Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

DECRET LLEI 14/2022, de 24 d'octubre, del Consell, pel qual es modifica la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i la resta de tributs cedits, per a adequar el gravamen de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i d'altres figures tributàries a l'impacte de la inflació. [2022/9939]

(DOGV núm. 9458 de 27.10.2022) Ref. Base de dades 009373/2022

DECRET LLEI 14/2022, de 24 d'octubre, del Consell, pel qual es modifica la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i la resta de tributs cedits, per a adequar el gravamen de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i d'altres figures tributàries a l'impacte de la inflació. [2022/9939]

PREÀMBUL

I

Un dels principis que ha regit l’ús per la Generalitat de les competències normatives que té sobre l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF, d’ara en avant) ha sigut el de capacitat contributiva, de manera que l’escala de l’impost destaca per la seua progressivitat i existeixen un gran nombre de deduccions, l’aplicació de les quals està limitada en funció del nivell de renda, que afecten un ampli ventall d’aspectes de la vida de les persones.
L’evolució de la inflació experimentada des de març de l’any 2021 ha conduït a un empobriment dels ciutadans a conseqüència de la important elevació dels preus de productes i serveis d’ús bàsic i diari com els aliments, energia o combustibles. Històricament, les fases inflacionistes la solen ser seguides per processos de negociació col·lectiva o ajustos de rendes que tenen per finalitat restablir la capacitat de compra dels diferents agents econòmics. D’acord amb l’Institut Nacional d’Estadística, fins al segon trimestre de 2022 l’increment interanual dels costos laborals està sent del 4,24 %, però cal presumir que aquest percentatge s’incremente o mantinga en el futur a causa de l’evolució dels preus.

El caràcter progressiu de l’IRPF provoca que els augments dels salaris o ingressos nominals originen un augment del tipus de gravamen suportat que no es correspon amb la riquesa real de les persones contribuents. D’un altre costat, l’elevació de la seua renda pot expulsar-los de l’àmbit subjectiu d’aplicació d’alguns incentius si els límits de renda per a l’aplicació no són adaptats.

Per tot això, aquest decret llei incorpora diverses mesures que tenen per objecte modificar la regulació del tram autonòmic de l’IRPF amb la finalitat d’acomodar amb efectes immediats el seu gravamen a la vertadera capacitat econòmica de les persones obligades a contribuir, amb especial atenció a aquelles amb unes rendes mitjanes i baixes.
A més, per raons de coherència normativa, l’actualització dels límits de renda aplicables en l’àmbit del tram autonòmic de l’IRPF es trasllada a determinats preceptes reguladors de tipus reduïts en la modalitat de Transmissions Patrimonials Oneroses de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITPAJD) que estigueren subjectes a límits de renda no acoblats amb la normativa de l’IRPF.



II

El decret llei es compon de 9 articles, una disposició transitòria i tres de finals.
En l’article primer s’indica que l’objecte del decret llei és l’aprovació de diverses mesures relatives al tram autonòmic de l’IRPF i altres figures tributàries regulades en la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i la resta de tributs cedits, a fi d’acomodar la seua càrrega tributària a l’actual escenari inflacionista, amb la finalitat fer efectius els principis constitucionals de capacitat i justícia contributiva.
En l’article 2 es modifica l’escala autonòmica del tipus de gravamen aplicable sobre la base liquidable general regulada en l’apartat 1 de l’article segon de la Llei 13/1997. La nova escala parteix d’un tipus marginal mínim del 9 % per als primers 12.000 euros, cosa que és el tipus més baix de totes les comunitats autònomes juntament amb Canàries, la Rioja i Madrid, per a beneficiar els contribuents amb menys recursos. A partir dels 12.000 euros es creen diversos trams constants de 10.000 euros, a fi de reduir la càrrega tributària a aquelles persones contribuents amb rendes inferiors als 60.000 euros, mentre les situades a nivells superiors continuaran mantenint una tributació similar.
En l’article 3 es crea un nou article, el 2 bis, en la Llei 13/1997, amb la finalitat d’elevar en un 10 %, màxim permés pel vigent sistema de finançament, els imports dels mínims personals, familiars i per discapacitat regulats en els articles 56 i següents de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i de modificació parcial de les lleis dels imposts de Societats, sobre la Renda de no Residents i sobre el Patrimoni.

En l’article 4 s’actualitza al 10 % l’import de les deduccions de quota fixa regulades en les lletres a, b c, d, f, g, h, m, v i aa i els límits màxims de les d’import variable regulades en les lletres i, i, j, n, ñ, w, x, i i z de l’article 4.u de la Llei 13/1997, de manera proporcional a l’elevació dels mínims personals o familiars. Així mateix, amb la finalitat d’assegurar que la norma resulte coherent i tinga un abast general sobre el conjunt de desgravacions, es modifica el criteri de configuració del límit de renda de les deduccions per adquisició d’habitatge habitual per persones joves o amb un grau de discapacitat regulades en les lletres k i l de l’article 4.u de la Llei 13/1997, que passen de referenciar-se a l’IPREM a regir-se pels límits de renda establits amb caràcter general en l’article 4.quatre d’aquesta norma.
En els articles 5 i 6 es creen noves deduccions en l’apartat un de l’article 4 de la Llei 13/1997 amb la finalitat de contrarestar els efectes de la inflació en àmbits que no estaven sent contemplats pel legislador: l’increment dels costos del finançament alié en la inversió de l’habitatge habitual i els costos per tractaments de fertilitat. En particular, en relació amb les despeses per finançament alié, entre els mesos de setembre de l’any 2021 i 2022, la principal referència dels tipus d’interés del mercat hipotecari, l’EURIBOR a 12 mesos, ha passat del -0,492 al 2,233 %, és a dir, s’ha incrementat en 2,725 punts com a conseqüència de la normalització de la política monetària del Banc Central Europeu, l’objectiu del qual és combatre la pujada de la inflació. Aquesta elevació tindrà un impacte en les economies familiars en el moment en el qual es revisen els tipus d’interés dels préstecs hipotecaris concedits a tipus d’interés variable, que, si bé en el primer trimestre de 2022 no van superar el 30 % de les constituïdes en la Comunitat, fins a l’any 2016 suposaven més del 90 % del total de les hipoteques constituïdes.

En els articles 7 i 8 s’actualitzen els límits de renda per a l’aplicació de la majoria de les deduccions autonòmiques que es troben regulats en l’apartat quatre de l’article 4 de la Llei 13/1997. L’actualització ha tingut en compte l’evolució experimentada en l’índex de preus al consum a la Comunitat Valenciana des de l’1 de gener d’any 2014, any en què es van revisar per última vegada aquests imports, i el mes de maig de 2022, que ha ascendit al 17,30 %.
No obstant això, per a la deducció regulada en la lletra t de l’article 4.u, que té un límit de renda específic, el percentatge d’augment és del 25 %, per correspondre aqueix percentatge a l’evolució de la inflació des de la seua creació.
L’article 9 s’adequa els límits de renda en alguns incentius de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats relacionats amb el foment a l’adquisició de l’habitatge habitual per contribuents membres de famílies nombroses o per dones víctimes de violència de gènere, la qual cosa s’aconsegueix mitjançant la substitució dels seus límits actuals a una remissió genèrica als establits en l’article 4.u de la Llei 13/1997.
La disposició transitòria regula, amb efectes per als períodes impositius acabats fins al 31 de desembre de 2022, la lletra o de l’article 4.u de la Llei 13/1997, relativa a la deducció per quantitats invertides en instal·lacions d’autoconsum o de generació d’energia elèctrica o tèrmica a través de fonts renovables.
Per la seua part, la disposició final primera modifica per als períodes impositius conclosos a partir de l’1 de gener de 2023 la deducció del paràgraf anterior. Amb la nova redacció es pretén la simplificació dels requisits per a la seua aplicació amb la finalitat de facilitar l’accés de la ciutadania a fonts i instal·lacions de generació d’energia més eficients i, per tant, econòmiques.
La disposició final segona escomet la modificació de la disposició addicional novena de la Llei 6/2014, de 25 de juliol, de prevenció, qualitat i control ambiental d’activitats a la Comunitat Valenciana, amb la finalitat de qualificar com a modificació no substancial, a l’efecte d’aquesta llei, aquells projectes que tinguen per objecte la construcció d’instal·lacions de producció de gasos renovables, com l’hidrogen mitjançant electròlisi, en aquells emplaçaments industrials on estiga previst el seu consum.
L’increment del preu del gas natural ha convulsionat la indústria intensiva en el consum d’aquest gas a la Comunitat Valenciana. La cotització a què s’ha arribat en els passats mesos i els preus actuals dels seus futurs aventuren dificultats severes per al manteniment d’activitats industrials dependents encara de l’ús d’aquest gas, com la indústria ceràmica, estratègica d’altra banda en la balança comercial, ocupació avançada i R+D a la Comunitat Valenciana.
Davant aquesta situació, s’imposa la cerca col·laborativa publicoprivada d’alternatives a curt, mitjà i llarg termini basades en l’ús de tecnologies netes, eficients i competitives que suporten la producció de nous combustibles renovables. Els últims temps han evidenciat un creixent i intens interés en projectes de producció d’hidrogen mitjançant electròlisi per a la substitució de combustibles fòssils com el gas natural per aquest gas renovable. Aquests projectes poden estar ja en portes de contribuir positivament a pal·liar la greu situació d’urgència econòmica i emergència climàtica concurrent.
La regulació d’aquests nous projectes, manca actualment de cobertura normativa ambiental específica, exigeix la modificació de la Llei 6/2014, de 25 de juliol, de prevenció, qualitat i control ambiental d’activitats per a incloure’ls en aquesta, des d’una perspectiva simplificadora a la vista del positiu balanç ambiental que suposa la seua incorporació en substitució de tecnologies molt menys eficients basades en l’ús de fonts d’energia no renovables – la combustió d’hidrogen no emet CO ni altres contaminants i redueix fins a la mínima expressió l’emissió de NOx.
Finalment, la disposició final tercera modifica l’article 105 del text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat pel Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell. L’extraordinària i urgent necessitat d’aquesta mesura està imposada per la necessitat d’incloure entre les modalitats de gestió del patrimoni públic de sòl que contempla l’apartat 4, la possibilitat de la seua alienació directa a organismes públics, societats, entitats o empreses de capital íntegrament públic, o a altres administracions públiques, sempre que la destinació d’aquesta transmissió siga la gestió i promoció de sòl en actuacions d’iniciativa pública, o qualsevol altra de les actuacions descrites en l’apartat 1 d’aquest article.
Amb aquesta mesura es pretén solucionar l’omissió de l’alienació directa onerosa, com a forma de transmissió del domini del patrimoni públic de sòl entre persones jurídiques públiques, que actualment no està prevista en el mencionat text refós, que contempla la cessió gratuïta, però no l’alienació directa onerosa i que és necessària i urgent per a escometre diversos projectes d’interés general que han d’executar-se en el present exercici pressupostari per la Generalitat i amb això evitar la pèrdua patrimonial que implicaria la seua cessió gratuïta per a l’administració cedent, a més de no poder obtindre els recursos econòmics que generaria l’alienació onerosa amb la finalitat de poder destinar-los a projectes d’habitatge públic o altres projectes d’interés general.

En la redacció dels preceptes anteriors s’han adequat els termes del llenguatge que no resultaven inclusius, s’ha actualitzat a l’ordenament vigent les referències normatives que són pertinents i s’han escomés les adequacions tècniques imprescindibles per a una millor comprensió i aplicació dels preceptes.


III

L’article 44.4 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana habilita el Consell, en casos d’extraordinària i urgent necessitat, a dictar disposicions legislatives provisionals per mitjà de decrets llei sotmesos a debat i votació en les Corts, atenent el que preceptua l’article 86 de la Constitució Espanyola per als decrets llei que puga dictar el Govern d’Espanya.
L’aprovació d’aquest decret llei es justifica per la complexa conjuntura econòmica, que exigeix una ràpida resposta dels poders públics. La justificació de la utilització de l’instrument del decret llei descansa igualment en una dilatada jurisprudència del Tribunal Constitucional que ha vinculat la utilització d’aquesta norma a la solució d’una situació concreta que, dins dels objectius de l’òrgan emissor, i per raons difícils de preveure, requereix una acció normativa immediata en un termini més breu que el requerit per la via normal o pel procediment d’urgència per a la tramitació parlamentària de les lleis.

Amb les mesures proposades es pretén d’acomodar la regulació de l’IRPF a l’acusada depreciació del valor de les rendes nominals derivada d’una inflació galopant, com a circumstància d’extraordinària i d’urgent necessitat, atés que entre març de l’any 2021 fins a agost del 2022 havia ascendit a la Comunitat Valenciana un 12,9 %. Amb les modificacions adoptades, no sols s’adapta el gravamen a les elevacions de salaris i altres ingressos nominals que pogueren adoptar-se en resposta a la conjuntura actual, sinó que també s’adapten un gran nombre d’elements configuradors dels beneficis fiscals de l’impost amb la finalitat d’atendre el principi de capacitat contributiva i acomodar el tribut a les exigències de justícia material.
Com és preceptiu, ha d’assenyalar-se que aquest decret llei no afecta l’ordenament de les institucions bàsiques de l’Estat, els drets i llibertats dels ciutadans regulats en el títol I de la Constitució, el règim de les comunitats autònomes ni el dret electoral general i que a la vista del que s’ha exposat concorren les circumstàncies d’extraordinària i urgent necessitat establides en l’article 44.4 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana com a pressupost habilitant per a recórrer a l’instrument jurídic del decret llei.
Aquesta norma s’articula sobre els principis de necessitat, eficàcia, eficiència, proporcionalitat, seguretat jurídica i transparència establits en l’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. En virtut dels principis de necessitat i eficàcia, aquest decret llei es justifica per raons d’interés general, ja que pretén protegir el poder adquisitiu real de les persones contribuents de l’IRPF, atés que amb els canvis introduïts per aquest decret llei es millora el resultat respecte d’una deflactació pura de la tarifa per a rendes mitjanes i baixes. El decret llei introdueix els canvis normatius imprescindibles, garantint en nom del principi de seguretat jurídica la coherència amb la resta de l’ordenament jurídic, sense introducció de càrregues administratives innecessàries. Quant al principi de transparència, i atés que es tracta d’un decret llei promogut per raons d’extraordinària urgència de caràcter econòmic i social, s’ha prescindit en la seua elaboració del tràmit de consulta, audiència i informació pública, d’acord amb el que es disposa en l’article 133.4 de la Llei 39/2015. Amb la finalitat de garantir el principi de seguretat jurídica, aquest decret llei és coherent amb l’ordenament jurídic nacional i de la Unió Europea.

En la tramitació del decret llei s’ha seguit el procediment establit i s’han emés els informes preceptius.
Per tot el que s’ha exposat, en virtut del que disposen els articles 44, 69.2 i 50.6 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, així com l’article 17.c) de la Llei orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de finançament de les comunitats autònomes, en relació amb els articles 46 i 49 de la Llei 22/2009, de 18 de desembre, per la qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb estatut d’autonomia i es modifiquen determinades normes tributàries, i l’article 18.d de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell, a proposta conjunta del conseller d’Hisenda i Model Econòmic, de la consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica i de la consellera de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió de 24 d’octubre de 2022,




DECRETE

Article 1. Objecte i finalitat
Aquest decret llei té per objecte aprovar diverses modificacions del tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques amb la finalitat d’adaptar-ne la regulació, amb efectes immediats, a l’actual escenari d’alta inflació, d’acord amb els principis de capacitat i justícia contributiva.

Article 2. Escala autonòmica de la base liquidable general
Per als períodes impositius conclosos fins al 31 de desembre de 2022 es modifica l’article 2 de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i la resta de tributs cedits, que queda redactat d’aquesta manera:
1. L’escala autonòmica de tipus de gravamen aplicable a la base liquidable general és la següent:

Base liquidable
–
Fins a euros Quota íntegra
–
euros Resta de la base liquidable
–
Fins a euros Tipus aplicable
–
Percentatge
0 0 12.000 9,00 %
12.000 1.080,00 10.000 12,00 %
22.000 2.280,00 10.000 15,00 %
32.000 3.780,00 10.000 17,50 %
42.000 5.530,00 10.000 20,00 %
52.000 7.530,00 13.000 24,17 %
65.000 10.672,10 15.000 24,50 %
80.000 14.347,10 40.000 25,00 %
120.000 24.347,10 20.000 25,50 %
140.000 29.447,10 35.000 27,50 %
175.000 39.072,10 D’ací en avant 29,50 %


2. Aquesta escala, de conformitat amb el que s’estableix en la normativa estatal reguladora de l’impost, s’aplicarà a la base liquidable general, i la quantia resultant es minorarà en l’import derivat d’aplicar la mateixa escala a la part de la base liquidable general corresponent al mínim personal i familiar.

Article 3. Mínims personals, familiars i per discapacitat aplicables sobre el tram autonòmic de l’impost
S’afig l’article 2.bis a la Llei 13/1997, de 23 de desembre, amb el següent contingut:
«Article 2.bis. Mínim personal i familiar
1. S’estableixen els següents imports per al mínim del contribuent regulat en l’article 57 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i de modificació parcial de les lleis dels imposts de societats, sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni:
a) El mínim del contribuent serà, amb caràcter general, de 6.105 euros anuals.
b) Quan el contribuent tinga una edat superior a 65 anys, el mínim s’augmentarà en 1.265 euros anuals; si l’edat és superior a 75 anys, el mínim s’augmentarà addicionalment en 1.540 euros anuals.
2. S’estableixen els següents imports per al mínim per descendents regulat en l’article 58 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre:

a) En els supòsits establits en l’apartat 1 de l’article 58 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre:
–2.640 euros anuals pel primer descendent.
–2.970 euros anuals pel segon.
– 4.400 euros anuals pel tercer.
– 4.950 euros anuals pel quart i següents.
b) En el supòsit contemplat en l’apartat 2 de l’article 58 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, el mínim a què es refereix l’apartat a anterior s’augmentarà en 3.080 euros anuals.
3. S’estableixen els següents imports per al mínim per ascendents regulat en l’article 59 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre:

a) En el supòsit previst en l’apartat 1 de l’article 59 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, 1.265 euros anuals.
b) En el supòsit previst en l’apartat 2 de l’article 59 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, el mínim a què es refereix l’apartat a anterior s’augmentarà en 1.540 euros anuals.
4. S’estableixen els següents imports per al mínim per discapacitat regulat en l’article 60 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre:
– 3.300 euros anuals quan el contribuent siga una persona amb discapacitat.
– 9.900 euros anuals quan el contribuent siga una persona amb discapacitat i acredite un grau de discapacitat igual o superior al 65 %.

– En el supòsit previst en el paràgraf segon de l’apartat 1 de l’article 60 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, els mínims regulats en aquest apartat s’augmentaran en 3.300 euros anuals.
b) En els supòsits establits en l’apartat 2 de l’article 60 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre:
– 3.300 euros anuals per ascendents o descendents amb discapacitat.

– 9.900 euros anuals quan els ascendents o descendents siguen persones amb discapacitat i acrediten un grau de discapacitat igual o superior al 65 %.
– En el supòsit establit en el paràgraf segon de l’apartat 2 de l’article 60 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, els mínims regulats en aquest apartat s’augmentaran en 3.300 euros anuals.»

Article 4. Actualització dels imports de les deduccions autonòmiques
Es modifiquen les següents lletres de l’apartat u de l’article 4 de la Llei 13/1997, de 23 de desembre:
1. La lletra a de l’article 4.u queda redactada d’aquesta manera:
«a) Per naixement, adopció o acolliment familiar, les següents deduccions:
1) Per naixement o adopció durant el període impositiu: 300 euros per cada fill nascut o adoptat, sempre que aquest complisca, al seu torn, els altres requisits que donen dret a l’aplicació del corresponent mínim per descendents establit per la normativa estatal reguladora de l’impost, i que la suma de la base liquidable general i de la base liquidable de l’estalvi del contribuent no siga superior als límits establits en el paràgraf primer de l’apartat quatre d’aquest article. Aquesta deducció podrà ser aplicada també en els dos exercicis posteriors al del naixement o adopció.
2) Per acolliment familiar, d’urgència, temporal o permanent, administratiu o judicial durant el període impositiu: 300 euros per cada acollit en règim d’acolliment familiar amb família educadora, definit en l’article 116, apartat 2, de la Llei 12/2008, de 3 de juliol, de la Generalitat, de protecció integral de la infància i l’adolescència, quan tal situació comprenga la totalitat del període impositiu, i aquesta quantitat es prorratejaria en un altre cas en funció del nombre de dies de duració de l’acolliment dins del període impositiu. Per a l’aplicació d’aquesta deducció s’exigeix que l’acollit complisca, al seu torn, els altres requisits que donen dret a l’aplicació del corresponent mínim per descendents establit per la normativa estatal reguladora de l’impost, i que la suma de la base liquidable general i de la base liquidable de l’estalvi del contribuent no siga superior als límits establits en el paràgraf primer de l’apartat quatre d’aquest article.

Quan més d’un contribuent declarant tinga dret a l’aplicació de les deduccions a les quals es refereix aquesta lletra a, el seu import respectiu es prorratejarà entre ells per parts iguals.
L’aplicació d’aquestes deduccions és amb la de les recollides en les lletres b, c i d d’aquest apartat u.»
2. El primer paràgraf de la lletra b de l’article 4.u queda redactat d’aquesta manera:
«b) Per naixement o adopció múltiples, durant el període impositiu, a conseqüència de part múltiple o de dues adopcions o més constituïdes en la mateixa data: 246 euros, sempre que els fills nascuts o adoptats complisquen, al seu torn, els altres requisits que donen dret a l’aplicació del corresponent mínim per descendents establit per la normativa estatal reguladora de l’impost, i que la suma de la base liquidable general i de la base liquidable de l’estalvi del contribuent no siga superior als límits establits en el paràgraf primer de l’apartat quatre d’aquest article.»

3. La lletra c de l’article 4.u queda redactada d’aquesta manera:
«c) Per naixement o adopció, durant el període impositiu, d’un fill amb discapacitat física o sensorial, amb un grau de discapacitat igual o superior al 65 %, o psíquica, amb un grau de discapacitat igual o superior al 33 %, sempre que aquest complisca, al seu torn, els altres requisits que donen dret a l’aplicació del corresponent mínim per descendents establit per la normativa estatal reguladora de l’impost, i que la suma de la base liquidable general i de la base liquidable de l’estalvi del contribuent no siga superior als límits establits en el paràgraf primer de l’apartat quatre d’aquest article, la quantitat que procedisca d’entre les següents:
– 246 euros, quan siga l’únic fill que patisca aquesta discapacitat.

– 303 euros, quan el fill que patisca aquesta discapacitat tinga, almenys, un germà amb discapacitat física o sensorial, amb un grau de discapacitat igual o superior al 65 %, o psíquica, amb un grau de discapacitat igual o superior al 33 %.
Quan tots dos progenitors o adoptants tinguen dret a l’aplicació d’aquesta deducció, el seu import es prorratejarà entre ells per parts iguals.
L’aplicació d’aquesta deducció és amb la de les recollides en les lletres a), b) i d) d’aquest apartat u.»
4. La lletra d de l’article 4.u queda redactada d’aquesta manera:
«d) Per tenir, en la data de la meritació de l’impost, la condició de família nombrosa o monoparental, sempre que la suma de la base liquidable general i de la base liquidable de l’estalvi del contribuent no siga superior als límits establits en el paràgraf primer de l’apartat quatre d’aquest article, quan siga membre d’una família nombrosa o monoparental de categoria general, o, en el paràgraf segon del mencionat apartat quatre, si ho és d’una de categoria especial, la quantitat que escaiga entre les següents:
– 330 euros, quan es tracte de família nombrosa o monoparental de categoria general.
– 660 euros, quan es tracte de família nombrosa o monoparental de categoria especial.
Les condicions necessàries per a la consideració de família nombrosa i la seua classificació per categories es determinaran conforme amb el que s’estableix en la Llei 40/2003, de 18 de novembre, de protecció a les famílies nombroses. En el cas de les famílies monoparentals es farà d’acord amb el que estableix el Decret 19/2018, de 9 de març, del Consell, pel qual es regula el reconeixement de la condició de família monoparental a la Comunitat Valenciana. Aquesta deducció es practicarà pel contribuent amb qui convisquen els restants membres de la família que originen el dret a la deducció. Quan més d’un contribuent declarant de l’impost tinga dret a l’aplicació d’aquesta deducció, el seu import es prorratejarà entre ells per parts iguals.
L’aplicació d’aquesta deducció és compatible amb la de les que es recullen en les lletres a, b i c d’aquest apartat u».
5. El primer paràgraf de la lletra e de l’article 4.u queda redactat d’aquesta manera:
«e) Per les quantitats destinades, durant el període impositiu, a la custòdia no ocasional en guarderies i centres de primer cicle d’educació infantil, de fills o acollits en la modalitat d’acolliment permanent, menors de 3 anys: el 15 % de les quantitats satisfetes, amb un límit de 297 euros per cada fill menor de 3 anys inscrit en aquestes guarderies o centres d’Educació Infantil.»
6. El primer paràgraf de la lletra f de l’article 4.u queda redactat d’aquesta manera:
«f) Per conciliació del treball amb la vida familiar: 460 euros per cada fill o menor acollit en la modalitat d’acolliment permanent, major de tres anys i menor de cinc anys.»
7. El primer paràgraf de la lletra g de l’article 4.u queda redactat d’aquesta manera:
«g) Per a contribuents amb discapacitat, amb un grau de discapacitat igual o superior al 33 %, d’edat igual o superior a 65 anys, sempre que la suma de la base liquidable general i de la base liquidable de l’estalvi del contribuent no siga superior als límits establits en el paràgraf primer de l’apartat quatre d’aquest article: 197 euros per cada contribuent.»
8. El primer paràgraf de la lletra h de l’article 4.u queda redactat d’aquesta manera:
«h) Per ascendents majors de 75 anys, i per ascendents majors de 65 anys que tinguen discapacitat física o sensorial, amb un grau de discapacitat igual o superior al 65 %, o que tinguen una discapacitat psíquica, amb un grau de discapacitat igual o superior al 33 %, quan, en tots dos casos, convisquen amb el contribuent i no tinguen rendes anuals, excloses les exemptes, superiors a 8.000 euros: 197 euros per cada ascendent en línia directa per consanguinitat, afinitat o adopció, sempre que la suma de la base liquidable general i de la base liquidable de l’estalvi no siga superior als límits establits en el paràgraf primer de l’apartat quatre d’aquest article.»
9. La lletra i de l’article 4.u queda redactada d’aquesta manera:
«i) Per contractar de manera indefinida a persones afiliades en el Sistema Especial d’Empleats de Llar del Règim General de la Seguretat Social per a la cura de persones: el 50 % de les quotes satisfetes per les cotitzacions efectuades durant el període impositiu pels mesos en l’últim dia dels quals es complisquen els següents requisits:
a) Que el contribuent tinga al seu càrrec:
– una o diverses persones d’edat menor de 5 anys nascudes, adoptades o acolliments que complisquen els requisits de convivència i renda que donen dret a l’aplicació del mínim per descendents establit en la normativa estatal reguladora de l’impost.
– una o diverses persones ascendents en línia directa, per consanguinitat, afinitat o adopció, majors de 75 anys, o de 65 anys si tenen la consideració de persones amb discapacitat física, orgànica o sensorial amb un grau igual o superior al 65 %; o amb discapacitat cognitiva, psicosocial, intel·lectual o del desenvolupament amb un grau igual o superior al 33 % i complisquen els requisits de convivència i renda que donen dret a l’aplicació del mínim per ascendents establit en la normativa estatal reguladora de l’impost.
b) Que els contribuents desenvolupen activitats per compte propi o alié per les quals perceben rendiments del treball o d’activitats econòmiques.
La suma de la base liquidable general i de la base liquidable de l’estalvi del contribuent no haurà de ser superior als límits establits en el paràgraf primer de l’apartat quatre d’aquest article.
El límit de la deducció serà de 660 euros en cas que el contribuent tinga al seu càrrec un menor, i de 1.100 euros en el cas que siguen dos menors o més o es tracte de famílies monoparentals, d’acord amb el que estableix el Decret 19/2018, de 9 de març, del Consell, pel qual es regula el reconeixement de la condició de família monoparental a la Comunitat Valenciana.
Quan el contribuent tinga al seu càrrec un ascendent el límit serà de 330 euros, que augmentarà a 550 euros en el cas que en siguen dos o més.
Quan dos contribuents tinguen dret a l’aplicació d’aquesta deducció, el límit es prorratejarà entre ells per parts iguals.
Aquesta deducció és incompatible amb les establides en les lletres e, f i h d’aquest apartat.»
10. La lletra j de l’article 4.u tindrà la següent redacció:
«j) Per obtenció de rendes derivades d’arrendaments d’habitatge, la renda del qual no supere el preu de referència dels lloguers privats de la Comunitat Valenciana: el 5 % dels rendiments íntegres en el període impositiu, sempre que es complisquen els requisits següents:
1) El rendiment íntegre derive de contractes d’arrendament d’habitatge, de conformitat amb la legislació d’arrendaments urbans, iniciats durant el període impositiu.
2) En el cas que l’habitatge haguera estat arrendat amb anterioritat per una duració inferior a tres anys, la persona inquilina no coincidisca amb l’establida en el contracte anterior.
3) La renda mensual pactada no supere el preu de referència dels lloguers privats de la Comunitat Valenciana.
4) S’haja constituït abans de la finalització del període impositiu el depòsit de la fiança a la qual es refereix la legislació d’arrendaments urbans, a favor de la Generalitat.
La base màxima anual d’aquesta deducció s’estableix en 3.300 euros.»
11. La lletra k de l’article 4.u quedarà redactada així:
«k) Per quantitats destinades a la primera adquisició del seu habitatge habitual per contribuents d’edat igual o inferior a 35 anys a la data de meritació de l’impost: el 5 % de les quantitats satisfetes durant el període impositiu per la primera adquisició d’habitatge que constituïsca o constituirà la residència habitual del contribuent, llevat de la part corresponent a interessos. A aquest efecte, cal ajustar-se al concepte d’habitatge habitual i d’adquisició d’aquest recollit en la normativa estatal reguladora de l’impost.

La suma de la base liquidable general i de la base liquidable de l’estalvi del contribuent no haurà de ser superior als límits establits en el paràgraf primer de l’apartat quatre d’aquest article.
L’aplicació d’aquesta deducció és amb la de les recollides en les lletres j) i l) d’aquest apartat u.»
12. La lletra l de l’article 4.u tindrà la següent redacció:
«l) Per quantitats destinades a l’adquisició d’habitatge habitual per persones amb discapacitat física o sensorial, amb un grau de discapacitat igual o superior al 65 %, o psíquica, amb un grau de discapacitat igual o superior al 33 %: el 5 % de les quantitats satisfetes, durant el període impositiu, per l’adquisició de l’habitatge que constituïsca o haja de constituir la residència habitual del contribuent, llevat de la part corresponent a interessos. A aquest efecte, s’estarà al concepte d’habitatge habitual i d’adquisició de la mateixa recollits en la normativa estatal reguladora de l’impost.

La suma de la base liquidable general i de la base liquidable de l’estalvi del contribuent no haurà de ser superior als límits establits en el paràgraf primer de l’apartat quatre d’aquest article.
L’aplicació d’aquesta deducció és amb la de les recollides en les lletres j) i k) d’aquest apartat u.»
13. La lletra m de l’article 4.u queda redactat d’aquesta manera:
«m) Per quantitats destinades a l’adquisició o rehabilitació d’habitatge habitual, procedents d’ajudes públiques, la quantitat que siga escaient d’entre les següents:
– 112 euros per cada contribuent, sempre que aquest haja efectivament destinat, durant el període impositiu, a l’adquisició o rehabilitació de l’habitatge que constituïsca o constituirà la seua residència habitual, quantitats procedents d’una subvenció a tal fi concedida per la Generalitat, amb càrrec al seu propi pressupost o al de l’Estat. En el cas que, per aplicació de les regles d’imputació temporal d’ingressos de la normativa estatal reguladora de l’impost, aquestes ajudes s’imputen com a ingrés pel contribuent en diversos exercicis, l’import de la deducció es prorratejarà entre els exercicis en què es produïsca tal imputació.

– La quantitat que resulte d’aplicar el tipus mitjà de gravamen general autonòmic sobre la quantia de l’ajuda pública, sempre que el contribuent haja destinat efectivament, durant el període impositiu, a l’adquisició o rehabilitació de l’habitatge que constituïsca o haja de constituir la seua residència habitual, les quantitats procedents de l’ajuda pública a tal fi concedida per la Generalitat, amb càrrec al seu propi pressupost o al de l’Estat, en l’àmbit de la rehabilitació edificatòria i regeneració i renovació urbana en aquells barris o conjunts d’edificis i habitatges que requereixen la demolició i substitució dels seus edificis, la reurbanització dels seus espais lliures o la revisió dels seus equipaments i dotacions, inclòs, si és el cas, el reallotjament temporal dels residents. A aquest efecte, cal ajustar-se al concepte d’habitatge habitual i d’adquisició i rehabilitació d’aquest recollit en la normativa estatal reguladora de l’impost.
En cap cas podran ser beneficiaris d’aquesta deducció els contribuents que s’hagueren aplicat per aquestes quantitats procedents d’ajudes públiques alguna de les deduccions contemplades en les lletres k i l d’aquest mateix apartat.»
14. La lletra n de l’article 4.u queda redactat d’aquesta manera:
«n) Per arrendament de l’habitatge habitual, sobre les quantitats satisfetes en el període impositiu:
– El 20 %, amb el límit de 800 euros.
– El 25 %, amb el límit de 950 euros, si l’arrendatari compleix una de les següents condicions, o del 30 %, amb el límit de 1.100 euros, si reuneix dos o més:
• Tindre una edat igual o inferior a 35 anys.
• Tindre reconegut un grau de discapacitat física o sensorial igual o superior al 65 %, o psíquica, superior al 33 %.
• Tindre la consideració de víctima de violència de gènere segons el que es disposa en la Llei 7/2012, de 23 de novembre, de la Generalitat, integral contra la violència sobre la dona en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.
Seran requisits per al gaudi d’aquesta deducció els següents:
1r. Que es tracte de l’arrendament de l’habitatge habitual del contribuent, ocupat efectivament per aquest, sempre que la data del contracte siga posterior al 23 d’abril de 1998 i la seua duració siga igual o superior a un any. A aquest efecte, s’estarà al concepte d’habitatge habitual recollit en la normativa estatal reguladora de l’impost.
2n.. Que, durant almenys la meitat del període impositiu, ni el contribuent ni cap dels membres de la seua unitat familiar siguen titulars, de manera individual o conjuntament, de la totalitat del ple domini o d’un dret real d’ús o gaudi constituït sobre un altre habitatge distant a menys de 50 quilòmetres de l’habitatge arrendat, llevat que existisca una resolució administrativa o judicial que els impedisca el seu ús com a residència.
En el cas de tractar-se d’una dona víctima de violència de gènere, a l’efecte de l’aplicació d’aquesta deducció, es considerarà que no forma part de la unitat familiar el cònjuge agressor no separat legalment. Tampoc computarà l’immoble que la contribuent compartia amb la persona agressora com a residència habitual.
3r. Que el contribuent no tinga dret pel mateix període impositiu a cap deducció per inversió en habitatge habitual.
4t. Que la suma de la base liquidable general i de la base liquidable de l’estalvi no siga superior als límits establits en el paràgraf primer de l’apartat quatre d’aquest article.
Aquesta deducció resulta compatible amb la recollida en la lletra ñ d’aquest apartat.
El límit d’aquesta deducció es prorratejarà pel nombre de dies en què romanga vigent l’arrendament dins del període impositiu i en què es complisquen les circumstàncies personals requerides per a l’aplicació dels diferents percentatges de deducció i, a més, quan dues o més contribuents declarants de l’impost tinguen dret a l’aplicació d’aquesta deducció per un mateix habitatge, el límit es prorratejarà entre ells per parts iguals.»
15. El primer paràgraf de la lletra ñ de l’article 4.u queda redactat d’aquesta manera:
«ñ) Per l’arrendament d’un habitatge, a conseqüència de la realització d’una activitat, per compte propi o alié, en municipi diferent d’aquell en el qual el contribuent residia amb anterioritat: el 10 % de les quantitats satisfetes en el període impositiu, amb el límit de 224 euros.»

16. El primer paràgraf de la lletra v de l’article 4.u queda redactat d’aquesta manera:
«v) Per quantitats destinades a l’adquisició de material escolar: 110 euros per cada fill o menor acollit en la modalitat d’acolliment permanent que, a la data de la meritació de l’impost, es trobe escolaritzat en educació primària, educació secundària obligatòria o en unitats d’educació especial en un centre públic o privat concertat.»
17. El penúltim paràgraf de la lletra w de l’article 4.u queda redactat d’aquesta manera:
«La base màxima anual d’aquesta deducció serà de 5.500 euros.»
18. La lletra x de l’article 4.u queda redactada d’aquesta manera:
«x) Deducció per quantitats destinades a abonaments culturals
Els contribuents amb rendes inferiors a 50.000 € podran deduir-se el 21 % de les quantitats satisfetes per l’adquisició d’abonaments culturals d’empreses o institucions adherides al conveni específic subscrit amb CulturArts Generalitat sobre l’Abonament Cultural Valencià. A aquest efecte, s’entendrà per renda del contribuent que adquirisca els abonaments culturals la suma de la seua base liquidable general i de la seua base liquidable de l’estalvi. La base màxima de la deducció a aquest efecte serà de 165 € per període impositiu.»
19. La lletra y de l’article 4.u queda redactada d’aquesta manera:
«y) El 10 % de les quantitats destinades pel contribuent durant el període impositiu a l’adquisició de vehicles nous pertanyents a les categories incloses en l’Ordre 5/2020, de 8 de juny, de la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, per la qual s’aproven les bases reguladores per a l’atorgament de subvencions per a l’adquisició o electrificació de bicicletes urbanes i vehicles elèctrics de mobilitat personal sempre que la suma de la seua base liquidable general i de la seua base liquidable de l’estalvi no siga superior als límits establits en el paràgraf primer de l’apartat quatre d’aquest article.
La base màxima de la deducció estarà constituïda per l’import màxim subvencionable per a cada tipus de vehicle, d’acord amb l’esmentada Ordre 5/2020, de 8 de juny, incrementat en un 10 %, del qual s’exclourà la part de l’adquisició finançada amb subvencions o ajudes públiques.
Per període impositiu cada contribuent podrà deduir-se les quantitats destinades a l’adquisició d’un únic vehicle.»
20. El primer paràgraf del punt 1 de la lletra z de l’article 4.u queda redactat d’aquesta manera:
«z) 1. Els contribuents podran deduir en la quota íntegra autonòmica, i amb límit de 6.600 euros, el 30 % de les quantitats invertides durant l’exercici en la subscripció i desemborsament d’accions o participacions socials a conseqüència d’acords de constitució o d’ampliació de capital de societats anònimes, de responsabilitat limitada i societats laborals o d’aportacions voluntàries o obligatòries efectuades pels socis a les societats cooperatives, sempre que es complisquen els següents requisits:»
21. El primer paràgraf del punt 2 de la lletra z de l’article 4.u queda redactat d’aquesta manera:
«2. La deducció regulada en el número 1 podrà incrementar-se en un 15 % addicional, amb límit de 9.900 euros, quan, a més de complir els requisits anteriors, les entitats receptores de fons complisquen alguna de les següents condicions:»
22. La lletra aa de l’article 4.u queda redactada d’aquesta manera:
«aa) Per residir habitualment en un municipi en risc de despoblament: 330 euros.
L’import anterior s’incrementarà en 132, 198 o 264 euros en el cas que el contribuent tinga dret a l’aplicació del mínim per descendents establit per la normativa estatal reguladora de l’impost per una, dues o tres o més persones, respectivament. L’aplicació d’aquests imports addicionals serà incompatible, per al mateix descendent o assimilat, amb les deduccions establides en les lletres a), b) i c) del present apartat. Quan dos o més contribuents tinguen dret a l’aplicació del mínim per descendents per una mateixa persona, aquests imports addicionals es prorratejaran entre ells per parts iguals.

A aquest efecte, cal ajustar-se al concepte de residència habitual recollit en la normativa estatal reguladora de l’impost.»

Article 5. Deducció per l’increment dels costos del finançament alié en la inversió de l’habitatge habitual
Se substitueix la redacció continguda en la lletra u de l’article 4.u de la llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i la resta de tributs cedits, que passa a ser la següent:
«o) Deducció per l’increment dels costos del finançament alié en la inversió de l’habitatge habitual.
Els contribuents que satisfacen sumes en concepte d’interessos derivats d’un préstec constituït per a l’adquisició o rehabilitació de l’habitatge que constituïsca o haja de constituir la seua residència habitual, o per a l’adequació d’aquesta per raó de discapacitat, podran deduir-se el 50 % de la diferència positiva entre les quantitats abonades durant el període impositiu i les satisfetes durant l’any anterior, sempre que no hagen aplicat la deducció estatal per inversió en habitatge habitual, amb el límit de 100 euros.

En el cas que el préstec haguera sigut constituït durant l’any natural anterior al període impositiu, els interessos satisfets durant aqueix any es restarien del resultat de prorratejar l’import dels interessos satisfets durant el període impositiu pel quocient derivat de dividir entre 360 el nombre de dies transcorreguts des de l’endemà de la data de la concessió del préstec i l’últim dia d’any de concessió, sense que puga resultar d’aquest càlcul un import superior als efectivament satisfets en aquest exercici.
La suma de la base liquidable general i de la base liquidable de l’estalvi del contribuent no haurà de ser superior als límits establits en el paràgraf primer de l’apartat quatre d’aquest article.
A l’efecte de la present deducció, cal ajustar-se als conceptes d’habitatge habitual i d’adquisició, rehabilitació i adequació per raó de discapacitat de l’habitatge habitual recollits en la normativa estatal reguladora de l’impost.»

Article 6. Deducció per despeses en tractaments de fertilitat
Es crea la lletra ab de l’article 4.u de la llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i la resta de tributs cedits, amb la següent redacció:
«Ab) Per les quantitats satisfetes en el període impositiu per dones amb una edat compresa entre 40 i 45 anys en tractaments de fertilitat realitzats en clíniques o centres autoritzats: 100 euros.
La suma de la base liquidable general i de la base liquidable de l’estalvi del contribuent no serà superior als límits establits en el paràgraf primer de l’apartat quatre d’aquest article.»

Article 7. Adequació del límit de renda de la lletra t de l’article 4.u de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i la resta de tributs cedits
Es modifica la lletra t de l’article 4.u de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i la resta de tributs cedits, que tindrà la següent redacció:
«t) Per contribuents amb dues o més descendents: el 10 % de l’import de la quota íntegra autonòmica, en tributació individual o conjunta, una vegada deduïdes d’aquesta les minoracions per a determinar la quota líquida autonòmica, exclosa la present deducció, a les quals es refereix la normativa estatal reguladora de l’impost.
Són requisits per a l’aplicació d’aquesta deducció els següents:
1) Que els descendents generen a favor del contribuent el dret a l’aplicació del corresponent mínim per descendents establit per la normativa estatal reguladora de l’impost.
2) Que la suma de les següents bases imposables no siga superior a 30.000 euros:
a) Les dels contribuents que tinguen dret, pels mateixos descendents, a l’aplicació del mínim per descendents.
b) Les dels descendents que donen dret al citat mínim.
c) Les de tots els membres de la unitat familiar que tributen conjuntament amb el contribuent i que no es troben inclosos en les dues lletres anteriors.»

Article 8. Actualització dels límits de renda regulats en els apartats quatre i cinc de l’article 4 de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i la resta de tributs cedits
Es modifiquen els apartats quatre i cinc de l’article 4 de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i la resta de tributs cedits, que tindran la següent redacció:
«Quatre. A l’efecte del que es disposa en els subapartats 1 i 2 del paràgraf primer de la lletra a), en el paràgraf primer de la lletra b), en el paràgraf primer de la lletra c), en el paràgraf primer de la lletra d), quan el contribuent pertanga a una família nombrosa o monoparental de categoria general; en el punt 2 del paràgraf segon de la lletra e), en el punt 3 del paràgraf segon de la lletra f), en el paràgraf primer de la lletra g), en el paràgraf primer de la lletra h), en el paràgraf sisé de la lletra i), en el segon paràgraf de les lletres k) i l), en el punt 4t del paràgraf segon de la lletra n), en el punt 3r del paràgraf segon de la lletra ñ), el quart paràgraf de la lletra u, en el punt 3 del paràgraf segon de la lletra v), en el paràgraf segon de la lletra w), en el paràgraf primer de la lletra y) i en el paràgraf segon de la lletra Ab de l’apartat un de l’article quart d’aquesta llei la suma de la base liquidable general i de la base liquidable de l’estalvi no podrà ser superior als 30.000 euros, en tributació individual, o a 47.000 euros, en tributació conjunta.
A l’efecte del que es disposa en el paràgraf primer de la lletra d de l’apartat un de l’article quart d’aquesta llei, quan el contribuent pertanga a una família nombrosa o monoparental de categoria especial, la suma de la base liquidable general i de la base liquidable de l’estalvi no podrà ser superior a 35.000 euros, en tributació individual, o a 58.000 euros, en tributació conjunta.
Cinc. 1. En els supòsits als quals es refereix el paràgraf primer de l’apartat quatre d’aquest article, els imports i límits de deducció s’aplicaran als contribuents la suma dels quals de la base liquidable general i de la base liquidable de l’estalvi siga inferior a 27.000 euros, en tributació individual, o inferior a 44.000 euros, en tributació conjunta.
Quan la suma de la base liquidable general i de la base liquidable de l’estalvi del contribuent estiga compresa entre 27.000 i 30.000 euros, en tributació individual, o entre 44.000 i 47.000 euros, en tributació conjunta, els imports i límits de deducció seran els següents:
a) En tributació individual, el resultat de multiplicar l’import o límit de deducció per un percentatge obtingut de l’aplicació de la següent fórmula: 100 × (1 – el coeficient resultant de dividir per 3.000 la diferència entre la suma de la base liquidable general i de l’estalvi del contribuent i 27.000).
b) En tributació conjunta, el resultat de multiplicar l’import o límit de deducció per un percentatge obtingut de l’aplicació de la següent fórmula: 100 × (1 – el coeficient resultant de dividir per 3.000 la diferència entre la suma de la base liquidable general i de l’estalvi del contribuent i 44.000).
2. En el supòsit al qual es refereix el paràgraf segon de l’apartat quatre d’aquest article, l’import de deducció s’aplicarà als contribuents la suma dels quals de la base liquidable general i de la base liquidable de l’estalvi siga inferior a 31.000 euros, en tributació individual, o inferior a 54.000 euros, en tributació conjunta.
Quan la suma de la base liquidable general i de la base liquidable de l’estalvi del contribuent estiga compresa entre 31.000 i 35.000 euros, en tributació individual, o entre 54.000 i 58.000 euros, en tributació conjunta, els imports i límits de deducció seran els següents:
a) En tributació individual, el resultat de multiplicar l’import o límit de deducció per un percentatge obtingut de l’aplicació de la següent fórmula: 100 × (1 – el coeficient resultant de dividir per 4.000 la diferència entre la suma de la base liquidable general i de l’estalvi del contribuent i 31.000).
b) En tributació conjunta, el resultat de multiplicar l’import o límit de deducció per un percentatge obtingut de l’aplicació de la següent fórmula: 100 × (1 – el coeficient resultant de dividir per 4.000 la diferència entre la suma de la base liquidable general i de l’estalvi del contribuent i 54.000).»

Article 9. Adequació dels límits de renda en alguns incentius de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats

Es modifiquen els números 2 i 5 de l’apartat quatre de l’article 13 de la Llei 13/1997, de 23 de desembre:
El número 2 de l’apartat quatre de l’article 13 quedarà redactat d’aquesta manera:
«2) En les adquisicions d’habitatges que hagen de constituir l’habitatge habitual d’una família nombrosa o monoparental, sempre que la suma de la base liquidable general i de la base liquidable de l’estalvi de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques del subjecte passiu no excedisca dels límits establits en l’apartat quatre d’article quatre d’aquesta llei en funció de la qualificació de família nombrosa i del règim de declaració emprat.»
El número 5 de l’apartat quatre de l’article 13 quedarà redactat d’aquesta manera:
«5) En l’adquisició d’habitatges que hagen de constituir l’habitatge habitual de dones víctimes de violència de gènere, per la part que aquests adquirisquen, sempre que la suma de la base liquidable general i de la base liquidable de l’estalvi de l’Impost sobre la renda de les persones físiques del subjecte passiu no excedisca els límits establits en el paràgraf primer de l’apartat quatre de l’article quatre d’aquesta llei. L’acreditació de la situació de violència de gènere es farà segons el que es disposa en Llei 7/2012, de 23 de novembre, de la Generalitat, integral contra la violència sobre la dona en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.»


DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA

Única. Deducció per quantitats invertides en instal·lacions d’autoconsum o de generació d’energia elèctrica o tèrmica a través de fonts renovables per als períodes impositius acabats fins al 31 de desembre de 2022
Amb efectes per als períodes impositius acabats fins al 31 de desembre de 2022, la lletra o de l’article 4.u de la Llei 13/1997, relativa a la deducció per quantitats invertides en instal·lacions d’autoconsum o de generació d’energia elèctrica o tèrmica a través de fonts renovables, té la següent redacció:
«o) Els contribuents podran deduir-se un 40 % de l’import de les quantitats invertides en instal·lacions realitzades en l’habitatge habitual del contribuent o en instal·lacions col·lectives de l’edifici on aquest figure, si estan destinades a alguna de les finalitats que s’indiquen a continuació:
a) Instal·lacions d’autoconsum elèctric, segons el que s’estableix en l’article 9.1 de la Llei 24/2013, de 16 de desembre, del sector elèctric i la normativa que la desplega.
b) Instal·lacions de producció d’energia tèrmica a partir de l’energia solar, de la biomassa o de l’energia geotèrmica per a generació d’aigua calenta sanitària, calefacció o climatització.
c) Instal·lacions de producció d’energia elèctrica a partir d’energia solar fotovoltaica o eòlica, per a electrificació d’habitatges aïllats de la xarxa elèctrica de distribució i la connexió de la qual a aquesta siga inviable des del punt de vista tècnic, mediambiental o econòmic.
No donaran dret a practicar aquesta deducció aquelles instal·lacions que siguen de caràcter obligatori en virtut de l’aplicació del Reial decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s’aprova el Codi tècnic de l’edificació (CTE).
Aquesta deducció podrà aplicar-se a les inversions realitzades en els habitatges que constituïsquen segones residències, sempre que aquests no es troben relacionades amb l’exercici d’una activitat econòmica, de conformitat amb la normativa estatal reguladora de l’impost, si bé en aquest supòsit el percentatge de deducció seria del 20 %.
A l’efecte d’aquesta deducció, s’haurà d’ajustar al concepte d’habitatge contingut en la normativa autonòmica reguladora de l’habitatge.

Els habitatges hauran d’estar situats en el territori de la Comunitat Valenciana.
Les actuacions objecte de deducció hauran de ser realitzades per empreses instal·ladores que complisquen els requisits establits reglamentàriament.
La base d’aquesta deducció estarà constituïda per les quantitats efectivament satisfetes en l’exercici pel contribuent, mitjançant els mitjans de pagament relacionats en la disposició addicional setzena d’aquesta llei. En el cas de pagaments provinents de finançament obtingut d’entitat bancària o financera, es considerarà que forma part de la base de deducció l’amortització de capital de cada exercici, amb excepció dels interessos.
La base màxima anual d’aquesta deducció s’estableix en 8.800 euros. La base indicada tindrà igualment la consideració de límit màxim d’inversió deduïble per a cada habitatge i exercici. La part de la inversió secundada, si s’escau, amb subvencions públiques no donarà dret a deducció.
Les quantitats corresponents al període impositiu no deduïdes podran aplicar-se en les liquidacions dels períodes impositius que concloguen en els quatre anys immediats i successius.
En el cas de conjunts d’habitatges en règim de propietat horitzontal en els quals es duguen a terme aquestes instal·lacions de forma compartida, sempre que tinguen cobertura legal, aquesta deducció podrà ser aplicada per cadascun dels propietaris individualment segons el coeficient de participació que els corresponga, sempre que complisquen la resta de requisits establits.
Per a aplicar la deducció s’hauran de conservar els justificants de despesa i de pagament, els quals hauran de complir el que es disposa en la seua normativa aplicable.
La deducció establida en aquest apartat requereix el reconeixement previ de l’administració autonòmica. A tals efectes, l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE) expedirà la certificació acreditativa corresponent.
L’IVACE determinarà la tipologia, requisits tècnics, costos de referència màxims i la resta de característiques dels equips i instal·lacions a les quals els resulte aplicable la deducció establida en aquest apartat. L’IVACE podrà dur a terme les actuacions de control i comprovació tècnica sobre els equips instal·lats que considere oportunes.»



DISPOSICIONS FINALS

Primera. Deducció per quantitats invertides en instal·lacions d’autoconsum o de generació d’energia elèctrica o tèrmica a través de fonts renovables per als períodes impositius acabats a partir de l’1 de gener de 2023
Amb efectes per als períodes impositius acabats a partir de l’1 de gener de 2023 es modifica la lletra o de l’article 4.u de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i la resta de tributs cedits, que queda redactada d’aquesta manera:
«o) Els contribuents podran deduir-se un 40 % de l’import de les quantitats invertides en instal·lacions realitzades en l’habitatge habitual del contribuent o en instal·lacions col·lectives de l’edifici on aquest figure, si estan destinades a alguna de les finalitats que s’indiquen a continuació:
a) Instal·lacions d’autoconsum elèctric connectades a la xarxa de transport o distribució d’energia elèctrica en qualsevol de les modalitats contemplades en l’article 9.1 de la Llei 24/2013, de 16 de desembre, del sector elèctric i la normativa que la desplega, que hagen sigut inscrites en el Registre administratiu d’autoconsum de la Comunitat Valenciana.

b) Instal·lacions de producció d’energia elèctrica a partir d’energia solar fotovoltaica o eòlica, per a electrificació d’habitatges aïllats de la xarxa elèctrica de distribució, que compten amb el certificat d’instal·lacions elèctriques de baixa tensió diligenciat per l’organisme competent.
c) Instal·lacions de producció d’energia tèrmica a partir de l’energia solar, de la biomassa o de l’energia geotèrmica per a generació d’aigua calenta sanitària, calefacció o climatització. Quan siga preceptiu, hauran d’haver sigut donades d’alta en el registre del certificat de la instal·lació gestionat per l’òrgan competent de la Comunitat Valenciana.
No donaran dret a practicar aquesta deducció aquelles instal·lacions que siguen de caràcter obligatori en virtut de l’aplicació del Reial decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s’aprova el Codi tècnic de l’edificació (CTE).
Aquesta deducció podrà aplicar-se a les inversions realitzades en els habitatges que constituïsquen segones residències, sempre que aquests no es troben relacionades amb l’exercici d’una activitat econòmica, de conformitat amb la normativa estatal reguladora de l’impost, si bé en aquest supòsit el percentatge de deducció serà del 20 %.
A l’efecte de l’aplicació d’aquesta deducció, cal ajustar-se al concepte d’habitatge contingut en la normativa autonòmica reguladora de l’habitatge.
Els habitatges hauran d’estar situats en el territori de la Comunitat Valenciana.
La base d’aquesta deducció estarà constituïda per les quantitats efectivament satisfetes en l’exercici pel contribuent, mitjançant els mitjans de pagament relacionats en la disposició addicional setzena d’aquesta llei.
La base màxima anual d’aquesta deducció s’estableix en 8.800 euros per habitatge i exercici. La part de la inversió secundada, si s’escau, amb subvencions públiques no donarà dret a deducció.
Les quantitats corresponents al període impositiu no deduïdes per insuficiència de quota íntegra podran aplicar-se en les liquidacions dels períodes impositius que concloguen en els quatre anys immediats i successius.
En el cas de conjunts d’habitatges en règim de propietat horitzontal en les quals es duguen a terme aquestes instal·lacions de forma compartida, sempre que tinguen cobertura legal, aquesta deducció podrà ser aplicada per cadascun dels contribuents individualment segons el coeficient de participació que corresponga a l’habitatge, sempre que complisquen la resta de requisits establits.
Per a aplicar la deducció s’hauran de conservar els justificants de despesa i de pagament, els quals hauran de complir el que es disposa en la seua normativa aplicable.»

Segona. Modificació de la Llei 6/2014, de 25 de juliol, de prevenció, qualitat i control ambiental d’activitats a la Comunitat Valenciana

Es modifica la disposició addicional novena de la Llei 6/2014, de 25 de juliol, de prevenció, qualitat i control ambiental d’activitats a la Comunitat Valenciana que queda redactada de la següent manera:
«Disposició addicional novena. Implantació d’energies renovables en activitats que disposen d’instrument d’intervenció administrativa ambiental
Per a aquelles activitats que disposen d’autorització ambiental integrada o llicència ambiental a què es refereix aquesta llei, tindrà la consideració de modificació no substancial, a l’efecte d’aquesta, la construcció d’instal·lacions per a l’aprofitament de la radiació solar de qualsevol potència instal·lada i extensió, així com de l’energia cinètica de l’aire de fins a un màxim de 3 MW de potència instal·lada, sempre que aquestes instal·lacions se situen en l’emplaçament en el qual es desenvolupen les referides activitats.
Els projectes de producció de gasos combustibles mitjançant processos d’electròlisi que permeten a l’operador substituir o reduir el consum de fonts d’energia no renovables tindran la consideració de modificació no substancial dels instruments d’intervenció administrativa ambiental establits en aquesta llei, sempre que aquestes instal·lacions se situen en l’emplaçament en el qual es desenvolupen les referides activitats i el gas produït siga consumit en el mateix emplaçament. Fora d’aquests supòsits, aquests projectes podran ser objecte d’avaluació ambiental d’acord amb el que es disposa en la normativa bàsica estatal.


Tercera. Modificació del text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat pel Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell
S’afig la lletra f) a l’apartat 4 de l’article 105 del text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat pel Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell, amb la següent redacció:

«Article 105. Tècniques per a la dotació del patrimoni públic de sòl. Gestió del patrimoni públic de sòl
4. (…)
(…)
f) Mitjançant alienació directa a organismes públics, societats, entitats o empreses de capital íntegrament públic, o a altres administracions públiques, sempre que la destinació d’aquesta transmissió siga la gestió i promoció de sòl en actuacions d’iniciativa pública, o qualsevol altra de les actuacions contemplades en l’apartat 1 d’aquest article.

(…)»
Quarta. Entrada en vigor
Aquest decret llei entra en vigor l’endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana

València, 24 d’octubre de 2022

El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER

El conseller d’Hisenda i Model Econòmic,
ARCADI ESPAÑA GARCÍA

La consellera de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat,
REBECA MARIOLA TORRÓ SOLER

La consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural,
Emergència Climàtica i Transició Ecològica,
MIREIA MOLLÀ HERRERA


linea
Mapa web