.
En línia amb tot l'anterior, la segona llengua estrangera contribuïx al desenrotllament de les competències bàsiques en el mateix sentit i amb la mateixa orientació que ho fa l'estudi de la primera llengua estrangera, el currículum de la qual recull el Decret 112/2007, de 20 de juliol, pel qual s'establix el currículum de l'Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana. Per tant, són vàlides per a la segona llengua estrangera les consideracions fetes sobre la contribució de la primera llengua al desenrotllament de les dites competències.
Especificacions sobre els objectius i els continguts
Les ensenyances d'una segona llengua estrangera han d'anar dirigides a assolir els objectius establits per a la primera, amb la necessària adequació al nivell de partida dels alumnes, en el tercer curs de l'etapa.
En relació amb els continguts, el desenrotllament de la capacitat comunicativa en la segona llengua estrangera suposa treballar les destreses bàsiques de la mateixa manera que amb la primera llengua, en el nivell que corresponga a la situació inicial de l'alumnat. En particular i per a cada un dels blocs en què s'organitza el currículum de Llengua Estrangera, cal fer les consideracions següents, que es referixen a continguts que en tot cas han de tractar-se.
Bloc 1. Comprendre, parlar i conversar
Respecte a les destreses orals: comprendre, parlar i conversar, les alumnes i els alumnes han de ser capaços d'escoltar i comprendre missatges breus relacionats amb les activitats d'aula: instruccions, preguntes, comentaris, etc., així com d'obtindre informació general i especifica en diàlegs i textos orals sobre assumptes quotidians i predicibles. També hauran de desenrotllar les estratègies bàsiques de comprensió de missatges orals, usant el context verbal i no verbal i els coneixements previs sobre la situació.
Aprendran a produir textos orals curts sobre temes quotidians i d'interés personal, amb estructura lògica i amb pronunciació adequada. Seran capaços de respondre adequadament a les informacions requerides pel professor i els companys en les activitats d'aula i participaran en conversacions en parella i en grup dins de l'aula. És important que desenrotllen les estratègies per a superar les interrupcions en la comunicació, fent ús d'elements verbals i no verbals per a expressar-se oralment en les activitats de parella i en grup.
Bloc 2. Llegir i escriure
En relació amb la comprensió de textos escrits, es treballarà la comprensió general i la identificació d'informacions especifiques en diferents tipus de textos adaptats, en suport paper i digital, sobre diversos temes relacionats amb continguts de distints àmbits del coneixement. Així mateix, es desenrotllarà l'ús d'estratègies bàsiques de comprensió lectora: la identificació del tema d'un text pel context visual, l'ús dels coneixements previs sobre el tema, la inferència de significats pel context, per elements visuals, per comparació de paraules o frases semblants a les llengües que coneixen.
Quant a la producció escrita, és important el reconeixement d'algunes de les característiques i convencions del llenguatge escrit i com es diferencia del llenguatge oral. El desenrotllament de l'expressió escrita es realitzarà de manera que permeta arribar a redactar textos curts de forma molt controlada, atenent els elements bàsics de cohesió i les distintes intencions comunicatives. L'ús de les regles bàsiques d'ortografia i de puntuació s'introduirà progressivament i sempre associat a l'ús funcional per a l'èxit d'una comunicació eficaç.
Bloc 3. Reflexió sobre la llengua i el seu aprenentatge
Els alumnes d'esta matèria han tingut ocasió d'incorporar la reflexió sobre la llengua en l'aprenentatge tant de la llengua o llengües pròpies com de la primera llengua estrangera. Esta circumstància permetrà remetre els continguts d'este bloc als coneixements ja estudiats sobre estructures lingüístiques, i centrar-se, d'esta manera, en elements diferenciadors i en tot el que puga ser útil per a comunicar-se i comprendre els altres.
La reflexió sobre l'aprenentatge inclourà, com en la primera llengua estrangera, l'aplicació d'estratègies bàsiques per a recordar, emmagatzemar i revisar vocabulari, i l'ús progressiu de recursos per a l'aprenentatge: diccionaris, llibres de consulta i tecnologies de la informació i la comunicació. A més, s'iniciaran en la reflexió sobre la utilització i el significat de les formes gramaticals adequades a distintes intencions comunicatives. D'altra banda, hauran d'aprendre a autoavaluar-se i corregir les seues produccions orals i escrites i a acceptar l'error com a part del procés d'aprenentatge i mostrar una actitud positiva per a superar-lo.
Bloc 4. Dimensió social i cultural
Finalment, els alumnes han de reconéixer i valorar la segona llengua estrangera com a instrument de comunicació en l'aula, o amb persones d'altres cultures, al mateix temps que valoren l'enriquiment personal que suposa la relació amb persones pertanyents a altres cultures i desenrotllen el respecte cap als parlants de la llengua estrangera. Han d'adquirir coneixements sobre els costums i els trets de la vida quotidiana propis dels països on es parla eixa llengua i mostrar interés per obtindre informacions de tipus històric, geogràfic o literari d'estos països.
Especificacions sobre els criteris d'avaluació
La diversitat de possibles nivells inicials aconsella que l'avaluació es fonamente en el grau d'avanç que s'ha aconseguit a partir de la situació de partida de cada un dels alumnes. En este sentit, els criteris d'avaluació de la primera llengua estrangera han d'utilitzar-se com a referent tant per a la determinació del punt de partida com per a la del nivell final i, en funció d'això, del grau d'avanç experimentat per cada un dels alumnes.
Informàtica
Al llarg de l'últim segle, la tecnologia ha anat adquirint una importància progressiva en la vida de les persones i en el funcionament de la societat. Dins de les diverses tecnologies, destaca la informàtica, o tecnologies de la informació, com a branca que estudia el tractament d'esta per mitjà de l'ús de màquines automàtiques. El seu protagonisme actual rau a ser dinamitzadora d'una tercera revolució productiva en què la informació ocupa el lloc de l'energia. Els sistemes de comunicacions han suposat l'impuls definitiu han generat un nou entorn tecnològic que es caracteritza per la seua interactivitat. La nostra societat s'ha vist condicionada per tots estos desenrotllaments fins al punt de denominar-se «societat de la informació».
Ja en 1970 s'indicava que els mitjans de producció es desplaçaven des dels sectors industrials als sectors de servicis, on destaca la manipulació i el processament de qualsevol tipus d'informació. Des del punt de vista econòmic, les tecnologies de la informació es consideren nous motors de desenrotllament i progrés, en un procés que no ha deixat d'incrementar-se en les últimes dècades.
Però no podem perdre de vista el marc sociocultural, on nombrosos reptes ens condicionen. D'una banda, el creixement de la bretxa digital ens ha d'impulsar a analitzar les llums i les ombres d'este model de societat que, a pesar de dotar-nos de mitjans per a accedir quasi universalment a la informació, no aconseguix incorporar tots els membres de la societat humana a este procés. També hem d'afegir a la nostra reflexió com l'enorme flux d'informació influïx en els, cada dia més comuns, conflictes entre accés lliure i lleis de copyright o drets d'autor. Finalment, i en especial des del món de l'educació, hem de considerar que la informació no és el mateix que el coneixement. Este canvi de paradigma s'ha proposat des de nombroses fonts, ja que el coneixement és el fruit d'un procés de construcció activa, que requerix tractar la informació amb esperit crític, analitzar-la, seleccionar els diferents elements que la componen i incorporar els més interessants a una base de coneixements.
Per la seua importància, es proposa esta matèria opcional en els tres primers cursos d'Educació Secundària Obligatòria. No és tan sols una matèria instrumental, sinó que també ha de capacitar per a comprendre un present cultural i social. La seua finalitat és, doncs, formar l'alumnat en el coneixement i ús responsable de la informàtica com a ferramenta de treball, de creativitat, de comunicació, d'organització i d'oci.
Contribució de la matèria a l'adquisició de les competències bàsiques
Esta matèria contribuïx a l'adquisició de la competència en el coneixement i la interacció amb el medi físic per mitjà del coneixement de l'entorn informàtic i a través del desenrotllament de destreses tècniques per a interactuar amb este en diversos processos i activitats.
La contribució a l'autonomia i la iniciativa personal es presentarà per mitjà d'una metodologia activa que, com en altres àmbits de l'educació tecnològica, utilitze processos en forma de projectes que permeten, en la mesura que siga possible, la necessària aportació personal.
El tractament específic de les tecnologies de la informació i la comunicació s'integra en esta matèria de forma principal. No sols planteja un coneixement instrumental i tècnic, sinó tota la necessària reflexió sobre el marc social i cultural que la informàtica ha modificat des de la seua irrupció a finals del segle XX.
L'adquisició de la competència social i ciutadana es construïx tant a partir de les possibilitats de projectes d'aplicació que permeten adquirir destreses socials bàsiques des de la interacció i presa de decisions de l'alumnat, com de la imprescindible reflexió sobre les responsabilitats ciutadanes adquirides en l'ús de les tecnologies de la informació.
Per a millorar el coneixement de l'organització i el funcionament de les societats, es col·labora des de l'anàlisi i l'ús de la informació i la comunicació com a fonts de comprensió i transformació de l'entorn social.
La contribució a la competència en comunicació lingüística es realitza a través de l'adquisició de vocabulari específic en els processos de cerca, anàlisi, selecció, resum i comunicació d'informació, i en totes les activitats que proposen com a finalitat la publicació i la difusió de continguts.
La contribució a la competència per a aprendre a aprendre es materialitza per mitjà d'estratègies de resolució de problemes on, després d'adquirir els necessaris coneixements, és imprescindible fer-los significatius per a abordar un projecte.
Informàtica. 1r d'ESO
Informàtica: l'ordinador i la navegació per Internet
Objectius
Es pretén que l'alumne
1. Prenga consciència de les tecnologies de la informació i la comunicació, en valore l'existència, les aportacions i els riscos.
2. Siga capaç de reconéixer les tecnologies de la informació expressades en qualsevol forma o mode en el seu entorn quotidià.
3. Domine, se senta segur i adquirisca les habilitats necessàries en l'ús inicial i bàsic de l'ordinador.
4. Faça de l'ordinador una ferramenta habitual en el seu quefer diari, especialment en les tasques adequades al seu nivell acadèmic:
- recerca d'informació,
- generació de documents amb text i imatges.
Blocs de continguts
Informàtica i societat. 4 hores
1. La informàtica com a element d'innovació. Àmbits: domèstic, científic, social, industrial.
2. Seguretat i higiene. Precaucions, riscos i ergonomia.
3. La societat de la informació. Accés universal a la informació, facilitats d'accés per als ciutadans, bretxa digital, alfabetització digital.
Sistemes informàtics. 8 hores
1. Elements d'un S.I.
- Maquinari: tipus d'ordinadors, components, perifèrics.
- Programari: sistemes operatius i aplicacions.
2. Ús pràctic de l'ordinador. Ús bàsic.
3. Perifèrics. Tipologia i manteniment. Instal·lació i manteniment de perifèrics: escàners i impressores.
4. Protecció del sistema. Antivirus. Instal·lació, i actualització. Exploració del sistema; característiques de l'antivirus. Mesures preventives.
Sistemes operatius i organització de la informació. 12 hores
1. Conceptes i característiques dels sistemes operatius. Terminologia i elements d'un SO: tasques o processos, servicis, usuaris, recursos, entorn gràfic/consola, escriptori, servidor/client.
2. Aspectes comuns de la interfície de les aplicacions. Finestres, menús, barres de ferramentes, barres de desplaçament.
3. L'escriptori i els seus elements. Barra de tasques, menús, icones, accessos directes.
4. Organització de la informació. Ús i creació de directoris, subdirectoris, arxius, copiar, moure, esborrar arxius i directoris.
Internet. 16 hores
1. Conceptes, terminologia i funcionament. Usos en els diferents àmbits. Terminologia, elements i estructura d'Internet. Modes de connexió i factors que determinen la velocitat.
2. WWW. Terminologia de www: servidor, clients, servicis, URL, dominis.
3. Navegació en el web. Navegació eficient, generació i seguiment d'itineraris rellevants per al treball que es vol realitzar.
4. Navegadors web. Configuració, paràmetres, aspecte i maneig, restriccions de seguretat, utilització de proxy/caché, organització de direccions URL i pàgines visitades anteriorment.
5. Recerca d'informació i recursos en Internet. Buscadors: tipus i característiques.
6. Correu electrònic a través de web.
7. Actituds en Internet: prudència, correcció, cortesia i responsabilitat a l'intercanviar informació.
Imatge i so. 12 hores
1. Conceptes, elements i operacions d'edició.
- Conceptes: Mapa de bits, píxel, color, mostreig.
- Elements: Objectes, textos, formes, colors, tons, contorns, efectes, vores, marcs, brotxes, pinzells, capes, paletes, màscares, etc.
- Operacions d'edició: moure, rotar, duplicar, agrupar, escalar.
2. Editor de mapa de bits. Realització de dibuixos en mapa de bits.
3. Reproductors de so. Distints tipus de formats. Ús de reproductors per als distints formats de so.
Processador de text. 20 hores
1. Elements d'un document: Encapçalament, peu, paràgraf, fonts, formats.
2. Format d'un text: de caràcter, paràgraf, pàgina, secció i document. Tipus de fonts i característiques. Idioma. Alineacions, marges, sagnies. Vinyetes, enumeracions i columnes. Estils. Saber utilitzar els formats adequats en funció del document que s'ha d'elaborar.
3. Edició de textos. Creació de documents, emmagatzemament i impressió.
4. Taules.
5. Treball amb objectes gràfics.
Criteris d'avaluació
1. Analitzar la informàtica com a element d'innovació i en quins àmbits ha modificat substancialment la nostra vida.
2. Prendre consciència de la seguretat i la higiene, precaucions, riscos i ergonomia quan es treballa amb sistemes informàtics.
3. Familiaritzar-se amb la societat de la informació i tot el que comporta.
4. Reconéixer i discernir els elements d'un sistema informàtic
- En maquinari: tipus d'ordinadors, components, perifèrics. Conéixer i identificar tipologies d'ordinadors i els seus components. Ús bàsic.
- En programari: sistemes operatius i aplicacions. Conéixer i identificar els diferents tipus d'aplicacions / sistema operatiu.
5. Fer un ús pràctic de l'ordinador. Aprendre a usar el ratolí, el teclat, el monitor i la impressora.
6. Classificar i conéixer els perifèrics, instal·lació i manteniment.
7. Protegir el sistema, instal·lar i actualitzar antivirus.
8. Conéixer els conceptes, les característiques, la terminologia i els elements d'un sistema operatiu.
9. Conéixer aspectes comuns de la interfície de les aplicacions.
10. Utilitzar l'escriptori i els seus elements, com a interfície d'usuari.
11. Organitzar la informació. Usar i crear directoris, subdirectoris, arxius, copiar, moure, esborrar arxius i directoris.
12. Conéixer els conceptes, la terminologia i el funcionament.
13. Navegar de forma eficient. Extraure, emmagatzemar, organitzar i utilitzar la informació.
14. Configurar paràmetres, aspecte i maneig, de navegadors web.
15. Buscar informació i recursos en Internet. Identificar l'objectiu de recerca i elecció del buscador adequat per a cada cas. Desenrotllar capacitats de recerca, interpretació, discriminació i valoració de la informació obtinguda a través d'Internet. Conéixer diverses fonts d'informació com biblioteques, cursos, materials formatius, premsa, etc.
16. Comunicar-se a través de correu electrònic.
17. Valorar actituds en Internet.
18. Fer ús dels conceptes, elements i operacions d'edició.
19. Realitzar dibuixos en mapa de bits.
20. Reproduir so i analitzar-ne formats.
21. Utilitzar els elements d'un document: Encapçalament, peu, paràgraf, fonts, formats.
22. Utilitzar i fer ús del format d'un text.
23. Editar textos. Elaborar documents, emmagatzemar-los i imprimir-los.
24. Treballar amb taules, objectes gràfics.
Informàtica: comunicacions per internet i ofimàtica
optativa informàtica segon d'ESO
Objectius
Es pretén que l'alumne:
1. Prenga consciència que ell, com a individu, està immers en la societat de la informació, que en valore les aportacions i els riscos.
2. Siga capaç de relacionar-se amb grups de treball o grups d'interés i d'integrar-s'hi a través de les noves tecnologies.
3. Faça de l'ordinador una ferramenta habitual en el seu quefer diari, especialment en les tasques adequades al seu nivell acadèmic:
- generació d'imatges
- generació de text
- càlcul
- recerca d'informació en la xarxa.
4. Siga capaç de combinar les diferents ferramentes apreses, per a generar documents i informes, inserint o vinculant fonts d'informació.
5. Intercanvie informació utilitzant el correu electrònic i la missatgeria electrònica.
Blocs de continguts
Informàtica i societat. 4 hores
1. Seguretat i higiene. Precaucions, riscos i ergonomia.
2. Introducció i evolució històrica de la informàtica.
3. La societat de la informació. Accés universal a la informació, facilitats d'accés per als ciutadans, bretxa digital, alfabetització digital.
4. Comerç electrònic. Aspectes socials, actitudinals i àmbits d'ús del comerç electrònic.
Sistemes informàtics. 4 hores
1. Ús fluid i pràctic de l'ordinador. El ratolí, el teclat, el monitor i la impressora.
2. Digitalització de la informació. Concepte d'analògic i digital. Concepte de mostratge.
3. Protecció del sistema. Antivirus.
Sistemes operatius. 4 hores
1. L'escriptori i els seus elements.
2. Configuració del sistema operatiu. Personalització del sistema operatiu, configuració de l'hora, l'idioma, la moneda, estalvi de pantalles, fonts...
3. Ús i creació de directoris, subdirectoris, arxius. Copiar, moure, esborrar arxius i directoris. Còpies de seguretat.
4. Utilitats del sistema operatiu.
5. Perifèrics: instal·lació, desinstal·lació i configuració. Impressora, escàner, ratolí
Internet. 14 hores
1.Navegación en el web. Navegació eficient, generació i seguiment d'itineraris rellevants per al treball que es vol realitzar.
2. Navegadors web. Configuració, paràmetres, aspecte i maneig, restriccions de seguretat, utilització de proxy/caché, organització de direccions URL i pàgines visitades anteriorment.
3. Busca d'informació i recursos en Internet. Buscadors: tipus i característiques.
4. Correu electrònic. Enviament i recepció de missatges de correu electrònic. Llibreta de direccions. Annexat d'arxius. Organització i filtratge de missatges. Precaucions que s'han de prendre. Normes de cortesia en la comunicació. Fiabilitat i credibilitat dels missatges rebuts.
5. Actituds en Internet: prudència, correcció, cortesia i responsabilitat quan s'intercanvia informació.
6. Mitjans de comunicació en Internet. Premsa digital, ràdio i televisió a través d'Internet.
7. Missatgeria instantània.
Tractament d'imatges. 10 hores
1.Conceptes, elements i operacions d'edició.
- Conceptes: mapa de bits, píxel, color, mostratge.
- Elements: objectes, textos, formes, colors, tons, contorns, efectes, vores, marcs, brotxes, pinzells, capes, paletes, màscares, etc.
- Operacions d'edició: moure, rotar, duplicar, agrupar, escalar.
2. Captura d'imatges. Dispositius. Reconeixement òptic de caràcters. Escàner, càmera fotogràfica digital, captura de pantalles, càmeres web.
3. Formats d'emmagatzemament d'imatges. Conversió.
4. Retoc fotogràfic. Fotocomposicions, efectes fotogràfics, filtres, dimensionat, qualitat, compressió i resolució.
Tractament de so. 6 hores
1. Conceptes sobre so digital i analògic. Ones i freqüències de mostratge, qualitat, soroll.
2. Reproductors dels distints tipus de formats.
Processador de text. 18 hores
1. Elements d'un document: Encapçalament, peu, paràgraf, fonts, formats.
2. Format d'un text: de caràcter, paràgraf, pàgina, secció i document. Tipus de fonts i característiques. Idioma. Alineacions, marges, sagnies. Vinyetes, enumeracions i columnes. Estils.
3. Edició de textos. Elaborar documents, emmagatzemar-los i imprimir-los.
4. Taules, vores i marcs.
5. Objectes gràfics.
6. Ferramentes de dibuix pròpies del processador de textos.
7. Tipus de documents. Plantilles.
8. Ferramentes del processador de textos: recerca, substitució, corrector, sinònims, guions, autocorrecció, indexació, marcadors i hiperenllaços, combinació amb fonts de dades.
Fulls de càlcul. 12 hores
1. Introducció als programes científics per al càlcul.
2. Elements d'un full de càlcul: fulls, files, columnes, cel·les, rangs, dades i fórmules.
3. Edició de cel·les: Introduir, desplaçar, omplir, bloquejar, ocultar, protegir.
4. Formats de cel·les i tipus de dades.
Criteris d'avaluació
1.Valoració de la seguretat i higiene, precaucions, riscos i ergonomia en l'ús d'un sistema informàtic.
2. Analitzar i valorar l'evolució històrica de la informàtica.
3. Ponderar la societat de la informació. Incidir en aspectes com l'accés universal a la informació, facilitats d'accés per als ciutadans, bretxa digital, alfabetització digital.
4. Conéixer el comerç electrònic i el seu impacte social.
5. Usar de forma fluida i pràctica l'ordinador.
6. Definir conceptes de digitalització de la informació.
7. Protegir el sistema. Analitzar el sistema amb antivirus.
8. Conéixer i utilitzar l'escriptori i els seus elements.
9. Configurar el sistema operatiu.
10. Organitzar la informació.
11. Conéixer utilitats del sistema operatiu.
12. Definir, conéixer, instal·lar, desinstal·lar i configurar perifèrics.
13. Navegar en el web de forma eficient, generar itineraris rellevants. Extraure, emmagatzemar, organitzar i utilitzar la informació.
14. Configurar paràmetres, aspecte i maneig de navegadors web.
15. Buscar informació i recursos en Internet. Identificar l'objectiu de recerca i elecció del buscador adequat per a cada cas. Desenrotllar capacitats de recerca, interpretació, discriminació i valoració de la informació obtinguda a través d'Internet. Conéixer diverses fonts d'informació com biblioteques, cursos, materials formatius, premsa, etc.
16. Enviar i rebre missatges de correu electrònic. Configurar el compte del correu electrònic.
17. Valorar l'ús d'Internet, a nivell temporal i de continguts.
18. Analitzar notícies i saber informar-se en webs de mitjans de comunicació en Internet.
19. Saber usar missatgeria instantània
20. Conéixer els elements i operacions d'edició.
21. Capturar imatges.
22. Emmagatzemar i convertir fitxers d'imatges en distints formats.
23. Fer retocs fotogràfics i realitzar fotocomposicions.
24. Conéixer els principals conceptes sobre so digital i analògic.
25. Reproduir so en distints tipus de formats.
26. Editar textos. Elaborar documents correctament formatats, emmagatzemar-los i imprimir-los.
27. Inserir i tractar objectes gràfics, taules, vores i marcs en un document.
28. Dibuixar cercles, quadrats, línies, fletxes, etc.
29. Personalitzar documents per mitjà de plantilles. Elaborar distints tipus de documents com cartes, sobres, etiquetes, portades.
30. Fer ús de les ferramentes del processador de textos.
31. Conéixer programes científics per a càlcul.
32. Fer ús d'elements d'un full de càlcul: fulls, files, columnes, cel·les, rangs, dades i fórmules.
33. Editar cel·les.
34. Aplicar formats de cel·les i tipus de dades a les cel·les.
Informàtica : publicacions digitals i gestió de dades
optativa informàtica * tercer d'ESO
Objectius
Es pretén que l'alumne:
1. Interactue, siga un membre actiu, i actue amb seguretat i habilitat, dins de la societat en què conviu, a través de les tecnologies de la informació i la comunicació.
2. Siga conscient de l'impacte social, legal i ètic de la seua activitat en l'entorn de la societat de la informació.
3. Siga capaç de generar i presentar informació, adequada, precisa i correcta.
Blocs de continguts
Informàtica i societat. 6 hores
1. Aspectes ètics i legals.
- Tipologies de programari: comercial/lliure. Programari lliure i programari comercial, diferències, avantatges i inconvenients.
- Tipus de llicències. monousuari, multiusuari, en xarxa, cooperativa, GPL
- Propietat intel·lectual. Copyright, copyleft, patents.
- Regles de comportament. Regles de comportament en la comunicació en la xarxa, responsabilitat en l'ús i finalitat de la informació, cultura pirata, pirates.
2. Informàtica i oci. Aspectes socials i educatius dels jocs.
Sistemes operatius. 4 hores
1. Organització de la informació. Ús i creació de directoris, subdirectoris, arxius, copiar, moure, esborrar arxius i directoris.
2. Ferramentes administratives i del sistema. Creació de suports d'arrancada auxiliars.
3. Còpies de seguretat i restauració.
4. Instal·lació i personalització d'aplicacions.
5. Ajudes del sistema operatiu i de les aplicacions.
Internet. 16 hores
1. Ferramentes i servicis.
- Transferència d'arxius per mitjà d'un client de FTP.
- Notícies. Utilitzar els servicis de notícies news a través pàgina web i de client de correu per a buscar informació.
- Xats. Fer ús dels servicis de xat a través de pàgina web i de programes d'IRC.
- Fòrums.
- Videoconferència.
- Altres.
Tractament d'imatges. 10 hores
1. Editor vectorial. Ús d'un editor per fer dibuixos vectorials.
2. Formats d'emmagatzemament d'imatges. Conversió.
Presentacions digitals. 10 hores
1. Elements de les presentacions. Diapositives, títols, fons, anotacions, modes de visualització i elecció del dispositiu d'eixida.
2. Esquemes i plantilles.
3. Transicions i animacions.
4. Interactivitat. Assignació d'accions a elements de la diapositiva.
5. Integració amb ofimàtica i multimèdia. Inserció d'objectes: imatges, vídeo, so, etc.
Base de dades. 26 hores
1. Conceptes i usos de les bases de dades.
2. Introducció a l'anàlisi i disseny d'una base de dades.
3. Taules: registres, camps, claus i índexs. Tipus de dades, restriccions i màscares.
4. Relacions entre taules.
5. Recerques, filtres, ordenació i manteniment de dades.
6. Formularis. Disseny. Tipus d'elements: camps d'edició, llistes, botons.
7. Consultes. Criteris de selecció i ordenació. Tipus
8. Informes. Disseny i presentació. Parts i nivells d'agrupament.
Criteris d'avaluació
1. Conéixer els aspectes ètics i legals quant a les tipologies de programari, tipus de llicències, propietat intel·lectual, regles d'ús i comportament.
2. Compaginar informàtica i oci, detectar i diferenciar els aspectes socials i educatius dels jocs.
3. Organitzar la informació.
4. Conéixer les ferramentes administratives i del sistema.
5. Fer còpies de seguretat i restauració.
6. Instal·lar, personalitzar i configurar aplicacions.
7. Usar ajudes del sistema operatiu i de les aplicacions.
8. Transferir arxius per mitjà d'un client d'FTP.
9. Utilitzar els servicis de notícies news. a través de pàgina web i de client de correu per a buscar informació.
10. Fer ús dels servicis de xat a través de pàgina web i de programes d'IRC, així com de fòrums i videoconferència.
11. Usar un editor per a fer dibuixos vectorials.
12. Conéixer els distints formats d'emmagatzemament i saber quins són els adequats per a cada cas.
13. Saber convertir entre els distints formats.
14. Realitzar vincles, importacions i exportacions entre aplicacions ofimàtiques.
15. Conéixer els elements de les presentacions.
16. Implementar esquemes i plantilles, transicions i animacions.
17. Produir interactivitat en la presentació.
18. Integrar ofimàtica, multimèdia i presentació digital.
19. Conéixer els conceptes i usos de les bases de dades.
20. Conéixer el concepte i l'ús de les taules; i les relacions entre estes.
21. Dissenyar xicotetes bases de dades.
22. Buscar informació, per mitjà de filtres, procediments d'ordenació, i manteniment de dades.
23. Definir i generar formularis.
24. Organitzar adequadament la informació per a realitzar consultes, amb criteris de selecció i ordenació.
25. Presentació de la informació per mitjà de la confecció dels corresponents informes.
Taller de llengua: valencià
Taller de llengua: castellà
Estes matèries optatives es presenten com a matèries de reforç que han de facilitar l'adquisició de les competències bàsiques i la consecució dels objectius de l'Educació Secundària Obligatòria. Per això, es dirigixen a l'alumnat que cursa primer, segon o tercer curs d'esta etapa i presenta dificultats en la organització personal del treball i, més concretament, en el desenrotllament de la competència en comunicació lingüística.
La dita competència és clau per a l'organització i autoregulació del pensament, les emocions i la conducta, per a interpretar i comprendre la realitat, així com per a construir i comunicar el coneixement. L'assoliment d'esta competència condiciona decisivament la capacitat d'aprendre, d'ací que l'objectiu d'estes optatives siga dotar els alumnes de les estratègies bàsiques de planificació personal i les habilitats necessàries per a comprendre i expressar-se oralment i per escrit, contribuint a possibilitar i garantir la continuïtat de l'aprenentatge.
Els continguts d'estes optatives estan orientats a l'acció, raó per la qual tot el que es treballe ha de mobilitzar aprenentatges susceptibles de ser aplicats en diversos contextos i ha d'exercitar l'alumnat en l'ús d'estratègies adequades que milloren progressivament la capacitat d'aprendre. Cada optativa es planteja com un taller d'aprenentatge que facilita incorporar els continguts de cursos anteriors de les matèries de Valencià. Llengua i literatura i/o Castellà. Llengua i literatura, ja que la finalitat és facilitar que l'alumnat adquirisca estratègies i coneixements que li permeten superar les dificultats que poden estar incidint negativament en els aprenentatges. No obstant, també es plantegen altres finalitats, com ara, fomentar l'autonomia de l'alumnat per a usar els seus coneixements lingüístics en altres matèries i afavorir el seu correcte desenrotllament emocional.
Estes matèries, com Valencia: llengua i literatura i Castellà: llengua i literatura, són procedimentals, per la qual cosa s'orienten a un saber fer reflexiu que implica l'adquisició de coneixements per a usar adequadament la llengua i la potenciació d'actituds de col·laboració, de respecte i interés pel treball ben fet.
Els diferents tipus de procediments partixen de l'aprenentatge d'un conjunt d'actuacions, tècniques i processos que han d'anar automatitzant-se com a rutines imprescindibles per a aconseguir copsar les estratègies que impliquen presa de decisions i planificació dels propis processos d'aprenentatge. Un primer pas per a aconseguir este objectiu i fomentar l'autonomia en l'aprenentatge és ensenyar l'alumnat a organitzar-se i a desenrotllar estratègies de reflexió, la qual cosa es farà de forma molt pautada i amb models clars al principi per a afavorir l'automatització d'eixes estratègies gradualment.
En el desenrollament d'estes matèries s'ha de considerar, també, la falta de motivació que sol incidir en l'alumnat amb una història de fracàs repetit. Per això és important donar-los l'oportunitat de plantejar-se metes abastables i a curt termini, per a fer-los vore la utilitat del seu esforç i que prenguen decisions, perquè experimenten que són part activa en el seu procés d'aprenentatge i que este pot ser gratificant; en definitiva, es tracta de contribuir a augmentar les expectatives d'èxit i la confiança en les pròpies possibilitats. Des del punt de vista metodòlogic es recomana la realització de projectes de treball per tasques.
Com en el cas de Valencià. Llengua i Literatura i Castellà. Llengua i Literatura, estes dos optatives presenten uns objectius i uns criteris d'avaluació comuns, mentre que la relació de continguts apareix diferenciada per a atendre els aspectes comunicatius, formals i literaris de cada llengua. No obstant això, la distribució dels continguts en cada bloc permet l'enfocament integrat de l'aprenentatge lingüístic i literari de l'alumnat.
Els continguts s'organitzen en tres nivells corresponents, respectivament, al 1r, el 2n i el 3r curs de l'Educació Secundària Obligatòria; no obstant, en esta matèria és fonamental el tractament individualitzat -sense oblidar la metodologia de la interacció grupal- i l'adequació a les necessitats acadèmiques de cada alumne, per la qual cosa les programacions d'aula hauran de ser tan flexibles com l'alumnat ho requerisca.
L'eix del currículum, com en el cas de les matèries de Valencià. Llengua i Literatura i Castellà. Llengua i Literatura, el constituïxen els procediments, tècniques i estratègies que es posen en funcionament per a parlar, escriure, escoltar, llegir i interactuar en àmbits significatius de l'activitat social, cultural i acadèmica. Els continguts s'organitzen en tres blocs: La llengua com a instrument d'aprenentatge i comunicació, Coneixement de la llengua i Educació literària. Això no ha d'impedir que, en funció del nivell i les característiques de l'alumnat, es puga programar la matèria des d'un punt de vista global. En tot cas, sempre haurà de primar l'enfocament pràctic i funcional.
En cada bloc els continguts es presenten numerats, però esta numeració no respon a una seqüència ordenada ni una jerarquia determinada, sinó que té com a objectiu facilitar la localització i la referència de cada contingut a l'hora de programar el procés d'ensenyament-aprenentatge i l'avaluació.
El bloc 1. La llengua com a instrument d'aprenentatge i comunicació, recull una sèrie d'ítems que s'articulen al voltant de les estratègies que es posen en funcionament per activar els processos d'aprenentatge en combinació amb les habilitats lingüístiques. S'hi para una especial atenció a l'ús i aplicació de les tècniques de recerca i tractament de la informació tant amb els mitjans tradicionals com amb l'aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació.
El bloc 2. Coneixement de la llengua, basa la seua organització en els processos d'observació, anàlisi, identificació, reconeixement i sistematització del sistema lingüístic i els seus components, des de l'ortografia fins a les situacions comunicatives i els factors que hi incidixen. Tot això amb un caràcter pràctic i centrat en l'aplicació de l'aprenentatge dels processos i tècniques que es treballen en el bloc 1. Pel que fa al coneixement de la llengua, cal insistir, especialment, en la reflexió sobre les semblances i les diferències entre el Valencià i el Castellà per a aclarir determinades formes, significats i usos.
Finalment, el bloc 3. Educació literària, recull continguts de tipus genèric referits a la literatura, que servixen tant per consolidar l'hàbit de lectura, practicar la lectura i la recreació de textos, adequant tot açò a les noves necessitats de simbolització de l'experiència i de l'expressió dels sentiments, com per sistematitzar les observacions sobre les convencions literàries.
Existix la possibilitat que en alguns centres es configuren grups de 3r curs, l'objectiu dels quals no siga el reforç sinó l'ampliació de Valencià. Llengua i literatura i Castellà. Llengua i literatura. En este cas el professorat ha de programar l'ensenyament-aprenentatge a partir dels objectius, continguts i criteris d'avaluació de la matèria objecte d'ampliació, amb una especial incidència en els registres lingüístics, la modalització, els trets distintius entre l'oralitat i l'escriptura, el context històric i social de les obres i autors literaris i l'aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació.
En la concreció de continguts al llarg dels cursos s'ha primat la seua funcionalitat i utilitat considerant que l'optativa està concebuda com a matèria de reforç. És per això que en cada nivell es tenen en compte els continguts fonamentals de l'etapa o curs anterior. El currículum d'estes matèries contribuïx a l'adquisició de les competències bàsiques de la mateixa manera que les matèries de Valencià. Llengua i Literatura i Castellà. Llengua i Literatura, segons el currículum presentat en l'Annex del Decret 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual s'establix el currículum de l'Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana. L'interés està centrat en la competència en comunicació lingüística, la referent a aprendre a aprendre, la que potencia 'l'autonomia i iniciativa personal, en el tractament de la informació i competència digital, però alhora hi ha la intenció de contribuir a l'assoliment de la competència cultural i artística, de la competència social i ciutadana, de la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i de la competència matemàtica. Totes elles són part important en el desenrotllament de l'individu i, per això, han sigut considerades en la determinació dels objectius, continguts, i criteris d'avaluació.
Objectius
1. Participar en l'organització i realització de les tasques grupals, amb flexibilitat i responsabilitat, prenent consciència de la importància de les aportacions individuals en l'enriquiment del treball col·lectiu.
2. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l'activitat social, cultural i acadèmica, i analitzar-los amb sentit crític.
3. Reconéixer i utilitzar les diverses tipologies dels textos escrits i orals, i les seues estructures formals, per mitjà de les quals es produïx la comunicació amb les institucions públiques, les privades i les de la vida laboral, així com fer-ne un ús correcte.
4. Utilitzar el valencià i el castellà per a expressar-se oralment i per escrit, de manera coherent i adequada a les distintes funcions, en cada situació de comunicació i en els diversos contextos de l'activitat social i cultural, per a satisfer les necessitats de comunicació, per a prendre consciència dels propis sentiments i idees, i per a controlar la pròpia conducta, amb una actitud respectuosa i de cooperació.
5. Aplicar, amb progressiva autonomia, els coneixements sobre la llengua i les normes de l'ús lingüístic per a comprendre textos orals i escrits i per a escriure i parlar amb adequació, coherència, cohesió i correcció (cuidant l'estructura del text, els aspectes normatius, la cal·ligrafia, l'orde i la neteja), tant en valencià com en castellà. Reconéixer les diferents unitats de la llengua i les seues combinacions.
6. Utilitzar les destreses bàsiques de la llengua (escoltar, parlar, llegir, escriure i conversar) per participar de manera eficaç en diverses situacions de l'activitat escolar, tant orals com escrites, per a adquirir nous coneixements, per a buscar, seleccionar i processar informació, elaborar i memoritzar conceptes, i per a escriure textos propis de l'àmbit acadèmic amb iniciativa, responsabilitat i esforç. Adoptar una actitud de cooperació i de respecte amb els sentiments, les idees, les opinions i els coneixements dels altres.
7. Llegir amb la fluïdesa i l'entonació adequades, comprendre distints tipus de textos adaptats a l'edat, i utilitzar la lectura com a mitjà per a ampliar el vocabulari i fixar l'ortografia correcta.
8. Interpretar i traduir textos breus en situacions que ho exigisquen i amb diversos propòsits comunicatius i utilitzar simultàniament les llengües del currículum com a eines d'informació i d'aprenentatge tenint en compte la competència que es té en cada una.
9. Saber aprofitar, en l'adquisició d'una llengua, aquells coneixements conceptuals i estratègics ja apreses en el procés d'adquisició d'altres llengües, així com usar les semblances i diferències dels codis per a aclarir algun punt conflictiu de l'estructura, del significat o de l'ús.
10. Interpretar i utilitzar la lectura i l'escriptura com a fonts de plaer, d'enriquiment personal i de coneixement del món, i consolidar hàbits lectors per mitjà de textos adequats a l'edat.
11. Comprendre textos literaris de gèneres diversos, adequats quant a temàtica i complexitat, utilitzant els coneixements sobre les convencions de cada gènere, els temes i motius de la tradició literària i els recursos estilístics.
12. Utilitzar estratègies d'autoaprenentatge i desenrotllar hàbits de treball i estudi, identificant els factors que milloren l'eficàcia i el treball personal i grupal, i fent ús de ferramentes per a l'organització i seguiment del treball personal.
13. Aprendre i utilitzar, amb progressiva autonomia, tècniques senzilles de maneig de la informació (recerca, elaboració, interpretació, presentació i valoració) com a instruments de treball i aprenentatge, amb l'ajuda dels mitjans tradicionals, les biblioteques, els mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació i la comunicació, així com per a la producció escrita de notícies.
Primer curs
Continguts
Taller de llengua: Valencià
Bloc 1. La llengua com a instrument d'aprenentatge i comunicació
1 Comprensió i producció de textos orals, tant de caràcter quotidià (explicacions de classe, treballs en equip, documentals, entrevistes, debats i converses entre iguals) com de caràcter més formal (narracions d'experiències personals, resums orals de textos, exposicions de coneixements i opinions, contes populars i descripcions senzilles) per a aprendre i per a informar-se.
2 Ús de les estratègies adequades en situació d'escolta específiques del llenguatge oral com a instrument d'aprenentatge: mantindre l'atenció, comportar-se de manera adequada durant l'exposició, prendre notes i dades i participar activament en el col·loqui.
3 Participació com a oient en intervencions orals formals (exposicions del professorat, xarrada d'un visitant expert, visita d'un autor) amb la finalitat de rebre informacions d'interés o de conéixer les opinions d'un personatge.
4 Comprensió de textos orals amb seqüències narratives, descriptives, informatives i persuasives (com notícies, entrevistes, reportatges juvenils, debats o comentaris d'actualitat) procedents dels mitjans de comunicació o d'Internet, captant el sentit global del text i les idees principals i secundàries, reconeixent les idees no explícites i valorant els continguts transmesos distingint informació d'opinió. Producció de tals textos per a oferir i compartir informació i opinió.
5 Ús de documents videogràfics i sonors com a mitjà d'obtindre, seleccionar i relacionar amb progressiva autonomia, informacions rellevants per a ampliar els aprenentatges.
6 Comprensió de textos de l'àmbit escolar produïts amb la finalitat d'aprendre i d'informar-se.
7 Ús d'estratègies per a la comprensió lectora: elaboració i comprovació d'hipòtesis, realització d'inferències sobre el text, descobriment del significat de paraules a partir del context, de la informació paratextual (divisió en capítols, títols, subtítols, il·lustracions) i de l'aplicació dels coneixements i experiències prèvies; consulta al diccionari, mesures correctores necessàries si falla la comprensió (relectura) i resum final.
8 Participació com a ponent en intervencions orals formals que exigisquen una planificació prèvia i una organització del discurs (breus exposicions orals, debats) per a exposar els resultats d'una xicoteta investigació o treball, discutir punts de vista, manifestant la seua opinió o emetent juís de valor. Ús de les estratègies adequades en una exposició oral formal: atenent les diferents parts de l'exposició (salutació, introducció del tema, organització de la intervenció, desenrotllament de l'exposició, conclusió, avaluació i comiat) amb ajuda d'un guió més o menys extens.
9 Coneixement de l'estructura dels textos escrits propis de l'àmbit acadèmic, social, cultural i d'interrelació amb l'entorn (qüestionaris, enquestes, resums, esquemes, informes, descripcions, explicacions
) i aplicació de tals coneixements a la comprensió i composició de textos.
10 Coneixement dels elements bàsics dels discursos narratius, explicatius, argumentatius, descriptius, informatius i persuasius (estructura, sentit global, intenció) i la seua aplicació en la comprensió i en la producció oral i escrita.
11 Jocs motivadors amb la llengua que faciliten la comprensió lectora i la memorització de textos populars i cultes llegits en veu alta o en silenci, llegits amb fluïdesa i entonació adequades. Transposició de textos (dramatització d'un relat, conversió d'un relat en còmic, pràctica del pas d'estil directe a indirecte en la narració).
12 Ús d'estratègies per a ampliar i donar sentit als aprenentatges: localitzar, comparar, classificar, identificar i interpretar i reelaborar els coneixements i les informacions (gràfics i esquemes, taules, mapes conceptuals i altres il·lustracions).
13 Localització de la informació en textos documentals (enciclopèdies, diccionaris, catàlegs, fullets d'instruccions
) i reelaboració de la informació (síntesi, fitxa, nota, esquema, mapa conceptual, resum
) per a la seua utilització posterior.
14 Ús de les estratègies bàsiques en la producció de textos: planificació (concreció de la intenció comunicativa i del destinatari, del tipus de text, de l'organització del contingut), redacció de l'esborrany i avaluació i revisió del text per a millorar-lo.
15 Aplicació de les normes ortogràfiques i tipogràfiques; les que regulen l'accentuació gràfica i l'ús dels signes de puntuació i d'entonació, tant en l'escriptura manuscrita com en l'ús dels mitjans informàtics, amb especial atenció al cos i estil en la jerarquia d'informacions, títols, subtítols, paraules clau, conceptes
16 Atenció en la qualitat, orde, cal·ligrafia i presentació dels textos propis i dels altres com a mitjà per a garantir una comunicació fluïda, clara, i com a eina de recerca d'expressivitat i de creativitat.
17 Interés pels textos escrits com a font d'informació i aprenentatge i com a mitjà de comunicació d'experiències i de regulació de la convivència.
18 Producció de treballs per a organitzar la comunicació i per a comunicar coneixements, experiències i necessitats (murals, informes d'experiments, investigacions, treballs en grup, presentacions multimèdia).
19 Producció de textos escrits propis de la vida social de l'aula per a comunicar coneixements, experiències i necessitats (normes, notes, cartes, notícies, treballs d'aula...) d'acord amb les característiques pròpies d'estos gèneres.
20 Composició de textos d'informació i d'opinió propis dels mitjans de comunicació social (en particular la premsa local) sobre fets i esdeveniments que resulten significatius amb especial incidència en la notícia, l'entrevista, la ressenya de llibres o de música, la carta al director
, en mitjans de l'àmbit escolar i de la premsa local, en situacions reals o simulades.
21 Ús de les tecnologies de la informació i de la biblioteca d'aula i de centre com a llocs privilegiats per a l'aprenentatge i per a la recerca i consulta de fonts d'informació i elaboració de treballs personals, respectant les normes d'ús.
22 Valoració de l'escolta, la lectura i l'escriptura com a ferramenta de comunicació, font d'informació i d'aprenentatge, i com a mitjà d'organitzar-se i resoldre problemes de la vida quotidiana.
Bloc 2. Coneixement de la llengua
1 Anàlisi i identificació de la importància del context i de les relacions entre els seus elements i les formes lingüístiques en què es manifesten els discursos orals i escrits; identificació dels components i tipus de situacions comunicatives (informals i formals).
2 Observació i comparació en les seqüències textuals de les formes lingüístiques i de les estructures sintàctiques que fan el missatge adequat a la situació comunicativa en funció del registre, per a reconéixer les estructures narratives, instructives, descriptives i explicatives; adequació de la pròpia expressió a la situació comunicativa
3 Reconeixement dels diferents significats, equivalències i alteracions del significat.
4 Descobriment i domini dels mecanismes i recursos lingüístics bàsics per a assegurar la coherència i la cohesió textual (causa, conseqüència, finalitat, contradicció, condició
), especialment la inserció i coordinació oracional en el text explicatiu.
5 Sistematització de l'ortografia, apreciant el seu valor social i la utilització constant en els propis escrits. Ús dels signes de puntuació per a cohesionar el text i superar el llenguatge enumeratiu.
6 Observació de formes lèxiques, ortogràfiques i sintàctiques a partir de l'anàlisi, la manipulació i la transformació de fragments de textos senzills utilitzant pronoms i combinació de pronoms, l'el·lipsi, la inserció, la supressió, el canvi d'orde, la segmentació i la reescriptura. Sistematització de les observacions realitzades per a facilitar el desenrotllament dels conceptes lingüístics i del metallenguatge i per a observar l'equivalència semàntica o els canvis de significat.
7 Explicitar coneixements gramaticals que es dominen implícitament. Consolidació de nocions gramaticals, lèxiques, fonològiques i ortogràfiques adquirides en etapes anteriors. Aplicació d'estos coneixements a la pròpia producció discursiva.
8 Observació, per comparació i contrast, i classificació de les paraules en primitives, derivades i compostes d'acord amb la seua estructura morfològica per a la generalització de normes ortogràfiques.
9 Exploració del lèxic general de la llengua per a descobrir les particularitats del vocabulari: els arcaismes, els neologismes i els estrangerismes; les paraules homònimes i les paraules polisèmiques, les locucions i frases fetes. Estudi de les seues formes, significats i àmbits d'aplicació.
10 Observació, anàlisi i creació de paraules noves per mitjà de la derivació (els augmentatius i els diminutius) i la composició.
11 Observació de les relacions entre una paraula genèrica i les paraules específiques corresponents; les paraules que configuren una família lèxica i un camp lèxic; paraules sinònimes i antònimes; tot açò com a mitjà per a consolidar-ne l'adquisició i facilitar el seu ús.
12 Ampliació del domini del vocabulari a través de l'aprenentatge incidental en la lectura, la discussió col·lectiva i l'ús eficaç del diccionari.
13 Exploració de l'estructura morfològica de les paraules a fi de descobrir les formes, significats i usos bàsics en la flexió i la derivació i d'aplicar-les a la pròpia producció discursiva:
- La persona gramatical
- Singular i plural
- Mode imperatiu, indicatiu i subjuntiu dels verbs regulars i irregulars més freqüents
- Temps verbals: passat imperfet i passat perfet, simple, perifràstic i compost.
14 Descobriment de les diferents formes que pot presentar una oració simple i manipulació d'oracions senzilles per a identificar les funcions bàsiques (subjecte i predicat) i descobrir els elements i l'organització dels grups que realitzen estes funcions (complements del nom i del verb). Paper semàntic del subjecte (agent, pacient i causa).
15 Observació de fenòmens sil·làbics. La síl·laba tònica i àtona, diftong i hiat. Separació d'una paraula en síl·labes. Classificació de paraules segons la síl·laba tònica. Les regles d'accentuació gràfica (paraules monosíl·labes, interrogatius i hiats). L'accent diacrític. Utilització en els propis escrits.
16 Transformació d'oracions d'activa en passiva i viceversa, amb la finalitat de construir els conceptes d'agent i d'objecte per a la comprensió de determinats textos.
17 Inserció, coordinació i enllaç d'oracions com a procediments propis de l'explicació, per a practicar el pas d'estil directe a estil indirecte en la narració i per a explorar les possibilitats del seu ús per a expressar causa, conseqüència, finalitat o condició en la composició de textos.
18 Inventari, adquisició i automatització de formes genuïnes valencianes en referència al gènere de certes paraules, formes de plural, de partitiu, els quantificatius, les preposicions, ús dels pronoms adverbials en i hi, deure + infinitiu per a indicar probabilitat, haver de + infinitiu per a indicar obligació, usos bàsics dels verbs ser i estar.
19 Observació i sistematització dels usos bàsics de l'apòstrof, el guió i la dièresi, i aplicació a les pròpies produccions escrites.
20 Pràctica constant de la pronunciació correcta de certs elements (consonants sonores, emmudiments, geminacions, enllaços fònics, elisions) relacionant-los amb la realització gràfica.
21 Reflexió sobre semblances i diferències entre el valencià i castellà per a aclarir determinades formes, significats i usos.
22 Valoració de la reflexió sobre la llengua com a mitjà d'enriquiment dels recursos lingüístics personals en l'èxit d'una bona comprensió i d'una expressió correcta, apropiada i genuïna.
23 Acceptació, respecte i valoració positiva de les normes i convencions lingüístiques bàsiques. Valoració de la qualitat i efectivitat dels textos propis i dels altres quant a l'adequació, la coherència i la correcció.
Bloc 3. Educació literària
1 Coneixement, identificació i lectura guiada de diferents mostres de textos literaris: literatura tradicional oral i escrita (faules, llegendes, cançons populars, auques
); adaptacions d'obres clàssiques o mostres de literatura actual o de literatura juvenil, tant del gènere narratiu (contes, biografies, autobiografies, novel·la realista, d'aventures, de misteri, de ciència-ficció, de fantasia) com d'altres gèneres com el teatre o la poesia, en paper i en suport audiovisual i informàtic.
2 Audició, comprensió i memorització de diferents textos poètics ajustats a l'edat i de producció pròpia, amb el ritme, la pronunciació i l'entonació adequades.
3 Lectura comentada de poemes, relats i obres teatrals tenint en compte el coneixement de les convencions literàries (gèneres, figures) i la presència de certs temes i motius recurrents.
4 Pràctica de diferents tipus de lectura amb obres i textos literaris ajustats a l'edat i als interessos de l'alumnat: lectura silenciosa i en veu alta, lectura expressiva, escenificada.
5 Producció de textos d'intenció literària per a comunicar sentiments, emocions, estats d'ànim o records (contes, poemes, xicotetes peces teatrals, descripcions, còmics, redaccions) a partir de l'exploració de les possibilitats expressives de la llengua per mitjà de l'observació i l'anàlisi de textos model (històries o contes narrats pel professor) i l'ajuda de distints recursos i jocs que estimulen la imaginació i la creativitat.
Primer curs
Continguts
Taller de llengua: Castellà
Bloc 1. La llengua com a instrument d'aprenentatge i comunicació
1 Comprensió i producció de textos orals, tant de caràcter quotidià (explicacions de classe, treballs en equip, documentals, entrevistes, debats i converses entre iguals) com de caràcter més formal (narracions d'experiències personals, resums orals de textos, exposicions de coneixements i opinions, contes populars i descripcions senzilles) per a aprendre i per a informar-se
2 Ús de les estratègies adequades en situació d'escolta específiques del llenguatge oral com a instrument d'aprenentatge: mantindre l'atenció, comportar-se de manera adequada durant l'exposició, prendre notes i dades i participar activament en el col·loqui.
3 Participació com a oient en intervencions orals formals (exposicions del professorat, xarrada d'un visitant expert, visita d'un autor) amb la finalitat de rebre informacions d'interés o de conéixer les opinions d'un personatge.
4 Comprensió de textos orals amb seqüències narratives, descriptives, informatives i persuasives (com notícies, entrevistes, reportatges juvenils, debats o comentaris d'actualitat) procedents dels mitjans de comunicació o d'internet, captant el sentit global del text i les idees principals i secundàries, reconeixent les idees no explícites i valorant els continguts transmesos distingint informació d'opinió. Producció de tals textos per a oferir i compartir informació i opinió.
5 Ús de documents videogràfics i sonors com a mitjà d'obtindre, seleccionar i relacionar amb progressiva autonomia, informacions rellevants per a ampliar els aprenentatges.
6 Comprensió de textos de l'àmbit escolar produïts amb la finalitat d'aprendre i d'informar-se.
7 Ús d'estratègies per a la comprensió lectora: elaboració i comprovació d'hipòtesis, realització d'inferències sobre el text, descobriment del significat de paraules a partir del context, de la informació paratextual (divisió en capítols, títols, dels subtítols, il·lustracions) i de l'aplicació dels coneixements i experiències prèvies; consulta al diccionari, mesures correctores necessàries si falla la comprensió (relectura) i resum final.
8 Participació com a ponent en intervencions orals formals que exigisquen una planificació prèvia i una organització del discurs (breus exposicions orals, debats) per a exposar els resultats d'una xicoteta investigació o treball, discutir punts de vista, manifestant la seua opinió o emetent juís de valor. Ús de les estratègies adequades en una exposició oral formal: atenent els diferents parts de l'exposició (salutació, introducció del tema, organització de la intervenció, desenrotllament de l'exposició, conclusió, avaluació i comiat) amb ajuda d'un guió més o menys extens.
9 Coneixement de l'estructura dels textos escrits propis de l'àmbit acadèmic, social, cultural i d'interrelació amb l'entorn (qüestionaris, enquestes, resums, esquemes, informes, descripcions, explicacions) i aplicació de tals coneixements a la comprensió i composició de textos.
10 Coneixement dels elements bàsics dels discursos narratius, explicatius, argumentatius, descriptius, informatius i persuasius (estructura, sentit global, intenció...) i la seua aplicació en la comprensió i en la producció oral i escrita.
11 Jocs motivadors amb la llengua que faciliten la comprensió lectora i la memorització de textos populars i cultes llegits en veu alta o en silenci, a partir de textos populars i cultes llegits amb fluïdesa i entonació adequades. Transposició de textos (dramatització d'un relat, conversió d'un relat en còmic, pràctica del pas d'estil directe a indirecte en la narració...).
12 Ús d'estratègies per a ampliar i donar sentit als aprenentatges: localitzar, comparar, classificar, identificar i interpretar i reelaborar els coneixements i les informacions (gràfics i esquemes, taules, mapes conceptuals i altres il·lustracions).
13 Localització de la informació en textos documentals (enciclopèdies, diccionaris, catàlegs, fullets d'instruccions...) i reelaboració de la informació (síntesi, fitxa, nota, esquema, mapa conceptual, resum
) per a la seua utilització posterior.
14 Ús de les estratègies bàsiques en la producció de textos: planificació (concreció de la intenció comunicativa i del destinatari, del tipus de text, de l'organització del contingut), redacció de l'esborrany i avaluació i revisió del text per a millorar-lo.
15 Aplicació de les normes ortogràfiques i tipogràfiques; les que regulen l'accentuació gràfica i l'ús dels signes de puntuació i d'entonació, tant en l'escriptura manuscrita com en l'ús dels mitjans informàtics, amb especial atenció al cos i estil en la jerarquia d'informacions, títols, subtítols, paraules clau, conceptes
16 Atenció en la qualitat, orde, cal·ligrafia i presentació dels textos propis i dels altres com a mitjà per a garantir una comunicació fluïda, clara, i com a eina de recerca d'expressivitat i de creativitat.
17 Interés pels textos escrits com a font d'informació i aprenentatge i com a mitjà de comunicació d'experiències i de regulació de la convivència.
18 Producció de treballs per a organitzar la comunicació i per a comunicar coneixements, experiències i necessitats (murals, informes d'experiments, investigacions, treballs en grup, presentacions multimèdia).
19 Producció de textos escrits propis de la vida social de l'aula per a comunicar coneixements, experiències i necessitats (normes, notes, cartes, notícies, treballs d'aula...) d'acord amb les característiques pròpies d'estos gèneres.
20 Composició de textos d'informació i d'opinió propis dels mitjans de comunicació social (en particular la premsa local) sobre fets i esdeveniments que resulten significatius. amb especial incidència en la notícia, l'entrevista, la ressenya de llibres o de música, la carta al director
, en mitjans de l'àmbit escolar i de la premsa local, en situacions reals o simulades.
21 Ús de les tecnologies de la informació i de la biblioteca d'aula i de centre com a llocs privilegiats per a l'aprenentatge i per a la recerca i consulta de fonts d'informació i elaboració de treballs personals, respectant les normes d'ús.
22 Valoració de l'escolta, la lectura i l'escriptura com a ferramenta de comunicació, font d'informació i d'aprenentatge, i com a mitjà d'organitzar-se i resoldre problemes de la vida quotidiana.
Bloc 2. Coneixement de la llengua
1 Anàlisi i identificació de la importància del context i de les relacions entre els seus elements i les formes lingüístiques en què es manifesten els discursos orals i escrits; identificació dels components i tipus de situacions comunicatives (informals i formals).
2 Observació i comparació en les seqüències textuals de les formes lingüístiques i de les estructures sintàctiques que fan el missatge adequat a la situació comunicativa en funció del registre, per a reconéixer les estructures narratives, instructives, descriptives i explicatives; adequació de la pròpia expressió a la situació comunicativa
3 Reconeixement dels diferents significats, equivalències i alteracions del significat.
4 Descobriment i domini dels mecanismes i recursos lingüístics bàsics per a assegurar la coherència i la cohesió textual (causa, conseqüència, finalitat, contradicció, condició
), especialment la inserció i coordinació oracional en el text explicatiu.
5 Sistematització de l'ortografia, apreciant el seu valor social i la utilització constant en els propis escrits. Ús dels signes de puntuació per a cohesionar el text i superar el llenguatge enumeratiu.
6 Observació de formes lèxiques, ortogràfiques i sintàctiques a partir de l'anàlisi, la manipulació i la transformació de fragments de textos senzills utilitzant pronoms i combinació de pronoms, l'el·lipsi, la inserció, la supressió, el canvi d'orde, la segmentació i la reescriptura. Sistematització de les observacions realitzades per a facilitar el desenrotllament dels conceptes lingüístics i del metallenguatge i per a observar l'equivalència semàntica o els canvis de significat
7 Explicitar coneixements gramaticals que es dominen implícitament. Consolidació de nocions gramaticals, lèxiques, fonològiques i ortogràfiques adquirides en etapes anteriors. Aplicació d'estos coneixements a la pròpia producció discursiva.
8 Observació, per comparació i contrast, i classificació de les paraules en primitives, derivades i compostes d'acord amb la seua estructura morfològica per a la generalització de normes ortogràfiques.
9 Exploració del lèxic general de la llengua per a descobrir les particularitats del vocabulari: els arcaismes, els neologismes i els estrangerismes; les paraules homònimes i les paraules polisèmiques, les locucions i frases fetes. Estudi de les seues formes, significats i àmbits d'aplicació.
10 Observació, anàlisi i creació de paraules noves per mitjà de la derivació (els augmentatius i els diminutius) i la composició.
11 Observació de les relacions entre una paraula genèrica i les paraules específiques corresponents; les paraules que configuren una família lèxica i un camp lèxic; paraules sinònimes i antònimes; tot açò com a mitjà per a consolidar l'adquisició i facilitar el seu ús.
12 Ampliació del domini del vocabulari a través de l'aprenentatge incidental en la lectura, la discussió col·lectiva i l'ús eficaç del diccionari.
13 Exploració de l'estructura morfològica de les paraules a fi de descobrir les formes, significats i usos bàsics en la flexió i la derivació i d'aplicar-les a la pròpia producció discursiva:
- La persona gramatical
- Singular i plural
- Mode imperatiu, indicatiu i subjuntiu dels verbs regulars i irregulars més freqüents
- Temps verbals: pretèrit imperfet i pretèrit perfet, simple i compost.
14 Descobriment de les diferents formes que pot presentar una oració simple i manipulació d'oracions senzilles per a identificar les funcions bàsiques (subjecte i predicat) i descobrir els elements i l'organització dels grups que realitzen estes funcions (complements del nom i del verb). Paper semàntic del subjecte (agent, pacient i causa).
15 Observació de fenòmens sil·làbics. La síl·laba tònica i àtona, diftong i hiat. Separació d'una paraula en síl·labes. Classificació de paraules segons la síl·laba tònica. Les regles d'accentuació gràfica (paraules monosíl·labes, interrogatius i hiats). L'accent diacrític. Utilització en els propis escrits.
16 Transformació d'oracions d'activa en passiva i viceversa, amb la finalitat de construir els conceptes d'agent i objecte per a la comprensió de determinats textos.
17 Inserció, coordinació i enllaç d'oracions com a procediments propis de l'explicació, per a practicar el pas d'estil directe a estil indirecte en la narració i per a explorar les possibilitats del seu ús per a expressar causa, conseqüència, finalitat o condició en la composició de textos.
18 Reflexió sobre semblances i diferències entre el valencià i el castellà per a aclarir determinades formes, significats i usos.
19 Valoració de la reflexió sobre la llengua com a mitjà d'enriquiment dels recursos lingüístics personals en l'èxit d'una bona comprensió i d'una expressió correcta, apropiada i genuïna.
20 Acceptació, respecte i valoració positiva de les normes i convencions lingüístiques bàsiques. Valoració de la qualitat i efectivitat dels textos propis i dels altres respecte a l'adequació, la coherència i la correcció.
Bloc 3. Educació literària
1 Coneixement, identificació i lectura guiada de diferents mostres de textos literaris: literatura tradicional oral i escrita (faules, llegendes, cançons populars); adaptacions d'obres clàssiques o mostres de literatura actual o de literatura juvenil, tant del gènere narratiu (contes, biografies, autobiografies, novel·la realista, d'aventures, de misteri, de ciència-ficció, de fantasia) com d'altres gèneres com el teatre o la poesia, en paper i en suport audiovisual i informàtic.
2 Audició, comprensió i memorització de diferents textos poètics ajustats a l'edat i de producció pròpia, amb el ritme, la pronunciació i l'entonació adequades.
3 Lectura comentada de poemes, relats i obres teatrals tenint en compte el coneixement de les convencions literàries (gèneres, figures) i la presència de certs temes i motius recurrents.
4 Pràctica de diferents tipus de lectura amb obres i textos literaris ajustats a l'edat i als interessos de l'alumnat: lectura silenciosa i en veu alta, lectura expressiva, escenificada.
5 Producció de textos d'intenció literària per a comunicar sentiments, emocions, estats d'ànim o records (contes, poemes, xicotetes peces teatrals, descripcions, còmics, redaccions) a partir de l'exploració de les possibilitats expressives de la llengua per mitjà de l'observació i l'anàlisi de textos model (històries o contes narrats pel professor) i l'ajuda de distints recursos i jocs que estimulen la imaginació i la creativitat.
Criteris d'avaluació
1. Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, respectant les normes de la comunicació: torn de paraula, organitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels altres.
2. Expressar-se de forma oral per a transmetre fets, coneixements i opinions o per a dur a terme les diferents funcions comunicatives, utilitzant un vocabulari precís i una estructura coherent.
3. Comprendre el sentit global dels textos orals, reconeixent les idees principals i secundàries i identificant idees o valors no explícits.
4. Interpretar i integrar les idees pròpies amb les contingudes en els textos, comparant i contrastant informacions diverses, i mostrar la comprensió a través de la lectura en veu alta amb l'entonació i la fluïdesa adequades.
5. Narrar, explicar, descriure, resumir i exposar opinions i informacions en textos relacionats amb situacions quotidianes i escolars, de forma ordenada, adequada, relacionant els enunciats entre si, usant de forma habitual els procediments de planificació i revisió dels textos així com les normes gramaticals i ortogràfiques i tenint cura amb la cal·ligrafia, l'orde i la presentació.
6. Utilitzar estratègies de lectura i d'escriptura per a planificar treballs, localitzar i recuperar informació, realitzar inferències, esquemes, i resumir els textos llegits reflectint l'estructura i les idees principals i secundàries.
7. Usar les biblioteques, videoteques, etc. i comprendre els mecanismes i procediments d'organització i selecció d'obres i altres materials. Col·laborar en l'atenció i millora dels materials bibliogràfics i altres documents disponibles en l'aula i en el centre.
8. Comprendre i utilitzar la terminologia gramatical i lingüística pròpia del curs en les activitats de producció i comprensió de textos.
9. Usar les tècniques (enumeració, referència, aclariments, paràfrasis, comparació, classificació, etc.) que despleguen les estratègies d'aprenentatge aplicades a continguts de les àrees no lingüístiques per a construir coneixements, processar informació i exposar conclusions i resultats per mitjà de textos orals i escrits.
10. Conéixer i comprendre les principals formes i gèneres de la tradició literària. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit en la seua totalitat, reconéixer-ne els elements estructurals bàsics, els grans tipus de recursos lingüístics i emetre una opinió personal.
11. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: busca, elaboració i presentació, amb ajuda dels mitjans tradicionals i l'aplicació de les noves tecnologies. Planificar i dur a terme, individualment o en equip, la consulta de diccionaris especialitzats i obres de consulta diverses, en el marc de breus treballs d'investigació. Iniciar-se en l'ús dels processadors de textos per aplicar-los a treballs senzills, fent ús dels mitjans informàtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, etc.).
Segon curs
Continguts
Taller de llengua: Valencià
Bloc 1. La llengua com a instrument d'aprenentage i comunicació
1 Elements de la comunicació.
2 Observació de diferències rellevants, contextuals i formals, entre comunicació oral i escrita i entre els usos col·loquials i formals, especialment els propis de l'àmbit escolar.
3 Mediació per a assegurar l'èxit de la comunicació oral i escrita. Actuació com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre's de forma directa.
4 Tipologies textuals: exposició, narració, descripció, diàleg i conversa.
5 Comprensió de notícies d'actualitat pròximes als interessos de l'alumnat i procedents dels mitjans de comunicació audiovisual.
6 Comprensió de textos orals utilitzats en l'àmbit acadèmic, amb especial atenció a la presentació de treballs i a les instruccions per a fer-los, a les exposicions orals breus i a l'obtenció d'informacions de documentals procedents dels mitjans de comunicació.
7 Exposició d'informacions d'actualitat procedents dels mitjans de comunicació.
8 Narració oral, a partir d'un guió preparat prèviament, de fets relacionats amb l'experiència, presentada de forma seqüenciada i amb claredat, en què s'incloguen descripcions senzilles i també sentiments i valoracions respecte al que s'exposa, amb ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació.
9 Participació activa en situacions de comunicació pròpies de l'àmbit acadèmic, especialment en la petició d'aclariments davant d'una instrucció, en les propostes sobre la manera d'organitzar les tasques, en la descripció de seqüències senzilles d'activitats realitzades, en l'intercanvi d'opinions i en l'exposició de conclusions.
10 Actitud de cooperació i de respecte en situacions d'aprenentatge compartit.
11 Coneixement i ús de les estratègies i les normes per a l'intercanvi comunicatiu: escolta atenta, exposició clara, respecte del torn de paraula; participació fent aportacions, control de la impulsivitat, comentaris orals i juí personal respectuosos amb les sensacions, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i atenció a les fórmules de cortesia.
12 Utilització de la llengua per a prendre consciència dels coneixements, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta d'un mateix.
13 Comprensió de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits pròxims a l'experiència de l'alumnat, com ara instruccions d'ús, normes i avisos.
14 Comprensió de textos dels mitjans de comunicació, tenint en compte l'estructura del periòdic (seccions i gèneres) i els elements paratextuals, amb atenció especial a les notícies relacionades amb la vida quotidiana i amb la informació de fets.
15 Comprensió de textos de l'àmbit acadèmic, amb atenció especial als de caràcter expositiu i explicatiu; a les instruccions per a fer treballs; a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts d'informació, com ara enciclopèdies i pàgines web educatives.
16 Actitud reflexiva i crítica quant a la informació disponible davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminació, incloent-hi la manifestació de prejuís lingüístics.
17 Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits pròxims a l'experiència de l'alumnat, com cartes, notes i avisos.
18 Composició de textos propis dels mitjans de comunicació, especialment notícies, destinats a un suport imprés i digital.
19 Composició, en suport de paper i digital, de textos propis de l'àmbit acadèmic, especialment resums, exposicions senzilles, glossaris i conclusions sobre les tasques i els aprenentatges efectuats.
20 Interés per la composició escrita com a font d'informació i d'aprenentatge, com a forma de comunicar les experiències, les idees, les opinions i els coneixements propis, i com a forma de regular la conducta.
21 Iniciació a l'ús del diccionari, les enciclopèdies, els correctors ortogràfics sobre textos en suport digital i altres obres de consulta.
22 Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen els diccionaris escolars i les altres obres de consulta, especialment sobre classes de paraules, relacions semàntiques del lèxic (polisèmia, homonímia, sinonímia, antonímia), i la normativa lingüística.
23 Anàlisi: estratègies per a una lectura correcta i tècniques per a la presa d'anotacions.
24 Síntesi: pràctica en l'elaboració d'esquemes, resums, mapes conceptuals.
25 Utilització dirigida de la biblioteca del centre, de les biblioteques virtuals i, en general, de les tecnologies de la informació i la comunicació, com a font d'informació i de models per a la composició escrita.
26 Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos.
27 Interés per la bona presentació dels textos escrits tant en suport de paper com digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques (titulació, espais, marges, paràgrafs, etc.).
Bloc 2. Coneixement de la llengua
1 Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, reconeixement del seu valor social i de la necessitat de cenyir-se a la norma lingüística en els escrits.
2 Observació dels diferents registres i dels factors que incidixen en l'ús de la llengua en distints àmbits socials.
3 Correspondència entre sons i grafies. L'alfabet i els dígrafs. Vocals obertes i tancades.
4 La síl·laba. Principals esquemes sil·làbics. Diftongs, triftongs i hiats.
5 Nocions bàsiques d'accentuació i puntuació. Ús de la dièresi.
6 Reconeixement de les principals normes fonètiques.
7 Qüestions morfològiques: l'article (l'apòstrof, les contraccions, l'article personal), el gènere i el nombre.
8 Lectura en veu alta: l'enunciat. Dicció, entonació, intensitat i pausa.
9 Lèxic: barbarismes i vulgarismes.
10 Estructura de la paraula.
11 Classes de paraules. El substantiu i l'adjectiu (característiques). El pronom (classificació). El determinant (classificació). El verb: la conjugació. L'adverbi. La preposició. La conjunció. La interjecció.
12 Estructura de l'oració simple. La concordança.
13 Reconeixement del funcionament sintàctic de verbs d'ús freqüent a partir del seu significat, identificació del subjecte i dels complements del verb: necessaris o argumentals i no necessaris o circumstancials; comprensió d'una terminologia sintàctica bàsica: oració; subjecte, verb i complements; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal.
14 Coneixement de les modalitats de l'oració i dels modes del verb com a formes d'expressar les intencions dels parlants.
15 Identificació i ús reflexiu d'alguns connectors textuals, amb especial atenció als temporals, explicatius i d'orde, i d'alguns mecanismes de referència interna, tant gramaticals (pronoms personals, possessius i demostratius) com lèxics (repeticions, sinònims i el·lipsis).
16 Reconeixement i ús coherent de les formes verbals en els textos, amb especial atenció als temps de pretèrit en la narració. La distinció entre el passat simple i el passat perifràstic.
17 Ús de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat, especialment la inserció en l'oració d'expressions amb valor explicatiu, com l'aposició, l'adjectiu i l'oració de relatiu.
18 Distinció entre paraules flexives i no flexives; i reconeixement de les diferents categories gramaticals.
19 Identificació i ús de les formes lingüístiques de la dixi personal (pronoms personals, possessius i terminacions verbals) en textos orals i escrits com cartes i normes.
20 Reconeixement dels mecanismes de formació de paraules: composició i derivació. Ús del guionet.
21. Reflexió sobre semblances i diferències entre el valencià i el castellà per a aclarir determinades formes, significats i usos.
Bloc 3. Educació literària
1 Desenrotllament de l'autonomia lectora i valoració de la literatura com a font de plaer i de coneixement del món i del patrimoni cultural valencià.
2 Introducció als gèneres literaris a través de la lectura comentada de fragments representatius d'obres adequades a l'edat. Anàlisi dels seus trets més característics.
3 El llenguatge literari. Identificació dels recursos lingüístics propis dels textos de caràcter literari.
4 Lectura comentada, recitació de poemes i audició de poemes musicats de la nostra tradició, reconeixent els elements bàsics del ritme, la versificació i les figures semàntiques més rellevants.
5 Lectura comentada de relats breus, com ara mites i llegendes de diferents cultures, reconeixent els elements del relat literari i la seua funcionalitat. Lectura comentada de rondalles, tot reconeixent la funció i les característiques de les narracions orals.
6 Lectura comentada i dramatitzada d'obres teatrals breus, o de fragments, i reconeixement dels aspectes formals del text teatral.
Segon curs
Continguts
Taller de llengua: Castellà
Bloc 1. La llengua com a instrument d'aprenentage i comunicació
1 Elements de la comunicació.
2 Observació de diferències rellevants, contextuals i formals, entre comunicació oral i escrita i entre els usos col·loquials i formals, especialment els propis de l'àmbit escolar.
3 Mediació per a assegurar l'èxit de la comunicació oral i escrita. Actuació com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre's de forma directa.
4 Tipologies textuals: exposició, narració, descripció, diàleg i conversa.
5 Comprensió de notícies d'actualitat pròximes als interessos de l'alumnat procedents dels mitjans de comunicació audiovisual.
6 Comprensió de textos orals utilitzats en l'àmbit acadèmic, amb especial atenció a la presentació de treballs i a les instruccions per a fer-los, a les exposicions orals breus i a l'obtenció d'informacions de documentals procedents dels mitjans de comunicació.
7 Exposició d'informacions d'actualitat procedents dels mitjans de comunicació.
8 Narració oral, a partir d'un guió preparat prèviament, de fets relacionats amb l'experiència, presentada de forma seqüenciada i amb claredat, en què s'incloguen descripcions senzilles i també sentiments i valoracions respecte al que s'exposa, amb ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació.
9 Participació activa en situacions de comunicació pròpies de l'àmbit acadèmic, especialment en la petició d'aclariments davant d'una instrucció, en les propostes sobre la manera d'organitzar les tasques, en la descripció de seqüències senzilles d'activitats realitzades, en l'intercanvi d'opinions i en l'exposició de conclusions.
10 Actitud de cooperació i de respecte en situacions d'aprenentatge compartit.
11 Coneixement i ús de les estratègies i les normes per a l'intercanvi comunicatiu: escolta atenta, exposició clara, respecte del torn de paraula; participació fent aportacions, controlant la impulsivitat, manifestant comentaris orals i juí personal respectuosos amb les sensacions, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i fent ús de les fórmules de cortesia.
12 Utilització de la llengua per a prendre consciència dels coneixements, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta d'un mateix.
13 Comprensió de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits pròxims a l'experiència de l'alumnat, com ara instruccions d'ús, normes i avisos.
14 Comprensió de textos dels mitjans de comunicació, tenint en compte l'estructura del periòdic (seccions i gèneres) i els elements paratextuals, amb atenció especial a les notícies relacionades amb la vida quotidiana i amb la informació de fets.
15 Comprensió de textos de l'àmbit acadèmic, amb atenció especial als de caràcter expositiu i explicatiu; a les instruccions per a fer treballs; a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts d'informació, com ara enciclopèdies i pàgines web educatives.
16 Actitud reflexiva i crítica respecte a la informació disponible davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminació, incloent-hi la manifestació de prejuís lingüístics.
17 Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits pròxims a l'experiència de l'alumnat, com cartes, notes i avisos.
18 Composició de textos propis dels mitjans de comunicació, especialment notícies, destinats a un suport imprés i digital.
19 Composició, en suport de paper i digital, de textos propis de l'àmbit acadèmic, especialment resums, exposicions senzilles, glossaris i conclusions sobre les tasques i els aprenentatges efectuats.
20 Interés per la composició escrita com a font d'informació i d'aprenentatge, com a forma de comunicar les experiències, les idees, les opinions i els coneixements propis, i com a forma de regular la conducta.
21 Iniciació a l'ús del diccionari, les enciclopèdies, els correctors ortogràfics sobre textos en suport digital i altres obres de consulta.
22 Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen els diccionaris escolars i les altres obres de consulta, especialment sobre classes de paraules, relacions semàntiques del lèxic (polisèmia, homonímia, sinonímia, antonímia) i la normativa lingüística.
23 Anàlisi: estratègies per a una lectura correcta i tècniques per a la presa d'anotacions.
24 Síntesi: pràctica en l'elaboració d'esquemes, resums, mapes conceptuals.
25 Utilització dirigida de la biblioteca del centre, de les biblioteques virtuals i, en general, de les tecnologies de la informació i la comunicació, com a font d'informació i de models per a la composició escrita.
26 Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos.
27 Interés per la bona presentació dels textos escrits tant en suport de paper com digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques (titulació, espais, marges, paràgrafs, etc.).
Bloc 2. Coneixement de la llengua
1 Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, reconeixement del seu valor social i de la necessitat de cenyir-se a la norma lingüística en els escrits.
2 Observació dels diferents registres i dels factors que incidixen en l'ús de la llengua en distints àmbits socials.
3 Correspondència entre sons i grafies. L'alfabet i la síl·laba.
4 La síl·laba. Principals esquemes sil·làbics. Diftongs, triftongs i hiats.
5 Nocions bàsiques d'accentuació i puntuació. Ús de la dièresi.
6 Reconeixement de les principals normes fonètiques.
7 Qüestions morfològiques: l'article (les contraccions), el gènere i el nombre.
8 Lectura en veu alta: l'enunciat. Dicció, entonació, intensitat i pausa.
9 Lèxic: barbarismes i vulgarismes.
10 Estructura de la paraula.
11 Classes de paraules. El substantiu i l'adjectiu (característiques). El pronom (classificació). El determinant (classificació). El verb: la conjugació. L'adverbi. La preposició. La conjunció. La interjecció.
12 Estructura de l'oració simple. La concordança.
13 Reconeixement del funcionament sintàctic de verbs d'ús freqüent a partir del seu significat, identificació del subjecte i dels complements del verb: necessaris o argumentals i no necessaris o circumstancials; comprensió d'una terminologia sintàctica bàsica: oració; subjecte, verb i complements; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal.
14 Coneixement de les modalitats de l'oració i dels modes del verb com a formes d'expressar les intencions dels parlants.
15 Identificació i ús reflexiu d'alguns connectors textuals, amb especial atenció als temporals, explicatius i d'orde, i d'alguns mecanismes de referència interna, tant gramaticals (pronoms personals, possessius i demostratius) com lèxics (repeticions, sinònims i el·lipsis).
16 Reconeixement i ús coherent de les formes verbals en els textos, amb especial atenció als temps de pretèrit en la narració.
17 Ús de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat, especialment la inserció en l'oració d'expressions amb valor explicatiu, com l'aposició, l'adjectiu i l'oració de relatiu.
18 Distinció entre paraules flexives i no flexives; i reconeixement de les diferents categories gramaticals.
19 Identificació i ús de les formes lingüístiques de la dixi personal (pronoms personals, possessius i terminacions verbals) en textos orals i escrits com cartes i normes.
20 Reconeixement dels mecanismes de formació de paraules: composició i derivació.
21. Reflexió sobre semblances i diferències entre el valencià i el castellà per a aclarir determinades formes, significats i usos.
Bloc 3. Educació literària
1 Desenrotllament de l'autonomia lectora i valoració de la literatura com a font de plaer i de coneixement del món i del patrimoni cultural valencià.
2 Introducció als gèneres literaris a través de la lectura comentada de fragments representatius d'obres adequades a l'edat. Anàlisi dels seus trets més característics.
3 El llenguatge literari. Identificació dels recursos lingüístics propis dels textos de caràcter literari.
4 Lectura comentada, recitació de poemes i audició de poemes musicats de la nostra tradició, reconeixent els elements bàsics del ritme, la versificació i les figures semàntiques més rellevants.
5 Lectura comentada de relats breus, com ara mites i llegendes de diferents cultures, reconeixent els elements del relat literari i la seua funcionalitat. Reconeixement de la funció i les característiques de les narracions orals.
6 Lectura comentada i dramatitzada d'obres teatrals breus, o de fragments, i reconeixement dels aspectes formals del text teatral.
Criteris d'avaluació
1. Captar les idees essencials i les intencions de textos orals, de diferent tipus i distint nivell de formalització, i reproduir-ne el contingut en textos orals o escrits. Utilitzar la llengua per a adquirir nous coneixements.
2. Reconéixer i ser capaç d'utilitzar els diferents tipus de textos i les seues estructures formals. Conéixer els principis fonamentals de la gramàtica; reconéixer les diferents unitats de la llengua i les seues combinacions.
3. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes de l'ús lingüístic per a solucionar problemes de comprensió de textos orals i escrits, i per a la composició i la revisió dirigida dels textos propis d'este curs. Identificar els elements de la comunicació.
4. Fer ús de la mediació per a assegurar l'èxit de la comunicació oral i escrita. Actuar com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre's de manera directa.
5. Reconéixer el propòsit i la idea general en textos orals d'àmbits socials pròxims a l'experiència de l'alumnat i de l'àmbit acadèmic; captar la idea global d'informacions escoltades en ràdio o en televisió i seguir instruccions poc complexes per a realitzar tasques d'aprenentatge.
6. Narrar oralment, de manera ordenada, clara i ben estructurada, experiències viscudes, partint d'un pla o guió previ; seguir un orde lògic en la presentació d'informacions i arguments; adequar el llenguatge utilitzat al contingut i a la situació comunicativa, amb l'ajuda de mitjans audiovisuals; mantindre l'atenció del receptor.
7. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits expositius, identificar-ne les intencions, diferenciar les idees principals i secundàries, reconéixer possibles incoherències o ambigüitats en el contingut i aportar una opinió personal.
8. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema, a fi d'elaborar un text de síntesi en què es reflectisquen tant les informacions principals i els punts de vista trobats com el punt de vista propi.
9. Extraure informacions concretes i identificar el propòsit en textos escrits d'àmbits socials pròxims a l'experiència de l'alumnat; seguir instruccions senzilles; identificar els enunciats en què el tema general apareix explícit i distingir les parts del text. Aplicar tècniques d'organització d'idees, com ara esquemes jeràrquics o mapes conceptuals.
10. Narrar, exposar i resumir en suport de paper i digital; usar el registre adequat; organitzar les idees amb claredat; enllaçar els enunciats en seqüències lineals cohesionades; respectar els criteris de correcció gramatical i ortogràfica; valorar la importància de planificar i revisar el text.
11. Conéixer i utilitzar les normes lingüístiques, amb especial atenció a les ortogràfiques.
12. Conéixer una terminologia lingüística bàsica en les activitats de reflexió sobre l'ús. Conéixer i aplicar correctament les normes d'accentuació vigents. Conéixer l'estructura de l'oració i les diferents classes d'oracions.
13. Conéixer i comprendre les principals formes i gèneres de la tradició literària. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit en la seua totalitat, reconéixer-ne els elements estructurals bàsics, els grans tipus de recursos lingüístics i emetre una opinió personal.
14. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: busca, elaboració i presentació, amb ajuda dels mitjans tradicionals i l'aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació. Planificar i dur a terme, individualment o en equip, la consulta de diccionaris especialitzats i obres de consulta diverses, en el marc de treballs monogràfics. Utilitzar els processadors de textos i ser capaç d'aplicar-los a treballs senzills d'investigació, fent ús dels mitjans informàtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, etc.).
Tercer curs
Continguts
Taller de llengua: Valencià
Bloc 1. La llengua com a instrument d'aprenentatge i comunicació
1 Funcions del llenguatge.
2 Reconeixement de les diferències contextuals i formals rellevants entre comunicació oral i escrita, entre els usos col·loquials i formals, en els discursos aliens i en l'elaboració dels propis.
3 Reconeixement d'alguns significats contextuals que poden adquirir les modalitats de l'oració.
4 Mediació per a assegurar l'èxit de la comunicació oral i escrita. Actuació com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre's de manera directa. Utilització de la interpretació oral i escrita, fent resums de la llengua de l'emissor, quan el receptor no comprén el missatge original.
5 Tipologies textuals: exposició, narració, descripció, argumentació, conversa i diàleg.
6 Comprensió d'informacions d'actualitat procedents dels mitjans de comunicació audiovisual.
7 Comprensió de textos orals utilitzats en l'àmbit acadèmic, amb especial atenció a la presentació de treballs i instruccions per a fer-los, a les exposicions orals breus i a l'obtenció d'informacions dels mitjans de comunicació a través d'informatius i documentals.
8 Exposició d'informacions tretes de diversos mitjans de comunicació, posant en relleu les diferències observades en la manera de presentar uns mateixos fets.
9 Presentació d'informacions, prèviament preparades, sobre temes d'interés per a l'alumnat, de manera ordenada i clara, amb ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació.
10 Participació activa en situacions de comunicació pròpies de l'àmbit acadèmic, especialment en les propostes sobre la manera d'organitzar l'activitat, en l'aportació d'informacions útils per al treball en comú i en l'exposició d'informes breus sobre les tasques realitzades.
11 Actitud de cooperació i de respecte en situacions d'aprenentatge compartit.
12 Coneixement i ús de les estratègies i les normes per a l'intercanvi comunicatiu: escolta atenta, exposició clara, respecte del torn de paraula; participació fent aportacions, control de la impulsivitat, comentaris orals i juí personal respectuosos amb les sensacions, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i fent ús de les fórmules de cortesia.
13 Utilització de la llengua per a prendre consciència dels coneixements, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta d'un mateix.
14 Comprensió de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits pròxims a l'experiència de l'alumnat, com ara normes, avisos i comunicacions.
15 Comprensió de textos dels mitjans de comunicació, especialment d'informació sobre fets, notícies i cròniques, tot considerant l'estructura del periòdic, en suport de paper i digital, i els elements paratextuals.
16 Comprensió de textos de l'àmbit acadèmic, amb atenció especial als expositius i explicatius; a les instruccions per a fer treballs; a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts d'informació, com ara enciclopèdies i pàgines web educatives.
17 Actitud reflexiva i crítica respecte a la informació disponible davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminació, incloent-hi la manifestació de prejuís lingüístics.
18 Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits pròxims a l'experiència de l'alumnat, amb especial atenció a la participació en fòrums i a les cartes de sol·licitud.
19 Composició de textos propis dels mitjans de comunicació, especialment cròniques, destinats a un suport imprés o digital, a àudio o a vídeo.
20 Composició, en suport de paper o digital, de textos propis de l'àmbit acadèmic, especialment resums, exposicions i explicacions senzilles, glossaris i informes i conclusions de les tasques i els aprenentatges efectuats.
21 Interés per la composició escrita com a font d'informació i aprenentatge, com a forma de comunicar les experiències i els coneixements propis, i com a forma de regular la conducta.
22 Ús de diccionaris especialitzats (sinònims, refranys, locucions, dubtes, etc.) i de correctors ortogràfics sobre textos en suport digital.
23 Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen els diccionaris escolars, especialment sobre classes de paraules, sobre relacions semàntiques del lèxic (polisèmia, homonímia, sinonímia, antonímia), i la normativa lingüística.
24 Anàlisi: estratègies per a una lectura correcta i tècniques per a la presa d'anotacions.
25 Síntesi: pràctica en l'elaboració d'esquemes, resums i mapes conceptuals.
26 Utilització, progressivament autònoma, de les biblioteques (del centre, virtuals, etc.) i de les tecnologies de la informació i la comunicació, com a font d'informació i de models per a la composició escrita.
27 Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos.
28 Interés per la bona presentació dels textos escrits tant en suport de paper com digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques (titulació, espais, marges, paràgrafs, etc.).
Bloc 2. Coneixement de la llengua
1 Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, el seu valor social i la necessitat de cenyir-se a la norma lingüística en els escrits.
2 Observació dels diferents registres i dels factors que incidixen en l'ús de la llengua en distints àmbits socials; valoració de la importància d'usar el registre adequat segons les circumstàncies de la situació comunicativa.
3 Sons i grafies. Principals normes fonètiques i ortogràfiques.
4 Ús de l'accent gràfic i la dièresi en combinacions vocàliques (diftongs, triftongs, hiats).
5 La puntuació. Ús dels signes d'exclamació i interrogació. Ús del guió, la ratlla, les cometes i el parèntesi.
6 Pronunciació dels grups cultes.
7 Pronoms personals tònics i àtons.
8 Interrogatius.
9 Lectura en veu alta: paràgrafs de distinta estructura. Funció distintiva de la dicció, l'entonació, la intensitat i la pausa.
10 Lèxic: dialectalismes.
11 L'oració simple. Subjecte i predicat. Tipus de complements. Classes d'oracions.
12 Reconeixement del funcionament sintàctic del verb a partir del seu significat; identificació del subjecte i dels complements del verb: argumentals i no argumentals; transformació d'oracions per a observar diferents papers semàntics del subjecte (agent, causa, pacient); utilització d'una terminologia sintàctica bàsica: oració; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal; subjecte, verb i complements; agent, causa i pacient.
13 Identificació i ús reflexiu d'alguns connectors textuals, com els d'orde, explicatius i de contrast, i d'alguns mecanismes de referència interna, tant gramaticals (substitucions pronominals) com lèxics, especialment l'el·lipsi i l'ús d'hiperònims de significat concret.
14 Coneixement i ús coherent de les formes verbals en els textos, amb especial atenció als distints valors del present d'indicatiu.
15 Ús de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat, especialment la inserció d'expressions explicatives i la utilització de construccions de participi i de gerundi.
16 Identificació i ús de les formes de dixi personal, temporal i espacial (demostratius, adverbis de temps i lloc) en textos orals i escrits.
17 Polisèmia, homonímia, sinonímia i antonímia.
18 Reflexió sobre semblances i diferències entre el valencià i el castellà per a aclarir determinades formes, significats i usos.
Bloc 3. Educació literària
1 Desenrotllament de l'autonomia lectora i valoració de la literatura com a font de plaer i de coneixement del patrimoni cultural valencià i d'altres cultures.
2 Els gèneres literaris. Trets característics. Diferenciació dels principals subgèneres literaris a través de la lectura comentada de diverses obres adequades a l'edat.
3 La lírica: el ritme i la rima. Mètrica. Versos i estrofes. Lectura comentada i recitació de poemes, posant atenció al valor simbòlic del llenguatge poètic i al sentit dels recursos retòrics més importants, reconeixent els procediments de la versificació. Valoració de la funció de tots estos elements en el poema.
4 La narrativa: estructura. L'èpica, el conte i la novel·la. Lectura comentada de relats, comparar i contrastar temes i elements de la història, formes d'inici, desenrotllament cronològic, desenllaços...
5 El teatre: text i representació. Aspectes generals de la tragèdia i de la comèdia. Lectura comentada i dramatitzada de fragments d'obres teatrals; reconéixer alguns subgèneres; posar atenció a l'estructura i als components del text teatral i a les possibilitats de plasmació en una representació teatral.
Tercer curs
Continguts
Taller de llengua: Castellà
Bloc 1. La llengua com a instrument d'aprenentatge i comunicació
1 Funcions del llenguatge.
2 Reconeixement de les diferències contextuals i formals rellevants entre comunicació oral i escrita, entre els usos col·loquials i formals, en els discursos aliens i en l'elaboració dels propis.
3 Reconeixement d'alguns significats contextuals que poden adquirir les modalitats de l'oració.
4 Mediació per a assegurar l'èxit de la comunicació oral i escrita. Actuació com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre's de manera directa. Utilització de la interpretació oral i escrita, fent resums de la llengua de l'emissor, quan el receptor no comprén el missatge original.
5 Tipologies textuals: exposició, narració, descripció, argumentació, conversa i diàleg.
6 Comprensió d'informacions d'actualitat procedents dels mitjans de comunicació audiovisual.
7 Comprensió de textos orals utilitzats en l'àmbit acadèmic, amb especial atenció a la presentació de treballs i instruccions per a fer-los, a les exposicions orals breus i a l'obtenció d'informacions dels mitjans de comunicació a través d'informatius i documentals.
8 Exposició d'informacions tretes de diversos mitjans de comunicació posant en relleu les diferències observades en la manera de presentar uns mateixos fets.
9 Presentació d'informacions, prèviament preparades, sobre temes d'interés per a l'alumnat, de manera ordenada i clara, amb ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació.
10 Participació activa en situacions de comunicació pròpies de l'àmbit acadèmic, especialment en les propostes sobre la manera d'organitzar l'activitat, en l'aportació d'informacions útils per al treball en comú i en l'exposició d'informes breus sobre les tasques realitzades.
11 Actitud de cooperació i de respecte en situacions d'aprenentatge compartit.
12 Coneixement i ús de les estratègies i les normes per a l'intercanvi comunicatiu: escolta atenta, exposició clara, respecte del torn de paraula; participació fent aportacions, control de la impulsivitat, comentaris orals i juí personal respectuosos amb les sensacions, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i fent ús de les fórmules de cortesia.
13 Utilització de la llengua per a prendre consciència dels coneixements, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta d'un mateix.
14 Comprensió de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits pròxims a l'experiència de l'alumnat, com ara normes, avisos i comunicacions.
15 Comprensió de textos dels mitjans de comunicació, especialment d'informació sobre fets, notícies i cròniques, tot considerant l'estructura del periòdic, en suport de paper i digital, i els elements paratextuals.
16 Comprensió de textos de l'àmbit acadèmic, amb atenció especial als expositius i explicatius; a les instruccions per a fer treballs; a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts d'informació, com ara enciclopèdies i pàgines web educatives.
17 Actitud reflexiva i crítica respecte a la informació disponible davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminació, incloent-hi la manifestació de prejuís lingüístics.
18 Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits pròxims a l'experiència de l'alumnat, amb especial atenció a la participació en fòrums i a les cartes de sol·licitud.
19 Composició de textos propis dels mitjans de comunicació, especialment cròniques, destinats a un suport imprés o digital, a àudio o a vídeo.
20 Composició, en suport de paper o digital, de textos propis de l'àmbit acadèmic, especialment resums, exposicions i explicacions senzilles, glossaris i informes i conclusions de les tasques i els aprenentatges efectuats.
21 Interés per la composició escrita com a font d'informació i aprenentatge, com a forma de comunicar les experiències i els coneixements propis, i com a forma de regular la conducta.
22 Ús de diccionaris especialitzats (sinònims, refranys, locucions, dubtes, etc.) i de correctors ortogràfics sobre textos en suport digital.
23 Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen els diccionaris escolars, especialment sobre classes de paraules, sobre relacions semàntiques del lèxic (polisèmia, homonímia, sinonímia, antonímia) i sobre la normativa lingüística.
24 Anàlisi: estratègies per a una lectura correcta i tècniques per a la presa d'anotacions.
25 Síntesi: pràctica en l'elaboració d'esquemes, resums i mapes conceptuals.
26 Utilització, progressivament autònoma, de les biblioteques (del centre, virtuals, etc.) i de les tecnologies de la informació i la comunicació, com a font d'informació i de models per a la composició escrita.
27 Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos.
28 Interés per la bona presentació dels textos escrits tant en suport de paper com digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques (titulació, espais, marges, paràgrafs, etc.).
Bloc 2. Coneixement de la llengua
1 Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, el seu valor social i la necessitat de cenyir-se a la norma lingüística en els escrits.
2 Observació dels diferents registres i dels factors que incidixen en l'ús de la llengua en distints àmbits socials; valoració de la importància d'usar el registre adequat segons les circumstàncies de la situació comunicativa.
3 Sons i grafies. Principals normes fonètiques i ortogràfiques.
4 Ús de l'accent gràfic i la dièresi en combinacions vocàliques (diftongs, triftongs, hiats).
5 La puntuació. Ús dels signes d'exclamació i interrogació. Ús del guió, la ratlla, les cometes i el parèntesi.
6 Pronunciació dels grups cultes.
7 Pronoms personals.
8 Interrogatius.
9 Lectura en veu alta: paràgrafs de distinta estructura. Funció distintiva de la dicció, l'entonació, la intensitat i la pausa.
10 Lèxic: dialectalismes.
11 L'oració simple. Subjecte i predicat. Tipus de complements. Classes d'oracions.
12 Reconeixement del funcionament sintàctic del verb a partir del seu significat; identificació del subjecte i dels complements del verb: entre argumentals i no argumentals; transformació d'oracions per a observar diferents papers semàntics del subjecte (agent, causa, pacient); utilització d'una terminologia sintàctica bàsica: oració; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal; subjecte, verb i complements; agent, causa i pacient.
13 Identificació i ús reflexiu d'alguns connectors textuals, com els d'orde, explicatius i de contrast, i d'alguns mecanismes de referència interna, tant gramaticals (substitucions pronominals) com lèxics, especialment l'el·lipsi i l'ús d'hiperònims de significat concret.
14 Coneixement i ús coherent de les formes verbals en els textos, amb especial atenció als distints valors del present d'indicatiu.
15 Ús de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat, especialment la inserció d'expressions explicatives i la utilització de construccions de participi i de gerundi.
16 Identificació i ús de les formes de dixi personal, temporal i espacial (demostratius, adverbis de temps i lloc) en textos orals i escrits.
17 Polisèmia, homonímia, sinonímia i antonímia.
18 Reflexió sobre semblances i diferències entre el valencià i el castellà per a aclarir determinades formes, significats i usos.
Bloc 3. Educació literària
1 Desenrotllament de l'autonomia lectora i valoració de la literatura com a font de plaer i de coneixement del patrimoni cultural valencià i d'altres cultures.
2 Els gèneres literaris. Trets característics. Diferenciació dels principals subgèneres literaris a través de la lectura comentada de diverses obres adequades a l'edat.
3 La lírica: el ritme i la rima. Mètrica. Versos i estrofes. Lectura comentada i recitació de poemes, posant atenció al valor simbòlic del llenguatge poètic i al sentit dels recursos retòrics més importants, reconeixent els procediments de la versificació. Valoració de la funció de tots estos elements en el poema.
4 La narrativa: estructura. L'èpica, el conte i la novel·la. Lectura comentada de relats, comparar i contrastar temes i elements de la història, formes d'inici, desenrotllament cronològic, desenllaços...
5 El teatre: text i representació. Aspectes generals de la tragèdia i de la comèdia. Lectura comentada i dramatitzada de fragments d'obres teatrals; reconéixer alguns subgèneres; posar atenció a l'estructura i als components del text teatral i a les possibilitats de plasmació en una representació teatral.
Criteris d'avaluació
1. Captar les idees essencials i les intencions de textos orals, de diferent tipus i distint nivell de formalització, i reproduir-ne el contingut en textos orals o escrits. Utilitzar la llengua per a adquirir nous coneixements.
2. Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, respectant les normes de la comunicació: usar el torn de paraula; organitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels altres.
3. Reconéixer i ser capaç d'utilitzar els diferents tipus de textos (expositius, narratius, descriptius, argumentatius, conversacionals i dialogats) i les seues estructures formals. Conéixer els principis fonamentals de la gramàtica; reconéixer les diferents unitats de la llengua i les seues combinacions.
4. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes de l'ús lingüístic per a solucionar problemes de comprensió de textos orals i escrits i per a compondre i revisar, de manera progressivament autònoma, els textos propis d'este curs. Reconéixer en un text les diferents funcions del llenguatge.
5. Fer ús de la mediació per a assegurar l'èxit de la comunicació oral i escrita. Actuar com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre's de manera directa. Utilitzar la interpretació oral, fent resums de la llengua de l'emisor, quan el receptor no comprén el missatge original.
6 Reconéixer, junt amb el propòsit i la idea general, idees, fets o dades rellevants en textos orals d'àmbits socials pròxims a l'experiència de l'alumnat i de l'àmbit acadèmic; captar la idea global i la rellevància d'informacions escoltades en ràdio o en televisió i seguir instruccions per a realitzar autònomament tasques d'aprenentatge.
7 Fer exposicions orals senzilles sobre temes que tinguen interés per a l'alumnat i que siguen pròxims al seu entorn, amb l'ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació, de manera ordenada i fluïda, ajustant-se a un pla o guió previ; seguir un orde lògic en la presentació d'informacions i arguments; adequar el llenguatge utilitzat al contingut i a la situació comunicativa; mantindre l'atenció del receptor.
8 Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits expositius i argumentatius, identificar-ne les intencions, diferenciar les idees principals i secundàries, reconéixer possibles incoherències o ambigüitats en el contingut i aportar una opinió personal.
9 Elaborar el resum d'una exposició o argumentació oral sobre un tema específic i conegut, reflectint els principals arguments i punts de vista dels participants.
10. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema, a fi d'elaborar un text de síntesi en què es reflectisquen tant les informacions principals i punts de vista trobats com el punt de vista propi.
11. Extraure informacions concretes i identificar el propòsit en textos escrits d'àmbits socials pròxims a l'experiència de l'alumnat; seguir instruccions de certa extensió en processos poc complexos; identificar el tema general i els temes secundaris; i distingir com està organitzada la informació. Aplicar tècniques d'organització d'idees, com ara esquemes jeràrquics o mapes conceptuals.
12. Narrar, exposar, explicar, resumir i comentar en suport de paper i digital; usar el registre adequat; organitzar les idees amb claredat; enllaçar els enunciats en seqüències lineals cohesionades; respectar les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques. Valorar la importància de planificar i revisar el text. Redactar cròniques periodístiques breus i amb una organització jeràrquica de la informació.
13. Conéixer una terminologia lingüística bàsica en les activitats de reflexió sobre l'ús. Conéixer i aplicar correctament les normes d'accentuació vigents. Conéixer l'estructura de l'oració i les diferents classes d'oració. Esbrinar les principals relacions de significat.
14. Conéixer els gèneres literaris. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit en la seua totalitat, reconéixer-ne els elements estructurals bàsics, els grans tipus de recursos lingüístics i emetre una opinió personal. Aprendre a classificar els textos llegits per gèneres literaris.
15. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: busca, elaboració i presentació, amb ajuda dels mitjans tradicionals i l'aplicació de les noves tecnologies. Planificar i dur a terme, individualment o en equip, la consulta de diccionaris especialitzats i obres de consulta diverses, en el marc de treballs monogràfics. Utilitzar els processadors de textos i ser capaç d'aplicar-los a treballs d'investigació, fent ús dels mitjans informàtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, processadors de textos, etc.).
Taller de matemàtiques
Introducció
Esta matèria optativa està dissenyada per a reforçar els coneixements matemàtics bàsics que necessita l'alumnat que inicia l'Educació Secundària Obligatòria. Per tant, es dirigix a aquell alumnat de primer, segon i tercer curs d'Educació Secundària Obligatòria que no domina les competències matemàtiques necessàries per a emprendre sense dificultats els nous conceptes que adquirirà en esta etapa.
L'objectiu d'esta matèria és procurar que estos alumnes adquirisquen la destresa i la seguretat necessàries per a afrontar amb èxit les matemàtiques, incidir en el reforç dels continguts conceptuals elementals, i proporcionar-los de forma indirecta ferramentes que els permeten comprendre millor els procediments utilitzats en altres matèries.
Estes dificultats s'arrosseguen des de l'últim cicle de primària i es van complicant en l'ESO perquè es necessita més raonament abstracte, per això el professorat ha d'utilitzar una metodologia que s'adapte a cada grup d'alumnat, que potencie l'adquisició de destreses bàsiques, esquemes i estratègies a l'hora d'enfrontar-se a una situació problemàtica.
Com a este tipus d'alumnat, que ha de seguir la programació ordinària de matemàtiques és difícil poder atendre'l d'una manera diferenciada i amb el temps suficient, convé que curse la matèria optativa instrumental: Taller de Matemàtiques, per a afavorir el desenrotllament del raonament matemàtic. S'intentarà anar buscant objectius fàcilment assequibles, la consecució dels quals els anime a l'estudi.
Per a això, a partir d'uns conceptes clars, practicant i realitzant amb atenció activitats relacionades amb situacions quotidianes, podrem aconseguir que este alumnat puga progressar i avançar en els coneixements matemàtics i així recuperar els aspectes deficitaris que els impedixen seguir els aprenentatges amb normalitat.
Com l'optativa està pensada com a matèria que reforça la matèria de Matemàtiques, en els seus continguts es dóna prioritat a l'aplicació en contextos quotidians utilitzant enunciats de situacions reals. A més, convé utilitzar sempre que siga possible les ferramentes tecnològiques com a recurs didàctic.
El currículum d'esta matèria contribuïx a l'adquisició de les competències bàsiques de la mateixa manera que la matèria de Matemàtiques, segons el currículum que presenta l'annex del Decret 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual s'establix el currículum de l'Educació Secundària Obligatòria (DOCV de 24.07.2007).
D'esta manera, podrem aconseguir que este alumnat supere el rebuig que li produïxen les matemàtiques, afavorisca la seua autoestima i reforce la seua seguretat en l'aprenentatge.
En tercer curs de l'ESO, segons les possibilitats organitzatives del centre, podria impartir-se esta matèria optativa dirigida a alumnat sense deficiències bàsiques i que ha aconseguit els objectius de Matemàtiques; i en este cas el departament haurà de programar l'ampliació dels continguts, objectius i criteris d'avaluació que considere oportuns.
Objectius
1. Aconseguir que l'alumnat s'enfronte amb soltesa a situacions que requerixen l'ús de nombres.
2. Millorar la capacitat de comprensió i de resolució davant de problemes de la vida quotidiana.
3. Potenciar l'autoestima i la confiança en un mateix a través d'activitats que reforcen el seu interés.
4. Discernir de forma crítica les distintes informacions davant d'una mateixa qüestió.
5. Estimar mentalment càlculs que es donen de forma habitual.
6. Expressar amb el llenguatge adequat enunciats tant matemàtics com reals.
7. Manejar de forma adequada els distints mitjans tecnològics.
8. Estimular la percepció plana i espacial i identificar elements bàsics de les figures i cossos geomètrics.
9. Interpretar situacions del seu entorn que estan presentades de forma gràfica.
10. Aconseguir que adquirisquen la destresa i l'habilitat necessàries per a afrontar amb èxit l'assignatura de matemàtiques del curs de referència.
Primer curs
Continguts
Bloc 1: Nombres
Situacions reals en què apareguen la lectura, escriptura, ordenació, comparació i operacions amb els nombres naturals.
Situacions de la vida quotidiana en què es necessite la lectura, escriptura, ordenació, comparació i operacions amb els nombres decimals.
Resolució de problemes aritmètics amb operacions combinades.
Lectura, escriptura i càlcul de potències senzilles (de base i exponent nombres naturals).
Múltiples i divisors. Descomposició de nombres en factors primers i la seua aplicació al càlcul del mcm.
Descripció de situacions en què apareguen els diferents significats dels nombres racionals, lectura, escriptura, ordenació, comparació i operacions senzilles amb estos nombres.
Càlculs de percentatges que s'utilitzen de forma habitual i el seu ús en contextos diaris.
Càlcul directe de termes en proporcions simples.
Bloc 2: Àlgebra
Descripció de relacions algebraiques amb ajuda de les expressions adequades (més, menys, quíntuple, vegades, quart
).
Traducció d'enunciats del llenguatge algebraic a l'ordinari i viceversa.
Obtenció de valors numèrics en fórmules senzilles.
Bloc 3: Geometria
Angles. Tipus.
Classificació de triangles segons els seus angles i segons els seus costats. Càlcul del perímetre i àrea en contextos reals.
Classificació dels paral·lelograms. Càlcul del perímetre i àrea en situacions quotidianes.
Bloc 4: Taules i gràfiques
Interpretació i lectura de gràfiques relacionades amb els fenòmens naturals i el món de la informació.
Organització de la informació en taules. La seua representació per mitjà d'un diagrama de barres i la seua anàlisi posterior.
Segon curs
Continguts
Bloc 1: Nombres
Nombres naturals: Jerarquia de les operacions i ús del parèntesi.
Situacions reals en què apareixen la lectura, escriptura, ordenació, comparació i operacions amb els nombres enters.
Càlcul de potències senzilles de base entera i exponent natural.
Operacions aritmètiques senzilles amb els nombres racionals.
Relació entre magnituds. Resolució de problemes en contextos de la vida quotidiana en què apareguen el càlcul de percentatges, increments i descomptes.
Bloc 2: Àlgebra
El llenguatge algebraic. Expressions algebraiques. Equacions de primer grau.
Utilització de les equacions per a resoldre problemes que motiven l'alumnat.
Bloc 3: Geometria
Classificació dels quadrilàters. Resolució de problemes que impliquen el càlcul de longituds i superfícies.
Circumferència i cercle. Càlcul de la longitud i àrea.
Prismes i piràmides quadrangulars: descripció i propietats.
Bloc 4: Taules i gràfiques
Representació dels punts en el plànol i determinació de les coordenades d'un punt d'una gràfica.
Descripció local i global de fenòmens presentats de forma gràfica.
Bloc 5: Estadística
Interpretació de gràfics estadístics que apareguen en els mitjans de comunicació.
Construcció de taules de freqüència i càlcul de la mitjana aritmètica i de la moda.
Tercer curs
Continguts
Bloc 1: Nombres
Nombres enters. Jerarquia de les operacions i ús del parèntesi.
Relació entre nombres decimals i fraccions.
Resolució de problemes aritmètics en què apareguen els diferents significats dels nombres racionals.
Càlcul de potències senzilles d'exponent sencer.
La notació científica en la calculadora.
Bloc 2: Àlgebra
Resolució de problemes de la vida quotidiana que es resolguen per mitjà d'equacions de primer grau.
Resolució algebraica d'equacions de segon grau.
Resolució algebraica de sistemes lineals de dos equacions amb dos incògnites i aplicar-los a la resolució de problemes amb enunciats reals.
Bloc 3: Geometria
Teorema de Pitàgores i la seua aplicació en la resolució de problemes geomètrics senzills.
Càlcul d'àrees i volums de figures geomètriques senzilles.
Bloc 4: Funcions
Identificació de funcions.
Estudi gràfic d'una funció: creixement, decreixement, màxims, mínims i continuïtat.
Representació gràfica de les funcions constants, lineals i afins.
Bloc 5: Estadística
Interpretació de gràfics estadístics que permeten diferenciar les variables discretes i contínues.
Càlcul de la mitjana aritmètica, moda i mitjana de variables discretes en problemes que apareixen en situacions reals i en els mitjans d'informació.
Criteris d'avaluació
Primer curs
1. Utilitzar els nombres naturals i decimals, les fraccions senzilles i els percentatges més habituals, les seues operacions i propietats per a arreplegar, intercanviar i produir informació.
L'ús adequat dels nombres que avalua este criteri inclou el coneixement pràctic dels diferents tipus de nombres, Interpretant el seu valor i la seua adequació a la situació real que representa, i la capacitat de realitzar operacions senzilles amb els dits nombres.
2. Utilitzar la terminologia bàsica de la divisibilitat. Identificar els nombres primers més xicotets i descompondre nombres compostos en factors primers. Determinar el mcm de dos o tres nombres, per mitjà de l'algoritme de la descomposició i per mitjà de càlcul mental.
Amb este criteri es pretén avaluar l'adquisició dels conceptes i procediments bàsics de la divisibilitat i la capacitat d'aplicar-los a problemes senzills.
3. Resoldre problemes, per als quals fa falta la utilització de les quatre operacions bàsiques amb nombres naturals, decimals i fraccions senzilles, triant la forma de càlcul apropiada i valorant l'adequació del resultat al context del problema.
Es tracta de valorar la capacitat per a assignar a les distintes operacions els seus corresponents significats i determinar quins dels mètodes (manual, mental o amb calculadora) és l'adequat per a resoldre problemes en situacions reals.
4. Utilitzar lletres per a expressar relacions quantitatives entre variables que descriuen situacions senzilles en el seu entorn.
Este criteri avalua la capacitat de traduir a llenguatge algebraic enunciats senzills i de calcular valors numèrics de fórmules conegudes.
5. Reconéixer, descriure i dibuixar figures planes elementals: triangles i paral·lelograms, i utilitzar les seues propietats per a abordar distintes situacions de la vida quotidiana.
Amb este criteri es pretén avaluar l'adquisició de conceptes bàsics de la geometria plana i la capacitat d'utilitzar-los per a descriure la realitat que ens rodeja.
6. Calcular perímetres i àrees de triangles i paral·lelograms utilitzant les unitats de mesura adequades.
Es pretén valorar la capacitat per a mesurar magnituds conegudes, longituds i àrees, de triangles i paral·lelograms, així com la utilització de les unitats de mesura adequades en cada cas.
7. Obtindre i interpretar informacions diverses rebudes per mitjà de gràfiques i taules, que es referisquen a aspectes coneguts de la realitat.
Amb este criteri es valora l'habilitat per a "llegir" la informació no verbal continguda en gràfiques, així com s'avalua l'ús i la interpretació de taules de freqüències i diagrames de barres per a arreplegar informació.
8. Utilitzar estratègies i tècniques simples en la resolució de problemes, com ara l'anàlisi de l'enunciat, la resolució d'un problema més senzill, la realització d'un dibuix i comprovar que la solució s'adequa al context del problema.
Amb este criteri es valora la manera d'enfrontar-se a la resolució de problemes. S'avalua des de la comprensió de l'enunciat fins a l'aplicació d'estratègies simples de resolució, així com la disposició favorable a la revisió i millora del resultat.
Segon curs
1. Utilitzar els nombres naturals, enters, fraccions, decimals i percentatges i operar amb estos per a resoldre situacions de la vida quotidiana.
S'avaluarà el maneig dels distints tipus de nombres en activitats preses de la vida real. També es tracta d'avaluar la capacitat per a calcular expressions numèriques molt senzilles on apareguen les quatre operacions bàsiques i les potències d'exponent natural.
2. Resoldre problemes en què calga la utilització de les quatre operacions bàsiques amb nombres enters, decimals i fraccions triant la forma de càlcul apropiada, així com identificar situacions de proporcionalitat en activitats quotidianes.
Es tracta d'avaluar la capacitat per a donar significat a les distintes operacions i triar el tipus de càlcul més adequat a cada situació (manual, mental, amb calculadora) i utilitzar els procediments bàsics de la proporcionalitat (regla de tres, reducció a la unitat, o càlcul de percentatges) per a resoldre problemes.
3. Utilitzar el llenguatge algebraic per a simbolitzar relacions entre variables que descriguen fenòmens coneguts i plantejar i resoldre equacions de primer grau.
Amb este criteri es valorarà la capacitat de traduir, a llenguatge algebraic, expressions molt senzilles i calcular valors numèrics de fórmules conegudes. També es valorarà la capacitat per a resoldre problemes en què siguen necessaris el plantejament i la resolució d'equacions de primer grau.
4. Reconéixer, descriure i dibuixar figures planes elementals: quadrilàters, cercles, i cossos geomètrics elementals: prismes i piràmides quadrangulars, cilindres. Utilitzar les seues propietats per a aplicar-les a situacions pràctiques.
Amb este criteri es pretén avaluar l'adquisició dels conceptes bàsics de la geometria plana i dels cossos geomètrics i la capacitat per a abordar situacions i problemes de la vida quotidiana.
5. Calcular perímetres i àrees de figures planes: quadrilàters, circumferències i cercles, utilitzant les unitats de mesura adequades.
Este criteri tracta de comprovar la capacitat per a utilitzar les unitats de mesura adequades en la geometria, així com la utilització de diversos mètodes per a calcular àrees de figures planes que apareguen en el seu entorn.
6. Obtindre, interpretar i intercanviar informació entre taules i gràfics d'un conjunt de dades relatives a l'entorn quotidià.
Amb este criteri es pretén avaluar la capacitat per a descriure les característiques d'una gràfica senzilla i interpretar la informació que conté.
7. Obtindre la taula de freqüències, el diagrama de barres, la moda i la mitjana aritmètica d'un conjunt de poques dades utilitzant la calculadora.
Este criteri avalua l'ús i la interpretació de les taules de freqüència i els diagrames de barres i el càlcul dels paràmetres estadístics més senzills, la moda i la mitjana aritmètica.
8. Utilitzar estratègies i tècniques simples en la resolució de problemes, com ara l'anàlisi de l'enunciat, la resolució d'un problema més senzill, la realització d'un esquema i comprovar que la solució s'adequa al context del problema.
Amb este criteri es valora la manera d'enfrontar-se a la resolució de problemes. S'avalua des de la comprensió de l'enunciat, fins a l'aplicació d'estratègies simples de resolució, així com la disposició favorable a la revisió i millora del resultat.
Tercer curs
1. Utilitzar amb fluïdesa els nombres enters, les seues operacions i propietats, fent ús del parèntesi i de la prioritat de les operacions.
Este criteri pretén avaluar la soltesa i confiança en l'ús dels nombres enters i la seua aplicació pràctica a la resolució de problemes de situacions quotidianes.
2. Resoldre problemes aritmètics que requerisquen el coneixement dels distints significats de les fraccions i calcular el valor d'expressions numèriques senzilles de fraccions i potències d'exponent sencer.
Es tracta de valorar la capacitat per a assignar a les fraccions els diferents significats i aplicar-los en la resolució de problemes, i avaluar l'ús adequat de la notació científica, amb ajuda de la calculadora, en el context dels diversos camps del coneixement.
3. Resoldre problemes de la vida quotidiana en què siga necessari el plantejament i la resolució d'equacions de primer grau, de segon grau o de sistemes de dos equacions lineals amb dos incògnites.
Amb este criteri s'avaluarà la capacitat per a resoldre problemes senzills amb l'ajuda del llenguatge algebraic.
4. Utilitzar el teorema de Pitàgores i les fórmules per al càlcul de perímetres i àrees de figures planes i de volums de cossos geomètrics elementals en la resolució de problemes geomètrics senzills.
Es pretén valorar la capacitat per a calcular perímetres, àrees i volums de figures planes i volums de cossos geomètrics del seu entorn, utilitzant les unitats de mesura adequades.
5. Reconéixer les característiques bàsiques de les funcions que vénen donades en forma gràfica i representar en un diagrama cartesià les funcions constant, lineal i afí que estiguen expressades per mitjà d'una taula o una expressió algebraica.
Este criteri avalua la capacitat per a descriure les característiques (creixement, decreixement, màxims, mínims, continuïtat) d'una gràfica senzilla i interpretar la informació que conté, així com la capacitat per a representar amb gràfiques de punts o rectes, informacions que vénen donades per mitjà d'enunciats, taules o fórmules.
6. Obtindre i interpretar informacions diverses rebudes per mitjà de gràfics estadístics (diagrama de barres, histogrames, etc.) diferenciant el tipus de variable entre contínua i discreta. Calcular la mitjana, la moda i mitjana aritmètica en variables discretes utilitzant la calculadora.
Amb este criteri s'avalua l'ús i la interpretació de gràfics i el càlcul de paràmetres estadístics en distribucions discretes senzilles tretes de situacions reals i dels mitjans de comunicació.
7. Utilitzar estratègies i tècniques simples en la resolució de problemes, com ara l'anàlisi de l'enunciat, la resolució d'un problema més senzill, la realització d'un esquema o dibuix i comprovar que la solució s'adequa al context del problema.
Amb este criteri es valora la manera d'enfrontar-se a la resolució de problemes. S'avalua des de la comprensió de l'enunciat, fins a l'aplicació d'estratègies simples de resolució, així com la disposició favorable a la revisió i millora del resultat.
Cultura clàssica
Introducció
L'etapa de l'Educació Secundària Obligatòria és un marc de formació clau en el desenrotllament personal i acadèmic de l'alumne. És allí on s'emmarca l'estudi de la Cultura Clàssica en tercer curs de l'ESO.
La matèria Cultura Clàssica obri un camí fonamental per a entendre el llegat cultural d'Occident. El seu estudi proporciona a l'alumne l'oportunitat de conéixer de prop el món clàssic i la seua repercussió en la societat actual. Potser constituirà el primer acostament de l'alumne al món grecollatí.
Amb esta matèria es pretén que l'alumnat reconega la gran influència que tant la cultura grega com la romana han exercit en la forma de vida de la civilització occidental: pensament, formes de vida quotidianes, dret, art, jocs
Som deutors directes de les civilitzacions grega i llatina.
Ajudarà l'alumne a analitzar la pervivència de la dita cultura en el seu entorn i en el seu marc de referència, la Comunitat Valenciana, a través de l'estudi dels vestigis que hi han sobreviscut, la qual cosa li suposarà també un major coneixement del seu patrimoni cultural.
La presència de la matèria Cultura Clàssica en el currículum de l'Educació Secundària Obligatòria ajuda a reflexionar sobre els mecanismes de formació del lèxic que utilitza l'alumne i la seua àmplia repercussió en el món de la ciència i la tecnologia modernes. Lèxic que s'ha anat incorporant al llenguatge quotidià.
La cultura europea s'assenta sobre la base de la cultura grecollatina i este fet no pot passar desapercebut per als nostres alumnes.
La matèria Cultura Clàssica contribuïx al desenrotllament de les competències bàsiques de l'etapa.
Contribuïx de manera directa a l'adquisició de la competència lingüística en les dos llengües cooficials de la Comunitat Valenciana. Ajuda a la utilització del llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita.
Des de la cultura clàssica es contribuïx a la competència en el tractament de la informació, ja que l'alumne l'obtindrà a través d'Internet o llibres especialitzats.
Contribuïx a la competència d'aprendre a aprendre en la mesura que afavorix la reflexió i exercita la recuperació de dades per mitjà de la memorització.
Contribuïx a la competència social i ciutadana: aprén l'alumne a treballar a soles o en grup.
En especial, la cultura clàssica contribuïx a l'adquisició de la competència artística i cultural. El gran patrimoni de l'antiguitat clàssica a la Comunitat Valenciana ha de ser conegut pels alumnes i fomentar l'interés per la seua conservació.
D'altra banda, el coneixement del món clàssic pot ser el primer pas que conduïsca l'alumne a interessar-se, d'una manera més profunda, per les humanitats, especialment per l'estudi de les llengües grega i llatina, esta última la podrà cursar de manera opcional en 4t curs de l'Educació Secundària Obligatòria.
Objectius
1. Conéixer i valorar les arrels culturals i lingüístiques d'Europa, en general i de la nostra Comunitat Valenciana en particular.
Apreciar diferents cultures i llengües, ja que vivim en una societat pluricultural i plurilingüe.
2. Valorar l'aportació del coneixement del llatí i el grec per a l'aprenentatge d'altres llengües d'origen romànic, o no.
3. Reflexionar sobre les estructures bàsiques de les llengües grega i llatina, i en especial el lèxic, per a ampliar-ne el vocabulari i millorar l'expressió oral i escrita.
4. Contrastar el món clàssic amb el món modern.
5. Dotar l'alumnat dels instruments necessaris per a dur a terme l'anàlisi del seu entorn.
6. Valorar la influència del món clàssic en les manifestacions artístiques que li són pròximes.
7. Facilitar altres modes d'aprenentatge.
8. Recuperar els valors humanístics i científics que han tingut el seu origen en l'antiguitat.
9. Fomentar l'interés de l'alumne pel seu patrimoni cultural i artístic.
10. Reconéixer en la nostra vida els elements de la tradició clàssica en les institucions, lleis i costums.
Continguts
Esta és una proposta que el professor encarregat d'impartir la matèria Cultura Clàssica podrà adaptar a les necessitats de l'aula, coneixent la diversitat que hi ha en esta i els distints interessos per part de l'alumnat.
1. Grècia
- Marc històric i geogràfic de Grècia.
- La llengua grega. L'alfabet .
- Vida quotidiana: la família, l'educació, els jocs.
- Organització sociopolítica de la Grècia clàssica: les polis i la democràcia atenesa.
- Els gèneres literaris grecs: la poesia èpica. La poesia lírica. El teatre grec:
- Tragèdia i comèdia.
- El pensament filosòfic: Sòcrates, Plató, Aristòtil.
- La mitologia grega: déus i herois.
- L'arquitectura grega: el temple, el teatre.
2. Roma
- L'origen de Roma: mite i història.
- Marc històric i geogràfic de l'Imperi romà.
- Les llengües indoeuropees: el llatí i les llengües romàniques.
- Principals institucions polítiques de Roma: el senat.
- La religiositat romana.
- La societat romana: el matrimoni, les festes, l'educació, el calendari.
- El dret romà com a fonament del dret europeu actual.
- Principals manifestacions literàries: oratòria, historiografia, teatre i lírica
- L'arquitectura romana: la casa romana, el teatre.
3. Pervivència del món clàssic
- Situació geogràfica de les llengües indoeuropees i romàniques.
- Pervivència d'elements lingüístics grecollatins en les llengües cooficials de la Comunitat.
- Terminologia científica: derivació i composició sobre bases gregues i llatines.
- Repercussió dels mites en la literatura i en les arts modernes.
- La romanització: etapes, divisions administratives d'Hispània.
- Vestigis de la romanització a la Comunitat Valenciana.
Metodologia
Per a aconseguir que l'alumne se senta motivat a estudiar Cultura Clàssica el treball en l'aula i en l'àmbit personal serà el més variat possible. Utilitzarem tant el treball en grup com individual com a ferramentes diàries. L'alumne, d'esta manera, podrà valorar les aportacions dels seus companys, així com acceptar els seus errors i corregir-los.
El treball personal es vorà valorat en el seu esforç, presentació i originalitat. És important que els alumnes posen en comú els coneixements que van adquirint personalment o en grup.
Es promouran els mètodes actius i d'experimentació així com la coordinació de diverses àrees: Ciències Socials, Geografia, seminaris de llengües.
La lectura de textos clàssics adaptats als alumnes ens serà d'utilitat en la lectura i comprensió. Podrem vore com els distints temes de la literatura clàssica seguixen vigents en l'actualitat.
Utilitzarem els mitjans audiovisuals al nostre abast com a elements presents en la nostra vida quotidiana, però no deixarem de banda l'assistència a representacions d'obres clàssiques, visites a museus, confecció de mapes on l'alumne puga representar les principals colònies gregues, els assentaments romans, etc.
Tots els recursos serviran per a motivar l'alumnat a interessar-se cada vegada més i millor per la vigència i pervivència del món clàssic.
Criteris d'avaluació
1. Conéixer el marc geogràfic de Grècia i Roma.
2. Situar les distintes llengües romàniques en el seu entorn geogràfic.
3. Identificar l'origen grecollatí del lèxic científic i tècnic.
4. Saber valorar la repercussió de les institucions gregues i romanes en l'actualitat.
5. Reconéixer la importància de la mitologia clàssica en les nostres manifestacions artístiques i culturals: arquitectura, pintura, literatura, música
6. Conéixer i localitzar els principals monuments clàssics del patrimoni espanyol, i en especial, el de la Comunitat Valenciana.
7. Conéixer el procés de la romanització.
Orientació i inserció professional
Introducció
La present matèria optativa està dissenyada per a oferir-la en tercer curs de l'Educació Secundària Obligatòria.
La Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació (BOE 04.05.2006), establix entre els objectius de l'Educació Secundària Obligatòria el de desenrotllar en l'alumnat capacitats que els permeten desenrotllar l'esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.
El Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual s'establixen les ensenyances mínimes corresponents a l'Educació Secundària Obligatòria (BOE 05.01.2007), fixa les competències bàsiques que els alumnes i les alumnes hauran d'haver adquirit al final d'esta etapa.
El Decret 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual s'establix el currículum de l'Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana (DOCV 24.07.2007), disposa que en les distintes matèries de l'etapa es prestarà una atenció especial al desenrotllament de les dites competències, que l'alumnat haurà d'haver adquirit en finalitzar l'ensenyança bàsica.
Al finalitzar la seua ensenyança bàsica, part de l'alumnat s'incorporarà al món del treball o continuarà els estudis en la Formació Professional, per la qual cosa resulta apropiat que abans desenrotllen les competències de gestió personal a partir del coneixement de si mateix, exploració dels itineraris formatius i de la vida professional i coneixement del món del treball.
En l'Educació Secundària Obligatòria s'ha de prestar especial atenció a l'orientació educativa i professional de l'alumnat, per la qual cosa s'insistix en l'anàlisi per part d'este dels seus interessos, aptituds i qualitats personals, en l'elaboració del propi perfil professional i en la necessitat de revisar-lo al llarg de la seua vida. En este apartat, l'ús de les tecnologies interactives de la informació i la comunicació evidencia la seua importància perquè l'alumnat reba la retroalimentació adequada als seus interessos, aptituds i qualitats i la seua relació amb els que exigixen les ocupacions. La realització de treballs monogràfics sobre diferents professions i ocupacions contribuïxen a fer que l'alumnat s'aproxime d'una manera realista a les complexitats del món del treball. El marc més adequat és una aula o un espai habilitat on cada alumne puga disposar d'un ordinador amb accés a Internet i una impressora, en què s'afavorisca la reflexió i el treball individual davant de la informació proporcionada per webs i programes d'orientació.
Esta matèria optativa d'Orientació i Inserció Professional permet a l'alumnat dissenyar els seus itineraris formatius i laborals i elaborar el propi pla de desenrotllament personal i professional. És convenient utilitzar metodologies basades en el treball en equip, en xicotets grups que desenrotllen un treball cooperatiu a partir d'una recerca d'informació individual, planificada i organitzada des d'un enfocament complementari. Les interrelacions entre els iguals són bàsiques per a poder desenrotllar arguments i adoptar punts de vista complementaris en el disseny dels itineraris formatius i laborals. La posada en comú en el grup classe requerix una canalització del professor en la introducció d'elements nous que enriquisquen l'anàlisi.
Els continguts del món del treball contribuïxen a fer que l'alumnat s'aproxime tant als diversos elements que hi interaccionen com al coneixement d'algunes professions i ocupacions. Per a això és necessari desenrotllar en l'alumnat les capacitats cognitives relacionades amb el món laboral. Les habilitats socials, especialment les relacionades amb la negociació, són bàsiques en este apartat. L'anàlisi de les demandes d'ocupació i els processos de selecció que apareixen en els mitjans tradicionals de comunicació, la premsa, la ràdio i la televisió, es veuen complementats amb la incorporació de les noves tecnologies.
Les eixides i visites a empreses es configuren com la metodologia més adequada per a aproximar l'alumnat a les pràctiques professionals reals, perquè redundarà en la seua motivació i li permetrà desenrotllar capacitats com ara l'observació del propi entorn de treball, la iniciativa i presa de decisions, l'organització i la planificació.
Contribució de la matèria a l'adquisició de les competències bàsiques
La contribució a la competència en comunicació lingüística es realitza en el procés d'autoconeixement, en el disseny de l'itinerari formatiu professional i en el coneixement del món laboral per mitjà de l'adquisició d'un vocabulari propi d'estos àmbits. S'inclouen coneixements, destreses i actituds que desenrotllen esta competència, per mitjà de la comprensió o l'expressió dels pensaments, emocions, vivències i opinions, tant en l'autoconeixement com en el disseny d'itineraris formatius i laborals, com en l'aproximació al món del treball.
La matèria Orientació i Inserció Professional contribuïx a la competència en el coneixement i la interacció en el món físic per mitjà de la incorporació d'habilitats necessàries per a eixir-se'n adequadament amb autonomia i seguretat en l'activitat productiva al mateix temps que contribuïx a la responsabilitat d'un desenrotllament econòmic sostenible.
En esta matèria, els continguts de l'autoconeixement, de la valoració de les condicions personals i de la presa de decisions, contribuïxen a l'èxit d'una major competència social i ciutadana, perquè l'alumnat ha de posar en pràctica aspectes com ara treball en equip, solidaritat, cooperació i integració social. Serà en els diferents entorns laborals on posarà en pràctica de manera més concreta esta competència, a través de situacions com ara la negociació col·lectiva.
La competència en el tractament de la informació i la competència digital s'adquirixen a través de l'ús de les noves ferramentes tecnològiques i per mitjà dels processos de cerca, selecció i interpretació de la informació que contribuïsca en la presa de decisions per a l'elecció d'itineraris formatius i per al coneixement del món del treball.
La competència per a aprendre a aprendre es desenrotlla des d'esta matèria per mitjà d'aquells continguts propis en els quals el coneixement de les pròpies capacitats i habilitats representen un punt de partida per a dissenyar les estratègies necessàries per al desenrotllament d'estos elements i la utilització adequada dels mitjans disponibles. També el coneixement de les pròpies capacitats i habilitats servix per a ser conscient del que se sap, de les mancances i del que s'és capaç de fer, per a partir d'ací poder dissenyar les estratègies necessàries per a desenrotllar-se i buscar els mitjans necessaris per a això.
L'Orientació i Inserció Professional contribuïx especialment a la competència d'autonomia i iniciativa personal, ja que en el coneixement de la presa de decisions s'inclouen elements com ara la capacitat d'imaginar i avaluar les seues possibilitats laborals amb confiança i responsabilitat. A més, aquells continguts que desenrotllen elements del món del treball, contribuïxen a fer que l'alumnat prenga en consideració la seua importància tant per al seu desenrotllament personal com professional.
Objectius
L'ensenyança i l'aprenentatge d'esta matèria optativa tindrà com a objectiu el desenrotllament de les capacitats següents:
1. Identificar les variables personals que influïxen en el procés de presa de decisions en l'elecció professional.
2. Conéixer i comprendre la importància dels requeriments del sistema productiu en l'elecció professional.
3. Aplicar les tècniques necessàries en la cerca, selecció i interpretació de la informació a fi d'utilitzar-la de manera responsable i fundada.
4. Valorar la importància de la formació per a una elecció responsable en el disseny d'un itinerari formatiu.
5. Conéixer i manejar l'estructura del sistema nacional de formació professional en el context productiu.
6. Reconéixer la necessitat d'un pla de desenrotllament personal com a instrument tant per a la formació al llarg de la vida com per a la integració social.
7. Conéixer i comprendre les estructures, els mecanismes i els principals elements que configuren el mercat de treball.
8. Utilitzar els instruments més adequats en la cerca de treball en les diferents opcions disponibles en el sistema productiu. Prendre consciència de la igualtat d'oportunitats entre dones i hòmens.
9. Tindre una actitud positiva envers el treball com a integrant d'un equip en què hi ha un repartiment de responsabilitats i tasques per mitjà de la cooperació, la tolerància i la solidaritat.
10. Conéixer i identificar els elements de l'organització empresarial i la interrelació entre estos.
11. Valorar la importància dels agents socials i la relació entre estos com a elements bàsics del sistema productiu.
12. Conéixer i respectar les normes de seguretat i higiene en el treball i valorar-ne la importància en la salut tant en l'àmbit personal com en el col·lectiu.
Blocs de continguts
Els diferents continguts d'esta matèria s'organitzen en tres grans blocs diferenciats. Les programacions que s'establisquen poden seguir o no l'orde que es proposa, serà el professorat en el disseny d'estes qui establirà la seqüència més adequada, tenint en compte la interrelació de continguts, el procés d'ensenyança-aprenentatge i la resta d'elements curriculars de la matèria.
Les activitats que es proposen per a les diferents unitats haurien de tindre en compte aspectes, com ara l'interés de l'alumnat per conéixer-se, per identificar com s'estructura el món del treball, per la generalització del coneixement més enllà de les matèries curriculars, per generar comportaments i actituds positives que s'estendran al llarg de la seua vida o pel desenrotllament de les competències bàsiques en contextos productius.
Bloc 1. Autoconeixement.
Este bloc aborda diferents temes relacionats amb la pròpia persona des del seu autoconeixement basat en l'anàlisi dels propis interessos, aptituds i qualitats, així com ferramentes per a facilitar el procés d'autovaloració i elecció.
1. Interessos, aptituds i qualitats personals.
- Autoavaluació.
- Priorització en l'elecció.
2. Perfil professional.
- Competències professionals.
- Sectors productius.
- Exigències de les ocupacions.
- Igualtat d'oportunitats entre dones i hòmens.
3. Fonts d'informació i presa de decisions.
- Programes d'orientació.
- Internet.
4. Aprenentatge i orientació al llarg de la vida.
Bloc 2. Disseny d'itineraris formatius i laborals.
Este bloc inclou informació relativa a les professions, les seues famílies, catàleg, nivells i requeriments del sistema productiu. En el desenrotllament d'estos continguts han d'ordenar-se els procediments de creació del pla de desenrotllament personal i professional.
1. Accés al món laboral des del sistema educatiu.
- Itineraris.
- Fonts d'informació.
- Oferta laboral i característiques dels llocs de treball.
- Busca d'ocupació: tècniques i estratègies.
- Currículum: Europass
2. El Sistema Nacional de Formació Professional.
- El Catàleg Nacional de Qualificacions.
- Famílies professionals.
- Nivells de qualificació.
- Ocupacions.
- La Formació Professional en el sistema educatiu.
- La Formació Professional contínua i ocupacional.
3. El pla de desenrotllament personal i professional.
- Dossier de competències.
- Professions preferides.
Bloc 3. El món del treball.
En este bloc s'inclouen temes relacionats amb el món del treball. Entre ells, les relacions laborals en el marc de les empreses, el coneixement del marc legal, el desenrotllament de qualitats i habilitats com ara la responsabilitat, l'autocrítica i la iniciativa, així com mesures de prevenció i salut laboral. Esta realitat ha de reflectir-se en l'enfocament de les activitats de l'aula.
1.El mercat laboral.
- Les condicions de treball.
- Empleabilitat.
2. El treball per compte d'altri.
- Relacions laborals.
- Accés al mercat de treball, cerca en les fonts d'informació: SERVEF, cambra de comerç, oferta pública d'ocupació, empreses de treball temporal (ETT), etc.
- El contracte de treball: modalitats
- Convenis col·lectius. Organitzacions sindicals i empresarials. Òrgans de representació dels treballadors. Drets i obligacions derivats dels convenis i altres acords.
- Seguretat Social: fins, règims, afiliació dels treballadors i prestacions en cas de malaltia, accident, desocupació, etc.
- El salari i les seues derivacions socials.
- Conflicte laboral i resolució.
3. El treball per compte propi.
- Treballadors autònoms.
- Tipus de societats. Cooperatives. Autoocupació.
4. Sistema productiu.
- Llei d'oferta i demanda.
- Sectors econòmics. Famílies professionals i ocupacions.
- Procés de creació d'una empresa: tramitació.
5. Organització, estructura i funcionament de l'empresa.
- Activitat i tipus d'empresa. Propietat. Presa de decisions. Agents.
- Organigrama: departaments, servicis, llocs de treball i processos de fabricació.
- La comunicació en l'empresa. Procés de resolució de problemes i presa de decisions en grup. Equips de treball. La motivació i el clima laboral.
6. La salut laboral.
- Seguretat laboral, legislació en matèria de salut laboral.
- Organismes responsables en matèria de salut laboral.
- Servicis de prevenció. Primers auxilis en l'empresa. Equips i mesures de protecció.
- Malalties professionals, la prevenció i els factors que les ocasionen.
- Desocupació i salut.
Criteris d'avaluació
1. Identificar i avaluar els interessos, les aptituds i les qualitats per a adequar-los al disseny d'un itinerari formatiu o laboral.
2. Dissenyar un pla de desenrotllament personal i professional en què s'adeqüen els elements personals i els requeriments del món del treball.
3. Identificar i utilitzar adequadament les fonts d'informació disponibles en l'entorn tenint en compte la finalitat d'esta.
4. Distingir els diferents models d'oferta formativa i adaptar-los a les necessitats personals que es puguen anar produint al llarg de la vida.
5. Identificar les diferents professions i ocupacions existents en el seu entorn i la seua relació amb els diferents sectors productius.
6. Reconéixer les característiques que fan falta per a accedir al mercat de treball i la seua adequació a les característiques personals sense prejuís sexistes.
7. Analitzar les diferents ofertes d'ocupació.
8. Classificar els principals models organitzatius i productius existents, així com la participació dels seus elements en el conjunt d'estos.
9. Distingir els drets i deures que comporta el desenrotllament d'una activitat laboral.
10. Identificar els diferents agents socials, la seua importància en el mercat laboral i la negociació com a mecanisme d'interrelació entre estos.
Treball monogràfic d'investigació
Introducció
El treball monogràfic d'investigació s'ocuparà de desenrotllar, aplicar i posar en pràctica les competències bàsiques previstes per a l'Educació Secundària Obligatòria. Així mateix, serà el mecanisme adequat perquè l'alumnat puga mostrar la consecució aconseguida dels objectius generals de l'etapa. El treball monogràfic es concep com una labor personal realitzada durant un període llarg de temps: un curs acadèmic, encara que puga tindre diverses fases o apartats coincidents amb les avaluacions del curs. La seua finalitat no és únicament mostrar els coneixements adquirits sobre un determinat tema o matèria, sinó aplicar mètodes i tècniques de treball a través de continguts diversos que il·lustren la seua assimilació. Per esta raó, la seua planificació hauria de centrar-se en la indagació, la investigació i la pròpia creativitat, més que en la recopilació de dades o la simple acumulació d'informació. Es tracta d'acostar els alumnes i les alumnes a una manera de treballar metòdica on es puguen aplicar els procediments i les habilitats apresos i afavorir la curiositat i l'interés en la seua realització, i per descomptat la finalitat no és estudiar un nou temari o currículum.
La proposta de treball monogràfic d'investigació que oferisca el centre tindrà en compte que el tema siga motivador: el perfil del professorat, els recursos disponibles, la proposta de continguts que aporten els departaments didàctics i les característiques de l'alumnat. Esta elecció, treball monogràfic d'investigació, complirà els principis següents:
- Que facilite, requerisca i estimule la cerca d'informacions, l'aplicació global del coneixement, dels sabers pràctics, capacitats socials i destreses, no necessàriament relacionats amb les matèries del currículum, almenys, no tots.
- Que implique la realització de coses tangibles (prototips, objectes, intervencions en el medi natural, social i cultural, inventaris, recopilacions, exposicions, digitalitzacions, plans, estudis de camp, enquestes, recuperació de tradicions i de llocs d'interés, publicacions, etc.).
- Que contribuïsca a realitzar activitats que d'alguna manera connecten amb el món real, els treballs i les ocupacions de la vida real adulta i posterior a l'escolarització.
- Que trie com a nucli vertebrador quelcom que tinga connexió amb la realitat, que done oportunitats per a aplicar i integrar coneixements diversos i done motius per a actuar dins i fora dels centres docents.
- Que els alumnes i les alumnes seguisquen i visquen l'autenticitat del treball real, seguint el desenrotllament complet del procés, des de la planificació, les distintes fases de la realització i l'èxit del resultat final.
- Que fomente la participació de tots i totes en les discussions, en la presa de decisió i en la realització del projecte, sense perjuí que puguen repartir- se tasques i responsabilitats.
- Que considere les repercussions del treball i les accions humanes en general, així com la utilització de qualsevol tipus de recursos, les actuacions sobre el medi natural, social, econòmic o cultural presents i de les generacions futures.
Estos principis imprimixen al treball un caràcter fonamentalment interdisciplinari i fomenten la combinació dels diferents tipus d'aprenentatge.
Objectius
El procés d'elaboració tutelada i la presentació del treball monogràfic tindrà com a finalitat el desenrotllament de les capacitats següents:
1. Adquirir la disciplina intel·lectual més adequada per a realitzar un treball de manera metòdica, utilitzant procediments i recursos coherents amb el fi perseguit, fomentant el sentit de l'autonomia i la responsabilitat individual i col·lectiva.
2. Resoldre problemes i prendre decisions, incorporant el rigor i la satisfacció pel treball ben fet, i la voluntat de corregir-lo i perfeccionar-lo.
3. Integrar i aplicar en la realitat personal els coneixements adquirits, mostrant iniciativa, interés i motivació pel tema.
4. Utilitzar les tecnologies de la informació i de la comunicació com a ferramenta d'aprenentatge i de comunicació, valorar-ne l'ús per a treballar de manera autònoma, com a instrument de col·laboració i de desenrotllament de projectes de treball cooperatiu.
5. Expressar i comunicar experiències, oralment i per escrit, i apreciar la necessitat d'una utilització acurada del llenguatge, d'un vocabulari precís i d'un registre adequat, interpretant i ajustant el discurs a les diverses situacions comunicatives.
6. Participar activament tant en la realització i l'exposició oral del treball com en la realització d'un xicotet resum que valore l'exposició dels seus companys.
Continguts
Vindran donats fonamentalment en l'oferta feta pel departament o professor. Un esquema general podria ser:
1. Realització del treball
Planificació:
Elecció de tema, idea o projecte. Identificació d'objectius. Disseny del contingut. Descripció de les fases i passos que s'han de seguir. Establiment de terminis. Previsió d'activitats: lectures, recollida de dades, entrevistes, visites, etc., i previsió inicial del producte final.
Desenrotllament:
Tècniques que afavorixen l'adquisició, la interpretació i la transmissió de la informació: quadres, mapes conceptuals, gràfics, elements visuals, dades estadístiques, audiovisuals, etc. Interpretació i conversió de llenguatges escrits i gràfics. Obtenció d'informació provinent de l'intercanvi d'experiències i del treball cooperatiu en el marc de treball alumne-professor i entre iguals.
Presentació del treball:
Característiques del text parlat i del text escrit.
Elaboració d'un esborrany.
Aplicació dels recursos més adequats per a comunicar el treball realitzat. Possibilitats que oferixen les tecnologies de la informació i de la comunicació. La presentació oral.
2. Estructura final del treball
Siga quina siga la modalitat de treball triada, l'alumne haurà de realitzar una valoració personal escrita clarament estructurada, que haurà de tindre en compte els punts següents:
Quan es tracte d'un assaig, esta valoració serà d'unes 300-500 paraules i haurà d'incloure les reflexions sobre les raons que li van fer triar el tema, una explicació de les connexions amb altres matèries, la contribució a la comprensió per part de l'estudiant de les seues diverses dimensions i una autoavaluació sobre el procés i el resultat final.
Quan el treball adopte la forma de desenrotllament d'un projecte o la realització d'una obra, la valoració personal consistirà en una declaració escrita més extensa, entre 1.000 i 1.500 paraules, on s'inclouran els aspectes següents: informació sobre la seua elecció i les etapes d'elaboració; les fonts d'investigació, una descripció de les diverses característiques, aspectes o components del treball; una relació dels reptes o dificultats especials a què ha hagut d'enfrontar-se i les solucions triades; i una autoavaluació tant del procés com del resultat final respecte als objectius inicials.
Criteris d'avaluació
Els criteris que s'utilitzen hauran de tindre en compte l'avaluació del producte final, la del procés seguit i l'aportació de l'autoavaluació per part de l'alumne. Es presenten a continuació aquells aspectes que hauran de valorar-se:
- Adequació del treball final als objectius i plantejaments marcats, així com als terminis i fases previstos.
- Capacitat de síntesi, d'anàlisi de les dificultats i valoració crítica del treball i de l'aportació personal.
- Estructura adequada del treball escrit (justificació, descripció del projecte proposat, explicació dels resultats i elaboració de conclusions).
- Adequació i varietat de fonts i recursos, així com l'adequació de l'ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació en el desenrotllament del projecte, en la realització escrita i en la presentació oral.
- Riquesa i varietat de procediments utilitzats en la recerca d'informació, en la seua tipologia, així com l'adequació als fins proposats.
- Capacitat creativa i emprenedora i capacitat per a modificar i aplicar camins i recursos alternatius.
- La iniciativa personal, l'esperit emprenedor, l'autonomia i la confiança en si mateix; a més es consideraran els hàbits de disciplina, l'esforç i el treball individual i en grup.
- Correcció de l'expressió oral i escrita, incloent-hi la utilització adequada i variada de recursos gràfics o audiovisuals i la presentació dels materials.
- Altres aspectes relacionats amb l'objecte o tema específic de treball.
Els criteris i els instruments d'avaluació hauran de ser comuns per a tots els alumnes que la cursen, independentment del tema sobre el qual treballen o la modalitat de treball adoptada.
Annex II
Taller de música
Introducció
El pas de Primària a Secundària, dos etapes educatives ben diferenciades, suposa canvis importants per als alumnes, i per a molts constituïx un repte que han de superar.
És en este context de transició, on el Taller de Música exercix de nexe entre la música en l'Educació Primària i en l'Educació Secundària.
En esta nova etapa, l'educació musical ha de fonamentar-se en dos potencialitats bàsiques que suposen no sols un valor en si mateixes, sinó que impliquen un reforç i un desenrotllament de les competències bàsiques que articulen la base d'este nou tram educatiu:
- D'una banda, la música com a experiència col·lectiva, que afavorix la socialització.
- D'una altra, el desenrotllament de les habilitats implicades en la pràctica musical, la qual fomenta la potenciació de destreses i actituds que contribuïxen a l'aprenentatge global de l'alumne, i que poden ser aplicades a qualsevol altre aprenentatge. Habilitats, com ara, exercitar la concentració, l'atenció, el treball d'habilitats motores, etc., que suposen una gran aportació al desenrotllament cognitiu de l'alumne.
El Taller de Música proposa com a eix central del seu plantejament la pràctica de la música en grup, d'una manera lúdica i atractiva, alhora que es reforcen els continguts musicals treballats en Primària.
Per tant, les tres possibles vies de concreció serien:
a) Conjunt Instrumental
b) Cant coral
c) Conjunt coral i instrumental
La decisió sobre quina d'estes tres opcions es prendrà vindrà donada per les condicions particulars del centre (recursos, materials), així com també, i donat el caràcter optatiu de la matèria, del nombre i grup d'alumnes resultant que la trien. Així mateix, el que seria recomanable seria que, al llarg del curs acadèmic, es pogueren treballar les tres vies de concreció adés mencionades, atés que tenen elements comuns i es permet un trànsit fluid entre estes.
L'objectiu d'esta assignatura no és treballar o ampliar conceptes musicals bàsics, sinó l'adquisició progressiva d'habilitats i recursos per fer música de forma col·lectiva i, encara que en menor grau, també de forma individual. Esta interpretació musical en grup posseïx implicacions didàctiques que l'ensenyança ha d'aprofitar. La musicalitat que s'atorga a l'acte d'interpretar música en grup residix en l'exigència imposada per la seua pròpia estructura, ja que és plantejada en els termes de pregunta/resposta. És, per tant, el recurs de la imitació el que oferix un horitzó d'inesgotables possibilitats d'aprenentatge musical.
Així mateix, la relació individu/grup, establida per la tasca musical de la interpretació, fa de l'execució un fet verdaderament enriquidor, tant en l'aspecte personal com en el musical. La raó és que la música influïx directament en les relacions interpersonals dels alumnes, i passa a ser el verdader element catalitzador de les relacions amb els companys. Finalment, cal afegir que l'acció d'interpretar música portarà l'adaptació del grup a la consecució d'uns objectius comuns.
Relació amb els objectius generals de l'etapa
Una concepció de la música com la que ací es proposa participa de les capacitats proposades en els objectius generals de l'etapa. Per tant, ha de contribuir al coneixement i a la comprensió del propi cos, tant des del desenrotllament de la tècnica instrumental com de la tècnica vocal, ja que en l'adquisició d'estes habilitats estan involucrats processos bàsics del funcionament del cos humà, com són la respiració controlada, en el cas del cant, o la coordinació i motricitat fina, en el cas de la tècnica instrumental. Així mateix, també es treballa la interpretació i la producció de missatges amb propietat, autonomia i creativitat, a través de la utilització de codis artístics, ja que este objectiu general d'etapa troba a través de la interpretació musical en grup, la manera més eficaç per al seu desenrotllament.
Relació amb les competències bàsiques
La matèria de Taller de Música contribuïx de forma directa a l'adquisició de la competència cultural i artística en tots els seus aspectes: fomenta la capacitat d'aprendre, comprendre i valorar críticament diferents manifestacions culturals i musicals a través d'experiències perceptives i expressives i del coneixement de músiques de diferents cultures, èpoques i estils.
També contribuïx al desenrotllament de la competència d'autonomia i iniciativa personal, per mitjà del treball en grup i de l'habilitat per dur a terme projectes comuns. Així mateix, també es desenrotllen destreses i habilitats com la disciplina, la responsabilitat, l'autocrítica i l'autoestima, que són cabdals per a l'adquisició d'esta competència.
El Taller de Música també col·labora en l'adquisició de la competència social i ciutadana, ja que la participació en qualsevol activitat musical que implique la interpretació requerix un treball cooperatiu i, per tant, es treballa l'adquisició d'habilitats socials.
Una altra competència a què contribuïx és a la de tractament de la informació i competència digital. Els recursos informàtics i/o tecnològics són una ferramenta que pot ser de gran ajuda per a la matèria Taller de Música: acompanyaments musicals en els més diversos formats digitals per a acompanyar peces vocals i/o instrumentals, iniciar els alumnes en les tècniques de tractament i gravació del so (per exemple, enregistrar les peces que s'han interpretat al llarg del curs acadèmic perquè les puguen escoltar quan vullguen).
Així mateix, ajuda al desenrotllament de la competència per a aprendre a aprendre, ja que es potencien capacitats i destreses fonamentals per a l'aprenentatge guiat i autònom, així com per al desenrotllament de l'atenció, de la concentració i la memòria.
Al mateix temps, contribuïx a la competència en comunicació lingüística, perquè s'adquirix un vocabulari musical bàsic i establix relacions entre el llenguatge verbal i el musical.
Finalment, cal ressenyar que contribuïx paral·lelament a la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, ja que tots aquells continguts relacionats amb l'ús correcte de l'aparell respiratori, de l'aparell fonador, aquells destinats a evitar l'excés de soroll, així com els que també exigixen un ús correcte de determinades postures corporals (per exemple, una tècnica instrumental determinada), no s'utilitzen només per a aconseguir uns determinats resultats musicals, sinó també per a previndre problemes de salut.
Objectius
1. Interpretar i crear música utilitzant la veu, els instruments i recursos de l'aula, així com aquells instruments que els alumnes puguen aportar.
2. Conéixer i aplicar els principis bàsics de l'emissió de la tècnica vocal per a una correcta emissió del so.
3. Conéixer i aplicar els principis bàsics de l'emissió de la tècnica instrumental de la flauta de bec, així com dels instruments de l'aula (instrumental Orff, xicoteta percussió...).
4. Participar en les activitats de grup respectant les aportacions dels companys i valorant de manera convenient les fites aconseguides, tant les individuals com les col·lectives, i superar les limitacions individuals a través del recolzament i la col·laboració del grup.
5. Interpretar amb propietat peces corals, instrumentals o mixtes adaptades a les possibilitats pròpies del conjunt.
6. Desenrotllar la sensibilitat auditiva necessària per a utilitzar el fraseig, l'articulació, la dinàmica i l'agògica a través del cant i dels instruments.
7. Conéixer els termes musicals que siguen necessaris i utilitzar-los de forma adequada en les activitats d'expressió musical que es duen a terme a l'aula.
8. Utilitzar diferents fonts d'informació (partitures, recursos informàtics, internet, mitjans audiovisuals i altres recursos) com a recolzament de la pràctica musical a l'aula.
9. Respectar i apreciar altres formes d'expressió musical diferents de la pròpia i les dominants de l'entorn, fins a superar estereotips i convencionalismes.
10. Valorar el silenci com a marc de la interpretació musical.
Continguts
Bloc 1: Interpretació
- Interpretació de cançons en grup (els tipus de cançons utilitzades estaran determinades per les característiques vocals i per les possibilitats del grup): monòdiques, cànons senzills, cançons per a veus iguals, cançons per a veus mixtes, tant a capella com amb diferents tipus d'acompanyament.
- Respiració i preparació corporal per a executar les tasques d'interpretació vocal i/o instrumental.
- Treballar els textos de les cançons per a aconseguir una correcta interpretació.
- Pràctica de les habilitats tècniques i els exercicis que requerixen els instruments.
- Utilització dels instruments per a acompanyar la veu.
- Interpretació d'un repertori instrumental variat utilitzant els instruments de l'aula i/o altres que aporten els alumnes. El grup instrumental vindrà determinat per les característiques i les possibilitats del grup, així com pel nombre dels seus components.
- Confeccionar improvisacions rítmiques i melòdiques amb fonemes i textos diversos.
Bloc 2: Creació
- Utilitzar la improvisació com a recurs per a la creació musical.
- Utilitzar les qualitats de so (altura, duració, intensitat i timbre) com a matèria primera en la creació de peces.
- Creació i interpretació de peces d'estructura senzilla.
- Posar en pràctica jocs d'imitació amb la veu i els instruments.
- Sonorització de textos.
- Audició de peces musicals de diferents repertoris com a inspiració per als treballs de creació a l'aula.
Bloc 3: Pràctica musical
- El silenci com a condició prèvia i part constitutiva de l'execució musical.
- Manteniment d'una actitud adequada que permeta tant el treball del professor com la interpretació musical.
- Respecte cap a si mateix i cap als companys.
- Els diferents moments i espais de la pràctica musical: l'assaig i el concert. Objectius, formes de treball en grup i normes per al correcte desenrotllament.
- Els rols en la pràctica musical en grup: solista, conjunt, direcció, públic.
- Participació adequada en la planificació i el desenrotllament de les activitats d'expressió musical que es duen a terme, acceptant el paper que a cada un li correspon.
- Tindre cura dels instruments i materials, tant propis com de l'aula.
- Ser conscient de les possibilitats de cada u, i tindre una actitud de superació i millora d'estes.
Criteris d'avaluació
1. Participar amb respecte i atenció en totes les activitats musicals mantenint una actitud oberta i crítica que permeta el diàleg i la col·laboració entre els alumnes i el professor.
2. Valorar el silenci com a element previ i necessari per a tota activitat musical.
3. Utilitzar correctament les habilitats i les destreses necessàries per a la interpretació musical, tant vocal com instrumental.
4. Ser capaç de seguir les indicacions del professor/director del conjunt vocal i/o instrumental.
5. Intentar escoltar els companys mentres s'està interpretant el propi paper.
6. Mantindre el pols i l'afinació en diferents situacions d'interpretació.
7. Col·laborar de forma activa en l'adequat manteniment i organització dels recursos de l'aula de música.
8. Adquirir de manera progressiva el control del propi cos en les situacions més variades: classe, assaig, concert.
9. Valorar la capacitat de coordinació de la interpretació musical pel que fa al grup.
10. Valorar altres manifestacions musicals diferents de les pròpies i diferents de les que dicta la societat de consum, com a manera d'enriquiment personal.
Comunicació audiovisual
Introducció
En la societat actual és un fet inqüestionable la ubiqüitat dels mitjans de comunicació de masses. La societat de consum moderna ha intensificat la presència d'estos mass media en la nostra vida.
La intervenció educativa ha de posar els mitjans perquè els alumnes assimilen de forma significativa i crítica les bases de la cultura del nostre temps a partir del llenguatge i la comunicació audiovisual, i d'esta manera desenrotllar les competències bàsiques necessàries per a aconseguir la seua realització personal i exercir una ciutadania crítica en la societat democràtica.
La formació audiovisual proposta per a esta matèria optativa parts dels següents pressupòsits bàsics:
- Els mitjans audiovisuals són una forma de percebre i organitzar la realitat: com més es coneguen i analitzen els seus mecanismes, major i més profund serà el coneixement d'esta realitat.
- Els mitjans audiovisuals formen part de la vida quotidiana i de l'entorn immediat: conéixer-los i controlar-los suposa al mateix temps el coneixement i el domini d'este entorn.
- Els mitjans audiovisuals generen actituds i valors socials: creen opinió pública i confronten el ciutadà modern amb els missatges i els valors transmesos per estos, com una font d'informació addicional a l'àmbit familiar i educatiu.
- Els mitjans audiovisuals afavorixen l'actitud crítica: l'anàlisi i el coneixement de la comunicació audiovisual capacita el ciutadà per a desenrotllar un esperit reflexiu enfront de la sobreinformació i la desinformació dels emissors, i fomenten al mateix temps la seua capacitat de retroalimentació per mitjà de la creació de nous missatges.
D'altra banda, un pressupòsit que ha d'orientar tot el procés d'aprenentatge és que «la imatge no és la realitat». De fet, la percepció d'una imatge està estretament vinculada al conjunt d'experiències, motivacions i interessos individuals de cada persona.
Ara bé, tot llenguatge disposa dels seus propis codis. Els signes del llenguatge audiovisual creen una representació de la realitat complexa i infestada de connotacions i missatges subliminars, que moltes vegades passen desapercebuts per a l'individu. Per esta raó, s'imposa una identificació del codi audiovisual i el coneixement de les estratègies informatives dels mitjans de comunicació.
En el procés d'ensenyança i aprenentatge de l'alumne, la incorporació dels mitjans de comunicació audiovisual com a recurs didàctic resulta altament rendible. En la societat actual, estos mitjans són part del nostre bagatge cultural: formen l'alumne i constituïxen ferramentes a la seua disposició en el futur.
Amb estos pressupòsits generals, l'objecte d'aprenentatge d'esta matèria es definix a partir dels elements bàsics del procés comunicatiu: l'emissor, el receptor, el missatge, el canal, el codi i el context/entorn.
En el terreny de l'aprenentatge de l'alumne com a receptor de missatges audiovisuals, han de diferenciar-se dos actituds: la del mer observador passiu sense pretensions, i la posició activa enfront dels mitjans, que comporta l'anàlisi crítica i la discriminació de la informació.
D'esta reflexió contínua sobre el fet audiovisual es concreten els elements metalingüístics adequats per a produir i interpretar missatges audiovisuals. Esta reflexió sobre el llenguatge específic dels mitjans no ha d'esgotar-se en una mera classificació, sinó que estos han de considerar-se davall el prisma de l'adequació al context comunicatiu i preguntar-se quins procediments asseguren i potencien la cohesió de l'obra i quines són les regles compositives que fan que vegem un producte audiovisual com a correcte i un altre no. En resum, es tracta de fer una anàlisi no sols descriptiva, sinó també funcional.
Contribució de la matèria a l'adquisició de les competències bàsiques
Donat el caràcter interdisciplinari de les competències bàsiques, la matèria optativa Comunicació Audiovisual complementa la seua adquisició junt amb altres matèries de l'etapa.
Abans que res, esta matèria desenrotlla la competència bàsica en comunicació lingüística, perquè analitza els elements bàsics del procés comunicatiu en general i del llenguatge dels mitjans de comunicació en particular. Esta anàlisi es realitza de manera crítica i reflexiva tenint en compte la capacitat dels mitjans de comunicació de masses per a crear opinió pública.
El tractament de la informació és una competència bàsica que l'alumne ha d'adquirir en Comunicació Audiovisual. Partint del domini del llenguatge visual i sonor, la matèria analitza els mitjans tecnològics i desenrotlla l'habilitat per a obtindre i seleccionar la informació dels mitjans de comunicació i utilitzar el codi audiovisual de manera activa i efectiva. Esta destresa de transformar la informació en coneixement es desenrotlla dins del context sociocultural marcat per la creixent globalització i la sobreinformació mediàtica.
La competència digital es fa necessària en el segle xxi a causa del desenrotllament dels mitjans tecnològics i l'eclosió de l'era digital en els processos d'emissió, transmissió i recepció audiovisuals. La telefonia mòbil, la ràdio i la premsa digitals, la televisió per cable, satèl·lit i terrestre, i els sistemes digitals d'alta definició en televisió, vídeo i cine, així com l'aparició de nous mitjans de comunicació de masses, com ara internet, justifiquen els blocs de continguts impartits en la matèria Comunicació Audiovisual.
A l'adquisició de la competència social i ciutadana contribuïx en la mesura que l'alumne aprén a valorar de manera crítica els missatges dels mitjans de comunicació sobre la realitat social, amb la finalitat de formar-se una opinió pròpia que li permeta prendre decisions, exercir els seus drets i complir les obligacions pròpies del ciutadà actiu i responsable d'una societat democràtica.
Esta matèria també contribuïx a l'adquisició de la competència cultural i artística, perquè els mitjans de comunicació constituïxen una font de divulgació i coneixement de les diferents cultures del món i de les seues manifestacions artístiques. Els mitjans de comunicació ajuden a comprendre la realitat dels pobles mostrant la seua història, les seues obres, les seues tècniques, les seues convencions i manifestacions, i fomentant el respecte, la llibertat d'expressió i el dret a la diversitat cultural.
Amb esta matèria s'aprén a aprendre, ja que s'adquirixen les destreses necessàries per a obtindre informació i transformar-la en coneixement propi a partir dels coneixements previs i de la pròpia experiència personal. De la mateixa manera, en la part tècnica de la matèria s'aprén a treballar en equip i solucionar els problemes de manera efectiva dins dels terminis establits, a acceptar els errors i aprendre amb els altres.
Finalment, la matèria fomenta l'autonomia i la iniciativa personal. La producció i realització de projectes audiovisuals creatius requerix la contínua presa de decisions i l'assumpció de responsabilitats, així com la cooperació i el treball en equip.
Objectius
L'ensenyança i l'aprenentatge de la matèria optativa Comunicació Audiovisual tindrà com a finalitat el desenrotllament en els alumnes i en les alumnes de les capacitats següents:
1. Conéixer els processos comunicatius presents en la societat actual i els elements que els integren.
2. Conéixer el funcionament dels diferents mitjans audiovisuals analògics i digitals: fotografia, cine, vídeo/televisió, ràdio, premsa i internet.
3. Comprendre i interpretar els elements i característiques dels mitjans audiovisuals en el seu aspecte tècnic, estètic i narratiu.
4. Conéixer les causes i les aplicacions del desenrotllament tecnològic dels mitjans audiovisuals, mentre es constata i valora la seua incidència en la societat actual; valorar críticament els seus efectes sobre la qualitat de vida, l'opinió pública i la creació i substitució de valors socials.
5. Consumir i seleccionar la informació dels mitjans de comunicació de masses de manera crítica i reflexiva, i contribuir a la realització i l'equilibri personals.
6. Realitzar produccions audiovisuals amb diverses intencions comunicatives utilitzant els mitjans tecnològics adequats i fomentant l'esperit crític i la iniciativa personal.
7. Valorar i estimar el patrimoni audiovisual com a font de coneixement i com a salvaguarda de la memòria col·lectiva; conéixer les fites més rellevants de la producció audiovisual en ràdio, televisió i cine.
8. Valorar positivament el treball en equip i adoptar actituds de solidaritat, col·laboració i tolerància, alhora que es rebutja tot tipus de discriminació.
9. Conéixer i utilitzar amb propietat les noves tecnologies audiovisuals en les tasques acadèmiques i professionals.
Continguts
Bloc 1 - La comunicació.
- El procés comunicatiu.
- Elements bàsics del procés comunicatiu: l'emissor, el receptor, el missatge, el canal, el codi i el context o entorn. Models de comunicació. Comunicació directa i comunicació mediada. Comunicació unidireccional i bidireccional. La retroalimentació o feedback.
Bloc 2 - Comunicació i llenguatge audiovisual.
- La comunicació audiovisual.
- La imatge. Elements bàsics de la imatge: punt, línia i forma. Llum i color.
- Elements d'escales: composició, enquadrament i escala de plans.
- Punt de vista: estatisme i dinamisme, simetria, equilibri, tensió, moviment i ritme.
- Lectura de la imatge: denotació i connotació, lectura objectiva i subjectiva.
- El so. Elements bàsics de la banda sonora: veu, música, efectes i silenci. Característiques del so: to, intensitat i timbre.
- El signe: indici, icona, símbol i senyal. Intenció comunicativa.
- Els mitjans de comunicació de masses.
- La informació analògica i digital. Processos d'emissió, transmissió i recepció en premsa, fotografia, ràdio, vídeo/televisió, cine i internet.
Bloc 3 - Creació i producció audiovisual.
A. Fotografia.
- Origen i evolució.
- Càmeres compactes i càmeres rèflex.
- El cos de la càmera: parts i funcions. Obturador i diafragma. Visors.
- Suports analògics i digitals. Pel·lícula i CCD.
- Sistemes d'emmagatzemament digital. Disc dur, disc compacte i targetes de memòria flash.
- Accessoris. Suports de càmera: el trípode. Filtres.
- Fonts d'il·luminació natural i artificial. El flaix.
- Fotografia expressiva, informativa i publicitària. Tècniques.
- Composició i enquadrament. Angulació i escala de plans.
- Enfocament i profunditat de camp.
- Exposició
- El laboratori digital. Retoc digital. El fotomuntatge.
B. 1. Cine
- La imatge en moviment.
- Origen i evolució.
- La càmera de cine. Cos, sistema d'arrossegament, xassís, objectiu i visor.
- Suports analògics i digitals. Pel·lícula i CCD.
- Registre del so. Magnetòfon, gravador digital en disc dur i en targeta flaix.
- El llenguatge cinematogràfic.
- La indústria cinematogràfica. Preproducció. Producció, gravació, rodatge o realització. - Postproducció: muntatge o edició, distribució i projecció.
- La idea. El storyline. La sinopsi. El tractament. Guió literari i guió tècnic. El guió gràfic o storyboard.
- Planificació i posada en escena. Composició i enquadrament. Escala de plans.
- Angulació i punt de vista. Moviments de càmera. El ritme i el temps. L'el·lipsi. El flashback. Continuïtat i raccord. Signes de puntuació: tall, fos, cortineta i agranat.
- Els gèneres cinematogràfics. Corrents estètics. Grans autors.
B.2. Vídeo i televisió
- Origen i evolució.
- El senyal de vídeo.
- La càmera de vídeo analògica i digital.
- Càmeres domèstiques i professionals.
- Elements bàsics de la càmera.
- El cos de la càmera. Parts, controls i funcions. El CCD. Filtres i balanç de blancs.
- Objectius. Controls: enfocament, iris i distància focal.
- Suports analògics i digitals: cinta magnètica, disc compacte, targeta flaix i disc dur.
- El magnetoscopi.
- L'edició digital. Títols i sobreimpressions. Efectes i transicions.
- Tècniques de gravació en televisió. El plató de televisió. La unitat mòbil. El periodisme electrònic ENG.
- La programació televisiva. Informatius. Entrevistes. Documentals. Concursos. Didàctics i educativoculturals. Reportatges. Magacines. Esportius. Videocine. Sèries i telenovel·les. Reality shows.
- La publicitat en televisió.
- El vídeo expressiu. El videoclip.
C. Ràdio
- La comunicació visual i la sonora. El so com a recurs expressiu.
- El funcionament d'una emissora.
- Ones i transmissió del so. El centre emissor. Els receptors. Documentació i redacció.
- La cabina de control i l'estudi o locutori.
- Els gèneres radiofònics. Informatius. Culturals. Dramàtics. Musicals. Esportius. Magacines. Serials.
- La publicitat. La falca radiofònica. Tècniques de persuasió.
D. Premsa digital
- Diferències entre premsa clàssica i premsa digital.
- Llenguatge periodístic en la xarxa.
- Gèneres periodístics: informació i opinió. La notícia i el reportatge. L'editorial i l'article d'opinió. L'entrevista, la crònica i la crítica.
- Disseny gràfic.
- La imatge en premsa digital: retoc i manipulació.
- El contingut multimèdia. Integració de text, so, imatge, animació i vídeo.
- L'hipertext. L'hipervincle o enllaç.
- Programes i direccions Web de disseny de periòdics.
Criteris d'avaluació
1. Reconéixer els elements bàsics del llenguatge audiovisual, tant iconogràfics com verbals, i aplicar-los en les realitzacions audiovisuals, tenint en compte les característiques més rellevants dels distints gèneres, així com els codis i els elements expressius més importants.
2. Analitzar missatges audiovisuals des d'un punt de vista formal i descobrir les estructures narratives i els recursos estilístics i expressius emprats.
3. Descriure les influències dels mitjans de comunicació audiovisual i identificar les tècniques de persuasió i manipulació més utilitzades.
4. Ajustar-se a un guió i elaborar la preproducció d'un projecte audiovisual.
5. Participar en la producció, rodatge o gravació de realitzacions audiovisuals i mostrar iniciativa i respecte cap al treball de l'equip tècnic i artístic.
6. Realitzar la postproducció d'un producte audiovisual, com el retoc digital d'imatges, l'edició de vídeo o el muntatge de bandes sonores.
Taller de disseny
Introducció
La matèria optativa de Taller de Disseny complix tres funcions essencials dins del currículum de l'ESO.
D'una banda, cobrix l'absència curricular en segon curs de l'ESO d'una matèria vinculada a l'educació visual i plàstica. Es configura, per tant, com un pont entre primer i tercer curs.
D'una altra, servix per a aprofundir els coneixements específics en matèria de disseny, atés que l'assignatura d'Educació Visual i Plàstica és de caràcter més generalista, orientada a la formació bàsica de la persona en matèria estètica i en l'aprenentatge de tècniques i procediments que servisquen per a qualsevol àmbit de la creació artística, bé siga el de les arts pures com el de les arts vinculades a àrees projectuals.
Finalment, atés que el disseny és un àmbit interdisciplinari on confluïxen aspectes tecnològics, creatius i humanístics, la introducció al projecte que proporciona esta matèria ha de servir per a vincular coneixements que moltes vegades han quedat massa aïllats en el seu traçat curricular.
La introducció al disseny, a més dels aspectes curriculars ressenyats, contribuïx a comprendre millor fenòmens quotidians tan importants com són el nou aspecte de les nostres cases, edificis públics i ciutats, gràcies a una arquitectura, mobiliari urbà, senyalètica i urbanisme que cuida el medi ambient, evita les barreres arquitectòniques i contribuïx, en general, a millorar la nostra qualitat de vida.
Així mateix, un àmbit tan pròxim als nostres adolescents com és el de la imatge i les marques de productes, fonamentalment de roba i complements, són fruit d'unes línies de disseny determinades conscientment, on es dóna una exhaustiva planificació, estudis de mercat, estratègies d'implantació, difusió, distribució i comunicació. Tot això configura el complex i apassionant món del disseny. Un disseny que és degustat però del qual poques vegades ens adonem del procés i els estudis previs.
Tots estos conceptes poden ser poc assimilables per al nivell de segon de l'ESO, però, en realitat, són tot al contrari, ja que partixen de l'entorn pròxim i quotidià. És més, si es compta amb uns objectius clars, uns continguts ben estructurats, i sobretot, si s'aplica una metodologia didàctica activa i significativa, que propicie processos d'immersió vivencial en els temes tractats, la matèria de Taller de Disseny pot convertir-se en un recurs fonamental per a articular i estimular altres àmbits més ardus d'assimilar.
Ací hem de dissenyar l'aprenentatge del disseny, això és, desenrotllar estratègies projectuals per a l'aprenentatge del mateix disseny. Comptem amb un gran avantatge, la confluència de conceptes propis de l'àmbit projectual amb altres provinents dels corrents pedagògics més innovadores. Així, els tradicionals diagrames de bambolles emprats en el disseny amb assiduïtat, són assimilables i tenen molt a veure amb els mapes conceptuals de les teories constructivistes.
Cal indicar, així mateix, que esta matèria no és un salt al buit, ja que compartix amb l'àrea d'Educació Plàstica i Visual els dos eixos que organitzen el seu contingut. Estos són saber veure per a comprendre i saber fer per a comunicar-se. Ara bé, el disseny incidix en la mirada intencionada, una mirada que busca la intenció implícita en cada artefacte, la seua funció d'ús, de canvi i de símbol. També és un fer, però no sols per a comunicar-se, sinó també per a produir i construir béns que milloren la nostra vida quotidiana.
Contribució de la matèria a les competències bàsiques
Tal com s'ha indicat en el punt anterior, el disseny és, abans que res, un espai de confluències de diverses àrees de coneixement. De fet, en les metodologies del disseny es parla de processos de divergència, transformació i convergència. És a dir, de capacitat d'anàlisi i síntesi. Així mateix, qualsevol projecte, des dels tractats clàssics, ha d'incloure tant els aspectes formals, com els tècnics i constructius, i els funcionals o socials.
En estos conceptes trobem la contribució del disseny a la formació en les competències bàsiques que requerix l'ESO. Estes, contemplades des de l'òptica de l'ensenyança del Taller de Disseny, es podrien sintetitzar en els punts següents:
1. La competència social i ciutadana, ja que tot disseny s'emmarca en un context sociocultural, sense el qual no tindria sentit, atés que no tindria ús i aplicació.
2. Coneixement en la interacció del ser humà amb el seu medi ambient, ja que cada vegada estan més presents en qualsevol disseny els problemes derivats de l'impacte mediambiental, el control energètic, el reciclatge i altres factors fonamentals per a preservar un equilibri en el nostre ecosistema.
3. En funció dels mitjans que dispose el centre escolar, el disseny és, a més, un camp ideal per a introduir-se en el tractament d'informació, d'imatges i, en general, de tot allò que suposa la introducció de la tecnologia digital com a ferramenta de treball. No obstant això, cal evitar que esta es convertisca en un fi en si mateix. S'insistirà, per tant, a saber diferenciar clarament l'aprenentatge del disseny de l'aprenentatge de programes amb una funció estrictament tècnica vinculada a l'àrea d'informàtica.
4. Un altre dels avantatges del disseny és la multidisciplinarietat dels llenguatges emprats. Tant el llenguatge escrit, com el matemàtic i l'icònic, interactuen en l'elaboració, la presentació i l'execució de qualsevol disseny. A manera d'exemple, podem observar com qualsevol pla, fins i tot en estat de croquis, conté representacions gràfiques acompanyades de nombroses notes marginals o llegendes, que especifiquen els acabats i les característiques materials, a més de nombroses xifres numèriques que indiquen les cotes i l'escala.
5. Atés que el disseny és una disciplina jove, oberta i, per tant, molt flexible, permet i propicia processos de construcció del coneixement, així com un aprendre a aprendre, ja que no hi ha un contingut tancat prèviament establit per endavant, sinó únicament i exclusivament unes pautes amb què poder orientar-se. No cal oblidar mai este principi bàsic: el mapa no és el territori.
6. Finalment, un factor bàsic en tot disseny és la constant presa de decisions sobre la idoneïtat d'una opció projectual o una altra, sobre diferents acabats o sobre distintes maneres de presentació i representació del producte, o fins i tot sobre les estratègies més convenients per a la seua venda i distribució. La reflexió sobre estos temes afavorix la maduresa de l'alumne en adonar-se este que davant d'un mateix problema hi ha distintes opcions o solucions possibles.
Objectius
1. Comprendre les etapes necessàries en l'elaboració d'un disseny.
2. Analitzar els aspectes que incidixen en este (culturals, socials, materials, econòmics, psicològics, formals, etc.).
3. Descobrir els principis estètics, constructius i funcionals del disseny.
4. Conéixer les tendències més importants del disseny del segle XX, així com els seus protagonistes més destacats.
5. Comprendre la importància que té el disseny en la nostra vida quotidiana. Descobrir com tot l'entorn que ens rodeja està d'una manera o un altra dissenyat.
6. Saber manipular formes bàsiques per a elaborar-ne d'altres més complexes.
7. Fomentar la creativitat en la creació de formes.
8. Desenrotllar el raonament lògic per mitjà de l'aplicació de metodologies pròpies dels processos d'execució i avaluació d'un projecte.
9. Estimular tant la iniciativa personal com el treball en grup, ja que ambdós facetes són fonamentals en l'elaboració de qualsevol projecte i poden ser transferibles a altres àrees de coneixement.
Continguts
S'han estructurat en tres grans blocs temàtics o unitats didàctiques, dos orientats principalment a la reflexió i al treball de camp, amb la consegüent recopilació d'informació sobre el disseny en el nostre entorn quotidià, i un tercer que servisca d'iniciació molt elemental al desenrotllament d'una proposta de disseny.
Este contingut només té un caràcter orientatiu. S'hauran de seguir els tres blocs proposats, però cada centre podrà adaptar els continguts específics en funció del projecte curricular de centre i de les característiques concretes en relació al nivell de l'alumnat, els seus interessos i els mitjans disponibles.
Tal com es podrà deduir, tant la càrrega horària com el nivell de l'alumnat de segon de l'ESO i el conjunt de matèries que cursen, aconsellen que només es desenrotllen alguns punts d'aquells que enumerem com a contingut global de la matèria. S'ha cregut convenient mostrar cada punt en tota la seua extensió per a donar una major opció a l'hora d'adaptar-lo a les distintes situacions curriculars de cada centre.
1. Els processos del disseny
- Processos conscients i inconscients: els processos de caixa negra i caixa transparent.
- El mètode en l'art, el disseny i l'artesania.
- La definició d'un projecte: programa inicial i etapes necessàries per a la seua resolució: els diagrames de bambolles.
- Mètodes de divergència analítica (la busca d'informació, la selecció i orientació d'esta) i creativa (la tempestat d'idees o brainstorming, els canvis de context, les analogies, etc.)
- Mètodes de transformació: efectes de les variacions cromàtiques, de proporció, dimensió, composició, materials, acabats, etc.
- Mètodes de convergència: les matrius d'avaluació, les maquetes i els prototips.
2. El món del disseny
- El disseny i l'entorn quotidià.
- Comunicació i difusió del disseny: la publicitat, els estands, els show-room i les passarel·les de moda.
- Les escoles i els estudis de disseny.
- Les associacions i els col·legis professionals en disseny.
- La imatge global: la identitat corporativa i la imatge de marca.
- Senyalètica i comunicació visual.
- Disseny i ecologia.
- Disseny i barreres arquitectòniques.
- Disseny global i autòcton.
- Els dissenys més destacats del segle XX.
3. Les àrees del disseny
3.1. Disseny gràfic
- El camp professional del disseny gràfic: de la comunicació global a la il·lustració.
- Exercicis gestàltics d'interacció figura-fons.
- Les tipografies bàsiques: crear un abecedari a partir de l'alteració d'alguna dada.
- La relació text-imatge: crear un logo-símbol; il·lustrar un breu text amb una imatge; fer un còmic o el story-board d'un anunci publicitari.
3.2. Disseny de moda
- El camp professional del disseny de moda: la roba i els complements.
- El dibuix de figurins: exercicis a partir de xicotets maniquins articulats.
- Còpia simplificada, aplicant distintes tècniques, d'imatges de revistes de moda.
- Fer un mostrari de teixits.
- Crear una col·lecció de temporada a partir de la còpia d'un disseny.
- Partint de les obres d'un artista contemporani, crear complements que estiguen relacionats amb les seues característiques estilístiques.
3.3. Disseny d'interiors
- El camp professional del disseny d'interiors: de l'hàbitat a l'arquitectura efímera de promoció i esdeveniments culturals.
- La representació de l'espai interior.
- Zonificació i distribució d'espais: analitzar la pròpia escola.
- Circulació interior i il·luminació natural i artificial: tornar a prendre el centre com a espai d'anàlisi.
- Les dimensions humanes dels espais interiors: prendre les mides de les portes, les cadires, les taules, etc., i veure la seua relació amb el cos humà.
3.4. Disseny d'un producte
- El camp professional del disseny d'un producte: souvenir, electrodomèstics, mobles, joguets, xicotets vehicles,
- Descompondre un objecte en els seus components i dibuixar-los.
- Analitzar les relacions funcionals i formals d'estos.
- Treballar amb l'alteració dels sòlids platònics i d'Arquimedes. Construir-los en cartolina.
- Reciclar per a un nou ús un objecte de rebuig (tetrabrik, recipients, joguets trencats o que no funcionen, etc.)
Metodologia didàctica
Si tenim en compte la complexitat i, especialment, la novetat de la matèria, no inclosa fins al moment en el currículum escolar, es fa convenient un aprenentatge que es desenrotlle sobretot des de la pràctica, seguint la premissa bàsica de la pedagogia activa d'un aprendre fent. Este mètode serà especialment gratificant tant per a l'alumnat com per al professorat. Per a l'alumnat, ja que partirà del camp concret, del seu entorn quotidià i d'operacions bàsiques que l'induïsquen a descobrir a poc a poc l'amplitud i el significat del disseny, sense abstraccions ni teories prèvies. Per al professorat, ja que d'esta manera compta amb unes ferramentes que li faciliten els processos d'avaluació i, al mateix temps, la dosificació necessària en exercicis puntuals de l'aprenentatge en la matèria, podent d'esta manera aprofundir i desenrotllar a la seua conveniència i en funció del grup concret d'alumnes el contingut de l'assignatura.
Com concretar estes premisses?
Cada un dels blocs temàtics compta amb un concepte bàsic que servix de guia d'orientació dels treballs pràctics i d'investigació.
El bloc u, Els processos del disseny, incidix en el disseny pas a pas. L'alumne descobrirà la manera de generar un projecte per mitjà de mapes conceptuals que descomponguen dissenys quotidians en cada una de les seues parts.
El bloc dos, El món del disseny, incidix en el paper comunicativament i especialment persuasiu de molts dissenys. Sota la premissa "els objectes també parlen", s'abordarà l'anàlisi de productes, imatges i espais concrets.
Finalment, el tercer bloc, Les àrees del disseny, aborda la pràctica projectual. No obstant això, no s'hi desenrotllen exercicis pròpiament de disseny. Fer-ho en l'etapa educativa de segon de l'ESO seria trivialitzar-ho. Es passaria com a disseny alguna cosa que, en realitat, seria poca més que un exercici formal. Per tant, la pràctica es desenrotllarà a partir d'allò que van establir les escoles clàssiques de disseny com a curs introductori i que, habitualment, es denomina disseny bàsic. Este consistix en exercicis formals que tracten aspectes modulars, perceptius, d'investigació sobre materials i textures,
No obstant això, es pot arribar a alguna aplicació projectual en una escala reduïda (disseny d'un cartell, targeta personal, expositor-aparador, reutilització d'objectes, etc.), però sempre fent constar en tot moment que es tracta d'una aproximació al disseny, atés que el procés global d'este inclou molts més aspectes, tal com s'haurà analitzat en els dos primers blocs del contingut de la matèria.
Criteris d'avaluació
1. Haver comprés els processos implícits en tot disseny. Els alumnes, distribuïts en grups, hauran de descobrir i comparar el procés de la creació d'una peça artesanal i un producte industrial (per exemple una ceràmica).
2. Saber analitzar els distints aspectes socioculturals, tecnològics, estètics i funcionals i econòmics, que donen origen a un disseny. Per a això els alumnes hauran de prendre un objecte quotidià senzill del qual siga factible observar tots els seus components. Hauran de respondre a quin públic pensen que va destinat, quins són els seus components comunicatius, de quins materials està fet, quines són les seues parts, com pensen que han sigut unides, la relació de l'objecte amb el cos humà i, finalment, l'origen formal o creatiu d'este.
3. Conéixer les tendències més importants del disseny del segle xx, així com els seus protagonistes més destacats. Per a això elaboraran un panell per grups, on situen els distints estils, els dissenys singulars, les innovacions que aporten i aquells components que tenen una continuïtat, ja siga amb els mateixos materials o amb una alteració d'estos.
4. Comprendre la presència del disseny en la vida quotidiana. Es partirà del que tenen més pròxim, de les marques conegudes per ells, i elaboraran un llistat entre tota la classe. D'ací es passarà a buscar algun objecte o, fins i tot, aliment que no haja passat per un procés de disseny. Es farà un estudi comparat entre els productes més elaborats i aquells aparentment naturals.
5. Saber manipular formes geomètriques bàsiques per a elaborar a partir d'estes unes altres de més complexes. Es tracta d'un exercici de disseny bàsic per a desenrotllar la visió espacial.
6. Ser creatiu. Per a fomentar la creativitat es realitzaran exercicis amb diversos mètodes que desenrotllen la creativitat, com per exemple el brainstorming o les analogies, emprats habitualment per a generar idees.
7. Saber raonar lògicament. Això és, ser ordenat i precís en la realització d'un projecte en els terminis previstos. És molt important que l'alumne aprenga a planificar i jerarquitzar tasques. En el camp del disseny, especialment en la fase productiva, això és vital. Per això s'incidirà perquè l'alumne siga conscient de la importància d'establir les seqüències correctes en qualsevol treball. Per a comprendre millor este principi es faran visites a algun centre productiu (per exemple, una fàbrica de mobles, ja que este és un sector molt important al nostre entorn).
Taller de tecnologies
Introducció
El coneixement tecnològic, essencialment interdisciplinari, està orientat cap a la resolució de problemes i la presa de decisions en qüestions moltes vegades quotidianes en què la societat està implicada profundament, i en la qual conviuen coneixements teòrics i operacionals de diversos camps del saber.
El coneixement tecnològic té un caràcter propi que el diferencia, formalment i substancialment, de l'originat per la ciència bàsica. Les fases en què s'inspira qualsevol projecte tecnològic es concreten generalment en: anàlisi, disseny, desenrotllament i avaluació, i s'ajusten a una lògica basada en la combinació de conceptes científics que s'adapten a les necessitats humanes, al seu context, i a una tradició metodològica que fa possible transformar les idees en una realització concreta.
El saber tecnològic té el propi àmbit de problemes, teories, mètodes, procediments i tècniques que, emprant elements derivats del coneixement científic, s'adapten, aglutinen i enriquixen els coneixements artesanals i tradicionals, basats en l'experiència acumulada, pràctiques empresarials relacionades amb la comercialització, la innovació, així com l'ús dels seus productes i servicis, conjuntament amb les restriccions del context social i cultural del temps en què es troben. Així, la Tecnologia ha desenrotllat els seus propis mètodes i els seus propis criteris per a validar les distintes maneres per a resoldre problemes de caràcter tecnològic, basant-se tant en l'enginy com en la creativitat, la qual cosa suposa combinar adequadament tant la forma, com la funció dels objectes o artefactes projectats.
Per tant, en l'activitat tecnològica interactuen valors constitutius de la tecnologia -com ara la racionalitat tècnica, el saber fer tecnològic, l'eficiència, l'estètica, l'economia,
- valors contextuals -raons de benefici econòmic, benestar social, etc... i valors que subjauen en l'elecció dels problemes a resoldre amb la tecnologia, en el mateix disseny tecnològic i en els criteris que s'utilitzen per a avaluar els resultats de l'opció triada. Tots estos valors es troben presents en les innovacions tecnològiques, i solen transmetre's a més quan es transferix una tecnologia -i en este cas poden entrar en conflicte amb els valors contextuals de la societat receptora- i es mostren en desacord amb els valors socials dominants quan queda desfasada o s'abandona una tecnologia determinada.
La matèria de taller de tecnologies tracta de combinar l'aprenentatge de coneixements cientificotècnics (problemes, mètodes, procediments i tècniques) amb el desenrotllament de coneixements artesanals, tradicionals i de destreses que permeten tant la compressió dels objectes tècnics com la seua utilització. Es planteja desenrotllar la capacitació necessària per a fomentar l'esperit innovador en la busca de solucions a problemes existents utilitzant les tecnologies de la informació i comunicació com a ferramentes que servisquen per a buscar, representar, exposar i presentar idees.
El taller de Tecnologies té per objectiu atendre preferentment els continguts que entenguen una educació tecnològica destinada sobretot a donar als estudiants una formació de professional de base i una orientació cap als possibles estudis posteriors.
Per tant, la matèria s'articula entorn d'una activitat metodològica recolzada en tres principis: l'adquisició de coneixements tècnics i científics necessaris per a comprendre i desenrotllar l'activitat tecnològica, l'aplicació d'estos coneixements en l'anàlisi d'objectes tecnològics i el desenrotllament dels processos de resolució de problemes per mitjà de la metodologia de projectes per tal d'emular i habituar l'alumnat al treball i al desenrotllament de qualitats valorades en el món laboral.
La metodologia més adequada serà aquella que conjugue els continguts i els objectius proposats en el currículum a través d'una programació d'aula que fonamente les seues activitats en la formulació, el desenrotllament, l'execució, la presentació i l'exposició de projectes i anàlisi d'objectes. El desenrotllament dels continguts, per tant, serà una conseqüència i un mitjà necessari per al correcte i adequat desenrotllament metodològic de les activitats formulades.
Contribució de la matèria a l'adquisició de les competències bàsiques
Esta matèria optativa contribuïx al desenrotllament de les competències bàsiques de l'etapa de forma paral·lela a la matèria de Tecnologies, per la qual cosa és aplicable el que establix el currículum de Tecnologies (annex I del Decret 112/2007, de 20 de juliol, pel qual s'establix el currículum de l'Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana).
Objectius
L'ensenyança del Taller de Tecnologies tindrà com a objectiu el desenrotllament de les capacitats següents:
1. Abordar amb autonomia i creativitat, individualment i en grup, problemes tecnològics treballant de forma ordenada i metòdica per estudiar el problema, recopilar i seleccionar informació procedent de distintes fonts, elaborar la documentació pertinent, concebre, dissenyar, planificar i construir objectes o sistemes que resolguen el problema estudiat i avaluar la seua idoneïtat des de distints punts de vista.
2. Adquirir destreses tècniques i coneixements suficients per a l'anàlisi, disseny i elaboració d'objectes i sistemes tecnològics per mitjà de la manipulació, de forma segura i precisa, de materials i ferramentes.
3. Analitzar objectes i sistemes tècnics per a comprendre el seu funcionament, conéixer els seus elements i les funcions que realitzen, reflexionar sobre les condicions fonamentals que han intervingut en el seu disseny i construcció i valorar les repercussions que ha generat la seua existència, sobretot la influència sobre la societat i el medi ambient.
4. Conéixer i adoptar destreses tecnològiques pròpies de l'activitat industrial i empresarial per a avaluar la qualitat d'un producte, valorar i reconéixer els aspectes innovadors desenrotllats de forma crítica i activa.
5. Expressar i comunicar idees i solucions tècniques, així com explorar la seua viabilitat i abast utilitzant els mitjans tecnològics, recursos gràfics, la simbologia i el vocabulari adequats.
6. Analitzar i valorar críticament la investigació, la innovació i el desenrotllament tecnològic i la seua influència en la societat, en el medi ambient, en la salut i en el benestar personal i col·lectiu actualment i històricament.
7. Manejar amb esperit crític aplicacions informàtiques que permeten buscar, emmagatzemar, organitzar, manipular, recuperar i presentar informació, emprant de forma habitual les xarxes de comunicació.
8. Actuar de forma dialogant, flexible i responsable en el treball en equip, en la busca de solucions, en la presa de decisions i en l'execució de les tasques encomanades amb actitud de respecte, cooperació, tolerància i solidaritat.
9. Respectar les normes de seguretat i higiene en el treball.
Continguts
Bloc: El saber pensar tecnològic i el saber fer tècnic
- L'aplicació de la finalitat de les Tecnologies en el desenrotllament d'un producte: estudi de l'obtenció d'un benefici econòmic, benestar social, etc., com a valors implícits en la resolució de problemes.
- Els coneixements tècnics: ferramentes necessàries per a la pràctica tecnològica.
- La pràctica del desenrotllament de capacitats, procediments, tècniques i destreses específiques en el disseny, innovació i construcció tecnològica al taller.
- El treball a l'aula taller amb materials comercials i reciclables.
- L'elaboració de documents tècnics necessaris per a elaborar un projecte.
- El disseny, la planificació i la construcció de models per mitjà de l'ús de materials, ferramentes i tècniques pròpies del taller de Tecnologies.
- El desenrotllament i l'evolució del procés tecnològic del principi al final: matèries primeres, recursos, productes obtinguts, comercialització, rebutjos i abocaments.
- La defensa i l'exposició oral de la resolució tècnica del projecte. La importància d'estudiar i aplicar els factors que influïxen en la venda d'un producte: posada en pràctica en el projecte.
- La utilització de l'ordinador com a ferramenta d'expressió gràfica i de processament de text per a l'adequada busca d'informació, presentació, desenrotllament, difusió i exposició del projecte.
- El desenrotllament de l'anàlisi d'objectes com a font important de coneixement, d'informació i de resolució de problemes tecnològics.
Bloc: Tècniques de creativitat i innovació tecnològica
- La creativitat i la innovació tecnològica com a factor determinant de la producció empresarial.
- Anàlisi i aplicació pràctica de les tècniques de creativitat i innovació al taller.
- La definició de nous conceptes i resolució original dels problemes plantejats.
- La utilització de recursos bàsics i reciclatges en el desenrotllament d'idees i objectes innovadors.
- El disseny com a part del procés creatiu i d'innovació. Beneficis de la seua aplicació.
- Les patents com a part de l'activitat de la innovació tecnològica.
- La gestió del capital humà com a part de l'activitat d'innovació tecnològica.
Bloc: Valors i coneixement sociocultural de les Tecnologies
- L'anàlisi històrica del desenrotllament productiu, de la invenció, de la tècnica. La línia del temps tecnològica.
- Els usuaris i els consumidors dels productes tecnològics: aplicació de tècniques del seu estudi en el desenrotllament d'un projecte.
- L'estudi i anàlisi dels sectors productius de l'entorn escolar.
- Les Tecnologies com a globalització d'aspectes socioculturals, organitzatius, tècnics i ideològics.
Criteris d'avaluació
1. Valorar i utilitzar el projecte tècnic com a instrument de resolució ordenada de problemes.
2. Elaborar un pla de treball i realitzar les operacions tècniques previstes amb criteris de seguretat, considerant tots les condicionants en el desenrotllament i la resolució del problema plantejat.
3. Utilitzar l'anàlisi d'objectes com a instrument per a identificar, comparar i desenrotllar solucions per a este i altres problemes a partir de la informació extreta.
4. Valorar i utilitzar l'anàlisi d'objectes i el projecte tècnic com a instruments d'innovació tecnològica en el desenrotllament d'un producte.
5. Emprar l'ordinador com a ferramenta de treball, per tal de comunicar, localitzar i manejar informació i per a aplicar els procediments bàsics dels processadors de text, l'entorn gràfic i les ferramentes en exposicions i presentacions.
6. Representar objectes senzills per mitjà d'esbossos, croquis, vistes i perspectives, a fi de comunicar un treball tècnic.
7. Conéixer les propietats fonamentals de materials bàsics i reciclatges, identificar-los en les aplicacions més usuals i emprar les seues tècniques bàsiques de conformació, unió i acabat de forma correcta, respectant els criteris de seguretat adequats.
8. Utilitzar adequadament les magnituds físiques utilitzades en el desenrotllament del projecte tecnològic.
9. Valorar críticament la veracitat i la validesa de la informació extreta des d'Internet.
10. Analitzar les parts i descriure el funcionament dels objectes.
11. Aplicar el disseny com a part fonamental del desenrotllament i la innovació d'un producte.
12. Comprendre la importància de les patents en el desenrotllament industrial i la innovació tecnològica.
13. Apreciar la influència històrica del desenrotllament tecnològic en la societat.
14. Analitzar i valorar les oportunitats que oferix l'entorn productiu.
Dramatització / Teatre
Introducció
La matèria optativa Dramatització/Teatre pretén integrar dos maneres de concebre les activitats dramàtiques en l'ensenyança i l'aprenentatge, ambdós igualment vàlides. La dramatització, més centrada en el desenrotllament personal, i el teatre, més dirigit cap a les pràctiques artístiques. Esta doble visió no significa dicotomia ni separació, ja que ambdós enfocaments tenen una arrel comuna: el llenguatge dramàtic. En este sentit, es pot començar en els primers cursos de l'etapa amb activitats centrades principalment en la dramatització, per a incloure activitats teatrals en els cursos més avançats i en els grups de més experiència.
Tant la dramatització com el teatre són formes de representació que utilitzen el cos, la veu, l'espai i el temps escènics per a expressar i comunicar idees, sentiments i vivències. La dramatització pot entendre's, a més, com un procediment consistent a donar forma teatral a alguna idea que, en principi, no en té: un poema, un còmic, una anècdota, una pel·lícula, un quadre, etc.
La dramatització és una forma d'expressió (del mateix nivell que l'expressió oral, l'escrita, la plàstica i el ritme musical) que utilitza els signes i la sintaxi pròpia del llenguatge dramàtic. Es caracteritza per integrar els diferents llenguatges (verbal, plàstic, ritmicomusical, corporal) i per ser un poderós mitjà d'aprenentatge, ja que implica, simultàniament, aspectes cognoscitius, afectius i psicomotrius.
A més, la dramatització i el teatre, pel seu caràcter transversal i interdisciplinari, es revelen com un instrument didàctic capaç de desenrotllar aspectes de totes les competències, bàsicament i especialment les següents: competència en comunicació lingüística, competència cultural i artística, competència social i ciutadana, competència per a aprendre a aprendre, i competència en autonomia i iniciativa personal.
Les virtualitats, per tant, de les formes dramàtiques com a instrument d'ensenyança i aprenentatge es poden concretar en els aspectes següents:
1. Les tècniques dramàtiques són aplicables a una metodologia interdisciplinària. Des d'esta òptica, són més aïna un instrument per a l'ensenyança d'altres coses. La seua funció seria anàloga a la dels mitjans audiovisuals o a la de les competències en tractament de la informació i competència digital.
2. Les tècniques dramàtiques proporcionen oportunitat per a realitzar activitats auditives, visuals, motrius i verbals. Possibiliten que el subjecte de l'aprenentatge tinga experiàncies simultànies en tots els plans de la seua persona, i no limiten l'aprenentatge a una mera experiència intel·lectual.
3. Les tècniques dramàtiques produïxen una resposta total, un conjunt de respostes verbals i no verbals davant d'un estímul o un grup d'estímuls.
4. Actuen com a pont de connexió entre les competències en comunicació lingüística o la competència social i ciutadana, i la competència cultural i artística.
5. Són una ferramenta inapreciable per al desenrotllament de la «competència en autonomia i iniciativa personal» quan es proposa als alumnes el debat sobre alternatives en la conducta i l'elecció dels individus.
6. Incrementen la motivació quan recorren a l'instint de joc dels alumnes, alhora que oferixen l'oportunitat d'introduir el món exterior en l'aula.
7. Demanden la participació i la col·laboració. Afavorixen la relació harmònica entre els components del grup, ja que permeten als participants prendre consciència col·lectiva del treball i realitzar-lo comptant amb l'esforç de tots, i possibilita situacions en què hi ha necessitat d'una comunicació precisa i clara.
8. S'establix un tipus de relació no habitual entre els estudiants i els docents, ja que el marc global en què es desenrotllen les tècniques dramàtiques sol ser més lúdic i creatiu. En este ambient, el professor o la professora inciten al joc i a la creació i accepten els suggeriments dels alumnes.
El teatre, entés com a art dramàtic, és una activitat que busca un producte-espectacle i que requerix una repetició a través d'assajos per a obtindre uns determinats resultats estètics. Comporta l'aparició de rols (actor, director, escenògraf, crític, etc.) i necessita d'uns espectadors. És en l'adolescència quan el jove és capaç d'entendre la funció comunicativa de cada un dels elements teatrals, el seu valor com a signe, integrant cada un d'estos en un conjunt més gran, l'espectacle o el text dramàtic.
El teatre, entés com a matèria d'enseñanza en l'Educació Secundària Obligatòria, no ha de consistir només en «fer i veure teatre». Tampoc ha de considerar-se com un cos de coneixements sobre la història i la literatura dramàtiques i sobre les tècniques actorals. En esta etapa educativa, cal optar per enfocaments més flexibles i didàcticament més rics, centrats en el procés d'investigació i aprenentatge, en el procés de compartir i aportar idees i en el procés de creació.
En definitiva, la finalitat de la matèria optativa Dramatització/Teatre no és la de formar actors, directors teatrals o escenògrafs, sinó la de constituir un procés d'aprenentatge de l'expressió dramàtica, la comunicació grupal i la creació a través del joc teatral.
Quan es tria una determinada proposta teatral (per exemple, representar una obra), cal integrar en el projecte un procés de dramatització més pròxim als pressupòsits de la didàctica servint-se de les similituds entre ambdós àmbits. Eixa integració redundarà en benefici de l'aprenentatge.
Objectius
L'ensenyança i l'aprenentatge d'esta matèria optativa tindrà com a objectiu desenrotllar en els alumnes i en les alumnes les capacitats següents:
1. Desenrotllar la persona en totes les seues dimensions (corporal, intel·lectiva, afectiva), assegurant la consecució de l'autonomia personal i afavorint el desenrotllament de la creativitat.
2. Prendre consciència que la persona és un ser social relacionat amb una col·lectivitat i amb grups arrelats en una història comuna i en una cultura particular.
3. Realitzar improvisacions amb seqüències dramàtiques que expressen emocions, idees i opinions.
4. Utilitzar els recursos de l'expressió i de la comunicació en situacions dramàtiques definides, assumint rols i emprant tècniques derivades del llenguatge teatral.
5. Conéixer i usar procediments corporals i vocals que s'empren en la comunicació interpersonal i en l'art (on el cos humà és protagonista) i valorar-los com a mitjà de desenrotllament personal, com a mitjà de relació, d'expressió, de comunicació, de creació personal i com a mitjà d'educació estètica.
6. Manifestar idees i sentiments per mitjà de gestos i accions corporals, i també per mitjà de la utilització de l'espai i dels objectes.
7. Descobrir i experimentar les potencialitats expressives del nostre cos per a reforçar l'autoestima.
8. Reconéixer i produir els diferents signes del discurs teatral com a mitjà d'expressió i de creació de significats.
9. Experimentar les possibilitats de l'expressió, de la creació col·lectiva i de la posada en escena com a mitjans de comunicació i de relació amb l'entorn.
10. Participar activament en manifestacions d'expressió cultural i artística per a desenrotllar la sensibilitat estètica i l'interés per conéixer el patrimoni cultural de l'entorn i de la societat en què es viu.
Continguts
L'orde de presentació de blocs no comporta una seqüència. S'utilitzaran transversalment els blocs, triant els que es consideren idonis per a la unitat didàctica que en cada moment se'n vaja a treballar.
1. Dramatització.
En este bloc es consideren els dos nivells bàsics de la dramatització: cognitiu o idea interna i expressiva o manifestació externa.
Joc dramàtic.
- Joc d'expressió, joc simbòlic, joc dramàtic.
- Els participants i l'expressió espontània de si mateixos.
- La creació de vivències.
- Els estímuls i la seua formulació en consignes.
- Elements desencadenants del joc dramàtic.
- Nivells d'implicació i llibertat de creació.
Els elements de l'esquema dramàtic.
- El personatge. El conflicte. L'espai. El temps. L'argument. El tema.
- Els elements de l'esquema dramàtic com a desencadenants de la dramatització.
La improvisació verbal i no verbal
- Definició i parts de la improvisació.
- La improvisació com a recurs metòdic.
- Combinar la paraula, el gest i el moviment per a realitzar una interpretació eficaç i per a caracteritzar un personatge.
- Recórrer a la memòria emocional i representar gestos i expressions del cos, la veu, el moviment i fer ús de l'espai.
- Triar les formes dramàtiques més efectives i els mitjans teatrals més apropiats per a representar idees, experiències, sentiments, pensaments i creences determinats.
- Aplicar convencions teatrals per a la caracterització de personatges.
Composició dramàtica: composició individual i col·lectiva
- Procés individual, procés col·lectiu. Procés directe, procés invers.
- Passos o parts d'un procés de dramatització. La teatralització.
- Realitzar l'adaptació d'un text o obra dramàtica curta per mitjà de l'anàlisi i determinació de l'ús dels elements estructurals de l'obra.
- Fer eleccions raonades dins de les dels límits d'una situació dramàtica donada, enfrontant-se a les dificultats i sabent resoldre-les.
- Elaborar col·lectivament textos dramàtics.
- Participar de manera constructiva en el treball del grup, proposant i prenent iniciatives.
2. La representació de papers.
La simulació.
- La simulació de situacions humanes conflictives.
- Acceptació i manteniment del paper durant la simulació.
La representació de papers.
- Procés o fases de la representació de papers.
- Estudi i anàlisi de problemes per mitjà del joc de rol.
3. Anàlisi, dinamització i creació de textos.
Este bloc integra tota la informació que es referix la competència en comunicació lingüística en diferents contextos socials i culturals.
Lectura i dicció.
- Lectura o dicció expressives.
- Lectura individual, dialogada i coral.
- Dicció de la prosa i del vers.
- La lectura o dicció interpretativa.
Anàlisi.
- L'anàlisi del text com a pas previ a la posada en escena, com a comentari de text o com a primer moment d'una improvisació dramàtica.
- Suport de la dinamització en l'anàlisi del text dramàtic.
- El text i la seua traducció als respectius llenguatges dinàmics.
- Els desencadenants dinàmics i la seua conversió en text.
- Apartats de la dinamització: sonoritzar, dramatitzar, modificar i il·lustrar.
4. Expressió oral: lectura, dicció i interpretació
Este bloc integra tota la informació que es referix al text i a la seua comunicació o interpretació sonora i pretén desenrotllar les competències següents:
- Trobar diferents maneres d'utilitzar la veu per a realçar la interpretació d'un personatge i per a crear efectes concrets.
- Triar i utilitzar tècniques de veu específiques i d'efectes vocals adequats en resposta a una interpretació concreta i a diferents circumstàncies.
- Projectar la veu apropiadament en l'espai del taller amb intenció de comunicar.
- Emprar una articulació i una dicció clares per a elaborar la caracterització d'un personatge o situació.
- Sonoritzar poemes, situacions, imatges, etc.
- Realitzar la lectura expressiva i interpretativa de textos daus.
Interpretar seqüències o obres dramàtiques
- Apropiar-se el contingut d'una obra o una seqüència dramàtica.
- Utilitzar els elements del llenguatge dramàtic, de les tècniques de joc, de les tècniques teatrals.
- Compartir la seua experiència d'interpretació.
- Traure partit dels elements expressius inherents a la seqüència dramàtica.
- Respectar les regles relatives al joc dramàtic.
5. Expressió corporal.
Les competències específiques a desenrotllar en este apartat són:
- Trobar diferents maneres de moure's per a realçar la interpretació d'un personatge donat i per a crear uns efectes específics.
- Triar i usar tècniques de moviment específiques per a exterioritzar i comunicar sensacions, sentiments i idees, adaptant el moviment en resposta a diferents circumstàncies donades.
- Demostrar fluïdesa proporcionant distintes respostes de moviment davant d'una situació i un temps limitats.
- Demostrar flexibilitat en els moviments incorporant nivells, velocitat, intensitat i direccions diferents en les activitats de moviment.
- Mostrar desinhibició i espontaneïtat en les activitats de moviment.
Presa de consciència i sensibilització del propi cos.
- Esquema corporal: funció de cada una de les parts (rostre, braços i mans, tors, cames i peus) en la comunicació.
- Concentració, desinhibició i sensibilització.
- Relaxació i distensió.
Llenguatge del cos.
- Principis bàsics de la comunicació no verbal.
- L'espontaneïtat, la tècnica i la creativitat corporals.
- L'expressió d'emocions i estats d'ànim.
- Postures, equilibri i moviment.
Relacions amb l'entorn.
- La relació i la comunicació interpersonals: desenrotllament grupal.
- Els objectes com a suports i desencadenants de l'acció.
Percepció i estructuració de l'espai-temps.
- Les iconografies o llenguatge de les postures.
- La vivència rítmica.
- Els elements del moviment expressiu.
6. Elements i estructura del llenguatge dramàtic.
Els objectius que es volen aconseguir a nivell de competències en este apartat són estos:
- Planificar i representar escenes amb coherència, desenrotllant el començament, el mig i el final, i proposant finals alternatius a una situació donada.
- Sintetitzar i comunicar clarament l'objectiu o tema d'una situació o escena.
- Utilitzar elements tècnics i escenogràfics per a realçar l'efecte dramàtic.
- Teatralitzar textos no dramàtics (poemes, relats, cançons, imatges, notícies, etc.).
- Adoptar diferents rols teatrals (autor, actor, escenògraf, crític).
- Vetlar per les qualitats tècniques i estètiques de la representació per a aconseguir un resultat acceptable.
El bloc comprén els sistemes de signes operants en el discurs o espectacle teatral i les seues relacions.
Sistemes amb referència a l'actor.
- El text pronunciat.
- La paraula o text literari.
- El to o la dicció-interpretació oral del text.
- L'expressió corporal.
- Mímica, gest i moviment.
- Aparences externes de l'actor.
- Maquillatge i pentinat. Vestuari.
Sistemes externs de l'actor.
- L'espai teatral i les seues formes.
- L'espai escènic.
- Decorats. Objectes i accessoris.
- L'espai tècnic.
- Il·luminació. Música i so.
La relació de l'actor-personatge amb els sistemes de signes.
- La construcció interna del personatge.
- La manifestació externa per mitjà del text pronunciat, l'expressió corporal i les aparences externes.
- El moviment individual i de grup, la coreografia com a element creador o modificador de l'espai escènic.
7. Muntatge de representacions dramàtiques i assistència a espectacles teatrals.
El bloc tracta del procés de posada en escena de qualsevol tipus d'espectacle dramaticoteatral que s'haja de representar davant d'un públic, així com de l'assistència a espectacles produïts fora de l'àmbit escolar. Per tant, tindrem dos blocs d'objectius diferenciats a l'hora de desenrotllar les competències específiques:
a) Inventar o crear seqüències dramàtiques
- Traure partit d'idees per a una creació dramàtica.
- Compartir la seua experiència de creació.
- Traure partit dels elements del llenguatge dramàtic, de les tècniques de joc, de les tècniques teatrals.
- Estructurar una creació dramàtica.
- Donar una finalitat a la seua producció.
b) Apreciar obres dramàtiques
- Analitzar una obra teatral.
- Compartir la seua experiència d'apreciació.
- Tindre un juí crític o estètic de l'obra.
- Establir llaços entre el que experimenta (viscut) i el que analitza.
El text dramàtic.
- Elecció del text o de la intenció prèvia (tema, idea, fets, etc.) per a la representació.
- Creació col·lectiva d'un text o guió nous.
- Anàlisi del text.
Planificació de la posada en escena.
- Divisió del treball i de les funcions dins del grup.
- La construcció dels personatges.
- L'espai escènic i tècnic.
- El llibre de direcció (guió de l'actor, guió tècnic i guió escènic).
Assajos i representació.
- Les sessions de treball: diferents tipus d'assajos. Anàlisi i planificació.
- Actuacions (anàlisi posterior i replantejament de l'espectacle).
El paper de l'espectador.
- Abans de l'espectacle.
- Recollida d'informació sobre l'autor, l'obra i el grup.
- El text i les crítiques de l'espectacle.
- Durant l'espectacle.
- Presència activa: lectura i comprensió dels signes escènics. Participació. Identificació.
- Després de l'espectacle.
- Pautes per a la crítica dels espectacles.
- Lectura de crítiques i debat.
Metodologia
Si partim de la idea que la dramatització fa una triple aportació al currículum escolar en els seus aspectes metodològics més importants (a: educació en valors i habilitats socials; b: habilitats expressives, creatives i comunicatives, en diferents àrees, i c: habilitats artístiques), del principi que en expressió dramàtica l'important són els processos i no els productes (a pesar que sabem que normalment un bon procés conduïx a excel·lents productes) conclourem que la metodologia del taller de dramatització/teatre ajuda d'una manera potent al desenrotllament de les competències bàsiques.
Les estratègies específiques pròpies de la dramatització estan basades en la concepció del taller com un espai de creació, reflexió i intercanvi d'idees. En este sentit, el model de taller dramatització-teatre es construïx sobre quatre variables: les fases del procés creatiu (1. Preparació 2. Incubació 3. Il·luminació 4. Revisió); el procés expressiu (qualsevol procés expressiu s'articula, des d'una òptica constructivista i experiencial, sobre estes paraules clau: percebre, sentir, fer, reflexionar); el procés de representació artística van units als moments del taller didàctic (a: posada en marxa, b: relaxació, c: expressió-comunicació, i d: retroacció), el tipus d'activitats realitzades i les fórmules per a proposar tasques (consignes desencadenants del joc, i tècnica de la mescla utilitzada en cada cas).
Criteris d'avaluació
Si partim del fet que l'expressió creativa depén no sols del talent, sinó també de la motivació, l'interés, l'esforç i l'oportunitat, i que el procés creatiu, contràriament a l'opinió popular, està socialment protegit, culturalment influenciat i adquirit col·laborativament, a l'hora de concretar el contingut de l'avaluació del taller de dramatització/teatre hem de concloure que els objectes sobre els quals es dirigirà la mirada s'han de centrar en el coneixement del llenguatge dramàtic, les destreses i actituds desenrotllats pels subjectes, en els productes elaborats i els resultats obtinguts, en l'evolució del grup, en el desenrotllament dels tallers, en l'actuació del professor i en les oportunitats que el context escolar i familiar dóna al subjecte per a desenrotllar la seua potencialitat creativa. I tot això, basat en uns criteris fixats per endavant.
L'aprenentatge del llenguatge de la dramatització/teatre, com el de qualsevol art, suposa que l'alumnat adquirisca habilitats per a expressar i comunicar amb un codi específic el seu món interior i les imatges que hi habiten. Per això, els criteris a tindre en compte en l'avaluació seran principalment els següents:
- la novetat: o respostes no estereotipades;
- la coherència interna: en el sentit que l'organització dels elements del conjunt contribuïsquen a la seua funció;
- l'adaptació externa: la resposta a la situació, conflicte o tasca proposada és acceptable
- la voluntat de progressar en la creació, l'expressió i la comunicació;
- la participació activa en el projecte grupal, l'escolta i el respecte del procés seguit per cada un;
- l'adquisició del coneixement bàsic del llenguatge de l'art dramàtic i de les tècniques teatrals;
- la capacitat d'iniciativa i d'invenció en la investigació personal.
Entre alguns dels procediments alternatius als tests estandarditzats, cal destacar:
- L'observació com a font primera i bàsica per a obtindre dades per part del professorat. Els registres d'observació consistixen en una graella de recollida de dades i informacions per part del professorat amb vista a verificar el grau de compliment dels objectius referits al desenrotllament del progrés de cada alumne.
- L'entrevista, que permet demanar dades sobre aspectes més difícils d'observar externament, a través de conversacions més o menys informals.
- L'anàlisi de tasques, que es realitza bàsicament en la fase de retroacció.
- La triangulació, que possibilita el contrast de dades obtingudes per diversos professors o professores.
- Les escales de valoració amb què el professor o la professora recull i valora els aprenentatges.
- Els anecdotaris, on s'anoten els fets significatius de la conducta d'un alumne o alumna al llarg d'un període determinat.
- Les llistes de control, en les quals s'acumulen dades terminals sobre els objectius aconseguits pel conjunt d'un grup.
- Els autoinformes i informes de companys. L'autoevaluació i avaluació per companys pot realitzar-se de manera oral o escrita. L'important és oferir l'oportunitat que l'alumnat comunique les seues impressions, destacant els aspectes positius, negatius i altres incidències que hagen tingut lloc al llarg dels tallers.
En conclusió, veurem que no hi ha estratègies o mètodes vàlids per si mateixos, sinó coherents o no amb les decisions de fons que s'hagen adoptat a l'hora de justificar i dissenyar l'avaluació. Quant als recursos i mitjans, s'han d'oferir alternatives diferenciades, varietat de procediments, complementarietat de models quantitatius i qualitatius, tècniques i instruments, de manera que permeten una major comprensió del fenomen avaluat. Sense oblidar que una avaluació de la creativitat en art dramàtic hauria de ser:
- Una avaluació informal, intuïtiva, integrada en els processos d'aprenentatge i en els d'anàlisi reflexiva personal, que accepte la borrositat, la incertesa, el dubte, ja que estos formen part intrínseca de la realitat que es tracta d'avaluar, la creativitat dramàtica. Una avaluació que supere el que merament s'ha planificat, doncs, no serà fixa ni estàtica en el temps, de manera que els processos avaluatius es regularitzen en la quotidianitat del treball d'ensenyança-aprenentatge.
- Una avaluació que s'interrogue sobre la legitimitat de l'avaluador extern i que tinga en compte el fet que la posició i presència d'este influïxen sobre els resultats i que provoca en el subjecte avaluat un sentiment de vulnerabilitat que cal minimitzar.
- Una avaluació que integre la importància de les representacions, les creences i il·lusions dels subjectes, i, encara més, la distància cultural entre els educadors i l'alumnat, que evite tota normalització, que accepte que no tots adquirixen les mateixes competències i que respecte la intimitat de la persona.
- Una avaluació en què intervinguen diferents actors: alumnes, professors, institució, etc., on es respecten els distints punts de vista, basada en multicriteris compartits; que tinga en compte interaccions múltiples; que integre l'avaluació de competències col·lectives i estiga centrada tant en els productes com en els processos, el context i la persona.
Educació mediambiental
Introducció
El dret a un medi ambient de qualitat ha sigut reclamat ja ben entrat el segle xx, quan l'enorme desenrotllament cientificotècnic ha portat a l'accelerada destrucció de l'entorn natural del nostre planeta i a posar en perill la supervivència de l'espècie humana.
El juny de 1972 se celebra a Estocolm la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Humà. S'inicia així el disseny d'un Programa Internacional d'Educació Ambiental (PIEA). En record d'esta conferència s'establix el dia 5 de juny com a Dia Internacional del Medi Ambient.
Posteriorment, han sigut diverses les reunions internacionals dedicades al medi ambient, algunes de les quals, a l'Educació Ambiental. Així, en 1975 es van reunir a Belgrad experts de més de seixanta països en el Seminari Internacional d'Educació Ambiental. Allí s'hi va adoptar per unanimitat una declaració -coneguda com a Carta de Belgrad- en la qual es van establir els principis i les directrius del que seria el desenrotllament de l'educació ambiental en el programa de les Nacions Unides. La meta de l'educació ambiental va quedar redactada en estos termes: «Aconseguir que la població mundial tinga consciència del medi ambient i s'interesse per este i els seus problemes, i que compte amb els coneixements, actituds, motivació i desitjos necessaris per a treballar individualment i col·lectivament en la cerca de solucions actuals i per a previndre els que pogueren sorgir en el futur».
En la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenrotllament, celebrada a Rio de Janeiro en 1992 (Cimera de la Terra), es va acordar que la protecció del medi ambient i el desenrotllament social i econòmic són fonamentals per al desenrotllament sostenible. Les últimes conferències i cimeres mundials sobre el desenrotllament sostenible i el canvi climàtic marquen la tendència de la societat actual per la preocupació del medi ambient i, per tant, la cerca de les estratègies per a solucionar la seua contínua degradació. L'educació ambiental ha contribuït durant les últimes tres dècades a crear este estat d'opinió i a despertar les consciències sobre l'estat de deteriorament ambiental, a comprendre el medi ambient en la seua totalitat i complexitat, a implicar-se en els problemes ambientals de l'entorn pròxim i a instaurar hàbits de respecte i atenció. Ens correspon, tant a la família com a l'escola, reorientar amb vigor cap al desenrotllament sostenible i plantejar estratègies i recursos per a l'estudi integrat del medi ambient i el desenrotllament i el foment de la cooperació.
Des de la publicació en 1987 del document El nostre futur comú, elaborat per la Comissió Mundial per al Desenrotllament i el Medi Ambient, el desenrotllament sostenible es considera que és el desenrotllament que satisfà les necessitats de la generació present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per a satisfer les seues pròpies necessitats.
L'educació per a la sostenibilitat tracta de posar en joc diverses estratègies per a resoldre els problemes ambientals, l'aclariment de valors i la participació en accions de millora en el si de la comunitat.
Amb esta matèria optativa, es pretén contribuir a la formació de ciutadans millor preparats per a la vida activa que, sabent que totes les activitats humanes generen un impacte en el medi, siguen capaços de disminuir o evitar el deteriorament d'este. Ciutadans que consideren que la Terra i els seus recursos són limitats i patrimoni de tots els humans. Davant dels problemes ambientals que es plantegen al seu entorn immediat (proliferació d'abocadors incontrolats, contaminació d'aqüífers, tales indiscriminades, platges contaminades, incendis forestals, excessiu consum de combustibles fòssils, emissions incontrolades de gasos d'efecte hivernacle, augment de la temperatura atmosfèrica...), l'alumnat elaborarà estratègies per a contribuir a la seua solució, sabent, per exemple, com actuar davant d'aquells i denunciar-los si arriba el cas.
S'analitzaran els mecanismes que regixen el funcionament del medi físic, valorant les repercussions que sobre este tenen les activitats humanes i contribuint activament a la seua defensa, conservació i millora com a element determinant de la qualitat de vida. Es tractarà que coneguen i aprecien el patrimoni natural i cultural.
L'alumnat utilitzarà també els seus coneixements sobre el medi físic i els sers vius per a gaudir del medi natural i per a proposar, valorar i participar en iniciatives encaminades a la conservació i millora de l'entorn.
Esta matèria optativa tindrà un caràcter eminentment pràctic i funcional, orientat a posar en connexió els coneixements teòrics amb les observacions i experiències en l'entorn quotidià. Es dóna prioritat a l'adquisició d'uns hàbits de comportament i actituds positives cap a la defensa de l'entorn i a la seua valoració com un patrimoni col·lectiu que se sent com a propi i del que es coneix la seua interrelació amb la salut i el benestar.
Per la seua naturalesa, esta matèria optativa està íntimament relacionada amb les àrees de Ciències de la Naturalesa i de Ciències Socials, Geografia i Història.
Contribució de l'educació mediambiental a l'adquisició de les competències bàsiques
L'educació mediambiental contribuïx de manera directa a l'adquisició d'algunes de les huit competències bàsiques del Reial Decret 1631/2006, annex I de 29 de desembre. Especialment, té una incidència directa en l'adquisició de la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
«
són part d'esta competència bàsica l'ús responsable dels recursos naturals, l'atenció del medi ambient, el consum racional i responsable, i la protecció de la salut individual i col·lectiva com a elements clau de la qualitat de vida de les persones.»
És evident que l'educació mediambiental ajuda a l'adquisició de coneixement del medi natural, a canviar actituds, adquirir hàbits i habilitats per a millorar el medi ambient i contribuir a la difusió dels problemes mediambientals i de les seues possibles solucions entre la població, tal com ho enumerem en els objectius. És una assignatura optativa amb una càrrega ideològica que es traduïx en la necessitat de crear canvis en les actituds, hàbits i comportaments de l'alumnat per a deixar l'«únic món» que tenim en condicions adequades perquè les generacions futures puguen conéixer-lo i gaudir-ne tal com ho anem fent les generacions presents. Ajudarà d'esta manera a plantejar els perills que té un desenrotllament no sostenible en un món de recursos finits.
«Així mateix, la competència d'interactuar amb l'espai físic porta implícit ser conscient de la influència que té la presència de les persones en l'espai, el seu assentament, la seua activitat, les modificacions que introduïxen i els paisatges resultants, així com de la importància que tots els sers humans es beneficien del desenrotllament i que este procure la conservació dels recursos i la diversitat natural, i es mantinga la solidaritat global i intergeneracional. Suposa així mateix demostrar esperit crític en l'observació de la realitat i en l'anàlisi dels missatges informatius i publicitaris, així com uns hàbits de consum responsable en la vida quotidiana.»
La possibilitat d'analitzar i conéixer millor la naturalesa i la interacció dels hòmens i dones amb esta fa possible també el desenrotllament de la capacitat i la disposició per a aconseguir una vida saludable en un entorn també saludable. Esta competència es referix a àmbits del coneixement molt diversos (ciència, salut, activitat física, consum, processos tecnològics, etc.)
Esta competència està íntimament lligada al coneixement del propi cos i les relacions entre els hàbits i les formes de vida i la salut.
La presa de decisions que es potencia en esta assignatura és fonamental per al desenrotllament integral de l'alumnat de secundària i és una de les competències bàsiques que es pretenen adquirir amb el treball dels continguts d'esta optativa. Això permet contribuir al desenrotllament de l'autonomia i iniciativa personal.
Es tracta que en la presa de decisions es tinga en compte la importància de la preservació del medi ambient, l'ús responsable i el consum racional dels recursos naturals i el foment de la cultura de protecció de la salut com a element clau de la qualitat de vida de les persones.
Continuant amb la competència d'autonomia i iniciativa personal i la presa de decisions, l'educació mediambiental potencia la capacitat d'elaborar noves idees o buscar solucions en relació amb els problemes mediambientals en l'àmbit local i en l'entorn escolar i portar-les a la pràctica. Implica idear, analitzar, planificar, prendre decisions, actuar, revisar allò que s'ha fet, comparar els objectius previstos i els aconseguits, extraure conclusions i avaluar les possibilitats de millora. Exigix, així mateix, tindre una visió estratègica dels problemes que ajude a marcar i complir els fins plantejats i a estar motivat per a aconseguir l'èxit en les tasques empreses.
Per a poder desenrotllar molts dels continguts d'esta assignatura, és necessària la utilització de recursos tecnològics disponibles (simuladors per ordinador, Internet, aparells de mesurament connectats amb l'ordinador
) per als processos d'arreplega i tractament de la informació, transmissió en distints suports i anàlisi d'esta. La utilització de càmeres de gravació digital (càmeres fotogràfiques i vídeo) és una altra de les activitats molt importants en el registre de determinats processos en la naturalesa i d'experiències tant de camp com de laboratori. Igualment és necessari fer una anàlisi crítica de tota la informació obtinguda, i en la majoria de les ocasions és necessari el treball en equip. D'esta manera es desenrotlla la competència digital.
Igualment esta assignatura afavorix l'adquisició de la competència matemàtica, ja que es necessita l'habilitat per a interpretar i expressar amb claredat i precisió informacions, dades i argumentacions, de mesuraments fets en experiències de camp relacionades amb la naturalesa (dades numèriques d'un sonòmetre, mesurament del cabal d'un corrent d'aigua, mesurament de partícules contaminants de l'atmosfera, dades atmosfèriques, dades estadístiques d'una població, etc.) i la seua interpretació per a l'elaboració d'informes.
Conéixer, comprendre i actuar, objectius primordials en esta assignatura optativa, resumixen de manera clara diverses de les competències educatives que l'alumnat ha d'aconseguir en finalitzar l'ensenyança obligatòria «per a poder aconseguir la seua realització personal, exercir la ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i ser capaç de desenrotllar un aprenentatge permanent al llarg de la vida».
Treballant cada un dels continguts d'esta matèria optativa es poden aconseguir l'adquisició de la majoria de les competències bàsiques educatives.
Objectius
L'ensenyança i l'aprenentatge d'esta matèria optativa tindran com a objectiu desenrotllar en els alumnes i en les alumnes les capacitats següents:
1. Adquirir un coneixement elemental de la composició de la biosfera, de la seua dinàmica i dels processos i cicles que s'hi desenrotllen. Comprendre de manera bàsica el funcionament d'alguns dels ecosistemes més significatius i dels que són més quotidians per a l'alumnat.
2. Observar i analitzar els elements del medi natural i la seua interacció, tractant d'arribar a una visió global del medi ambient.
3. Comprendre la complexitat del medi ambiente natural i el creat per l'home, resultat este últim de la interacció dels factors biològics, fisicoquímics, socials, econòmics i culturals, i la interacció existent entre la humanitat i la naturalesa.
4. Prendre consciència que el desenrotllament de la ciència i de la tecnologia implica una gran capacitat de transformació de tal manera que pot portar a un deteriorament irreversible del medi natural.
5. Ser conscients dels greus problemes mediambientals que la humanitat ha generat: superpoblació, balafiament d'energia i altres recursos, desertització, contaminació (hídrica, atmosfèrica), residus, extinció d'espècies, calfament global, efecte hivernacle etc., i adquirir una visió elemental de la relació entre medi ambient i desenrotllament, en el context de l'actual divisió entre països rics i pobres.
6. Adquirir una cultura mediambiental que plantege un nou model de desenrotllament mundial respectuós amb la naturalesa, amb tots els pobles de la Terra i amb les generacions futures, i ser conscients del que significa el consum responsable i el comerç just.
7. Adquirir actituds i hàbits no agressius amb l'entorn.
8. Saber actuar davant d'una agressió al medi ambient, coneixent les lleis que perseguixen estos delictes i sent conscients de la necessitat de col·laborar amb la justícia en la conservació i protecció de l'entorn.
9. Conéixer els ecosistemes de la Comunitat Valenciana i en especial els seus parcs i paratges naturals, i prendre consciència del seu deteriorament.
10. Conéixer i participar en l'Agenda 21 local adaptant-la i aplicant-la al centre escolar, i d'esta manera analitzar i donar alternatives de millora als problemes ambientals de l'entorn immediat, i contribuir activament a la sensibilització de la població.
11. Elaborar projectes mediambientals i desenrotllar una ecoauditoria escolar com a instrument de participació en els problemes ambientals del centre i del municipi.
Blocs de continguts
Durant el desenrotllament dels blocs l'alumnat anirà adquirint tant conceptes bàsics ambientals com habilitats concretes i actituds positives respecte al seu entorn. Els continguts dedicaran especial atenció als problemes ambientals de l'entorn pròxim i promouran al mateix temps la lectura crítica de la realitat ambiental pròxima a l'alumnat.
1. El medi natural.
En este bloc s'aborden qüestions bàsiques referents al medi natural i a l'ecologia, necessàries perquè l'alumnat adquirisca una adequada capacitat de valoració i decisió enfront de la problemàtica ambiental que se li puga plantejar en la seua vida quotidiana. La idea conductora de tot el bloc és incidir en la concepció del medi natural com un sistema dinàmic amb nombroses interconnexions i en contínua evolució.
- La vida en el planeta Terra.
- Els cicles naturals: cicle de l'aigua, del carboni, del nitrogen.
- La biosfera i els seus principals ecosistemes.
- Anàlisi dels ecosistemes valencians i dels seus parcs i paratges naturals.
- Realització d'itineraris integrats en el medi natural (biologia, geologia, geografia i història i etnografia) i urbans.
- Experiències didàctiques en granges-escola i equipaments d'educació ambiental.
2. Incidència de l'espècie humana en el medi natural. Grans problemes ambientals dels nostres dies.
- Es proposa el concepte d'espècie humana com a part integrant de la naturalesa, i per tant no autosuficient ni independent del món natural.
- Debats i xicotetes investigacions sobre la influència de l'espècie humana sobre la biosfera al llarg de la història.
- Elaboració de monografies sobre els grans problemes ambientals en el nostre planeta:
- Efecte hivernacle, calfament global i canvi climàtic.
- Pèrdua de biodiversitat.
- Destrucció de la capa d'ozó.
- Contaminació (hídrica, atmosfèrica).
- Avanç de la desertització.
- Escassetat de recursos.
- Explosió demogràfica i pobresa en el tercer món.
- Anàlisi de problemes mediambientals de la Comunitat Valenciana.
Incendis forestals, desertització, escassetat de recursos hídrics, problemes de contaminació dels nostres boscos, destrucció de fons del litoral marí (praderies de posidònies), pèrdua d'horta, destrucció del paisatge, pressió urbanística costanera, pèrdua de patrimoni natural i cultural.
- Estudi de possibles solucions als problemes ambientals; energies renovables:
- Energia solar tèrmica i fotovoltaica.
- Energia eòlica.
- Energia minihidràulica.
- Energia geotèrmica.
- Energia de la biomassa.
- Estalvi energètic.
- Edificacions bioclimàtiques: ús racional i eficient de l'energia.
- El ciutadà «Verd».
- Actituds i qualitats que caracteritzen un ciutadà respectuós amb el seu medi ambient:
- Regla de les «4 R» reduir, reutilitzar, reciclar i recuperar.
- Utilització racional dels recursos del planeta (aigua, energia, etc.).
- Importància dels hàbits de consum ecològics.
- Respecte dels béns col·lectius (medi natural, patrimoni cultural, elements urbans col·lectius, etc.).
- Elaboració del Manual del Ciutadà Verd.
- Agressions mediambientals: actuació ciutadana.
3. Salut ambiental i entorn pròxim.
- El nostre cos, l'entorn més immediat.
- Aplicació de tècniques d'expressió corporal per a la presa de consciència del nostre cos.
- Elaboració d'un pla individual de protecció i millora del nostre cos.
- Pràctica de camp: «Contacte amb la naturalesa i coneixement a través dels sentits».
- Salut i ecologia.
- Investigació sobre els factors que més condicionen la salut humana.
- Debat sobre el tema «Salut i malaltia».
- Investigació sobre els fonaments del concepte ecològic de salut.
- Grups de treball sobre: hàbits de vida, condicions ambientals, biologia humana, estructura sanitària.
- Resolució d'un supòsit pràctic per mitjà de tècniques de dramatització (jocs de rol, per exemple).
- Entrevistes amb responsables de les àrees de sanitat i medi ambient de l'ajuntament de la ciutat.
- Investigació del microambient familiar.
- Elaboració d'un informe sobre la «salut ambiental» de l'entorn familiar incloent-hi aspectes com característiques de la vivenda (superfície, nombre d'habitacions, nombre de cambres de bany, il·luminació, aireig, soroll...), nombre d'habitants, hàbits de consum, pràctica d'esports i activitats culturals, etc.
- Realització d'un esquema amb les condicions de la Vivenda Ecològica 10.
4. Participació en els problemes ambientals del municipi i del centre escolar: agenda 21 local, agenda 21 escolar i ecoauditoria escolar.
L'Agenda 21 va nàixer l'any 1992 en la Conferència de les Nacions Unides per al Medi Ambient i el Desenrotllament. Dos anys després de la Cimera de la Terra, es va celebrar a Aalborg (Dinamarca) la primera Conferència Europea de Ciutats i Pobles Sostenibles. D'esta trobada va sorgir la seua Carta d'Aalborg, un document on les ciutats europees es comprometeren a participar en les iniciatives locals de l'Agenda 21. Així, doncs, l'agenda 21 local és un pla estratègic municipal basat en la integració, amb criteris sostenibles, de les polítiques ambientals, econòmiques i socials del municipi, i que sorgixen de la participació i la presa de les decisions consensuades entre els representants polítics, personal tècnic municipal, agents implicats i ciutadans del municipi.
L'agenda 21 escolar permet a l'alumnat analitzar i comprendre la problemàtica mediambiental del seu entorn i preparar-lo per a l'exercici ciutadà. Té tres components bàsics: la sostenibilitat ambiental del centre educatiu i de l'entorn, la innovació curricular i la participació en la comunitat.
Un instrument molt útil en el desenrotllament de l'Agenda 21 escolar és l'ecoauditoria escolar. És un procés educatiu basat en l'auditoria ambiental. Amb este instrument es diagnostica la qualitat dels processos ambientals d'un centre escolar utilitzant estratègies de participació, autoavaluació i autogestió encaminades a corregir les diferències ambientals detectades i, a diferència de les auditories ambientals empresarials, la seua finalitat última és la d'educar i formar les persones en valors ambientals i a comprometre-les en la millora del medi ambient.
El centre escolar és un ambient molt pròxim a la realitat de l'alumnat i pot ser considerat un verdader sistema (autoorganització, circuits interiors, equilibri intern, interaccions amb el medi exterior...). Per tant, constituïx també un microambient adequat per a experimentar les característiques sistèmiques de la naturalesa.
En l'àmbit fisicomaterial es poden auditar els aspectes següents:
- Edifici i entorn interior i exterior: diversificació d'aules (espais) i zones de recreació, tanques, arbres, aparcaments, etc.
- Il·luminació i aireig.
- Mobiliari i materials.
- Qualitat de vida i relacions (aire, nivell sonor, accessos
)
- Zones verdes, estanys, espais de jocs i trobada i zones de reciclatge (paper, vidre
)
- Espais per a la potenciació del transport alternatiu (bicicletes, transport col·lectiu públic)
- Estalvi, reutilització i ús eficient de materials i recursos: paper, aigua, energia
- Avaluació del nivell de seguretat dels carrers que rodegen el centre, reconversió dels seus usos (mobilitat-trobada-joc).
- Ús més eficient dels espais comuns: biblioteques, ludoteques, patis, corredors.
- Participació en l'entorn i en campanyes comunitàries en favor del medi ambient.
- Prioritzar les problemàtiques ambientals del centre escolar.
- Planificar les accions pertinents dins i fora del centre:
- Investigació del medi ambient del nostre municipi:
- Realització de visites als departaments ambientals de l'ajuntament, institucions sanitàries locals, associacions ciutadanes, etc.
- Elaboració d'informes tècnics i monografies (sistema de recollida de fems, abastiment d'aigua potable, eliminació i tractament de les aigües residuals, qualitat de l'aire, contaminació sonora...) a partir de tota la informació obtinguda.
- Posada en comú de les conclusions i elaboració d'un document conjunt sobre la salut ambiental de la ciutat on s'incloguen propostes realistes de solucions als principals problemes.
- Realització de treballs ambientals de camp a l'entorn pròxim al centre:
- Contaminació acústica: mesures amb un sonòmetre dels nivells de soroll en distints barris de la ciutat.
- Contaminació hídrica: mesura de la concentració de clor i altres contaminants en l'aigua en distintes parts de la població.
- Eixides a l'entorn natural més pròxim per a conéixer les espècies vegetals i animals més característiques o abundants. Recollida molt selectiva de mostres, quan siga imprescindible, o presa de fotografies per a posterior classificació manejant-se guies de camp.
- Elaboració d'una guia de camp de la zona on s'incloguen mapes, dibuixos a partir de totes les dades obtingudes.
- Avaluar i informar la comunitat escolar.
- Traslladar les conclusions al ple municipal.
5. Projectes mediambientals.
Es pretén potenciar el principi de pensar globalment i actuar localment, destacat per les diferents associacions per a la defensa del medi ambient. En esta línia es proposen els exemples següents:
a) Posada en marxa d'un hort escolar.
- A través d'este projecte l'alumnat pot entrar en contacte amb els principis i mètodes de l'«agricultura ecològica», on queden exclosos els abonaments de síntesi química industrial i els plaguicides sintètics pels seus demostrats perills ambientals.
b) El compostador de matèria orgànica.
Fabricar el propi compostador o adquirir-lo en establiments especialitzats. Es pot reutilitzar tota la matèria orgànica que es genera en un centre escolar, sobretot si hi ha menjador escolar, per a elaborar un compost que pot servir per a l'abonament del propi hort escolar del centre o per a les plantes de jardí, tant del centre com les de les llars de l'alumnat. Hi ha molt desconeixement entre la gent del que és un compostador i del benefici que comporta reciclar aquella matèria orgànica que es genera.
c) Taller de cuines, enginys solars i energies renovables.
S'utilitzen les cuines solars, principalment, per a coure menjar i pasteuritzar aigua, encara que contínuament se'n desenrotllen usos addicionals. Nombrosos factors, incloent-hi l'accés als materials, la disponibilitat dels carburants de cuines tradicionals, el clima, les preferències quant a l'alimentació, factors culturals i capacitats tècniques, afavorixen que les cuines solars siguen assequibles per a les persones, sobretot en països pobres amb escassetat de carburants i falta fins i tot de llenya, com l'Àfrica subsahariana.
Amb un coneixement dels principis bàsics de l'energia solar i un accés a materials simples, com el cartó, el paper d'alumini i el vidre, es pot construir una cuina solar eficaç. També es poden adquirir unes cuines solars parabòliques en el mercat.
Este taller potenciarà l'ús de les energies renovables, sobretot la solar, i es veurà de manera molt pràctica la utilitat de molts ginys solars que es poden construir amb materials poc sofisticats.
d) El viver escolar.
Per mitjà d'este projecte, es pot potenciar el coneixement de les espècies vegetals autòctones i la seua importància en el manteniment dels ecosistemes mediterranis.
e) Un centre saludable.
Per mitjà de la realització de projectes de millora del centre, es pot aconseguir la participació de l'alumnat en la tasca de millorar les condicions ambientals i estètiques del centre educatiu.
Criteris d'avaluació
1. Diferenciar les diferents formes de vida del planeta Terra i els hàbitats i ecosistemes en què es desenrotllen. Determinar la influència del gènere humà en les diferents formes de vida.
2. Enumerar els cicles naturals i especificar com influïx el gènere humà en el seu manteniment i contaminació.
3. Enumerar, caracteritzar i diferenciar els ecosistemes valencians.
4. Realitzar un informe detallat d'un itinerari concret dels realitzats en un medi natural: llocs visitats, aspectes biològics i geològics d'interés, aspectes històrics i geogràfics relacionats amb el medi ambient, impactes ambientals observats, etnografia de la zona.
5. Realitzar un informe de les activitats realitzades en alguna granja-escola o equipament d'educació ambiental. Manipular, elaborar i transformar aliments amb caràcter ecològic en la granja-escola (pa, formatge, melmelades, etc). Dissenyar menús ecològics.
6. Realitzar monografies sobre alguns dels grans problemes ecològics del planeta (efecte hivernacle, canvi climàtic, explosió demogràfica i pobresa en el tercer món
)
7. Plantejar solucions als problemes ambientals més immediats de la Comunitat Valenciana i elaborar accions per a la solució d'estos. Elaborar cartes de denúncia a les institucions i/o empreses que actuen de manera dolosa contra el medi ambient.
8. Definir el concepte de salut i malaltia.
9. Descriure els hàbits de vida saludable i les seues repercussions en la societat.
10. Elaborar una guia, decàleg o manifest per a conscienciar la resta de la comunitat escolar i habitants del municipi de les problemàtiques ambientals més immediates.
11. Realitzar un informe final d'una ecoauditoria del mateix centre d'algun aspecte concret en l'àmbit fisicomaterial.
12. Elaborar un mapa sonor del centre escolar i el seu entorn.
13. Buscar informació en Internet del pla estratègic municipal (agenda 21 local) del mateix municipi.
14. Dissenyar un pla d'actuació en el mateix centre per a una millora en l'estalvi energètic, estalvi d'aigua i disminució de residus sòlids.
15. Posar en funcionament un hort escolar amb les tècniques de l'agricultura ecològica.
16. Dissenyar el tipus de cultius per a cada època. Dissenyar i construir una compostadora, buscant informació en Internet.
17. Construir amb materials simples algun tipus de cuina o forn solar i dissenyar menús que siguen viables en la seua manufactura. Realitzar reportatges audiovisuals per a informar i sensibilitzar la comunitat més pròxima (centre escolar i població del municipi) dels beneficis de les experiències realitzades.
L'entorn:
taller del geògraf i de l'historiador
Introducció
En el nostre món actual, on els mitjans de comunicació, i en especial la televisió i les noves tecnologies a través de jocs de simulació, ens transporten amb la màxima facilitat a altres espais i a altres temps, la investigació educativa ha demostrat com els alumnes i les alumnes fan seus, i viuen com a pròxims, espais i temps que poden estar molt allunyats en la distància i en el temps físics. Així, la intensitat amb què es va viure la guerra del Golf Pèrsic, la batalla de les Termòpiles en la seua versió digital, o la familiaritat amb què es parla de llocs allunyats en la distància però molt pròxims per influències de sèries televisives, com Miami, fan que entenguem per entorn no sols el temps i l'espai immediats sinó el que es viu com a pròxim, en un món on els límits del llunyà i el pròxim es difuminen amb la màxima facilitat. L'entorn, doncs, serà entés com el que és percebut, com el que és viscut en el sentit del que és notícia, del que ens afecta quotidianament. D'altra banda, també considerem que és entorn el que es troba pròxim en distància i temps i hi treballarem pel gran valor pedagògic que conté. Així, en els blocs de continguts «L'itinerari» o «Investigació i treballs de camp» l'entorn físic immediat serà el laboratori on es poden verificar hipòtesis, formular-se preguntes, arreplegar dades, etc.
Així doncs, el que es pretén amb esta matèria optativa és ajudar a entendre els aspectes espacials, temporals i socials de l'entorn partint de la percepció i de la capacitat empàtica de l'alumnat, col·laborant que reconstruïsca de manera crítica les seues concepcions respecte d'això.
Per a això, s'utilitzaran els conceptes que són propis de les ciències socials, i en especial els de la geografia i la història, perquè són estes dos disciplines les triades com a suport conceptual i metodològic. Des d'esta premissa s'insistix en una sèrie d'aprenentatges funcionals que siguen útils en la vida quotidiana i que permeten entendre millor el món en què es viu.
I en este sentit, seran els continguts metodològics o procedimentals, juntament amb les dades i informacions rellevants referides als problemes tractats, els eixos entorn dels quals s'articulen els continguts conceptuals i actitudinals. Es tracta que l'alumnat perceba la funcionalitat immediata dels procediments i la satisfacció que produïx el fet de «saber fer» que implica l'ús de les tècniques, però sense oblidar la conceptualització, i tot això, encaminat a afavorir actituds de respecte i tolerància.
Els cinc blocs de continguts que es proposen no són de caràcter temàtic. Permeten la combinació entre si originant mòduls o temes que incloguen diverses estratègies d'aula. Així, una activitat de simulació pot precedir un debat, o, en un itinerari, s'hi pot incloure una activitat de simulació, etc.
Els recursos didàctics imprescindibles per a programar una unitat didàctica han d'entendre's com a instruments al servici d'una metodologia concreta. En cap cas, els recursos no han de tindre el paper preponderant, ni s'ha de programar d'acord amb estos. La metodologia serà necessària per a conduir el pensament a l'elaboració personal del coneixement i la construcció de significats per mitjà de la seua negociació amb la resta de la comunitat escolar. Per tant, de la metodologia en dependrà l'arreplega d'informació, el plantejament d'hipòtesis, la verificació d'estes, etc.
L'espai físic en què es desenrotlle el procés d'ensenyança i aprenentatge ha d'excedir l'àmbit de l'aula i del centre educatiu. Este aspecte, lluny de ser un inconvenient, suposa una adequació de la metodologia de treball als objectius que pretenen una comunicació més dinàmica entre l'alumnat i el seu entorn físic immediat, a més d'introduir els elements motivadors i fins i tot lúdics que tota eixida del centre escolar comporta.
Els blocs de continguts, els recursos didàctics i les diferents estratègies d'aula que es proposen són prou flexibles i diversos com per a poder ajustar-se a les necessitats dels estudiants, als recursos del centre i als interessos dels professors.
El tractament de la diversitat per mitjà de l'optativitat implica la relació amb les àrees curriculars i amb altres matèries optatives. La vinculació amb l'àrea de Ciències Socials, Geografia i Història és la més estreta, però també poden establir-se propostes interdisciplinàries amb les àrees de Castellà: Llengua i Literatura, Valencià: Llengua i Literatura, Llengües Estrangeres, Ciències de la Naturalesa, Educació Plàstica i Visual, Tecnologies, Informàtica, Matemàtiques i Música. D'altra banda, és suggeridor establir connexions amb optatives com ara Dramatització/Teatre i Comunicació Audiovisual. Siga com siga, serà en el projecte curricular on s'establisca un marc més adequat i real a la possible interdisciplinarietat.
Contribució de la matèria a l'adquisició de les competències bàsiques.
Esta matèria optativa contribuïx al desenrotllament de les competències bàsiques de l'etapa de manera paral·lela a la matèria de Ciències Socials, Geografia i Història, per la qual cosa hi és aplicable el que establix el currículum de Ciències Socials, Geografia i Història (annex I del Decret 112/2007, de 20 de juliol, pel qual s'establix el currículum de l'Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana).
Objectius
L'ensenyança i l'aprenentatge d'esta matèria optativa tindrà com a objectiu desenrotllar en els alumnes i en les alumnes les capacitats següents:
1. Analitzar els problemes més apressants de les societats actuals i formar-se'n un juí personal o social.
2. Comprendre i analitzar els factors que intervenen en una situació problemàtica de caràcter social, establint la seua importància i jerarquia per a aconseguir una explicació acceptable.
3. Realitzar tasques en grup i participar en discussions i debats amb una actitud crítica però respectuosa i tolerant, fonamentant adequadament les seues opinions i propostes i valorant la discrepància i el diàleg com una via necessària per a la solució dels problemes humans i socials.
4. Plantejar problemes adequadament i proposar solucions duent a terme estudis i xicotetes investigacions aplicant els instruments conceptuals, les tècniques i els procediments bàsics d'indagació característics de la geografia, la història i altres ciències socials.
5. Utilitzar de manera crítica i autònoma diferentes fonts d'informació: verbal, icònica, estadística, cartogràfica i, en especial, els actuals mitjans de comunicació social.
6. Conéixer les diferents tècniques estadístiques, cartogràfiques i gràfiques que contribuïxen a ordenar una informació i a convertir-la en mapes temàtics.
7. Comprendre els diferents desitjos i interessos dels diferents grups, concretats en projectes socials, respecte a la morfologia i a la funcionalitat de l'entorn físic i social.
8. Valorar i respectar el patrimoni natural, cultural, lingüístic, artístic, històric i social, assumint les responsabilitats que suposen la conservació i millora del dit patrimoni, apreciant-lo com a font de gaudi i utilitzant-lo com a recurs per al desenrotllament individual i col·lectiu.
9. Utilitzar de manera crítica i autònoma les noves tecnologies de la informació i les comunicacions per a la realització de tasques, la consulta d'informació, utilització i representació gràfica de dades, etc.
10. Utilitzar guions de treball per a ordenar la tasca que s'ha de desenrotllar, utilitzar materials i informacions de manera adequada a la resolució de problemes, emetre hipòtesis i verificar-les, i presentar i avaluar els resultats en diferents codis lingüístics: verbals, icònics, cartogràfics, etc.
Continguts
Orientacions per a la selecció dels continguts d'esta matèria optativa:
1. Es pretén que l'alumnat perceba la funcionalitat immediata dels procediments d'investigació i explicació, però sense detriment de la conceptualització, i tot això encaminat a afavorir les actituds de rigor respecte i tolerància. Per això, l'eix entorn del qual s'articulen els continguts conceptuals i actitudinals és el dels procediments i és convenient que prevalga l'anàlisi de temes conjunturals.
2. Convé que els dits temes siguen de rellevància social compartits per sectors extraescolars, capaços d'interessar o que ja interessen a bona part de la societat. Esta perspectiva d'anàlisi tan àmplia permet el tractament des de la diversitat.
3. Han de ser temes de l'entorn de l'alumnat, considerant este entorn com a quelcom considerat pròxim pels alumnes, encara que es tracte en un espai i en un temps molt allunyat d'ells.
Cada un dels blocs que es proposen respon a una perspectiva procedimental, però no ha de limitar-se a això. Així mateix, els blocs poden conjugar-se entre si, traçar trajectòries paral·leles o complementar-se amb vista a l'adquisició dels continguts previstos, de manera que un procediment centrat en la investigació, com pot ser el treball de camp, puga completar-se amb un debat, una simulació, etc.; igual que un joc de simulació pot recolzar en una base de dades i emmarcar-se en un itinerari.
1. El debat de temes d'actualitat.
El debat, a més de l'interés implícit en els conceptes específics de l'assumpte que es debata, és molt adequat per a:
- L'explicació multifactorial i intencional.
- El tractament de les fonts d'informació, especialment de les que procedixen dels mitjans de comunicació
- La formulació de preguntes, elaboració d'hipòtesis, indagació, etc., tots estos elements d'un contingut metodològic que els alumnes també han d'aprendre.
- Certes actituds de prudència, cautela etc., junt amb la demanda de més informació abans de pronunciar-se sobre un tema.
- Els temes subjectes a debat.
- Perquè un debat siga capaç d'aconseguir una disposició positiva en l'alumnat, és necessari que siga un tema del seu interés. Generalment, els temes que interessen són aquells que susciten controvèrsies, que inunden els mitjans de comunicació, que la societat en el seu conjunt debat. Solen ser temes que, encara que amb les arrels en el passat o molt allunyats dels nostres àmbits espacials, una sèrie de factors conjunturals els ha portat a l'actualitat, al present. En definitiva, es pot partir de l'actualitat, però s'ha de conduir fins on el coneixement que explica eixa actualitat es trobe.
- Exemples de temes de debat poden ser:
- El deteriorament mediambiental que patix el nostre planeta. Convé tractar no sols temes llunyans com la destrucció de la capa d'ozó o de l'ecosistema amazònic, sinó també aspectes més locals de l'entorn pròxim.
- Els problemes de la immigració a Espanya, contextualitzats en una escala europea i en la seua dimensió històrica.
- Els conflictes i tensions internacionals que enfronten diferents estats.
- Els conflictes intraestatals, entre els quals cal destacar els que deriven dels nacionalismes.
- El procés de construcció d'Europa i les contradiccions inherents a este procés complex.
- Els problemes derivats de l'auge de l'integrisme als països islàmics.
2. Investigació i treball de camp.
Els treballs de camp que es proposen requerixen que el tema d'estudi s'ubique en un àmbit geogràfic pròxim, de manera que l'alumnat puga acostar-se físicament a eixa realitat en qualsevol fase de la construcció de coneixement sobre la dita realitat.
Els conceptes que es perseguixen en este bloc de continguts, referits a la investigació i al treball de camp, diferixen del que es considera com a estudi del medi local. No es tracta, per tant, de fer un estudi a xicoteta escala d'una història o d'una geografia general. Es tracta de treballar conceptes epistemològics d'ambdós ciències partint de l'entorn. Amb això, es busca que l'alumnat augmente el seu sentit social valorant l'entorn que entén i reconeix com a patrimoni.
Entre els temes que podrien ser objecte de treball de camp, poden assenyalar-se'n alguns exemples:
- Sociologia de l'alumnat d'un centre a través de les dades que s'arrepleguen en este centre.
- Alguns problemes concrets en àrees urbanes: la contaminació, el transport, la distribució d'infraestructures.
- L'evolució dels usos de l'espai en relació al potencial de recursos que posseïx.
- Investigacions sobre la història immediata referides a la vida quotidiana a través del mètode de la història oral, que pot ser completada per mitjà de fotografies i pel·lícules.
- Investigacions sobre vestigis del passat: un jaciment arqueològic, un castell, una fàbrica, la ciutat com a registre de la seua història, restes urbanístiques o documentals.
- Història de la vida quotidiana, en què poden utilitzar-se, entre altres, els mètodes de l'etnologia.
- Elaboració d'un reportatge sobre la vida d'un avi o un familiar o sobre algun fet històric viscut per ells amb incorporació d'elements textuals, fotogràfics, registres sonors, etc.
3. L'itinerari.
L'itinerari com a estratègia d'aprenentatge afavorix el coneixement de l'entorn geogràfic, històric, artístic i social. L'aproximació a una evidència (com un castell, per exemple) pot utilitzar-se per a provocar el plantejament de preguntes, de manera que s'obligue a recórrer a les nocions de canvi i continuïtat, el desenrotllament de l'empatia, l'explicació dels fets, la percepció espacial, la localització de fets i la combinació d'escales en la qual s'expliquen. Poden utilitzar-se versions virtuals a través d'informació estreta de buscadors informàtics.
El ventall de possibilitats que ens permet desenrotllar este bloc de continguts és molt ampli. A manera d'exemples, es proposen els tipus següents:
- Itineraris ecogeogràfics: els paisatges naturals, les costes i els processos de degradació. També poden incloure's ací itineraris ecogeogràfics en mitjans urbans per a observar i analitzar problemes mediambientals.
- Itineraris etnològics: es tractaria d'estudiar el pas d'una societat rural i artesanal a una societat urbana i industrial.
- Itineraris arqueològics: visites a jaciments i museus arqueològics així com jaciments objecte d'estudi de l'arqueologia industrial.
- Itineraris historicomonumentals: estudi de restes històriques com els castells, les talaies i els monestirs. S'hi poden incloure centres historicomonumentals de gran interés.
- Itineraris urbans: servirien per a estudiar la morfologia de la ciutat i, a través d'esta, la seua evolució històrica. L'escena urbana en relació amb l'urbanisme.
- Recreació virtual del Camí del Cid o del Camí Valencià de Jaume I.
4. Treballs d'història i de geografia sobre bases de dades.
En este bloc de continguts es pretén que l'alumnat es familiaritze amb l'elaboració i la utilització d'estes bases de dades, que constituïxen un conjunt enorme d'informacions de diveros tipus (estadístic, icònic, cartogràfic, etc.) organitzat en registres i camps amb uns criteris més o menys complexos. Qualsevol d'estos pot plantejar-se com a exposició a través d'una presentació informàtica (Power Point).
Estes activitats, en coherència amb el sentit d'esta matèria optativa, han de conjugar la temàtica de l'entorn amb uns camps de coneixement que posseïxen una important experiència acumulada, com la demografia (incloent-hi la demografia històrica), la geografia de la població, la història o la geografia econòmica, la història social, la geografia política, etc. Com a exemples es proposen els següents:
- Treballs de demografia històrica. Cerca, recollida i classificació de dades procedents de fonts com els arxius parroquials.
- Anàlisi de la conflictivitat social a partir de dades sobre vagues, vaguistes, hores de treball perdudes, etc. Fonts útils d'informació poden ser la premsa, les dades del Ministeri de Treball o altres oficines governamentals, dels sindicats, etc.
- Anàlisi de l'estructura social. Es pot utilitzar com a base el cens o el padró municipal, així com resums estadístics. Si se n'utilitzen diverses sèries, es pot fer una anàlisi dels canvis i continuïtats, de conjuntures i estructures.
- Anàlisi de resultats electorals posant-los en relació amb factors d'índole espacial que influïxen en el vot. Es tracta d'estudiar la localització del vot, les interrelacions de variables que l'expliquen, els processos de difusió del comportament electoral en l'espai, etc.
5. Activitats de simulació.
Les activitats de simulació poden ser enteses com un mètode i com una tècnica. El mètode de simulació es va desenrotllar a partir dels mètodes matemàtics que van permetre l'elaboració de models i que van influir en totes les disciplines que s'agrupen sota la denominació de ciències socials. Tot model, per definició, és una representació simplificada de la realitat que realitza un investigador per a obtindre una previsió. Les activitats de simulació ens permeten construir teories. Impliquen una consideració de la realitat com un sistema del qual tractem de descobrir i analitzar el comportament en unes condicions donades espai-temporals. Esta realitat simplificada que presentem en una activitat de simulació qualsevol facilita la realització de manipulacions i inferències que ens servixen per a arribar a conclusions sobre alguns problemes reals.
Com a possibles exemples es proposen els següents:
- Dramatització d'un conflicte de caràcter local: la repoblació d'una muntanya, la instal·lació d'una urbanització residencial o d'un polígon industrial, la construcció d'una autovia, l'ús d'unes restes arqueològiques i altres temes susciten diverses actituds i postures conflictives, que poden ser dramatitzades a través d'un debat.
- Simulació de localitzacions d'infraestructures: un col·legi, un hospital, una autopista, etc. Ací és important combinar l'anàlisi a través de diverses escales que permeten acostar-se adequadament al problema en qüestió.
- Simulació d'algunes situacions de la vida quotidiana d'altres períodes històrics i altres àmbits geogràfics. La capacitat empàtica serà imprescindible per a comprendre una manera de vida del passat. Pot utilitzar-se també la dramatització i la comparació de vides quotidianes de dos espais o temps distints.
- Anàlisis de situacions d'altres períodes històrics i altres àmbits geogràfics a partir de jocs de simulació ja existents en el mercat.
Criteris d'avaluació
1. Analitzar i comprendre situacions concretes geogràfiques o històriques manejant dades directes o indirectes i derivant les seues causes i els seus efectes tant a curt com a llarg termini.
2. Conéixer i identificar els aspectes geogràfics de l'entorn com a resultat de les interaccions entre el medi natural i l'activitat humana.
3. Manejar amb soltesa conceptes geogràfics i conceptes històrics utilitzant el vocabulari amb propietat.
4. Valorar el caràcter canviant del medi geogràfic i del temps històric i integrar-lo en la presa de decisions per al futur.
5. Distingir les distintes duracions temporals de fets i processos històrics, utilitzant els conceptes temporals amb propietat, tant la duració com la simultaneïtat.
6. Aplicar la informació de totes les fonts possibles a problemes o preguntes formulades amb antelació.
7. Contrastar la informació disponible reconeixent la diferència d'interpretacions per a fonamentar explicacions vàlides i tractar d'elaborar una síntesi fonamentada amb una visió crítica.
8. Resoldre problemes i realitzar estudis i xicotets treballs d'investigació aplicant els instruments conceptuals i les tècniques i procediments bàsics d'indagació característics de la geografia i la història.
9. Elaborar informes i participar en debats, utilitzant el vocabulari pertinent i la informació obtinguda amb rigor i manifestant en les seues opinions actituds de tolerància i solidaritat.
El laboratori de biologia i geologia
Introducció
En l'actualitat, les ciències no es consideren únicament com un vast cos teòric de coneixements estàtics, sinó que inclouen també tots els processos pels quals este cos teòric es genera i canvia al llarg del temps. La ciència i la tecnologia impregnen tots els àmbits de la nostra vida quotidiana. Una matèria optativa com el Laboratori de Biologia i Geologia pretén acostar els alumnes i les alumnes al coneixement de la ciència, proporcionant-los una concepció dinàmica d'esta inserida en el seu context social.
El mètode científic com a forma de treball a l'aula resulta de gran utilitat a l'hora de fomentar l'esperit crític i despertar en l'alumnat la creativitat i la curiositat per l'entorn circumdant. Per a aconseguir-ho, la metodologia usada farà especial èmfasi en els continguts procedimentals, de manera que els alumnes i les alumnes aprenguen a desenrotllar les seues capacitats d'investigació a fi d'aplicar-les a la resolució de problemes.
La consecució dels objectius previstos es durà a terme per mitjà de la realització de treballs pràctics, com ara xicotetes investigacions en el laboratori o en el camp, en les quals s'aplicaran els procediments del treball científic. Estos procediments contribuiran al fet que l'alumnat adquirisca les estratègies necessàries per a explorar la realitat d'una manera objectiva, rigorosa i contrastada. Esta metodologia inclou el plantejament de problemes, utilització de fonts d'informació, formulació d'hipòtesis, disseny, optimització i realització d'experiments, recollida, organització i anàlisi dels resultats, contrastació d'hipòtesis, discussió de conclusions i comunicació de la informació de manera organitzada i coherent.
Les activitats i situacions d'aprenentatge en el laboratori han de fomentar el diàleg, la comunicació i la confrontació de les idees pròpies amb els altres, afavorint el treball cooperatiu. L'organització de l'alumnat en grups pretén potenciar actituds de tolerància, respecte i integració per a afavorir d'esta manera la relació interpersonal.
L'objectiu principal d'esta matèria optativa no és l'adquisició directa de continguts conceptuals. Les classes es basaran principalment en els continguts procedimentals i s'arribarà als conceptuals i actitudinals com a conseqüència de la utilització dels primers, incidint de manera especial en l'adquisició i desenrotllament de les habilitats i destreses pròpies del treball científic. Es potenciarà igualment la interrelació de les conclusions obtingudes en les investigacions amb els fenòmens naturals, situacions quotidianes i aplicacions tecnològiques.
El Laboratori de Biologia i Geologia és una matèria optativa per a tercer curs de l'Educació Secundària Obligatòria que es considera independent dels treballs pràctics desenrotllats en l'àrea de Ciències de la Naturalesa. Els blocs de continguts es troben organitzats de manera que poden seleccionar-se de manera independent.
Es tindran en compte les relacions interdisciplinàries d'esta matèria optativa amb les següents àrees de coneixement:
- Ciències Socials, Geografia i Història, per la seua relació amb la dimensió social de la ciència i amb la seua història.
- Castellà: Llengua i Literatura, i Valencià: Llengua i Literatura, per la seua relació amb la transmissió i comunicació d'informació.
- Tecnologia, per l'aplicació pràctica dels principis científics i la utilització d'estos en la vida quotidiana.
Contribució de la matèria a l'adquisició de competències bàsiques.
La incorporació de competències bàsiques al currículum permet posar l'èmfasi en aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles des d'un plantejament integrador i orientat a l'aplicació dels sabers adquirits.
La competència en el coneixement i la interacció amb el món físic és una competència nuclear per a esta matèria. Destacarem alguns elements com l'habilitat progressiva per a posar en pràctica els processos i actituds propis de l'anàlisi i la indagació científica: identificar i plantejar problemes, realitzar observacions directes i indirectes, formular preguntes, localitzar, obtindre, analitzar i representar informació qualitativa i quantitativa, plantejar hipòtesi i contrastar-les. Reconéixer la naturalesa. Potència i límits de l'activitat investigadora.
La competència en comunicació lingüística és atesa des de la matèria, ja que la comunicació de l'activitat científica requerix la mobilització d'habilitats de comprensió i representació de la realitat, la cerca, el processament i la recopilació de la informació, així com l'aplicació efectiva del sistema de la llengua.
La competència matemàtica es desenrotlla en el tractament, l'organització i la reducció de les dades experimentals, així com en l'expressió de mesures, gràfics, algoritmes i seqüències.
La competència en el tractament de la informació i de la competència digital són consubstancials i necessàries per a la realització d'activitats experimentals. La indagació, cerca i selecció en la xarxa, la participació dels resultats en línia, l'arreplega de dades i l'aplicació de l'EAO (experimentació assistida per ordinador), formen part essencial del mètode científic modern.
Les competències per a aprendre a aprendre i d'autonomia i iniciativa personal troben una via de privilegi en esta matèria on el disseny, la creativitat, la construcció de models físics, virtuals i teòrics són condició necessària per a l'aplicació del mètode científic. En la mesura que estes competències involucren altres persones, el treball en equip, inherent a l'activitat de laboratori, activa els recursos de la competència social i ciutadana.
Objectius
L'ensenyança i l'aprenentatge d'esta matèria optativa tindrà com a objectiu desenrotllar en els alumnes i en les alumnes les capacitats següents:
1. Utilitzar de manera adequada els instruments, les tècniques i els procediments del treball científic per al desenrotllament de la capacitat de plantejar problemes, formular i contrastar hipòtesis, dissenyar i realitzar experiments, extraure conclusions i comunicar-les de manera autònoma, organitzada i coherent.
2. Cuidar i respectar les instal·lacions i el material de laboratori, i desenrotllar una actitud crítica enfront de situacions de comportament incívic que alteren la convivència.
3. Desenrotllar la capacitat d'elaborar estratègies encaminades a la resolució de problemes relacionats amb l'entorn quotidià.
4. Potenciar la cooperació entre els alumnes i les alumnes com a mètode habitual de treball, valorant les aportacions pròpies i alienes i afavorint la tolerància i integració.
5. Adoptar una actitud crítica i reflexiva enfront dels fenòmens naturals i els avanços científics i tecnològics.
6. Analitzar críticament comportaments que puguen implicar riscos per a la salut, el medi ambient o la diversitat de formes de vida i ser capaços d'enfrontar-s'hi i evitar-les amb responsabilitat i criteris propis.
7. Valorar les activitats pràctiques com una via de trobar respostes a les preguntes que la naturalesa ens planteja.
Blocs de continguts
1. Introducció al treball al laboratori de ciències.
Es pretén amb este primer bloc que els alumnes i les alumnes es familiaritzen amb els elements del laboratori i adquirisquen la capacitat de funcionar en este amb autonomia. S'establiran unes normes bàsiques per a una utilització segura, correcta i eficaç del laboratori, de manera que l'alumnat prenga consciència del perill que suposa per al grup i per a ells mateixos actituds irresponsables en el maneig de certs productes o instruments al laboratori.
Normes de funcionament al laboratori de Biologia i Geologia. Normes bàsiques de seguretat. Precaucions en cas d'accident.
Material bàsic del laboratori de Biologia i Geologia. Classificació i organització del material. Conservació i neteja.
Tècniques elementals al laboratori de Biologia i Geologia. Instruments d'observació i mesura. Maneig de la lupa i el microscopi. Preparació de dissolucions, reactius i colorants.
2. El mètode científic.
L'objectiu d'este bloc és el coneixement per part de l'alumnat dels fonaments del mètode científic. Per a això es desenrotllaran xicotetes experiències a través de les quals els alumnes i les alumnes coneguen les pautes que s'han de seguir en la investigació científica.
Reconeixement de situacions problemàtiques. Utilització de fonts d'informació. Realització d'observacions. Formulació correcta del problema. Identificació de les variables que hi intervenen. Elaboració i emissió d'hipòtesis. Disseny, optimització i realització d'experiments. Recollida, sistematització i tractament dels resultats. Discussió i conclusions. Comunicació dels resultats.
3. Diversitat dels sers vius.
Els sers vius presenten gran varietat de formes, han colonitzat els més variats mitjans i han desenrotllat múltiples solucions per a resoldre els problemes de supervivència. Els alumnes i les alumnes han de prendre consciència que la gran diversitat de sers vius imposa la necessitat d'una prèvia classificació en grups per a l'estudi d'estos. Es pretén que els alumnes i les alumnes adquirisquen actituds de respecte i valoració a tota forma de vida, de manera que es contribuïsca així a desenrotllar en ells una major sensibilitat enfront dels processos d'extinció sistemàtica d'algunes espècies que tenen lloc en l'actualitat.
Criteris de classificació. Identificació de caràcters vàlids per a la classificació. Caràcters distintius dels cinc regnes. Utilització de claus senzilles per a la classificació d'organismes vegetals i animals en grans grups.
Recol·lecció d'individus per a ser estudiats i classificats. Tècniques de conservació de vegetals (assecament i premsatge). Tècniques de conservació d'exemplars animals.
4. Composició química i organització de la matèria viva.
Este bloc es concep amb l'objectiu prioritari que els alumnes i les alumnes arriben a comprendre que tots els sers vius unicel·lulars o pluricel·lulars, animals o vegetals, estan formats per cèl·lules. A partir de l'observació de diferents teixits deduiran en part la teoria cel·lular, al mateix temps que adquiriran el coneixement de les diverses tècniques per a la realització de preparacions microscòpiques.
Detecció de principis immediats orgànics i inorgànics. Determinació de carbohidrats, greixos, proteïnes, aigua i sals minerals. Extracció de pigments fotosintètics.
Observació de preparacions microscòpiques animals i vegetals. Diferències i semblances entre cèl·lula animal i vegetal. Maneig del microtom. Tincions cel·lulars. Identificació de cèl·lules i teixits.
5. Estudi de microorganismes.
Els estudiants s'acostaran en este bloc al món dels sers microscòpics. És important que coneguen l'existència d'una gran diversitat de microorganismes. Es posarà especial èmfasi en la presència dels microorganismes en la vida quotidiana, així com la seua utilització en els processos industrials. Igualment, és important potenciar hàbits d'higiene enfront de les infeccions microbianes.
Tècniques d'esterilització. Preparació de mitjans de cultiu. Aïllament de microorganismes a partir de mostres ambientals i d'aliments. Sembra i cultiu.
Observació de la cèl·lula procariòtica. Tincions simples i diferencials.
Realització d'experiències que simulen, de manera senzilla, processos industrials en què s'utilitzen bacteris. Tècniques de conservació d'aliments.
6. Estudi dels mecanismes fisiològics en els sers vius.
En els organismes vius es produïxen complexos processos fisiològics. Es pretén la comprensió per part de l'alumnat d'estos processos i les seues interrelacions. El coneixement d'estos processos no pretén ser exhaustiu, sent l'objectiu últim d'este bloc la seua comprensió de manera general. Així mateix, es potenciarà el desenrotllament d'hàbits higiènics saludables com a manera de previndre malalties i de crear un estil de vida en harmonia amb l'entorn.
Reconeixement dels distints processos d'obtenció de matèria i energia en els sers vius. Estudi de la fotosíntesi. Estudi de la respiració. Intercanvis gasosos com a conseqüència d'estos processos. Estudi de la ventilació pulmonar.
Investigació del contingut energètic dels aliments. Digestió de substàncies orgàniques. Simulació en el laboratori de processos digestius. Estudi al microscopi de l'excreció en protozous.
Tècniques de dissecció. Estudis anatòmics del cor, aparell respiratori, digestiu i excretor d'un mamífer.
7. Estudi del comportament animal.
Amb el desenrotllament d'este bloc, els estudiants adquiriran un major coneixement de les interrelacions que s'establixen entre els sers vius en el medi ambient, la qual cosa es pretén que derive en una actitud de major respecte per les formes de vida presents en el seu entorn més pròxim.
Observació dels hàbits de reproducció de diverses espècies. Estudi de conductes de seguici i defensa. Distribució del treball en poblacions estatals. Estudi de conductes migratòries. Construcció de la corba de creixement d'una població. Estudi de la natalitat i mortalitat.
Construcció d'un terrari. Construcció d'un aquari. Observació i estudi de les interrelacions entre organismes.
8. Influència dels factors ambientals en el creixement i desenrotllament dels sers vius.
Amb este bloc es pretén que els alumnes i les alumnes prenguen consciència de la importància que els factors mediambientals posseïxen en el desenrotllament dels sers vius i de com la influència que sobre estos exercix l'activitat del ser humà pot afectar la subsistència de les espècies. Es potenciaran actituds de conservació i recuperació del medi natural.
Influència de factors com la temperatura, salinitat, humitat, o presència d'oxigen en el creixement i desenrotllament dels sers vius. Valors òptims de creixement. Influència de la intensitat lumínica en el procés de la fotosíntesi. Variacions d'estos factors com a conseqüència de l'activitat humana.
Mapes de distribució de sers vius. Cadenes tròfiques. Efecte de la contaminació sobre la desaparició d'espècies en l'entorn immediat dels alumnes i les alumnes.
Estudi del cicle de l'aigua. Importància per a la vida. Anàlisis físiques, químiques i biològiques de mostres ambientals d'aigües. Reconeixement de cadenes tròfiques. Presència de substàncies contaminants i el seu efecte sobre els sers vius. Eutrofització. Estudi de la contaminació tèrmica. Destrucció de la capa d'ozó. Efecte hivernacle.
Substàncies contaminants al sòl. Sobreexplotació. Abocadors incontrolats i els seus efectes. Contaminació d'aqüífers.
9. Tècniques en geologia.
L'objectiu d'este bloc és que els alumnes i les alumnes reconeguen l'entorn geològic en què viuen. Analitzant les característiques dels components del sòl podran introduir-se aspectes relacionats amb l'acció dels agents geològics externs sobre el relleu i la seua meteorització. Es pretén igualment un acostament als problemes relacionats amb la degradació i sobreexplotació del sòl. És important que els alumnes i les alumnes aprenguen a interpretar mapes, reconéixer estructures geològiques, manejar brúixoles, elaborar itineraris, etc.
Recol·lecció de mostres geològiques. Identificació de minerals i roques per les seues característiques físiques i químiques. Reconeixement dels minerals i roques presents habitualment a la llar i utilitzats en la construcció. Efecte de la pluja àcida sobre les roques i la seua aplicació a la conservació de monuments i construccions.
Elaboració de perfils topogràfics. Interpretació de mapes geològics.
Anàlisi de fotografies per a determinar l'actuació d'agents i processos geològics. Estudi in situ d'estructures geològiques senzilles. Interpretació de fotografies aèries. Estudi analític del procés de desertització.
Separació, identificació i anàlisi dels components d'un sòl i d'algunes de les seues propietats.
Criteris d'avaluació
1. Utilitzar amb propietat i precisió els elements materials del laboratori.
Amb este criteri pretenem determinar la competència de l'alumnat en la utilització de material corrent de laboratori, així com en la neteja, classificació i conservació d'este material. Igualment es manté net i disposat per al seu ús per altres l'espai físic del laboratori.
2. Conéixer i aplicar les normes de seguretat en el laboratori.
La seguretat i higiene en el treball han de formar part del bagatge de coneixements demostrats i aplicats per l'alumnat en el desenrotllament de qualsevol activitat d'aprenentatge.
3. Seguir amb orde els protocols experimentals.
Amb este criteri pretenem determinar la competència de l'alumnat en la interpretació dels protocols que establixen algoritmes experimentals.
4. Desenrotllar amb autonomia i precisió xicotetes investigacions.
Amb este criteri, pretenem determinar la competència de l'alumnat en l'aplicació dels distints elements del mètode científic als diversos continguts: plantejament de problemes, emissió d'hipòtesis, disseny i realització d'experiments, tractament de resultats, discussió i comunicació d'estos.
5. Utilitzar amb propietat i seguretat el microscopi i la lupa binocular.
Amb este criteri pretenem determinar la competència de l'alumnat en la preparació i l'observació de mostres biològiques de diferents cèl·lules i teixits.
6. Determinar organismes animals i vegetals i minerals i roques.
Este criteri pretén valorar la competència de l'alumnat en l'aplicació de claus dicotòmiques senzilles per a determinar grups d'organismes animals i vegetals. Així mateix, per a determinar per mitjà de propietats físiques roques i minerals.
7. Identificar els principis immediats.
Es tracta que l'alumnat puga aplicar almenys una prova química senzilla que li permeta identificar lípids, glúcids, i proteïnes.
8. Realitzar alguna xicoteta investigació sobre la fisiologia de les plantes o dels animals.
Per mitjà d'este criteri pretenem que l'alumnat demostre la seua competència en la utilització de tècniques elementals (extracció, dissecció, observació, anàlisi químic elemental, anàlisi de dades, utilització d'experimentació assistida per ordinador, etc.) per a dur a terme una xicoteta investigació dins del camp de les funcions de nutrició relació i reproducció animal i vegetal.
9. Identificar i analitzar accidents geològics.
Per mitjà d'este criteri pretenem determinar si l'alumnat és capaç d'identificar agents i processos geològics en fotografies i de relacionar-los amb observacions directes del medi natural.
El laboratori de física i química
Introducció
La ciència ha sigut considerada, de manera reduccionista, com un cos de coneixements autoconsistents, estructurats i coherents. Estos coneixements permetrien no sols explicar i predir fenòmens de la naturalesa sinó modificar la percepció del món.
No obstant això, la dita visió de la ciència no és completa. També s'han de tindre en compte un conjunt de processos per mitjà dels quals s'elaboren els coneixements científics. Encara que la diferència entre ambdós termes pot resultar útil des del punt de vista funcional, els coneixements i els processos científics són conceptes totalment interrelacionats.
Els processos científics contribuïxen que els alumnes i les alumnes adquirisquen els instruments necessaris per a explorar la realitat d'una manera objectiva, rigorosa i contrastada, utilitzant per a això procediments del treball científic: plantejament de problemes, formulació d'hipòtesis, disseny d'experiments, realització d'estos, contrastació d'hipòtesis, extracció de conclusions i comunicació de la informació de manera organitzada i coherent.
D'altra banda, la utilització dels processos científics dóna lloc al fet que els alumnes i les alumnes desenrotllen les habilitats i destreses pròpies del treball científic: flexibilitat intel·lectual, curiositat, sentit crític, verificació dels fets, qüestionament de l'obvi i establiment de relacions de cooperació i de treball en grup.
Els treballs pràctics que es realitzen en esta matèria optativa es consideraran independents dels desenrotllats en l'àrea de Ciències de la Naturalesa.
La metodologia usada farà èmfasi en els continguts procedimentals, realitzant els treballs pràctics com a xicotetes investigacions en què apareixeran els procediments del treball científic. Les conclusions obtingudes es relacionaran amb altres fenòmens naturals, situacions quotidianes i aplicacions tecnològiques. Es tindrà en compte la diversitat dels alumnes i de les alumnes, que se situaran en xicotets grups en què es potenciarà el desenrotllament de la capacitat d'inserció, del treball cooperatiu i de la relació interpersonal.
El Laboratori de Física i Química es considera una matèria optativa per a tercer curs de l'Educació Secundària Obligatòria.
S'establiran relacions interdisciplinàries d'esta matèria optativa amb les àrees següents:
- Ciències Socials, Geografia i Història, per la seua relació amb la dimensió social de la ciència i amb la seua història.
- Castellà: Llengua i Literatura, i Valencià: Llengua i Literatura, per la seua relació amb la transmissió i comunicació d'informació.
- Matemàtiques, pel tractament de dades i les representacions gràfiques.
- Educació Plàstica i Visual, per la seua relació amb el disseny experimental dels treballs pràctics i la utilització d'instruments.
Tecnologia, per l'aplicació pràctica dels principis científics i la utilització d'estos en la vida quotidiana.
Contribució de la matèria a l'adquisició de les competències bàsiques.
Esta matèria tindrà especial incidència en la competència bàsica en el coneixement i la interacció amb el món físic. En l'habilitat per a interactuar amb el món físic, que possibilite la comprensió de successos, la predicció de conseqüències, per a interpretar el món que ens envolta.
Esta competència fa possible identificar preguntes i problemes i obtindre conclusions basades en proves.
Suposa així mateix demostrar esperit crític en l'observació de la realitat.
També implica l'habilitat per a posar en pràctica processos i actituds propis de l'anàlisi sistemàtica i d'indagació científica: identificar i plantejar problemes, realitzar observacions directes i indirectes amb consciència del marc teòric o interpretatiu que les dirigix; plantejar i contrastar solucions temptatives o hipòtesis; realitzar prediccions i inferències de distint nivell de complexitat, i interpretar, avaluar i comunicar conclusions en diversos contextos. Així mateix significa reconéixer en la naturalesa fortaleses i límits de l'activitat investigadora com a construcció social del coneixement al llarg de la història.
Esta competència, proporciona, a més, destreses associades a la planificació i maneig de solucions tècniques.
Tindrà una contribució important a l'autonomia i iniciativa personal, competència bàsica en formació integral dels alumnes, així com en el treball en equip.
Objectius generals
L'ensenyança i l'aprenentatge d'esta matèria optativa tindrà com a objectiu desenrotllar en els alumnes i en les alumnes les capacitats següents:
1. Utilitzar instruments, tècniques i procediments del treball científic, de manera que adquirisquen la capacitat de plantejar problemes, formular hipòtesis, dissenyar experiments, realitzar-los, contrastar les hipòtesis, extraure conclusions i comunicar-les de manera organitzada i coherent.
2. Desenrotllar actituds pròpies del treball científic de manera que actuen amb flexibilitat, desenrotllen la capacitat crítica, la verificació dels fets i el qüestionament de l'obvi i establisquen relacions de cooperació.
3. Integrar conceptes en una perspectiva experimental i relacionar-los amb fenòmens naturals, situacions quotidianes i aplicacions tècniques.
4. Respectar i cuidar el material de laboratori i les seues instal·lacions de manera que els alumnes i les alumnes desenrotllen actituds de conservación del medi ambient.
5. Ser conscients de la toxicitat d'algunes substàncies, analitzar críticament situacions i conductes que puguen implicar perills i riscos per a la salut o el medi ambient i ser capaços d'enfrontar-s'hi i evitar-les amb responsabilitat i criteris propis.
Continguts
1. El laboratori de física i química. Organització i seguretat.
Els alumnes i les alumnes hauran de prendre contacte amb els aspectes bàsics d'un laboratori escolar: organització i normes de seguretat. S'hauran de consensuar uns criteris bàsics per al funcionament de la classe de laboratori i es donaran a conéixer unes orientacions de seguretat i de primers auxilis.
D'una altra banda, els alumnes i les alumnes coneixeran i sabran usar els instruments bàsics del laboratori.
Finalment, es realitzaran xicotets treballs d'investigació en què s'augmentarà el nivell de complexitat al llarg de l'etapa.
Normes de funcionament i seguretat en el laboratori de Física i Química.
Instruments bàsics del laboratori. Utilització.
Xicotetes investigacions. El treball científic.
2. Tècniques relacionades amb els fluids.
Els alumnes i les alumnes realitzaran, per distints mètodes, determinacions de la densitat de diverses substàncies. S'abordarà l'estudi de la pressió hidrostàtica i de la seua variació a través de xicotetes investigacions.
Es determinarà la força d'empenyiment d'Arquimedes en el cas de diversos cossos i es relacionarà amb la densitat del cos i del líquid per a establir les condicions de flotabilitat.
Els alumnes i les alumnes hauran de realitzar muntatges de vasos comunicants i hauran de reconéixer la seua importància en la distribució d'aigües en una població.
Finalment, es realitzaran mesures de la pressió atmosfèrica i s'analitzarà algun aparell d'ús quotidià el funcionament del qual estiga relacionat amb la pressió exercida pels gasos.
Determinació de densitats de sòlids i líquids. Utilització del picnòmetre. Utilització del densímetre.
Mesura de la pressió a l'interior dels líquids. Mesura de la variació de la pressió hidrostàtica amb la direcció, la profunditat i la quantitat i tipus de líquid. Vasos comunicants. Aplicacions.
Mesura de la força d'empenyiment de sòlids situats en líquids. Flotabilitat i empenyiment. Flotabilitat i densitat. Flotabilitat de vaixells. Tensió superficial.
Mesura de la pressió atmosfèrica. Aplicacions de la pressió dels gasos: estudi del funcionament d'una cafetera a pressió. Recollida d'un gas sobre aigua.
3. Tècniques relacionades amb la temperatura.
La utilització de tècniques relacionades amb la temperatura permetrà als alumnes aprofundir en els conceptes de calor, temperatura i energia. Per a això, s'investigaran les dilatacions de sòlids, líquids i gasos així com els canvis d'estat per mitjà de determinacions de punts de fusió i d'ebullició de diferents substàncies així com la influència de les impureses sobre estos.
Per mitjà d'assajos de tremp, recuita i reveniment es relacionarà l'estructura interna de la matèria amb propietats mecàniques macroscòpiques.
Dilatació de sòlids líquids i gasos: aplicacions.
Utilització de termòmetres.
Determinació de punts de fusió de substàncies pures.
Determinació del punt d'ebullició de substàncies pures no inflamables i inflamables.
Influència de les impureses en els punts de fusió i d'ebullició: aplicacions.
Sublimació.
Efectes de la temperatura sobre l'estructura interna de la matèria: de tremp, recuita i reveniment.
4. Tècniques de separació i de preparació de substàncies.
En este bloc s'abordaran algunes tècniques senzilles de separació de les substàncies que formen una mescla, així com la preparació de solucions d'una concentració donada.
Els alumnes aprofundiran en el fonament de cada una de les tècniques, de manera que puguen relacionar les seues concepcions teòriques amb aspectes procedimentals.
Es destacarà la utilitat de les tècniques de preparació de dissolucions en qüestions quotidianes: preparació de pintures i d'aliments, dilució de productes de drogueria, preparació de solucions de lleixiu per a desinfectació de piscines, etc.
Solubilitat selectiva. Filtració. Decantació. Evaporació-ebullició. Centrifugació. Destil·lació. Destil·lació fraccionada. Cromatografia. Precipitació.
Preparació de solucions de concentració coneguda expressada com a molaritat, percentatge en pes i percentatge en volum. Dilució a concentracions menors.
5. Tècniques relacionades amb àcids i bases.
Els alumnes analitzaran les propietats més importants dels àcids i les bases habituals en un laboratori escolar, caracteritzaran l'acidesa o la basicitat de diverses solucions, determinaran el seu pH i realitzaran les reaccions dels àcids i bases amb diverses substàncies.
Toxicitat dels àcids i les bases: normes de seguretat.
Propietats bàsiques dels àcids i de les bases.
Indicadors químics àcid-base. Determinació del pH de substàncies d'ús normal: aigua de piscines, vinagre, salfumant, gel de bany, etc.
Reaccions característiques dels àcids i les bases amb els carbonats, amb els metalls i amb els greixos i olis.
Reacció de neutralització. El pH i la pell. Pluja àcida.
6. Tècniques d'anàlisi d'aigües.
En este bloc els alumnes realitzaran algunes de les proves més elementals per a la determinació de les característiques d'una mostra d'aigua. S'aprofundirà en la determinació de nitrats i nitrits i en la seua importància com un dels elements principals de la contaminació dels aqüífers de la Comunitat Valenciana.
Determinació qualitativa de la duresa de l'aigua.
Determinació de la potabilitat de l'aigua.
Determinació de clor: cloració d'aigües per a l'ús domèstic i de piscines.
Determinació de nitrats i nitrits.
Estudi de la contaminació dels aqüífers de l'entorn.
7. Laboratori assistit per ordinador.
En este bloc es desenrotllaran tècniques per a l'arreplega de dades per mitjà de sensors portàtils o connectats directament a l'ordinador. S'abordaran els procediments adequats per a la transmissió a l'ordinador de les dades obtingudes. Els alumnes realitzaran el tractament, l'anàlisi i la representació gràfica de dades per mitjà d'un full de càlcul o un altre programa semblant així com la presentació dels resultats obtinguts utilitzant un processador de text amb capacitat d'integració de text, imatges i gràfiques.
Registre de dades per mitjà de sensors.
Transmissió de dades: interfícies. Tractament i anàlisi de dades per mitjà d'un full de càlcul. Representació gràfica de dades per mitjà d'un full de càlcul.
Realització d'informes per mitjà d'un processador de text.
Criteris d'avaluació
1. Mesurar les destreses adquirides pels alumnes en el maneig dels instruments.
Es pretén que l'alumnat, en iniciar-se en el treball en el laboratori, ha de ser acurat en l'ús de l'instrumental del laboratori.
2. Adquirir hàbits de seguretat en el treball diari al laboratori.
Com que es tracta dels inicis del treball al laboratori, els alumnes de l'ESO han de ser conscients dels perills que implica el maneig de productes i d'utensilis del laboratori.
3. Mesurar amb precisió la densitat i les temperatures de fusió i ebullició de sòlids i líquids.
Es pretén que l'alumnat manege amb facilitat els instruments bàsics d'un laboratori (densímetres, termòmetres, balances).
4. Mesurar la força d'empenyiment d'un cos submergit en l'aigua.
Es pretén que els alumnes coneguen amb precisió el principi d'Arquimedes.
5. Preparar dissolucions d'àcids i de bases d'una concentració determinada.
Es tracta d'adquirir per part dels alumnes d'una destresa bàsica en un laboratori.
6. Realitzar la valoració d'una dissolució diluïda d'àcid clorhídric.
Es pretén que els alumnes coneguen les reaccions de neutralització i la seua gran importància.
7. Conéixer les condicions perquè l'aigua siga potable i quins processos són necessaris per a aconseguir-ho.
Es pretén que els alumnes adquirisquen consciència de la problemàtica de l'aigua al nostre país. Que coneguen el problema de la contaminació dels aqüífers a la Comunitat València. També, que sàpien que l'aigua és un bé comú i escàs.
8. Explicar per mitjà de gràfics la formació d'imatges en els diferents tipus de lents i d'espills, en situar l'objecte en diverses posicions.
Es vol que l'alumne conega les lleis que regixen en els processos de reflexió i de refracció.
Taller de llengua estrangera
La matèria optativa té com a finalitat el desenrotllament d'una major competència comunicativa incidint, en la mateixa línia del que s'ha exposat per a la primera llengua estrangera, en els seus components lingüístic, sociolingüístic i pragmàtic, seguint les orientacions del «Marc Europeu Comú de Referència per a les llengües estrangeres: aprenentatge, ensenyança, avaluació».
Es dirigix a alumnes que cursen tercer d'educació secundària obligatòria i que presenten certes dificultats d'aprenentatge en la primera llengua estrangera tant en les estratègies d'aprenentatge com en el desenrotllament de la seua competència comunicativa.
Per això, el currículum ha de ser prou obert i flexible com per a ajustar-se a les característiques i a les necessitats educatives detectades en l'alumnat.
Els departaments en les seues programacions didàctiques han d'adequar i adaptar els objectius, continguts i criteris d'avaluació d'esta optativa a les necessitats de l'alumnat tenint en compte les programacions de la primera llengua estrangera del curs corresponent i fins i tot d'anteriors. Realitzaran, per tant, la concreció curricular en una programació didàctica distinta, els objectius generals de la qual coincidiran amb els assenyalats per a la primera llengua estrangera.
D'altra banda, s'haurà d'optar per una metodologia activa que fomente la participació de l'alumnat, l'atenció a la diversitat i l'autonomia en l'aprenentatge, l'ús de materials autèntics i de recursos que incloguen l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.
Així mateix, es farà insistència en la reflexió sobre la llengua, en els èxits de cada alumne segons les seues capacitats i el seu esforç i en aspectes com ara la motivació per a aprendre la llengua, la creació d'espais d'interacció entre les llengües que coneix i el foment de la comunicació oral i escrita.
Sector turístic en la Comunitat Valenciana
Introducció
Esta optativa pretén donar a conéixer una visió global de l'activitat turística, en general, i a la Comunitat Valenciana, en particular. Es tracta de conéixer la realitat d'un sector, la presència de la qual ha anat creixent al mateix temps que ho feia la demanda en la nostra societat, ressaltar la importància econòmica que representa en el nostre teixit productiu, creant o refermant, al mateix temps, vincles culturals en una societat global.
En efecte, fins fa uns anys els servicis d'informació turística es limitaven, en el millor dels casos, a una oficina de turisme que només funcionava a l'estiu, i la funció de la qual solia consistir a repartir fullets i mapes de la localitat per a orientar el visitant despistat.
Hui en dia, assistim a una transformació gradual d'estos servicis d'informació turística, motivada fonamentalment per les noves exigències i demandes dels turistes. La funció d'orientar el visitant en l'espai físic que visita continua sent primordial, però ara també es fan altres activitats, com reservar habitacions en un allotjament, informar sobre noves activitats culturals i esportives, difondre tot tipus d'ofertes turístiques d'una zona, buscar guies per a atendre la visita d'un grup, recomanar rutes i itineraris o defendre els drets del consumidor turístic.
També la projecció exterior de la informació turística s'ha ampliat, de manera que, actualment, és necessari desenrotllar variades accions de promoció i relacions públiques, moltes vegades, fora dels límits físics de l'oficina.
Inclús la informació turística en el carrer, fora de l'oficina, és una possibilitat molt en voga.
Per tant, podem parlar de servicis d'informació turística com un concepte menys ampli que el mer concepte de «turisme». La concepció com a servici comporta nombrosos i profunds conceptes turístics.
Han d'afegir-se les transformacions que suposen les noves tecnologies de la comunicació. Un percentatge creixent de persones maneja mitjans informàtics i telemàtics que li permeten accedir directament a les fonts informatives. També és creixent l'aparició de guies de viatges i d'informacions en premsa, ràdio i televisió sobre destins i productes turístics, de manera que el consumidor pot disposar d'un volum d'informació turística ingent.
Des d'esta matèria es pretén que l'alumnat manege i conega les possibilitats d'estes noves tecnologies, com el turista demanda servicis, ja que pels seus propis mitjans pot arribar a tindre més informació que el mateix informador turístic.
Finalment, una altra novetat important és l'activitat comercial en el servici d'informació turística. Fins ara a Espanya la majoria de les oficines d'informació turística eren servicis públics i gratuïts, inclús fullets i guies s'entregaven gratuïtament. En altres països, segons les noves funcions comentades, els servicis d'informació turística cobren per algunes de les seues prestacions, com a única forma d'obtindre els ingressos que permeten anar ampliant el personal i modernitzant constantment les instal·lacions.
Per tot això, el paper del professor serà fonamental en l'aproximació a l'alumnat de tota esta realitat turística actual i moderna en el que a procés de gestió i terminologia es referix, oferint els seus coneixements en combinació amb el paper actiu de l'alumne que li ajude al seu desenrotllament personal i al seu progressiu aprenentatge específic en turisme.
Contribució de la matèria a l'adquisició de les competències bàsiques
L'objectiu d'esta matèria ha de ser la d'aproximar a l'alumnat la realitat de les diverses situacions de l'activitat turística i a situacions derivades de les diferents activitats del sector empresarial: terminologia específica; producte turístic (oferta i demanda turística); mecanismes funcionals de comercialització turística: intervindre de forma espontània i personal en diàlegs dins d'un context turístic local, utilitzar fórmules pertinents de conversació en una situació professional o extraure informació específica bàsica pròpia del sector per a poder afrontar qualsevol tipus de situació de relació personal i/o laboral.
A més ha de contribuir a l'aprenentatge bàsic del llenguatge turístic: comprensió i redacció global i específica de documents visuals, orals o escrits relacionats amb aspectes del sector així com la utilització de la terminologia adequada.
La matèria ha d'aconseguir que el conjunt de l'alumnat conega els principals recursos turístics del seu entorn més pròxim com ara recursos naturals o els principals elements del patrimoni historicoartístic local. Amb això es continua fomentant el turisme de la Comunitat Valenciana com una de les activitats principals en l'àmbit territorial en particular i en el conjunt nacional. En general no pot eludir-se estudiar la transcendència del turisme al nostre territori al llarg de la història com un fenomen que conforma la nostra singular estructura econòmica.
Per això, es tracta de conéixer les característiques i demandes bàsiques del turisme, fomentant l'interés per participar en el seu desenrotllament des d'un punt de vista tant teòric com pràctic i contribuir a la iniciativa personal i al desenrotllament d'una progressiva autonomia.
Objectius
1. Aproximació al concepte turisme. Conéixer i valorar la importància social, cultural i econòmica del turisme a la Comunitat Valenciana.
2. Identificar fonts d'informació que permeten analitzar l'oferta i la demanda turística nacional i local.
3. Analitzar i interpretar informació del mercat turístic identificant i aplicant els procediments adequats per al seu tractament d'acord amb els objectius que es pretenen.
4. Avaluar la potencialitat turística dels recursos naturals i culturals d'una zona, ruta o localitat.
5. Avaluar diferents estratègies de comercialització de productes i servicis turístics, estimant les accions de comunicació que millor s'adapten a situacions de mercat concretes.
6. Analitzar, organitzar i aplicar procediments de planificació, organització i control dels servicis d'informació turística.
7. Aprenentatge d'estratègies de comunicació per a transmetre i rebre informació correctament expressant-se de forma correcta.
8. Avaluar les característiques i comportaments dels grups humans i aplicar tècniques de dinàmica de grups.
9. Seleccionar i valorar críticament les diverses fonts d'informació relacionades amb la seua professió, que li permeten el desenrotllament de la seua capacitat d'autoaprenentatge i possibiliten l'evolució i adaptació de les seues capacitats professionals als canvis tecnològics i a la terminologia específica del sector.
10. Resoldre problemes i prendre decisions individuals sobre les seues actuacions, identificant i seguint les normes establides procedents.
11. Actituds personals-relacionals: saber escoltar, mostrar simpatia, mostrar-se pacient, mostrar una actitud positiva enfront de problemes i situacions, valorar la importància de la neteja i presentació personal, utilitzar el llenguatge amb propietat i correcció, ser puntual, valorar la importància de la comunicació no verbal.
Continguts
Bloc 1: visió general del turisme
- Introducció al concepte de turisme
- Importància econòmica del turisme en la nostra societat
- Importància del turisme a la Comunitat Valenciana
Bloc 2: producte turístic
- El sector turístic: l'organització del sector. Les professions turístiques. La planificació turística
Bloc 3: oferta i demanda turística
L'Oferta
- Identificació i estudi de l'oferta
- Anàlisi i selecció de les tècniques que permeten regular l'oferta
- Caracterització de l'oferta turística
- Conéixer tots els tipus de turisme existents en l'oferta turística espanyola
- Citar les grans magnituds que conformen la indústria hotelera espanyola: empreses d'allotjaments turístics
- Citar agències de viatges (tant majoristes com detallistes) del context nacional
- La intermediació turística. Canals de distribució i terminologia
- Els mitjans de transport turístics
- L'oferta complementària
- El nucli turístic
La Demanda
- Anàlisi i estudi de la demanda
- Anàlisi i selecció de les tècniques que permeten dinamitzar la demanda
- Caracterització de la demanda turística
- Elements externs que influïxen en l'elasticitat de la demanda turística
- Motivacions de la demanda turística
- Estacionalitat de la demanda: accions de desestacionalització
- Tendències actuals de la demanda turística
- Valoració de la importància de conéixer a la clientela com a element dinamitzador de la demanda.
Relació Oferta-Demanda
- Elaboració de conclusions sobre la interrelació entre l'oferta i a la demanda
Bloc 3: mecanismes de comercialització turística
- Mecanismes de Promoció i Comercialització turística: maneig i ús d'Internet com a ferramenta bàsica en el procés i gestió en la promoció turística. Coneixement de pàgines webs dedicades a la difusió del turisme (webs d'agències de viatges, cadenes hoteleres, informació turística de la Comunitat Valenciana (www.comunitatvalenciana.es, ...). Publicitat com a ferramenta bàsica de difusió (fullets, catàlegs turístics, promocions ...)
- Terminologia específica: rack, check-in, check-out, overbooking, GDS, Amadeus...
- Descobriment de les distintes formes de comunicació comercial utilitzant exemples extrets de diferents activitats econòmiques
- Per mitjà de material publicitari aportat pel professor i pels propis alumnes sobre hotels i agències de viatge, deducció de les característiques i requisits dels missatges publicitaris realitzant dinàmica de grups
- Discussió i crítica dels esmentats materials avaluant l'adequació entre el missatge, la qualitat del suport i el públic objectiu
- Anàlisi i selecció dels diferents tipus de mitjans, suports publicitaris i missatges d'acord amb els objectius empresarials proposats pel professor.
Criteris d'avaluació
- Conéixer el sector turístic de la Comunitat Valenciana.
- Conéixer les grans magnituds que conformen la indústria hotelera espanyola i de la Comunitat Valenciana.
- Conéixer les agències de viatges (tant majoristes com detallistes) del context nacional i internacional.
- Conéixer els mitjans de transport més significatius, tant nacionals com internacionals.
- Conéixer tots els aspectes que són objecte de regulació legal en establiments hotelers.
- Conéixer les fonts documentals per a l'obtenció de dades.
- Descriure i enumerar totes les variables que emergixen com a conseqüència de la relació entre oferta i demanda.
- Seleccionar i aplicar les tècniques i estratègies adequades a situacions concretes d'oferta i demanda.
- Identificar i separar les evolucions de l'oferta i de la demanda.
- Descobrir i avaluar les tendències de l'oferta i la demanda.
- Identificar i descriure les tècniques promocionals tradicionals i les emergents. Demostrar l'adquisició d'un coneixement de l'oferta turística en l'àmbit de la Comunitat Valenciana (importància econòmica, zones més turístiques, comarques,...)
- Conéixer i il·lustrar amb exemples els requisits dels missatges publicitaris.
- Identificar i caracteritzar el públic objectiu.
- Seleccionar un mitjà, suport publicitari i missatge en funció d'un objectiu.
- Identificar les tècniques aplicades al punt de venda.
- Avaluar la relació cost-eficàcia d'una acció promocional o publicitària.
- Conéixer la terminologia bàsica específica del turisme.
- Conéixer les principals pàgines webs dedicades al turisme en tots els sectors que componen l'oferta turística espanyola.
