Acord de 25 de gener de 1993, del Govern Valencià, pel qual aprova definitivament el Pla Rector d'Us i Protecció del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja.
(DOGV núm. 1959 de 08.02.1993) Ref. Base de dades 0294/1993
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 08.02.1993 Data de fi de vigència: 20.07.2004 Notes: Aprovació definitiva del Pla Rector d'Us i Protecció del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja. - Vegeu la Llei 4/1989, de 27 de març, de conservació dels espais naturals i de la flora i fauna silvestres. Aquesta disposició afecta: Desenvolupa o complementa: Aquesta disposició està afectada per: Derogada per: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Medi Ambient Grup temàtic: Legislació Matèries: Medi ambient Descriptors: Temàtics: reserva natural, protecció del medi ambient, política de medi ambient, programa d'actuació , Carrascar de la Font Roja, parc natural valencià
Acord de 25 de gener de 1993, del Govern Valencià, pel qual aprova definitivament el Pla Rector d'Us i Protecció del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja.
El Govern Valencià, en la reunió del dia 25 de gener de 1993, adoptà l'acord següent:
Complint el que disposa l'article 5.1 del Decret 49/1987, de 13 d'abril, del Govern Valencià, de declaració del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja, i després dels tràmits pertinents, en data 21 de febrer de 1991, el Director de l'Agència del Medi Ambient va dictar una resolució per la qual aprovava el projecte del Pla Rector d'ús i Protecció del Carrascar de la Font Roja i el sotmetia a linforme de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transportes i al de la d'Agricultura i Pesca.
D'acord amb el que estableix el precitat article 5.1 del Decret 49/1987, en data 12 de març de 1991, el Director de l'Agència del Medi Ambient va dictar resolució, que aprovava, provisionalment, el Pla Rector d'ús i Protecció del Carrascar de la Font Roja, i, inicialment, lestudi d'impacte ambiental realitzat sobre el carrascar.
Els dos documents van ser sotmesos a informació pública per període d'un mes, anunciant-la mitjançant publicació al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, al Butlletí Oficial de la Província d'Alacant i als periòdics de major difusió de la província d'Alacant, i han estat presentats per persones i entitats interessades diversos escrits d'al·legacions.
Va ser donada la corresponent audiència als ajuntaments d'Alcoi i d'Ibi, per resultar territorialment afectats pel pla.
Complint el que disposa el Decret 49/1987 precitat, el Consell de Protecció del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja va informar favorablement el text provisionalment aprovat, i també els informes a les al·legacions rebudes, emesos pels serveis tècnics de la Direcció General de Conservació del Medi Natural, de la Conselleria de Medi Ambient.
Amb data 29 de gener de 1992, la Direcció General de Serveis Ambientals, de la Conselleria de Medi Ambient, ha formulat declaració d'impacte ambiental en el sentit d'estimar acceptable, a efectes ambientals, el Pla Rector d'ús i Protecció del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja.
Amb data 15 de desembre de 1992, el Conseller de Medi Ambient va dictar resolució per la qual acorda estimar parcialment les al·legacions presentades, aprovar provisionalment el Pla Rector d'Us i Protecció i elevar al Govern Valencià una proposta d'acord per a l'aprovació del pla, ja que les al·legacions admeses no tenen un caràcter substancial i no suposen canvis substantius en el pla, raó per la qual no cal una nova informació pública.
La resolució precitada va ser degudament notificada als interessats en lexpedient i als ajuntaments d'Alcoi i d'Ibi, territorialment afectats pel pla.
En la tramitació de lexpedient han estat complertes totes les formalitats legals.
Tot i que el precitat article 5 del Decret 49/1987 estableix, per a la tramitació i aprovació del Pla Rector d'ús i Protecció, un procediment bàsicament consistent en l'aprovació provisional, la informació pública, l'audiència als ajuntaments territorialment afectats i l'aprovació definitiva pel Govern Valencià, ja que entre els efectes del pla està el recollit a l'article 4 del Decret 49/1987 precitat i a l'article 19.2 de la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i, la Fauna Silvestres, és a dir, la prevalència sobre el planejament urbanístic, tot això fa convenient que la tramitació siga duta a terme amb les mateixes formalitats que la dels instruments de planejament, per a no retallar les garanties que la normativa urbanística estableix en la tramitació i aprovació d'aquests instruments.
Per raó de la prevalència del Pla Rector d'ús i Protecció sobre el planejament urbanístic, i ja que el pla esmentat, en lestructura general d'ordenació del territori i en la delimitació dels diferents usos i activitats permeses a cadascuna de les zones en què s'estructura el parc, té indubtable caràcter de determinació qualificatòria del sòl, per la qual cosa ha de ser realitzat, aprovat i publicat amb les garanties establertes en la normativa urbanística i, en particular, quant a la publicació, publicant la totalitat de la normativa escrita i gràfica del pla.
En la tramitació de lexpedient han estat complertes les determinacions establertes en l'article 5 del Decret 49/1987, de 13 d'abril, del Govern Valencià, de declaració del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja.
El Govern Valencià és competent per a l'aprovació definitiva del Pla Rector d'ús i Protecció del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja, segons el que estableixen els articles 5.3 del Decret 49/1.987 i 19.1 de la Llei 4/1989, les dues normes precitades.
Vistos els preceptes citats i la resta de general i específica aplicació, a proposta del Conseller de Medi Ambient, el Govern Valencià
ACORDA
Primer
Aprovar definitivament el Pla Rector d'ús i. Protecció del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja.
Segon
Notificar aquest acord als ajuntaments d'Alcoi i d'Ibi i als interessats en lexpedient.
Tercer
Publicar aquest acord en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i, també, la totalitat de la normativa escrita i gràfica del pla.
València, 25 de gener de 1993.
El Conseller Secretari del Govern Valencià,
EMERIT BONO I MARTINEZ
Normativa del Pla Rector d'ús i Protecció
del Parc Natural de la Font Roja
TITOL I
Disposicions generals
Article primer. Naturalesa del pla
Aquest Pla Rector d'Us i Protecció és redactat a l'empara de l'article 5è del Decret 49/1987, de 13 d'abril, del Govern Valencià, com a instrument planificador de protecció del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja.
Article segon. Ambit
L'àmbit d'aquest Pla Rector d'ús i Protecció s'estén a la totalitat dels terrenys compresos en el Parc Natural del Carrascar de la Font Roja, creat mitjançant Decret 49/1987, de 13 d'abril, del Govern Valencià, segons apareix delimitat al pla número 11 de la cartografia.
Article tercer. Efectes
1. Les disposicions d'aquest pla vincularan tant a l'administració com als particulars.
2. Les determinacions d'aquest pla seran d'aplicació directa, raó per la qual el planejament urbanístic, que efecte els terrenys inclosos a làmbit del parc natural, serà ajustat a les disposicions que, respecte d'això, conté el pla rector.
3. Els plans generals d'ordenació urbana, les normes complementàries o subsidiàries de planejament i la resta d'instruments de planejament urbanístic, que siguen aprovats després de lentrada en vigor d'aquest pla rector, hauran de ser ajustats a les determinacions protectores que conté, i assignaran les qualificacions del sòl d'acord amb les normes i criteris que ací hi ha establerts, de manera que siguen respectades les limitacions d'ús imposades pel pla rector.
4. Quan de la informació detallada elaborada per a la redacció dels plans urbanístics resultés discrepància entre els documents d'aquest pla i la realitat existent, serà aplicada la normativa que millor s'ajuste a aquesta realitat, tret del supòsit que la discrepància es dega a accions o intervencions produïdes després de l'aprovació d'aquest pla, cas en el qual seran d'aplicació les determinacions que conté i en què serà exigida la presa de les mesures necessàries per a restituir el terreny a lestat reflectit al pla rector.
5. Les determinacions d'aquest pla seran enteses sense perjudici de les contingudes en la legislació agrària, forestal i d'aigües, en la resta de legislacions sectorials i, en particular, en les normes, les reglamentacions o els plans que siguen aprovats per al desenvolupament i compliment de la finalitat protectora del parc natural. En el cas que la normativa continguda en aquest pla resultés més detallada o protectora, serà aplicada aquesta, amb preferència sobre la continguda en la legislació sectorial, sempre que no estiga en contradicció amb la finalitat d'aquesta legislació sectorial. En qualsevol cas, l'aprofitament urbanístic dels terrenys es realitzarà d'acord amb les previsions d'aquest pla rector.
Article quart. Vigència i revisió
1. Les determinacions del pla entraran en vigor lendemà de la publicació de l'acord d'aprovació definitiva en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i seguiran vigents, mentre no siga revisat el pla, per haver canviat suficientment les circumstàncies o els criteris que n'han determinat l'aprovació.
2. El pla rector serà revisat periòdicament cada cinc anys. En aquest cas, serà duta a terme una avaluació dels resultats obtinguts, indicant els punts o aspectes objecte de revisió. Aquesta avaluació serà realitzada per un equip d'experts que es reuniran sis mesos abans amb aqueix efecte.
No obstant això, durant la vigència del pla podran ser realitzades modificacions en les determinacions que fa, amb subjecció a les mateixes disposicions enunciades en la seua formulació.
Article cinqué. Contingut
La normativa d'aquest pla és dividida en dos grans apartats. El primer és dedicat a lestabliment de normes generals per a la protecció de recursos naturals i per a la regulació de determinades activitats que incideixen en el medi natural. El segon és dedicat a lestabliment de normes específiques per a la protecció d'espais determinats, segons els valors que contenen.
Article sisè. Interpretació
1. La interpretació d'aquest Pla Rector d'Us i Protecció haurà d'atendre el que resulte de considerar-lo com un tot unitari, i s'utilitzarà, sempre, la memòria com a document on són continguts els criteris i principis que han orientat la redacció del pla.
2. En el cas de conflicte entre les normes de protecció i els documents gràfics del pla prevaldran les primeres, tret de quan la interpretació derivada dels plànols vinga recolzada també per la memòria, de manera que es faça palesa l'existència d'alguna errada material en les normes.
3. En l'aplicació d'aquest pla rector prevaldrà aquella interpretació que comporte un major grau de protecció dels valors naturals del parc natural.
Article setè. Informe del Consell de Protecció del Parc Natural
1. En tots aquells supòsits en què resulte necessària l'emissió d'informe pel Consell de Protecció del Parc Natural, d'acord amb el que preveu l'article 3r del Decret 49/1987, de 13 d'abril, del Govern Valencià, caldrà obtenir-lo abans de la llicència o autorització escaients. L'informe negatiu del Consell de Protecció impedirà la concessió de la llicència o autorització, però el caràcter positiu que té no prejutja de cap manera la legalitat de l'actuació preposada.
2. El Consell de Protecció del Parc Natural haurà d'informar preceptivament sobre els distints plans, normes i projectes que afecten l'àmbit territorial del parc.
Article vuitè. Sobre els plans d'actuació
Amb anterioritat caràcter a l'aprovació dels plans d'actuació serà requerit l'informe favorable del Consell de Protecció del Parc Natural.
Article novè. Indemnitzacions
D'acord amb la legislació urbanística, amb la Llei d'Expropiació Forçosa i amb el Decret 49/1987, de 13 d'abril, del Govern Valencià, de declaració del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja, qualsevol manera de privació de la propietat privada o dels drets i interessos patrimonials legítims que siga produït, com a conseqüència de l'aplicació d'aquest Pla Rector d'ús i Protecció, serà objecte d'indemnització.
TITOL II
Normes generals de regulació d'usos i activitats
SECCIO PRIMERA
Normes sobre protecció dels recursos i del domini Públic
Article deu. Protecció de la vegetació silvestre
1. Formacions vegetals.
Seran considerades formacions vegetals, subjectes a les determinacions d'aquest pla, totes aquelles no conreades o resultants de l'activitat agrària.
2. Tala i recol·lecció.
Es prohibida, amb caràcter general, la tala i la recol·lecció d'espècies vegetals silvestres, tret de la recol·lecció popular d'esclata- sangs (Lactarius sp), que serà convenientment regulada en el Pla d'Ordenació Forestal.
3. La tala i recol·lecció d'espècies vegetals silvestres per a fins científics, i també l'aprofitament forestal, resten sotmesos a linforme previ favorable de la Conselleria de Medi Ambient i al vist-i-plau del Consell de Protecció.
4. Espècies exòtiques.
Es prohibida la introducció i repoblació amb espècies no autòctones a làmbit del parc. A les zones actualment enjardinades, serà evitada la invasió de les espècies exòtiques als espais naturals confrontants, i s'hauran de substituir per espècies autòctones a les àrees enjardinades de domini públic.
5. La introducció de conreus com lespígol (Lavandula angustifolia) i la sàlvia (Salvia officinalis), dels quals se sospite que tenen la possibilitat de desplaçar genèticament o ecològicament les plantes autòctones, d'hibridar- se amb aquestes generant formes o taxons sense prèvia implantació a la zona, o d'accelerar la transmissió de plagues o malalties, requerirà informe previ de la Conselleria de Medi Ambient.
6. L'extracció de fusta o llenya, fora de les zones en què és autoritzada expressament per aquestes normes, únicament podrà ser realitzada si respon a algun dels criteris següents:
a) Provisió de llenyes de paellers, usos domèstics o d'altres instal·lacions públiques.
b) Com a resultat de labors de prevenció d'incendis.
c) Com a resultat de mesures fito- sanitàries.
d) Amb motiu d'estudis científics.
e) Per eradicació d'espècies al·lòctones invasores, que desplacen a les de lindret.
f) En desplegament dels plans de recuperació, maneig o conservació d'espècies incloses al Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades que, si escau, siguen redactats en virtut de la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació d'Espais Naturals i de la Flora i la Fauna Silvestres.
7. Les llenyes o combustibles naturals del pare utilitzables als paellers o d'altres instal·lacions públiques no podran ser recollits lliurement pels visitants.
8. A làmbit del parc, els tallafocs només podran ser realitzats als dos costats de les vies d'accés i a les àrees annexes a les línies elèctriques d'alta tensió. En qualsevol cas, l'amplària de cada tallafocs no podrà ser superior al doble de la de la via, i respondrà a una selecció de les espècies vegetals més combustibles i respectarà la presència de les espècies protegides.
Article onze. Protecció de la fauna
1. Amb caràcter general, són prohibides les activitats que puguen comportar perjudici de les poblacions de la fauna silvestre, com són la destrucció de nius i caus, el tràfic, la manipulació i el comerç de polls, ous i adults, la instal·lació de paranys i ceps, etc.
2. Espècies exòtiques.
Es prohibida la introducció d'espècies animals no autòctones a làmbit del parc natural, tret que siguen utilitzades per al control biològic de plagues que realitzen la Conselleria d'Agricultura i Pesca, o els propietaris de finques particulars amb autorització de la conselleria.
3. Espècies protegides.
Caldrà respectar, en qualsevol cas, la normativa establerta en el Reial Decret 439/1990, de 30 de març, i en el Decret 97/1986, de 21 de juliol, del Govern Valencià, i en la resta de legislació per la qual són protegides determinades espècies. Per a les espècies d'animals no compreses en algun dels règims de protecció vigents, serà d'aplicació la legislació sobre protecció de la fauna silvestre i, també, la nominativa indicada en aquest pla rector, tret de quan es tracte de supòsits amb regulació específica en la legislació de caga i pesca continental.
4. Espècies cinegètiques.
Sense perjudici del que disposa el Reial Decret 1095/1989, de 8 de setembre, la caça i captura d'espècies animals es regula a l'article 17 d'aquestes normes, corresponent a l'ordenació de l'activitat cinegètica.
Article dotze. Protecció dels sòls
1. Moviment de terres.
Seran subjectes a llicència urbanística prèvia, per a la tramitació de la qual serà requisit indispensable linforme favorable del Consell de Protecció del Parc. Resten exceptuades de lobtenció de llicència les labors pròpies de l'activitat agrícola, com l'anivellament de terrenys i la llaurada.
2. Protecció de vessants.
Als vessants amb pendent superior al 15% mai no serà admès l'abancalament del terreny ni, tampoc, la destrucció de la vegetació existent per a transformar-lo en agrícola o per a qualsevol altre ús. En aquestes àrees serà promogut com a ús preferent el forestal, fomentant-hi les activitats de regeneració de la coberta vegetal, amb espècies autòctones, a fi d'evitar problemes d'erosió i millorar la qualitat paisatgística d'aquests espais.
3. Protecció de talussos.
Als projectes d'obres que vagen ineludiblement acompanyades de generació de talussos per desboscament o terraplè, haurà de reflectir-se la fixació dels talussos generats mitjançant repoblació vegetal o utilització d'elements naturals. Excepcionalment, quan no hi haja altres solucions, podran ser permeses les actuacions d'obra civil, sempre que siguen tractades mitjançant tècniques d'integració paisatgística amb recobriment de materials tradicionals.
4. Resten prohibits els abancalaments de sòls, tret dels projectes de correcció de talussos.
5. En les pràctiques agrícoles, el treball dels sòls haurà de seguir aproximadament les corbes de nivell.
6. L'ampliació o modificació del traçat de les vies d'accés no podrà ser realitzat quan es generen pendents superiors al 7%, a sòls blans, o al 15%, als durs, ni quan impliquen la formació de talussos amb desnivell superior a 100 cm, a sòls blans, o a 300 cm, als durs.
Article tretze. Protecció de recursos hidrològics
1. Llits, ribes i marges dels cursos d'aigua.
a) La realització d'obres o activitats a les lleres públiques i als marges que tenen serà sotmesa als tràmits i requisits exigits pel l'article 69 de la Llei d'Aigües de 1985. Resten prohibides les obres, les construccions, les plantacions o les activitats que puguen dificultar el curs de les aigües als llits de canals, sèquies i barrancs, i també a les zones inundables delimitades d'acord amb el que preveu en la legislació d'aigües, qualsevol que siga el règim de propietat i la qualificació dels terrenys.
b) En aplicació de l'article 90 de la Llei d'Aigües de 1985, en la tramitació d'autoritzacions i concessions, i també en els expedients per a la realització d'obres, amb qualsevol fi, incloent-hi la correcció de conques, que puguen afectar els llits i les zones de protecció que tenen, serà exigida la presentació d'un estudi d'impacte ambiental, on siga justificat que no es produiran conseqüències que afecten adversament la qualitat de les aigües i el medi ambient.
c) Les ribes dels barrancs seran dedicades preferentment a usos de caràcter forestal, sia regenerant-les mitjançant espècies adequades, sia mitjançant la conservació de les espècies autòctones existents. En aquest sentit, seran promogudes les accions necessàries per a assegurar la titularitat pública d'aquests terrenys.
d) Prèviament a la realització d'activitats de neteja, poda i estassada dels barrancs i dels marges que tenen, haurà de ser informada la Direcció del Parc Natural, la qual podrà, amb aqueix efecte, dictar les corresponents recomanacions a què caldrà ajustar les esmentades actuacions.
2. Protecció d'aigües subterrànies.
a) Resta prohibit lestabliment de pous, rases, galeries o qualsevol dispositiu destinat a facilitar l'absorció pel terreny d'aigües residuals que puguen produir, per la toxicitat o la composició química i bacteriològica que tenen, la contaminació de les aigües fondes o superficials.
b) La construcció de fosses sèptiques per al sanejament d'edificacions només podrà ser autoritzada quan es donen les suficients garanties que no suposen cap risc per a la qualitat de les aigües superficials o subterrànies. En el cas d'haver-hi dubtes sobre la innocuïtat de les fosses o quan així ho aconselle la magnitud o concentració del projecte, serà exigida la presentació, amb la sol·licitud de llicència urbanística, dels estudis hidrogeològics necessaris per a garantir aqueixos extrems.
3. Abocaments.
a) En aplicació de l'article 89 de la Llei d'Aigües de 1985 es prohibit l'abocament directe o indirecte, als llits o aqüífers subterranis, d'aigües residuals, la composició química o la contaminació bacteriològica de les quals puguen alterar les aigües amb danys per a la salut pública o per als aprofitaments inferiors, tant comuns com especials. Així mateix, resta prohibit acumular i abocar residus sòlids, enderrocs o substàncies, qualsevol que en siga la naturalesa, que constituesquen o puguen constituir un perill de contaminació de les aigües, els sòls o de degradació de lentorn que tenen.
b) Per a la concessió de llicència urbanística relacionada amb qualsevol activitat que puga generar abocaments de qualsevol naturalesa, serà exigida la justificació del tractament que calga donar-los, a fi d'evitar la contaminació de les aigües superficials o subterrànies. El tractament d'aigües residuals haurà de ser ajustat a les condicions de qualitat exigides per als usos a què vagen destinades.
c) En aplicació de l'article 95 de la Llei d'Aigües de 1985, l'atorgament de llicència urbanística o d'obertura per a aquestes activitats restarà condicionat a l'obtenció de la corresponent autorització d'abocament, sense perjudici del que disposa el punt anterior.
4. Captacions d'aigua.
Resten prohibides les obertures de nous pous o captacions d'aigua dins els límits del parc, tret de les destinades a satisfer les necessitats derivades de les infrastructures d'ús públic i interès social, sempre que aquestes siguen justificades com lúnica manera de proveïment possible, previ informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient i el vist-i-plau del Consell de Protecció.
5. Els drets d'aigua que, generats dins l'àmbit del Parc Natural, proveesquen aprofitaments fora o dins d'aquest, continuaran en la mateixa situació que abans de la declaració del Parc Natural pel Decret 49/1987, de 13 d'abril, del Govern Valencià.
Article catorze. Protecció del paisatge
1. Publicitat estàtica.
a) Es prohibeix la col·locació de cartells informatius de propaganda, inscripcions o artefactes de qualsevol naturalesa amb fins publicitaris, incloent la publicitat suportada directament o construïda tant sobre elements naturals del territori (penyals, arbres o vessants), com sobre les edificacions. Seran admesos, únicament, els indicadors d'activitats, establiments i llocs que, per la grandària, el disseny i la col·locació siguen adequats a lestructura ambiental on siguen instal·lats, i també tots els de caràcter institucional que siguen considerats necessaris per a la correcta gestió del parc.
b) Es consideren fora d'ordenació els elements de publicitat actualment existents, que es troben en contradicció amb el que disposa el punt anterior, raó per la qual no podran ser renovades les concessions actualment vigents i hauran de ser desmantellades després de conclosos els terminis de concessió.
2. Fites i elements naturals i paisatgístics singulars.
Es tindrà cura de la integració al paisatge d'aquelles fites i elements singulars de caràcter natural com penyals, arbres exemplars, etc., per a tots els quals seran establerts perímetres de protecció sobre la base de conques visuals que en garantesquen la prominència a lentorn.
3. Seran catalogats i sotmesos a règim d'especial protecció i conservació aquells exemplars d'arbres que pel port o l'aspecte que tenen puguen ser considerats amb caràcter monumental, siguen aquests els propis del medi natural o d'àrees antropitzades jardins, paratges de valor cultural, etc.). Els exemplars podran acollir-se a la figura de béns d'interés cultural, prevista en la legislació del patrimoni històric, sent de caràcter preferent el teix del mas de Tetuan i els xiprers de la Glorieta de la Font Roja.
4. Protecció de les característiques constructives tradicionals.
a) Els elements constructius tradicionals existents a làmbit del parc natural, com les ermites, les caves i els masos seran objecte d'especial protecció, a fi de garantir la conservació i recuperació dels valors arquitectònics i tipològics relacionats amb les activitats tradicionalment desenvolupades al territori, segons el que s'estableix en la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol.
b) Per a la restauració del parc, la iniciativa privada podrà recaptar col·laboració tècnica i econòmica de l'administració competent, que l'atorgarà segons els mitjans humans i materials de què dispose.
SECCIO SEGONA
Normes sobre regulació d'activitats
Article quinze. Activitats extractives i mineres
Resten prohibides en l'àmbit del parc natural les activitats extractives i mineres.
Article setze. Activitats agràries
1. Concepte i normes aplicables.
Seran considerades agràries o agro- pecuàries les activitats relacionades directament amb l'explotació dels recursos vegetals del sòl i la cria, la reproducció i l'aprofitament d'espècies animals. L'exercici d'aquestes activitats haurà de ser sotmès a les normes i plans sectorials que els siguen d'aplicació.
2. Es prohibeix d'ampliar les àrees actualment existents, destinades a l'activitat agrària, i també la superfície que tenen. El conreu d'espècies forestals de caràcter intensiu únicament es podrà realitzar sobre aquestes àrees.
3. Productes fitosanitaris.
a) L'ús de productes fitosanitaris haurà de ser ajustat a les normes i plans sectorials que els siguen d'aplicació, d'acord amb els períodes, limitacions i condicionaments establerts pels organismes competents i a les determinacions contingudes en aquest pla rector.
b) Regulació específica al parc natural.
Es prohibeix la utilització, en làmbit d'aquest pla rector, d'herbicides volàtils de qualsevol tipus i, en general, de productes fitosanitaris, la classificació toxicològica dels quals siga distinta de les categories A o B per a la fauna terrestre i aqüícola, o siga tòxica o molt tòxica per al bestiar i les persones.
4. La recuperació de l'activitat agrícola a camps de conreu abandonats haurà de comptar amb l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient, sense perjudici de la resta d'autoritzacions a què hi hagués lloc en aplicació de la legislació sectorial vigent.
Article disset. Activitat cinegètica
1. L'activitat cinegètica a làmbit del pare serà ajustada als períodes i condicions establerts en la legislació específica, com també a les determinacions contingudes respecte d'això en aquest Pla Rector.
a) Són objecte de caga a làmbit del parc natural, les espècies que s'hi relacionen a l'annex I del Reial Decret 1095/1989, de 8 de setembre.
b) Resten prohibits els procediments per a la captura d'animals, que s'hi relacionen a l'annex III del Reial Decret 1095/1989, de 8 de setembre.
2. Als vedats, làmbit dels quals resta parcialment o totalment inclòs al parc natural, la pràctica cinegètica es permet durant dos dies no consecutius per setmana. Als terrenys afectats per aquest, és a dir, els inclosos dins làmbit del pare natural, la pràctica cinegètica es permet durant un dia per setmana.
3. La Conselleria de Medi Ambient, previ informe del Consell de . Protecció, podrà, a làmbit del parc natural, excloure temporalment o permanentment del conjunt d'espècies susceptibles d'aprofitament, totes aquelles amb poblacions que precisen de protecció per qualsevol causa.
4. L'activitat cinegètica haurà de ser desenvolupada segons els criteris establerts als plans tècnics d'aprofitament cinegètic, que seran elaborats pels titulars dels vedats i s'ajustaran a les determinacions del Pla d'Ordenació dels Recursos Cinegètics, i que seran aprovats per lorganisme competent en matèria cinegètica, previ informe favorable del Consell de Protecció.
5. Els plans tècnics d'aprofitament cinegètic afectaran el total de la superfície del conjunt dels vedats que, parcialment o totalment, ocupen terrenys del parc natural.
6. Els plans tècnics d'aprofitament cinegètic hauran de ser elaborats en un termini inferior a dotze mesos, a partir de l'aprovació del Pla d'Ordenació dels Recursos Cinegètics.
7. Els plans tècnics d'aprofitament cinegètic hauran d'assenyalar una superfície contínua del vedat on no serà practicada la caça. Aquesta superfície o zona de reserva coincidirà, preferentment, amb les àrees següents:
a) Als vedats amb terrenys afectats parcialment al pare natural, làrea de reserva quedarà situada a làmbit d'aquest.
b) Als vedats que ocupen zones sotmeses a diferent grau de protecció dins el pare natural, làrea de reserva queda situada, si més no, a làmbit de la zona sotmesa al règim de protecció integral.
e) Als vedats adjacents, les zones de reserva hauran de ser, preferentment, contigües.
8. Amb caràcter excepcional, la Conselleria de Medi Ambient podrà autoritzar la caça fora de les limitacions establertes en aquesta normativa, quan raons d'ordre biològic ho aconsellen, com són el control d'espècies amb un nombre excessiu que puga perjudicar seriosament la vegetació silvestre i els conreus.
9. Resta prohibida a làmbit del parc natural la modalitat de caga de perdiu amb escotxinador.
10. La superfície de reserva inclosa al pare natural, siga aquesta pública o privada, en els termes que establesquen les Corts Valencianes, quedarà exempta del pagament corresponent de taxes o impostos cinegètics, a lefecte de la qual cosa es llevarà de làrea total del vedat per al càlcul d'aqueixes imposicions; igualment la senyalització d'aqueixes zones de reserva serà a càrrec de la Generalitat Valenciana, després que aquesta siga delimitada a proposta dels titulars.
11. Les limitacions establertes en relació amb l'activitat cinegètica seran enteses sense perjudici del que disposen les ordres generals de vedes de cada any, quan les disposicions allí exposades resultassen més restrictives o conservacionistes.
Article divuit. Activitat industrial
Per ser considerada incompatible amb els objectius de protecció del pare natural, resta prohibida l'activitat industrial de qualsevol tipus a làmbit d'aquest Pla Rector.
Article dinou. Activitats recreatives
1. Zones d'acampada i albergs.
a) Resta prohibida l'acampada lliure a tot làmbit del pare natural.
b) L'acampada regulada podrà ser efectuada, únicament, als espais especialment definits amb aquest efecte a la cartografia d'ordenació i a les normes particulars d'aquest Pla Rector.
e) L'acampada regulada i la utilització dels albergs resta sotmesa a l'autorització prèvia del Director Conservador del Parc Natural.
2. A làmbit del pare natural, resta prohibida l'activitat de lescalada i també la realització d'esports motoritzats.
3. Les activitats culturals populars de caràcter tradicional, com són les romeries i les competicions esportives no motoritzades, hauran de comptar per a realitzar-les amb l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient, previ informne favorable del Consell de Protecció, el qual establirà per a cada cas, les condicions i zones en què s'hi podran efectuar.
4. Fins a l'aprovació i entrada en vigor del corresponent Pla d'Ordenació d'Activitats Educativo- recreatives, que regule les visites organitzades al pare natural, aquestes requeriran autorització del Director Conservador del Pare Natural, quan el nombre de visitants excedesca de quinze.
Article vint. Abocadors
Resten prohibits els abocadors de qualsevol tipus en làmbit d'aplicació d'aquest Pla Rector.
Article vint-i-un. Limitació de trànsit
La Conselleria de Medi Ambient, després de l'informe favorable del Consell de Protecció podrà, a instància dels serveis tècnics quan així ho estimen convenient, delimitar puntualment aquells sectors del territori d'accés públic on es controlarà, amb caràcter transitori, la permanència i el trànsit de persones i/o vehicles per raons ecològiques, com per exemple àrees de cria, ecosistemes en regeneració i àrees de major concentració faunística.
Article vint-i-dos. Estacionament
Es prohibeix, amb caràcter general, l'estacionament de vehicles fora de les àrees especialment delimitades per a fer-ho.
SECCIO TERCERA
Normes sobre infrastructures, construccions i edificacions
Article vint-i-tres. Infrastructures
1. Es prohibeix, amb caràcter general, la realització d'infrastructures de qualsevol tipus, com són les línies elèctriques, telefòniques, antenes de telecomunicacions, etc., tret de les destinades al servei del parc natural, la prevenció d'incendis, el servei de protecció civil de la comunitat autònoma o de lestat i les xarxes de prevenció de riscos naturals.
2. Amb caràcter excepcional, serà permesa la instal·lació de línies subterrànies a les àrees en què es permet segons les normes particulars d'aquest Pla Rector i haurà de comptar amb l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient, després de linforme favorable del Consell de Protecció.
3. Requisits.
La realització de les obres de caràcter excepcional, com la instal·lació d'infrastructures destinades al servei del parc natural, prevenció d'incendis, servei de protecció civil de la comunitat autònoma o de lestat i xarxes de prevenció de riscos naturals, haurà d'atenir-se, a més de les disposicions que li siguen pròpies per raó de la matèria, als requisits següents:
a) Els traçats i emplaçaments hauran de ser realitzats tenint en compte les condicions ecològiques i paisatgístiques del territori, per a evitar la creació d'obstacles en la lliure circulació de la fauna i de les aigües o rebliments que s'hi facen, la degradació de la vegetació natural o els impactes paisatgístics.
b) Durant la realització de les obres hauran de prendre's les precaucions necessàries per a evitar la destrucció de la coberta vegetal i en acabar les obres s'haurà de procedir a la restauració del terreny i de la coberta vegetal. Així mateix, serà evitada la realització d'obres en aquells períodes en què puguen comportar alteracions i riscos per a la fauna.
4. Les línies elèctriques i telefòniques destinades al servei d'instal·lacions situades a làmbit del parc natural hauran de discórrer soterrades.
5. Es prohibeix, amb caràcter general, la construcció o ampliació de camins o carreteres distints dels assenyalats en el Programa d'Actuació, tret del que hi haja respecte a la carretera nacional 340 i les modificacions de traçat i ampliacions que es realitzen per a facilitar l'accés de vehicles d'extinció d'incendis.
6. Estudi d'impacte ambiental.
a) La realització d'obres d'infrastructura haurà de ser duta a terme tenint en compte, entre d'altres aspectes, la necessitat de minimitzar limpacte mediambiental que tinguen, raó per la qual hauran de ser acompanyades del corresponent estudi d'impacte ambiental, a efectes de possibilitar lemissió de linforme preceptiu pel Consell de Protecció del Parc.
b) L'estudi d'impacte ambiental de les obres d'infrastructura contindrà les mesures que hagen de prendre's per a la restauració paisatgística de làrea i analitzarà no només limpacte final de les infrastructures, sinó també el de les obres necessàries per a executar-les, presentant les opcions de traçat o d'emplaçament considerades, els criteris d'avaluació utilitzats i la justificació de lopció escollida.
c) A lefecte del que preveu lepígraf 9 de l'annex de la Llei de la Generalitat Valenciana 2/1989, de 3 de març, d'Impacte Ambiental, s'amplia el referit annex per als projectes de modificació o ampliació d'obres i instal·lacions següents:
- Línies elèctriques i telefòniques qualsevol que en siga lextensió i potencia.
- Infrastructures de proveïment d'aigües i sanejament.
- Carreteres i camins.
- Adaptació o transformació d'edificis existents.
d) L'informe favorable del Consell de Protecció del Parc serà requisit indispensable per a la tramitació de la corresponent llicència urbanística.
e) Als espais subjectes al grau de protecció integral, les infrastructures actualment existents hauran de ser adequades a les condicions paisatgístiques de lentorn per a minvar leventual impacte negatiu que puguen produir. Així mateix, les línies telefòniques i les elèctriques de baixa tensió existents en aquests espais i als respectius perímetres de protecció hauran de discórrer soterrades.
Article vint-i-quatre. Construccions i instal·lacions relacionades amb l'activitat agrària
1. Es prohibeix, amb caràcter general, qualsevol tipus d'edificació de nova planta, relacionada amb l'activitat agrària a làmbit d'aquest Pla Rector.
2. Amb caràcter excepcional, es podrà construir o ampliar la superfície de les construccions, instal·lacions i infrastructures ja existents vinculades a lexplotació agrària, cosa per a la qual hauran de comptar amb l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient, previ informe favorable del Consell de Protecció.
3. En tots els casos, per a la concessió de la llicència caldrà justificar-la mitjançant un informe previ de la Conselleria d'Agricultura i Pesca, on es demostre la vinculació directa d'aquestes construccions, instal·lacions o infrastructures a lexplotació agrària, així com també la seua conformitat amb els plans o normes de caràcter sectorial.
4. Les normes particulars d'aquest pla estableixen les categories de protecció en qui aquestes construccions, instal·lacions o infrastructures resten prohibides.
Article vint-i-cinc. Instal·lacions ramaderes
Resten prohibides les instal·lacions ramaderes a làmbit del parc natural.
Article vint-i-sis. Instal·lacions i adequacions relacionades amb les activitats recreatives
1. Es prohibeix, amb caràcter general, tot tipus d'edificació de nova planta relacionada amb l'activitat recreativa a làmbit d'aquest Pla Rector.
2. Als espais reservats per a lús públic, només es permetran aquelles instal·lacions o edificacions de caràcter recreatiu d'interés públic o social, cas en el qual hauran de tenir suport sobre construccions preexistents i s'evitaran les edificacions de nova planta. La reconversió no podrà comportar un augment de l'altura de ledificació, haurà de resoldre adequadament la depuració d'abocaments i serà ajustada a les característiques paisatgístiques de la zona. L'atorgament de llicències urbanístiques o d'activitat exigirà linforme previ favorable de la Conselleria de Medi Ambient i el vist-i-plau del Consell de Protecció del Parc, fins i tot quan es tracte d'instal·lacions desmuntables de caràcter provisional.
3. Les construccions i instal·lacions actualment existents en algun d'aquests espais, sempre que no entren en contradicció amb les determinacions d'aquest pla i amb les normes particulars establertes per a aquests espais, hauran de ser ajustades a la normativa sectorial que els siga d'aplicació, a lefecte de regularitzar-ne la situació.
4. Les construccions o instal·lacions existents al moment de lentrada en vigor d'aquest pla, que no siguen ajustades a les previsions que conté o a les determinacions de la legislació sectorial aplicable, seran considerades, a efectes urbanístics, fora d'ordenació i, per tant, sotmeses al règim previst als articles 60 i 61 de la Llei del sòl.
Article vint-i-set. Activitats d'urbanització i edificació
1. Resta prohibida la construcció d'edificis de qualsevol classe a làmbit del parc natural, tret de les excepcions que es contemplen en aquest Pla Rector.
2. Construccions i instal·lacions d'utilitat pública.
a) L'adaptació o transformació d'edificacions existents amb fins d'utilitat pública o interès social, seran sotmeses als tràmits previstos en l'article 44.2 del Reglament de Gestió Urbanística, després de complir els requisits següents:
- Estudi d'impacte ambiental.
- Declaració d'utilitat pública i interès social.
- Autorització expressa de lorganisme sectorial Competent.
- Informe favorable del Consell de Protecció del Parc.
b) Les normes particulars d'aquest pla determinen les zones en què aquestes construccions i edificacions públiques resten expressament prohibides.
Article vint-i-vuit. Condicions estètiques i ambientals de les construccions i edificacions
En les obres de condicionament i restauració seran d'aplicació les condicions ambientals i estètiques següents, sempre que el planejament municipal manque d'ordenances reguladores d'aquesta matèria:
1. Les modificacions sobre construccions existents hauran de respondre en el disseny i la composició a les característiques predominants de l'ambient en què hagen de ser emplaçades. Amb aquest fi, es tindrà especial compte d'harmonitzar sistemes de coberta, cornisa, posició d'argamasses, ritmes, dimensions de buits i massissos, composició, materials, color i detalls constructius. A fi de garantir la deguda adaptació paisatgística d'aquestes edificacions a lentorn, podrà ser exigida l'aportació de les anàlisis de limpacte sobre el medi en què s'hi localitzen, amb utilització de documents gràfics.
2. Les façanes dels edificis públics o privats, així com també les mitgeres i parets unides al descobert, encara que no siguen visibles des de la via pública, hauran de ser conservades en les degudes condicions de seguretat, higiene i estètica. Els Propietaris vindran obligats d'arrebossar-les, pintar-les o emblanquinar-les sempre que ho dispose l'autoritat municipal.
3. Tots els paraments visibles des de l'exterior hauran de ser tractats amb els mateixos materials i qualitat que les façanes, prohibint-ne la impermeabilització amb materials bituminosos de colors foscos o qualssevol altres revestiments no adaptats a les característiques del medi, quant a la seua incidència visual, tret que aquests siguen recoberts o emblanquinats. Les façanes laterals i posteriors seran tractades amb condicions de composició i materials semblants als de la façana principal.
4. Els cossos construïts sobre la coberta de ledifici: torrasses d'escala, torres de refrigeració, dipòsits d'aigua, xemeneies, pannells de captació d'energia solar, etc., quedaran integrats en la composició de ledifici o ocults. Es procurarà especialment la integració, ocultant-los o encastant-los als paraments. Les línies de conducció elèctrica i telefònica, i també les antenes de televisió i ràdio no han de ser visibles des de la via pública.
5. Resta prohibit el desmantellament o demolició d'aquells edificis i instal·lacions tradicionals d'interés històrico- arqueològic, per als quals es potenciaran les actuacions que en suposen millora, restauració i conservació.
6. Les edificacions actualment existents que resulten incompatibles amb els objectius i determinacions del Pla Rector quedaran qualificades com a fora d'ordenació i, per tant, sotmeses al règim previst en els articles 60 i 61 de la Llei del Sòl.
TITOL III
Normes particulars
SECCIO PRIMERA
Concepte i aspectes generals
Article vint-i-nou. Concepte
1. A lefecte de particularitzar les normes protectores establertes mitjançant aquest pla, han estat distingides les zones següents per a definir els tractaments específics més ajustats a les necessitats pròpies de protecció, conservació i millora:
- Zona de Protecció Integral (A).
- Zona de Protecció Paisatgística (B).
- Zona d'ús Públic (C).
2. Les determinacions inherents a cadascuna d'aquestes categories de protecció constitueixen la referència normativa bàsica a l'hora d'establir la intensitat dels usos i les activitats permeses i prohibides per aquest Pla Rector.
Article trenta. Interpretació
A tot allò que no regulen aquestes normes particulars seran d'aplicació, subsidiàriament, les disposicions contingudes en les Normes Generals de Regulació d'Usos i Activitats.
SECCIO SEGONA
Protecció integral
Article trenta-un. Caracterització Tenen aquesta consideració aquells espais del parc natural que, per la fragilitat i els rellevants valors ecològics, geomorfològics i paisatgístics que tenen, constitueixen el màxim exponent de la singularitat i excepcionalitat dels diferents subsistemes del parc. L'extraordinari valor d'aquests espais i la vital importància que suposen per al manteniment d'un gran nombre d'espècies animals i vegetals, exigeixen una regulació d'usos excepcionalment restrictiva que n'assegure la conservació dins de l'escassesa de boscos que subsisteixen a terres valencianes.
Article trenta-dos. Localització geogràfica
S'inclouen en aquesta categoria, lespai ocupat pel bosc mixt humit, el bosc mixt subhumit, el carrascar amb freixe, el carrascar i les cingleres i runams, que es distribueixen al vessant d'obac de la serra.
L'espai inclòs resta constituït per la totalitat de la finca del Carrascar i part de la finca del mas de Tetúan, tots dos inclosos a la forest número 12 del catàleg d'utilitat pública de la província d'Alacant, part de les finques de Pardinetes, Vistabella, mas de Coted i mas del Baró. Tots aquests espais resten assenyalats i delimitats als plànols d'ordenació.
Article trenta-tres. Usos permesos
1. Són usos permesos, amb caràcter general, tots aquells dirigits a aconseguir una millor i més efectiva conservació i potenciació dels recursos, renovables o no. Així doncs, aquests espais, estaran preferentment dirigits cap a activitats científiques, de conservació i interpretació de la natura.
2. Amb caràcter excepcional, són usos permesos els de caràcter recreatiu o naturístic que no suposen eventuals riscos de degradació mediambiental i que impliquen una utilització passiva de l'espai, com el senderisme controlat i l'esbarjo passiu.
3. Resten específicament permesos els següents usos:
a) Labors de conservació i regeneració d'ecosistemes, regeneració de la vegetació autòctona a camps de conreu abandonats, així com també les accions encaminades a possibilitar les activitats científiques, naturístics i didàctico- ecològiques que contribuesquen a difondre el coneixement d'aquests importants ecosistemes.
b) Instal·lació d'infrastructures i adequacions científiques, naturístiques i didàctico- ecològiques, les quals hauran de comptar amb l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient i l'informe favorable del consell de Protecció del Parc.
c) Infrastructures de caràcter tou (senderes, tancats, barreres, defenses anticirculació, etc.) quan la destinació que tinguen siga el suport a l'execució de les activitats compatibles amb les necessitats de protecció per a aquests espais.
4. Els enclavaments de camp de conreu estaran subjectes a les Normes Particulars de Protecció Integral. Es permet aquest tipus d'aprofitament, sense que s'hi puguen realitzar altres aprofitaments agraris distints als conreus de secà. En aquests espais hauran de ser mantingudes les característiques fisiogràfiques i s'adoptaran les mesures necessàries de consolidació de sòls que garantesquen la no erosionabilitat i consegüent pèrdua de sòl que puguen tenir.
5. Les edificacions, masos i instal·lacions existents al moment de l'entrada en vigor d'aquest pla que s'hi troben relacionades amb l'activitat agrària, estan destinades a lús actual i tradicional. Unicament seran autoritzades les obres de condicionament i restauració d'edificacions preexistents en els termes assenyalats en l'article 28 d'aquestes normes.
Article trenta-quatre. Usos prohibits
1. Es consideren usos prohibits amb caràcter general tots els que comporten alteració i degradació del medi o dificulten el desenvolupament dels usos permesos. En especial, es consideren estrictament prohibits aquells usos f activitats que puguen afectar la riquesa biològica del parc.
2. Resten específicament prohibits en aquests espais:
a) La tala, estassada i recol·lecció de la vegetació silvestre, tret de quan siga autoritzat expressament per la Conselleria de Medi Ambient, després de linforme favorable del Consell de Protecció del Parc, amb els fins que es ressenyen en l'article 10.6.
b) Les obres de desboscaments.
c) La construcció o instal·lació d'obres relacionades amb lexplotació dels recursos vius, incloent-hi les instal·lacions de primera transformació, hivernacles, estables i qualsevol tipus d'infrastructures vinculades a lexplotació de recursos.
d) La instal·lació d'infrastructures de telecomunicació, tant aèries com subterrànies.
e) Les construccions de nova planta de qualsevol tipus.
f) Els establiments, infrastructures i equipaments de qualsevol tipus, fins i tot desmuntables, no relacionades directament amb els usos permesos.
g) La instal·lació de suports de publicitat o d'altres elements anàlegs, i també qualsevol forma de publicitat que no siga de caràcter institucional, destinada a proporcionar informació sobre l'espai objecte de protecció, sense que suposen deterioració del paisatge.
h) Els aprofitaments ramaders.
i) Els aprofitaments agrícoles, tret dels permesos en l'article 33.4.
j) El trànsit mitjançant qualsevol mitjà de locomoció, tret de quan es referesca als serveis propis del pare i als propietaris dels terrenys particulars.
k) L'aprofitament forestal.
SECCIO TERCERA
Protecció paisatgística
Article trenta-cinc. Caracterització
Constitueixen aquesta categoria aquells espais de marcada singularitat paisatgística i amb una funció ambiental complementària de destacada importància. Inclou les àrees en què es desenvolupen carrascars clars de solana, matolls, pinedes; com també els aprofitaments productius tradicionals, centrats als conreus de secà.
En aquests espais, resulta imprescindible limitar la realització d'activitats constructives i transformadores del medi, tret d'aquelles estrictament necessàries per al manteniment de l'aprofitament agrari, que resulta compatible amb la preservació de les característiques i els valors protegits que té.
Els camps de conreu abandonats i les àrees degradades actualment existents dins làmbit d'afecció d'aquesta categoria estaran, així mateix, subjectes a les normes particulars corresponents a la Zona de Protecció Paisatgística, i s'hi promourà la restitució de la vegetació autòctona.
Article trenta-sis. Localització geogràfica
Es correspon bàsicament amb el vessant meridional de la serra, la forest de Sant Antoni, lextrem nord- oriental del pare i les àrees ocupades per camps de conreu i matoll al vessant septentrional. Així mateix, s'inclouen algunes àrees conreades enclavades a la Zona de Protecció Integral. Tots aquests espais resten degudament assenyalats i delimitats als plànols d'ordenació.
Article trenta-set. Usos permesos
1. Són usos permesos, amb caràcter general, totes aquelles activitats o actuacions encaminades a la recuperació, regeneració o restauració dels ecosistemes més representatius (bosc mixt mediterrani, carrascar amb freixe, carrascar), incloent la repoblació amb espècies autòctones característiques d'aquest medi.
2. Resten específicament permesos els següents usos:
a) Les adequacions naturístiques i recreatives amb els equipaments i infrastructures de suport que tenen, com la senyalització de senderes i miradors.
b) Instal·lació d'infrastructures i adequacions científiques, naturístiques i didàctico- ecològiques, les quals hauran de comptar amb l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient i linforme favorable del Consell de Protecció del Pare.
c) Les actuacions de caràcter infrastructural que ineludiblement hagen de ser localitzades en aquests espais i que no resulten incompatibles amb els objectius de protecció d'aquest Pla Rector, seguint les disposicions de l'article 27 d'aquestes normes.
d) L'aprofitament forestal de la pineda i espècies al·lòctones a terrenys particulars, d'acord amb les especificacions que siguen establertes al Pla d'Ordenació Forestal. Mentre aquest pla no siga aprovat, es compliran les següents condicions:
- L'extracció de recursos per a fusta es realitzarà sempre pel mètode d'aclarida i no podrà suposar una reducció superior al 20% en el nombre d'exemplars arboris (tant per cent referit a parcel·les menors o iguals a 400 m2 i sempre que aquestes parcel·les tinguen una coberta arbòria major del 75%).
- El nombre màxim de peus arboris amb possibilitat de tall per a aprofitament domèstic serà de 10 per a Pinus halepensis amb DHB (diàmetre a l'altura del pit) sempre inferior a 30 cm; indefinit per a Ailanthus altissima, Acer negundo, Robinia pseudoaccacia i Gleditschia triacanthos, i de 10 per a Populus eurocanadiensis amb DHB sempre inferior a 30 cm.
- Les aclarides de masses forestals a les forests només podran afectar un estrat comprés entre 0 i 3 m del nivell del sòl, tret de la neteja de branques completament mortes.
- L'extracció de peus de Pinus halepensis haurà de ser acompanyada de sembra o plantacions de frondoses a làrea afectada, o de Pinus halepensis si s'estimàs que hi ha manca de condicions ecològiques suficients per a les frondoses, a la dita àrea.
El Pla d'Ordenació Forestal podrà modificar aquests condicionants, si així s'estimàs convenient, cas en qual prevaldran les determinacions que s'hi proposen.
e) El pasturatge de bestiar de llana, fora de les zones en regeneració vegetal o afectades per incendis en un termini inferior a 20 anys.
f) La instal·lació de ruscos, sempre que s'hi troben a àrees a més de 100 metres de vies asfaltades i camins ramaders.
3. Les edificacions, masos i instal·lacions existents al moment de l'entrada en vigor d'aquest pla que s'hi troben lligades a l'activitat agrària, són destinades a lús actual i tradicional. únicament seran autoritzades les obres de condicionament i restauració d'edificacions preexistents, en els termes assenyalats a l'article 28 d'aquestes normes i les obres d'ampliació o modificació d'edificacions preexistents als termes assenyalats a l'article 24 d'aquestes mateixes normes. En aquest darrer cas, l'altura màxima de cornisa serà de 6 metres per al conjunt d'aquests espais i restarà limitada la superfície màxima total, edificació més ampliació, a 30 metres.
4. Als camps de conreu, es permeten aquelles activitats directament relacionades amb lexplotació agrària. En aquests espais hauran de ser mantingudes les característiques fisiogràfiques i s'hi prendran les mesures necessàries que garantesquen lestabilitat dels sòls, per raó del risc erosiu que hi ha en algunes zones del pare.
Article trenta-vuit. Usos prohibits
1. Es consideren usos prohibits, amb caràcter general, qualssevol usos o activitats que comporten: impacte visual, acústic, degradació mediambiental o disminució de la coberta vegetal, com són les activitats extractives, els abocadors, els dipòsits d'enderrocs i els esports que puguen comportar la degradació del medi natural.
2. Resten específicament prohibits els següents usos:
a) La realització de qualsevol activitat constructiva o transformadora del medi, que puga suposar una degradació dels valors ecològics o paisatgístics, com els hivernacles i tancats que utilitzen obres de fàbrica.
b) Els canvis d'ús del sòl o la transformació que se'n faça, que impliquen una pèrdua de la coberta forestal.
c) Les construccions i edificacions industrials.
d) La construcció d'edificis de qualsevol classe. Els habitatges actualment existents destinats a segona residència o no vinculats directament a la cura i conreu de les explotacions agràries resten qualificats com a fora d'ordenació i els serà aplicable el règim establert pels articles 60 i 61 de la Llei del Sòl.
e) Les construccions i edificis destinats a ús públic que hagen de ser emplaçades al medi rural, quan no s'hi troben expressament incloses entre els usos permesos.
f) La utilització de productes fito- sanitaris no autoritzats per la legislació específica i dels admesos, fora dels períodes assenyalats per a aplicació i/o desacord amb les limitacions i condicions establertes a l'article 16.3 d'aquestes normes.
g) Instal·lacions esportives, incloent camps de tir, coberts o no. En general, qualsevol tipus d'instal·lacions destinades a usos recreatius fora de les àrees específicament delimitades per això en aquest Pla Rector.
h) El trànsit mitjançant qualsevol mitjà de locomoció, tret de les carreteres pavimentades i de camins quan es referesca als serveis del parc i als propietaris dels terrenys particulars.
i) Establiments de restauració (restaurants, bars, menjadors a l'aire lliure, paellers, ...) fora de les àrees delimitades específicament per a aquest ús.
j) L'obertura de camins o carreteres que no s'hi troben contemplades al Programa d'Actuació d'aquest Pla Rector, tret de casos excepcionals relacionats amb la gestió o vigilància del parc natural, prèvia autorització de la Conselleria de Medi Ambient i informe favorable del Consell de Protecció del Parc.
k) Les instal·lacions ramaderes de qualsevol tipus.
SECCIO QUARTA
Us públic
Article trenta-nou. Caracterització
S'hi inclouen aquells espais que, per lespecial localització, compleixen o poden complir un destacat paper com a àrees d'oci, esbarjo i serveis del parc natural. Solen presentar un elevat índex d'ocupació i utilització pública tradicional, i alguns, d'entre tots, comporten els mateixos valors paisatgístics que els espais d'interés als quals s'hi troben associats. També s'hi inclouen alguns espais degradats de difícil recuperació que, tanmateix, presenten una bona disponibilitat per a la ubicació d'activitats recreatives o de caràcter naturístic.
Article quaranta. Localització geogràfica
1. Aquests espais, la finalitat bàsica dels quals és limitar la dispersió de lús públic i recreatiu actualment existent al parc, es concentren en unitats o àrees específiques, delimitades i definides als plànols d'ordenació.
2. Els espais d'ús públic per a atendre els diferents usos proposats, són els següents:
a) Espais d'ús Naturístico- recreatiu Intensiu (NRI), conformats pel conjunt d'espais on es permet la presència d'elements que requereixen obres de suport sobre edificis i instal·lacions existents, destinades a potenciar lús públic i el coneixement i gaudi dels distints complexos ambientals del parc, entre les que s'hi distingeixen: establiments de restauració i alberg, zones d'acampada, àrees de picnic, aules de la natura, centres d'informació i interpretació, aparcaments, entre d'altres.
b) Espais d'ús Naturístico- recreatiu Extensiu (NRE), constituïts per aquelles àrees on són admeses adequacions de caràcter tou, sense obres d'urbanització, basades en la utilització d'elements naturals que possibiliten l'existència d'una infrastructura mínima destinada a lús públic i recreatiu, així com també a facilitar lús didàctico- naturístic del parc, com són: senderes de vianants, itineraris ecològics, miradors, infrastructures de suport i adequacions per a aparcament.
Article quaranta-un. Usos permesos als espais d'ús Naturístico- recreatiu Intensiu (NRI)
1. Amb caràcter general, es permeten els usos turístico- recreatius amb fins naturístics, usos educatius i usos científico- ecològics.
2. Aquests usos només podran tenir suport sobre edificacions existents i se'n primarà la ubicació en aquells edificis de caràcter tradicional existents al parc.
3. La instal·lació d'infrastructures de caràcter turístico- recreatiu requerirà l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient, previ informe favorable del Consell de Protecció del Parc.
4. Resten específicament permesos els usos següents:
a) Instal·lacions o equipaments com el centre d'interpretació, aula de la natura, construccions per a serveis de guarderia del parc i serveis de bombers, amb l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient, després de linforme favorable del Consell de Protecció.
b) Adequació de la zona d'acampada a làrea del santuari de la Font Roja, on es permet amb caràcter exclusiu aquest tipus d'ús. A la zona d'acampada només serà autoritzada la instal·lació de tendes de campanya.
c) Adequacions per a establiments d'hostaleria d'edificacions existents, on es permet amb caràcter exclusiu aquest tipus d'ús i d'acord amb les condicions que especifique el planejament general o, si no n'hi ha, les següents:
- Us característic. Establiments de restauració i equipaments annexos.
- Usos compatibles. Sanitari, espais lliures.
- Altres condicions. Compliran la reglamentació sectorial que els siga aplicable a cada moment.
d) Adequacions per a aparcaments. Aquests no hauran de ser pavimentats amb materials asfàltics, ciment o materials de fàbrica, i hauran d'anar, en qualsevol cas, proveïts d'arbratge. L'establiment d'una coberta o vol artificial sobre els aparcaments (canyissos, teulats, ombrejats, etc.) només es podrà realitzar mitjançant elements naturals o blans, fàcilment desmuntables.
e) Adequació per a sanitaris, dutxes, lavabos, menjadors i d'altres serveis públics, d'edificacions existents.
f) Adequació per a establiments d'alberg d'edificacions existents.
g) Adequació per a escoles taller d'edificacions existents.
h) Adequació per a habitatges del servei de guarderia del parc d'edificacions existents.
i) Instal·lació de magatzems per al servei del parc a edificacions existents.
j) Equipament d'àrees d'esbarjo amb paellers i mobiliari urbà bàsic de suport.
5. Les actuacions de caràcter infrastructural es consideren usos excepcionalment autoritzables, quan es demostre la ineludible necessitat de localitzar-les en aquestes àrees i compten amb l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient i informe previ favorable del Consell de Protecció.
Article quaranta-dos. Usos permesos als espais d'ús Naturfstico- recreatiu Extensiu (NRE).
1. Amb caràcter general, es permeten aquelles actuacions que comporten únicament i exclusiva adequacions del medi, a fi de possibilitar el coneixement i gaudi del parc, sempre amb instal·lacions de caràcter tou i que, mai, comportaran obres d'urbanització, com els miradors, les senderes ecològiques i les xarxes de senyalització de caràcter interpretatiu.
2. Resta permesa la utilització de les àrees d'ús públic de la forest de Sant Antoni, assenyalades als plànols d'ordenació, per a la realització d'activitats escolars de caràcter naturístic i com a zona de picnic. Aquestes zones hauran de comptar amb la necessària infrastructura de suport, que consistirà en:
a) Arees d'estacionament que hauran de ser poblades d'arbres i no pavimentades.
b) Equipament de paellers i mobiliari urbà (bancs, papereres, etc.).
c) Proveïment d'aigua.
Article quaranta-tres. Usos prohibits a la Zona d'ús Públic
1. En general, resten prohibits els usos que comporten una degradació ambiental o paisatgística d'aquests espais i/o dificulten la realització dels usos preferents.
2. Resten especialment prohibits:
a) La construcció o instal·lació d'obres relacionades amb lexplotació dels recursos vius.
b) Les construccions residencials, hoteleres, discoteques, instal·lacions esportives, comerços, magatzems i qualsevol altra que no haja estat permesa expressament.
c) Usos i activitats que comporten un notable impacte paisatgístic o ecològic.
d) La instal·lació de suports de publicitat o d'altres elements anàlegs, tret d'aquells indicadors d'activitats, establiments i llocs que per la grandària que tenen, el disseny i la col·locació siguen adequats a l'estructura paisatgística de lespai, així com també els de caràcter institucional que es consideren necessaris per a la correcta gestió del parc, els quals, en tots els casos, s'atindran a les normes que siguen establertes de disseny i instal·lació.
e) La construcció d'habitatges de qualsevol tipus.
f) La utilització de foc mitjançant fornets, fogueres, barbacoes, etc., fora de les àrees especialment habilitades per a fer-ho.
DISPOSICIO TRANSITORIA
En aplicació de l'article 4t del Decret 49/1987, de 13 d'abril, del Govern Valencià, de declaració del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja, si el planejament urbanístic dels municipis d'Alcoi i d'Ibi que efecte terrenys inclosos en el parc natural entrava en contradicció amb les disposicions d'aquest Pla Rector, es disposarà d'un termini màxim de dos anys per a modificar-los i adaptar-los, a partir de la publicació de l'aprovació definitiva del Pla Rector.
Veure imatge
