Ficha disposicion pc

LLEI 5/2022, de 29 de novembre, de la Generalitat, de Residus i Sòls contaminats per al foment de l'economia circular a la Comunitat Valenciana. [2022/11439]

(DOGV núm. 9482 de 01.12.2022) Ref. Base de dades 010815/2022

• Anàlisi jurídica

  Texto

  Texto	Texto
  Data d'entrada en vigor: 22.12.2022
  Aquesta disposició afecta:
  	Deroga: LLEI 10/2000, de 12 de desembre, de Residus de la Comunitat Valenciana. [2000/10177]
  	Modifica: DECRET LLEI 1/2022, de 22 d'abril, del Consell, de mesures urgents en resposta a l'emergència energètica i econòmica originada a la Comunitat Valenciana per la guerra a Ucraïna. [2022/3502] DECRET LLEI 14/2020, de 7 d'agost, del Consell, de mesures per a accelerar la implantació d'instal·lacions per a l'aprofitament de les energies renovables per l'emergència climàtica i la necessitat de la urgent reactivació econòmica. [2020/6812] DECRET LEGISLATIU 1/2021, de 18 de juny, del Consell d'aprovació del text refòs de la Llei d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge. [2021/7508] LLEI 21/2017, de 28 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d'organització de la Generalitat. [2017/12191]
  Aquesta disposició està afectada per:
  	Afectada per: Presidència de la Generalitat. RESOLUCIÓ de 7 de juny de 2023, de la Direcció General de Relacions amb la Unió Europea i l'Estat, per la qual es publica l'acord de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració general de l'Estat-Generalitat, en relació amb la Llei 5/2022, de 29 de novembre, de la Generalitat, de residus i sòls contaminats per al foment de l'economia circular en la Comunitat Valenciana. [2023/6717]
  	Modificada per: LLEI 8/2022, de 29 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d'organització de la Generalitat [2022/12993] LLEI 7/2023, de 26 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d'organització de la Generalitat. [2023/13136]

• Anàlisi documental

  Texto

  Texto	Texto
  Origen de disposició: Presidència de la Generalitat
  Grup temàtic: Legislació
  Matèries: Residus Medi ambient
  Descriptors:
  	Temàtics: gestió de residus, política de medi ambient, reciclatge de residus , monografies

LLEI 5/2022, de 29 de novembre, de la Generalitat, de Residus i Sòls contaminats per al foment de l'economia circular a la Comunitat Valenciana. [2022/11439]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans i totes les ciutadanes que Les Corts han aprovat i jo, d’acord amb el que establixen la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, en nom del rei, promulgue la Llei següent:


Índex
Preàmbul
TÍTOL I. DISPOSICIONS I PRINCIPIS GENERALS, COMPETÈNCIES I FINANÇAMENT
CAPÍTOL I. Disposicions generals
Article 1. Objecte, finalitat i objectius
Article 2. Definicions
Article 3. Àmbit d’aplicació
Article 4. Subproductes
Article 5. Fi de la condició de residu
CAPÍTOL II. Principis de la política de residus i competències administratives
Article 6. Principis de la política de residus
Article 7. Competències i òrgans competents

TÍTOL II. ORGANITZACIÓ I RECURSOS
CAPÍTOL I. Agència Valenciana de Residus i Economia Circular
Article 8. Naturalesa jurídica
Article 9. Objecte
Article 10. Personalitat i adscripció
Article 11. Funcions
Article 12. Òrgans de l’Agència
Article 13. La Presidència
Article 14. El Consell de Direcció
Article 15. La Vicepresidència
Article 16. El director o directora i el secretari o secretària general tècnica
Article 17. El Consell de participació en matèria de residus i economia circular
Article 18. Oficina de prevenció de residus
Article 19. Estructura i personal
Article 20. Règim patrimonial
Article 21. Règim economicofinancer


CAPÍTOL II. Recursos econòmics
Article 22. Recursos econòmics
Article 23. Fons Ambiental de Política de Residus i Economia circular de la Comunitat Valenciana

TÍTOL III. INSTRUMENTS DE LA POLÍTICA DE RESIDUS

Article 24. Programes de prevenció
Article 25. Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana (PIRCV)
Article 26. Plans zonals de residus
Article 27. Plans locals de recollida de residus domèstics i municipals
Article 28. Projectes de gestió de residus dels consorcis de residus i entitats locals competents de la valorització i eliminació de residus i gestió d’ecoparcs a la Comunitat Valenciana
Article 29. Mesures i instruments econòmics
Article 30. Mesures d’educació ambiental

TÍTOL IV. PREVENCIÓ DE RESIDUS
Article 31. Objectius de la prevenció de residus
Article 32. Mesures de prevenció
Article 33. Reducció dels residus alimentaris
Article 34. Contractació pública sostenible per a la reducció de residus i l’economia circular
Article 35. Film no envàs i embalatges no reutilitzables i difícilment o no reciclables
Article 36. Foment de la durabilitat dels productes
Article 37. Envasos reutilitzables de begudes

TÍTOL V. GESTIÓ DE RESIDUS
CAPÍTOL I. Obligacions en la gestió dels residus
Article 38. Obligacions del productor inicial o un altre posseïdor relatives a la gestió dels seus residus
Article 39. Obligacions del productor inicial o un altre posseïdor relatives a l’emmagatzematge, barreja, envasament i etiquetatge de residus
Article 40. Obligacions dels gestors dels residus
CAPÍTOL II. Mesures i objectius en la gestió de residus
Article 41. Preparació per a la reutilització, reciclatge i valorització de residus
Article 42. Recollida separada de residus per a la seua valorització
Article 43. Sistemes complementaris de recollida selectiva als actuals sistemes col·lectius de responsabilitat ampliada del productor d’envasos lleugers
Article 44. Dotació de contenidors a la Comunitat Valenciana
Article 45. Noves recollides selectives en origen
Article 46. Objectius de preparació per a la reutilització, reciclatge i valorització
Article 47. Eliminació de residus
Article 48. Objectius de reducció del depòsit en abocador per als residus municipals
Article 49. Sistema de control i traçabilitat dels residus municipals destinats a abocador
Article 50. Dels vehicles de recollida, transport i transferència de residus
CAPÍTOL III. Mesures de gestió per a residus específics
Article 51. Bioresidus
Article 52. Olis usats
Article 53. Residus de construcció, demolició i desmuntatge
Article 54. Residus d’aparells elèctrics i electrònics
Article 55. Residus de vehicles al final de la seua vida útil
Article 56. Residus tèxtils
Article 57. Residus sòlids al medi marí
CAPÍTOL IV. Sobre trasllat de residus
Article 58. Trasllat de residus
CAPÍTOL V. Informació
Article 59. Obligacions d’informació
Article 60. Facultats de l’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular per a l’obtenció d’informació relativa a la responsabilitat ampliada del productor
CAPÍTOL VI. Règim d’autorització i comunicació de les activitats de producció i gestió de residus
Article 61. Règim d’autorització i comunicació de les activitats de producció i gestió de residus
Article 62. Creació del Registre General de Gestors Autoritzats de Residus de la Comunitat Valenciana
Article 63. Creació del Registre de Productors de Residus de la Comunitat Valenciana

TÍTOL VI. SÒLS CONTAMINATS
Article 64. Del règim dels sòls contaminats
Article 65. Llista de prioritats d’actuació en matèria de descontaminació de sòls

TÍTOL VII. RESPONSABILITAT, VIGILÀNCIA, INSPECCIÓ I CONTROL
Article 66. Responsabilitat, vigilància, inspecció i control
Article 67. Règim sancionador

Disposicions addicionals
Disposicions transitòries
Disposicions derogatòries
Disposicions finals

Annexos

PREÀMBUL

I

Al llarg dels últims anys s’ha fet palesa la creixent preocupació científica, social i institucional, a tots els nivells de govern, pels impactes negatius que l’actual model de producció i consum prevalent en les societats industrialitzades està tenint tant sobre el funcionament del clima com sobre l’estructura i el funcionament dels ecosistemes terrestres, aquàtics i marins, tant a escala local com global.

En aquesta línia, des de les instàncies científiques i tecnològiques, la societat civil i les institucions s’ha advocat per una transformació del model econòmic que evite el malbaratament de materials, incremente l’eficiència en l’ús dels recursos i la energia, transite cap a l’ús generalitzat de fonts d’energia renovables, protegisca el medi ambient, restaure la biodiversitat i els serveis ecosistèmics de què es beneficia el conjunt de la societat i permeta una transició ecològica que reduïsca la vulnerabilitat social, econòmica i ambiental de les persones davant els efectes del canvi climàtic i previnga les seues causes. Tots aquests criteris conformen el nou paradigma de l’economia circular.

Resulta evident que, en la transició cap a un nou model econòmic basat en els criteris de l’economia circular, la prevenció i la gestió correcta dels residus que desenvolupen en tota la seua extensió els principis de reducció, reutilització i reciclatge dels residus són elements claus per a aconseguir-ho.
A l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, d’acord amb l’article 50.6 de l’Estatut d’autonomia, correspon a la Generalitat, en el marc de la legislació bàsica de l’Estat, el desenvolupament legislatiu i l’execució en matèria de protecció del medi ambient, sense perjudici de les facultats de la Generalitat per a establir normes addicionals de protecció. Aquesta competència inclou, en tot cas, la regulació de la prevenció de residus d’envasos i embalatges, des que es generen fins que passen a ser residus a la Comunitat Valenciana, la gestió eficaç, el trasllat i la disposició final. En aquestes matèries la Generalitat pot establir polítiques pròpies més exigents, i concretar i desenvolupar, a través d’una llei, aquelles previsions bàsiques que, en matèria de medi ambient, es tradueixen en l’habilitació legislativa a les Corts Valencianes per a dictar normes addicionals de protecció. En virtut d’aquest precepte estatutari es va aprovar la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de residus i sòls contaminats de la Comunitat Valenciana, mitjançant la qual s’estableix el marc regulador de la política autonòmica de residus i els seus instruments de planificació autonòmica en matèria de residus, com l’actualment vigent Decret 55/2019, de 5 d’abril, del Consell, pel qual s’aprova la revisió del Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana.
Així mateix, d’acord amb l’article 61.3.d, la Comunitat Valenciana, com a regió de la Unió Europea, sense perjudici de la legislació de l’Estat, té la competència exclusiva per al desenvolupament i l’execució de les normes i disposicions europees en l’àmbit de les seues competències.
Malgrat l’existència de les esmentades normes autonòmiques en matèria de residus, és significatiu el desenvolupament normatiu europeu i estatal en matèria de residus i economia circular des de l’aprovació de la Llei 10/2000, i la necessitat, per tant, d’adaptar la legislació autonòmica a la legislació bàsica estatal en matèria de residus i medi ambient, així com al desenvolupament dels principis i objectius de la legislació europea en matèria de residus, medi ambient i economia circular.

En l’àmbit europeu, té especial rellevància l’anomenada Directiva marc de residus, Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008, sobre els residus i per la qual es deroguen diverses directives. Aquesta norma estableix la política europea en matèria de residus, les mesures de prevenció i obligacions de reciclatge, la jerarquia en matèria de gestió de residus i els principis del sisé programa comunitari en matèria de medi ambient.
Així mateix, més recentment, les institucions europees van aprovar un conjunt de directives europees que conformen l’anomenat paquet legislatiu d’economia circular, mitjançant les quals es modifiquen diverses directives amb incidència rellevant en la política de residus, per a adaptar-les als objectius, requeriments, criteris, i principis estratègics de la Unió Europea en matèria d’economia circular:
– Directiva (UE) 2018/849 del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de maig de 2018, per la qual es modifiquen la Directiva 2000/53/CE relativa als vehicles al final de la seua vida útil, la Directiva 2006/66/CE relativa a les piles i acumuladors i als residus de piles i acumuladors i la Directiva 2012/19/UE sobre residus d’aparells elèctrics i electrònics.

– Directiva (UE) 2018/850 del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de maig de 2018, per la que es modifica la Directiva 1999/31/CE relativa a l’abocament de residus.
– Directiva (UE) 2018/851 del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de maig de 2018, per la que es modifica la Directiva 2008/98/CE sobre els residus.
– Directiva (UE) 2018/852 del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de maig de 2018, per la que es modifica la Directiva 94/62/CE relativa als envasos i residus d’envasos.
Així mateix, la Resolució del Parlament Europeu, de 13 de juny de 2018, sobre política de cohesió i economia circular, i la Resolució del Parlament Europeu, de 31 de maig de 2018, sobre l’aplicació de la directiva sobre disseny ecològic, són directrius clares sobre objectius d’economia circular que la Unió Europea marca als estats membre com a mesures urgents i necessàries per a la recuperació mediambiental i per a garantir un futur sostenible de la societat europea en el context de la lluita contra el canvi climàtic, el qual requereix polítiques globals i transversals urgents.
Posteriorment, i en la mateixa línia, les institucions de la Unió Europea van aprovar la Directiva (UE) 2019/904 del Parlament Europeu i del Consell, de 5 de juny de 2019, relativa a la reducció de l’impacte de determinats productes de plàstic en el medi ambient.
Des de l’entrada en vigor de la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de residus i sòls contaminats de la Comunitat Valenciana, també s’han succeït novetats normatives en l’ordenament jurídic espanyol. Destaquen, per la seua rellevància, la Llei 20/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, mitjançant la qual es transposa a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2008/98/CE i s’estableix la legislació estatal bàsica en aquestes matèries, i més recentment, el Reial decret 646/2020, de 7 de juliol, sobre l’eliminació de residus mitjançant dipòsit en abocador, que transposa la Directiva 2018/850. Així mateix, en 2016 el govern espanyol va aprovar el Pla estatal marc de residus 2016-2022, mitjançant el qual s’estableixen els objectius operatius de compliment de la Llei 20/2011 i s’estableix l’estructura dels plans autonòmics en matèria de residus i la contribució de les comunitats autònomes a l’assoliment dels objectius estatals en matèria de residus. Més recentment, en juny de 2020, el Consell de Ministres va aprovar la nova Estratègia espanyola sobre economia circular, Espanya Circular 2030. Finalment, l’aprovació de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, completa el marc normatiu bàsic pel que fa a la matèria que és objecte d’aquesta llei.

També cal esmentar els recents desenvolupaments legislatius autonòmics en aquesta matèria realitzats a les Illes Balears, amb la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, i a la Comunitat Foral de Navarra, amb la Llei 14/2018, de residus i la seua fiscalitat, de Navarra.
En aquest sentit, aquesta legislació autonòmica proporciona un referent de seguretat jurídica als preceptes regulats en aquesta llei, atès que la Llei 14/2018, de residus i la seua fiscalitat, de Navarra, va ser recorreguda, en part, pel Govern d’Espanya davant el Tribunal Constitucional. Actualment es disposa de la Sentència 100/2020, de 22 de juliol, de 2020, del Tribunal Constitucional, que dona la raó al Govern de Navarra en relació amb la norma aprovada. Sobre això, cal indicar que no es van recórrer per inconstitucionals, pel Govern d’Espanya, els mecanismes previstos en la llei navarra d’implantació de mesures complementàries en matèria de gestió d’envasos lleugers.
Tanmateix, no consta recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, per part del Govern d’Espanya, a la vista de la sentència del Tribunal Constitucional 100/2020, de 22 de juliol, en relació amb la llei de residus de Navarra esmentada. Sobretot en tot allò relatiu als objectius de reutilització d’envasos i sobre la possible implantació de sistemes addicionals i complementaris de recollides selectives d’envasos d’un sol ús respecte dels actuals sistemes col·lectius de responsabilitat ampliada del productor d’envasos lleugers (SCRAP).
Consten diverses sentències recents del Tribunal Suprem en relació amb la competència estatal en matèria de regulació de la responsabilitat ampliada del productor. Per tant, sobre això, es regula només la reducció necessària de rebuigs de residus a abocador de residus domèstics, competència clarament local i autonòmica a la Comunitat Valenciana, que cal assolir amb un nivell d’eficiència alta dels respectius SCRAP d’envasos lleugers, així com de protecció addicional del territori per a evitar l’abandonament d’aquests tipus de residus. Sobre aquest punt, es regula l’obligació d’implantació, com a mínim, d’un sistema de devolució i retorn per incentiu econòmic per a les ampolles de plàstic de begudes amb capacitat inferior a tres litres —principal flux d’envasos que es troben en el fem dispers—, sistema que no està regulat específicament en la normativa bàsica estatal. Aquesta llei aborda també les dotacions de contenerització i serveis ordinaris necessaris per tal que la Comunitat Valenciana puga fer una contribució adequada als objectius d’escala estatal de gestió d’aquests fluxos.

Finalment, cal indicar que totes les referències contingudes en aquesta llei a la responsabilitat ampliada del productor d’envasos lleugers o als sistemes integrats de gestió d’envasos lleugers, són d’aquells que operen a la Comunitat Valenciana relacionats amb envasos d’origen domèstic o comercial procedents de l’alimentació o la distribució alimentària. En cap cas, sobre sistemes relacionats amb els envasos de materials fitosanitaris.
Per tant, tenint en compte la necessitat de garantir un grau elevat de protecció del medi ambient i d’adaptació del nostre model econòmic al context de lluita contra el canvi climàtic per garantir un ús més racional i eficient dels recursos naturals i els ecosistemes, així com la necessitat d’adaptar el marc jurídic valencià per a complir la legislació i els objectius estratègics tant europeus com estatals en matèria de residus i economia circular, és oportú i necessari adoptar una nova legislació autonòmica en matèria de residus i economia circular que substituïsca la Llei 10/2000, actualment molt superada pel marc jurídic estatal i europeu vigent i la realitat socioeconòmica i ambiental, al temps que es garanteix la seguretat jurídica de tots els agents, públics i privats, implicats i es potencia l’eficàcia de les polítiques públiques en aquestes matèries.

En aquest context competencial i de necessitat s’insereix aquesta llei adreçada a fomentar l’economia circular a la Comunitat Valenciana i incorporar els criteris d’economia circular en matèria de política de residus, així com a impulsar la prevenció i la reducció de la generació de residus, la preparació dels residus per a la reutilització i el reciclatge, la reutilització i el reciclatge dels residus, amb particular atenció als residus domèstics i comercials, la competència de recollida i tractament dels quals recau fonamentalment en les administracions públiques locals, així com a la reutilització d’envasos i gestió dels seus residus. En aquest sentit, aquesta llei dedica una part majoritària de les seues disposicions a aspectes vinculats a la prevenció i la gestió adequada dels residus domèstics i comercials, així com dels residus d’envasos lleugers, especialment de begudes. Aquests fluxos de residus centren les metes quantificades per a mesurar l’assoliment dels objectius de prevenció i gestió en matèria de residus de les normatives i planificacions europees, estatals i autonòmiques.
Aquesta llei s’articula en set títols, vuit disposicions addicionals, tres disposicions transitòries, dues disposicions derogatòries, quatre disposicions finals i tres annexos.


II

En el títol I, capítol I, s’estableixen les disposicions generals per tal de delimitar l’objecte, la finalitat i els objectius de la llei. S’hi inclou un article de definicions per tal d’aclarir conceptes emprats en la norma, i s’especifica l’àmbit d’aplicació de la llei. Als efectes de la consideració, la tramitació, l’aprovació i altres aspectes rellevants en matèria de subproductes i de fi de la consideració de residu, s’adopta la legislació bàsica estatal en aquestes matèries.
En el capítol II s’estableixen els principis jurídics de la política de residus, en l’exercici de les competències autonòmiques en el marc de la normativa bàsica estatal en matèria ambiental i de residus i en aplicació dels principis de la política europea en matèria ambiental, de residus i d’economia circular establida per la normativa comunitària. Es detalla la jerarquia de residus i els principis d’autosuficiència i proximitat en la gestió de residus, i es regula el dret d’accés a la informació, la participació i l’accés a la justícia de la ciutadania en matèria de residus i l’aplicació del principi «qui contamina, paga».

També es delimiten les competències de les diverses administracions i autoritats competents autonòmiques i locals, i es dota de caràcter obligatori a les disposicions i objectius de la planificació autonòmica en aquestes matèries, com a contribució de la Comunitat Valenciana a l’assoliment dels objectius de la planificació estatal en matèria de residus i per a assolir un elevat grau de protecció ambiental en el territori valencià.


III

El títol II està organitzat en dos capítols. El capítol I estableix instruments organitzatius i de finançament necessaris per a garantir una implementació adequada de la política valenciana en matèria de residus i economia circular i, en concret, de les mesures establides en aquesta llei. Com a novetat, es crea l’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular com a entitat de dret públic, integrada en el sector públic administratiu de la Generalitat de les previstes en l’article 3.1.c i 155.1 i 4 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, facultada per a exercir potestats administratives i per a realitzar activitats tècniques, prestacionals i de foment en matèria de residus. Se’n detalla l’objecte, l’adscripció i les funcions, com també l’estructura interna, que inclou els òrgans de govern i direcció, el Consell de Participació i una oficina de prevenció de residus, l’objectiu de la qual és impulsar mesures de prevenció sobre la base de la difusió i l’assessorament a les entitats locals, al teixit empresarial i a la ciutadania en general.

En el capítol II d’aquest títol es crea el Fons Ambiental de Residus i Economia Circular, adscrit a l’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular, com a fons finalista per al finançament de les actuacions de la Generalitat per a implementar la política autonòmica en matèria de residus i economia circular i fomentar la implantació de les mesures previstes en aquesta llei per part d’altres administracions públiques i agents econòmics implicats en la prevenció i gestió de residus.



IV

El títol III regula els instruments de planificació de la política de residus per a complir els objectius marcats per la política de residus estatal i europea que afecta l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana: els programes de prevenció de residus d’àmbit autonòmic i local, el Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana (en avant, PIRCV), els instruments de planificació i execució de la política de residus d’escala supramunicipal que desenvolupen la planificació autonòmica i supramunicipal (plans zonals de gestió de residus i projectes de gestió de les àrees de gestió, respectivament) i els plans locals de recollida de residus domèstics i municipals per al compliment de la legislació i planificació autonòmica i estatal en aquesta matèria.

Així mateix, es regula l’establiment per part de les administracions autonòmica i locals de la Comunitat Valenciana de mesures econòmiques i fiscals, de contractació pública i d’educació ambiental per al compliment dels objectius i els principis de la política de residus regulats en aquesta llei, així com per al foment de l’economia circular al territori valencià. En primer lloc, s’estableixen mesures fiscals per a fomentar la prevenció dels residus, la seua reutilització i reparació, la recollida separada i l’impuls i l’enfortiment dels mercats de productes procedents de la preparació per a la reutilització i el reciclatge com a instrument de mitigació de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. En segon lloc, s’estableix que totes les administracions públiques de la Comunitat Valenciana, en l’àmbit de les seues competències, han d’incloure en el marc de la contractació de les compres públiques productes d’alta durabilitat, reutilitzables, reparables o fàcilment reciclables, per la qual cosa es fomentarà l’adquisició de productes amb etiqueta ecològica segons es recull en la reglamentació de la Unió Europea específica en aquest tema, sense perjudici del que es disposa en la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic.
Quant a les mesures d’educació ambiental, un dels pilars fonamentals d’aquesta llei, es detallen les accions que les administracions locals i autonòmica, en el marc de les seues competències, han de dur a terme per a la consecució dels objectius establits en aquesta norma. Així, tant la informació de les conseqüències negatives sobre el medi ambient que té l’ús incorrecte de productes com la prevenció d’aquestes formen part del mostrari d’actuacions necessàries. També es promou la participació activa de la ciutadania, les empreses i les entitats sense ànim de lucre per a aconseguir la reducció en la producció de residus i la seua perillositat, i es fa un èmfasi particular en les accions de sensibilització per a evitar l’abandó de residus tant en espais naturals continentals terrestres com aquàtics i d’ecosistemes marins.

Una altra novetat aportada per aquesta norma és l’obligació de destinar l’1% de l’import en la licitació de contractes de recollida i/o tractament de residus a mesures d’educació ambiental, formació i sensibilització, així com a la formació en matèria de prevenció i gestió de residus per al personal de l’administració, especialment dirigida al personal funcionari que haja d’actuar en l’àmbit de la vigilància i la inspecció de residus.
A més, incorpora com a línies de treball dins de l’actuació en matèria d’educació ambiental la conscienciació sobre l’erradicació de la fam en el món, la reducció del desaprofitament d’aliments, la gestió eficient dels recursos naturals, la prevenció en la producció de residus no biodegradables, la reducció de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle i la conservació i protecció de la biodiversitat.

Així mateix, la norma preveu l’adaptació dels plans locals i els projectes de gestió aprovats amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta llei per a incorporar aquestes mesures en un termini màxim de quinze mesos. També es fa referència a la necessitat de la col·laboració econòmica de les diputacions provincials per a desenvolupar aquestes actuacions en matèria d’educació ambiental. Finalment, s’estableix que a partir de 2024 els ens locals i els ens encarregats de la valorització i l’eliminació de residus hauran de disposar, individualment o agrupadament, d’un programa d’actuació d’educació ambiental per a accedir a les línies d’ajuda que promoga la Generalitat Valenciana en matèria de prevenció, reutilització i gestió de residus.


V

El títol IV tracta amb amplitud la prevenció de residus i estableix els objectius mínims en termes de reducció en pes dels residus generats, en aplicació de l’article 17.1 de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular. Així el Programa de prevenció de residus de la Comunitat Valenciana, inclòs al Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana, pot establir objectius de prevenció de residus més exigents que els establits a la normativa bàsica estatal i específicament respecte a la prevenció i/o reutilització per a determinats productes, en especial per als aparells electrònics, piles, acumuladors, tèxtils, mobles, envasos, materials i productes de construcció, d’acord amb les particularitats i les necessitats de la Comunitat Valenciana i, en tot cas, sense perjudici del que estableix l’article 17.2 de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular.


Quant a mesures de prevenció, cal destacar la promoció de models de producció i consum sostenibles i circulars, foment del disseny i fabricació de productes eficients, de la reutilització, la reparació, la reducció de la generació de residus alimentaris i foment de la donació d’aliments, com també l’adopció de les mesures adequades per a previndre i reduir el fem dispers tant a l’entorn natural, agrari, periurbà i marí.

Altres mesures sobre això són el foment de la venda de productes a granel i venda i ús d’envasos o dispositius reutilitzables. Expressament queda prohibida la destrucció o l’eliminació mitjançant depòsit en abocador d’excedents no venuts de productes no peribles com els tèxtils, els joguets o els aparells elèctrics, entre d’altres; el quals es destinen als canals de reutilització.
A fi de reduir el consum d’envasos d’un sol ús i garantir el dret humà d’accés a l’aigua potable, les administracions públiques, autonòmica i locals, de la Comunitat Valenciana en el marc de les respectives competències han de disposar de fonts d’aigua potable gratuïta en edificis i espais públics, especialment aquelles connectades a la xarxa municipal d’aigua potable, així com implementar campanyes de promoció de l’ús de l’aigua de l’aixeta. També es reconeix el dret de les persones consumidores a disposar d’aigua potable de l’aixeta gratuïtament als establiments d’hostaleria, restauració i càtering. Amb aquestes mesures es pretén, per una banda, reduir la generació de residus d’envasos de begudes i els impactes en termes de consum de materials i d’energia i generació de contaminació al llarg del cicle de vida dels envasos, en particular pel que fa a l’aigua potable, ja que està generalitzada la disposició per part de la població de serveis públics essencials d’abastiment d’aigua potable a través de les xarxes municipals d’abastiment, finançats a través de recursos públics. Així mateix, es pretén avançar en garantir l’exercici a tota la ciutadania del dret humà essencial d’accés a l’aigua potable, reconegut com a tal per l’Assemblea General de Nacions Unides des de 2010.

Aquesta llei també tracta d’incentivar la venda i l’ús d’envasos de begudes reutilitzables. La crisi derivada de la pandèmia de covid-19 ha mostrat la fragilitat del sistema de comercialització d’envasos reutilitzables, atès que només es comercialitzen pràcticament, a l’actualitat, a través del canal horeca (hostaleria, restauració i càtering). El tancament i la reducció dràstica de les capacitats de venda del canal horeca durant la pandèmia evidencia que 2020 ha sigut un any amb un increment exponencial de la venda de begudes a través d’envasos d’un sol ús, enfront dels envasos reutilitzables, que ofereixen les mateixes garanties sanitàries d’ús i comercialització, com a conseqüència d’aquest únic canal de comercialització de begudes en envasos reutilitzables. Per tant, d’acord amb els principis de l’economia circular, de l’estratègia nacional d’economia circular aprovada pel Govern d’Espanya i els objectius estatals i autonòmics de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, i per tal de reduir la producció de residus i la incidència de l’abandonament de residus d’envasos, s’introdueixen mesures i objectius concrets per a incrementar la disponibilitat de referències de begudes en envasos reutilitzables als establiments de comercialització d’aliments, atesa la seua grandària com a referència de proporcionalitat d’aquesta mesura, així com amb relació als mecanismes de reutilització per garantir la condició de no residus dels envasos utilitzats. Aquests requeriments s’estenen a la venda en línia, per tal d’afavorir la llibertat d’elecció de les persones consumidores de la Comunitat Valenciana i millorar el seu accés a aquests tipus d’envasos, ja siga a través del comerç físic o per mitjans electrònics.
Una qüestió nova és el tractament que es fa per a aconseguir la reducció de residus alimentaris. Aquest objectiu s’ha d’incorporar en el Programa de prevenció de residus de la Comunitat Valenciana d’acord amb les orientacions establides en el Programa estatal de prevenció de residus, de manera que el Consell ha de portar a terme totes les actuacions que estiguen dins de l’àmbit de les seues competències adreçades a la prevenció i la reducció de les pèrdues i del malbaratament alimentaris en la producció primària, la transformació i la fabricació, la distribució majorista i minorista d’aliments, i els serveis d’hostaleria i restauració i les llars. Així mateix, també es fixen les obligacions de les administracions públiques en aquesta matèria dirigides al foment en la reducció del malbaratament d’aliments.
És important la referència que es fa en l’article 19.2 de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, en què les empreses de la producció primària, les indústries alimentàries i les empreses de distribució i de restauració col·lectiva han de prioritzar:
a) la donació d’aliments i altres tipus de redistribució per a consum humà, o la transformació dels productes que no s’han venut però que continuen sent aptes per al consum;
b) l’alimentació animal i la fabricació de pinsos;
c) el seu ús com a subproductes en una altra indústria, i
d) en última instància, ja com a residus, al reciclatge i, en particular, a l’obtenció de compost i digerit de màxima qualitat per al seu ús en els sòls amb l’objectiu de produir un benefici a aquests i, quan això no siga possible, a l’obtenció de combustibles.
També es fa referència a la pràctica de l’espigolament com a activitat complementària sense ànim de lucre i mitjançant acords amb els productors.
Així mateix, també es regulen els drets de les persones consumidores pel que fa al reconeixement del dret a rebre informació de les administracions públiques i les empreses alimentàries respecte a la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, endur-se aliments no consumits dels establiments de restauració prèviament contractats, com també incloure en els plans educatius elements de conscienciació sobre el tema i impulsar projectes cívics que tinguen com a finalitat sensibilitzar i promocionar pràctiques per a prevenir les pèrdues i el malbaratament alimentaris, entre d’altres.
Respecte a la contractació pública sostenible per a la reducció de residus i l’economia circular, es posa l’accent a marcar un termini temporal per a aprovar un pla de contractació sostenible per part del Consell amb l’objectiu d’aconseguir reduir residus alimentaris, adquisició de productes respectuosos amb el medi ambient, subministrament d’energia de fonts renovables, així com l’adquisició i l’ús de productes de disseny ecològic.
També en aquest capítol es regula l’ús de film no envàs i embalatges no reutilitzables i difícilment o no reciclables, els quals redueixen l’eficàcia dels sistemes de gestió de residus i incrementen l’eliminació d’aquests materials a través de depòsit en abocador o bé l’abandonament al medi. Així queda prohibit a la Comunitat Valenciana l’etiquetatge de bosses de plàstic i film que legalment no estiga considerat com a envàs per la normativa bàsica estatal, com també d’embalatges legalment considerats envasos però que no siguen reciclables per les tecnologies disponibles, que continguen l’expressió «envasos», «envàs» o similar, mentre aquests materials no estiguen adherits als sistemes de responsabilitat ampliada del productor o els sistemes integrats de gestió.

A més a més, s’enumeren i concreten una sèrie condicions a la comercialització, tant temporals com referides a la seua composició, de paquets de llaunes o ampolles de begudes, així com dels recipients d’un sol ús, d’acord amb la normativa bàsica estatal.
També es preveu la realització d’estudis específics i la col·laboració amb el ministeri amb competències en transició ecològica per al foment de la durabilitat dels productes i la prevenció de l’obsolescència prematura.
Finalment, aquest títol IV finalitza tractant mesures de prevenció d’envasos d’un sol ús i, d’acord amb la promoció els envasos reutilitzables de begudes, disposa d’una sèrie de condicionants a la venda d’envasos als comerços minoristes en funció de la superfície dels establiments, de conformitat amb la normativa estatal en la matèria.


VI

El títol V regula la gestió dels residus i s’organitza en sis capítols. En el capítol I, es regulen les obligacions dels productors inicials o altres posseïdors de residus, relatives a la gestió dels seus residus, així com les relatives a l’emmagatzematge, la mescla, l’envasament i l’etiquetatge dels seus residus.
Els capítols II i III estableixen els objectius i les mesures en la gestió dels residus, amb particular atenció al foment de la preparació per a la reutilització i el reciclatge. S’hi fixa un calendari d’implantació de recollides separades per als residus municipals: bioresidus, tèxtils, olis de cuina usats, residus domèstics perillosos i residus voluminosos. Aquesta recollida separada pot realitzar-se mitjançant recollida en contenidors, porta a porta, sistemes de lliurament i recepció i altres modalitats de recollida sempre que es garantisca que l’eficàcia i l’eficiència del sistema triat és equivalent al sistema més eficient de recollida separada. Si bé la regla general és l’obligatorietat de la recollida separada, s’estableix la possibilitat que es puguen aplicar excepcions en casos degudament justificats. També es regula la implantació de sistemes complementaris de recollida selectiva als actuals sistemes col·lectius de responsabilitat ampliada del productor d’envasos lleugers, de caràcter obligatori per als envasos ampolles de plàstic de beguda amb una capacitat inferior a tres litres que facilite la traçabilitat i la recuperació d’aquest material i la col·laboració ciutadana en el procés, en línia amb la literalitat de la Directiva (UE) 2019/904 del Parlament Europeu i del Consell, de 5 de juny de 2019, relativa a la reducció de l’impacte de determinats productes de plàstic en el medi ambient. I atès que es tracta d’un sistema que no està específicament regulat en la normativa bàsica estatal, resta, per tant, competència de la Comunitat Valenciana. Per a la resta d’envasos de begudes, l’aplicació d’aquests nous sistemes queda com un sistema voluntari que poden aplicar els productors de manera voluntària, sense que cap actuació puga impedir l’aplicació d’aquestes mesures per part d’agents econòmics individuals que així ho consideren. La regulació d’aquests sistemes en aquesta llei resta semblant a les actualment vigents a les comunitats autònomes d’Illes Balears i Foral de Navarra, relatives a aquests tipus de regulació sobre els sistemes d’incentiu econòmic, per tal d’assolir els objectius europeus de recollida separada, les quals s’ajusten al marc constitucional espanyol.


Així mateix s’estableix una dotació mínima necessària de contenidors per tal que la Comunitat Valenciana assolisca les dades de la mitjana nacional en matèria de l/hab de contenidors d’envasos lleugers i vidre. Sobre aquest tema, en data 31 de desembre de 2019, la Comunitat Valenciana continua sent la penúltima comunitat autònoma en contenització d’envasos lleugers d’Espanya. La ràtio de contenització de la Comunitat Valenciana és de 13,1 l/hab, clarament inferior a la mitjana estatal situada en 14,6 l/hab. Quant a l’aportació de la contenització, en el cas valencià se situa en 12,3 kg/hab/any, clarament inferior a la mitjana estatal situada en 17,1 kg/hab/any. Malgrat la millora d’aquests indicadors en els últims anys, el ritme de millora és significativament insuficient per assolir els nivells mitjans a escala estatal. Partint d’una situació en què la Comunitat Valenciana se situava el 2015 en l’últim lloc respecte a la resta de les comunitats autònomes pel que fa a l’aportació dels sistemes de responsabilitat ampliada dels productors d’envasos lleugers i la dotació de contenidors de recollida selectiva d’aquests, i després dels anys transcorreguts en què els productors d’envasos es varen comprometre a millorar els resultats del sistema actual, sense implantar sistemes addicionals i complementaris, els resultats aconseguits són molt limitats i insuficients. Tot això, malgrat les importants inversions de les entitats locals de la Comunitat Valenciana en nova contenització durant aquest període. Tot això justifica la necessitat i la proporcionalitat de les mesures establides en aquesta llei amb relació a la reutilització i el reciclatge d’envasos de begudes per tal de complir amb la normativa europea en matèria de medi ambient, economia circular i plàstics d’un sol ús. Així mateix, és necessari millorar els nivells d’assoliment dels objectius autonòmics de gestió d’envasos lleugers ja que són importants per la seua contribució als objectius de la planificació estatal en matèria de recollida separada, ja que la Comunitat Valenciana, juntament amb Andalusia i Galícia, es troba per sota dels nivells mitjans estatals.

Així mateix, s’estableixen objectius específics de preparació per a la reutilització i el reciclatge de residus domèstics i comercials, i per a residus municipals per al mitjà i llarg termini, i de preparació per a la reutilització, el reciclatge i la valorització material per als residus de construcció i demolició. S’estableix que l’eliminació dels residus ha de dur-se a terme de manera segura i, en el cas del depòsit en abocador, després d’haver sigut sotmesos els residus a un tractament previ. Així mateix s’aclareix en aquest article la consideració de la crema de residus vegetals generats en l’entorn agrari. També es fa referència expressa a diferents fluxos de residus, com són els bioresidus, per als quals s’han d’adoptar mesures específiques per a possibilitar-ne la separació i el reciclatge mitjançant tractament biològic, inclòs el tractament en origen mitjançant compostatge domèstic o comunitari, i l’obtenció d’esmenes orgàniques de qualitat. També s’estableixen disposicions específiques per a la recollida i el tractament dels olis usats. Finalment, els residus de construcció i demolició han de classificar-se en diferents fraccions, preferentment en el lloc de generació, i les obres de demolició es duran a terme de manera selectiva, a partir de gener de 2024.

El capítol IV aborda el trasllat de residus, entès com el transport de residus destinats a l’eliminació i la valorització. Les operacions de trasllat de residus que afecten la Comunitat Valenciana es regeixen per l’article 31 de la Llei 7/2022, de 8 de abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular. A aquests efectes, l’autoritat competent de la Comunitat Valenciana és la conselleria competent en matèria de residus.

En el capítol V es regulen les obligacions d’informació d’acord amb el que hi ha establit en els articles 64 i 65 de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, i l’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular és l’òrgan competent d’àmbit autonòmic en aquesta matèria. Així mateix, estableix que aquesta agència és l’encarregada de subministrar la informació relativa als plans de residus i programes de prevenció de residus requerida al ministeri competent en matèria de residus, i la faculta per a obtenir la informació relativa a la responsabilitat ampliada del productor que considere necessària per al compliment de la llei i dels objectius de planificació en matèria de residus.
Quant al capítol VI, s’estableix que el règim d’autorització i comunicació de les activitats de producció i gestió de residus ha de portar-se a terme d’acord amb el que hi ha establit en el capítol III del títol III de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, i preveu la creació del Registre General de Gestors Autoritzats de Residus de la Comunitat Valenciana, així com del Registre de Productors de Residus de la Comunitat Valenciana.



VII

Sobre el títol VI, de sòls contaminats, amb caràcter general, la regulació de sòls contaminats de la Comunitat Valenciana es regeix pel que hi ha establit en el títol VIII de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, en virtut de la qual les comunitats autònomes declararan i delimitaran mitjançant resolució expressa els sòls contaminats, així com la creació d’un inventari amb els sòls declarats contaminats i de descontaminació voluntària. Consegüentment, i d’acord amb la Llei 7/2022, de 8 d’abril de residus i sòls contaminats per a una economia circular, es crea la llista de prioritats d’actuació en matèria de descontaminació.



VIII

Sobre el títol VII, responsabilitat, vigilància, inspecció i control, en l’àmbit de les competències autonòmiques, les funcions de vigilància, inspecció i control del compliment correcte d’aquesta llei i les seues normes de desenvolupament i la normativa bàsica estatal en matèria de residus les exerceixen les conselleries competents en matèria de vigilància de posada en el mercat, de residus i de seguretat ciutadana, en el marc de les seues respectives competències, d’acord amb el que hi ha establit en els articles 105 i 106 de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular.
Respecte al règim sancionador en matèria de residus i sòls contaminats de la Comunitat Valenciana, es regeix pel que hi ha establit en el capítol II del títol IX de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, tot i que la present llei addiciona diversos supòsits d’infraccions greus i lleus relatives a la reincidència d’actuacions consistents en la no devolució a l’operador del sistema de gestió de l’envàs reutilitzable o residus d’envasos domèstics per a la posterior preparació per a la seua reutilització o reciclatge. Així mateix, la potestat sancionadora correspon a les autoritats competents d’àmbit autonòmic d’acord amb l’article 12 de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, i l’article 7 d’aquesta llei.


IX

Finalment aquesta llei té vuit disposicions addicionals, tres disposicions transitòries, dues disposicions derogatòries, quatre disposicions finals i tres annexos.
La disposició addicional primera, relativa als convenis de col·laboració preexistents amb els sistemes col·lectius de responsabilitat ampliada del productor i sistemes integrats de gestió de residus d’envasos lleugers, respon a la necessitat, la proporcionalitat i l’oportunitat de modificar i adaptar de manera ràpida i automàtica els convenis existents a l’entrada en vigor de la llei, per tal que les entitats locals de la Comunitat Valenciana disposen de major quantitat de recursos econòmics i materials per tal de contribuir adequadament als objectius estatals en la matèria.
La disposició addicional segona estableix la consideració de l’operació de valorització per a la utilització com a esmena orgànica del material bioestabilitzat, obtingut a les plantes de tractament mecànic de residus barrejats d’origen domèstic.
La disposició addicional tercera tracta, d’acord amb el que hi ha establit en la disposició addicional onzena de la Llei 7/2022, de 8 de abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, de l’adaptació dels contractes i negocis jurídics existents per a l’adopció de les millors tècniques disponibles per al tractament de residus municipals.
La disposició addicional quarta fixa el termini per a requerir la informació dels ens locals a la Generalitat en matèria de recollida d’envasos lleugers i vidre.
La disposició addicional cinquena, sobre restriccions a la posada en el mercat de productes no reciclables, fa referència a la possibilitat de restriccions sobre materials o embalatges nous no reciclables que puguen aparèixer en el mercat de la Unió Europea en un futur.
La disposició addicional sisena fixa la declaració d’utilitat pública i d’interès a l’efecte de l’expropiació forçosa i la imposició de servituds del Pla integral de residus, dels plans zonals i dels projectes de gestió de residus.
La disposició addicional setena preveu l’aplicació de criteris de ruralitat en el disseny i la implementació de les mesures establides en aquesta llei.
La disposició addicional vuitena aborda la coordinació a l’hora d’aplicar la normativa bàsica estatal en matèria de responsabilitat ampliada del productor d’envasos de begudes sempre que siga més restrictiva que aquesta llei.
La disposició transitòria primera estableix que les competències i les funcions assignades per aquesta llei a l’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular seran desenvolupades per la direcció general competent en matèria de residus mentre l’Agència no es trobe en funcionament.
La disposició transitòria segona estableix la compensació per part dels sistemes de responsabilitat ampliada del productor a les administracions públiques valencianes mentre es transposa a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 852/2018 de 30 de maig.
La disposició transitòria tercera preveu el desenvolupament i posada en funcionament de l’Agència Valenciana de Residus i Economía Circular.
La disposició derogatòria primera deroga aquelles disposicions que s’oposen, contradiguen o resulten incompatibles amb el que hi ha disposat en aquesta llei, i, en particular, deroga la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de residus de la Comunitat Valenciana.
La disposició derogatòria segona deroga el punt setze de l’article 9 de la Llei 21/2017, de 28 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, relatiu al fons autonòmic per a la millora de la gestió de residus.
La disposició final primera estableix el termini de desplegament de l’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular en dotze mesos des de l’entrada en vigor de la llei.
La disposició final segona estableix la modificació en dues disposicions del Decret llei 1/2022, de mesures urgents en resposta a l’emergència energètica i econòmica originada a la Comunitat Valenciana per la guerra a Ucraïna, per a garantir la seguretat jurídica.
La disposició final tercera estableix els títols competencials i la disposició final quarta regula l’habilitació normativa per al desenvolupament d’aquesta llei.
Aquest text legal es tanca amb tres annexos. L’annex I presenta una llista no exhaustiva de possibles actuacions de despesa o inversions finançables amb càrrec al Fons Ambiental de Política de Residus i Economia Circular.
L’annex II estableix els condicionants i els requisits per als sistemes d’incentiu econòmic autonòmic obligatori SDR, o bé per als sistemes de depòsit, devolució i retorn d’envasos de begudes d’un sol ús d’acord amb la normativa bàsica estatal, com a mesura addicional i complementària i com a contribució de la Comunitat Valenciana per al compliment dels objectius estatals en matèria de recollida separada d’envasos d’ampolles de begudes plàstic i altres d’un sol ús.

L’annex III estableix els condicionants i els requisits per als sistemes de gestió d’envasos reutilitzables industrials i comercials.


TÍTOL I
Disposicions i principis generals,
competències i finançament

Capítol I
Disposicions generals

Article 1. Objecte, finalitat i objectius
1. Aquesta llei té per objecte, en el marc de les competències de la Generalitat, establir el règim jurídic de la prevenció, producció i gestió de residus i el règim jurídic aplicable als sòls contaminats, com també desenvolupar instruments per fomentar la transició cap a una economia circular.
2. Aquesta llei té per finalitat la prevenció i la reducció de la generació de residus i dels impactes adversos de la seua generació i gestió, com també la reducció de l’impacte global de l’ús dels recursos naturals i millorar l’eficiència del seu ús. Tot això per tal d’aconseguir, en última instància, assolir un nivell elevat de protecció del medi ambient i de la salut humana, contribuir a la implantació d’un model econòmic circular i de baixes emissions contaminants a través de pràctiques empresarials, de materials i de productes innovadors i sostenibles, i portar a terme una transició ecològica efectiva i socialment justa a la Comunitat Valenciana.
3. Els objectius generals d’aquesta llei són:
a) Prioritzar la reducció de la generació de residus, la reutilització de materials i productes i el reciclatge dels residus per a l’ús posterior dels materials recuperats, o en última instància, la seua valorització.

b) Minimitzar l’eliminació dels residus.
c) Garantir una gestió eficaç dels residus a la Comunitat Valenciana que previnga i minimitze els impactes adversos sobre el medi ambient, protegisca la salut humana i millore la qualitat de vida de les persones.

d) Desenvolupar instruments de coordinació interadministrativa, planificació, inspecció i control que garantisquen l’eficàcia, autosuficiència, proximitat, seguretat i eficiència de les operacions de prevenció de la generació i gestió de residus, d’acord amb la jerarquia de residus i els criteris de l’economia circular.
e) Garantir els drets d’accés a la informació, a la justícia i a la participació de la ciutadania en matèria de prevenció i gestió dels residus; i fomentar la corresponsabilitat ambiental en el comportament diari de les persones consumidores, les empreses i les administracions en matèria de residus i economia circular.
f) Fomentar i promoure l’aplicació dels criteris de l’economia circular en els processos de producció, consum i postconsum a l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, i especialment a la implantació de la simbiosi industrial.
g) Contribuir als objectius autonòmics, estatals i europeus de mitigació de les causes del canvi climàtic, com també a l’adaptació als seus efectes en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.
h) Contribuir al compliment dels objectius de desenvolupament sostenible i Agenda 2030 de les Nacions Unides, com també al nou Pla d’acció per a l’economia circular per una Europa més neta i competitiva.
i) Contribuir a la regeneració d’espais degradats, a la descontaminació dels sòls i del medi aquàtic.

Article 2. Definicions
A l’efecte d’aquesta llei s’entén per:
a) Agent: tota persona física o jurídica que organitze la valorització o l’eliminació de residus per encàrrec de tercers, incloent-hi aquelles que no prenguen possessió física dels residus.
b) Aliment o producte alimentari: qualsevol substància o producte destinat a ser ingerit pels éssers humans o amb probabilitat raonable de ser-ho, tant si ha estat transformat totalment o parcialment com si no, incloent-hi l’aigua i la resta de begudes i els xiclets; i excloent-ne els pinsos, els animals vius, llevat que estiguen preparats per a ser comercialitzats per a consum humà, les plantes abans de la collita, els medicaments, els cosmètics, el tabac i els productes del tabac, les substàncies estupefaents o psicotròpiques i els residus i contaminants.

c) Àrea d’aportació: instal·lació d’emmagatzematge fixa amb una superfície inferior a 300 m², amb possibilitat de construir-se a una sola cota, per a l’emmagatzematge en l’àmbit de la recollida en espera de tractament, exclusiva de residus domèstics no perillosos per part del consorci o entitat local dels serveis de valorització i eliminació competent, d’acord amb el projecte corresponent de gestió d’ecoparcs i àrees d’aportació. A l’efecte d’autorització, les àrees d’aportació es regeixen pel que hi ha disposat en la Llei 6/2014, de la Generalitat Valenciana. Aquesta instal·lació requereix, com a mínim, disposar de tanca perimetral, porta d’accés, solera de formigó adequada i dos contenidors d’un mínim de 15 m³ cadascú, almenys per a residus de construcció i demolició i mobles i estris. La vigilància d’aquesta instal·lació pot compartir-se amb altres unitats similars o realitzar-se per l’autoritat local del lloc on estiga ubicada.
d) Art de pesca: tot article o component d’un equip que s’utilitza en la pesca o l’aqüicultura per a atraure, capturar o criar recursos biològics marins i d’aigües continentals o que sura en la superfície i es desplega amb l’objectiu d’atraure, capturar o criar tals recursos biològics marins i d’aigües continentals.
e) Autoritat competent: aquella encarregada d’exercir les comeses previstes en la llei, que designen, en el seu àmbit respectiu de competències, el govern i les administracions públiques: l’administració general de l’Estat, l’administració autonòmica, les entitats locals, de conformitat amb el que es disposa en l’article 12 de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular.
f) Bioresidu: residu biodegradable vegetal de llars, jardins, parcs i del sector serveis, com també residus alimentaris i de cuina procedents de llars, oficines, restaurants, majoristes, menjadors, serveis de restauració col·lectiva i establiments de consum al detall, entre altres, i residus comparables procedents de plantes de transformació d’aliments.

g) Cadena alimentària: el conjunt d’activitats que duen a terme els agents als quals s’aplica aquesta llei que intervenen en la producció, la transformació, la distribució i el consum d’aliments.
h) Comercialització: tot subministrament d’un producte per a la seua distribució, consum o utilització en el mercat nacional en el transcurs d’una activitat comercial, ja siga amb pagament previ o a títol gratuït.
i) Compost: matèria orgànica higienitzada i estabilitzada obtinguda a partir del tractament controlat biològic aerobi i termòfil de residus biodegradables recollits separadament. No es considera compost el material bioestabilitzat.
j) Consum responsable o consum sostenible: segons la Comissió Europea, el consum sostenible o responsable i el seu foment estan relacionats amb elements clau, com ara la vida útil i la durabilitat òptimes dels productes i la facilitat de reparació, actualització, desmuntatge i reciclatge d’aquests. També està vinculat a donar una segona vida als productes venent-los en el mercat de segona mà. Així mateix, aquest tipus de consum està relacionat amb la tasca de conscienciació, a través del subministrament d’informació clara, creïble i pertinent als consumidors perquè puguen prendre decisions de compra amb coneixement de causa i contribuir a aquesta transició.
k) Data de consum preferent: la data fins a la qual un aliment conserva les seves propietats específiques si s’emmagatzema correctament.
l) Data de caducitat: la data a partir de la qual la ingesta d’un aliment pot comportar un perill immediat per a la salut humana, utilitzada en el cas d’aliments microbiològicament molt peribles, d’acord amb la normativa de seguretat alimentària.
m) Digerit: material orgànic obtingut a partir del tractament biològic anaerobi de residus biodegradables recollits separadament. No es considera digerit el material bioestabilitzat.
n) Economia circular: sistema econòmic en el qual el valor dels productes, materials i altres recursos de l’economia dura el major temps possible, potenciant-ne l’ús eficient en la producció i el consum, reduint d’aquesta manera l’impacte mediambiental del seu ús, i reduint al mínim els residus i l’alliberament de substàncies perilloses en totes les fases del cicle de vida, si s’escau, mitjançant l’aplicació de la jerarquia de residus. Contrasta amb el model econòmic lineal tradicional, basat principalment en el concepte «usar i tirar», que requereix grans quantitats de materials i energia barats i de fàcil accés.

o) Ecoparc o punt net: instal·lació d’emmagatzematge en l’àmbit de la recollida d’una entitat local, on es recullen de forma separada els residus domèstics.
Fins l’entrada en vigor de la normativa bàsica estatal que regule els sistemes de responsabilitat ampliada del productor per a residus agraris de plàstic no envàs i per als residus de gomes de degoteig, les entitats locals encarregades de la gestió dels ecoparcs poden acordar la recollida separada d’aquests fluxos de residus per al tractament posterior per un gestor autoritzat d’aquests tipus de residus. El cost de la recollida separada i el tractament dels fluxos de residus a què es refereix aquest paràgraf pot ser repercutit als productors d’aquests residus.

p) Ecoparc mòbil: instal·lació mòbil d’emmagatzematge en l’àmbit de la recollida d’una entitat local, on es recullen de forma separada els residus domèstics.
q) Eliminació: qualsevol operació que no siga la valorització, fins i tot quan l’operació tinga com a conseqüència secundària l’aprofitament de substàncies o materials, sempre que aquests no superen el 50% en pes del residu tractat, o l’aprofitament d’energia. L’annex III de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular recull una llista no exhaustiva d’operacions d’eliminació.

r) Empresa alimentària: l’empresa pública o privada que, amb ànim de lucre o sense, duu a terme una activitat relacionada amb qualsevol de les etapes de la producció, la transformació i la distribució d’aliments.

s) Envàs: tot producte fabricat amb materials de qualsevol naturalesa i que s’utilitze per a contindre, protegir, manipular, distribuir i presentar mercaderies, des de matèries primeres fins a articles acabats, en qualsevol fase de la cadena de fabricació, distribució i consum. Es consideren també envasos tots els articles d’un sol ús utilitzats amb aquest mateix fi. Dins d’aquest concepte s’inclouen els envasos de venda o primaris, els envasos col·lectius o secundaris i els envasos de transport o terciaris. Es consideren envasos els articles que s’ajusten a la definició esmentada anteriorment, sense perjudici d’altres funcions que l’envàs també puga exercir, llevat que l’article forme part integrant d’un producte i siga necessari per a contindre, sustentar o preservar aquest producte durant tota la seua vida útil, i tots els seus elements estiguen destinats a ser usats, consumits o eliminats conjuntament. També es consideren envasos els articles dissenyats i destinats a ser omplerts en el punt de venda i els articles d’un sol ús venuts plens o dissenyats i destinats a l’ompliment en el punt de venda, a condició que exercisquen la funció d’envàs. Els elements de l’envàs i elements auxiliars integrats en ell es consideren part de l’envàs al qual van units; els elements auxiliars directament penjats del producte o lligats a ell i que exercisquen la funció d’envàs es consideren envasos, llevat que formen part integrant del producte i tots els seus elements estiguen destinats a ser consumits o eliminats conjuntament.

t) Envàs col·lectiu o envàs secundari: tot envàs dissenyat per a constituir en el punt de venda una agrupació d’un nombre determinat d’unitats de venda, tant si és venut com a tal a l’usuari o consumidor final, com si s’utilitza únicament com a mitjà per reaprovisionar les lleixes en el punt citat, i pot separar-se del producte sense afectar les característiques d’aquest.
u) Envàs comercial: envàs que, sense tindre la consideració de domèstic, està destinat a l’ús i al consum propi de l’exercici de l’activitat comercial, a l’engròs i al detall, dels serveis de restauració i bars, de les oficines i dels mercats, com també de la resta del sector serveis, i que no és susceptible de ser adquirit pel consumidor en els comerços.

v) Envàs compost: envàs fet amb dos o més capes de materials diferents que no poden separar-se a mà i formen una única unitat integral que consta d’un recipient interior i una carcassa exterior, que s’emplena, emmagatzema, transporta i buida com a tal.
w) Envàs de venda o envàs primari: tot envàs dissenyat per a constituir en el punt de venda una unitat de venda destinada al consumidor o usuari final, que recobrisca al producte completament o només parcialment, però de tal forma que no puga modificar-se’n el contingut sense obrir o modificar aquest envàs.
x) Envàs domèstic: envàs de productes destinats a l’ús o consum per particulars, independentment del seu caràcter primari, secundari o terciari, sempre que siguen susceptibles de ser adquirits pel consumidor en els comerços, amb independència del lloc de venda o consum.

y) Envàs industrial: envàs destinat a l’ús i el consum propi de l’exercici de l’activitat econòmica de les indústries, explotacions agrícoles, ramaderes, forestals o aqüícoles, tret dels que tinguen la consideració de comercials i domèstics.
z) Envàs reutilitzable: tot envàs que ha sigut concebut, dissenyat i comercialitzat per a realitzar múltiples circuits o rotacions al llarg del seu cicle de vida, i s’emplena o reutilitza amb el mateix fi per al qual va ser concebut.
aa) Entitats d’iniciativa social: les fundacions, associacions, cooperatives, organitzacions de voluntariat i les altres entitats i institucions de caràcter privat sense ànim de lucre que tenen entre les seues finalitats activitats de caràcter social, assistencial, inclusiu o d’inserció sociolaboral.
ab) Espigolament: la recol·lecció dels aliments que han quedat al camp després de la collita principal o de les collites sembrades no recollides, amb l’autorització prèvia del titular de l’explotació.
ac) Farcit: tota operació de valorització en la qual s’utilitzen residus no perillosos aptes per a fins de regeneració en zones excavades o per a obres d’enginyeria paisatgística. Els residus emprats per a farciment han de substituir materials que no siguen residus i ser aptes per als fins esmentats anteriorment i estar limitats a la quantitat estrictament necessària per a aconseguir aquests fins. En el cas que les operacions de farciment vagen encaminades a la regeneració de zones excavades, aquestes operacions han d’estar justificades per la necessitat de restituir la topografia original del terreny.
ad) Fem dispers: residus no dipositats en els llocs designats per a això i que acaben abandonats en espais naturals, agraris o urbans, i que requereixen una operació de neteja ordinària o extraordinària per a restablir la seua situació inicial.
ae) Gestió de residus: la recollida, el transport, la valorització i l’eliminació dels residus, incloent-hi la classificació i altres operacions prèvies; com també la vigilància d’aquestes operacions i el manteniment posterior al tancament dels abocadors. S’hi inclouen també les actuacions realitzades en qualitat de negociant o agent.
af) Gestor de residus: la persona física o jurídica, pública o privada, registrada mitjançant autorització o comunicació que realitze qualsevol de les operacions que componen la gestió dels residus, siga o no el productor d’aquests.
ag) Instal·lacions portuàries receptores: les instal·lacions portuàries receptores, tal com es defineixen en l’article 2.1.e del Reial decret 1.381/2002, de 20 de desembre, sobre instal·lacions portuàries de recepció de deixalles generades pels vaixells i residus de càrrega.
ah) Introducció en el mercat: primera comercialització d’un producte en el mercat nacional.
ai) Lacti: els productes lactis o derivats de la llet són considerats aliments en qualsevol de les seues formes, i no begudes, per les seues propietats biològiques i nutricionals, tal com indica l’OMS.
aj) Malbaratament alimentari: els aliments destinats al consum humà, en un estat apte per a ser ingerits, que es retiren de la cadena de producció o de subministrament per a ser descartats en les fases de la producció primària, la transformació, la fabricació, el transport, l’emmagatzematge, la distribució i el consumidor final, amb l’excepció de les pèrdues de la producció primària.
ak) Material bioestabilitzat: material amb contingut orgànic obtingut de les plantes de tractament mecànic biològic de residus barrejats.

al) Millors tècniques disponibles: les millors tècniques disponibles, tal com es defineixen en l’article 3.12 del text refós de la Llei de prevenció i control integrats de la contaminació, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2016, de 16 de desembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de prevenció i control integrats de la contaminació.

am) Negociant: tota persona física o jurídica que actue per compte propi en la compra i posterior venda de residus, incloent-hi aquelles que no prenguen possessió física dels residus.
an) Norma harmonitzada: una norma harmonitzada conformement a la definició de l’article 2.1.c del Reglament (UE) número 1.025/2012 del Parlament Europeu i del Consell, de 25 d’octubre de 2012, sobre la normalització europea, pel qual es modifiquen les directives 89/686/CEE i 93/15/CEE del Consell i les directives 94/9/CE, 94/25/CE, 95/16/CE, 97/23/CE, 98/34/CE, 2004/22/CE, 2007/23/CE, 2009/23/CE i 2009/105/CE del Parlament Europeu i del Consell i pel qual es deroga la Decisió 87/95/CEE del Consell i la Decisió número 1.673/2006/CE del Parlament Europeu i del Consell.
ao) Oli de cuina usat: residu de greixos d’origen vegetal i animal que es genera després d’utilitzar-se en el cuinat d’aliments en l’àmbit domèstic, centres i institucions, hostaleria, restauració i anàlegs.

ap) Olis usats: tots els olis industrials o de lubricació, d’origen mineral, natural o sintètic, que hagen deixat de ser aptes per a l’ús originalment previst, com els olis usats de motors de combustió i els olis de caixes del canvi, els olis lubrificants, els olis per a turbines i els olis hidràulics, excloent-ne els olis de cuina usats.

aq) Operadors de la preparació per a la reutilització: a l’efecte d’aquesta llei, s’entén per operador de la preparació per a la reutilització els propietaris i proveïdors de serveis d’envasos reutilitzables industrials i comercials, ja siguen primaris, secundaris o terciaris, que es constituïsquen a aquest efecte com a operadors de sistemes de gestió d’envasos reutilitzables.
ar) Pèrdues de la producció primària: les parts comestibles dels aliments que queden a la mateixa explotació, ja siguen reincorporades al sòl o utilitzades per a fer compostatge in situ.
as) Persona consumidora: La persona física que, en el marc de la cadena alimentària, en una prestació de serveis o en el subministrament de béns actua com a destinatari final amb un propòsit aliè a la seva activitat comercial, empresa, ofici o professió.
at) Plàstic: el material compost per un polímer, tal com es defineix en l’article 3.5 del Reglament (CE) número 1.907/2006 del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de desembre de 2006, relatiu al registre, l’avaluació, l’autorització i la restricció de les substàncies i preparats químics (REACH), pel qual es crea l’Agència Europea de Substàncies i Preparats Químics, es modifica la Directiva 1.999/45/CE i es deroguen el Reglament (CEE) número 793/93 del Consell i el Reglament (CE) número 1.488/94 de la Comissió, com també la Directiva 76/769/CEE del Consell i les directives 91/155/CEE, 93/67/CEE, 93/105/CE i 2000/21/CE de la Comissió, al qual poden haver-se afegit additius o altres substàncies, i que pot funcionar com a principal component estructural dels productes finals, amb l’excepció dels polímers naturals que no han sigut modificats químicament. Les pintures, tintes i adhesius que siguen materials polimèrics no hi estan inclosos.

au) Plàstic biodegradable: un plàstic capaç de patir descomposició física o biològica, de manera que, en últim terme, es descompon en diòxid de carboni (CO), biomassa i aigua, i que, de conformitat amb les normes europees en matèria d’envasos, és valoritzable mitjançant compostatge i digestió anaeròbia.
av) Plàstic oxodegradable: materials plàstics que inclouen additius els quals, mitjançant oxidació, provoquen la fragmentació del material plàstic en microfragments o la seua descomposició química.
aw) Posseïdor de residus: el productor de residus o una altra persona física o jurídica que estiga en possessió de residus. Es considera posseïdor de residus el titular cadastral de la parcel·la en la qual es localitzen residus abandonats o fem dispers, i és responsable administratiu d’aquests residus, excepte en aquells casos en els quals siga possible identificar l’autor material de l’abandó o posseïdor anterior.
ax) Preparació per a la reutilització: l’operació de valorització consistent en la comprovació, neteja o reparació, mitjançant la qual productes o components de productes que s’hagen convertit en residus es preparen perquè puguen reutilitzar-se sense cap altra transformació prèvia i deixen de ser considerats residus si compleixen les normes de producte aplicables de tipus tècnic i de consum.
ay) Prevenció: conjunt de mesures adoptades en la fase de concepció i disseny, de producció, de distribució i de consum d’una substància, material o producte, per a reduir:
1.r La quantitat de residu, fins i tot mitjançant la reutilització dels productes o l’allargament de la vida útil dels productes.
2.n Els impactes adversos sobre el medi ambient i la salut humana dels residus generats, incloent-hi l’estalvi en l’ús de materials o energia.

3.r El contingut de substàncies perilloses en materials i productes.
az) Producte de plàstic d’un sol ús: un producte fabricat totalment o parcialment amb plàstic i que no ha sigut concebut, dissenyat o introduït en el mercat per a completar, dins del seu període de vida, múltiples circuits o rotacions mitjançant la devolució a un productor per a ser emplenat o reutilitzat amb la mateixa finalitat per a la qual va ser concebut.

ba) Productor de residus: qualsevol persona física o jurídica l’activitat de la qual produïsca residus (productor inicial de residus) o qualsevol persona que efectue operacions de tractament previ, de barreja o d’un altre tipus, que ocasionen un canvi de naturalesa o de composició d’aquells residus. En el cas de les mercaderies retirades pels serveis de control i inspecció en les instal·lacions frontereres, es considera productor de residus el titular de la mercaderia o bé l’importador o exportador d’aquesta, segons es defineix en la legislació duanera. En el cas de les mercaderies retirades per les autoritats policials en actes de decomisos o confiscacions efectuades sota mandat judicial, es considera productor de residus el titular de la mercaderia.
bb) Productor del producte: qualsevol persona física o jurídica que desenvolupe, fabrique, processe, tracte, òmpliga, venga o importe productes de manera professional, amb independència de la tècnica de venda utilitzada en la seua introducció en el mercat nacional. S’inclou en aquest concepte tant els que estiguen establits en el territori nacional i introduïsquen productes en el mercat nacional, com els que estiguen en un altre Estat membre o tercer país i venguen directament a llars o altres usuaris diferents de les llars privades mitjançant contractes a distància, entesos com els contractes en el marc d’un sistema organitzat de venda o prestació de serveis a distància, sense la presència física simultània de les parts del contracte, i en el qual s’hagen utilitzat exclusivament una o més tècniques de comunicació a distància, com ara correu postal, internet, telèfon o fax, fins al moment de la realització del contracte i en la mateixa realització d’aquest.
A l’efecte de les obligacions financeres i organitzatives, les plataformes de comerç electrònic tenen la consideració de productor del producte en el cas que algun productor, comprés en la definició del paràgraf anterior i que estiga establit en un altre Estat membre o tercer país, actue a través d’aquestes i no estiga inscrit en els registres existents sobre responsabilitat ampliada del productor ni done compliment a les restants obligacions derivades dels règims de responsabilitat ampliada del productor.
A aquests efectes, la plataforma de comerç electrònic pot dur a terme una inscripció única respecte de tots els productes afectats per als que assumisca la condició de productor del producte, i ha de conservar un registre dels productes esmentats.
bc) Productes del tabac: els productes del tabac, tal com es defineixen en l’article 3.ac del Reial decret 579/2017, de 9 de juny, pel qual es regulen determinats aspectes relatius a la fabricació, presentació i comercialització dels productes del tabac i els productes relacionats.

bd) Reciclat: tota operació de valorització mitjançant la qual els materials de residus són transformats de nou en productes, materials o substàncies, tant si és amb la finalitat original com amb qualsevol altra finalitat. Inclou la transformació del material orgànic, però no la valorització energètica ni la transformació en materials que s’hagen d’usar com a combustibles o per a operacions de farciment.

be) Recollida: operació consistent en l’arreplega, la classificació i l’emmagatzematge inicials de residus, de manera professional, a fi de transportar-los posteriorment a una instal·lació de tractament.
bf) Recollida separada: la recollida en la qual un flux de residus es manté per separat, segons el tipus i naturalesa, per a facilitar un tractament específic.
bg) Regeneració d’olis usats: qualsevol operació de reciclatge que permeta produir olis de base mitjançant el refinat d’olis usats, en particular mitjançant la retirada dels contaminants, els productes de l’oxidació i els additius que continguen aquests olis.
bh) Règim de responsabilitat ampliada del productor: el conjunt de mesures adoptades per a garantir que els productors de productes assumisquen la responsabilitat financera o bé la responsabilitat financera i organitzativa de la gestió de la fase de residu del cicle de vida d’un producte.
bi) Residu: qualsevol substància o objecte que el posseïdor llance o tinga la intenció o l’obligació de llançar.
bj) Residu d’arts de pesca: qualsevol art de pesca que s’ajuste a la definició de residu, incloent-hi tots els components separats, substàncies o materials que formaven part de l’art de pesca o hi estaven units quan es va descartar. S’inclouen també els arts de pesca i els seus components abandonats o perduts.
bk) Residu no perillós: residu que no està cobert per l’apartat al d’aquest article.
bl) Residu perillós: residu que presenta una o diverses de les característiques de perillositat enumerades en l’annex I de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular i aquell que siga qualificat com a residu perillós pel govern de l’Estat, de conformitat amb el que s’estableix en la normativa de la Unió Europea o en els convenis internacionals dels quals Espanya siga part.

bm) Residus agraris i silvícoles: residus generats per les activitats agrícoles, ramaderes i silvícoles.
bn) Residus alimentaris: tots els aliments, tal com es defineixen en l’article 2 del Reglament (CE) número 178/2002 del Parlament Europeu i del Consell, de 28 de gener de 2002, pel qual s’estableixen els principis i els requisits generals de la legislació alimentària, es crea l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària i es fixen procediments relatius a la seguretat alimentària, que s’han convertit en residus.

bo) Residus comercials: residus generats per l’activitat pròpia del comerç, a l’engròs i al detall, dels serveis de restauració i bars de les oficines i dels mercats, com també de la resta del sector serveis.

bp) Residus de competència local: residus gestionats per les entitats locals, d’acord amb el que s’estableix en l’article 12.5 de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular.

bq) Residus de construcció, demolició i desmuntatge: s’entenen com a tals els residus de construcció i demolició a què es refereix la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular i normativa bàsica estatal en matèria de residus de construcció i demolició. Són els residus generats per les activitats de construcció, desconstrucció, demolició i desmuntatge d’edificacions.

br) Residus domèstics: residus perillosos o no perillosos generats en les llars a conseqüència de les activitats domèstiques. Es consideren també residus domèstics els similars en composició i quantitat als anteriors generats en serveis i indústries, que no es generen a conseqüència de l’activitat pròpia del servei o indústria. S’inclouen també en aquesta categoria els residus que es generen en les llars, entre d’altres, olis de cuina usats, aparells elèctrics i electrònics, tèxtil, piles, acumuladors, mobles, estris i matalassos, com també els residus i enderrocs procedents d’obres menors de construcció i reparació domiciliària.

Tenen la consideració de residus domèstics, els residus procedents de la neteja de vies públiques, zones verdes, àrees recreatives i platges, els animals domèstics morts i els vehicles abandonats.
bs) Residus industrials: residus resultants dels processos de producció, fabricació, transformació, utilització, consum, neteja o manteniment generats per l’activitat industrial a conseqüència de la seua activitat principal.
bt) Residus municipals:
1.r Els residus barrejats i els residus recollits de manera separada d’origen domèstic, incloent-hi paper i cartó, vidre, metalls, plàstics, bioresidus, fusta, tèxtils, envasos, residus d’aparells elèctrics i electrònics, residus de piles i acumuladors, residus perillosos de la llar i residus voluminosos, incloent-hi els matalassos i els mobles,
2.n Els residus barrejats i els residus recollits de manera separada procedents d’altres fonts, quan aquells residus siguen similars en naturalesa i composició als residus d’origen domèstic.
Els residus municipals no comprenen els residus procedents de la producció, l’agricultura, la silvicultura, la pesca, les fosses sèptiques i la xarxa de clavegueram i plantes de tractament d’aigües residuals, incloent-hi els llots de depuradora, els vehicles al final de la seua vida útil ni els residus de construcció i demolició.
Aquesta definició s’introdueix a l’efecte de determinar l’àmbit d’aplicació dels objectius en matèria de preparació per a la reutilització i de reciclatge i les seues normes de càlcul establits en aquesta llei i s’entén sense perjudici de la distribució de responsabilitats per a la gestió de residus entre els agents públics i privats a la llum de la distribució de competències establida en l’article 12.5 de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular.

bu) Residus voluminosos: Els residus voluminosos són aquells de gran volum que per les seues dimensions poden distorsionar la gestió ordinària dels residus d’origen domèstic.
bv) Reutilització: qualsevol operació mitjançant la qual productes o components de productes que no siguen residus s’utilitzen de nou amb la mateixa finalitat per a la qual van ser concebuts.
bw) Segona mà: activitat de compravenda d’objectes que han sigut utilitzats per una o més persones i mitjançant la qual s’allarga la vida útil dels productes, s’evita la generació de residus i agents contaminants, es fomenta el consum responsable i es facilita oportunitats econòmiques a les persones.
bx) Sòl contaminat: aquell les característiques del qual han sigut alterades negativament per la presència de components químics de caràcter perillós procedents de l’activitat humana en concentració tal que comporte un risc inacceptable per a la salut humana o el medi ambient, d’acord amb els criteris i estàndards que es determinen pel govern de l’Estat, i si s’escau, per la conselleria competent en matèria de protecció del medi ambient i de la salut humana.
by) Transport de residus: operació de gestió consistent en el moviment de residus de manera professional per encàrrec de tercers, duta a terme per una persona física o jurídica en el marc de la seua activitat professional, siga o no la seua activitat principal.
bz) Tractament: les operacions de valorització o eliminació, incloent-hi la preparació anterior a la valorització o eliminació.
ca) Tractament intermedi: les operacions de valorització R12 i R13 i les operacions d’eliminació D8, D9, D13, D14 i D15, de conformitat amb els annexos II i III de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular.
cb) Valorització: qualsevol operació el resultat principal de la qual siga que el residu servisca a una finalitat útil en substituir altres materials, que d’una altra manera s’haurien utilitzat per a acomplir una funció particular o que el residu siga preparat per a acomplir aquesta funció en la instal·lació o en l’economia en general. En l’annex II de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, es recull una llista no exhaustiva d’operacions de valorització.
cc) Valorització de materials: tota operació de valorització diferent de la valorització energètica i de la transformació en materials que s’hagen d’usar com a combustibles o altres mitjans de generar energia. Inclou, entre altres operacions, la preparació per a la reutilització, el reciclatge i el farciment.

Article 3. Àmbit d’aplicació
1. De conformitat amb el que disposa amb caràcter bàsic la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, aquesta llei s’aplica a:
a) Tot tipus de residus que s’originen o es gestionen a l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, excepte els enumerats en l’apartat 2 de l’article 3 de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular. En concret, aquesta llei no s’aplica a la palla, els restolls i altre material natural, agrícola o silvícola, no perillós, que s’utilitze en la silvicultura o en explotacions agrícoles o ramaderes per a encoixinament o incorporació al sòl, compostatge, aliment o llits per a animals, o altres usos agraris, o bé per a la producció d’energia a partir de biomassa, sempre que s’empren procediments o mètodes que no posen en perill la salut humana o danyen el medi ambient.
b) Els productes plàstics d’un sol ús enumerats en l’annex IV de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, tot producte fabricat amb plàstic oxodegradable i les arts de pesca que continguen plàstics. Quan les mesures que s’estableixen per aquests productes de plàstic puguen entrar en conflicte amb la resta de previsions que s’estableixen en aquesta llei o en la normativa específica d’envasos, prevaldran les mesures establides en aquesta llei per als citats productes de plàstic.
c) Els sòls contaminats, que es regeixen pel títol V.
2. De conformitat amb el que disposa amb caràcter bàsic la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, aquesta llei és d’aplicació als residus que s’originen o es gestionen en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana enumerats en l’apartat 3 de l’article 3 de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, en aquells aspectes no regulats per una altra norma sectorial o específica de la Unió Europea, o norma estatal o autonòmica que incorpore normes de la Unió Europea a l’ordenament jurídic intern. Tanmateix, els subproductes animals i els seus productes derivats, que s’originen o es gestionen en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, quan es destinen a la incineració, als abocadors o siguen utilitzats en una planta de digestió anaeròbia, de compostatge o d’obtenció de combustibles, o es destinen a tractaments intermedis previs a les operacions anteriors, es regulen per aquesta llei.

3. Sense perjudici de les obligacions imposades en virtut de la normativa específica aplicable, s’exclouen de l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei aquells sediments, que s’originen o gestionen en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, que es demostre que no són perillosos de conformitat amb les directrius que, en el seu cas, aprove l’administració general de l’estat o l’administració autonòmica valenciana, en l’àmbit de les seues competències, segons el que estableix l’article 4.2 de la Llei 41/2010, de 29 de desembre, de protecció del medi marí, i siguen reubicats en l’interior de les aigües superficials, amb les finalitats següents: a efectes de gestió de les aigües i les vies de navegació, creació de noves superfícies de terreny, prevenció d’inundacions o atenuació dels efectes de les inundacions i les sequeres.


Article 4. Subproductes
Als efectes de la consideració, tramitació, avaluació, aprovació i altres aspectes rellevants per als subproductes a la Comunitat Valenciana, s’ajustarà a allò que preveu l’article 4 de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, i la seua normativa de desplegament aplicable. L’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular és l’ens encarregat de desenvolupar en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana les competències autonòmiques atribuïdes per la Llei 7/2022 en matèria de subproductes.
Article 5. Fi de la condició de residu
Als efectes de la consideració, tramitació, avaluació, aprovació i altres aspectes rellevants per a la fi de la condició de residu a la Comunitat Valenciana, s’ha d’atendre a allò que preveu l’article 5 de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular bàsica estatal, i la normativa de desplegament aplicable. L’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular és l’ens encarregat de desenvolupar a l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana les competències autonòmiques atribuïdes per la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, en matèria de fi de la condició de residu.


Capítol II
Principis de la política de residus i competències administratives

Article 6. Principis de la política de residus
1. La política de residus es regeix pels principis següents:
a) Protecció de la salut humana i el medi ambient
Les autoritats competents han d’adoptar les mesures necessàries per a assegurar que la gestió dels residus es realitze sense posar en perill la salut humana i sense danyar el medi ambient i, en particular:
1. No genere riscos per a l’aigua, l’aire, el sòl o el clima, ni genere riscos per a la biodiversitat, la fauna i la flora.
2. No cause incomoditats per soroll, olors o fums.
3. No afecte negativament paisatges, espais naturals, espais agraris ni llocs d’especial interès legalment protegits.
b) Jerarquia de residus
Per a aconseguir el millor resultat mediambiental global, les autoritats competents han d’aplicar en el desenvolupament de les polítiques i de la legislació en matèria de prevenció i gestió de residus la jerarquia de residus per l’ordre de prioritat següent:
1. Prevenció
2. Preparació per a la reutilització. Reutilització
3. Reciclat
4. Altre tipus de valorització, inclosa la valorització energètica
5. Eliminació
Tanmateix, si per a aconseguir el millor resultat mediambiental global en determinats fluxos de residus és necessari apartar-se d’aquesta jerarquia, es pot adoptar un ordre distint de prioritats amb la justificació prèvia per un enfocament de cicle de vida sobre els impactes de la generació i gestió d’aquells residus, tenint en compte els principis generals de precaució i sostenibilitat en l’àmbit de la protecció mediambiental, la viabilitat tècnica i econòmica, la protecció dels recursos naturals i la biodiversitat, així com el conjunt dels impactes mediambientals sobre la salut humana, econòmics i socials, d’acord amb l’article 1 i l’apartat 1.a de l’article 6 d’aquesta llei.

Així mateix, les autoritats competents han d’utilitzar instruments econòmics i altres mesures incentivadores, com les enumerades en l’annex V de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, per a l’aplicació de la jerarquia de residus.

c) Autosuficiència i proximitat
Sense perjudici de l’aplicació de la jerarquia de residus en la seua gestió, les autoritats competents autonòmiques i locals han d’observar prioritàriament els principis de proximitat als llocs de generació i autosuficiència pel que fa a la disposició d’instal·lacions d’eliminació de residus i d’instal·lacions per a la valorització de residus domèstics mesclats (fracció resta), encara que la recollida també abaste residus similars procedents d’altres productors, tenint en compte les millors tècniques disponibles. Tot això sense perjudici de la col·laboració i l’ús per part de la Generalitat Valenciana en relació amb la xarxa estatal integrada d’instal·lacions d’eliminació i d’instal·lacions per a la valorització de residus, en els termes regulats per la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular.

Així mateix, per a la valorització de la resta de residus diferents dels previstos en el paràgraf anterior, s’ha d’afavorir el seu tractament en instal·lacions tan properes com siga possible al punt de generació, mitjançant la utilització de les tecnologies i els mètodes més adequats per a assegurar un nivell elevat de protecció del medi ambient i de la salut pública, ateses les exigències d’eficiència i de protecció del medi ambient en la gestió dels residus.
d) Accés a la informació i a la justícia, i participació en matèria de residus
En els termes previstos en la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la que es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient, les autoritats públiques detallades en l’article 2.4 han de garantir els drets d’accés a la informació i de participació pública en matèria de residus.

L’acció per a exigir davant dels òrgans administratius i els tribunals l’observança del que s’estableix aquesta llei i en les disposicions que es dicten per a desenvolupar-la i aplicar-la, serà pública.
L’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular ha d’elaborar i publicar, com a mínim amb una periodicitat anual, un informe de conjuntura sobre la situació de la producció i gestió dels residus en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana. En aquest informe s’han d’incloure, com a mínim, les dades de recollida i tractament desglossats per fraccions i procedència, i destinació dels materials obtinguts, com també els costos econòmics associats, i una avaluació del grau de compliment dels objectius de prevenció i gestió dels residus establits en aquesta llei i en la planificació autonòmica en matèria de prevenció i gestió dels residus, desglossats per fraccions de residus i per àrees de gestió. Aquesta informació s’ha de posar a disposició del públic en general de manera intel·ligible, i les dades i indicadors corresponents, en format de dades obertes o reutilitzables.

En el cas dels residus de competència local, les entitats locals encarregades de les operacions de recollida, transport i tractament de residus han de publicar en la seua pàgina web, com a mínim anualment, el detall de les operacions de gestió de residus que porten a terme, així com els costos associats a aquestes operacions, tant directes com indirectes, incloent-hi els assenyalats en el paràgraf segon de l’ítem e d’aquest apartat. També, les entitats locals han de publicar en la seua pàgina web el detall d’ingressos obtinguts per sufragar els costos de les operacions de què s’encarreguen.
Les autoritats públiques, les persones interessades i la ciutadania en general poden participar en l’elaboració dels plans i els programes previstos en aquesta llei i com a desplegament del Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana, així com en l’avaluació dels efectes d’aquests plans i programes en el medi ambient de conformitat amb la normativa bàsica estatal en matèria d’avaluació ambiental i la normativa autonòmica en matèria d’avaluació ambiental i territorial estratègica. Aquests plans i programes tenen caràcter públic i les autoritats competents han de fer-los públics de mode accessible en les seues pàgines web.

A aquest efecte, les autoritats competents en matèria de residus, en l’àmbit de les seues competències, han d’habilitar els espais necessaris per a fer efectiva la participació a què es refereix el paràgraf anterior.
e) Principi «qui contamina paga»
D’acord amb el principi «qui contamina paga», els costos relatius a la gestió dels residus, inclosos els costos corresponents a la infraestructura necessària i al seu funcionament, així com els costos relatius als impactes mediambientals i, en particular, els costos de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, han de ser sufragats pel productor inicial de residus, pel posseïdor actual o per l’anterior posseïdor de residus d’acord amb l’abast de la responsabilitat en matèria de residus, regulat per l’article 104 de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular.

En el cas dels costos de gestió dels residus de competència local, d’acord amb el que disposa el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, les entitats locals han d’establir, en el termini màxim de tres anys des de l’entrada en vigor de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, una taxa o, si escau, una prestació patrimonial de caràcter públic no tributària, específica, diferenciada i no deficitària, que permeta implantar sistemes de pagament per generació i que reflectisca el cost real, directe i indirecte, de les operacions de recollida, transport i tractament dels residus, inclosos la vigilància posterior d’aquestes operacions i el manteniment i la vigilància posterior al tancament dels abocadors, les campanyes de conscienciació i comunicació, així com els ingressos derivats de l’aplicació de la responsabilitat ampliada del productor, de la venda de materials i d’energia.

En cas que les esmentades operacions de recollida, transport i tractament no estiguen portant-se a terme per la mateixa entitat local, cada entitat local ha de delimitar clarament quines són les operacions portades a terme per cadascuna d’elles, i els costos, directes i indirectes, associats a les operacions sota la seua competència. En compliment d’allò que estableix el paràgraf anterior, cada entitat local ha d’establir, en el termini màxim de tres anys comptadors des de l’entrada en vigor de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, una taxa o prestació patrimonial de caràcter públic no tributària per les operacions de gestió de residus que efectivament porte a terme, de caràcter específic, diferenciat i no deficitària, que permeta implantar sistemes de pagament per generació i que reflectisca el cost real, directe o indirecte, de les operacions corresponents, incloent-hi tots els conceptes especificats en el paràgraf anterior que hi resulten aplicables.
Les taxes o prestacions patrimonials de caràcter públic no tributari poden tenir en compte, entre altres, les particularitats següents:
1.r La inclusió de sistemes per incentivar la recollida separada en habitatges de lloguer vacacional i similar.
2.n La diferenciació o reducció en el supòsit de pràctiques de compostatge domèstic o comunitari, o de separació i recollida separada de matèria orgànica compostable.
3.r La diferenciació o reducció en el supòsit de participació en recollides separades per a la preparació posterior per a la reutilització i el reciclatge, per exemple en ecoparcs (fixos o mòbils) o en punts de lliurament alternatius acordats per l’entitat local.
4.t La diferenciació o reducció per a les persones i les unitats familiars en situació de risc d’exclusió social.
Les entitats locals han de comunicar aquestes taxes o prestacions patrimonials de caràcter públic no tributari, com també els càlculs utilitzats per a la seua confecció, a l’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular.

Article 7. Competències i òrgans competents
1. Correspon al Consell:
a) Aprovar els programes autonòmics de prevenció de residus i els plans autonòmics de gestió de residus.
b) Aprovar l’estratègia autonòmica en matèria d’economia circular.

c) Aprovar l’estratègia autonòmica de sòls contaminats.
2. Correspon a la conselleria competent en matèria de residus i protecció mediambiental:
a) Exercir la potestat d’autorització, vigilància, inspecció i sanció de les activitats de producció i gestió de residus i de les competències establides en el títol V sobre sòls contaminats.
b) Establir els objectius vinculants que cal aconseguir a escala autonòmica en matèria de residus per a complir amb la planificació estatal i europea en aquesta matèria, i coordinar, mitjançant l’elaboració i l’aplicació dels programes autonòmics de prevenció de residus i els plans autonòmics de gestió de residus, les actuacions que es desenvolupen en matèria de residus en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.

c) Declarar servei públic de titularitat autonòmica o local, mitjançant una norma amb rang de llei, totes o algunes de les operacions de gestió de determinats residus o fluxos de residus sempre que es demostre que continuadament en el temps de dos anys els residus no es gestionen correctament, i d’aquesta situació es puga derivar un risc significatiu per a la salut humana i el medi ambient.
d) Col·laborar amb les entitats locals per a l’exercici de les seues competències en matèria de prevenció i gestió de residus en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, en particular, pel que fa al suport tècnic per a l’elaboració d’estudis i projectes.
e) Vetlar per la prestació adequada dels serveis municipals obligatoris en matèria de residus respectant, en tot cas, les competències locals en la matèria.
f) Subscriure els convenis de col·laboració corresponents per a la implementació d’inversions o despeses de la Generalitat en relació amb els serveis de prevenció i gestió de residus de les entitats locals, si escau, per tal de garantir l’assoliment dels objectius autonòmics, estatals i europeus en matèria de prevenció i gestió de residus.
g) Enregistrar la informació en matèria de prevenció de residus i de producció i gestió, pública i privada, de residus en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.
h) Autoritzar els trasllats de residus des de o cap a països de la Unió Europea, regulats en el Reglament (CE) núm. 1013/2006, del Parlament Europeu i del Consell, de 14 de juny de 2006, relatiu al trasllat de residus, com també els trasllats en l’interior de l’Estat i la vigilància, inspecció i, si escau, sanció derivada dels citats règims de trasllats.

i) Exercir la potestat d’autorització, vigilància, inspecció i sanció dels sistemes de responsabilitat ampliada del productor.
j) Exercir la potestat de vigilància i inspecció i la potestat sancionadora en l’àmbit de les seues competències.
k) En els termes previstos a aquest efecte en la legislació de règim local, si les entitats locals o els consorcis no presten els serveis obligatoris de valorització o eliminació de residus de la seua competència o incompleixen el que es disposa en la llei o en els plans autonòmics en matèria de residus, la conselleria competent en matèria de residus pot requerir-los perquè complisquen o perquè presten aquests serveis. A tal efecte els concedirà el termini que siga necessari, en tot cas, no inferior a un mes. Si, transcorregut aquest termini, l’incompliment persisteix, la Generalitat ha d’adoptar les mesures necessàries per al compliment de l’obligació de prestació d’aquests serveis a costa i en substitució del consorci o l’entitat local competent.
En particular, si en l’àmbit territorial d’algun pla zonal s’assisteix puntualment i temporalment a una mancança o falta de capacitat de les seues instal·lacions de valorització o eliminació, la conselleria competent en matèria de residus pot acordar la substitució immediata del consorci o l’entitat local competent, i ha d’informar el Consell de l’acord adoptat. Aquesta substitució tindrà lloc pel temps estrictament imprescindible i a costa de l’entitat local o consorci substituït, incloent-hi els costos de transferència i transport dels residus, valorització, eliminació i altres operacions de gestió de residus que puguen ser necessàries, si n’hi ha, fins al lloc designat per a la seua valorització o eliminació.

l) Prestar els serveis de valorització o eliminació de residus de competència municipal en els supòsits previstos en la lletra k de l’apartat 2 d’aquest article o en els casos de dispensa de l’obligació de prestar el servei conforme a l’ítem 5.é de la lletra e de l’apartat 3 d’aquest article.

m) Exercir qualsevol altra competència en matèria de residus no inclosa en els apartats 1, 2, 3 i 5 de l’article 12 de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, ni en els apartats 3 i 4 d’aquesta llei.
3. Correspon a les entitats locals:
a) Com a servei obligatori, en tot el seu àmbit territorial, la recollida, el transport i el tractament dels residus domèstics en la forma en què ho establisquen les seues respectives ordenances, de conformitat amb el marc jurídic establit per la Llei 7/2022, de 8 d’abril de residus i sòls contaminats per a una economia circular; per aquesta llei; per les disposicions i objectius establits en els instruments de planificació per a la prevenció i gestió dels residus previstos en ella, i per la normativa sectorial en matèria de responsabilitat ampliada del productor. A aquests efectes, els municipis han de disposar d’una xarxa de recollida suficient que ha d’incloure ecoparcs o punts nets, fixos o mòbils, o, si escau, punts alternatius de recollida separada de residus que hagen estat acordats per l’entitat local per a la retirada gratuïta dels residus. Les entitats locals estan obligades a implantar sistemes de recollida separada de residus municipals. La prestació d’aquests serveis està sotmesa, en tot cas, a la planificació i al règim d’autorització previstos en aquesta llei.

La prestació d’aquest servei correspon als municipis, els quals poden portar-la a terme de forma independent o associada, conforme al que estableix la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, així com mitjançant la constitució de consorcis entre les entitats locals i la Generalitat Valenciana.
b) Aprovar la planificació de gestió de residus per a les entitats locals de conformitat amb els plans autonòmics i estatals de gestió de residus.
c) Recopilar, elaborar i actualitzar la informació necessària per al compliment de les obligacions derivades de la legislació en matèria de residus i subministrar-la a l’Agència Valenciana de Residus; en particular, la informació relativa als models de recollida, als instruments de gestió i a les quantitats recollides i tractades, especificant la destinació de cada fracció, incloent-hi la informació acreditada pels productors de residus comercials no perillosos, quan aquests residus no siguen gestionats per l’entitat local.
d) Exercir la potestat de vigilància i inspecció i la potestat sancionadora en l’àmbit de les seues competències.
e) Les autoritats locals competents poden:
1.r Elaborar estratègies d’economia circular i programes de prevenció.
2.n Gestionar els residus comercials no perillosos en els termes que establisquen les seues respectives ordenances, sense perjudici que els productors d’aquests residus puguen gestionar-los per si mateixos en els termes previstos en l’article 20.3. de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular. Quan l’entitat local establisca el seu propi sistema de gestió, podrà imposar, de manera motivada i basant-se en criteris de major eficiència i eficàcia en termes econòmics i ambientals en la gestió dels residus, la incorporació obligatòria dels productors de residus a aquest sistema en determinats supòsits.
3.r A través de les seues ordenances, obligar el productor o a un altre posseïdor de residus perillosos domèstics o de residus les característiques dels quals dificulten la seua gestió perquè adopten mesures per a eliminar o reduir tals característiques o perquè els depositen en la forma i el lloc adequats.
4.t Realitzar les seues activitats de gestió de residus directament o mitjançant qualsevol altra forma de gestió prevista en la legislació sobre règim local. Aquestes activitats poden portar-se a terme per cada entitat local de manera independent, mitjançant l’associació de diverses entitats locals o a través de la constitució de consorcis entre les entitats locals i la Generalitat Valenciana.
5.è Sol·licitar a la conselleria competent en matèria de residus la dispensa de l’obligació de prestar els serveis que els corresponga segons es disposa en l’apartat 3 d’aquest article i en la legislació local.

4. Les diputacions provincials, en els àmbits territorials respectius:

a) Han d’adoptar les mesures necessàries per a assegurar la prestació integral i adequada dels serveis obligatoris atribuïts als municipis en matèria de gestió de residus segons les seues competències com a diputació provincial, i han d’incloure aquests serveis classificant-los com a de caràcter preferent en la planificació provincial d’actuacions.

b) En col·laboració amb l’Agència Valenciana de Residus, que es crea en aquesta llei, i els municipis afectats, han de contribuir a l’execució de les instal·lacions supramunicipals de gestió de residus de competència municipal contemplats en el Pla integral de residus i, en el seu cas, en els respectius plans zonals, bé directament o per la seua participació en els diferents consorcis zonals de residus de la planificació autonòmica en matèria de gestió de residus domèstics.
5. Les autoritats competents s’han de dotar dels mitjans humans i materials suficients per a donar compliment a les obligacions establides en aquesta llei i en la normativa bàsica estatal en matèria de residus, en particular, les obligacions relatives a l’autorització, vigilància, inspecció, sanció i informació.
A tals efectes, s’estableix com a indicador de referència de suficiència en matèria de personal de l’administració pública autonòmica i el seu sector públic instrumental una ràtio mínima d’una persona treballadora per cada 75.000 habitants de dret de la Comunitat Valenciana.



TÍTOL II
Organització i recursos

CAPÍTOL I
Agència Valenciana de Residus i Economia Circular

Article 8. Naturalesa jurídica
1. Es crea l’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular (d’ara en avant l’Agència), com a entitat de dret públic, integrada en el sector públic administratiu de la Generalitat, de les previstes en l’article 3.1.c i 155.1 i 4 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, facultada per a exercir potestats administratives i per a realitzar activitats tècniques, prestacionals i de foment, en matèria de residus.

2. L’Agència es regeix pel dret privat excepte en la formació de la voluntat dels seus òrgans, l’exercici de les potestats administratives atribuïdes i en allò específicament regulat aquesta llei, els seus estatuts i la legislació pressupostària.
3. El Consell aprovarà, mitjançant decret, els estatuts de l’Agència en els quals es desenvoluparà la seua estructura administrativa, competències i funcions, així com el règim jurídic de funcionament previst en aquesta llei.

Article 9. Objecte
L’Agència té com a objecte l’execució de mesures, en l’àmbit de les competències autonòmiques, per a la implementació i el compliment de la política de residus de la Comunitat Valenciana d’acord amb el que hi ha establit en aquesta llei i les disposicions que la despleguen, i la normativa bàsica estatal en matèria de residus, seguint les directrius de política general del Consell i sempre que no siguen la gestió directa d’un servei públic.

Article 10. Personalitat i adscripció
1. L’Agència té personalitat jurídica pública diferenciada, patrimoni i tresoreria propis, així com autonomia de gestió i plena capacitat jurídica i d’obrar, i, dins del seu àmbit competencial, li corresponen les potestats administratives necessàries per al compliment dels seus fins.

2. L’Agència queda adscrita a la conselleria competent en matèria de medi ambient.

Article 11. Funcions
Són funcions de l’Agència les relatives a l’execució de mesures per a la implementació de la política de residus a la Comunitat Valenciana, entre d’altres, les següents:
a) Elaborar els instruments de planificació d’àmbit autonòmic en matèria de prevenció i gestió de residus establits per aquesta llei així com dels programes sectorials en matèria de residus, com també realitzar el seguiment i l’avaluació de la planificació i la política de residus de la Comunitat Valenciana.
b) Representar la Generalitat Valenciana davant dels consorcis de residus i la resta d’ens supramunicipals competents de gestió de residus, sota les directrius de la conselleria competent en matèria de residus.

c) Representar la Generalitat Valenciana davant de la comissió de coordinació estatal en matèria de residus, sota les directrius de la conselleria competent en matèria de residus.
d) Obtenir, gestionar i difondre les dades, els indicadors, la informació i els informes requerits per a garantir l’eficàcia de la política de residus a la Comunitat Valenciana, en particular, pel que fa a la caracterització dels diversos fluxos de residus, el càlcul dels objectius de prevenció i gestió d’aquests i els costos associats a les operacions de prevenció i gestió de residus.
e) Controlar del compliment de les disposicions d’aquesta llei i de la normativa del seu desplegament.
f) Realitzar les comprovacions que corresponguen, derivades de les denúncies per incompliments de la normativa vigent en matèria de residus, i gestionar, si escau, el procediment sancionador corresponent.

g) Iniciar d’ofici el procediment sancionador que corresponga per les irregularitats que constate en l’exercici de les seues funcions que suposen incompliments de la normativa vigent en matèria de residus i, després de la corresponent instrucció, proposar a l’autoritat competent la resolució que siga procedent.
h) Fomentar la cooperació amb les entitats locals per a integrar o donar suport als serveis de gestió de residus de competència local, així com donar suport a la creació de consorcis o mancomunitats municipals de gestió de residus municipals en desenvolupament de les previsions i la planificació en matèria de residus, amb especial rellevància en relació amb la recollida selectiva de bioresidus i determinats fluxos de residus.

i) Elaborar i aprovar encàrregs de gestió o contractes programa per a la construcció o explotació d’instal·lacions públiques supramunicipals de gestió de residus, d’acord amb les previsions de la planificació autonòmica en matèria de residus i el seu desenvolupament territorialitzat.

j) Promoure la participació de la ciutadania i dels agents i entitats econòmiques, socials i ambientals per a fomentar l’aplicació de la perspectiva d’economia circular i dels principis de la política de residus establits en l’article 6 d’aquesta llei.
k) Impulsar, desenvolupar i col·laborar en programes d’educació i formació ambiental, informació, sensibilització i conscienciació social en l’àmbit de la política de residus.
l) Fomentar programes i projectes de recerca i desenvolupament (R+D) que tinguen per objecte el desenvolupament de tecnologies netes en els processos productius i de gestió.
m) Incentivar les inversions que tinguen per objecte reduir la generació de residus i promoure la seua recuperació i reutilització.
n) Impulsar i incentivar el consum de matèries i substàncies recuperades o transformades com a primeres matèries, energia o combustible.
o) Elaborar programes específics per a reutilitzar i eliminar olis usats i per a eliminar bifenils policlorats i terfenils policlorats.
p) Col·laborar amb les administracions locals i les entitats públiques i privades per a fomentar la consecució de les finalitats d’aquesta llei i els objectius de la planificació autonòmica en matèria de residus, d’acord amb els principis de la política de residus establits en l’article 6 d’aquesta llei.
q) Executar les funcions i els encàrrecs de gestió que li encomane la conselleria competent en matèria de residus.
r) Realitzar activitats o prestació de serveis vinculats a la prevenció i gestió de residus en virtut de contractes, convenis i, en general, negocis jurídics acordats amb altres entitats, d’acord amb el que disposa el text refós de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic.
s) Qualsevol altra que li assigne normativament el Consell en desenvolupament d’aquesta llei.
3. Quan l’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular detecte residus especials generats per indústries determinades que pel seu volum o característiques permeten i facen aconsellable el seu tractament en origen, i sempre que no hi haja altres empreses que no puguen tractar-los, ha de trametre un informe vinculant a la conselleria competent en matèria de residus perquè impose tal tractament en origen.

Article 12. Òrgans de l’Agència
1. Són òrgans de l’Agència:
a) La Presidència, que correspon a la persona titular de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
b) El Consell de Direcció, que estarà constituït per la presidència, la vicepresidència i la vicepresidència segona de l’Agència i els vocals que es designen en la forma que establisquen els estatuts de l’Agència.

c) La Vicepresidència, que correspon a la persona titular de la secretaria autonòmica amb competències en matèria medi ambient.
d) El director o directora serà nomenada i cessada pel Consell, a proposta del president o de la presidenta.
e) El secretari o secretària general tècnica, sota la dependència directa del director o directora, constitueix el màxim òrgan de nivell administratiu de l’Agència.
f) El Consell de Participació en Matèria de Residus i Economia Circular.
g) L’Oficina de Prevenció de Residus.
2. S’ha de procurar una representació equilibrada d’homes i dones.


Article 13. La Presidència
1. El president o presidenta és l’autoritat superior de l’Agència, i li correspon:
a) Exercir l’alta representació de l’Agència.
b) Fixar les estratègies i les polítiques relatives a les funcions de l’Agència.
c) Exercir la direcció, la iniciativa i la inspecció de tots els serveis de l’Agència.
d) Aprovar l’avantprojecte de pressupost anual de despeses i ingressos de l’Agència.
e) Presidir el Consell de Direcció i exercir les competències pròpies derivades de la seua condició, especialment les de convocar les seues sessions, fixar l’ordre del dia corresponent, presidir les seues reunions, dirigir les deliberacions, alçar les sessions i visar les actes i les certificacions dels acords del Consell de Direcció.
f) Resoldre els recursos que s’interposen contra les resolucions dels òrgans que estiguen sota la seua dependència i els actes dels quals no esgoten la via administrativa.
2. La presidència podrà delegar, amb caràcter permanent o temporal, l’exercici de les seues funcions en altres òrgans, en els termes establits en la legislació en matèria de règim jurídic del sector públic.


Article 14. El Consell de Direcció
1. El Consell de Direcció és l’òrgan de govern de l’Agència i li corresponen les funcions següents:
a) Proposar les línies d’actuació que regiran el funcionament ordinari de l’Agència, d’acord amb les directrius de la Presidència.
b) El seguiment i l’avaluació dels programes d’actuació de l’Agència.
c) Proposar les mesures que s’estimen necessàries per al millor compliment dels fins de l’Agència.
d) Informar sobre qualsevol assumpte que, en l’àmbit de les competències de l’Agència, li sol·licite el Consell o la presidència de l’Agència.
e) Totes les altres atribucions que li puguen ser conferides de conformitat amb la legislació vigent.
2. La vocalia del Consell de Direcció està formada per 13 persones amb la composició següent:
a) El director o directora de l’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular
b) Vuit persones representants de departaments del Consell amb competències en residus, qualitat ambiental, medi natural, hisenda, sector públic instrumental, funció pública, agricultura i indústria.
c) Una persona en representació de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies
d) Tres persones en representació les diputacions provincials, una per cada diputació.
e) La persona gerent de l’Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals de la Comunitat Valenciana
3. Exercirà la Secretaria del Consell de Direcció, la Secretaria General Tècnica de l’Agència.

Article 15. La Vicepresidència
La Vicepresidència és l’òrgan d’impuls i coordinació de l’Agència i la vicepresidència del Consell de Direcció, i li corresponen les funcions següents:
a) Controlar i supervisar el compliment dels objectius que fixen la Presidència i el Consell de Direcció de l’Agència.
b) Impulsar i coordinar la consecució dels objectius i l’execució dels projectes la vicepresidència segona.
c) Resoldre els recursos que s’interposen contra les resolucions dels òrgans que estiguen sota la seua dependència i els actes dels quals no esgoten la via administrativa.
d) Exercir totes les altres funcions que li siguen encomanades o delegades expressament per norma legal o reglamentària.

Article 16. El director o directora i el secretari o secretària general tècnica
1. El director o directora és l’òrgan executiu de l’Agència i té les següents funcions:
a) Exercir la direcció i representació de l’Agència, i la vicepresidència segona del Consell de Direcció de l’Agència.
b) Exercir les facultats inherents en l’exercici de les competències atribuïdes per aquesta llei d’acord amb els estatuts de l’Agència.
c) Programar, dirigir i coordinar les activitats de l’Agència.
d) La direcció de personal, en els termes previstos en les disposicions vigents.
e) La convocatòria de beques, ajudes i subvencions, així com la signatura de contractes i convenis amb entitats públiques i privades, que siguen necessaris per al compliment dels seus fins.
f) La rendició del compte de l’organisme.
g) Exercir totes les altres funcions que li siguen expressament encomanades o delegades pels estatuts de l’Agència, el Consell de Direcció o per norma legal o reglamentària.
2. Són funcions del secretari o secretària general tècnica secundar directament el director o directora, i atendre tots els serveis generals de l’Agència.

Article 17. El Consell de Participació en Matèria de Residus i Economia Circular
1. El Consell de Participació en Matèria de Residus i Economia Circular és l’òrgan d’assessorament i de participació ciutadana del Consell de Direcció pel que fa a les accions de l’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular en matèria de prevenció i gestió dels residus sota criteris d’economia circular.
2. La composició, estructura i funcions del Consell de Participació en Matèria de Residus i Economia Circular es determinarà en els estatuts de l’Agència. No obstant això, en tot cas, la seua composició ha de preveure, almenys, la representació de les entitats locals i dels departaments de l’administració autonòmica afectats per la política de residus i economia circular; de la societat civil organitzada en els àmbits ambiental, empresarial, sindical, agrari, d’economia social vinculada a la gestió de residus, defensa de les persones consumidores i usuàries, associacions veïnals, universitats i centres d’investigació, així com persones expertes en matèria de residus i economia circular.

3. El Consell de Participació en Matèria de Residus i Economia Circular s’ha de reunir, almenys, dues vegades l’any.
4. El Consell de Participació en Matèria de Residus i Economia Circular té, almenys, les funcions següents:
a) Assessorar i formular propostes d’actuació en matèria de prevenció i de gestió de residus sota criteris d’economia circular.
b) Emetre informes sobre plans i programes en matèria de residus.
c) Emetre informes previs sobre disposicions de caràcter general en matèria de política de residus.
d) Conèixer la memòria anual pressupostària i d’activitats de l’Agència
e) Promoure processos participatius en matèria de residus.
f) Totes aquelles que li atribuïsquen els estatuts de l’Agència
5. Els informes a que es refereix l’apartat anterior no tenen caràcter vinculant.
6. El director o directora de l’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular ha vetlar perquè el Consell de Participació en Matèria de Residus i Economia Circular dispose de la informació necessària amb una antelació suficient per a l’exercici de les seues funcions.


Article 18. Oficina de Prevenció de Residus
Dins de la seua estructura organitzativa, l’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular ha de disposar d’un departament específic anomenat Oficina de Prevenció de Residus, les finalitats del qual són:
1. Impulsar les mesures de prevenció de residus establides en aquesta llei, en particular, pel que fa a la difusió i l’assessorament en aquesta matèria a les entitats locals, el teixit empresarial i la ciutadania en general.
2. Difondre les dades, els indicadors, la informació i els informes vinculats a la política de residus de la Comunitat Valenciana i a l’assoliment dels objectius establits en la planificació autonòmica de residus, en particular, adreçada a les entitats locals, el teixit empresarial i la ciutadania en general.
3. Aquelles altres que li assignen els estatuts de l’Agència.

Article 19. Estructura i personal
1. L’estructura orgànica i funcional de l’agència es determina en els estatuts de l’Agència.
2. El personal funcionari o laboral de l’Agència es regeix per la normativa sobre la funció pública i legislació laboral.

Article 20. Règim patrimonial
1. Els béns i recursos econòmics de l’Agència són els següents:

a) Les transferències i subvencions que anualment es consignen en els pressupostos de la Generalitat o en els altres organismes públics.
b) Els recursos econòmics del Fons Ambiental de Política de Residus i Economia Circular de la Comunitat Valenciana.
c) Els béns i valors que constituïsquen el seu patrimoni, així com els productes i rendes d’aquest.
d) Els ingressos de dret públic o privat que li corresponguen i, en particular, els que procedeixen del desenvolupament de les activitats relacionades amb els fins de l’entitat.
e) Les subvencions i aportacions voluntàries o donacions que s’atorguen a favor seu per persones o entitats privades.
f) Qualssevol altres recursos econòmics, ordinaris o extraordinaris que estiga legalment autoritzada a percebre.
2. El patrimoni de l’Agència aquesta integrat pels béns i els drets que li siguen adscrits per la Generalitat, així com pels que adquirisca i els que li siguen incorporats i adscrits en el futur per qualsevol entitat o persona o per qualsevol títol.

Article 21. Règim economicofinancer
1. El règim pressupostari, economicofinancer, d’intervenció, control financer i comptabilitat és l’establit en la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, per a les entitats de dret públic integrades en el sector públic administratiu.
2. El règim jurídic aplicable a la contractació és l’establit en la legislació de contractes de les administracions públiques en els termes establits en aquesta per a aquesta mena d’entitat.


CAPÍTOL II
Recursos econòmics

Article 22. Recursos econòmics
La política de residus pot finançar-se mitjançant els recursos següents:
a) Els tributs per la producció i gestió de residus recaptats per les administracions municipal i autonòmica, així com els tributs d’àmbit estatal per la producció i gestió de residus la recaptació dels quals es trobe cedida a les administracions municipal o autonòmica.
b) Les prestacions patrimonials de caràcter públic no tributàries obtingudes per la prestació de serveis de gestió de residus.
c) Les subvencions assignades en els pressupostos generals de les administracions públiques per a la política de residus.
d) Els ingressos procedents de la recaptació per les sancions com a conseqüència d’infraccions a la normativa que regula la política sobre gestió de residus, una vegada deduïdes les despeses de gestió.
e) Els fons europeus i estatals adreçats a la prevenció i la gestió de residus i a l’aplicació de criteris d’economia circular en la política de residus.
f) Els preus privats obtinguts per les empreses legalment autoritzades per a intervenir en la gestió, especialment dels residus de gestió privada.
g) Els ingressos procedents de la venda dels subproductes i materials recuperats en la gestió global dels residus, que corresponguen a les administracions públiques.
h) Els ingressos per a les administracions públiques procedents de les responsabilitats ampliades dels productors de productes.
i) Qualsevol altre tribut que puga establir-se per al finançament de la política de residus.

Article 23. Fons Ambiental de Política de Residus i Economia Circular de la Comunitat Valenciana
1. Es crea el Fons Ambiental de Política de Residus i Economia Circular de la Comunitat Valenciana adscrit a l’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular.
2. Aquest fons està destinat a finançar projectes, processos, actuacions, infraestructures i instal·lacions amb l’objectiu de la prevenció de la generació de residus i per al foment de l’economia circular en matèria de residus i recursos. En l’annex s’arreplega una llista no exhaustiva d’orientacions i exemples d’actuacions susceptibles de finançament amb aquest fons.
3. Queda expressament prohibit el finançament d’instal·lacions i d’operacions d’eliminació previstes en l’annex III de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, i d’instal·lacions i d’operacions de valorització sota l’epígraf R01 de l’annex II de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, amb l’excepció de la utilització de biomassa com a combustible, així com dels fluxos de residus que legalment estan obligats a ser tractats mitjançant operacions d’eliminació.

4. Els recursos que nodreixen el Fons Ambiental de Política de Residus i Economia Circular de la Comunitat Valenciana provenen de:
a) Les aportacions dels pressupostos de la Generalitat.
b) Els ingressos derivats de tributs autonòmics o estatals, cedits a la Generalitat Valenciana, sobre operacions de gestió de residus a la Comunitat Valenciana, recaptats per l’Agència Tributària Valenciana, una vegada deduïdes les despeses de gestió.
c) Els romanents procedents d’estalvis en la contractació, les revocacions o les renúncies en els procediments de partides o subvencions procedents del fons mateix.
d) Els ingressos procedents de la recaptació per les sancions imposades per l’administració autonòmica a conseqüència d’infraccions a la normativa que regula la política de residus, una vegada deduïdes les despeses de gestió.
e) Els ingressos provinents de rendiments patrimonials de l’Agència Valenciana de Residus i d’Economia Circular.
5. Abans del 31 de desembre de 2022, el Consell ha d’aprovar la regulació específica del Fons Ambiental de Residus i Economia Circular de la Comunitat Valenciana i posar-lo en funcionament.


TÍTOL III
Instruments de la política de residus

Article 24. Programes de prevenció
1. D’acord amb els articles 1, 6.b i 7, la conselleria competent en matèria de residus ha de disposar d’un programa de prevenció de residus de la Comunitat Valenciana, d’àmbit autonòmic. Les autoritats competents de les entitats locals, potestativament, també han de disposar de programes de prevenció de residus, en l’àmbit de les seues competències.
2. Els programes de prevenció de residus han de contenir les mesures de prevenció de residus establides conforme a l’antic article 18.1 de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, així com els programes específics de prevenció de residus alimentaris i les mesures de reducció del consum de plàstics d’un sol ús previstes en l’article 55 de la llei 7/2022, de 8 d’abril.

3. En concret, aquests programes de prevenció han d’incloure:
a) Una descripció de la situació de partida, les mesures i els objectius de prevenció existents i la seua contribució a la prevenció de residus.
b) Una descripció, quan siga procedent, de la contribució dels instruments i mesures de l’annex V de la Llei 7/2022, de 8 d’abril.
c) Una avaluació de la utilitat dels exemples de mesures que s’indiquen en l’annex VI de la Llei 7/2022, o altres mesures adequades.
d) Els objectius de prevenció generals i específics per als diferents fluxos de residus, que indiquen els horitzons temporals per a l’assoliment d’aquests, i indicadors per al seguiment i avaluació de l’assoliment dels objectius.
e) Les mesures de prevenció de residus i el calendari d’aplicació durant la vigència del programa, especificant de manera diferenciada les mesures per a la prevenció de residus alimentaris i de reducció del consum de plàstics d’un sol ús.
f) Un sistema d’indicadors per al seguiment de l’aplicació i l’eficàcia de les mesures i d’assoliment dels objectius, generals i específics, de prevenció de residus.
4. El programa de prevenció de residus de la Comunitat Valenciana s’integra dins del Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana, de manera que les mesures de prevenció i el calendari d’aplicació siguen clarament distingibles de la resta de mesures i terminis incloses en el pla integral. El programa de prevenció i el pla integral tindran el mateix termini de vigència i horitzó temporal.
Els programes de prevenció de residus que potestativament duguen a terme les autoritats de les entitats locals poden aprovar-se de manera independent o integrar-se en els plans i els programes sobre gestió de residus o altres plans ambientals. Quan els programes de prevenció s’integren en altres plans i programes, les mesures de prevenció i el calendari d’aplicació han de distingir-se clarament.

5. L’avaluació dels programes de prevenció de residus s’ha de dur a terme com a mínim cada sis anys, ha d’incloure una anàlisi de l’eficàcia de les mesures adoptades i els seus resultats han d’estar accessibles al públic. Per a això, s’han d’utilitzar indicadors i objectius qualitatius o quantitatius adequats, sobretot respecte a la quantitat de residus generats.
La supervisió i l’avaluació de l’aplicació de les mesures de prevenció, en particular sobre la reutilització i sobre la prevenció de residus alimentaris, s’ha de dur a terme conforme a la metodologia comuna adoptada a nivell de la Unió Europea. A aquest efecte, així com per a donar compliment a les obligacions d’informació en matèria de prevenció de residus, la conselleria competent en matèria de residus ha d’establir mitjançant una ordre els procediments d’obtenció de la informació necessària.

Article 25. Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana (PIRCV)
1. El Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana és l’instrument de planificació i coordinació de totes les actuacions que es realitzen a la Comunitat Valenciana en matèria de prevenció i gestió de residus, i té com a finalitat garantir el compliment dels objectius i els principis de la política de residus establits en aquesta llei i els objectius en matèria de residus establits per la normativa i els instruments de planificació política de residus d’àmbit estatal i europeu que afecten l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.
2. L’elaboració, la formulació, la tramitació i l’aprovació del Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana s’ha d’ajustar al que estableix el text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat pel Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell, per als plans d’acció territorial de caràcter sectorial.

3. L’elaboració i la formulació del pla correspon a l’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular, la tramitació correspon a la conselleria competent en matèria de medi ambient i l’aprovació correspon al Consell de la Generalitat Valenciana mitjançant decret.
4. El Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana s’ha d’elaborar, amb la consulta prèvia a les entitats locals, de conformitat amb aquesta llei, la normativa bàsica estatal en matèria de residus i medi ambient i els objectius i les orientacions del Pla estatal marc de residus.

5. L’àmbit del Pla integral de residus comprèn la totalitat del territori de la Comunitat Valenciana, que ha de ser dividit en zones a fi d’aconseguir una major operativitat en la gestió dels residus.
6. El Pla integral de residus pot executar-se directament o a través del corresponent pla zonal i projecte de gestió. L’execució de les previsions contingudes en el Pla integral de residus i relatives als residus municipals d’aquesta llei requereix en tot cas el corresponent pla zonal i projecte de gestió.
7. El Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana ha de contenir tots els elements que s’assenyalen en l’annex VII Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, com també:
a) Una anàlisi i un diagnòstic actualitzats de la situació de la gestió de residus en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.
b) La quantificació dels objectius, per a cada tipus de residus i flux de material, de recollida separada, preparació per a la reutilització, el reciclatge, la valorització i l’eliminació per a la Comunitat Valenciana i els corresponents horitzons temporals d’assoliment dins el període de vigència del pla, com també l’estimació de la contribució a la consecució dels objectius establits en aquesta llei, i en la normativa bàsica estatal en matèria de residus, com també en les altres normes i plans en matèria de residus i en altres normes ambientals.
c) Les mesures per a la preparació per a la reutilització, el reciclatge, la valorització i l’eliminació de cada tipus de residus i flux de material, i el calendari d’aplicació durant la vigència del pla.
d) Un sistema d’indicadors per al seguiment de l’aplicació i l’eficàcia de les mesures i d’assoliment dels objectius, generals i específics, en matèria de gestió de residus.
e) Les determinacions següents:
I. Anàlisi i diagnòstic de la situació existent en la gestió de residus.

II. Definició dels objectius a aconseguir d’acord amb l’avaluació territorialitzada de les necessitats en matèria de gestió de residus a la Comunitat Valenciana.
III. Les directrius i els criteris que, d’acord amb aquesta llei, han de regir la gestió dels residus a la Comunitat Valenciana.
iv. Inventari dels tipus, la quantitat i l’origen dels residus que previsiblement seran objecte de producció o gestió a la Comunitat Valenciana durant la vigència del pla.
v. Les mesures a adoptar per al foment de la reducció, la prevenció de la generació i la valorització.
vi. Prescripcions tècniques generals per a les operacions de gestió de residus.
vii. Justificació i definició de l’esquema general de les infraestructures, les obres i les instal·lacions que es prevegen, d’acord amb el principi d’autosuficiència en la gestió dels recursos generats a la Comunitat Valenciana.
viii. Criteris que han de considerar-se per a la localització d’infraestructures de gestió de residus.
ix. Les disposicions especials sobre residus particulars que s’entenguen necessàries.
x. L’estimació dels costos per a l’execució del pla i els mitjans de finançament per a l’execució.
xi. Criteris per al desenvolupament d’altres plans, distingint el contingut no vinculant del pla d’aquell que té caràcter normatiu i vinculant no modificable pels plans zonals de residus.
xii. Previsions de coordinació amb altres administracions sectorials.
xiii. L’estimació de les necessitats d’ocupació i la previsible qualificació.
xiv. Programes de divulgació, informació i participació ciutadana, i programes d’educació ambiental.
xv. Termini de vigència.
f) El Programa de prevenció de residus de la Comunitat Valenciana, regulat per l’article 24 d’aquesta llei.
8. Els objectius i les mesures inclosos en el Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana, inclòs el Programa valencià de prevenció de residus, són vinculants i de compliment obligat per a tota persona física o jurídica, pública o privada, que intervinga en la producció, la possessió, la prevenció o la gestió dels residus a la Comunitat Valenciana.
9. El contingut del pla integral de residus vincula els diferents instruments d’ordenació urbanística.
10. L’autorització de les instal·lacions de gestió de residus s’ha d’adequar al que hi ha establit en el pla estatal marc de residus, al Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana i als seus plans zonals de desenvolupament.
11. És obligatori respectar el caràcter supramunicipal de les instal·lacions de gestió de residus domèstics o municipals qualificades com a tals en el pla integral de residus i els plans zonals de desenvolupament, com també l’àmbit d’actuació previst en els diferents instruments de planificació de residus.
12. Les revisions del Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana poden revisar o actualitzar les prescripcions dels respectius plans zonals de residus de la Comunitat Valenciana, en cas de considerar-se necessari. Aquestes modificacions són vinculants per als projectes de gestió de residus domèstics en vigor, que s’hi han d’adaptar en ser aprovades.

Article 26. Plans zonals de residus
1. Els plans zonals tenen per objecte desenvolupar i millorar les previsions del pla integral de residus en aquells casos que hi ha establits en aquesta llei, per tractar-se d’un servei públic o quan l’administració autonòmica justificadament així ho establisca.
2. L’elaboració i la formulació dels plans zonals correspon a l’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular en col·laboració amb els municipis de la zona afectada. Una vegada formulat el document i, si escau, admès a tràmit per la persona consellera competent en matèria de medi ambient, l’ha de sotmetre a informació pública per un termini mínim de trenta dies hàbils, mitjançant sengles anuncis publicats en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en un dels periòdics d’informació general de major circulació a la Comunitat Valenciana, com també mitjançant la seua difusió a través dels llocs web i les xarxes socials de la conselleria competent en matèria de medi ambient i de l’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular, dels municipis afectats i, si escau, del consorci o l’entitat local corresponent responsable del servei de valorització i eliminació de residus domèstics com també la xarxa d’ecoparcs fixos i mòbils.

Tota la documentació formulada corresponent al pla zonal ha d’estar a disposició del públic en el lloc web de la conselleria competent en matèria de medi ambient i en el lloc web de l’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular. Durant el període d’informació pública s’hi poden presentar al·legacions i suggeriments dirigits a la persona directora de l’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular.

Simultàniament s’han de sol·licitar els informes dels ajuntaments dels municipis inclosos a la zona i d’aquelles administracions sectorials que pogueren resultar afectades pel pla.
3. Els plans zonals s’han de sotmetre al corresponent procediment d’avaluació ambiental en aplicació de la normativa estatal i autonòmica en matèria d’avaluació ambiental de plans i programes.
4. Finalitzat el termini d’exposició pública, contestades les al·legacions i els suggeriments rebuts i emesos en termini els informes sol·licitats, la persona directora de l’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular ha de formular, si escau, una proposta de resolució aprovatòria del pla zonal a la persona consellera competent en medi ambient.
5. La persona consellera competent en medi ambient ha d’aprovar el pla zonal mitjançant una ordre.
6. El termini per a resoldre sobre l’aprovació del pla zonal és de sis mesos des de la data de l’acord de sotmetiment a informació pública. Aquest termini queda suspès fins que s’haja resolt el procediment d’avaluació ambiental corresponent. A falta de resolució expressa, el pla zonal ha d’entendre’s denegat.
7. Aprovat el pla zonal, s’ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, en el lloc web de la conselleria competent en matèria de medi ambient, l’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular, els municipis afectats i el consorci o l’entitat local responsable del servei de valorització, eliminació i gestió d’ecoparcs de l’àrea o les àrees de gestió de què es tracte.
8. El pla zonal entrarà en vigor l’endemà del dia en què es publique en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
9. Els plans zonals han d’establir, respecte de la zona i els residus que constitueixen el seu objecte:
a) L’àmbit territorial sobre el qual s’aplica, tenint en compte en tot cas la demarcació territorial de les entitats locals.
b) La categoria o el tipus de residu la gestió del qual ordena.
c) La quantitat d’aquests residus produïts i les previsions dels residus a gestionar, que han d’incloure, amb caràcter temporal i justificat, la possibilitat de gestionar els residus provinents d’altres zones.
d) Definició dels objectius territorialitzats de gestió de residus per a complir els objectius establits en el Pla integral de residus.

e) Mesures per a la consecució dels objectius marcats.
f) Infraestructures per a la gestió: nombre i tipus d’instal·lacions com també les seues característiques generals.
g) Identificació de les zones aptes per a la implantació de les diferents infraestructures com també mesures d’estalvi, eficiència i aprofitament d’energies renovables i condicions territorials i ambientals per a aquesta implantació, establint les afeccions per raó del territori: aptitud geològica, espais protegits, infraestructures, sòls urbans, masses d’aigua, biodiversitat i altres elements que per la seua importància resulten afectats.
h) Termini d’execució.
i) Criteris de compensació a favor del municipi o els municipis en què la gestió de residus els afecta les seues condicions ambientals o territorials.
j) En cas de residus de competència municipal, les condicions que garantisquen l’eficàcia d’actuació de les mancomunitats, els consorcis o altres fórmules d’associació entre si o amb altres administracions reconegudes en la normativa sobre règim local, per al desenvolupament de les operacions de gestió d’aquests residus. En tot cas ha d’incloure’s que:
i) Representen almenys més del 50 per 100 de la població dels municipis inclosos en la zona.
ii. Quede oberta la incorporació de qualsevol dels municipis de la zona en qualsevol moment.
iii. Tinguen capacitat econòmica i tècnica per a desenvolupar les previsions del pla zonal.
El pla zonal ha d’establir el termini màxim en què poden formalitzar-se aquestes unions, agrupacions o associacions necessàries per a la seua execució.
k) Criteris per al desenvolupament, si escau, per als projectes de gestió.
l) Altres determinacions que s’estimen necessàries o convenients per les característiques del residu a gestionar o de l’àmbit territorial sobre el qual s’aplica.
10. Els objectius, les mesures i les determinacions inclosos en els plans zonals són vinculants i de compliment obligat per a tota persona física o jurídica, pública o privada, que intervinga en la producció, la possessió, la prevenció o la gestió dels residus a la Comunitat Valenciana.
11. Els continguts dels plans zonals vinculen als diversos instruments d’ordenació urbanística.
12. L’autorització de les instal·lacions de gestió de residus s’ha d’adequar al que hi ha establit en el Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana i els seus plans zonals de desenvolupament. És obligat respectar el caràcter supramunicipal de les instal·lacions de gestió de residus domèstics o municipals qualificades com a tals al Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana i als plans zonals, com també l’àmbit d’actuació previst per aquestes en els instruments de planificació indicats.

Article 27. Plans locals de recollida de residus domèstics i municipals

1. El pla local de recollida de residus domèstics i municipals és l’instrument de planificació de l’operació de recollida de residus corresponent als municipis i a les entitats locals encarregades de la recollida de residus domèstics i municipals, d’acord amb els objectius i les prescripcions establits en aquesta matèria en aquesta llei, en la Llei 7/2022, en el Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana i en els plans zonals que el desenvolupen i en el pla estatal marc de gestió de residus.

2. El contingut del pla local de recollida de residus domèstics i municipals ha de contenir els objectius i les mesures de gestió de la recollida dels residus per al seu àmbit territorial requerits per aquesta llei, la planificació autonòmica en matèria de residus i la normativa bàsica estatal en matèria de residus. En tot cas han de contenir:
a) Un diagnòstic de la situació de partida de la recollida de residus en l’àmbit territorial objecte del pla.
b) Els objectius quantitatius i qualitatius de recollida separada per a les diverses fraccions de residus de competència municipal que s’han d’assolir en el període de vigència del pla.
c) La descripció del model de recollida separada de residus, inclosa la memòria tècnica i econòmica corresponent.
d) Les mesures i les prescripcions per a la implementació del model de recollida separada de residus, com també les mesures addicionals per a la millora dels resultats quantitatius i qualitatius de la recollida separada en origen. Com a mínim s’han de fixar: els circuits de recollida, la periodicitat, la regulació i la ubicació dels elements per a la recollida separada, i els equipaments, les instal·lacions i les prescripcions per a la prestació adequada del servei.
e) El programa d’educació ambiental d’àmbit local en matèria de residus.
f) Les mesures per evitar el fem dispers.
g) El programa de prevenció de residus en cas de ser obligatori d’acord amb aquesta llei, o disposar-se’n potestativament. En tot cas, s’han d’incloure mesures per afavorir la prevenció dels residus, almenys pel que fa a la prevenció de bioresidus i residus d’envasos, i en particular, les mesures relatives per a reduir els residus alimentaris i les pèrdues alimentàries.
h) Mesures per a afavorir la reutilització d’envasos en esdeveniments organitzats, finançats o patrocinats per l’entitat local.
i) Els mitjans materials, econòmics i humans necessaris per a l’aplicació del pla.
j) L’àmbit territorial d’abastament del pla i el període de vigència.

k) Un sistema d’indicadors que permeta el seguiment adequat del compliment dels objectius del pla i l’adequació amb la planificació autonòmica i estatal en aquesta matèria.
l) Les actuacions d’informació i participació públiques portades a terme durant el procés d’elaboració del pla.
3. Els plans locals de recollida de residus domèstics i municipals han de revisar-se almenys cada sis anys, sense perjudici que la planificació autonòmica de residus establisca un període inferior per garantir-ne l’adaptació als requeriments que aquesta establisca per complir els objectius autonòmics i estatals en matèria de recollida de residus de competència municipal.
4. Els plans locals de recollida de residus domèstics i municipals i les revisions corresponents s’aproven mitjançant ordenança. Mentre no incloguen actuacions subjectes a avaluació d’impacte ambiental, aquests plans i les revisions corresponents estan exempts d’avaluació ambiental estratègica de plans i programes.
5. En un període de quinze mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, els plans locals aprovats amb anterioritat a aquesta llei han d’adaptar-se a les prescripcions d’aquesta llei.

Article 28. Projectes de gestió de residus dels consorcis de residus i entitats locals competents de la valorització i l’eliminació de residus i gestió d’ecoparcs a la Comunitat Valenciana
1. El projecte de gestió de residus és l’instrument executiu d’implementació del Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana, i dels seus plans zonals de desenvolupament, del qual han de disposar els consorcis i les entitats locals encarregades dels serveis de valorització de residus domèstics i municipals, gestió d’ecoparcs fixos i mòbils, gestió d’instal·lacions de transferència i valorització de residus i gestió de les operacions d’eliminació dels rebuigs de residus, en el seu respectiu àmbit territorial.
2. El projecte de gestió ha de tenir un nivell de detall almenys d’avantprojecte i ha de formar part de l’expedient de contractació dels serveis, que s’ha de formalitzar d’acord amb la normativa de contractes de les administracions públiques, Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic.
3. El projecte de gestió no pot modificar les prescripcions del Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana ni les prescripcions del pla zonal de residus de desenvolupament de la planificació autonòmica.

4. Els projectes de gestió han de contenir, almenys, les determinacions següents relatives a:
a) La planificació de les operacions de gestió dels residus:
i. La delimitació de l’àmbit territorial i les fraccions de residus que constitueixen el seu objecte, d’acord amb el que estableix el pla zonal corresponent. Aquesta delimitació territorial no pot excloure del seu àmbit d’actuació àrees que dins de la zona establida pel pla zonal no tinguen entitat suficient per a constituir un àmbit de gestió propi de les fraccions de residus objecte del projecte de gestió.
ii. La localització, les dimensions i les característiques de les infraestructures, les obres i les instal·lacions previstes en el projecte de gestió amb un nivell de detall almenys d’avantprojecte, com també els estudis d’impacte ambiental dels projectes corresponents a infraestructures, obres o instal·lacions que ho requerisquen, d’acord amb la normativa aplicable en matèria d’avaluació ambiental.
iii. El calendari d’execució i posada en funcionament de les infraestructures, les obres, les instal·lacions i els serveis previstos en el projecte de gestió.
iv. La inclusió, si escau, de plantes de transferència consorciades a la zona.
v. El període de durada de la prestació del servei de gestió de residus.
vi. Aquelles altres establides en el pla zonal corresponent.
vii. La gestió de les operacions de gestió de residus:
viii. Les tècniques de valorització i eliminació de residus. La recollida i el transport poden ser realitzats per cada municipi o adjudicats de manera independent.
ix. La justificació del compliment dels objectius de preparació per a la reutilització i el reciclatge, la valorització i l’eliminació d’acord amb el que estableix el Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana i el pla zonal corresponent.
x. Els compromisos de gestió assumits de caràcter obligatori i els de caràcter complementari.
xi. La forma de prestació del servei públic de gestió de residus.

xii. Els estudis economicofinancers de les actuacions previstes en el projecte de gestió com també les previsions de les fonts de finançament d’aquestes. En tot cas, els costos de construcció i gestió de les infraestructures, les obres, les instal·lacions són a càrrec de l’adjudicatari, si escau, del projecte de gestió.
xiii. El termini, la forma i les condicions en què, si escau, les infraestructures, les obres, les instal·lacions o els terrenys reverteixen a favor de l’administració.
xiv. Aquelles altres establides en el pla zonal corresponent.
b) El programa d’educació ambiental en matèria de gestió de residus.
c) La documentació necessària per a complir els requisits de contractació pública establits per la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic.
2. Els consorcis i les entitats locals encarregades de la valorització i l’eliminació de residus i la gestió d’ecoparcs de la Comunitat Valenciana són els ens encarregats de l’elaboració, bé mitjançant mitjans propis o bé mitjançant la contractació d’assistències tècniques, dels projectes de gestió de residus, d’acord amb el que estableix la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic. En el cas de la concessió d’obres es poden aplicar els articles 247 i 248 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic.
3. Els projectes de gestió de residus s’han de tramitar d’acord amb el que estableix la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic.
4. Pel que fa al procediment i els criteris d’aprovació i adjudicació del projecte de gestió de residus s’ha d’aplicar el que estableix la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic. Sense perjudici d’això, els criteris d’adjudicació han de tenir en compte, com a mínim, les consideracions següents:
a) El major àmbit territorial de l’actuació.
b) El major consens obtingut per part dels ajuntaments que formen part de la zona corresponent.
c) El millor compliment dels objectius de preparació per a la reutilització, el reciclatge, la valorització i l’eliminació establits en el pla zonal.
d) El major nombre de població atesa
e) L’adequació de les tècniques d’actuació i de les característiques de les instal·lacions i les infraestructures per a dur a terme la gestió de manera eficaç i eficient.
f) L’aplicació de les millors tècniques disponibles als processos.
g) El compliment dels objectius de preparació per a la reutilització, el reciclatge i la valorització dels residus més enllà dels nivells obligatoris.
h) El nivell de prestació del servei en la zona.
i) El major consens dels propietaris del sòl que facilite l’execució de les infraestructures, les obres i les instal·lacions previstes.
j) Minimitzar les afeccions ambientals i sobre espais naturals o d’interès paisatgístic o cultural.
k) El major nivell d’acceptabilitat social per part de la població afectada.
5. De conformitat amb la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, l’administració actuant en l’adjudicació del projecte de gestió de residus pot:
a) Adjudicar el projecte de gestió.
b) Adjudicar el projecte de gestió introduint les modificacions que justificadament considere convenients per a una millor gestió dels serveis.
c) Declarar la gestió dels residus de gestió directa, assumint algun dels projectes presentats. En aquest cas s’ha d’indemnitzar el promotor del projecte per les despeses del projecte realitzat.
d) Declarar desert el concurs, per considerar que cap dels projectes presentats garanteix la gestió adequada dels residus en els termes establits per aquesta llei o pels plans que desenvolupa.

Article 29. Mesures i instruments econòmics
1. Les administracions autonòmica i locals de la Comunitat Valenciana, en l’àmbit de les seues competències, han d’establir mesures econòmiques, financeres i fiscals per a fomentar la prevenció de la generació de residus, la reutilització i la reparació, implantar la recollida separada, millorar la gestió dels residus, impulsar i enfortir els mercats de productes procedents de la preparació per a la reutilització i el reciclatge, així com perquè el sector dels residus contribuïsca a la mitigació de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.
2. Les administracions autonòmica i locals de la Comunitat Valenciana, en el àmbit de les seues competències, han d’incloure, en el marc de contractació de les compres públiques, l’ús de productes d’alta durabilitat, reutilitzables, reparables o de materials fàcilment reciclables, així com de productes fabricats amb materials procedents de residus, o subproductes, la qualitat dels quals complisca amb les especificacions tècniques requerides. En aquest sentit, es fomentarà la compra de productes amb l’etiqueta ecològica de la Unió Europea segons el Reglament (CE) núm. 66/2010 del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de novembre de 2009, relatiu a l’etiqueta ecològica de la Unió Europea. Aquest apartat s’entén sense perjudici del que es disposa en la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014.
3. En l’objecte dels contractes de recollida i tractament de residus que formalitzen les entitats pertanyents al sector públic s’ha d’incloure l’execució pel contractista de mesures de formació i sensibilització dirigides a la població a la qual es presta el servei, en relació amb la prevenció de residus i la seua perillositat, la reutilització, la recollida separada, la preparació per a la reutilització i el reciclatge, i les conseqüències de la gestió indeguda dels residus i de l’abandó de fem dispers.

4. Respecte als residus susceptibles de ser reciclats, les administracions autonòmica i locals de la Comunitat Valenciana, en l’àmbit de les seues competències, poden articular amb caràcter temporal mecanismes que prioritzen el seu reciclatge dins de la Unió Europea, quan estiga justificat per raons mediambientals.
5. La conselleria competent en matèria de residus ha de promoure mecanismes per a incentivar l’aprofitament dels materials procedents de les instal·lacions de tractament de residus i, especialment, els procedents dels residus de construcció i demolició (RCD), mitjançant la reutilització, reciclatge, fi de la condició de residu i subproducte.

6. Els consorcis de residus i les entitats locals competents de valorització i eliminació de residus domèstics i municipals han de realitzar tots els tràmits pertinents per tal d’aprofitar les ajudes i les subvencions provinents de la Generalitat Valenciana i d’altres administracions públiques per tal de reduir les quantitats de rebuig a abocador i millorar la gestió global dels residus municipals. A tals efectes, poden modificar a la baixa els contractes de què disposen, d’acord amb la normativa bàsica estatal de contractes de les administracions públiques; incloure nova maquinària de la seua part als serveis públics, o reduir les taxes de tractament o cànons de valorització i eliminació com a conseqüència de la internalització de les subvencions o ajudes rebudes, respectant en tot cas les regles generals d’equilibri financer i econòmic de la contractació pública. En aquest sentit, és indiferent que els contractes de gestió siguen nous o estiguen ja en funcionament. En tot cas, a la Comunitat Valenciana ha realitzar-se una gestió dels residus municipals basada en la millora contínua.

Article 30. Mesures d’educació ambiental
1. Les administracions, en el marc de les seues competències, han de dur a terme les accions següents per assolir els objectius establits en aquesta llei:
a) Informar de les conseqüències negatives per al medi ambient i els recursos naturals derivades de l’ús incorrecte de productes que generen residus perillosos i de l’augment de la producció de residus, i informar dels beneficis derivats d’un consum responsable.
b) Millorar la informació a disposició de la ciutadania sobre prevenció en la generació de residus, la seua separació correcta en origen, com també de les possibilitats de reutilització i de reciclatge.
c) Promoure la participació activa de la ciutadania, les empreses, les persones treballadores i les entitats sense ànim de lucre en les accions de reducció de la producció de residus i la seua perillositat, en les accions de reutilització i en la implementació de la recollida selectiva.

d) Promoure accions de sensibilització per evitar l’abandonament de residus i evitar la degradació d’espais naturals continentals (terrestres i aquàtics) i d’ecosistemes marins, com també urbans o agraris, per garantir la conservació dels sòls, aigua i biodiversitat i promoure’n la regeneració.
e) Promoure accions de sensibilització i formació per fomentar mesures per a la prevenció i la preparació per a la reutilització dels residus.
f) Promoure actuacions per a la recollida del material d’interès històric o cultural, com llibres o arxius, incloent-hi accions de conscienciació ciutadana, per evitar que es puguen acabar gestionant com a residus.

g) En els contractes de recollida i/o tractament de residus motiu de licitació pública, destinar almenys un 1% de l’import de licitació (sense IVA) a mesures d’educació ambiental, formació i sensibilització en relació amb les lletres a a f d’aquest apartat, que ha d’executar l’adjudicatari.
h) Promoure cursos de formació i especialització en prevenció dels residus i gestió dels residus d’acord amb la jerarquia de residus i els criteris d’economia circular, tant per al personal de l’administració, especialment per al personal funcionari que haja d’actuar en l’àmbit de la vigilància i la inspecció, com per al de les empreses productores i els gestors professionals de residus.
2. Els plans locals de residus municipals i els projectes de gestió de desenvolupament dels plans zonals de residus municipals han d’incorporar programes d’actuació d’educació ambiental en matèria de prevenció dels residus, recollida separada i gestió dels residus d’acord amb la jerarquia de residus i els criteris d’economia circular, i comptar amb el personal necessari per a la seua execució, d’acord amb els requisits establits en el Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana.

Aquests programes d’actuació d’educació ambiental han de tenir la ciutadania com a principal destinatari de les seues línies de treball amb l’objectiu de millorar les actituds, els hàbits i les accions individuals de reducció de residus, incloent-hi els alimentaris, i millora de la reutilització, recollida separada, preparació per a la reutilització i reciclatge de qualitat. Aquests programes locals d’educació ambiental han d’integrar un component d’educació per a la sostenibilitat que garantisca la conscienciació sobre la importància d’aconseguir els objectius següents:

a) L’erradicació de la fam en el món.
b) La reducció del desaprofitament d’aliments.
c) La gestió eficient dels recursos naturals.
d) La prevenció de la producció de residus biodegradables.
e) La reducció de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.
f) La conservació i protecció de la biodiversitat.
Els plans locals i els projectes de gestió aprovats amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta llei que no incloguen aquests programes d’actuació d’educació ambiental han d’adaptar-se a aquestes prescripcions en el període màxim de quinze mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta llei.
3. A partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, la conselleria competent en matèria de residus ha de destinar anualment una línia pressupostària d’ajuda específica per a promoure les actuacions d’educació ambiental a què es refereix l’apartat 2 anterior.
4. Les diputacions provincials, en l’àmbit de les seues competències, han de col·laborar econòmicament amb els municipis i les mancomunitats per al desenvolupament de les actuacions d’educació ambiental local, d’acord amb el que hi ha establit en la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local, o la norma que la substituïsca.
5. A partir de l’1 de gener de 2024, els ajuntaments, les mancomunitats, els consorcis o les entitats locals encarregades de la valorització i eliminació de residus han de disposar, individualment o agrupadament, del pla local de residus i del projecte de gestió de residus de l’àrea de gestió, segons corresponga, que incloga el programa d’actuació d’educació ambiental a què es refereix l’apartat 2 anterior, per poder accedir a les línies d’ajuda que promoga la Generalitat Valenciana en matèria de prevenció de residus, reutilització i gestió de residus.




TÍTOL IV
Prevenció de residus

Article 31. Objectius de la prevenció de residus
1. D’acord amb el que estableix l’article 17.1 de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, aquesta llei estableix com a objectiu mínim a aconseguir en la Comunitat Valenciana en termes de reducció en pes dels residus generats, conformement al calendari següent:
a) El 2025, un 13% respecte als generats el 2010.
b) El 2030, un 15% respecte als generats el 2010.
2. El Programa de prevenció de residus de la Comunitat Valenciana, inclòs en el Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana:
a) Pot establir objectius de prevenció de residus més exigents que els establits en l’apartat 1 d’aquest article.
b) Pot incloure objectius específics de prevenció i/o reutilització per a determinats productes, en especial per als aparells elèctrics i electrònics, piles i acumuladors, tèxtils i mobles, envasos i materials i productes de construcció, d’acord amb les particularitats i les necessitats de la Comunitat Valenciana, i en tot cas, sense perjudici del que estableix l’article 17.2 de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular.
3. Els objectius generals i específics de prevenció de residus o reutilització de productes establits en aquesta llei i en el Programa de prevenció de residus de la Comunitat Valenciana són vinculants per a tots els agents públics i privats, com també per als instruments de planificació de prevenció i gestió de residus d’àmbit territorial inferior a l’àmbit autonòmic.

Article 32. Mesures de prevenció
1. A tots els efectes, les autoritats autonòmiques i locals competents han d’adoptar mesures en l’àmbit de les seues respectives competències les finalitats de les quals, almenys, siguen les següents:
a) Promoure i donar suport als models de producció i de consum sostenibles i circulars.
b) Fomentar el disseny, la fabricació i l’ús de productes que siguen eficients en l’ús de recursos, duradors i fiables (també en termes de vida útil i absència d’obsolescència prematura), reparables, reutilitzables i actualitzables.
c) Identificar els productes que continguen matèries primeres fonamentals definides per la Comissió Europea, a fi de prevenir que aquestes es convertisquen en residus mitjançant l’aplicació d’altres mesures contemplades en aquest apartat.
d) Fomentar la reutilització dels productes i components de productes, entre altres, mitjançant donació, i la implantació de sistemes que promoguen activitats de reparació, reutilització i actualització, en particular per als aparells elèctrics i electrònics, piles i acumuladors, tèxtils i mobles, envasos i materials i productes de construcció.

e) Fomentar, quan siga necessari i sense perjudici dels drets de propietat intel·lectual i industrial, la disponibilitat de peces de recanvi i eines necessàries, manuals d’instruccions, informació tècnica o altres instruments, equips o programes informàtics que permeten reparar, reutilitzar i actualitzar productes sense posar en perill la seua qualitat i seguretat, havent de tenir-se en compte les obligacions establides en l’àmbit de la Unió Europea o estatal sobre peces de recanvi disponibles per a determinats productes.
f) Reduir la generació de residus en la producció industrial, en la fabricació, en l’extracció de minerals i en la construcció i demolició, prenent en consideració les millors tècniques disponibles i les bones pràctiques ambientals.
g) Reduir la generació de residus alimentaris en la producció primària, en la transformació i la fabricació, en la venda minorista i altres tipus de distribució d’aliments, en restaurants i serveis de menjars, com també en les llars, de manera que s’aconseguisca una reducció del 50% dels residus alimentaris per càpita en l’àmbit de la venda minorista i dels consumidors i una reducció del 20% de les pèrdues d’aliments al llarg de les cadenes de producció i subministrament per a 2030, respecte a 2020, com a contribució als objectius de desenvolupament sostenible de Nacions Unides.
h) Fomentar la donació d’aliments i altres tipus de redistribució per a consum humà, prioritzant-ho enfront de l’alimentació animal i a la transformació en productes no alimentosos.
i) Fomentar la reducció del contingut de substàncies perilloses en materials i productes d’acord amb els requisits legals harmonitzats relatius a aquests materials i productes establits a escala de la Unió Europea, evitant, especialment, la presència de substàncies incloses en l’annex XIV del Reglament Reach o substàncies restringides recollides en el seu annex XVII, i dels alteradors endocrins. En particular, i de conformitat amb el que es preveu en aquestes normes, està prohibida la utilització de ftalats i bisfenol A en envasos.
j) Reduir la generació de residus, particularment dels residus que no són aptes per a la seua preparació per a reutilització o per al seu reciclatge.
k) Identificar els productes que constitueixen les principals fonts de fem dispers, especialment en l’entorn natural, agrari, periurbà i marí, mitjançant les metodologies acordades existents a Espanya, i adoptar les mesures adequades per a prevenir i reduir el fem dispers procedent d’aquests productes. Quan aquestes mesures impliquen restriccions de mercat, han de proposar-se al ministeri competent en matèria de residus per a la seua adopció d’acord amb el que estableix l’article 18.1.k de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular.
l) Frenar la generació de fem dispers en el medi marí com a contribució a l’objectiu de desenvolupament sostenible de Nacions Unides consistent a prevenir i reduir considerablement la contaminació marina de tota mena. A aquest efecte, a partir de l’entrada en vigor d’aquesta norma, els ajuntaments poden regular les limitacions d’alliberar globus de manera intencionada i de fumar a les platges, que es poden sancionar en les ordenances municipals conformement al règim d’infraccions i sancions d’aquesta llei.
m) Desenvolupar i donar suport a campanyes informatives de sensibilització i programes d’educació ambiental sobre la prevenció de residus i l’abandó de fem dispers.
n) Promoure i facilitar la reincorporació en les cadenes de valor de subproductes o de matèries, substàncies o objectes per als quals s’ha declarat la fi de la condició de residu.
o) Fomentar la reducció de la generació de residus en l’àmbit del comerç mitjançant la venda de productes a granel, la venda i l’ús d’envasos o dispositius reutilitzables, entre altres.
p) Fomentar actuacions com la implantació de mesures de compra pública sostenible en matèria dels recursos que contenen els residus, accions de divulgació i promoció d’un nou model de producció i consum basat en la transició ecològica sota criteris d’economia circular, la creació de mercats de matèries primeres secundàries i la generació d’iniciatives de simbiosi industrial, entre d’altres.
q) Promoure en l’activitat agrícola l’ús de polímers biodegradables, tant en embuatats, segons la norma UNE-EN 17033:2018, com en altres aplicacions difícils de gestionar al final del cultiu, com els clips i fils usats en hivernacles, segons la norma UNE-EN 13432, i la substitució dels plàstics agrícoles convencionals com a mesura de prevenció de generació de residus.
r) Les mesures necessàries en l’àmbit de les competències de les autoritats autonòmiques i locals de la Comunitat Valenciana per a contribuir al compliment dels objectius i prescripcions establides en el títol V de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, relatiu a la reducció de l’impacte de determinats productes de plàstic sobre el medi ambient.
Les mesures previstes en aquest apartat poden ser establides i desenvolupades reglamentàriament per les administracions locals i autonòmiques, en el marc de les seues competències.
2. Queda prohibida la destrucció o l’eliminació mitjançant depòsit en abocador d’excedents no venuts de productes no peribles com ara tèxtils, joguets o aparells elèctrics, entre altres, llevat que aquests productes hagen de destruir-se conforme a una altra normativa o per protecció del consumidor i seguretat. Aquests excedents s’han de destinar, en primer lloc, a canals de reutilització, incloent-hi la seua donació, i quan això no siga possible, a la preparació per a la reutilització o a les següents opcions de la jerarquia de residus, respectant l’ordre establit en l’article 6.1.b.
3. A fi de reduir el consum d’envasos d’un sol ús i garantir el dret humà d’accés a l’aigua potable:
a) Les administracions públiques autonòmiques i locals de la Comunitat Valenciana i el sector públic instrumental, amb independència de la seua modalitat de gestió, en el marc de les seues respectives competències, han de:
i. Fomentar el consum d’aigua potable i gratuïta en les seues dependències i els espais públics, mitjançant l’ús de fonts, preferentment d’aquelles connectades a la xarxa de subministrament d’aigua potable del mateix edifici, en condicions que garantisquen la higiene i la seguretat alimentària, o l’ús d’envasos reutilitzables, entre altres, sense perjudici que en els centres sanitaris es permeta la comercialització en envasos d’un sol ús.
ii. Promoure el subministrament d’envasos o gots reutilitzables o bé garantir que els gots d’un sol ús subministrats són de paper reciclable o compostables i que hi ha dipòsit de recollida selectiva d’aquests gots una vegada utilitzats per tal de garantir una correcta gestió d’aquests residus.
iii. Promoure la instal·lació i el manteniment correcte de fonts públiques i gratuïtes d’aigua potable als espais públics oberts, en condicions que garantisquen les condicions higièniques i de seguretat alimentària.
iv. Desenvolupar campanyes periòdiques informatives i de promoció de consum de l’aigua potable de l’aixeta, procedent de la xarxa municipal d’abastiment d’aigua potable. Mitjançant aquestes campanyes, s’ha de subministrar a la ciutadania informació actualitzada i periòdica sobre la qualitat i les garanties sanitàries, la seguretat alimentària i les propietats organolèptiques de l’aigua potable subministrada a través de les xarxes municipals d’abastiment, com també el cost per litre de l’aigua de l’aixeta i la seua contribució per a garantir el dret humà a l’aigua potable, als objectius de prevenció de residus i de fem dispers com també als objectius de lluita contra el canvi climàtic i els objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030.
v. Garantir que s’hi implanten alternatives a la venda i la distribució de begudes envasades i de gots d’un sol ús i, en tot cas, garantir l’accés a aigua potable no envasada o bé envasada en envasos reutilitzables o amb una recollida selectiva específica, en tots els esdeveniments i actes públics, inclosos els esportius, que tinguen suport de les administracions públiques valencianes, autonòmica o local, siga en concepte de patrocini, organització o qualsevol altra fórmula. Així mateix, garantir mitjançant les ordenances municipals que s’hi implanta un sistema de fiançament o de qualsevol altre tipus per a la recollida separada d’envasos i gots per tal d’evitar-ne l’abandonament a la via pública o en espais públics o privats i la gestió incorrecta, d’acord amb la normativa bàsica estatal.
b) En els establiments del sector de l’hostaleria i restauració s’ha d’oferir sempre a les persones consumidores, clientes o usuàries dels seus serveis, la possibilitat de consum d’aigua potable no envasada de manera gratuïta i complementària a l’oferta del mateix establiment.

4. Amb la finalitat de promoure la prevenció d’envasos d’un sol ús, a partir de l’1 de gener de 2023, els comerços minoristes d’alimentació la superfície dels quals siga igual o superior a 400 metres quadrats han de destinar almenys el 20% de la seua àrea de vendes a l’oferta de productes presentats sense embalatge primari, inclosa la venda a granel o mitjançant envasos reutilitzables.
Tots els establiments d’alimentació que venguen productes frescos i begudes, com també aliments cuinats, han d’acceptar l’ús de recipients reutilitzables (bosses, carmanyoles, botelles, entre altres) adequats per a la naturalesa del producte i degudament higienitzats, sent les persones consumidores les responsables del seu condicionament. Tals recipients podran ser rebutjats pel comerciant per al servei si estan manifestament bruts o no són adequats. A tal fi, el punt de venda ha d’informar les persones consumidores finals sobre les condicions de neteja i idoneïtat dels recipients reutilitzables.

En els establiments del sector de l’hostaleria i restauració, les persones consumidores, clientes o usuàries dels seus serveis han de tenir a la seua disposició la possibilitat d’emportar-se, sota la seua responsabilitat, les restes d’aliments no consumits en envasos que complisquen el que hi ha establit en l’article 35.4 d’aquesta llei. Resten exclosos d’aquesta obligació els establiments que ofereixen aliments servits que no hagen estat contractats directament per les persones consumidores.
5. Per a donar compliment a les obligacions d’informació en matèria de prevenció de residus, la conselleria competent en matèria de residus pot establir els procediments d’obtenció de la informació que considere necessaris, en especial en matèria de residu alimentari i reutilització, sense perjudici de la normativa estatal en aquesta matèria.

6. Quan el centre productor de residus perillosos estiga ubicat en la Comunitat Valenciana, el pla de minimització de residus perillosos al qual es refereix l’article 18.7 de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular ha d’estar a disposició de les autoritats competents i l’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular, i els productors han d’informar dels resultats cada quatre anys a l’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular.

7. Els productors de residus no perillosos poden elaborar plans de prevenció que tinguen en compte les mesures recollides en l’apartat 1, sense perjudici que aquests programes siguen obligatoris de conformitat amb la normativa de desenvolupament per a determinats fluxos de residus.
8. En el termini màxim de dotze mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, el Consell ha d’impulsar, en col·laboració amb els consorcis de residus i ens locals competents de la Comunitat Valenciana en matèria de valorització de residus domèstics, teixit empresarial i universitat i centres d’investigació, la recerca, desenvolupament i innovació sobre el residu zero, amb objectius d’anàlisi, visibilització, difusió i reducció en continu de les fraccions resta dels diversos processos de classificació i reciclatge de residus domèstics i municipals a la Comunitat Valenciana.
Aquestes activitats poden finançar-se, totalment o parcialment, amb càrrec al Fons Ambiental de Residus i Economia Circular, sense perjudici del seu finançament mitjançant els pressupostos generals de la Generalitat o l’obtenció de fons específics de caràcter públic o privat.
Els resultats d’aquestes activitats de recerca, desenvolupament i innovació han d’incorporar-se progressivament en el funcionament de les instal·lacions i processos de gestió de residus de la Comunitat Valenciana i s’han de tenir en consideració en l’elaboració dels instruments de planificació en matèria de residus com també en els processos de contractació pública.
9. Amb la finalitat de prevenir la generació de residus d’envasos industrials i comercials i promoure la implantació dels envasos reutilitzables en l’activitat econòmica, els propietaris i proveïdors de serveis d’envasos reutilitzables industrials i comercials, siguen primaris, secundaris o terciaris, són a l’efecte d’aquesta llei els operadors de la preparació per a la reutilització i poden constituir-se a aquest efecte com a sistemes de gestió d’envasos reutilitzables. Una vegada constituïts, estan obligats a comunicar a l’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular la quantitat d’envasos reutilitzables posats en el mercat cada any i el nombre de retorns per a la preparació per a la seua reutilització.

Els envasos industrials i comercials, primaris secundaris o terciaris, gestionats per un sistema de gestió d’envasos reutilitzables, una vegada usats, han de retornar-se pel posseïdor a l’operador responsable amb la finalitat de preparar-los per a la seua reutilització. Els sistemes de gestió d’envasos industrials i comercials reutilitzables s’han d’organitzar d’acord amb el que estableix l’annex 3 d’aquesta llei.
La Generalitat Valenciana en l’exercici de les seues competències i potestats vetllarà per la defensa de la propietat intel·lectual i industrial dels envasos reutilitzables industrials i comercials primaris, secundaris o terciaris, posats al mercat pels operadors de sistemes de gestió d’envasos reutilitzables, com també el reconeixement de la propietat d’aquells en el mercat per tal de garantir la seua recuperació, preparació per a la reutilització i gestió com a residu, una vegada esgotat el seu cicle de vida.

Article 33. Reducció dels residus alimentaris
1. El Programa de prevenció de residus de la Comunitat Valenciana ha de contenir un apartat específic sobre reducció dels residus alimentaris, en el qual s’han d’especificar les actuacions a portar a terme per part de l’administració autonòmica en aquesta matèria, d’acord amb les orientacions, actuacions i línies de treball establides en el Programa estatal de prevenció de residus, amb la finalitat de complir els objectius establits en les lletres g i h de l’apartat 1 de l’article 32 d’aquesta llei.
2. El Consell ha de portar a terme totes les actuacions que estiguen dins de l’àmbit de les seues competències adreçades a la prevenció i la reducció de les pèrdues i del malbaratament alimentaris en la producció primària, la transformació i la fabricació, la distribució majorista i minorista d’aliments, els serveis d’hostaleria i restauració i les llars. En aquest sentit, almenys, ha de:
a) Realitzar un diagnòstic sobre les pèrdues i el malbaratament alimentaris a la Comunitat Valenciana i elaborar una estratègia valenciana de prevenció i reducció del malbaratament i de les pèrdues alimentaris amb l’horitzó 2030.
b) Desenvolupar una regulació, mitjançant els instruments jurídics adients, adreçada a la disminució del malbaratament i de la pèrdua alimentaris que, com a mínim:
i. Evite l’eliminació com a residus dels aliments en bon estat als establiments majoristes i minoristes que comercialitzen aliments.

ii. Informe i consciencie les persones consumidores respecte a l’impacte ambiental, social i econòmic del malbaratament i de la pèrdua d’aliments, tant a escala d’unitat familiar i local com del conjunt de la societat, el territori i el medi ambient.
iii. Establisca les condicions de seguretat alimentària i sanitària per a possibilitar el lliurament segur a menjadors socials i particulars que ho necessiten, de menjar cuinat excedent de menjadors col·lectius públics o privats i d’establiments d’alimentació, hostaleria i restauració.

iv. Contemple l’espigolament com a activitat complementària i sense ànim de lucre per a la prevenció de les pèrdues alimentàries.
3. D’acord amb l’article 19.2 de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, les empreses de la producció primària, les indústries alimentàries, i les empreses de distribució i de restauració col·lectiva han de prioritzar per aquest ordre:

a) La donació d’aliments i altres tipus de redistribució per a consum humà, o la transformació dels productes que no s’han venut, però que continuen sent aptes per al consum.
b) L’alimentació animal i la fabricació de pinsos.
c) El seu ús com a subproductes en una altra indústria.
d) En última instància, ja com a residus, al reciclatge i, en particular, a l’obtenció de compost i digerit de màxima qualitat per al seu ús en els sòls amb l’objectiu de produir un benefici a aquests i, quan no siga possible l’anterior, a l’obtenció de combustibles.
4. Les entitats que complisquen els requisits establits en la Llei orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d’associació, i els indicats en els articles 2 i 3 de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge, per a ser reconegudes com a entitats sense fins lucratius, i que tinguen en els seus estatuts com a fins i activitats socials, els assistencials o benèfics, han de tenir la consideració, a efectes fiscals, de consumidors finals, tal com aquests es defineixen en la Llei 17/2011, de 5 de juliol, de seguretat alimentària i nutrició, respecte als donants d’aliments, però han de mantenir les obligacions com a operadors alimentaris respecte als seus beneficiaris, en els termes que estableix l’esmentada llei.
5. Les entitats locals poden establir també mesures per a afavorir la reducció dels residus alimentaris, si escau, en col·laboració amb els establiments de restauració i distribució d’aliments, i tenint en compte el que s’estableix en els programes estatal i autonòmic.

6. Pel que fa a la reducció del residu alimentari en les empreses de distribució alimentària i de restauració, les entitats locals poden establir en les corresponents ordenances sobre el finançament dels serveis de recollida de residus, bonificacions en les taxes o, si és procedent, en les prestacions patrimonials de caràcter públic no tributari que graven la prestació d’aquests serveis de recollida, en els termes previstos en la disposició final primera de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular.
7. Obligacions de l’administració pública:
a) L’administració pública i la resta d’entitats del sector públic tenen les obligacions següents:
I) Incorporar, en els contractes públics i els convenis de gestió de serveis relacionats amb la gestió d’aliments, clàusules per a prevenir les pèrdues i el malbaratament i les pèrdues alimentàries.
II) Facilitar la creació d’espais i de sistemes per a la distribució dels excedents alimentaris.
III) Dotar d’incentius econòmics els projectes que incloguen la reducció del malbaratament i de la pèrdua alimentaris i que generen l’ocupació de col·lectius desfavorits.
IV) Elaborar un directori de referència amb la informació de les pèrdues i el malbaratament alimentaris de les empreses i entitats, desglossada per territoris, que facilite als agents de la cadena alimentària la destinació dels aliments a diferents usos d’acord amb la jerarquia de prioritats establerta per l’administració.
V) Vetllar perquè la publicitat institucional, especialment la que va dirigida als menors, fomente el consum responsable d’aliments.

VI) Elaborar el Pla estratègic de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, que s’ha de desenvolupar per reglament.
VII) Facilitar guies per a l’elaboració dels plans propis o col·lectius de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris.
VIII) Incloure en els programes d’alimentació a les escoles mesures educatives per a prevenir les pèrdues i el malbaratament alimentaris.
IX) Habilitar al departament de l’administració autonòmica amb competències respecte a la reducció del malbaratament d’aliments a la creació d’un segell de bones pràctiques a l’aprofitament alimentari.

8. Drets de les persones consumidores:
a) Rebre informació per part de l’administració pública i de les empreses alimentàries sobre programes de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris.
b) Obtenir informació veraç i suficient sobre l’estat dels aliments que reben com a donació.
c) Endur-se dels establiments de restauració els aliments que no hagen consumit.
d) Resten exclosos de la facultat establerta per la lletra c de l’apartat 1 els aliments servits procedents dels serveis que no hagen estat contractats directament pel consumidor.
9. L’administració pública ha de dur a terme les accions següents:

a) Sensibilitzar, formar i capacitar tots els agents de la cadena alimentària sobre la necessitat de prevenir les pèrdues i el malbaratament alimentaris, recuperar el valor dels aliments i promoure’n l’aprofitament, i especialment sobre la diferència entre la data de consum preferent i la data de caducitat.
b) Incloure, dins els plans educatius, elements de conscienciació, informació i educació sobre les pèrdues i el malbaratament alimentaris.

c) Promoure la recerca i la innovació per a explorar noves vies de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris i d’aprofitament dels aliments, incentivant la tasca de les universitats i dels instituts de recerca tecnològica alimentària.
d) Promocionar instruments econòmics i financers i incorporar la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris i l’aprofitament dels aliments com a criteris per a valorar en les accions de foment de les activitats empresarials, en el marc del desenvolupament de l’economia circular i la bioeconomia i la mitigació del canvi climàtic.

e) Incorporar la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris entre els requisits dels distintius de qualitat ambiental, els sistemes de gestió ambiental i altres instruments equivalents.
f) Incentivar l’adopció d’acords o convenis de col·laboració entre els agents de la cadena alimentària i les entitats d’iniciativa social.

g) Impulsar projectes cívics, comunitaris, de participació ciutadana i de voluntariat que tinguen la finalitat de sensibilitzar i promocionar les pràctiques per a prevenir les pèrdues i el malbaratament alimentaris, preferentment els projectes d’inserció sociolaboral o d’atenció de col·lectius vulnerables.

Article 34. Contractació pública sostenible per a la reducció de residus i l’economia circular
1. En el termini de dotze mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, el Consell ha d’aprovar un pla de contractació pública sostenible amb els objectius de prevenir els residus i impulsar l’economia circular. En aquest pla s’han d’establir els criteris a aplicar en l’àmbit de la contractació i compra públiques de l’administració pública valenciana i del seu sector públic instrumental. Al menys s’han de desenvolupar els criteris per a la contractació i compra públiques respecte als aspectes següents:
a) En els menjadors col·lectius dependents de l’administració pública valenciana i el seu sector públic instrumental, o bé sostinguts amb fons públics autonòmics, reducció dels residus alimentaris, foment de l’adquisició d’aliments sota criteris de dieta mediterrània, producció de proximitat i de temporada, gestió ambiental sostenible de la producció d’aliments i contribució a la biodiversitat agrària i marina.

b) Priorització de l’adquisició de productes i materials reutilitzables, reutilitzats, reparats, biodegradables, reciclables i reciclats.
c) En els plecs de condicions tècniques de contractació pública de projectes i execució d’obres, inclusió de criteris de disseny bioclimàtic, autoconsum a partir d’energies renovables, subministrament d’energia procedent de fonts d’energia renovable, solucions basades en la natura i objectius quantitatius respecte a la utilització de materials reutilitzables, biodegradables, reciclables i reciclats, d’elevada durabilitat, de proximitat o de baix impacte ambiental conforme l’anàlisi de cicle de vida, d’acord amb el tipus d’obra de la qual es tracte.

d) Priorització de l’adquisició i l’ús de productes de disseny ecològic, ajustats als criteris de la Resolució del Parlament Europeu, de 31 de maig de 2018, sobre l’aplicació de la Directiva 2009/125/CE, sobre disseny ecològic.
e) Priorització de l’adquisició i l’ús de productes amb etiqueta ecològica europea (EU Ecolabel), de conformitat amb el Reglament (CE) número 66/2010 del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de novembre de 2009, relatiu a l’etiqueta ecològica de la Unió Europea, i el Reial decret 234/2013, de 5 d’abril, pel qual s’estableixen normes per a l’aplicació del Reglament (CE) número 66/2010, del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de novembre de 2009, relatiu a l’etiqueta ecològica de la Unió Europea.
f) Priorització de l’adquisició de productes i serveis registrats en sistemes amb declaracions ambientals de producte (environmental product declarations, EPD), de conformitat amb la norma internacional ISO 14025, basada en l’anàlisi de cicle de vida.

Article 35. Film no envàs i embalatges no reutilitzables i difícilment o no reciclables
1. Queda prohibit a la Comunitat Valenciana l’etiquetatge de bosses de plàstic i film que legalment no estiguen considerats com a envasos per la normativa bàsica estatal, com també d’embalatges legalment considerats envasos però que no siguen reciclables per les tecnologies disponibles, que continguen l’expressió «envasos», «envàs» o similar, mentre aquests materials no estiguen adherits als sistemes de responsabilitat ampliada del productor o els sistemes integrats de gestió.

2. En relació amb la comercialització de paquets de llaunes de begudes o ampolles de begudes mitjançant envasos secundaris, es permet una o unes quantes de les alternatives següents:
a) Els envasos secundaris de plàstic film han de contenir almenys un 50% de plàstic reciclat i no fragmentable, segons la norma UE-EN 15343:2008, a partir de l’1 de gener de 2023. El percentatge anterior s’ha d’augmentar al 70% a partir de l’1 de gener del 2025.
b) Els envasos secundaris de plàstic film han de contenir almenys un 50% de plàstic d’origen biològic, certificat mitjançant la norma UNE-CEN/TS 16137:2012, a partir de l’1 de gener de 2023. El percentatge anterior s’ha d’augmentar al 70% a partir de l’1 de gener de 2025.

c) Els envasos secundaris de plàstic film han de contenir almenys un 50% de matèries primeres renovables, bioplàstics, o materials provinents del reciclatge químic de plàstics, certificat mitjançant un esquema de certificació basat en la traçabilitat i el balanç de masses com la certificació ISCC Plus o d’altres relacionades, a partir de l’1 de gener de 2023. El percentatge anterior s’ha d’augmentar al 70% a partir de l’1 de gener de 2025.
3. En relació amb la comercialització d’envasos mitjançant anelles de plàstic, s’han d’eliminar o substituir gradualment per altres tipus d’elements, com ara les anelles de cartró o altres envasos secundaris com els relacionats en aquest article, segons la modulació següent:

a) Abans del 31 de desembre de 2023, s’han d’eliminar o substituir el 50% de les anelles de plàstic que es posen al mercat a la Comunitat Valenciana.
b) Abans del 31 de desembre de 2024, s’han d’eliminar o substituir el 70% de les anelles de plàstic que es posen al mercat a la Comunitat Valenciana.
c) Abans del 31 de desembre de 2025, s’han d’eliminar o substituir el 100% de les anelles de plàstic que es posen al mercat a la Comunitat Valenciana.
4. A partir de l’1 de gener de 2024 queda prohibit a la Comunitat Valenciana l’embalatge de menjars cuinats mitjançant envasos:
a) que no siguen reutilitzables,
b) que no siguen compostables segons la norma UNE EN 13.432: 2000 o
c) que no siguen d’alumini, cartó, fusta o de qualsevol altre material fàcilment reciclable, tant a l’envàs de l’aliment com al film de recobriment, cas de tenir-ne’n.
En cas de tractar-se de recipients d’un sol ús, han d’estar adherits a un sistema de responsabilitat ampliada del productor o un sistema integrat de gestió d’acord amb la normativa bàsica estatal.
La conselleria competent en matèria de residus, fent ús del millor coneixement disponible, ha d’establir i publicar periòdicament una relació de materials considerats fàcilment reciclables, que s’ha d’actualitzar tenint en compte l’evolució del mercat i de les tècniques disponibles de separació, classificació i reciclatge de materials.
5. A la Comunitat Valenciana, a partir de l’1 de gener de 2024, és obligatori etiquetar de manera adequada i visible els envasos i embalatges mixtos de plàstic i cartó per a productes no alimentaris, de manera que les persones consumidores tinguen informació accessible en l’envàs o l’embalatge mateix sobre els mecanismes de separació dels diferents materials que el configuren.
Aquesta obligació pot suplir-se en cas que el sistema integrat de gestió de residus d’envasos i embalatges de què es tracte garantisca que no afecten negativament els percentatges de rebuig a abocador del sistema, vetlant pel reciclatge real i efectiu dels materials que contenen, al llarg de la cadena de valor.
6. En els establiments d’hostaleria, restauració i càtering, no es pot fer ús de productes alimentaris en envasos monodosi que no siguen com a mínim reciclables, a excepció d’aquelles restriccions establides pel Reial decret 895/2013, ni utensilis d’un sol ús per al consum d’aliments i begudes en el mateix local, a excepció dels consumibles de cel·lulosa i els fabricats en plàstic biodegradable i compostable d’acord amb la norma UNE EN 13432:2000.

Article 36. Foment de la durabilitat dels productes
1. Per fomentar la durabilitat dels productes, les administracions autonòmica i local, en l’àmbit de les seues competències, han de fomentar l’ecodisseny, la fabricació i l’ús de productes que siguen eficients en l’ús de recursos, duradors i fiables (també en termes de vida útil i absència d’obsolescència prematura), reparables, reutilitzables i actualitzables.
2. Les administracions públiques autonòmiques i locals de la Comunitat Valenciana han de fomentar, en l’àmbit de les seues competències, la creació i el desenvolupament d’un teixit comercial de venda de productes de segona mà, reutilitzats o reparats, d’un teixit empresarial de reparació i reutilització de productes, com també d’un teixit empresarial de producció d’envasos de begudes reutilitzables.
A tals efectes, en un termini de dotze mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, el Consell ha de posar en marxa mesures d’incentiu i suport econòmic que poden finançar-se amb càrrec al Fons Ambiental de Residus i Economia Circular.
3. El Consell ha de posar en marxa línies d’ajuda i promoció de projectes de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I) i iniciatives d’interès social en relació amb:
a) l’ecodisseny.
b) l’obtenció i la utilització de materials no tòxics en la producció de béns i serveis.
c) l’obtenció i la utilització de matèries primeres renovables i de materials recuperats i reciclats.
d) la reutilització de productes.
e) la reparació de productes.
f) la simbiosi industrial.
g) les operacions de gestió de residus que minimitzen el seu impacte ambiental i climàtic.
h) l’aplicació dels criteris d’economia circular a les cadenes de valor de béns i serveis
i) la formació i l’educació ambiental per a la prevenció i gestió de residus.
4. A fi d’evitar l’obsolescència prematura de determinats productes, el Consell ha de col·laborar amb el ministeri amb competències de transició ecològica per a dur a terme estudis específics que analitzen la vida útil d’aquests, i que serveixen de base per a adoptar mesures encaminades a evitar aquesta obsolescència i ha d’informar sobre el desenvolupament i els resultats d’aquesta col·laboració interadministrativa a les Corts Valencianes en el termini de dos anys des de l’entrada en vigor d’aquesta llei.
5. El Consell, a través de les conselleries amb competències en matèria d’indústria, investigació i desenvolupament, innovació i medi ambient, ha de col·laborar amb l’administració general de l’Estat per tal d’establir les mesures per a potenciar la unificació de criteris en les universalitzacions de connectors elèctrics, carregadors de mòbils, bateries i piles recarregables, com també en la unificació de criteris per a la fabricació d’aparells electrònics desmuntables i amb bateries independents, que faciliten la reparació i la reposició de components.


Article 37. Envasos reutilitzables de begudes
1. Sense perjudici del que establisca la normativa estatal en matèria de responsabilitat ampliada del productor, els establiments minoristes d’alimentació de la Comunitat Valenciana han d’oferir als seus punts de venda:
a) A partir de l’1 de gener de 2026:
i. Almenys una referència de beguda en envàs reutilitzable, si l’establiment té una superfície comercial inferior a 120 m².
ii. Almenys tres referències de beguda en envàs reutilitzable, si l’establiment té una superfície comercial de 120 m² o superior i inferior a 300 m².
b) A partir de l’1 de gener de 2025:
i. Almenys quatre referències de beguda en envàs reutilitzable, si l’establiment té una superfície comercial de 300 m² o superior i inferior a 1.000 m².
ii. Almenys cinc referències de beguda en envàs reutilitzable, si l’establiment té una superfície comercial de 1.000 m² o superior i inferior a 2.500 m².
iii. Almenys set referències de beguda en envàs reutilitzable, si l’establiment té una superfície comercial de 2.500 m² o superior.
2. Prèvia petició de la persona titular de l’establiment de comercialització d’aliments, l’administració local pot autoritzar l’emplaçament d’emmagatzematge de caixes d’envasos de beguda usats en places de pàrquing de l’establiment comercial que no siguen utilitzades habitualment, sempre que es complisquen els requisits mínims d’aparcament establits per la legislació vigent en matèria de comerç i urbanisme per al tipus d’establiment comercial del qual es tracte. A aquests efectes, les administracions locals han d’adoptar les corresponents ordenances municipals en el termini màxim de dos anys des de l’entrada en vigor d’aquesta llei. Aquest espai per al servei de retorn i d’emmagatzematge d’envasos ha d’estar senyalitzat per a facilitar-ne la identificació.

3. El servei de retorn d’envasos reutilitzables de beguda usats s’ha de prestar almenys a través d’una de les portes d’accés de l’establiment.

4. L’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular està facultada per desenvolupar els procediments necessaris per a obtenir, a través de les fonts d’informació d’àmbit estatal o bé directament dels productors d’envasos de begudes o sistemes col·lectius de responsabilitat ampliada del productor, les dades relatives a les quantitats introduïdes d’envasos reutilitzables en el mercat d’àmbit estatal i les corresponents al mercat de la Comunitat Valenciana, com també totes aquelles dades i informació necessàries per al control eficient de les obligacions i compliment d’objectius en matèria de reutilització d’envasos vinculats als sistemes de responsabilitat ampliada del productor.

5. Als efectes d’aquest article, resulta indiferent que els envasos reutilitzables de beguda siguen de vidre, plàstic o qualsevol altre material que puga sotmetre’s a les operacions de reutilització per a la reintroducció en el mercat.
6. A tots els efectes, els envasos de begudes en tant estiguen dins del canal de reutilització, no constitueixen residus.
7. A la finalització de la vida útil de reutilització dels materials, els envasos reutilitzables de beguda han de ser gestionats com a residus a través del gestor autoritzat o sistema integrat de gestió o sistema col·lectiu de responsabilitat ampliada del productor corresponents.

8. La Generalitat Valenciana pot establir altres mecanismes d’incentiu econòmic en matèria de circulació d’envasos reutilitzables, siguen de begudes o no, que els agents econòmics puguen introduir al mercat a través dels sistemes ordinaris de distribució i comerç, per damunt dels objectius mínims fixats en aquesta normativa.
9. Des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, la conselleria competent en matèria de gestió de residus ha de realitzar un seguiment dels nivells d’assoliment dels objectius establits en aquest article.
10. En cas que es retorne un envàs reutilitzable sense comprar-ne un de nou, entre les referències de venda a l’establiment comercial, l’establiment comercial està obligat al retorn de l’import econòmic de la fiança del dipòsit prevista en la normativa estatal en la matèria o normativa que la substituïsca.
11. En el cas que s’aprove una normativa bàsica estatal en relació amb aquest article, prevaldran en tot moment les prescripcions de la normativa bàsica estatal.
12. Per als envasos emprats en la venda a distància facilitats per les empreses de missatgeria o paqueteria, són aquestes empreses les que, en nom dels productors de producte, han de complir amb les obligacions financeres i d’informació, com també organitzatives quan siga procedent, d’acord amb la normativa bàsica estatal.
D’igual forma, per als envasos emprats en la venda a distància per les plataformes de comerç electrònic, quan aquestes faciliten a un tercer la comercialització dels seus productes envasats, són aquestes plataformes les que, en nom dels productors de producte, han de complir amb les obligacions financeres i d’informació, com també organitzatives quan siga procedent, d’acord amb la normativa bàsica estatal.



TÍTOL V
Gestió de residus

CAPÍTOL I
Obligacions en la gestió de residus

Article 38. Obligacions del productor inicial o un altre posseïdor relatives a la gestió dels seus residus
1. El productor inicial o un altre posseïdor de residus està obligat a assegurar el tractament adequat dels seus residus, de conformitat amb els principis establits en l’article 6.1.a i 6.1.b. Per a això, disposa de les opcions següents:
a) Realitzar el tractament dels residus per si mateix, sempre que dispose de l’autorització corresponent per a dur a terme l’operació de tractament.
b) Encarregar el tractament dels seus residus a un negociant registrat o a un gestor de residus autoritzat que faça operacions de tractament.

c) Entregar els residus a una entitat pública o privada de recollida de residus, incloses les entitats d’economia social, per al seu tractament, sempre que estiguen registrades conforme al que s’estableix en aquesta llei.
Aquestes obligacions han d’acreditar-se documentalment.
2. Quan els residus s’entreguen des del productor inicial o posseïdor a alguna de les persones físiques o jurídiques esmentades en l’apartat anterior per al tractament intermedi o a un negociant, com a norma general no hi ha exempció de la responsabilitat de dur a terme una operació de tractament complet. La responsabilitat del productor inicial o posseïdor del residu conclou quan quede degudament documentat el tractament complet, a través dels corresponents documents de trasllat de residus, i quan siga necessari, mitjançant un certificat o declaració responsable de la instal·lació de tractament final, els quals poden ser sol·licitats pel productor inicial o posseïdor. Tot això sense perjudici de les possibles exempcions que es puguen establir en les normes a què es refereix la disposició final quarta, apartat 1.d de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular.

3. El productor inicial o un altre posseïdor de residus domèstics ha de separar en origen els seus residus i entregar-los en els termes que s’establisquen en les ordenances de les entitats locals, d’acord amb el que s’estableix en l’article 42.
El productor inicial o un altre posseïdor de residus comercials no perillosos ha de separar en origen i gestionar els residus de conformitat amb les obligacions establides en l’article 42, i acreditar documentalment la gestió correcta davant l’entitat local, o bé pot acollir-se al sistema públic de gestió d’aquests, quan n’hi haja, en els termes que establisquen les ordenances de les entitats locals. Si de la documentació es manifesta una gestió incorrecta o deficitària, aquesta ha de remeiar-se en el termini que establisca l’autoritat competent, en cas contrari el productor ha d’adherir-se al servei municipal de recollida. El productor inicial o un altre posseïdor de residus comercials no perillosos ha de reportar-ne la gestió a l’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular per a garantir la traçabilitat dels residus fins a la planta de tractament.

En cas d’incompliment de les obligacions de gestió de residus comercials no perillosos pel seu productor o un altre posseïdor, l’entitat local ha d’assumir subsidiàriament la gestió i pot repercutir-ne el cost real a l’obligat a realitzar-la. Tot això sense perjudici de les responsabilitats en què l’obligat haja pogut incórrer.
La responsabilitat dels productors inicials o altres posseïdors de residus domèstics i, si és el cas, comercials no perillosos, conclou quan els hagen entregats en els termes previstos en les ordenances de les entitats locals i en la resta de la normativa aplicable.
4. Per a facilitar la gestió dels seus residus, el productor inicial o un altre posseïdor de residus està obligat a:
a) Identificar els residus, abans de lliurar-los per a la seua gestió, conforme al que s’estableix en l’article 6 de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, i, en el cas que siguen residus perillosos, determinar les seues característiques de perillositat.
En el cas de residus entregats pels vaixells a instal·lacions portuàries receptores, la identificació dels residus per part del vaixell com a productor inicial s’ha de fer de conformitat amb el Conveni internacional per a prevenir la contaminació pels vaixells (Conveni Marpol), la normativa de la Unió Europea i el Reial decret 128/2022, de 15 de febrer, sobre instal·lacions portuàries receptores de deixalles de vaixells.

b) Subministrar a les empreses autoritzades per a dur a terme la gestió de residus la informació necessària per al seu tractament adequat, incloent-hi l’establida en l’apartat anterior.
c) Proporcionar a les entitats locals informació sobre els residus que els entreguen quan presenten característiques especials, que puguen produir trastorns en el transport, recollida, valorització o eliminació.

d) Informar immediatament la conselleria competent en matèria de medi ambient en cas de desaparició, pèrdua o fuita de residus perillosos o d’aquells que per la seua naturalesa o quantitat puguen danyar el medi ambient.
5. Les normes de cada flux de residus poden establir l’obligació del productor o un altre posseïdor de residus de separar-los per tipus de materials, en els termes i les condicions que reglamentàriament es determinen i sempre que aquesta obligació siga tècnicament, econòmicament i mediambientalment factible i adequada, per a complir els criteris de qualitat necessaris per als sectors de reciclatge corresponents.
6. El productor de residus perillosos està obligat a subscriure una assegurança o una altra garantia financera que cobrisca les responsabilitats a què puguen donar lloc les seues activitats atenent les seues característiques, perillositat i potencial de risc, i ha de complir amb el que es preveu en l’article 23.5.c de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular. Queden exempts d’aquesta obligació els productors de residus perillosos que generen menys de 10 tones a l’any.

Article 39. Obligacions del productor inicial o un altre posseïdor relatives a l’emmagatzematge, barreja, l’envasament i l’etiquetatge de residus
1. En relació amb l’emmagatzematge, la mescla, l’envasament i l’etiquetatge de residus en el lloc de producció, el productor inicial o un altre posseïdor de residus està obligat a:
a) Disposar d’una zona habilitada i identificada per a l’emmagatzematge correcte dels residus que reunisca les condicions adequades d’higiene i seguretat mentre es troben en el seu poder. En el cas d’emmagatzematge de residus perillosos, aquests han d’estar protegits de la intempèrie i amb sistemes de retenció d’abocaments i vessaments.
La duració màxima de l’emmagatzematge dels residus no perillosos en el lloc de producció ha de ser inferior a dos anys quan es destinen a valorització i a un any quan es destinen a eliminació.
En el cas dels residus perillosos, en tots dos supòsits la duració màxima és de sis mesos; en supòsits excepcionals, l’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular, per causes justificades degudament i sempre que es garantisca la protecció de la salut humana i el medi ambient, pot modificar aquest termini d’emmagatzematge que es duga a terme a la Comunitat Valenciana, ampliant-lo com a màxim altres sis mesos.
Els terminis esmentats començaran a computar des que s’inicie el depòsit de residus en el lloc d’emmagatzematge, i ha de constar la data d’inici en l’arxiu cronològic i també en el sistema d’emmagatzematge (gàbies, contenidors, prestatgeries, entre altres) d’aquests residus.

b) No mesclar residus no perillosos si això dificulta la seua valorització de conformitat amb l’article 6.1.b.
c) No mesclar ni diluir els residus perillosos amb altres categories de residus perillosos ni amb altres residus, substàncies o materials.
En cas que els residus perillosos s’hagen mesclat il·legalment, al marge de la responsabilitat en què haja incorregut el productor inicial o posseïdor per la infracció comesa, el productor inicial o un altre posseïdor tindran l’obligació d’entregar-los a un gestor autoritzat perquè duga a terme la separació, quan siga tècnicament viable i necessària, per a complir amb el que s’estableix en l’article 6. En el cas que aquesta separació no siga tècnicament viable ni necessària, el productor inicial o un altre posseïdor ho justificarà davant l’autoritat competent i haurà d’entregar-los per al seu tractament a una instal·lació que haja obtingut una autorització per a gestionar aquest tipus de mescla.
d) Envasar els residus perillosos de conformitat amb el que s’estableix en l’article 35 del Reglament (CE) núm. 1272/2008 del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de desembre de 2008, sobre classificació, etiquetatge i envasament de substàncies i mescles, i pel qual es modifiquen i es deroguen les directives 67/548/CEE i 1999/45/CE i es modifica el Reglament (CE) núm. 1907/2006.
e) Els recipients o envasos que continguen residus perillosos han d’estar etiquetats complint els requisits establits en l’apartat e de l’article 21 de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a l’economia circular.
2. De conformitat amb l’article 22 de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a l’economia circular, les obligacions a què es refereix l’apartat 1 no són d’aplicació a les fraccions separades de residus domèstics perillosos fins que no hagen estat entregades per al seu tractament en els punts de recollida establits per les entitats locals d’acord amb el que disposen les seues ordenances en aplicació de l’obligació establida en l’article 42.2, ni són d’aplicació als residus domèstics mesclats.

Article 40. Obligacions dels gestors dels residus
1. Les entitats o empreses que realitzen activitats de recollida de residus amb caràcter professional han de:
a) Aplegar, classificar i emmagatzemar inicialment en una instal·lació autoritzada els residus en les condicions adequades conforme al que es preveu en la seua autorització i disposar d’acreditació documental d’aquestes operacions.
b) Envasar i etiquetar els residus conforme a la normativa vigent per al seu posterior transport, quan el productor inicial o posseïdor no tinga tals obligacions.
c) Entregar els residus per al seu tractament a entitats o empreses autoritzades, i disposar d’una acreditació documental d’aquest lliurament, de la qual n’han de donar trasllat al productor inicial o a un altre posseïdor dels residus, en compliment del que es disposa en els articles 38.1 i 38.2. Aquesta acreditació al productor inicial o a un altre posseïdor no és aplicable en el cas dels residus de competència local.
2. Les entitats o empreses que transporten residus amb caràcter professional han de:
a) Transportar, per encàrrec de l’operador del trasllat, els residus des del productor inicial o un altre posseïdor fins a la planta de tractament, complint les prescripcions de les normes de transports, les restants normes aplicables i les previsions contractuals i disposar d’una acreditació documental del lliurament.
b) Mantindre els residus separats i identificats durant el seu transport i, en el cas dels residus perillosos, envasats i etiquetatges conformement a la normativa vigent. En cap cas s’ha admetre la càrrega d’envasos que no es troben adequadament tancats, o que presenten defectes en el seu etiquetatge quan aquest siga preceptiu.
3. Les entitats o empreses que realitzen una activitat de tractament de residus han de:
a) Efectuar les comprovacions oportunes per a procedir a la recepció i, si és el cas, acceptació segons allò convingut en el contracte de tractament.
Per a això, l’entitat o empresa que realitze una activitat de tractament de residus ha de disposar d’un protocol d’acceptació dels residus, perillosos i no perillosos que els permeta efectuar un control qualitatiu i quantitatiu d’aquests, a fi de verificar la seua adequació al procés i a les condicions d’exercici autoritzats. Per a aplicar aquest protocol, ha d’estar capacitat per a realitzar aquelles proves, assajos o analítiques que resulten necessaris per a caracteritzar els residus que són objecte de tractament. Amb aquesta finalitat, ha de disposar d’un laboratori propi d’anàlisi fisicoquímica, amb equipament adequat i personal qualificat per a la seua gestió, o bé disposar d’un contracte amb una entitat col·laboradora en matèria de qualitat ambiental amb solvència tècnica i professional acreditades per l’Entitat Nacional d’Acreditació (Enac) a aquest efecte.
b) Dur a terme el tractament dels residus entregats conforme al que es preveu en la seua autorització i acreditar-ho documentalment; en el cas de les instal·lacions subjectes a autorització ambiental integrada, conforme a les millors tècniques disponibles.
Per a assegurar l’adequat funcionament de l’activitat de tractament, l’entitat o empresa ha de disposar d’un responsable tècnic qualificat encarregat de la supervisió de la correcta execució de les operacions de tractament autoritzades i del compliment de les obligacions derivades del seu exercici.
c) Prendre les mesures necessàries per a garantir en tot moment el funcionament tècnic òptim de les instal·lacions de tractament dels residus amb l’objectiu de reduir al màxim el fluxos de rebuig de residus destinats a abocador i de maximitzar la recuperació de materials i subproductes que deuran gestionar-se en gestors autoritzats de recuperació i reciclatge, independentment de les controvèrsies econòmiques que puguen existir, les quals han de resoldre’s mitjançant acord o per via judicial.
d) Disposar d’una bàscula per a pesar els residus a l’entrada i eixida de la planta a fi de portar un control adequat del balanç de masses dels residus tractats.
e) Gestionar adequadament els residus que produïsquen a conseqüència de la seua activitat.
4. Els negociants i agents han de complir amb allò declarat en la seua comunicació d’activitats i amb les clàusules i condicions assumides contractualment.
Els negociants han de desenvolupar la seua activitat amb residus perillosos i no perillosos que tinguen valor positiu i han d’acreditar documentalment aquesta condició en la corresponent comunicació.
Els negociants estan obligats a assegurar que es du a terme una operació completa i adequada de tractament dels residus que adquirisquen i a acreditar-ho documentalment al productor inicial o un altre posseïdor d’aquests residus per mitjà del document d’identificació del trasllat.

5. Els gestors de residus estan obligats a:
a) Disposar d’una zona habilitada i identificada per al correcte emmagatzematge dels residus que reunisca les condicions que fixe la seua autorització. En el cas d’emmagatzematge de residus perillosos, aquests han d’estar protegits de la intempèrie i amb sistemes de retenció d’abocaments i vessaments. La duració màxima de l’emmagatzematge dels residus no perillosos serà inferior a dos anys quan es destinen a valorització i a un any quan es destinen a eliminació. En el cas dels residus perillosos, en tots dos supòsits, la duració màxima serà de sis mesos; en supòsits excepcionals, l’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular, per causes degudament justificades i sempre que es garantisca la protecció de la salut humana i el medi ambient, pot modificar aquest termini d’emmagatzematge que es duga a terme a la Comunitat Valenciana, ampliant-lo com a màxim sis mesos més.

Durant el seu emmagatzematge, els residus han de romandre identificats i, en el cas dels residus perillosos, a més han d’estar envasats i etiquetats conformement a la normativa vigent.
Els terminis esmentats comencen a computar des que s’inicia el depòsit de residus en el lloc d’emmagatzematge; ha de constar la data d’inici en l’arxiu cronològic i en el sistema d’emmagatzematge (gàbies, contenidors, prestatgeries, entre altres) d’aquests residus.
b) Constituir una fiança en el cas dels residus perillosos, i en la resta dels casos, quan així ho exigisquen les normes que regulen la gestió de residus específics o les que regulen operacions de gestió. Aquesta fiança té per objecte respondre enfront de l’administració del compliment de les obligacions que es deriven de l’exercici de l’activitat i de l’autorització o comunicació.
c) Subscriure una assegurança o constituir una garantia financera equivalent en el cas de tractar-se de negociants, transportistes i entitats o empreses que realitzen operacions de tractament de residus perillosos i, en la resta dels casos, quan així ho exigisquen les normes que regulen la gestió de residus específics o les que regulen operacions de gestió, per a cobrir les responsabilitats que es deriven de tals operacions. Aquesta garantia, en les condicions i amb la suma que es determinen reglamentàriament, ha de cobrir:
1.r Les indemnitzacions degudes per mort, lesions o malaltia de les persones.
2.n Les indemnitzacions degudes per danys en les coses.
3.r Els costos de reparació i recuperació del medi ambient alterat. Aquesta quantia s’ha de determinar conformement a les previsions de la legislació sobre responsabilitat mediambiental.
d) No mesclar residus perillosos amb altres categories de residus perillosos ni amb altres residus, substàncies o materials. La mescla inclou la dilució de substàncies perilloses.
La conselleria competent en matèria de residus pot permetre mescles només quan:
1.r L’operació de barreja siga efectuada per una empresa autoritzada;

2.n no augmenten els impactes adversos de la gestió dels residus sobre la salut humana i el medi ambient, i
3.r l’operació es faça conforme a les millors tècniques disponibles.

En cas que els residus perillosos s’hagen mesclat il·legalment, al marge de la responsabilitat en què s’haja incorregut per la infracció comesa, el gestor està obligat a dur a terme la separació, bé per si mateix o per un altre gestor, quan siga tècnicament viable i necessari, per a complir amb el que s’estableix en l’article 6.1.a. En cas que aquesta separació no siga tècnicament viable ni necessària, el gestor l’ha de justificar davant la conselleria competent en matèria de residus i entregar els residus perillosos per al seu tractament a una instal·lació que dispose d’autorització per a gestionar aquest tipus de mescles.

e) En cas que el gestor haja de procedir a l’envasament i etiquetatge de residus perillosos, ha de fer-ho de conformitat amb l’article 39.6.d i e).


CAPÍTOL II
Mesures i objectius en la gestió de residus

Article 41. Preparació per a la reutilització, reciclatge i valorització de residus
1. El Consell i les entitats locals, en l’àmbit de les seues competències, han d’adoptar les mesures necessàries per a assegurar que els residus es destinen a preparació per a la reutilització, reciclatge o altres operacions de valorització, de conformitat amb l’article 6 d’aquesta llei.

2. El Consell i les entitats locals, en l’àmbit de les seues competències, han de promoure les activitats de preparació per a la reutilització, en particular:
a) Fomentar l’establiment de xarxes de preparació per a la reutilització i de reparació i el suport a tals xarxes, especialment quan es tracte d’entitats d’economia social autoritzades per a gestionar residus.

b) Facilitar, quan siga compatible amb la correcta gestió dels residus, l’accés d’aquestes xarxes a residus que puguen ser preparats per a la reutilització i que estiguen en possessió d’instal·lacions de recollida, encara que aquests residus no estiguen originalment destinats a aquesta operació. Per a facilitar aquest accés es podran establir protocols necessaris per a la correcta recollida, transport i apilament amb la finalitat de mantindre el bon estat dels residus recollits destinats a preparació per a la reutilització.
c) Promoure la utilització d’instruments econòmics, criteris d’adjudicació, objectius quantitatius o altres mesures.
3. Per contribuir al compliment del que estableix la lletra b de l’apartat 2, els ecoparcs amb una superfície superior a 2000 m², i potestativament els ecoparcs amb una superfície inferior o igual a 2000 m², han de disposar, en un termini de divuit mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, d’una zona per a oferir a la ciutadania l’accés a productes i materials reutilitzables lliurats als ecoparcs i d’una zona per a realitzar operacions de preparació de la reutilització de mobles i aparells elèctrics i electrònics. Les entitats locals encarregades de la gestió dels ecoparcs han d’establir els protocols de funcionament d’aquestes zones per a la reutilització i la preparació per a la reutilització.

L’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular, els consorcis i les entitats locals encarregades de la gestió dels ecoparcs i les autoritats municipals han de difondre i promoure l’aprofitament i l’ús d’aquestes instal·lacions dels ecoparcs que en disposen.

4. El Consell i les entitats locals, en l’àmbit de les seues competències, han de promoure el reciclatge d’alta qualitat, de manera que s’obtinguen productes i materials amb qualitat suficient per a substituir les matèries primeres verges en processos industrials. En aquest sentit, el Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana podrà establir limitacions als materials impropis presents en els fluxos de recollida separada, entre altres.
5. Els residus susceptibles de ser preparats per a reutilització o reciclats no poden destinar-se a incineració, amb o sense valorització energètica.
6. D’acord amb la normativa bàsica estatal i les disposicions de desplegament, la conselleria competent en matèria de residus ha d’establir les condicions en les quals puguen autoritzar-se les operacions de rebliment, de manera que es permeta la seua diferenciació de les operacions d’eliminació.
7. Com a contribució als objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030, les entitats locals i els consorcis o entitats encarregades de la valorització i eliminació de residus poden establir mecanismes de col·laboració amb entitats sense ànim de lucre o empreses d’economia social que porten a terme iniciatives d’inclusió o inserció sociolaboral de persones amb diversitat funcional o de col·lectius en situació de vulnerabilitat, per a la recollida i valorització de fraccions específiques de residus, sense perjudici del que hi ha establit en la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic.
8. Els consorcis i entitats locals encarregades de la valorització i eliminació de residus domèstics i gestió d’ecoparcs, en l’àmbit de les seues competències, han de:
a) Col·laborar amb les administracions autonòmiques i locals per a l’establiment de mesures eficaces de reducció de la generació de residus.
b) Col·laborar amb l’administració autonòmica per a l’establiment de nous marcs de treball en matèria de reutilització, subproductes i fi de la condició de residus.
c) Promoure la millora contínua dels processos de valorització de residus per a reduir de manera contínua la fracció de residus destinats a operacions d’eliminació.
d) Promoure la recollida separada dels residus municipals, en particular dels bioresidus domèstics, mitjançant l’ús de mesures i instruments econòmics vinculats a la valorització de bioresidus.
e) Col·laborar amb les entitats locals encarregades de la recollida de residus municipals per facilitar la recollida separada dels residus a què es refereix l’article 42.2 per a la seua valorització.
f) Promoure nous processos de valorització dels residus domèstics que reduïsquen al mínim els residus destinats a operacions d’eliminació i que maximitzen la recuperació dels recursos continguts en els residus.

Com a contribució a l’aplicació de la mesura esmentada en la lletra d d’aquest apartat, els consorcis i entitats locals encarregats del tractament dels residus municipals han d’establir almenys dos preus de valorització de bioresidus, basant-se en els límits de residus impropis establits en la normativa bàsica estatal en matèria de residus i garantint l’equilibri econòmic financer del servei.

Com a contribució a l’aplicació de la mesura esmentada en la lletra e d’aquest apartat, al compliment del principi «qui contamina paga» pel que fa al pagament per generació i la fiscalitat separada orientada al foment de la reducció, reutilització i recollida separada de residus municipals, els consorcis i entitats locals encarregats del tractament dels residus municipals han de col·laborar amb els municipis del seu àmbit territorial per a aconseguir que, en un termini de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, les entitats locals de la Comunitat Valenciana compten amb un sistema informatitzat de les recollides separades de competència municipal, independentment del model de recollida separada triat en cada municipi, que incloga també la recollida de les fraccions de residus dels ecoparcs. Per a aquesta finalitat, el consorci o entitat local responsable del tractament de residus municipals adoptarà la modalitat de transferiment d’aquests costos als municipis als quals preste aquest servei, d’acord amb els seus estatuts.

9. Els productors d’envasos lleugers que introduïsquen aquests productes a la Comunitat Valenciana, abans de dotze mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, han d’aportar a l’administració de la Generalitat, bé directament o bé a través dels sistemes col·lectius de responsabilitat ampliada del productor, una base de dades informàtica de caracterització de les seues referències d’envasos per tal de garantir la reciclabilitat real i efectiva dels envasos per mitjans manuals, mecànics, òptics, d’identificació d’imatges o automàtics en les plantes de classificació d’envasos, d’acord amb les millors tècniques disponibles de fabricació i disseny, que garantisca que l’envàs és, com a mínim, reciclable, independentment de la seua dimensió o composició. Aquesta base de dades informàtica haurà d’actualitzar-se i remetre’s a l’administració de la Generalitat Valenciana amb una antelació mínima de sis mesos abans de la posada en el mercat de nous envasos lleugers. Els productors d’envasos lleugers i la Generalitat Valenciana han de col·laborar en la implantació de nous sistemes d’identificació d’envasos mitjançant nous sistemes i tintes amb base aquosa per a millorar els sistemes d’identificació i caracterització en continu dels envasos en els diversos processos de classificació i reciclatge.
10. És obligatori a la Comunitat Valenciana, com a mínim, la classificació per al seu posterior reciclatge de tots els envasos i residus d’envasos, sotmesos a la responsabilitat ampliada del productor, independentment de la seua grandària o composició, dintre dels objectius globals de recuperació de cada material. Per tant, queda prohibida la falta de classificació d’envasos i residus d’envasos sotmesos a la responsabilitat ampliada del productor pel seu tamany, anomenats envasos monodosi, o per la seua composició, principalment anomenats de plàstic mix. Els sistemes de responsabilitat ampliada del productor i els sistemes integrats de gestió estan obligats a contribuir econòmicament en aquesta classificació. La Generalitat ha de col·laborar amb els diferents agents intervinents per a garantir, com a mínim, la reciclabilitat real i efectiva dels materials indicats en aquest apartat.

11. Els sistemes de responsabilitat ampliada del productor d’envasos lleugers i els sistemes integrats de gestió que actuen a la Comunitat Valenciana han de promoure, en les instal·lacions que indique a aquest efecte l’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular, proves a nivell industrial de classificació separativa d’envasos per al posterior reciclatge de polipropilè, de manera que aquest material quede exclòs de l’anomenat plastic mix, amb l’objectiu de millorar el reciclatge d’aquest material.
12. El sistema col·lectiu de responsabilitat ampliada del productor d’envasos de vidre està obligat a col·laborar en els termes establits en la normativa estatal de responsabilitat ampliada del productor amb els consorcis de residus i ens responsables dels serveis de valorització de residus domèstics, en la implantació d’una línia de recuperació i afinament de vidre a totes les plantes de tractament de residus domèstics de la Comunitat Valenciana.
13. Llevat que el govern de l’Estat ho regule específicament, els sistemes col·lectius de responsabilitat ampliada del productor i els sistemes integrats de gestió d’envasos lleugers tenen l’obligació d’acceptació de tots els residus i tipus de materials adherits al sistema que siguen classificats a la Comunitat Valenciana per les entitats locals i la Generalitat, amb independència que l’entitat local o la Generalitat dispose o no de conveni específic amb aquests sistemes per a tots els tipus de residus i materials adherits. Aquesta obligació no pot suposar un cost econòmic per a les administracions públiques, d’acord amb el que en cada moment establisca la normativa bàsica estatal. Les tones mètriques dels materials recuperats han d’incloure’s en la comptabilitat de materials recuperats a través dels sistemes col·lectius de responsabilitat ampliada del productor i dels sistemes integrats de gestió d’envasos lleugers.


Article 42. Recollida separada de residus per a la seua valorització
1. Amb caràcter general i sense perjudici d’allò que s’estableix en els apartats 6 i 7 de l’article 25 de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, els residus s’han de recollir per separat i no s’han de barrejar amb altres residus o altres materials amb propietats diferents i, en el cas dels residus perillosos, s’han de retirar, abans o durant la valorització, les substàncies, barreges i components perillosos que continguen aquests residus, amb la finalitat que siguen tractats de conformitat amb l’article 6 d’aquesta llei.
Es prohibeix la incineració, amb o sense valorització energètica, i el depòsit en abocador dels residus recollits de manera separada per a la seua preparació per a la reutilització i per al seu reciclatge, de conformitat amb l’article 41, a excepció dels residus generats en les operacions de preparació per a la reutilització i de reciclatge d’aquests residus recollits de manera separada, que han de destinar-se, de conformitat amb l’ordre de prioritat establit en l’article 6, a altres operacions de valorització disponibles i només poden destinar-se a incineració o depòsit en abocador, si aquestes últims destinacions ofereixen el millor resultat mediambiental.
2. Per a facilitar la preparació per a la reutilització i el reciclatge d’alta qualitat, de conformitat amb els articles 41.2 i 41.4, les entitats locals han d’establir la recollida separada d’almenys les fraccions de residus de competència local següents:
a) El paper, els metalls, el plàstic i el vidre.
b) Els bioresidus d’origen domèstic abans del 30 de juliol de 2022 per a les entitats locals amb població de dret superior a cinc mil habitants, i abans del 31 de desembre de 2023 per a la resta. S’entén també com a recollida separada de bioresidus la separació i el reciclatge en origen mitjançant compostatge domèstic o comunitari.

c) Els residus tèxtils abans del 31 de desembre de 2024.
d) Els olis de cuina usats abans del 31 de desembre de 2024.
e) Els residus domèstics perillosos abans del 31 de desembre de 2024, per a garantir que no contaminen altres fluxos de residus de competència local.
f) Els residus voluminosos (residus de mobles i estris) abans del 31 de desembre de 2024.
g) Altres fraccions de residus determinades reglamentàriament.
3. Entre els models de recollida de les fraccions de residus a què es refereix l’apartat 2 que establisquen les entitats locals, s’han de prioritzar els models de recollida que garantisquen les ràtios de recollida separada més elevades, com el porta a porta o l’ús de contenidors tancats o intel·ligents. Per a l’adopció del model de recollida ha de justificar-se, mitjançant una memòria tècnica i econòmica on es compare l’eficàcia dels diversos models de recollida, incloent-hi el porta a porta i l’ús de contenidors tancats o intel·ligents, que el model triat maximitza les ràtios de recollida separada tenint en compte les característiques del nucli de població del qual es tracte. Les entitats locals han de remetre a l’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular aquesta memòria tècnica i econòmica comparativa i les característiques del model de recollida separada adoptat per al compliment d’aquest apartat i dels objectius de la planificació autonòmica en matèria de residus, en el termini de trenta dies des de l’adopció del model de recollida. En tot cas, les entitats locals encarregades de la recollida separada de residus municipals han d’enviar la memòria esmentada a l’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular abans del 31 de desembre de 2023.

Les característiques del model de recollida separada, com també la documentació justificativa a què es refereix el paràgraf anterior ha d’incorporar-se a la planificació local de recollida separada i incloure’s en les ordenances municipals que regulen la recollida separada de residus.

La implantació del model de recollida separada porta a porta no pot implicar la disposició d’elements addicionals de mobiliari urbà en la via pública.
4. Els objectius quantitatius de recollida separada de les diverses fraccions de residus establits en la planificació autonòmica en matèria de residus són exigibles a les entitats locals encarregades de les operacions de recollida separada de residus, sense perjudici dels objectius de recollida separada més exigents que puguen preveure en la seua planificació local de recollida separada.
5. En el cas dels residus comercials no gestionats per l’entitat local, o dels residus industrials, és també obligatòria la separació en origen i posterior recollida separada de les fraccions de residus esmentats en l’apartat anterior en els mateixos terminis assenyalats, tret de l’oli de cuina usat per al qual és obligatòria la recollida separada a partir del 30 de juny de 2022. En el cas de bioresidus comercials i industrials, tant gestionats per les entitats locals com de manera directa per gestors autoritzats, els productors d’aquests bioresidus han de separar-los en origen sense que es produïsca la barreja amb altres residus per al correcte reciclatge, abans del 30 de juny de 2022.

6. A l’efecte del compliment dels apartats 2, 3, 4 i 5, s’ha d’establir en el Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana el percentatge màxim d’impropis present en cadascuna de les fraccions anteriors per a la seua consideració com a recollida separada, d’acord amb la normativa bàsica i la planificació estatal en matèria de residus. En el cas dels bioresidus, el percentatge màxim d’impropis permès no pot superar el 20% des de 2022 i ni el 15% des de 2027, sense perjudici de les reduccions d’aquests percentatges que puga establir el Ministeri de Transició Ecològica i de Repte Demogràfic.
La superació d’aquest percentatge té el caràcter d’infracció administrativa i és sancionable per la conselleria competent en matèria de residus de conformitat amb el que es preveu en l’article 108 de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular. Les entitats locals han d’establir mecanismes de control, mitjançant caracteritzacions periòdiques, i reducció d’impropis per a cada flux de recollida separada.
7. Per a 2035, el percentatge de residus municipals recollits separadament ha de ser com a mínim del 50% en pes del total de residus municipals generats, sense perjudici que el Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana establisca objectius més exigents com a contribució de la comunitat autònoma als objectius globals estatals.

8. Com a contribució als objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030, les entitats locals i els consorcis o entitats encarregades de la valorització i eliminació de residus poden establir mecanismes de col·laboració amb entitats sense ànim de lucre o empreses d’economia social que porten a terme iniciatives d’inclusió o inserció sociolaboral de persones amb diversitat funcional o de col·lectius en situació de vulnerabilitat, per a la recollida separada o valorització de fraccions específiques de residus, sense perjudici del que s’estableix en la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic.

9. Amb la finalitat d’evitar el fem dispers i contribuir a la gestió adequada dels residus, en els esdeveniments de tota mena amb afluència de públic, els organitzadors, siguen de caràcter públic o privat, tenen l’obligació de garantir la disposició d’elements suficients per a la recollida separada de residus per a la seua valorització, almenys, per a les fraccions següents: bioresidus, paper i cartró, vidre, plàstics i/o envasos.

10. L’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular ha de publicar, almenys cada dos anys, un informe amb l’anàlisi de l’eficàcia i els costos dels diversos sistemes de recollida separada de les fraccions de residus de competència municipal, implantats a la Comunitat Valenciana. Per a tal fi, les entitats locals competents han de remetre a l’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular anualment la informació necessària, en els termes que aquesta ho requerisca.

11. A partir de l’1 de gener de 2024, els ens locals responsables dels serveis de recollida separada que presenten un nivell de recollida separada en origen de les fraccions de residus a les que es refereixen les lletres a i b de l’apartat 2 inferior al 90% del nivell mitjà de recollida separada de residus en origen de la Comunitat Valenciana per a eixes fraccions i tipologia de municipi corresponent, han d’implantar obligatòriament un model de recollida separada porta a porta o equivalent que permeta aplicar polítiques de pagament per generació o incentiu econòmic directe a la ciutadania basades en la quantitat generada d’aquestes fraccions de residus. El càlcul del nivell mitjà de recollida separada a escala autonòmica s’ha de realitzar per a cadascuna de les fraccions de residus a les quals es refereix l’apartat 2 i per a cada tipus de municipi. A aquest efecte, es defineix la següent tipologia de municipis:

a) Municipis amb una població de dret inferior a 5.000 habitants.

b) Municipis amb una població de dret superior o igual a 5.000 habitants i inferior o igual a 50.000 habitants.
c) Municipis amb una població de dret superior a 50.000 habitants.

12. L’incompliment per part de les entitats locals dels objectius de recollida separada establits en la planificació autonòmica en matèria de residus durant almenys dos anys consecutius ocasiona la pèrdua de les aportacions econòmiques procedents del Fons Ambiental de Residus i d’Economia Circular, sense perjudici de la imposició de sancions, si s’escau.
13. En el termini de dotze mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, els municipis de més de 5.000 habitants de dret han de posar en marxa un model de recollida separada porta a porta de la fracció paper i cartró de residus comercials, sense perjudici de la gestió directa a través de gestor autoritzat d’aquesta fracció de residus comercials per part dels seus posseïdors. En cas de considerar-se necessari com a millor opció logística, els consorcis de residus i entitats locals responsables dels serveis de gestió dels ecoparcs de la Comunitat Valenciana han de posar a disposició dels municipis els ecoparcs fixos de la seua xarxa per a la descàrrega d’aquestes fraccions de residus.

14. Els ens locals responsables de la recollida separada de residus municipals han d’incloure en les ordenances que regulen la recollida de residus l’obligació de separació en origen dels residus d’envasos per part dels establiments d’hostaleria, restauració i càtering, a l’interior dels esmentats establiments o instal·lacions, de manera que l’entrega posterior per a la seua gestió mitjançant sistemes de recollida separada es realitze de manera directa i sense haver de realitzar cap altra separació posterior.
15. Els ens locals responsables de la recollida separada de residus municipals han d’incloure en les seues ordenances que regulen la recollida de residus l’obligació per a les persones consumidores d’entregar els residus domèstics i comercials no perillosos, d’acord amb les fraccions de recollida separada establides.
Article 43. Sistemes complementaris de recollida selectiva als actuals sistemes col·lectius de responsabilitat ampliada del productor d’envasos lleugers
1. Com a contribució als objectius estatals en matèria de recollida separada i evitació de brossa dispersa, i d’acord amb les previsions de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, a partir de l’1 de gener de 2023, la implantació de sistemes de devolució i retorn per incentiu econòmic, també anomenats SDR, mitjançant equips automàtics o equipaments amb sistemes informàtics que permeten la identificació de l’usuari, com a mínim, per a ampolles de plàstic de begudes amb una capacitat inferior a tres litres, incloses les seues tapes i taps, és obligatòria en la Comunitat Valenciana, com a sistemes de recollida separada complementaris als actuals sistemes col·lectius de responsabilitat ampliada del productor d’envasos lleugers. Addicionalment, es podran implantar amb caràcter voluntari sistemes de devolució per incentiu econòmic SDR per a altres envasos de plàstic de begudes independentment de la seua capacitat.

2. La implantació d’aquest sistema complementari obligatori en el territori es pot portar a terme de manera progressiva de manera que, en tot cas:
a) A 1 d’abril de 2023, almenys s’hagen instal·lat i estiguen en funcionament 1.000 equips automàtics receptors o equipaments amb sistemes informàtics que permeten la identificació de l’usuari.
b) A 31 de desembre de 2023, almenys s’hagen instal·lat i estiguen en funcionament 3.000 equips automàtics receptors o equipaments amb sistemes informàtics que permeten la identificació de l’usuari.
c) A 31 de desembre de 2024, almenys s’hagen instal·lat i estiguen en funcionament 10.000 equips automàtics receptors o equipaments amb sistemes informàtics que permeten la identificació de l’usuari.

Es poden fixar nous objectius d’implantació per a períodes temporals posteriors en el Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana.

3. Les característiques tècniques i tecnològiques d’aquests equips o equipaments han de ser compatibles o permetre la seua adaptació a les requerides pels sistemes de depòsit, devolució i retorn, previstos en la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, i la seua normativa de desenvolupament. Així mateix, els sistemes de devolució i retorn per incentiu econòmic (SDR) han de comptar amb sistemes de comptatge directes, indirectes o altres representatius, per tal de disposar de dades operatives sobre les ampolles de plàstic de begudes amb capacitat inferior a tres litres, i dels altres tipus d’envasos, en el cas que es gestionen per aquests sistemes, introduïts en el mercat de la Comunitat Valenciana.
4. Els subjectes obligats a la implantació dels sistemes complementaris a què es refereix l’apartat 1 són els productors, envasadors, agents econòmics i comercialitzadors d’envasos de begudes al territori de la Comunitat Valenciana, així com els sistemes col·lectius de responsabilitat ampliada del productor o sistemes integrats de gestió d’envasos i residus d’envasos lleugers en qui els productors i envasadors deleguen la gestió dels seus residus d’envasos. Els subjectes obligats han d’establir els requeriments necessaris quant a contenització i equips automàtics receptors vinculats a l’SDR o equipaments amb sistemes informàtics que permeten la identificació de l’usuari vinculats a l’SDR que siga econòmicament eficient i garantisca que el sistema de recollida separada d’envasos lleugers compleix els objectius de recollida i reciclatge d’aquesta fracció de residus establits en aquesta llei i en la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, com a contribució de la Comunitat Valenciana als objectius estatals de gestió d’aquesta fracció de residus. La Generalitat Valenciana i la resta d’administracions públiques de la Comunitat Valenciana poden col·laborar en el desenvolupament i execució del sistema complementari que s’hi implante.

5. L’incentiu econòmic mínim dels sistemes de devolució i retorn mitjançant equips automàtics o equipaments amb sistemes informàtics que permeten la identificació dels usuaris es fixa en dos cèntims d’euro per unitat d’envàs. A partir de l’1 de gener de 2025, mitjançant una resolució de la persona titular de la conselleria competent en matèria de residus, amb l’informe previ de l’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular, es pot incrementar aquesta quantia amb la finalitat de millorar l’eficàcia dels sistemes de recollida separada dels envasos lleugers sotmesos a sistemes complementaris obligatoris a la Comunitat Valenciana, i assolir els objectius establits a escala autonòmica així com contribuir a l’assoliment dels objectius estatals i europeus en aquesta matèria. Aquesta resolució té efectes a l’endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
6. En tot cas, els incentius econòmics s’han d’aplicar com a descompte econòmic dels conceptes de caràcter variable de les taxes o prestacions patrimonials de caràcter públic no tributari de gestió de residus, sense perjudici de l’establiment d’altres incentius individuals o col·lectius que s’especifiquen en el corresponent conveni entre les parts.

7. D’acord amb el Decret llei 13/2020, de 7 d’agost, del Consell, de declaració de servei públic de titularitat autonòmica de les operacions de selecció i classificació d’envasos lleugers i residus d’envasos recollits selectivament, la Generalitat ha de realitzar el control i col·laborar en les operacions de selecció, classificació, i operacions relacionades necessàries, dels envasos lleugers sotmesos a aquests nous sistemes complementaris. Per a portar a terme les tasques de control, les instal·lacions de classificació d’envasos lleugers de la Comunitat Valenciana han d’implantar sistemes de comptatge, almenys, d’ampolles de plàstic de begudes amb capacitat inferior a tres litres.
8. En l’annex 2 de la present llei s’estableixen els requisits, els condicionants mínims de desplegament, el desenvolupament i la resta d’aspectes necessaris per a la implantació d’aquests sistemes.
9. Els titulars dels establiments comercials no estan obligats a ubicar en les seues dependències comercials, interiors o exteriors, els equips automàtics o equipaments amb sistemes que permeten la identificació de l’usuari vinculats als sistemes de devolució i retorn amb incentiu econòmic, sense perjudici dels acords als quals puguen arribar amb els operadors d’aquests sistemes per a la ubicació dels equips a l’interior dels seus establiments o aparcaments privatius, i si disposen d’aparcament privatiu exterior, a l’exterior dels establiments, d’acord amb la normativa urbanística i comercial aplicable.

10. En el marc de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, les administracions autonòmica i locals de la Comunitat Valenciana han de prestar tota la col·laboració necessària per a la implantació dels sistemes de depòsit, devolució i retorn, en cas que es determine l’obligatorietat de la seua posada en marxa, i facilitar una adequada transició des dels sistemes obligatoris de devolució i retorn amb incentiu econòmic als sistemes de depòsit, devolució i retorn que s’establisquen. La conselleria competent en matèria de residus, en l’àmbit de les seues competències, ha de vetllar perquè la Comunitat Valenciana constituïsca un territori prioritari per a la posada en marxa dels sistemes de depòsit, devolució i retorn que s’establisquen a escala estatal amb la finalitat de garantir una adequada contribució autonòmica als objectius estatals de recollida separada.

11. Les administracions autonòmica i local de la Comunitat Valenciana, en l’àmbit de les seues competències i d’acord amb la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, han de col·laborar amb la resta d’agents, públics i privats, per al compliment d’aquest article.
12. L’Agència Valenciana de Residus, en coordinació amb l’administració general de l’Estat, ha de prendre les mesures necessàries per tal de garantir que els sistemes col·lectius de responsabilitat ampliada del productor d’envasos i sistemes integrats de gestió de residus d’envasos lleugers compleixen l’obligació de contribuir econòmicament al pagament dels costos necessaris i eficients dels nous sistemes addicionals i complementaris per tal d’assolir els objectius, de forma proporcional a les quantitats de producte que posen en el mercat i atenent els costos efectius de la seua gestió, de conformitat amb allò que dispose la Comissió de Coordinació de Residus i les disposicions de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, o norma que la substituïsca o desenvolupe, i tenint en compte els convenis entre els sistemes de responsabilitat ampliada del productor i les administracions autonòmica i locals de la Comunitat Valenciana.

13. L’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular pot autoritzar la implantació voluntària d’altres sistemes de devolució i retorn per incentiu econòmic o sistemes de depòsit, devolució i retorn per a envasos lleugers.

Article 44. Dotació de contenidors a la Comunitat Valenciana
1. Els sistemes de responsabilitat ampliada del productor i els sistemes integrats de gestió d’envasos lleugers i d’envasos de vidre estan obligats a aprovar en un termini màxim de dotze mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, i a càrrec seu, un pla d’increment de la dotació de contenidors de les recollides selectives d’envasos lleugers i vidre, que preveja tant l’adquisició com la col·locació en la via pública dels contenidors corresponents, de manera que es garantisca que la ràtio de contenerització d’aquestes fraccions en termes de litres/habitant en la Comunitat Valenciana assoleix, almenys, la ràtio de contenerització d’aquestes fraccions en termes de litres/habitant a escala estatal. Aquest pla ha d’estar completament executat en un termini màxim de vint-i-quatre mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta llei.
2. A aquest efecte, els sistemes de responsabilitat ampliada del productor i els sistemes integrats de gestió d’envasos lleugers i d’envasos de vidre han de coordinar-se amb les entitats locals de la Comunitat Valenciana per a la seua ubicació adequada, en el cas d’entitats locals que opten pels sistemes de recollida mitjançant contenidors. En cas d’impossibilitat d’assolir les previsions de contenerització per part d’alguna entitat local, els sistemes han de posar els contenidors afectats a disposició de la Generalitat dins del territori de la Comunitat Valenciana.
3. Els establiments d’hostaleria, restauració i càtering de la Comunitat Valenciana situats en municipis amb una població de dret superior a 5.000 habitants han de tenir a la seua disposició un servei de proximitat de recollida selectiva d’envasos de vidre i d’envasos lleugers, amb càrrec als corresponents sistemes col·lectius de responsabilitat ampliada del productor i sistemes integrats de gestió d’envasos lleugers, d’acord amb les prescripcions reglamentàries a aquest respecte de la planificació autonòmica de gestió de residus de la Comunitat Valenciana.

4. Els sistemes col·lectius de responsabilitat ampliada del productor i els sistemes integrats de gestió d’envasos lleugers poden accedir als canals de recollida de residus no domèstics on es consumeixen materials adherits als seus sistemes, per tal d’incentivar la recollida separada i el reciclatge d’aquestes fraccions de residus.
5. Les previsions de contenerització d’aquest article poden alterar-se en el cas de models de recollida separada porta a porta. En aquests casos, pel que fa a la contenerització, els sistemes de responsabilitat ampliada del productor i els sistemes integrats de gestió d’envasos lleugers i d’envasos de vidre, han de col·laborar amb les entitats locals per tal que es dispose als habitatges dels elements necessaris per a una adequada separació en origen dels residus.

Article 45. Noves recollides selectives en origen
1. Es faculta la conselleria competent en matèria de residus per a la subscripció de convenis de col·laboració voluntaris amb els productors, gestors o agents de la cadena de valor dels residus de les noves recollides selectives o operacions de classificació i reciclatge, establides en el Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana vigent, bé directament, o a través del seu sector públic instrumental.
2. Sense perjudici d’allò que estableix la normativa bàsica estatal en matèria de residus, a aquest efecte els agents de la cadena de valor d’aquestes noves recollides selectives poden formalitzar davant el Consell, de manera voluntària, sistemes individuals o col·lectius de responsabilitat ampliada del productor o altres fórmules de col·laboració amb l’administració i el seu sector públic instrumental, a fi de posar en marxa aquestes noves recollides selectives o operacions de classificació i reciclatge i compensar per això a tots els agents implicats, especialment les entitats locals de la Comunitat Valenciana que s’adherisquen als convenis corresponents.

Article 46. Objectius de preparació per a la reutilització, reciclatge i valorització
1. La planificació autonòmica i local en matèria de residus ha d’establir les mesures necessàries per garantir l’assoliment, com a mínim, dels objectius següents amb relació a la preparació per a la reutilització i el reciclatge i la valorització de residus, com també dels que establisca reglamentàriament la normativa estatal:
a) La quantitat de residus domèstics i comercials destinats a la preparació per a la reutilització i el reciclatge per a les fraccions de paper, metalls, vidre, plàstic, bioresidus o altres fraccions reciclables ha d’assolir, en conjunt, com a mínim el 50% en pes.
b) La quantitat de residus no perillosos de construcció i demolició destinats a la preparació per a la reutilització, el reciclatge i una altra valorització de materials, incloent-hi les operacions de farciment, a exclusió dels materials en estat natural definits en la categoria 17 05 04 de la llista de residus, ha d’aconseguir com a mínim el 70% en pes dels produïts.
c) Per a 2025, s’ha d’augmentar la preparació per a la reutilització i el reciclatge de residus municipals fins a un mínim del 55% en pes; almenys un 5% en pes respecte del total ha de correspondre a la preparació per a la reutilització, fonamentalment de residus tèxtils, residus d’aparells elèctrics i electrònics, mobles i altres residus susceptibles de ser preparats per a la seua reutilització.
d) Per a 2030, s’ha d’augmentar la preparació per a la reutilització i el reciclatge de residus municipals fins a un mínim del 60% en pes; almenys un 10% en pes respecte del total ha de correspondre a la preparació per a la reutilització, fonamentalment de residus tèxtils, residus d’aparells elèctrics i electrònics, mobles i altres residus susceptibles de ser preparats per a la seua reutilització.
e) Per a 2035, s’ha d’augmentar la preparació per a la reutilització i el reciclatge de residus municipals fins a un mínim del 65% en pes; almenys un 15% en pes respecte del total ha de correspondre a la preparació per a la reutilització, fonamentalment de residus tèxtils, residus d’aparells elèctrics i electrònics, mobles i altres residus susceptibles de ser preparats per a la seua reutilització.
2. El Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana pot establir objectius més exigents als establits en l’apartat anterior com a contribució de la comunitat autònoma als objectius globals estatals. Els objectius establits en l’apartat anterior o, eventualment, els objectius més exigents que s’establisquen en el Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana són exigibles a les entitats locals encarregades de les operacions de gestió de residus a què es refereix aquest article, com a contribució de les entitats locals al compliment dels objectius de la planificació autonòmica i estatal en matèria de residus.

3. L’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular ha d’aplicar la metodologia a què es refereix l’article 26.3 de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular per a calcular el compliment d’aquests objectius en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.
4. El Consell, en col·laboració amb la resta d’administracions públiques, teixit empresarial i instituts i centres tecnològics, ha de promoure i col·laborar en els processos industrials de reciclatge i valorització material dels recursos que contenen els residus de matalassos per evitar que aquest flux es gestione mitjançant operacions d’eliminació, amb la finalitat de reduir l’entrada en abocador de residus de matalassos:

A partir del 31 de desembre de 2022, s’ha de reduir en un 50% el nombre d’unitats de matalassos destinades a abocador en l’àrea de gestió, prenent com a referència les destinades a abocador durant l’any 2021 en la mateixa àrea de gestió.
A partir del 31 de desembre de 2023, s’ha de reduir en un 75% el nombre d’unitats de matalassos destinades a abocador en l’àrea de gestió, prenent com a referència les destinades a abocador durant l’any 2021 en la mateixa àrea de gestió.
A partir del 31 de desembre de 2024, s’ha de reduir en un 90% el nombre d’unitats de matalassos destinades a abocador en l’àrea de gestió, prenent com a referència les destinades a abocador durant l’any 2021 en la mateixa àrea de gestió.
5. Per a complir els objectius globals de la normativa europea, estatal i autonòmica en matèria de gestió de residus, els consorcis de residus i altres entitats locals competents per a la valorització i l’eliminació de residus domèstics i gestió d’ecoparcs de la Comunitat Valenciana, en l’àmbit de les seues competències, deuen:
– Col·laborar amb la Generalitat Valenciana per a establir mesures eficaces tendents a reduir la generació de residus.
– Col·laborar amb la Generalitat Valenciana per a establir nous marcs de treball en matèria de reutilització, subproductes i fi de condició de residus.
– Promoure tots els expedients administratius per a millorar contínuament els processos de valorització de residus, i reduir gradualment de manera contínua el rebuig en abocador.
– Promoure els processos de recollida separada de bioresidus, bé directament o a través de les entitats locals consorciades, mitjançant l’establiment, entre altres, d’un preu públic, cànon o similar de valorització de bioresidus.
– Col·laborar amb les entitats locals responsables de la recollida de residus municipals, en les recollides separades d’envasos lleugers, paper-cartó i vidre.
– Promoure nous processos de valorització de residus, diferents de l’eliminació i la incineració de residus domèstics, amb l’objectiu d’incrementar al màxim les quantitats recuperades i valorades de recursos que contenen els residus.

Article 47. Eliminació de residus
1. Les administracions autonòmica i locals, en l’àmbit de les seues competències, s’han d’assegurar que, quan no es duga a terme la valorització segons el que es disposa en l’article 41, els residus siguen objecte d’operacions d’eliminació segures adoptant les mesures que garantisquen la protecció de la salut humana i el medi ambient.
2. Els residus han de ser sotmesos a tractament previ al seu depòsit en abocador conforme al que s’establisca en la normativa aplicable que regule aquest tractament.
3. La conselleria competent en matèria de medi ambient i agricultura ha de regular els criteris i les circumstàncies fitosanitàries, d’accessibilitat, de situació o de maneig de les parcel·les, amb la finalitat d’evitar la propagació de plagues o la prevenció d’incendis forestals, que s’han d’aplicar i concretar en els plans de cremes agrícoles, ordenances municipals o altres instruments d’ordenació en aquesta matèria, els quals s’han de mantenir actualitzats en els àmbits territorials respectius.
4. S’han de destinar a eliminació aquells residus que continguen o estiguen contaminats amb qualsevol substància inclosa en l’annex IV del Reglament europeu (UE) 2019/1021 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019, sobre contaminants orgànics persistents (COP), en concentracions superiors a les establides en aquest annex, quan no s’hagen pogut valoritzar mitjançant operacions de tractament que garantisquen la destrucció o transformació irreversible del contingut del COP, i no és possible el reciclatge d’aquests residus mentre continguen el COP.

Article 48. Objectius de reducció del depòsit en abocador per als residus municipals
1. Sense perjudici del que hi ha establit en la normativa bàsica estatal en matèria de residus, s’estableixen els objectius següents de reducció del depòsit en abocador per als residus municipals per a cadascuna de les àrees de gestió de la Comunitat Valenciana:
A partir de l’1 de gener de 2025, la quantitat total de residus municipals dipositada en abocador no pot superar el 28% en pes de la quantitat total de residus municipals generats.
A partir de l’1 de gener de 2030, la quantitat total de residus municipals dipositada en abocador no pot superar el 20% en pes de la quantitat total de residus municipals generats.
A partir de l’1 de gener de 2035, la quantitat total de residus municipals dipositada en abocador no pot superar el 10% en pes de la quantitat total de residus municipals generats.
2. Sense perjudici del que hi ha establit en la normativa bàsica estatal en matèria de residus, s’estableixen els objectius següents de reducció del depòsit en abocador per a la fracció resta dels residus domèstics i municipals per a cadascuna de les plantes de valorització de la Comunitat Valenciana:
A partir del 31 de desembre de 2022: la quantitat de la fracció resta dels residus destinada a depòsit en abocador no pot superar el 44% en pes de la fracció resta dels residus d’entrada en la planta de valorització.

A partir del 31 de desembre de 2025: la quantitat de la fracció resta dels residus destinada a depòsit en abocador no pot superar el 36% en pes de la fracció resta dels residus d’entrada en la planta de valorització.
A partir del 31 de desembre de 2028: la quantitat de la fracció resta dels residus destinada a depòsit en abocador no pot superar el 30% en pes de la fracció resta dels residus d’entrada en la planta de valorització.

A partir del 31 de desembre de 2030: la quantitat de la fracció resta dels residus destinada a depòsit en abocador no pot superar el 20% en pes de la fracció resta dels residus d’entrada en la planta de valorització.

A partir del 31 de desembre de 2035: la quantitat de la fracció resta dels residus destinada a depòsit en abocador no pot superar el 17% en pes de la fracció resta dels residus d’entrada en la planta de valorització.

Aquests objectius poden alterar-se només en el cas que les entitats locals responsables dels serveis de recollida separada en origen de residus municipals, per a l’àrea de gestió de la planta de tractament de què es tracte, assolisquen una recollida separada en origen superior al 60% respecte del total de residus produïts, i per tant, aquests residus no es destinen a les línies de triatge de la fracció resta o tot u en massa.

3. A partir de l’1 de gener de 2030, no es poden admetre en abocadors de la Comunitat Valenciana residus municipals aptes per a la reutilització, el reciclatge i la valorització material, excepte en aquells casos en què s’acredite fefaentment, mitjançant un estudi tècnic específic, que el depòsit en abocador d’aquest flux de residus ofereix el millor resultat mediambiental, o es tracte d’un flux de residus que per mandat legal estiga subjecte a operacions d’eliminació.
4. Els aprofitaments diferents de la reutilització, el reciclatge i la valorització material es consideren alternativa al depòsit en abocador quan acrediten millor resultat ambiental pel que fa a perillositat, afecció a la salut i emissions a l’atmosfera, al sòl i a l’aigua.

Article 49. Sistema de control i traçabilitat dels residus municipals destinats a abocador
1. L’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular ha d’establir un sistema de control efectiu de qualitat i traçabilitat dels residus municipals generats a la Comunitat Valenciana destinats a depòsit en els abocadors dels plans zonals de residus.
2. En el termini màxim de dotze mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, l’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular ha de disposar d’un sistema de recollida de dades i d’indicadors que permeta la determinació objectiva de les quantitats de les diverses fraccions de residus municipals, així com la identificació quantitativa dels fluxos o les fraccions de residus aptes per a la reutilització, el reciclatge i la valorització, que es depositen en abocador. Aquest sistema ha de preveure les metodologies de càlcul establides per la legislació estatal i europea en matèria de residus.

Article 50. Dels vehicles de recollida, transport i transferència de residus
1. A partir de l’1 de gener de 2030, els vehicles de nova adquisició de recollida de tot tipus de residus domèstics i sanitaris que circulen a la Comunitat Valenciana, així com els vehicles de transport i transferència d’aquests residus, han de ser motoritzats per gas, sistemes híbrids o sistemes elèctrics, preferentment a partir de fonts d’energia renovables i netes.
2. Per al subministrament del gas, la Generalitat, junt amb els agents econòmics implicats, ha de desenvolupar projectes de producció de biometà procedent de residus, desgasificació d’abocadors o obtenció de gas de depuradores d’aigües residuals urbanes i industrials, així com a través de nous processos que apliquen les millors tecnologies disponibles reconegudes per la Unió Europea, com a contribució a l’assoliment dels objectius de descarbonització de l’economia.
3. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana han d’establir per a l’horitzó temporal 2025 objectius intermedis de renovació del parc de vehicles, en línia amb els indicats en l’apartat 1, en els contractes locals de recollida, transport i transferència de residus, com a mesura per a garantir l’assoliment dels objectius de descarbonització de la gestió de residus.




CAPÍTOL III
Mesures de gestió per a residus específics

Article 51. Bioresidus
1. Les entitats locals, per al compliment del que s’estableix en l’article 45, han d’adoptar les mesures necessàries per a la separació i el reciclatge en origen dels bioresidus mitjançant el seu compostatge domèstic i comunitari, especialment en entitats locals la població de dret de les quals siga inferior a 1.000 habitants, o la seua recollida separada i transport i tractament posteriors en instal·lacions específiques de reciclatge, prioritàriament de compostatge i digestió anaeròbia o una combinació d’ambdues, i que no es mesclen al llarg del tractament amb altres tipus de residus, diferents dels permesos en el Reglament (UE) núm. 2019/1009 del Parlament Europeu i del Consell, de 5 de juny de 2019, pel qual s’estableixen disposicions relatives a la posada a disposició en el mercat dels productes fertilitzants UE i es modifiquen els reglaments (CE) núm. 1069/2009 i (CE) núm. 1107/2009, i es deroga el Reglament (CE) núm. 2003/2003. En particular, no s’han de mesclar amb la fracció orgànica dels residus mesclats.
Les entitats locals, quan així ho establisquen les seues ordenances respectives, poden recollir, conjuntament amb els bioresidus, els residus d’envasos i altres residus de plàstic compostable que complisquen amb els requisits de la norma europea EN 13432:2000 «Envasos i embalatges. Requisits dels envasos i embalatges valoritzables mitjançant compostatge i biodegradació. Programa d’assaig i criteris d’avaluació per a l’acceptació final de l’envàs o embalatge», així com altres estàndards europeus i nacionals sobre compostabilitat de plàstics, i en les seues successives actualitzacions, sempre que les entitats locals puguen assegurar que la instal·lació de tractament biològic on són tractats aquests residus compleix amb les condicions assenyalades en les normes anteriors per a aconseguir el seu tractament adequat. En aquests casos, s’ha de mantenir informats els productors dels residus perquè puguen realitzar la separació correcta d’aquests.
Quan els bioresidus es destinen a compostatge domèstic i comunitari, només poden tractar-se, conjuntament amb aquests, els envasos i altres residus de plàstic compostable que complisquen amb els estàndards europeus o nacionals de biodegradació a través de compostatge domèstic i comunitari.
Els bioresidus s’han de recollir en bosses compostables que complisquen la norma europea EN 13432:2000 o altres estàndards europeus i nacionals sobre compostabilitat de plàstics.
2. Per a assegurar un elevat nivell de protecció ambiental i la qualitat dels materials obtinguts, les autoritzacions de les instal·lacions de tractament, especialment de compostatge i digestió anaeròbia, han d’incloure les prescripcions tècniques per al tractament correcte dels bioresidus, i, quan siga procedent, dels envasos i altres articles d’ús alimentari esmentats en l’apartat anterior.
A fi d’incentivar el compostatge domèstic i comunitari, reglamentàriament s’han d’establir les condicions en què el compostatge domèstic i comunitari estarà exempt d’autorització, d’acord amb l’article 34 de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, i les normes de desplegament. Aquesta normativa ha d’incloure, a més, els requisits d’informació necessaris per a calcular la contribució del compostatge domèstic i comunitari als objectius de preparació per a la reutilització i reciclatge, seguint la metodologia de la Unió Europea.
Les administracions públiques autonòmica i locals, en l’àmbit de les seues competències, han de promoure el compostatge domèstic i comunitari, d’acord amb l’Ordre 18/2018, de 15 de maig, de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, per la qual es regulen les instal·lacions de compostatge comunitari a l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, o la norma que la substituïsca.
3. Els criteris de fi de la condició de residus del compost i del producte digerit són els establits en el Reglament (UE) núm. 2019/1009 del Parlament Europeu i del Consell, de 5 de juny de 2019. No poden establir-se criteris de fi de la condició de residu per a l’ús com a fertilitzant del material bioestabilitzat.
4. Les conselleries competents en matèria de medi ambient, agricultura, indústria i energia, l’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular i les entitats locals, en l’àmbit de les seues competències, han de promoure l’ús del compost i del producte digerit que complisquen els criteris de l’apartat anterior en el sector agrícola, la jardineria o la regeneració d’àrees degradades en substitució d’altres esmenes orgàniques i com a contribució a l’estalvi de fertilitzants minerals, prioritzant en la mesura que siga possible l’ús del compost enfront de l’ús del producte digerit, i en el seu cas, l’ús del biogàs procedent de digestió anaeròbia amb finalitats energètiques, per a l’ús directe en les instal·lacions mateixes, com a combustible per a transport, com a matèria primera per a processos industrials, per a la injecció a la xarxa de gas natural en forma de biometà, sempre que siga tècnicament i econòmicament viable.

5. Addicionalment a la xarxa d’infraestructures de compostatge dependents dels consorcis de residus i dels ens locals competents en matèria de serveis de valorització de residus municipals, prevista en la planificació autonòmica en matèria de residus, les administracions públiques autonòmica i locals han de promoure i donar suport econòmic a la creació de noves plantes de compostatge de la fracció bioresidus de residus municipals recollida separadament en origen als municipis amb una població de dret inferior a 5.000 habitants. La creació d’aquestes noves plantes ha de disposar d’informe favorable de l’ajuntament en què es pretenga realitzar la instal·lació, com també informes que garantisquen l’adequació als períodes d’amortització de les plantes de tractament existents i el compliment dels criteris d’eficàcia i eficiència en les operacions de recollida i valorització d’aquestes fraccions de residus.

6. Les conselleries competents en matèria de residus i agricultura han d’impulsar el desenvolupament de projectes d’agrocompostatge de les restes agrícoles en col·laboració amb les entitats locals i els agents econòmics.
Les autoritats autonòmiques i locals competents en matèria de residus i agricultura han de desenvolupar mesures de coordinació, foment i suport per a promoure la reutilització i el compostatge de restes vegetals agràries i silvícoles, com també per a implantar mètodes alternatius de gestió dels residus vegetals de les activitats agràries i silvícoles que en permeten el reciclatge i la valorització.

Article 52. Olis usats
1. Sense perjudici de les obligacions sobre la gestió de residus perillosos establides en l’article 39, la gestió dels olis usats ha de complir les condicions següents:
a) S’han de recollir per separat, llevat que la recollida separada no siga tècnicament viable tenint en compte les bones pràctiques.
b) S’han de tractar donant prioritat a la regeneració o, de manera alternativa, a altres operacions de reciclatge amb un resultat mediambiental global equivalent o millor que la regeneració, de conformitat amb els articles 6.1.a i 6.1.b.
c) Els olis usats de diferents característiques no s’han de mesclar, ni els olis usats s’han de mesclar amb altres tipus de residus o substàncies, si aquesta mescla impedeix la seua regeneració o una altra operació de reciclatge amb la qual s’obtinga un resultat mediambiental global equivalent o millor que la regeneració.
2. Per al compliment del que s’estableix en l’apartat anterior, s’han d’establir les mesures necessàries d’acord amb la normativa bàsica estatal i el compliment dels requisits d’informació necessaris per a donar compliment a les obligacions de la Unió Europea d’informació en matèria d’olis i olis usats.

Article 53. Residus de construcció, demolició i desmuntatge
1. Sense perjudici de la normativa específica per a determinats residus, en les obres de demolició o desmuntatge han de retirar-se, i se’n prohibeix la mescla amb altres residus, i manejar-se de manera segura les substàncies perilloses, en particular, l’amiant.
2. Els residus de la construcció, la demolició i el desmuntatge no perillosos han de ser classificats en, almenys, les fraccions següents: fusta, fraccions de minerals (formigó, rajoles, taulells, ceràmica i pedra), metalls, vidre, plàstic i algeps. Així mateix, s’han de classificar aquells elements susceptibles de ser reutilitzats, com ara teules, sanitaris o elements estructurals. Aquesta classificació s’ha de realitzar de manera preferent en el lloc de generació dels residus i sense perjudici de la resta de residus que ja tenen establida una recollida separada obligatòria.

3. La demolició s’ha de dur a terme preferiblement de manera selectiva, i amb caràcter obligatori a partir de l’1 de gener de 2024, i s’ha de garantir la retirada, almenys, de les fraccions de materials indicades en l’apartat anterior, amb un estudi previ que identifique les quantitats que es preveu generar de cada fracció, quan no hi haja obligació de disposar d’un estudi de gestió de residus i preveja el tractament d’aquests segons la jerarquia establida en l’article 6.1.b.
4. L’administració autonòmica i les entitats locals, en l’àmbit de les seues competències, han de prendre les mesures necessàries per a aconseguir el màxim nivell de reutilització d’elements reutilitzables procedents de demolició i desmuntatge, com també el màxim nivell de reciclatge d’alta qualitat i utilització de materials valoritzats certificats procedents de residus de construcció, desmuntatge i demolició.
5. Es faculta la conselleria competent en matèria de residus, en col·laboració amb la conselleria competent en matèria d’arquitectura i innovació en la construcció, a l’impuls i el foment a través del desenvolupament normatiu de les eines següents per a millorar la traçabilitat en l’ús de materials en l’àmbit de la construcció:
a) Passaport de materials d’edifici. S’han d’adoptar totes aquelles mesures que des de diferents àmbits legislatius s’apliquen sobre aquest tema i fomenten i afavorisquen la implantació del passaport de materials de l’edifici, ja que es tracta d’un mecanisme que permet la traçabilitat dels materials amb l’objectiu de millorar les condicions de vida i reduir l’impacte ambiental en tot el seu cicle.
b) Modelització d’informació de construcció (BIM). Metodologia de treball basada en la digitalització i en la col·laboració entre agents al llarg de tot el cicle de vida d’una edificació o infraestructura. Requereix el coneixement i la formació en tecnologies associades a les noves eines de disseny, i el seu objectiu és obtenir una major eficiència en la inversió en infraestructures i indústria en general, ja que aquesta metodologia pretén aconseguir una reducció de riscos i incerteses i un increment en la qualitat, tal com recull el Reial decret 1.515/2018, de 28 de desembre pel qual es crea la comissió interministerial per a la incorporació de la metodologia BIM en la contractació pública. L’administració de la Generalitat Valenciana ha d’atendre el que es disposa en el reial decret esmentat i ha de contribuir amb les seues polítiques a aconseguir els fins que es persegueixen per a impulsar i garantir la coordinació entre administracions i els seus organismes públics i entitats de dret públic vinculats o dependents, en la implantació de la metodologia BIM en la contractació pública.
c) Guia verda de mesures mediambientals en la contractació pública en l’àmbit de l’edificació de la Generalitat. L’administració pública, en el seu paper exemplaritzant, ha de promoure un canvi de paradigma en la construcció que es reflectisca en els processos de contractació pública. Per a això, la Guia verda de mesures mediambientals en la contractació pública en l’àmbit de l’edificació de la Generalitat, elaborada per la Direcció General d’Innovació Ecològica en la Construcció, de la Vicepresidència Segona i Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, ha de servir de referència en els processos de contractació pública de la Generalitat.
6. La conselleria competent en matèria de residus ha de realitzar, en un termini màxim de nou mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, el desplegament normatiu de la legislació bàsica estatal que regula la producció i la gestió dels residus de construcció, demolició i desmuntatge.

Article 54. Residus d’aparells elèctrics i electrònics
1. L’adaptació dels ecoparcs o punts nets per al compliment de les condicions establides en el Reial decret 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus d’aparells elèctrics i electrònics, ha de ser sufragada per part dels productors d’aparells elèctrics i electrònics, de conformitat amb la normativa bàsica estatal de residus en matèria de responsabilitat ampliada de productor del producte, i ha de comptar amb les mesures necessàries per a garantir la seguretat de les instal·lacions de recollida d’aquest tipus de residus.
2. Els productors d’aparells elèctrics i electrònics de tipus industrial han d’adoptar les mesures necessàries per a garantir el compliment d’objectius corresponents, implementant campanyes d’informació i conscienciació dirigides al sector, que s’han d’acordar en el si del conveni marc corresponent.
3. La Generalitat pot establir acords a través de convenis marc de col·laboració, amb els representants de les persones o entitats distribuïdores o comercialitzadores de productes elèctrics i electrònics, de manera que es promoga la prevenció en la generació de residus i el desenvolupament de sistemes de recollida selectiva que garantisquen la igualtat de condicions d’operació a tot el territori de la Comunitat Valenciana.

Article 55. Residus de vehicles al final de la seua vida útil
1. La conselleria competent en matèria de residus ha d’establir les mesures de coordinació amb l’administració competent en matèria de trànsit, per al control de les baixes temporals de vehicles, d’exportació i trànsit comunitari, com també qualsevol altra que es considere, a fi d’impulsar la lluita contra la gestió irregular de vehicles al final de la seua vida útil.
2. De manera obligatòria, en els centres autoritzats per al tractament dels vehicles al final de la seua vida útil s’han de fer les operacions de descontaminació del vehicle al final de la seua vida útil i altres operacions de tractament, de conformitat amb l’article 7 i l’annex IV del Reial decret 265/2021, de 13 d’abril, sobre els vehicles al final de la seua vida útil i pel qual es modifica el Reglament general de vehicles, aprovat pel Reial decret 2.822/1998, de 23 de desembre, per a la qual cosa s’ha de tenir en compte:
a) Sempre que no siga possible la reutilització en la mateixa instal·lació, en els seus equips o en la mateixa instal·lació de les operacions de preparació per a la reutilització de components que es comercialitzaran com a parts o peces de segona mà, s’ha de separar i entregar a un gestor autoritzat tots els materials i els components procedents de les operacions de tractament per a la seua correcta gestió, prioritzant vidres i gasos refrigerants. L’extracció dels gasos refrigerants s’ha d’efectuar per personal qualificat segons el Reial decret 115/2017, de 17 de febrer, pel qual es regula la comercialització i la manipulació de gasos fluorats i equips basats en aquests, com també la certificació dels professionals que els utilitzen i pel qual s’estableixen els requisits tècnics per a les instal·lacions que desenvolupen activitats que emeten gasos fluorats.

b) Fomentar la preparació per a la reutilització i el reciclatge, en aquest ordre, enfront de qualsevol forma de valorització, de determinats materials, especialment, l’efectiva retirada de gasos refrigerants, del vidre i dels grans components de plàstics.
3. Els fabricants de vehicles han de fomentar el seu ecodisseny, incidint especialment en la reutilització i en la reciclabilitat dels seus components, incloses les bateries, de conformitat amb la normativa sectorial aplicable.

Article 56. Residus tèxtils
1. La Generalitat, junt amb els agents del sector tèxtil, ha de promoure la recerca, el desenvolupament i la innovació de formes de disseny, maneres de producció i fabricació que prioritzen l’ús de recursos renovables, que reintroduïsquen subproductes tèxtils recuperats o incorporen un major percentatge de materials reciclats, sostenibles i de proximitat, com a matèria primera, i que obtinguen productes duradors, reutilitzables i reciclables. A aquest efecte, es poden desenvolupar mesures com ara premis a l’ecodisseny o la innovació, guies de bones pràctiques, campanyes d’informació per a la prevenció dels residus tèxtils i accions en favor de la venda de tèxtils de segona mà.
2. Les administracions autonòmica i locals, en l’àmbit de les seues competències, han d’impulsar i promocionar la recollida i la preparació per a la reutilització i la reparació de materials tèxtils, com també la recollida per al seu reciclatge. En aquests àmbits, les administracions públiques valencianes han de promoure, mitjançant els instruments administratius corresponents, la participació —principalment i en absència d’iniciatives de caràcter públic o participades per les administracions públiques— d’entitats sense ànim de lucre o d’entitats d’economia social per a la recollida separada, la preparació per a la reutilització, la reparació i el reciclatge de residus tèxtils.
3. La Generalitat ha de fomentar mesures encaminades a la minimització de l’ús dels recursos naturals i el seu ús eficient per a la producció tèxtil i, en particular:
a) L’anàlisi i la valoració dels criteris i tràmits administratius per a la declaració de fi de la condició de residu de determinats tèxtils i la utilització de tèxtil reciclat, tot garantint la protecció al medi ambient i la salut humana.
b) El disseny d’eines i controls de qualitat en totes les etapes de la prevenció, la recollida i el reciclatge dels residus tèxtils, que permeta certificar que aquests productes compleixen les condicions i les característiques perquè puguen ser incorporats al mercat com a materials.

Article 57. Residus sòlids al medi marí
1. Les administracions públiques autonòmica i locals de la Comunitat Valenciana i el seu sector públic instrumental, en l’exercici de les seues competències en matèria de pesca i ports, han de fomentar, facilitar i donar suport a les pràctiques de recollida de residus sòlids al medi marí —en particular, per part del sector pesquer— i el posterior tractament adequat.
En tot cas, les actuacions de recollida s’han de planificar de manera que es garantisca la no afecció a hàbitats ni espècies marines d’especial interès i s’han de sotmetre, si escau, als instruments d’avaluació ambiental que s’hi apliquen de conformitat amb la normativa vigent en la matèria.
2. En col·laboració amb tots els agents implicats en el sector pesquer, les administracions públiques autonòmica i locals han de desenvolupar programes de sensibilització i conscienciació per a la prevenció i la recollida de residus sòlids al medi marí, dirigits al públic en general, com també a col·lectius específics del sector pesquer. Així mateix, s’han d’impulsar campanyes de recollida de residus sòlids al medi marí, com també iniciatives participatives en aquesta matèria.
3. El currículum de les titulacions acadèmiques de la família professional marítim-pesquera ha d’incloure continguts referents a la prevenció, la recollida i la gestió de residus sòlids al medi marí, com també als impactes ambientals i sobre la salut humana d’aquest tipus de contaminació.
4. La conselleria competent en matèria de pesca ha de dur a terme activitats formatives i de conscienciació dirigides al sector pesquer, sobre l’efecte dels residus sòlids al medi marí per als ecosistemes marins, la biodiversitat i la salut humana, i la seua incidència en activitats com ara el turisme, la pesca i el transport marítim.
5. La conselleria amb competències en matèria de pesca ha de fomentar la recollida dels residus sòlids al medi marí, com ara arts de pesca perduts, plàstics i altres deixalles. Aquestes actuacions poden ser objecte de finançament a través del Fons Europeu Marítim i de Pesca, de conformitat amb l’article 40 del Reglament (UE) número 508/2014, del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de maig de 2014, relatiu al Fons Europeu Marítim i de Pesca, i pel qual es deroguen els reglaments (CE) número 2.328/2003, (CE) número 861/2006, (CE) número 1.198/2006 i (CE) número 791/2007, del Consell, i el Reglament (UE) número 1.255/2011, del Parlament Europeu i del Consell.


CAPÍTOL IV
Sobre trasllat de residus

Article 58. Trasllat de residus
1. Les operacions de trasllat de residus que afecten la Comunitat Valenciana es regeixen per l’article 31 de la Llei 7/2022, de 8 de abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular.
2. A aquests efectes, l’autoritat competent de la Comunitat Valenciana és la conselleria competent en matèria de residus.
3. Sense perjudici de l’article 9 de la Llei 7/2022, de 8 de abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, la Generalitat Valenciana pot prohibir temporalment o restringir l’entrada de residus o rebuig de residus domèstics i municipals, procedents d’altres comunitats autònomes o altres estats membres de la Unió Europea, sempre que es demostre que aquestes entrades impedeixen el compliment de la normativa i la planificació autonòmiques en matèria de gestió de residus municipals, i que això pot implicar sancions de la Comissió Europea per mala gestió de residus municipals que afecten la Comunitat Valenciana.

En particular, s’aplica el paràgraf anterior al cas dels residus, rebuigs de residus i altres tipus de materials que es destinen a eliminació en abocador, valorització energètica, coincineració o incineració, així com valorització de material bioestabilitzat mitjançant l’operació de gestió R10 prevista en la normativa bàsica estatal, procedent d’aquelles comunitats autònomes o regions de la Unió Europea que tinguen un impost de penalització a l’abocament de residus o la incineració o valorització energètica superior al que s’aplica a la Comunitat Valenciana.
Per a aquestes situacions, la Generalitat Valenciana ha de tenir en consideració les aportacions sobre això del ministeri competent en matèria de residus.
4. La Comunitat Valenciana ha de col·laborar, en tot cas, en una gestió adequada i millor dels recursos que contenen els residus d’aquelles comunitats autònomes o regions de la Unió Europea que destinen els residus municipals a operacions de reciclatge, regeneració o valorització que no interferisquen en el funcionament normal de les instal·lacions de gestió de residus de la Comunitat Valenciana ni impedisquen el compliment dels objectius de la planificació autonòmica en matèria de residus.



CAPÍTOL V
Informació

Article 59. Obligacions d’informació
1. En els termes establits per l’article 64 de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, les persones físiques i jurídiques obligades a disposar d’un arxiu cronològic electrònic han de guardar la informació de l’arxiu cronològic durant, almenys, cinc anys i la informació ha d’estar a disposició de l’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular als efectes d’inspecció i control.
2. En els termes establits per l’article 65.1 de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, les persones físiques i jurídiques obligades han de trametre les memòries resum de les seues activitats que afecten la Comunitat Valenciana a l’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular, i en el cas de residus de competència local, a més a més a les entitats locals corresponent. L’Agència Valenciana de Residus i Economia circular pot requerir informació addicional a les persones físiques o jurídiques previstes en aquest apartat per a disposar de la informació necessària per al desenvolupament de les seues funcions, així com per a donar compliment a altres requeriments d’informació derivats de l’aplicació dels actes d’execució aprovats per la Comissió Europea.
3. L’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular, amb la col·laboració de les entitats locals, ha de mantenir actualitzada la informació sobre la gestió dels residus en el seu àmbit competencial, en particular per als residus de competència local. Aquesta informació ha d’incloure les infraestructures disponibles i, en cadascuna d’elles, la quantificació i caracterització periòdica dels residus entrants i ixents, i els destins concrets de valorització o eliminació dels residus ixents. Per a realitzar aquestes caracteritzacions, l’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular pot establir directrius harmonitzades sobre aquestes.

Per al cas dels residus de competència local, les entitats locals han de trametre anualment a l’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular un informe sobre la gestió d’aquests residus, el contingut dels quals serà determinat reglamentàriament.
4. L’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular ha de comprovar les memòries exigides conformement a l’apartat 2 i les ha d’incorporar al sistema electrònic d’informació de residus del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, abans de l’1 de setembre de l’any posterior respecte al que s’hagen recollit les dades, per a complir amb les obligacions establides en la legislació estatal, de la Unió Europea i internacional, en particular les esmentades en l’article 65.6 de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular.
En aquest mateix termini, L’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular ha de trametre al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic la informació necessària per a la verificació del compliment dels objectius previstos en l’article 17 de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular.

5. L’Agència Valenciana de Residus ha d’informar el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic del Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana i del Programa de prevenció de residus de la Comunitat Valenciana una vegada adoptats, així com de qualsevol revisió substancial d’aquests.
Article 60. Facultats de l’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular per a l’obtenció d’informació relativa a la responsabilitat ampliada del productor
L’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular està facultada per a desenvolupar els procediments necessaris per a obtenir, a través de les fonts d’informació d’àmbit estatal o bé directament dels productors o dels sistemes de responsabilitat ampliada del productor, les dades i la informació necessàries per al control eficient de les obligacions i el compliment d’objectius en matèria de residus vinculats als sistemes de responsabilitat ampliada del productor.


CAPÍTOL VI
Règim d’autorització i comunicació de les
activitats de producció i gestió de residus

Article 61. Règim d’autorització i comunicació de les activitats de producció i gestió de residus
1. Els procediments per a l’autorització de les operacions de recollida i tractament de residus, les excepcions dels requisits d’autorització, la comunicació prèvia a l’inici de les activitats de producció i gestió de residus i el restabliment de la legalitat ambiental s’han de realitzar d’acord amb el que hi ha establit en el capítol III del títol III de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular.
2. A aquests efectes, l’autoritat competent de la Comunitat Valenciana és la conselleria competent en matèria de residus.

Article 62. Creació del Registre General de Gestors Autoritzats de Residus de la Comunitat Valenciana
1. Es crea el Registre General de Gestors Autoritzats de Residus de la Comunitat Valenciana, adscrit a la conselleria competent en matèria de residus.
2. Sense perjudici del que hi ha establit en la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, en el registre han de constar, com a mínim, les dades següents:
a) Dades acreditatives de la identitat del gestor i del seu domicili social.
b) Activitat de gestió i tipus de residu gestionat autoritzats.
c) Denominació de les instal·lacions autoritzades i la seua localització.
d) Data i període de vigència de l’autorització i, en el seu cas, de les pròrrogues corresponents.
e) Aquelles dades addicionals que s’establisquen reglamentàriament.
3. L’Agència Valenciana de Residus, en coordinació amb l’administració general de l’Estat, portarà a terme els instruments de cooperació necessaris per a la interoperabilitat dels registres autonòmic i estatal.


Article 63. Creació del Registre de Productors de Residus de la Comunitat Valenciana
1. Sense perjudici dels registres autonòmics ja existents en matèria de producció de residus perillosos, es crea el Registre de Productors de Residus de la Comunitat Valenciana, adscrit a la conselleria competent en matèria de residus. Sense perjudici del que hi ha establit en la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, el registre es compon de dues seccions: la secció primera, en què s’han d’inscriure les persones físiques o jurídiques autoritzades per a la producció dels residus perillosos; i la secció segona, en què s’han d’inscriure les persones físiques o jurídiques autoritzades per a la producció dels residus no perillosos que plantegen dificultats excepcionals per a la seua gestió.
2. Les dades que ha de contenir aquest registre s’ha d’establir reglamentàriament.
3. L’Agència Valenciana de Residus, en coordinació amb l’administració general de l’Estat, portarà a terme els instruments de cooperació necessaris per a la interoperabilitat dels registres autonòmic i estatal.



TÍTOL VI
Sòls contaminats

Article 64. Del règim dels sòls contaminats
1. Amb caràcter general, la regulació de sòls contaminats de la Comunitat Valenciana es regeix pel que hi ha establit en el títol VIII de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular.
2. La tramesa d’informes per part de titulars de les activitats potencialment contaminants a què es refereix l’article 98 de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, s’ha de fer a l’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular.

3. La conselleria competent en matèria de medi ambient és l’encarregada de realitzar la declaració i la delimitació de sòls contaminats, d’acord amb els requisits i en els termes establits per l’article 99 de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular.
4. La conselleria competent en matèria de medi ambient és l’autoritat competent d’àmbit autonòmic en matèria de recuperació voluntària de sòls contaminats, i ha de portar un registre administratiu de les descontaminacions produïdes per via voluntària, d’acord amb les determinacions de l’article 102 de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, sense perjudici del desenvolupament reglamentari del seu contingut específic.
5. La conselleria competent en matèria de medi ambient ha d’elaborar un inventari amb els sòls declarats contaminats i de descontaminacions voluntàries, d’acord amb l’article 103 de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, sense perjudici del desenvolupament reglamentari del seu contingut específic.

6. En compliment del que es preveu en la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, i del Reial decret 646/2020, de 7 de juliol, d’eliminació de residus en abocador, respecte a les obligacions de les comunitats autònomes en matèria de previsió d’anàlisi dels llocs històricament contaminats per eliminació de residus i les mesures per a la seua rehabilitació, es faculta la conselleria competent en matèria de residus, així com a les entitats locals de la Comunitat Valenciana, per a la subscripció, de conformitat amb la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, de convenis de col·laboració interadministrativa per a l’execució dels treballs de segellament i manteniment postclausura d’aquests llocs, per un període de deu anys amb una possible pròrroga de deu anys addicionals, fins a un màxim total de vint anys, per a garantir l’eficàcia d’aquests treballs.


Article 65. Llista de prioritats d’actuació en matèria de descontaminació de sòls
1. D’acord amb les previsions que l’article 103.3 de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, es crea la llista de prioritats d’actuació en matèria de descontaminació de sòls en funció del risc que supose la contaminació per a la salut humana i el medi ambient a la Comunitat Valenciana, segons la següent:

– Descontaminació de sòls en entorns urbans o urbanitzats.
– Descontaminació de sòls en entorns rústics d’alt valor ambiental, zones amb alguna de les catalogacions normatives de protecció ambiental, o similars.
– Descontaminació de sòls en zones industrials en activitat.
– Adequació i millora d’una descontaminació de sòls ja practicada conforme a la normativa anterior a 2011.
2. La llista de prioritats d’actuació en matèria de descontaminació de sòls pot modificar-se o actualitzar-se mitjançant decret de la conselleria competent en matèria de medi ambient.


TÍTOL VII
Responsabilitat, vigilància, inspecció i control

Article 66. Responsabilitat, vigilància, inspecció i control
1. Els residus han de tenir sempre un responsable del compliment de les obligacions que deriven de la seua producció i gestió, qualitat que correspon al productor inicial o a un altre posseïdor o al gestor de residus, en els termes previstos en aquesta llei i en les seues normes de desenvolupament i en la normativa bàsica estatal en matèria de residus.
2. Els subjectes responsables podran exercir accions de repetició quan els costos en què hagen incorregut deriven dels incompliments legals o contractuals d’altres persones físiques o jurídiques.
3. En l’àmbit de les competències autonòmiques, les funcions de vigilància, inspecció i control del compliment correcte d’aquesta llei i les seues normes de desenvolupament i la normativa bàsica estatal en matèria de residus les exerceixen les conselleries competents en matèria de vigilància de posada en el mercat, de residus i de seguretat ciutadana, en el marc de les seues competències respectives, d’acord amb el que hi ha establit en els articles 105 i 106 de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular.

Article 67. Règim sancionador
1. El règim sancionador en matèria de residus i sòls contaminats de la Comunitat Valenciana es regeix pel que hi ha establit en el capítol II del títol IX de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular.
2. Addicionalment a les infraccions regulades en l’article 108.2 de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, es consideren:
Infraccions greus:
a) La reincidència en actuacions que suposen la no devolució a l’operador del sistema de gestió de l’envàs reutilitzable o residu d’envàs domèstic, per a preparar-lo per a la reutilització o el reciclatge, així com la reiteració en la possessió d’aquests per tercers no autoritzats per l’operador del sistema.
b) La reincidència en actuacions que suposen la no devolució a l’operador del sistema de gestió de l’envàs reutilitzable o residu d’envàs comercial, per a preparar-lo per a la reutilització o el reciclatge, així com la reiteració en la possessió d’aquests per tercers no autoritzats per l’operador del sistema.
c) La reincidència en actuacions que suposen la no devolució a l’operador del sistema de gestió de l’envàs reutilitzable o residu d’envàs industrial, per a preparar-lo per a la reutilització o el reciclatge, així com la reiteració en la possessió d’aquests per tercers no autoritzats per l’operador del sistema.
Infraccions lleus:
d) Qualsevol actuació que supose la no devolució a l’operador del sistema de gestió de l’envàs reutilitzable o residu d’envàs domèstic per a la preparació per a la reutilització o el reciclatge, i la possessió d’aquests per tercers no autoritzats per l’operador del sistema.

e) Qualsevol actuació que supose la no devolució a l’operador del sistema de gestió de l’envàs reutilitzable o residu d’envàs comercial per a la preparació per a la reutilització o el reciclatge, i la possessió d’aquests per tercers no autoritzats per l’operador del sistema.

f) Qualsevol actuació que supose la no devolució a l’operador del sistema de gestió de l’envàs reutilitzable o residu d’envàs industrial per a la preparació per a la reutilització o el reciclatge, i la possessió d’aquests per tercers no autoritzats per l’operador del sistema.
En la graduació de les infraccions tipificades a les lletres d, e i f s’ha de tenir en consideració la devolució immediata de l’envàs reutilitzable a l’operador dels sistemes de gestió d’envasos reutilitzables per part de l’infractor, i s’imposarà la sanció que corresponga al seu tram inferior.

2. En els casos en què la potestat sancionadora correspon a les autoritats competents d’àmbit autonòmic, d’acord amb l’article 12 de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, i l’article 7 d’aquesta llei, la potestat sancionadora ha de ser exercida per:
La persona titular de la direcció general competent en matèria de residus, en els supòsits d’infraccions lleus.
La persona titular de la conselleria competent en matèria de residus, en els supòsits d’infraccions greus.
El Consell de la Generalitat, en els supòsits d’infraccions molt greus.
La iniciació dels procediments sancionadors corresponents és competència de la persona titular de la direcció general competent en matèria de residus.


DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Convenis de col·laboració preexistents amb els sistemes col·lectius de responsabilitat ampliada del productor i sistemes integrats de gestió de residus d’envasos lleugers
1. S’autoritza la conselleria competent en matèria de residus i els ens locals per a celebrar els convenis de col·laboració subscrits amb els sistemes col·lectius de responsabilitat ampliada del productor i sistemes integrats de gestió de residus d’envasos lleugers a què es refereix l’article 44 de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, en els termes previstos en aquest article i en la normativa estatal reguladora de la responsabilitat ampliada del productor per a cada flux de residu en allò que afecten, limiten o impossibiliten l’aplicació d’aquesta llei o de la normativa bàsica estatal, a fi de garantir l’eficàcia de la recollida separada dels residus d’envasos i que els sistemes de responsabilitat ampliada del productor assumisquen els costos necessaris i eficients dels serveis inclosos en la normativa bàsica, d’acord el principi «qui contamina paga». La prestació dels serveis específics objecte De modificació del conveni amb les entitats locals de la Comunitat Valenciana ha de garantir un nivell de prestació de serveis igual o superior al nivell de prestació dels serveis preexistent a l’entrada en vigor d’aquesta llei.

2. En el termini establit en la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, i la seua normativa de desenvolupament, els sistemes col·lectius de responsabilitat ampliada del productor en col·laboració amb els productors i els sistemes integrats de gestió de residus d’envasos lleugers han de finançar les operacions de classificació i reciclatge dels envasos lleugers monodosi adherits als seus sistemes, amb capacitat inferior a 33 centilitres o les seues fraccions, a fi de garantir l’eficàcia de la recollida, classificació i reciclatge dels residus d’envasos i la prevenció de l’eliminació d’aquests residus en abocador. Aquests operadors, juntament amb les administracions públiques, han de garantir el correcte desenvolupament de les esmentades operacions per a tots els materials adherits al sistema de responsabilitat ampliada del productor, prioritàriament, materials d’alumini, acer o plàstics, així com d’aquells materials compatibles amb aquests, d’acord amb la normativa estatal en matèria de residus i en aplicació de la planificació estatal i autonòmica en matèria de residus.


Segona. Material bioestabilitzat
La utilització com a esmena orgànica del material bioestabilitzat obtingut a les plantes de tractament mecànic de residus barrejats d’origen domèstic pot ser considerada una operació de valorització, i no una operació d’eliminació de residus a l’abocador, quan es complisquen els requisits següents:
a) Que aquest material complisca els requisits aplicables als productes fertilitzants elaborats amb residus establits en la normativa bàsica en matèria de productes fertilitzants i afins. Pel que fa al paràmetre de materials pesants, el material bioestabilitzat ha de complir els valors màxims corresponents a les classes A o B.
b) Que l’operació d’aplicació de l’esmena la faça un gestor de residus sotmès a autorització administrativa de valorització de residus.

c) Que el tractament dels sòls produïsca un benefici a l’agricultura o una millora ecològica.
d) Que la instal·lació que produïsca el material bioestabilitzat dispose d’un sistema d’afinament de partícules fines.
e) No s’exigirà autorització de gestor de residus per a l’ús l’esmena orgànica obtinguda a partir del tractament biològic aerobi i termòfil de residus biodegradables recollits separadament que no posseisca la qualificació jurídica de residu i que complisca els requisits tècnics i legals exigibles per a la inscripció en el registre de productes fertilitzants i afins.

Tercera. Adopció de les millors tècniques disponibles per al tractament de residus municipals
1. D’acord amb el que hi ha establit en la disposició addicional onzena de la Llei 7/2022, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, sobre la necessitat d’adaptació dels contractes i els negocis jurídics existents a l’entrada en vigor de la llei, amb la finalitat de donar compliment al mandat d’aplicació de la millor tècnica disponible en les operacions de gestió de residus municipals, com també dels principis d’autosuficiència i proximitat, i amb independència de les previsions del capítol V del títol II de la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de residus de la Comunitat Valenciana, els projectes de gestió de residus aprovats o en tramitació a l’entrada en vigor d’aquesta llei poden modificar les determinacions dels plans zonals de residus quan el seu propòsit siga adaptar-se a les determinacions d’aquesta llei i la seua normativa de desenvolupament, o a les determinacions de la normativa bàsica estatal en matèria de residus i les disposicions que la desenvolupen.

2. A aquest efecte, les administracions públiques valencianes amb competència per a tramitar, aprovar o adjudicar els projectes de gestió de residus han d’adoptar les mesures necessàries, ja siguen tècniques, econòmiques o jurídiques, per a adaptar els instruments de planificació i gestió dels residus a la normativa vigent i a l’aplicació de la millor tècnica disponible en cada moment.
3. Les mesures que s’adopten en compliment dels apartats 1 i 2 anteriors han de tractar de conservar els negocis jurídics preexistents d’acord amb la normativa que els siga d’aplicació. En cas d’impossibilitat, s’ha de procedir a la rescissió o la revisió a la baixa del negoci jurídic afectat, i poden licitar-se nous contractes addicionals als anteriors per a l’execució de les actuacions que complisquen les determinacions de les normatives autonòmica i estatal de manera que viabilitze la continuïtat i la millora contínua del servei públic afectat. A aquests efectes, és compatible que dins de l’àmbit d’un pla zonal treballen diversos operadors de gestió de residus en aquelles matèries i unitats tècniques que siguen explotables de manera independent.
4. L’aplicació de les millors tècniques disponibles per a les operacions de valorització de residus és obligatòria des del moment en què aquestes millores tècniques disponibles són aprovades per la Unió Europea mitjançant normativa d’aplicació directa.

Quarta. Del subministrament d’informació dels ens locals a la Generalitat en matèria de recollida d’envasos lleugers i vidre
1. En un termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, la conselleria competent en matèria de residus requerirà als ens locals responsables dels serveis de recollida de residus domèstics un informe de desglossament detallat dels diversos elements de cost de la recollida separada de residus d’envasos que en desenvolupen. El lliurament d’aquest informe té caràcter obligatori per a les entitats locals associatives de recollida de residus i en el cas dels municipis amb població de dret superior a 5.000 habitants, i és potestatiu per als municipis amb una població de dret inferior o igual a 5.000 habitants.

2. Les dades a què es refereix l’apartat anterior i aquelles subministrades en compliment del que hi ha establit en la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, i la normativa de desenvolupament, poden ser emprades per l’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular per a determinar les retribucions econòmiques o en dotació d’equipaments complementaris a favor de les entitats locals de la Comunitat Valenciana, així com per al desenvolupament d’un nou model de retribució del cost total d’acord amb el que hi ha establit en la normativa bàsica estatal en matèria de residus, al efecte que es puga tenir en consideració en la implementació de la normativa estatal i autonòmica.

Cinquena. Restriccions a la posada en el mercat de productes no reciclables
El Consell pot regular, en coordinació amb els ministeris competents i amb la participació dels agents econòmics i socials implicats, la restricció o la prohibició d’altres productes d’un sol ús o de materials que, com a residus, presenten o puguen presentar dificultats per a la seua gestió adequada, ja siga per grandària o composició, amb la finalitat de garantir l’assoliment dels objectius de reciclatge i abocament establits en la planificació estatal i autonòmica en aquesta matèria.


Sisena. Declaració d’utilitat pública
L’aprovació del Pla integral de residus, dels plans zonals de residus i dels projectes de gestió porta aparellada la declaració d’utilitat pública i interès social, a l’efecte d’expropiació forçosa i imposició de servituds, per a l’establiment o l’ampliació d’instal·lacions d’emmagatzematge, valorització o eliminació de residus.


Setena. Aplicació de criteris de ruralitat
Les administracions públiques autonòmica i local, en l’àmbit de les seues competències, han de tenir en compte i aplicar criteris de ruralitat en el disseny i la implementació de les mesures establides en aquesta llei, en particular pel que fa a la simplificació tècnica i administrativa per als municipis de menys de 1.000 habitants de dret, així com respecte al suport tècnic, organitzatiu i econòmic per a complir els objectius d’aquesta llei.

Vuitena. Coordinació amb la normativa estatal bàsica en matèria de responsabilitat ampliada del productor d’envasos de begudes
En cas que el govern de l’Estat aprove una norma d’àmbit estatal més estricta que aquesta llei, pel que fa als objectius i els processos de gestió de residus d’envasos de begudes per a evitar el seu abandonament i eliminació a través d’abocador, en particular sobre els sistemes addicionals i complementaris previstos en la normativa bàsica estatal en matèria de residus, a l’efecte de la responsabilitat ampliada del productor d’envasos de begudes, aplicarà aquesta normativa estatal a la Comunitat Valenciana a partir de l’entrada en vigor de la nova normativa estatal indicada.
En la resta de casos, quan no represente una vulneració d’una competència estatal, serà aplicable a la Comunitat Valenciana allò que estableix aquesta llei en aquesta matèria.


DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera. L’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular
Fins a la seua posada en funcionament, les competències, atribucions i funcions de l’Agència Valenciana de Residus regulades en aquesta llei han de ser exercides per la direcció general competent en matèria de residus.

Segona. Compensació a les administracions públiques valencianes cap a una economia circular
1. Els sistemes de responsabilitat ampliada del productor de residus d’envasos lleugers i de vidre i els sistemes integrats de gestió de tot tipus de residus, com els residus d’aparells elèctrics i electrònics RAEE, que operen a la Comunitat Valenciana, i sempre que la transposició de la Directiva europea 852/2018, de 30 de maig, a l’ordenament jurídic espanyol així ho arreplegue, han de compensar les administracions públiques de la Comunitat Valenciana per la totalitat dels costos econòmics eficients de recollida selectiva en origen de residus d’envasos lleugers i d’envasos de vidre, d’acord amb la normativa bàsica en la matèria. No obstant això, aquests sistemes poden establir sistemes de compensació complementaris addicionals equivalents o plans autonòmics complementaris de compensació.
2. A partir del moment en què siga exigible en l’ordenament jurídic espanyol el compliment de les disposicions establertes en la Directiva 852/2018, de 30 de maig, els convenis signats entre l’administració autonòmica, els ens locals i els operadors dels sistemes de responsabilitat ampliada del productor han de detallar, de forma clara i concisa, la totalitat dels costos referits, que els ha d’assumir íntegrament el productor.
Tercera. Desenvolupament de l’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular
1. En el termini de dotze mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, el Consell ha de promoure la posada en funcionament de l’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular, d’acord amb el títol II, capítol I d’aquesta llei.
2. Transitòriament, des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, l’esmentada agència pot nodrir-se de personal funcionari de carrera o interí de la Generalitat Valenciana, especialment dels serveis competents en matèria de gestió de residus, com també de personal laboral amb tasques tècniques de l’actual empresa pública Vaersa, dedicats a la gestió de residus, sense perjudici dels drets laborals individuals de cada persona treballadora.


DISPOSICIONS DEROGATÒRIES

Primera. Derogació normativa
Resten derogades aquelles disposicions que s’oposen, contradiguen o resulten incompatibles amb el que hi ha disposat en aquesta llei, i en particular queda derogada la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de residus de la Comunitat Valenciana.

Segona. Derogació normativa
Amb efectes des de l’entrada en vigor d’aquesta llei i vigència indefinida es deroga el punt setze de l’article 9 de la Llei 21/2017, de 28 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, relatiu al fons autonòmic per a la millora de la gestió de residus.



DISPOSICIONS FINALS

Primera. Desenvolupament de l’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular
En el termini de dotze mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, el Consell ha d’aprovar mitjançant decret els estatuts de l’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular i ha de prendre les mesures necessàries per posar-la en funcionament.

Segona. Modificació del Decret llei 1/2022, de mesures urgents en resposta a l’emergència energètica i econòmica originada a la Comunitat Valenciana per la guerra a Ucraïna
1. L’apartat 13 de l’article 1 del Decret llei 1/2022, de 22 d’abril, del Consell, de mesures urgents en resposta a l’emergència energètica i econòmica originada a la Comunitat Valenciana per la guerra a Ucraïna, queda redactat en els termes següents:
13. Es modifica la disposició transitòria cinquena del text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat pel Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell, que queda redactada de la manera següent:

«Disposició transitòria cinquena. Pèrdua de vigència i cessament en la producció d’efectes de les memòries ambientals
Les memòries ambientals emeses a l’empara de la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, abans de l’1 de gener de 2021, perdran la seua vigència i cessaran en la producció dels efectes que els són propis si no s’ha aprovat definitivament el pla en el termini de dos anys des de l’entrada en vigor d’aquesta norma.
Les memòries ambientals que puguen emetre’s a l’empara d’aquella llei a partir de l’1 de gener de 2021 perden la vigència i cessen en la producció dels efectes que els són propis si, una vegada notificades al promotor, no s’ha aprovat definitivament el pla en el termini màxim de dos anys.
No obstant això, les memòries ambientals també perden la seua vigència i cessen en la producció dels efectes que els són propis si el seu contingut entra en conflicte amb alguna norma ambiental o territorial que puga aprovar-se durant la seua vigència i no siga possible un mer ajust.»
2. L’apartat 1 de l’article 10 del Decret llei 1/2022, de 22 d’abril, del Consell, de mesures urgents en resposta a l’emergència energètica i econòmica originada a la Comunitat Valenciana per la guerra a Ucraïna, queda redactat en els termes següents:
1. Es modifica l’encapçalament i s’afegeixen dos nous apartats 5 i 6 A l’antic article 3 del Decret llei 14/2020, de 7 d’agost, del Consell, de mesures per a accelerar la implantació d’instal·lacions per a l’aprofitament de les energies renovables per l’emergència climàtica i la necessitat de la reactivació econòmica urgent, amb la redacció següent

:
«Article 3. Inversions d’interès estratègic per a la Comunitat Valenciana i actuacions declarades de prioritat energètica per raons d’emergència energètica o climàtica
[…]
5. Sense perjudici del que s’estableix amb caràcter general en els apartats anteriors, el conseller o consellera competent en matèria de territori i urbanisme pot declarar un determinat àmbit territorial o un projecte concret, situat en sòl no urbanitzable comú, com a prioritari energètic.
Aquesta declaració es realitza a proposta de la conselleria competent en matèria d’energia o canvi climàtic, en la qual se’n justifique la necessitat i l’oportunitat per raons d’emergència energètica o climàtica.

Qualsevol d’aquestes declaracions implica la tramitació d’urgència dels projectes de construcció de les instal·lacions, la compatibilitat territorial i urbanística i l’exempció de l’ocupació del territori prevista en l’article 7.7 del text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge. Són necessaris per a l’autorització els informes sectorials ambientals i agrològics i l’informe d’ordenació del territori i el paisatge favorables respecte a inundacions, sobre riscos naturals o induïts en el territori, sobre l’afecció als connectors territorials definits en l’estratègia territorial de la Comunitat Valenciana i sobre paisatges de rellevància regional o unitats de paisatge a què se’ls haja reconegut prèviament un valor alt o molt alt.

6. Les declaracions d’àmbit territorial o projecte prioritari energètic comporten l’obligació de compensació als municipis en els termes establits en l’article 38 d’aquest decret llei. Els ajuntaments, mitjançant un acord plenari, poden incrementar la compensació en un 50%.»


Tercera. Títols competencials
Aquesta llei es dicta d’acord a les competències de la Generalitat Valenciana en matèria de protecció del medi ambient, com també de les competències en matèria de protecció addicional del territori, d’acord als articles 50 i 61.3d de l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana.
Així mateix, aquesta llei es dicta en virtut del desenvolupament de les competències pròpies en matèria de residus d’acord amb allò establit en la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular i la seua normativa bàsica de desenvolupament.

Quarta. Habilitació per al desenvolupament reglamentari
1. Es faculta el Consell i la persona consellera competent en matèria de residus per a dictar, en l’àmbit de les seues competències, les disposicions reglamentàries necessàries per al desenvolupament i aplicació d’aquesta llei.
2. Es faculta la persona titular de la conselleria competent en matèria de residus per a modificar els annexos I, II i III de la present llei mitjançant ordre.

Per tant, ordene que tots els ciutadans i totes les ciutadanes, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.

València, 29 de novembre de 2022

El president de la Generalitat
Ximo Puig i Ferrer


Annex I
Llistat no exhaustiu de possibles actuacions de despesa
o inversions finançables amb càrrec al fons ambiental
de política de residus i economia circular

1. Inversió i adquisicions en equipaments per al compostatge domèstic i comunitari de matèria orgànica d’origen domèstic o assimilable.
2. Inversió i adquisicions en equipaments per prevenir la generació de residus, en particular aplicant els criteris de l’economia circular.

3. Inversions i despeses per a crear i desenvolupar un teixit comercial de venda de productes de segona mà, reutilitzats o reparats, com també un teixit empresarial de reparació i reutilització de productes.
4. Inversió i adquisicions per a instal·lacions i equipaments de preparació per a la reutilització de residus.
5. Inversió i despesa de funcionament per a creació de noves xarxes de preparació per a la reutilització de productes.
6. Inversió i despesa en matèria d’ecodisseny.
7. Inversió i adquisicions de sistemes per incrementar les quantitats de materials sotmesos a la preparació per a la reutilització i d’utensilis, bosses compostables i altres estris per millorar la reciclabilitat real i efectiva dels recursos que contenen els residus.
8. Inversions per a sistemes de foment de la reutilització a esdeveniments festius, culturals i de concentració de població a la Comunitat Valenciana.
9. Inversions per a sistemes de foment de les recollides separades a esdeveniments festius, culturals i de concentració de població a la Comunitat Valenciana.
10. Mesures de despesa de funcionament i inversió per fomentar el compostatge domèstic, comunitari i l’agrocompostatge.
11. Despesa per adquisició de nous productes reutilitzables per tal de substituir productes d’un sol ús.
12. Inversions i adquisicions en sistemes de recollida selectiva de bioresidus d’elevada eficiència, com el sistema de recollida porta a porta o amb contenidors tancats o informatitzats.
13. Inversió i adquisicions en sistemes de contenidors sobre camió de posar i llevar.
14. Inversió i adquisicions en noves plantes de compostatge de bioresidus.
15. Inversió i adquisicions en millora d’instal·lacions de tractament de residus mesclats.
16. Inversió en obres i adquisicions per a transformació de plantes actuals de residus mesclats a noves plantes de classificació de materials selectius procedents de la recollida separada en origen.
17. Inversions de millora de la gestió del lixiviats en abocadors.
18. Despesa econòmica anual de mesures compensatòries per la disposició d’abocadors de rebuig de residus als municipis de la Comunitat Valenciana.
19. Inversions i adquisicions en nova maquinària per a tractament de residus de construcció i demolició.
20. Inversions i adquisicions en nous equipaments per garantir el reciclatge de matalassos, o mobles i estris.
21. Despesa en incentius econòmics per al foment de la reducció de residus.
22. Despesa en incentius econòmics per al foment de les recollides separades en origen.
23. Despesa en campanyes d’informació i conscienciació en relació als residus i l’economia circular.
24. Despesa en digitalització de processos per garantir els objectius de la normativa de residus i economia circular relacionada.
25. Despesa en formació i educació ambiental en matèria de residus i economia circular.
26. Despesa en investigació en matèria de nous processos industrials per tal d’obtenir nous productes d’alt valor afegit de entre els residus, amb tècniques diferents de la R01 i del depòsit en abocador.
27. Despesa per incentivar els acords voluntaris entre administracions i sector privat per millorar la reciclabilitat real efectiva de determinats productes no sotmesos per obligació legal a una responsabilitat ampliada del productor.
28. Acords econòmics de despesa amb sectors econòmics estratègics de la Comunitat Valenciana, com el sector primari o el sector de l’hostaleria i restauració, entre d’altres, per tal de fomentar la reducció en la generació de residus i la reutilització de productes.
29. Mesures de despesa i inversió destinades a la reducció del malbaratament alimentari.
30. Mesures per fomentar la venda de productes a granel.
31. Inversions en matèria de descontaminació de sòls.
32. Inversions en matèria de segellat i condicionament d’antics espais degradats per la gestió de residus.
33. Despesa de manteniment postclausura de les obres de segellat i condicionament d’antics espais degradats per la gestió de residus.

34. Inversions en la implantació d’energies renovables a les instal·lacions de prevenció, preparació per a la reutilització i gestió de residus.

35. Inversions i despeses per incentivar la simbiosi industrial que genere reducció en la generació de residus, tant dintre dels residus domèstics com dels residus industrials.
36. Altres inversions i despeses que contribuisquen als objectius de la normativa de gestió de residus i economia circular dels recursos que contenen els residus d’entre els permisos per la normativa autonòmica en la matèria.


Annex II
SDR i SDDR

Sistema d’incentiu econòmic autonòmic obligatori SDR, o bé sistema de depòsit, devolució i retorn d’envasos de begudes d’un sol ús d’acord amb la normativa bàsica estatal, com a mesura addicional i complementària i com a contribució de la Comunitat Valenciana per al compliment dels objectius estatals en matèria de recollida separada d’envasos d’ampolles de begudes plàstic i altres envasos d’un sol ús


1. Objecte
Aquest annex té per finalitat la regulació dels sistemes de devolució i retorn amb incentiu econòmic (SDR) obligatoris a la Comunitat Valenciana d’acord amb l’article 43 d’aquesta llei.
Així mateix, també regula les especificacions aplicables al cas de la Comunitat Valenciana en cas que s’establira la implantació a escala estatal d’un sistema de depòsit, devolució i retorn d’envasos de plàstic de begudes d’un sol ús, d’acord amb les previsions de la llei 7/2022, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, en línia amb l’article 43.10 d’aquesta llei.
Els sistemes indicats anteriorment seran per a envasos susceptibles d’abandonament que es comercialitzen en el territori de la Comunitat Valenciana, començant per les ampolles de plàstic de begudes juntament amb els seus taps i tapes a què es refereix la present llei, en les condicions d’implantació establides en ella, i que poden ampliar-se voluntàriament a envasos d’altres productes igualment susceptibles d’abandonament, quan respecte a aquests últims la conselleria competent en matèria de residus o la normativa bàsica estatal n’acredite objectivament l’abandonament.
2. El sistema obligatori d’incentiu econòmic SDR o bé de depòsit, voluntari autonòmic o obligatori d’acord amb la normativa bàsica estatal en matèria de residus, ha d’aplicar-se als envasos dels productes afectats que es comercialitzen en el territori de la Comunitat Valenciana, independentment que es comercialitzen en la indústria, comerç, administració, negocis, sector de serveis, hostaleria, o en qualsevol altre lloc.

3. El sistema d’incentiu econòmic SDR autonòmic o bé el sistema de depòsit conforme a la normativa bàsica estatal en matèria de residus, d’acord amb les previsions anteriors, que s’implante, ha de garantir la devolució de les quantitats depositades o bé l’incentiu econòmic, així com el retorn de l’envàs per al seu tractament, en aplicació de la responsabilitat ampliada del productor de l’envàs i amb la finalitat de promoure la prevenció i millorar la reutilització, el reciclatge d’alta qualitat i la valorització material dels residus d’envasos.




2. Obligats pel sistema
a) Als envasadors i als agents econòmics de fora de la Comunitat Valenciana que facen la primera posada en el mercat valencià dels productes envasats a què es refereix aquesta llei, els són aplicables les mateixes obligacions i exempcions previstes en aquesta llei per a la resta de productors.
b) Les obligacions inherents al sistema que amb aquesta llei s’implanta, s’imposen a tots aquells agents que comercialitzen en el territori de la Comunitat Valenciana productes els envasos dels quals siguen susceptibles d’abandonament d’entre les botelles de plàstic amb una capacitat inferior a tres litres juntament amb les seues tapes i taps, entenent-se per tals envasadors, importadors, distribuïdors majoristes, responsables de la primera posada en el mercat quan no siga possible identificar els anteriors, intermediaris, distribuïdors minoristes, comerciants, establiments d’hostaleria, i qualsevol altre agent que faça la primera posada en el territori de la Comunitat Valenciana.
c) Els agents obligats conforme a l’apartat b anterior, queden exempts de les aportacions econòmiques als actuals sistemes de gestió autoritzats o sistemes col·lectius de responsabilitat ampliada del productor en el cas d’optar pel sistema de depòsit, devolució i retorn previst en aquesta llei per a envasos d’un sol ús, d’acord amb la normativa bàsica estatal, per la qual cosa es troben exempts de contribuir al cost del punt verd que determinen els sistemes de gestió autoritzats, a fi d’evitar una doble imposició. Amb tot, caldrà que abonen al sistema de gestió del nou model de gestió els costos proporcionals d’aquest.

d) Els agents obligats conforme a l’apartat b anterior, han de realitzar les aportacions econòmiques als actuals sistemes de gestió autoritzats o sistemes col·lectius de responsabilitat ampliada del productor en el cas que decidisquen complir la seua obligació a través del sistema col·lectiu per a la implantació del sistema d’incentiu econòmic SDR. Addicionalment a l’anterior, es poden establir sistemes d’incentiu individuals, per a residus d’envasos en circuit tancat o marques registrades el retorn i/o incentiu de les quals puga realitzar-se de manera clara i indubtable.

3. Gestió del sistema
a) En el cas del sistema de depòsit d’envasos d’un sol ús segons les previsions d’aquesta llei i de la normativa bàsica estatal, la gestió del sistema correspon a un o diversos gestors autoritzats a l’efecte per la conselleria competent en matèria de residus. El gestor o gestors autoritzats són responsables, entre altres, de liquidar els depòsits, de cobrar als agents econòmics les aportacions per l’administració del sistema de depòsit; de compensar els agents econòmics que intervenen com a punt de devolució d’envasos; de recollir els envasos de begudes retornats des dels punts de devolució d’envasos registrats en el sistema; de donar publicitat al sistema a les persones consumidores i d’informar la conselleria competent en matèria de residus sobre els resultats anuals de reciclatge o reutilització. Tot això, sense menyscapte de la implantació de sistemes de depòsit, devolució i retorn individuals, amb canals clars i traçables de devolució i retorn del material.

b) En el cas del sistema d’incentiu econòmic SDR, la gestió del sistema la pot realitzar el mateix establiment comercial, o bé a través d’un sistema col·lectiu de responsabilitat ampliada del productor o sistema integrat de gestió, operador autoritzat en la Comunitat Valenciana. L’operador autoritzat és responsable, entre d’altres, de liquidar els incentius, de cobrar als agents econòmics les aportacions per l’administració del sistema d’incentiu; de compensar als agents econòmics que intervenen com a punt de devolució d’envasos; de recollir els envasos de begudes retornats des dels punts de devolució d’envasos registrats en el sistema; de donar publicitat al sistema a les persones consumidores i d’informar la conselleria competent en matèria de residus sobre els resultats anuals de reciclatge. Tot això, sense menyscapte de la implantació de sistemes d’incentiu econòmic individuals, amb canals clars i traçables de devolució i retorn del material.

c) El gestor autoritzat del sistema, tant d’incentiu econòmic com de depòsit segons les previsions d’aquesta llei i de la normativa bàsica estatal, si és el cas, ha d’elaborar una guia de pràctiques correctes d’higiene (GPCH) que contemple les condicions higièniques i sanitàries de les zones de recepció i emmagatzematge dels envasos retornats, aplicant la metodologia d’anàlisi de perills i punts de control crítics APPCC, la qual ha d’estar validada per la conselleria amb competències en matèria de seguretat alimentària.
d) Els productors obligats pel sistema han de pagar al gestor autoritzat del sistema l’aportació econòmica pel servei i informar-lo de manera detallada, a través d’una declaració mínima trimestral d’envasos, d’aquells introduïts en la Comunitat Valenciana. O en tot cas, el que especifique la normativa bàsica estatal en el cas que s’establisca com a obligatori un SDDR.

4. Obligacions del sistema, addicionals a les establides en l’article 43 d’aquesta llei, per als sistemes d’incentiu econòmic SDR o depòsit i devolució d’envasos SDDR
a) Els establiments afectats que realitzen vendes a les persones consumidores finals, estan obligats a informar-les de manera clara i visible sobre l’incentiu, sobre la possibilitat de retornar els envasos i recuperar l’incentiu, mitjançant avisos clarament identificables i llegibles.

El sistema no pot suposar un etiquetatge específic que no siga voluntari per la marca o obligat d’acord amb aquesta llei.
b) La devolució i recepció dels envasos ha de ser mecànica. Els incentius no s’han de reemborsar sense la devolució de l’envàs.
c) Se supedita la recepció d’envasos al compliment de determinades condicions de conservació i neteja que ha de fixar el gestor del sistema i que, en tot cas, han de contemplar que l’envàs ha d’estar buit i amb codi de barres visible i llegible, sense perjudici del compliment de les condicions higièniques i sanitàries que exigeix la llei.
El gestor ha d’informar i donar una àmplia difusió a totes les persones consumidores en els punts de venda tant d’aquestes condicions com de l’import de cada depòsit.
d) L’obligació d’acceptar envasos en els punts de venda afecta els comerços i establiments adherits al sistema atenent exclusivament aquells envasos dels mateixos materials que comercialitzen.

En el cas de xicotets comerços, l’obligació d’acceptar envasos es pot limitar a envasos de la grandària i material que comercialitzen. Queden exempts de l’obligació d’acceptar envasos els bars, restaurants, cafeteries i quioscos, llevat que l’empresari de l’hostaleria voluntàriament els accepte. Igualment, queden exempts els establiments mixtos del xicotet comerç, de venda de begudes i altres productes d’aliments peribles, llevat que l’empresari voluntàriament els accepte.

En el cas d’establiments inferiors a 200 metres quadrats de superfície que acrediten no poder adherir-se a la sistemàtica de recollida establida en els paràgrafs anteriors, no serà necessària en cap cas la recepció d’envasos.
En qualsevol cas, l’obligació dels establiments comercials, amb aquest sistema podrà suplir-se amb una recepció amb equips automàtics, preferentment autònoms energèticament, situats a la via pública, del tipus contenidor groc informatitzat o similar.
Els obligats a l’acceptació d’envasos, establiran per conveni de manera addicional a allò indicat en el paràgraf anterior, amb les entitats locals i altres administracions públiques i les seues entitats dependents a la Comunitat Valenciana, amb l’informe previ favorable del servei de gestió de residus de la Generalitat Valenciana, la ubicació d’equips automàtics d’incentiu automàtic a què estiguen obligats, en espais o edificis públics, sempre que es considere que el servei de devolució d’envasos es preste de manera equivalent. Els obligats a la recepció d’envasos de la present llei estan obligats a fer-se càrrec dels costos associats d’aquestes ubicacions alternatives.
e) Els comerços i establiments afectats que estiguen en possessió dels envasos retornats, han de posar-los a disposició del gestor del servei per a la seua recollida i gestió, el qual és el gestor dels residus d’envasos a l’efecte de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, o norma que la desenvolupe o substituïsca.
f) El que s’estableix en aquest annex és també aplicable als envasos comercialitzats mitjançant màquines expenedores automàtiques, bé siguen de depòsit devolució i retorn o d’incentiu econòmic. A aquest efecte, en el cas dels sistemes de depòsit, devolució i retorn, les màquines expenedores de productes envasats mitjançant venda automàtica han de disposar d’un mecanisme, incorporat o annex, de devolució de l’envàs i lliurament del depòsit, o hauran de contindre la indicació d’un establiment, situat a una distància raonable, on els usuaris de les màquines esmentades puguen fer complir les obligacions d’acceptació de l’envàs i devolució de l’import del depòsit.

La indicació contemplada en el paràgraf anterior ha de fer-se igualment en els supòsits de venda a distància, explicitant-la bé en els catàlegs o fullets, bé en el mateix enviament dels productes envasats. En tot cas, els catàlegs o fullets han d’expressar l’import i la naturalesa del depòsit.
g) A fi d’afavorir la gestió diària del sistema, tots els equips de recollida automàtica de depòsit o incentiu, poden admetre igualment els materials dels envasos que vagen erròniament identificats, sempre que no suposen una pèrdua de la qualitat del material recuperat; l’import del material queda a favor de l’operador del sistema.


5. Condicions higièniques i sanitàries
a) Condicions higièniques i sanitàries per a la recepció manual en el cas de sistema de depòsit, d’acord amb aquesta llei:
i) La zona de recepció i emmagatzematge ha de ser independent o estar tan allunyada com siga possible de les àrees on es tracten, exposen o emmagatzemen aliments.
ii. Els envasos usats que es retornen, només s’han d’acceptar amb avaluació prèvia del seu estat, contingut i netedat. En aquest sentit, el gestor del sistema ha d’elaborar uns criteris higiènics i sanitaris per a l’avaluació de cada tipus d’envasos abans d’acceptar-los.
iii. Els envasos acceptats han d’introduir-se en bosses o caixes que puguen tancar-se, i emmagatzemar-se en àrees ben ventilades i aïllades.
iv. En cap cas han d’emmagatzemar-se grans quantitats de bosses amb envasos, per la qual cosa la freqüència de recollida pel gestor de residus ha de ser adequada i proporcional a les dimensions de l’establiment (a la quantitat d’envasos que es retornen diàriament).
b) Condicions higièniques i sanitàries per a la recepció mitjançant màquines automàtiques:
i) Les màquines automàtiques s’han de situar en zones allunyades de les zones de tractament, exposició i emmagatzematge d’aliments.
ii. No es poden introduir envasos que no complisquen els requisits higiènics i sanitaris establits per a la seua devolució.
iii. Els envasos han d’eixir de les màquines en embalatges adequats, que en cas necessari s’han d’emmagatzemar en zones que complisquen els requisits establits en la lletra anterior.
iv. La freqüència de recollida dels envasos ha de ser adequada i proporcional a les dimensions de l’establiment.
c) Condicions higièniques i sanitàries per al transport o la logística inversa:
i) Els vehicles de repartiment utilitzats també per a recollir els envasos retornats en cada establiment, han de tindre receptacles de vehicles o contenidors que garantisquen que no existeix possibilitat de contaminació de productes alimentaris, de conformitat amb el que es disposa en el capítol VI de l’annex II del Reglament 852/2004, relatiu a la higiene dels productes alimentaris.
Amb independència de les condicions que establisquen les habilitacions administratives de la Direcció General de Salut Pública preceptives, en la logística inversa del sistema s’ha d’exigir la separació efectiva dels productes, la neteja eficaç de les càrregues per a evitar el risc de contaminació dels aliments, i cal col·locar i protegir aquests de manera que es reduïsca al mínim el risc de contaminació.

ii. En cap cas la logística inversa pot interferir en el manteniment de la cadena de fred per als aliments que ho requerisquen. Aquest sistema no pot utilitzar-se en vehicles que transporten carns sense embalar o altres productes frescos sense envasar.
iii. La conselleria competent en matèria de sanitat modificarà els manuals de bones pràctiques en matèria de manipulació d’aliments per a aquelles tipologies d’establiments necessaris.
iv. L’ús de la logística inversa per al transport dels envasos retornats als punts intermedis de gestió, requerirà el compliment dels requisits assenyalats amb anterioritat i l’autorització prèvia de les autoritats sanitàries.


6. En el cas d’optar pel sistema de depòsit voluntari per a envasos d’un sol ús SDDR segons les previsions d’aquesta llei, com a plataforma d’experiència territorial de les previsions de la normativa bàsica estatal respecte de la potencial implantació a nivell estatal del sistema, aplicaran les següents previsions
a) En la Comunitat Valenciana, els obligats d’acord amb aquesta llei i, quan no siga possible identificar els anteriors, els responsables de la primera posada en el mercat dels productes referits, estan obligats a cobrar als seus clients, i així fins al consumidor final, un depòsit per envàs que siga objecte de transacció. Aquesta quantitat monetària no tindrà la consideració de preu ni estarà subjecta, per tant, a cap tributació i haurà de cobrar-se dintre del preu del producte.
b) El productor obligat que realitze la primera posada en el mercat dins del territori de la Comunitat Valenciana ha de cobrar per primera vegada els corresponents depòsits als seus clients, i ha de remetre aquestes quantitats monetàries de manera immediata al gestor del servei.
c) Els establiments afectats que realitzen vendes a persones consumidores finals, estan obligats a informar-les de manera clara i visible sobre el depòsit, perfectament diferenciat del preu del producte, sobre la possibilitat de retornar els envasos i recuperar el depòsit, mitjançant avisos clarament identificables i llegibles.
El sistema no pot suposar un etiquetatge específic que no siga voluntari per la marca o obligat d’acord amb aquesta llei.
d) El depòsit ha de ser reemborsat en el punt de venda a la persona consumidora final en efectiu o mitjançant val bescanviable en caixa en el mateix establiment. En cap cas el receptor de l’envàs pot cobrar per l’acceptació d’aquest. La devolució i recepció dels envasos pot ser manual o mecànica. Els depòsits no són reemborsats sense la devolució de l’envàs.
No es poden retornar a un mateix comerciant o establiment, per a la seua recepció manual, més de vint envasos per persona i dia.
e) Es supedita la recepció d’envasos al compliment de determinades condicions de conservació i neteja que ha de fixar el gestor del sistema i que, en tot cas, han d’incloure que l’envàs ha d’estar buit i amb el codi de barres visible i llegible, sense perjudici del compliment de les condicions higièniques i sanitàries que exigeix la llei.
El gestor ha d’informar i donar una àmplia difusió a totes les persones consumidores en els punts de venda tant d’aquestes condicions com de l’import de cada depòsit.
f) L’obligació d’acceptar envasos en els punts de venda afecta els comerços i establiments adherits al sistema atenent exclusivament aquells envasos dels mateixos materials que comercialitzen.

En el cas de xicotets comerços, l’obligació d’acceptar envasos es pot limitar a envasos de la grandària i material que comercialitzen. Queden exempts de l’obligació d’acceptar envasos els bars, restaurants, cafeteries i quioscos, llevat que l’empresari de l’hostaleria voluntàriament els accepte. Igualment, queden exempts els establiments mixtos del xicotet comerç, de venda de begudes i altres productes d’aliments peribles, llevat que l’empresari voluntàriament els accepte.

La conselleria competent en matèria de residus pot concedir una excepció a l’obligació de recepció d’envasos, amb l’informe previ favorable del servei de gestió de residus, en el cas d’establiments amb una superfície comercial inferior a 200 metres quadrats que acrediten no poder adherir-se a la sistemàtica de recollida establida en els paràgrafs anteriors.
Els obligats a l’acceptació d’envasos, poden establir per conveni amb les entitats locals i altres administracions públiques i les seues entitats dependents a la Comunitat Valenciana, amb l’informe previ favorable del servei de gestió de residus de la Comunitat Valenciana, la ubicació d’equips automàtics a què estiguen obligats, en espais o edificis públics, sempre que es considere que el servei de devolució d’envasos es preste de manera equivalent. Els obligats a la recepció d’envasos de la present llei estan obligats a fer-se càrrec dels costos associats d’aquestes ubicacions alternatives.
g) Els comerços i establiments afectats que estiguen en possessió dels envasos, han de posar-los a disposició del gestor del servei per a la seua recollida i gestió, el qual és el gestor dels residus d’envasos a l’efecte de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, o norma que la substituïsca.
h) El que s’estableix en aquest annex és també aplicable als envasos comercialitzats mitjançant màquines expenedores automàtiques. A aquest efecte, les màquines expenedores de productes envasats mitjançant venda automàtica han de disposar d’un mecanisme, incorporat o annex, de devolució de l’envàs i lliurament del depòsit, o han de contindre la indicació d’un establiment, situat a una distància raonable, on les persones usuàries de les màquines esmentades puguen fer complir les obligacions d’acceptació de l’envàs i devolució de l’import del depòsit.

Els equips de recollida automàtica poden habilitar mecanismes que permeten la donació del depòsit a les entitats sense ànim de lucre de caràcter social o ambiental, com entitats d’inserció social, custòdia del territori, bancs d’aliments, entre d’altres, que determine la conselleria competent en matèria de residus.
La indicació contemplada en el paràgraf anterior ha de fer-se igualment en els supòsits de venda a distància, explicitant-la bé en els catàlegs o fullets, bé en el mateix enviament dels productes envasats. En tot cas, els catàlegs o fullets han d’expressar l’import i la naturalesa del depòsit.
i) A fi d’afavorir la labor i gestió diària del sistema, tots els equips de recollida automàtica de depòsit han de poder admetre igualment els materials dels envasos que vagen erròniament identificats, i l’import del material queda a favor de l’operador del sistema.
Les previsions del present seran vàlides per a la posada en marxa del sistema SDDR, en cas que els envasadors i operadors del sistema ho decidiren voluntàriament, en la Comunitat Valenciana, abans de l’obligació temporal de la normativa bàsica estatal, en cas que s’active aquesta previsió normativa de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular.

7. Traçabilitat d’envasos i registre administratiu en el cas de sistema de depòsit, previst en aquesta llei
a) A fi de garantir la traçabilitat dels envasos afectats per la implantació del sistema de depòsit previst en aquesta llei i en la normativa bàsica estatal, es crea un registre de productors que operen en la Comunitat Valenciana, on s’han d’inscriure els envasadors, distribuïdors, comerciants, i altres productors responsables de la primera posada en el mercat o establiments afectats per aquesta llei.
b) D’igual manera i amb la mateixa finalitat s’ha de portar un registre d’envasos on tots els envasos de begudes s’han d’inscriure i s’han d’identificar per les seues característiques, amb una antelació de sis setmanes a la seua posada en el territori de la Comunitat Valenciana. En els casos procedents s’actuarà conforme a la normativa bàsica estatal.
c) No obstant això, i amb independència de la declaració mínima trimestral d’envasos, tots els productors a què es refereix la llei estan obligats a facilitar al gestor o gestors autoritzats del sistema la informació relativa a la seua activitat que siga rellevant per a comprovar-ne l’eficàcia i realitzar l’avaluació periòdica del sistema de depòsit, devolució i retorn d’envasos.
d) La gestió dels registres i de la informació correspon al gestor autoritzat del servei, sense perjudici de les potestats de revisió i inspecció de la conselleria competent en matèria de residus.
Les previsions del present seran vàlides per a la posada en marxa del sistema SDDR, en cas que els envasadors i operadors del sistema ho decidiren voluntàriament, en la Comunitat Valenciana, abans de l’obligació temporal de la normativa bàsica estatal, en cas que s’active aquesta previsió normativa de la llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular.

8. Objectius de retorn
a) Els obligats pel nou sistema en compliment de la seua responsabilitat ampliada del productor han de complir els objectius mínims de recollida separada establits en la normativa estatal i europea en la matèria, com a contribució de la Comunitat Valenciana als objectius d’escala estatal.
b) El gestor o gestors autoritzats del sistema han d’informar anualment la conselleria competent en matèria de residus respecte a l’assoliment dels objectius assenyalats en l’apartat a anterior.



9. Venda del material recuperat mitjançat els sistemes d’incentiu o altres previstos a aquesta llei
El gestor o gestors autoritzats del sistema poden vendre el material dels residus d’envasos que obtinguen en els termes i condicions que fixe la conselleria competent en matèria de residus, especialment en els casos d’inversions públiques en el sistema. Els ingressos que el gestor o gestors obtinguen de la venda d’aquests materials tenen la consideració de part de la seua retribució per la gestió.

10. Posada en funcionament dels nous serveis relacionats amb els sistemes d’incentiu econòmic i altres relacionats previstos en aquesta llei a la Comunitat Valenciana
a) Una vegada transcorregut el període de transició i en cas que no s’implante com a mínim l’SDR autonòmic d’incentiu econòmic previst en aquesta llei, la Generalitat pot declarar la gestió d’aquest sistema com a servei públic, bé de gestió directa, indirecta o mitjançant ambdues fórmules per als diversos serveis a prestar per tal de dur a terme la implantació del sistema, i traslladar el cost del sistema a l’operador de la responsabilitat ampliada del productor respectiu, d’acord amb la normativa bàsica estatal.
b) La conselleria competent en matèria de residus ha de tutelar el procés fins a l’efectiva implantació del sistema, així com la incorporació dels productors i establiments obligats a això.


Annex III
Sistemes de gestió d’envasos
reutilitzables industrials i comercials

1. La Comunitat Valenciana ha de fomentar sistemes de gestió d’envasos reutilitzables industrials i comercials, ja siguen primaris, secundaris o terciaris, en els termes previstos en l’article 32.8 d’aquesta llei, abans que la seva constitució siga obligatòria, de conformitat amb les directives de la Unió Europea.
2. Els propietaris i proveïdors de serveis d’envasos reutilitzables industrials i comercials, ja siguen primaris, secundaris o terciaris, es consideren operadors de la preparació per a la reutilització i es poden constituir com a sistemes de gestió d’envasos reutilitzables.
3. Els sistemes de gestió d’envasos reutilitzables estan obligats a comunicar a l’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular, la quantitat d’envasos reutilitzables que es comercialitzen per primera vegada a l’any, el pes i el nombre de rotacions que efectua el envàs per cada any.
4. L’operador del sistema de gestió d’envasos reutilitzables, ja siga col·lectiu o individual, és el responsable de lliurar els envasos industrials i comercials reutilitzables als envasadors, distribuïdors i comerciants, recollir-los als punts de distribució comercial i, finalment, reparar-los, preparar-los per reutilitzar-los i reintroduir-los al circuit de distribució de mercaderies.
5. S’ha de crear un registre públic dels sistemes de gestió d’aquest tipus d’envasos reutilitzables industrials i comercials reutilitzables, on es registren els operadors, els quals estan obligats a comunicar amb antelació l’inici de les activitats.
6. Els sistemes han d’informar l’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular del nombre d’envasos industrials i comercials reutilitzables en circulació a la Comunitat Valenciana que siguen de la seua propietat o hi estiguen acollits, els nous envasos introduïts al mercat, i el nombre mitjà de rotacions anuals i la quantitat de pes estimat de material recuperat per a la seua preparació per a la reutilització, a l’efecte del càlcul estadístic i complir els objectius en termes de jerarquia de residus.
7. Cada sistema de gestió d’envasos reutilitzables està obligat a marcar els envasos industrials i comercials reutilitzables amb els seus signes distintius que acrediten la pertinença a aquest i el seu títol legal, i poden ser la marca o signe distintiu del propietari i proveïdor de l’envàs. És preceptiva la comunicació a l’Agència Valenciana de Residus i Economia Circular.
8. Els propietaris i proveïdors de serveis d’envasos reutilitzables industrials i comercials, ja siguen primaris, secundaris o terciaris, com a operadors de la preparació per a la reutilització que són, una vegada s’integren o es constitueixen en sistemes de gestió d’envasos reutilitzables, estan exempts de contribucions econòmiques a sistemes col·lectius de responsabilitat ampliada del productor respecte d’aquests envasos industrials i comercials reutilitzables.
9. La constitució de sistemes de gestió d’envasos reutilitzables industrials i comercials ha de garantir un període transitori perquè sigui adequada, oberta, transparent i no discriminatòria la seua implantació i n’assegure la competència i l’acceptació per part dels agents econòmics involucrats.