diari

DECRET 218/1997, de 30 de juliol, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra d'Espadà. [

(DOGV núm. 3075 de 10.09.1997) Ref. Base de dades 2988/1997

DECRET 218/1997, de 30 de juliol, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra d'Espadà. [
La Llei 11/94, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, ha configurat, com a instrument fonamental per a un adequat planejament dels recursos naturals, els anomenats plans d'ordenació dels recursos naturals (PORN), i n'estableix, en els articles 32 i següents, el concepte, l'àmbit, el contingut, els efectes i la tramitació.
En compliment del que s'estableix en la normativa esmentada, s'ha procedit a l'elaboració del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra d'Espadà.
Començat el procediment d'aprovació del PORN per mitjà de l'Ordre de 2 de desembre de 1994, de la Conselleria de Medi Ambient, se n'ha finalitzat la tramitació, segons el que s'estableix en l'article 36 de la llei citada.
Com s'estableix en l'article 36.2 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, d'Espais Naturals Protegits a la Comunitat Valenciana, el PORN s'ha sotmés a consulta del Consell Assessor i de Participació del Medi Ambient.
En virtut d'això, a proposta del conseller de Medi Ambient i després de la deliberació prèvia del Govern Valencià, en la reunió del dia 30 de juliol de 1997,
DECRETE
Article únic
1. En compliment del que es disposa en l'article 32 i següents de la Llei 11/1994, d'Espais Naturals Protegits a la Comunitat Valenciana, s'aprova definitivament el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra d'Espadà.
2. Com a annex a aquest decret, es recull la part normativa del pla.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
Es faculta el conseller de Medi Ambient, en l'àmbit de les seues atribucions, perquè dicte les disposicions i prenga les mesures necessàries per al compliment del que es disposa en aquest decret.
DISPOSICIÓ FINAL
Aquest decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 30 de juliol de 1997
El president de la Generalitat Valenciana,
EDUARDO ZAPLANA HERNÁNDEZ-SORO
El conseller de Medi Ambient,
JOSÉ MANUEL CASTELLA ALMIÑANA
ANNEX
Part normativa del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals
de la Serra d'Espadà
TÍTOL I
Disposicions generals
Article 1. Naturalesa del pla
Aquest Pla d'Ordenament dels Recursos Naturals de la Serra d'Espadà es redacta a l'empara de l'article 4 de la Llei 4/1989, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestre i del que es disposa en els articles 30 i 31 de la Llei 11/1994, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 2. Finalitat
1. Aquest pla té com a finalitat l'ordenament dels recursos naturals de la serra d'Espadà.
2. Els objectius genèrics d'aquest pla són els que s'indiquen en l'article 32.2 de la Llei 11/1994, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
3. Aquest pla s'haurà d'ajustar al contingut previst en l'article 34 de la Llei 11/1994.
Article 3. Àmbit
1. L'àmbit del Pla d'Ordenament dels Recursos Naturals de la Serra d'Espadà s'estén a la totalitat dels terrenys compresos en els termes municipals d'Aín, Alcudia de Veo, Alfondeguilla, Algímia de Almonacid, Almedíjar, Arañuel, Artana, Ayódar, Azuébar, Betxí, Castellnovo, Caudiel, Chóvar, Cirat, Eslida, Espadilla, Fanzara, Fuente de la Reina, Fuentes de Ayódar, Gaibiel, Higueras, Matet, Montán, Montanejos, Nules, Onda, Pavías, Pina de Montalgrao, Soneja, Sot de Ferrer, Suera, Tales, Toga, Torralba del Pinar, Torrechiva, Vallat, Vall de Almonacid, la Vall d'Uixó, Villamalur, Villanueva de Viver i Villavieja, com apareix delimitat en la cartografia d'ordenament.
Article 4. Efectes
1. D'acord amb el que es disposa en l'article 5.2 de la Llei 4/1989, de Conservació de la Natura i de la Flora i la Fauna Silvestres, el pla d'ordenament dels recursos naturals serà obligatori i executiu en les matèries regulades per aquesta llei, i les seues disposicions constituiran un límit per a qualssevol altres instruments d'ordenament territorial o física, les determinacions dels quals no podran alterar o modificar aquestes disposicions.
2. D'acord amb el que es disposa en l'article 35 de la Llei 11/1994, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits, el pla d'ordenament dels recursos naturals serà obligatori i executiu en tot allò que afecte la conservació, protecció o millora de la flora, la fauna, els ecosistemes, el paisatge o els recursos naturals, i prevaldrà sobre qualssevol altres instruments d'ordenament territorial o física.
3. El planejament urbanístic i territorial que s'aprove amb posterioritat a l'entrada en vigor d'aquest pla d'ordenament dels recursos naturals s'haurà d'ajustar a les determinacions protectores que s'hi contenen.
4. Així mateix, tindrà caràcter indicatiu respecte de qualssevol altres actuacions, plans o programes sectorials, i les seues determinacions s'aplicaran subsidiàriament, sense perjudici de la prevalença d'aquest pla en les matèries regulades per la Llei 4/1989.
5. El pla inclou directrius i criteris per a l'elaboració i execució dels plans rectors d'ús i gestió i els altres instruments que regulen l'ús públic de l'espai, la utilització dels recursos, la investigació, etc., i assenyala, si escau, les activitats que cal regular necessàriament i els objectius concrets que s'han de recollir en aquests instruments.
6. El pla d'ordenament dels recursos naturals concreta les activitats, obres i instal·lacions que hagen de sotmetre's al règim d'avaluació d'impacte ambiental, i s'hi podran incloure activitats per a les quals la legislació corresponent no preveu aquest requisit; caldrà incloure-hi aquesta exigència sempre que es preveja l'emissió d'informe per part de l'òrgan ambiental. L'exigència del tràmit d'avaluació de l'impacte ambiental podrà realitzar-se per virtut del tipus d'activitat, obra o instal·lació, o en aplicació de criteris territorials, i es podrà estendre la necessitat d'aquest requisit a actuacions expressament assenyalades en el pla que s'hagen de desenvolupar fora del seu àmbit però incidisquen directament sobre els recursos naturals i valors ambientals objecte d'ordenament i protecció.
7. Per a la realització d'obres, usos o activitats de qualsevol tipus que, d'acord amb les normes d'aquest pla, necessiten d'informe de la Conselleria de Medi Ambient o de qualsevol altre organisme, s'entendrà que aquest informe haurà de ser favorable per a la seua realització, i aquest requisit serà imprescindible per a l'obtenció de la llicència urbanística corresponent.
Article 5. Tramitació, vigència i revisió
1. El pla, una vegada tramitat d'acord amb el que es disposa en l'article 36 de la Llei 11/1994, haurà de ser aprovat per mitjà d'un decret del Govern Valencià per a la posterior entrada en vigor.
2. Les determinacions del pla d'ordenament dels recursos naturals entraran en vigor l'endemà de la publicació de l'aprovació definitiva en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, i continuaran vigents mentrestant no es revise el pla, per haver canviat suficientment les circumstàncies o els criteris que n'han determinat l'aprovació, a proposta de la Conselleria de Medi Ambient.
3. No es considerarà revisió del PORN l'alteració dels límits de les zones de protecció assenyalades en aquest que puga introduir el planejament urbanístic que s'aprove posteriorment, sempre que aquesta alteració supose un augment de les condicions de protecció o un increment de la superfície protegida.
4. La revisió o modificació de les determinacions del PORN podrà realitzar-se en qualsevol moment seguint els mateixos tràmits que s'han seguit per a l'aprovació.
Article 6. Interpretació
1. En la interpretació d'aquest pla d'ordenament dels recursos naturals caldrà ajustar-se a allò que resulte de la seua consideració com un tot unitari, i s'utilitzarà sempre la memòria informativa i justificativa com a document on es contenen els criteris i principis que han orientat la redacció del pla.
2. En cas de conflicte entre les normes de protecció i els documents gràfics del pla, prevaldran les primeres, excepte quan la interpretació derivada dels plànols es recolze també en la memòria de tal manera que siga palesa l'existència d'algun error material en les normes.
3. En l'aplicació d'aquest pla d'ordenament dels recursos naturals, prevaldrà aquella interpretació que comporte un major grau de protecció dels valors naturals de l'àmbit del PORN.
4. En qualsevol actuació no prevista en aquest PORN, serà preceptiu l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient, sense perjudici de les competències sectorials que hi puguen existir.
TÍTOL II
Normes generals de regulació d'usos i activitats
i directrius orientadores de la política sectorial
CAPÍTOL I
Normes sobre protecció de recursos i del domini públic
Secció primera
Protecció de recursos hidrològics
Article 7. Qualitat de l'aigua
1. Queden prohibits aquells usos i activitats que contribuïsquen a deteriorar la qualitat de les aigües, com també aquelles actuacions, obres i infraestructures que puguen dificultar el flux hídric o en suposen manifestament un ús no racional, llevat d'aquells específicament autoritzats per l'organisme competent després de l'informe favorable previ de la Conselleria de Medi Ambient.
2. En aplicació de l'article 15 de la Llei 11/1994, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, les zones humides, siguen permanents o temporals, estancades o corrents i naturals o artificials, hauran de ser preservades d'activitats susceptibles de provocar-ne la recessió o degradació. Amb aquesta finalitat, la Conselleria de Medi Ambient proposarà al Consell de la Generalitat Valenciana, d'acord amb l'apartat 4 d'aquest article, l'aprovació d'un catàleg de zones humides que inclourà la seua delimitació i les conques sobre les quals caldrà prendre mesures de precaució especials per garantir-ne la conservació i, si escau, la recuperació.
Article 8. Llits, riberes i marges dels cursos d'aigua
1. Es mantindran les condicions naturals dels llits, i no se'n podrà realitzar, en cap cas, la canalització o dragatge, llevat dels trams urbans o aquelles obres degudament autoritzades i justificades pel seu interés públic.
2. S'instarà a l'organisme de conca a procedir a la iniciació dels tràmits necessaris per a la realització de la delimitació i fitació dels llits públics, i la definició de les zones de servitud i policia i, prioritàriament, als trams d'alt valor ecològic i llits amb règim intermitent de cabals.
3. A la zona de domini públic hidràulic, com també als marges inclosos a les zones de servitud i de policia definides en la Llei d'Aigües, es conservarà la vegetació de ribera, i no es permetrà la transformació a cultiu dels terrenys actualment erms o destinats a usos forestals. Es permetran les tasques de neteja i estassada selectives quan existisca risc per a la seguretat de les persones o dels béns en cas de crescuda.
4. Es prohibeix l'ocupació del domini públic hidràulic i de la zona de servitud per instal·lacions o construccions de qualsevol tipus, permanents o temporals, llevat d'aquells degudament autoritzats i justificats pel seu interés públic, com també l'extracció d'àrids, llevat d'aquells casos necessaris per a obres autoritzades de condicionament o neteja dels llits.
5. Es defineixen com a zones d'alt valor ecològic, als efectes previstos en aquest pla i en el Pla Hidrològic de la Conca del Xúquer, la totalitat dels trams inclosos en l'àmbit del PORN corresponents als rius Millars, Palància, Montant, Sonella i Veo, com també les rambles d'Aiòder i Maimona. En aquests cursos fluvials, el Pla Hidrològic establirà, amb caràcter prioritari, els cabals mediambientals mínims; mentrestant, s'estableix com a tal el natural superat el 95% de l'any.
6. L'organisme de conca haurà de realitzar un pla d'ordenament per a ús recreatiu dels cursos d'aigua que inclourà, entre altres, els aspectes següents:
- Delimitació de trams que cal protegir, on es prohibiran els usos recreatius. El seu establiment es realitzarà de manera coordinada amb la Conselleria de Medi Ambient.
- Definició d'usos compatibles i assignació d'aquests a cada tram on es puguen realitzar.
- Definició d'accessos i delimitació de zones d'ús recreatiu.
- Establiment de períodes hàbils en què podran realitzar-se les activitats recreatives previstes.
- Equipament i infraestructures necessàries per al desenvolupament de les activitats previstes, els quals hauran de comptar amb la corresponent autorització de l'organisme de conca i la Conselleria de Medi Ambient.
Article 9. Embassaments
1. S'establirà una franja de protecció dels embassaments que haurà de preveure les necessitats de conservació de l'ecosistema constituït per l'embassament i el seu entorn i el manteniment dels seus processos ecològics essencials. L'organisme de conca realitzarà aquesta delimitació d'acord amb les recomanacions i els criteris que propose la Conselleria de Medi Ambient.
2. Qualsevol tipus d'instal·lació o infraestructura que es localitze en la franja de protecció de l'embassament haurà de garantir l'eliminació de residus i abocaments, de manera que s'assegure la màxima protecció de la qualitat de les aigües embassades.
3. La franja de protecció inclourà, almenys, les zones de servitud i policia quan puga afectar terrenys agrícoles. Quan afecte terrenys forestals, la zona de policia s'estendrà fins una amplària de 500 metres, d'acord amb el que es preveu en la legislació d'aigües.
4. En la franja de protecció es permetran únicament les instal·lacions per a ús públic relacionades amb l'embassament que, després de l'informe favorable previ de la Conselleria de Medi Ambient, autoritze l'organisme de conca, com també totes aquelles actuacions que s'adrecen a millorar les condicions ecològiques d'aquest medi, com ara la plantació d'espècies forestals pròpies d'ambients de ribera, neteja de materials aportats per les aigües, construcció de dics als llits pròxims a l'embassament que contribuïsquen a retenir sòlids o a mantenir zones inundades en la perifèria de l'embassament, etc.
5. Queden prohibides, amb caràcter general, totes aquelles activitats que, pel seu caràcter, resulten incompatibles amb el manteniment de l'adequat estat limnològic dels embassaments segons la seua destinació.
6. L'organisme de conca realitzarà un pla d'ordenament per a ús recreatiu dels embassaments que inclourà, entre altres, els aspectes següents:
- Delimitació de les zones que cal protegir, on es prohibiran els usos recreatius. El seu establiment es realitzarà de manera coordinada amb la Conselleria de Medi Ambient.
- Definició d'usos compatibles i assignació d'aquests a cada zona on es puguen realitzar.
- Definició d'accessos i delimitació de zones d'ús recreatiu.
- Establiment de períodes hàbils en què podran realitzar-se les activitats recreatives previstes.
- Equipament i infraestructures necessàries per al desenvolupament de les activitats previstes, els quals hauran de comptar amb la corresponent autorització de l'organisme de conca i la Conselleria de Medi Ambient.
Article 10. Protecció d'aigües subterrànies
1. Queda prohibit l'establiment de pous, rases, galeries o qualsevol dispositiu destinat a facilitar l'absorció pel terreny d'aigües residuals que puguen produir per la seua toxicitat o per la seua composició química i bacteriològica la contaminació de les aigües superficials o profundes.
2. La construcció de fosses sèptiques per al sanejament d'habitatges aïllats només podrà ser autoritzada quan es donen prou garanties del fet que no suposen cap risc per a la qualitat de les aigües superficials o subterrànies i existisquen raons justificades que n'impedisquen la connexió a la xarxa de clavegueram.
3. En l'explotació dels aqüífers es tendirà a ajustar les extraccions totals en l'any mitjà amb els recursos renovables estimats, a fi de mantenir el més estable possible el nivell piezomètric.
Article 11. Abocaments
1. En aplicació de l'article 89 de la Llei d'Aigües, de 2 d'agost de 1985, es prohibeix, amb caràcter general, l'abocament directe o indirecte en un llit públic, rec o aqüífer subterrani d'aigües residuals la composició química o contaminació bacteriològica de les quals puga impurificar les aigües amb danys per a la salut pública o per als aprofitaments inferiors, tant comuns com especials.
2. Es prohibeix l'abocament sense depurar, directe o indirecte, d'aigües residuals d'origen urbà al domini públic hidràulic, llevat del cas d'habitatges de tipus familiar aïllats al camp, granges avícoles o cuniculicultores de menys de 100 unitats i estabulacions de bestiar major amb menys de 10 caps. En qualsevol cas, l'abocament no es podrà realitzar mai en un radi inferior a 500 metres d'un punt de proveïment d'aigua potable i haurà de ser autoritzat per l'organisme de conca.
3. En el cas d'explotacions ramaderes aïllades majors que les assenyalades en el paràgraf anterior o d'explotacions menors pròximes entre elles de manera que puga produir-se un efecte acumulatiu de l'abocament i sumen en total un nombre de caps superior al límit establit en el paràgraf anterior, hauran de comptar, necessàriament, amb sistema de depuració de residus prèviament a l'abocament a un llit públic. La Conselleria de Medi Ambient haurà d'autoritzar aquestes explotacions i les instal·lacions de depuració necessàries per garantir-ne la innocuïtat respecte del medi aquàtic, sense perjudici del que es disposa en la legislació d'impacte ambiental.
4. Es considerarà que dues o més explotacions tenen efecte acumulatiu quan l'abocament a domini públic hidràulic de cadascuna d'elles diste entre si menys de 500 metres.
5. Per a la concessió de llicència urbanística relacionada amb qualsevol activitat que puga generar abocaments de qualsevol naturalesa, llevat de les autoritzades per connectar directament amb la xarxa general de clavegueram, s'exigirà la justificació del tractament que s'hi hagen de donar per evitar la contaminació de les aigües superficials o subterrànies. El tractament d'aigües residuals haurà de ser tal que les aigües resultants no sobrepassen els límits establits en la legislació sectorial.
6. L'efectivitat de la llicència quedarà condicionada en tot cas a l'obtenció i la validesa posterior de l'autorització d'abocament.
7. Per a l'expedició de la llicència de primera ocupació o la llicència d'obertura referents a les activitats detallades en el paràgraf 5, caldrà aportar l'autorització d'abocament, expedida per l'organisme de conca, després de l'informe favorable previ de la Conselleria de Medi Ambient.
8. Els abocaments industrials a les xarxes generals de sanejament s'autoritzaran quan aquests abocaments siguen assimilables als de naturalesa urbana pel que fa a la càrrega contaminant. En cas que l'efluent no siga assimilable pel tractament urbà previst, s'hauran d'adequar les característiques d'aquests efluents als objectius de qualitat establits mitjançant les oportunes ordenances d'abocament. En qualsevol cas, es prohibeix l'abocament directe o indirecte d'efluents industrials sense depuració al domini públic hidràulic.
9. En el domini públic hidràulic i les seues zones de servitud i policia es prohibeix l'abocament o el dipòsit permanent o temporal de tota mena de residus sòlids, enderrocs o substàncies, de qualsevol naturalesa, que constituïsquen o puguen constituir un perill de contaminació de les aigües o de degradació de l'entorn, llevat dels casos de neteja, d'acord amb el que es preveu en l'article 49 del Reglament del Domini Públic Hidràulic. A aquests efectes es procedirà a la clausura i el segellament dels abocadors incontrolats existents a la zona, d'acord amb el Pla de Residus Sòlids elaborat per la Conselleria de Medi Ambient.
Article 12. Captacions d'aigua
1. Les obertures de pous o captacions d'aigua dins l'àmbit del PORN tendiran a efectuar-se de forma que no provoquen repercussions negatives sobre el sistema hidrològic i la resta dels aprofitaments.
2. Per a l'obtenció de llicència urbanística o d'obertura corresponent a activitats industrials o extractives i per a usos residencials en sòl no urbanitzable, caldrà justificar degudament l'existència de la dotació d'aigua necessària, i també la falta d'impacte quantitatiu negatiu sobre els recursos hídrics de la zona.
3. Totes les captacions destinades a proveïment públic disposaran del corresponent perímetre de protecció.
Directrius per a la conservació dels recursos hidrològics
Es recullen les directrius següents:
ò En relació amb l'inventari de recursos hídrics
- Es realitzarà un inventari dels recursos superficials i subterranis que inclourà els estudis necessaris per a millorar el coneixement dels retorns, amb especial atenció als aspectes de qualitat, volum, localització i forma de presentació, com també a la possibilitat de la utilització com a recurs.
ò En relació amb els usos i demandes existents i previsibles
- Caldrà determinar els cabals mínims de descàrrega dels aqüífers en punts o zones d'especial interés mediambiental.
- S'hi inclourà una relació detallada d'aquelles zones on calga emprendre una modificació del sistema de reg, que s'orientarà bàsicament a l'estudi de la substitució del regadiu per gravetat al reg de degoteig en cultius de fruiter i la transformació a reg d'aspersió a les zones de farratgeres i herbàcies.
- En els punts singulars de la conca s'han de mantenir uns fluxos mínims tendents al manteniment del nivell actual de la vegetació.
- Per assegurar l'ús recreatiu a determinades zones (punts de bany, pesca, etc.) cal establir uns cabals mínims circulants, que serà un valor concret en percentatge de regulació del sistema d'explotació.
ò En relació amb la prioritat i compatibilitat d'usos
- En les normes concessionals s'exigirà el manteniment d'un cabal residual al tram d'aigües avall de la presa, que permetrà, si escau, els usos comuns habituals a la zona d'aigües avall, especialment els cabals mínims de protecció mediambiental.
- Aquells efluents prohibits o concebuts en cicle tancat, com també les indústries que hi incloguen processos que siguen capaços de provocar abocaments corrents o accidentals de substàncies tòxiques de mesurament no habitual, tindran obstacles físics que impediran l'abocament accidental o intencionat al sistema fluvial o aqüífer.
ò En relació amb l'assignació i la reserva de recursos
- Caldrà establir les normes per a una adequada avaluació de les necessitats d'aigua per a usos mediambientals.
- L'increment de recursos regulats com a conseqüència d'obres com ara la construcció de l'embassament d'Assuévar i el recreixement de l'embassament del Regajo, haurà de servir per a disminuir les extraccions de l'aqüífer, no per a incrementar la superfície regable.
- Tota concessió administrativa per a ús d'aigua que siga susceptible de generar un abocament de caràcter no difús s'haurà de tramitar de manera conjunta amb l'autorització d'aquest abocament.
ò En relació amb la qualitat de les aigües
- El nivell de qualitat mínim per als rius ha de ser tal que en permeta el tractament per a potabilització, i per a la totalitat dels cursos fluvials l'objectiu serà l'obtenció d'una qualitat que permeta el desenvolupament de ciprínids.
- En el cas dels aqüífers, l'objectiu és el manteniment dels nivells de qualitat en aquells on no s'han detectat problemes de contaminació, i en aquells on existeixen aquests problemes caldrà prendre totes les mesures possibles destinades a eliminar els focus de contaminació.
- En relació amb la depuració de les aigües residuals, prèviament a l'abocament als llits públics es prendran les mesures previstes en el Pla director de Sanejament.
ò En relació amb la protecció i recuperació dels recursos hídrics i el seu entorn
- Es crearà una normativa encaminada a la protecció d'embassaments i llacunes per mitjà de la fixació d'uns nivells de qualitat d'aigua que cal mantenir i l'establiment d'un perímetre de protecció al voltant de la massa d'aigua; així mateix, s'establiran normes d'explotació i mecanismes de vigilància i control necessaris per garantir la recuperació i el desenvolupament natural dels ecosistemes lligats a aquests espais hídrics.
- Als trams fluvials de protecció especial es mantindrà la qualitat existent i es fixaran actuacions de protecció com ara l'avaluació dels cabals ecològics propis de cada tram i les mesures necessàries per assegurar els cabals ecològics mínims, s'establiran les franges de protecció i es redactaran els reglaments d'ús i explotació, com també els mecanismes per al control i la vigilància d'aquests.
- Es concretaran els aqüífers o punts específics que hagen de ser objecte de protecció especial, que es durà a terme mitjançant l'establiment de normes d'explotació i perímetre de protecció.
- Als embassaments amb possibilitat d'ús recreatiu s'establiran zones de protecció, en les quals es determinaran les limitacions d'actuació.
ò En relació amb la conservació de sòls i la correcció hidrologicoforestal:
- S'establiran aquelles accions encaminades a la lluita contra l'erosió que presenten un interés específic lligat amb el medi hidràulic.
- S'identificaran les àrees d'actuació prioritària en matèria de conservació de sòls, com ara el cas de les conques dels tributaris del riu Millars emplaçades sobre materials triàsics.
- A fi de disposar de massa forestal adequada que minimitze els arrossegaments de sòlids a zones pròximes a embassaments, s'estimularan les mesures agrosilvícoles en aquells terrenys aptes per a la regeneració arbustiva i arbòria.
Secció segona
Protecció dels sòls
Article 13. Moviments de terres
1. Queden sotmeses al procediment d'avaluació d'impacte ambiental les activitats que ocasionen moviments de terra previstes en el Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, i en l'article 162 del Reglament 98/1995 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana.
2. No tindran consideració de moviments de terres les tasques de preparació i condicionament de terres de conreu, relacionades amb el desenvolupament normal de l'activitat agrícola; sempre que se'n respecte l'estructura tradicional.
Article 14. Conservació de la coberta vegetal
1. Es consideren prioritàries, en l'àmbit del PORN, totes aquelles actuacions que tendisquen a conservar la coberta vegetal com a mitjà per a evitar els processos erosius.
2. Es prohibeix, en l'àmbit del PORN, llevat de l'Àrea de Influència Antròpica (AIA), la tala i l'arrancada o desarrelament de conreus llenyosos als camps de cultius, a fi d'evitar la pèrdua de sòl, excepte per raons fitosanitàries, rejoveniment de la plantació, per substitució de l'espècie o varietat cultivada o per a la realització d'obres autoritzades segons la normativa d'aquest PORN. En qualsevol cas, la tala i l'arrancada o desarrelament d'oliveres i garrofers haurà de comptar amb l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
Article 15. Pràctiques de conservació de sòls
1. Se'n prohibeix la destrucció de bancals i marges, i també les transformacions agrícoles i les tasques que en posen en perill l'estabilitat o en suposen l'eliminació.
2. D'acord amb el que es disposa en l'article 28 de la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana, l'administració s'ocuparà de l'estabilització i la regeneració dels terrenys situats a vessants, amb terrasses o bancals que hagen deixat de ser conservats o s'abandonen com a sòls agrícoles. L'estabilització i la regeneració de terrenys es podrà imposar als propietaris per raons ecològiques o de conservació de sòls, i l'administració actuarà amb caràcter subsidiari i a càrrec d'aquests en cas que no complisquen amb aquesta obligació.
3. Es prohibeix, amb caràcter general, la rompuda de terrenys forestals per a l'establiment de noves àrees de cultiu, i també la rompuda de terrenys incultes per a repoblació forestal.
4. Es prohibeixen les adaptacions de sòls a terrasses, llevat dels projectes de correcció de talussos.
5. L'ampliació o la modificació del traçat, com també la construcció de vies d'accés de qualsevol naturalesa, no podran realitzar-se quan es generen pendents superiors al 7% en sòls molls o al 15% en sòls durs.
6. Sempre que la realització d'una obra estiga acompanyada de la generació de talussos per desmunt o terraplè, serà obligatòria la fixació d'aquests mitjançant repoblació vegetal amb espècies pròpies de la zona o elements naturals. Excepcionalment, quan no hi existisquen altres solucions, es podrà permetre les actuacions d'obra civil sempre que siguen tractades per mitjà de tècniques d'integració paisatgística.
Secció tercera
Protecció de la vegetació silvestre
Article 16. Formacions vegetals
Es consideren formacions vegetals subjectes a les determinacions d'aquest pla totes aquelles no cultivades o resultants de l'activitat agrícola.
Article 17. Tala i recol·lecció
1. Es prohibeix la recol·lecció total o parcial de tàxons vegetals per a finalitats comercials sense autorització expressa de la Conselleria de Medi Ambient. Prèviament a l'autorització, caldrà presentar una sol·licitud on constarà: l'espècie que es recol·lectarà, la quantitat d'exemplars o l'equivalent en pes, el període i l'àrea de recol·lecció, les parts del vegetal que es recol·lectarà, etc.
2. Es prohibeix la tala i recol·lecció total o parcial d'espècies singulars en l'àmbit del PORN. Es consideren espècies singulars, entre altres: servers, teixos, grèvols, oms, castanyers, aurons, freixes, roures de fulla petita i rebolls, i també les recollides en els annexos I i II de l'Ordre de 20 de desembre de 1985, de la Conselleria d'Agricultura i Pesca, sobre protecció d'espècies endèmiques i amenaçades.
3. La tala d'arbres amb finalitats d'aprofitament forestal requerirà l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient, com a organisme sectorial competent en matèria forestal. En tot cas, haurà de comptar amb autorització prèvia de la Conselleria de Medi Ambient la tala o el desarrelament de les espècies vegetals recollides en l'annex III de l'Ordre de 20 de desembre de 1985, de la Conselleria d'Agricultura i Pesca, sobre protecció d'espècies endèmiques i amenaçades la qual únicament podrà atorgar-se per raons fitosanitàries o per ser necessari per a la millora de les formacions de l'espècie a què es referisca la sol·licitud.
4. Es permet la recol·lecció consuetudinària de fruits, llavors i plantes silvestres de consum tradicional, com ara bolets, castanyes, móres, etc., sempre que existisca consentiment tàcit del propietari i sense perjudici de les limitacions específiques que la Conselleria de Medi Ambient (Ordre de 16 de setembre de 1996, per la qual es regula la recol·lecció de bolets i altres fongs a la Comunitat Valenciana) puga establir quan resulte perjudicial per la intensitat o altres causes per a la flora o fauna.
Article 18. Regeneracions i plantacions
1. Els treballs de regeneració i recuperació de la coberta vegetal tindran com a objectiu la formació i potenciació de les comunitats vegetals naturals característiques de l'àmbit del PORN, en els diferents estadis de desenvolupament.
2. Queda prohibida la introducció i repoblació amb espècies exòtiques, enteses aquestes per tota espècie, subespècie o varietat que no pertanya o no haja pertanyut històricament a la vegetació silvestre de l'àmbit del PORN. Quan aquestes espècies es destinen a jardins públics o àrees cultivades caldrà garantir el control de l'espècie evitant-ne la invasió en l'àmbit del PORN. En qualsevol cas, es prohibeix la plantació d'espècies de reconegut caràcter invasor.
3. És obligatòria l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient per a realitzar qualsevol modificació substancial de l'estructura vegetal natural d'una finca forestal (artigues, tractaments fitosanitaris massius, repoblacions, introducció d'espècies, tales a mata rasa, etc). És necessària la presentació d'un document on s'especifiquen les accions que es pretén dur a terme i al qual s'hauran d'ajustar els treballs que s'han de realitzar.
4. La introducció i reintroducció d'espècies autòctones que no existisquen actualment a la zona i la manera de realitzar-la requerirà l'autorització prèvia de la Conselleria de Medi Ambient, i quedarà subjecta al procediment d'estimació d'impacte ambiental d'acord amb la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana, i segons els continguts i procediment previst en el Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana.
Secció quarta
Protecció de la fauna
Article 19. Destrucció de la fauna silvestre
1. En aplicació de l'article 26.4 de la Llei de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna silvestre, es prohibeixen, amb caràcter general, les activitats que puguen comportar la destrucció o el deterioració irreversible de la fauna silvestre, com ara la destrucció de nius i caus, i el tràfic, manipulació i comerç de cries, ous i adults.
2. En aplicació del Decret 265/1994, de 20 de desembre, pel qual es crea i regula el Catàleg Valencià d'Espècies Amenaçades de Fauna i s'estableixen categories i normes per a la protecció de la fauna, on s'estableixen quatre categories de protecció: espècies catalogades (en perill d'extinció, sensibles, vulnerables i d'interés especial), espècies protegides, espècies tutelades i espècies cinegètiques i piscícoles. Es prohibeix causar la mort o deterioració de la fauna, com també la recol·lecció, alliberament, comerç, exposició per al comerç, naturalització i possessió no autoritzades, captura, persecució, molèsties i alteració dels seus hàbitats respecte dels exemplars, ous, larves, cries o restes de les espècies catalogades i protegides (annexos I i II del Decret 265/1994); així mateix, es prohibeix la mort, recol·lecció o captura no autoritzada dels exemplars, ous, larves, cries o restes de les espècies tutelades (annex III del Decret 265/1994).
3. Caldrà respectar, en tot cas, la normativa que s'estableix en el Reial Decret 439/1990, de 5 d'abril, el Reial Decret 1095/1989, de 8 de setembre, i el Decret 265/1994, de 20 de desembre, pel qual es crea i regula el Catàleg Valencià d'Espècies Amenaçades de Fauna i s'estableixen categories i normes per a la protecció de la fauna, com també la resta de legislació per la qual es protegeixen determinades espècies de fauna.
Article 20. Repoblació o amollada d'animals
1. Es prohibeix la repoblació i l'amollada de qualsevol espècie animal exòtica, entesa com a tal tota espècie, subespècie o varietat que no pertanya o no haja pertanyut històricament a la fauna de l'àmbit del PORN, excepte la utilització d'espècies per al control biològic de plagues que realitze la Conselleria de Medi Ambient o que aquesta autoritze.
2. En relació amb les espècies autòctones i d'acord amb el que es disposa en l'article 5 del Reial Decret 1095/1989, de 8 de setembre, la introducció i reintroducció d'espècies o el reforçament de poblacions i la manera de realitzar-les requerirà l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient. Així mateix, d'acord amb els articles 8 i 9 del Decret 265/1994, es prohibeix alliberament d'espècies catalogades o protegides sense l'autorització expressa de la Conselleria de Medi Ambient.
3. D'acord amb la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana, la introducció de noves espècies d'animals queda sotmesa al procediment d'estimació d'impacte ambiental, que es realitzarà segons el contingut i procediment previst en el Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana. L'estudi d'impacte ambiental contindrà, com a mínim, un inventari ambiental de base i una justificació respecte de l'espècie que s'ha d'introduir, on s'establiran les seues característiques, calendari d'introducció, qualificació del personal encarregat de l'execució i un programa de seguiment.
Article 21. Tanques i closes
1. La instal·lació de tanques i closes de caràcter cinegètic en l'àmbit del PORN requerirà l'autorització prèvia de la Conselleria de Medi Ambient, i no es permetrà en cap cas les tanques electrificades. Aquesta autorització quedarà supeditada a la presentació d'un pla d'aprofitament cinegètic que en justifique convenientment la necessitat de creació. Tot això, sense perjudici de l'obtenció de la llicència urbanística corresponent en els termes previstos per la llei.
2. Els criteris que defineixen les condicions que han de complir les tanques cinegètiques s'estableixen en la Resolució de 29 de març de 1993, de la Direcció General del Medi Natural de la Conselleria de Medi Ambient.
Secció cinquena
Protecció del paisatge
Article 22. Impacte paisatgístic
1. Amb caràcter general, es prohibeixen les construccions, els elements de propaganda i els abocadors o dipòsits de materials o ferralla que limiten el camp visual o trenquen l'harmonia del paisatge. La implantació d'usos o activitats que, per les seues característiques, puguen generar un important impacte paisatgístic s'hauran de realitzar de manera que se'n minimitze l'efecte negatiu sobre el paisatge natural o edificat.
2. Amb aquesta finalitat s'evitarà especialment la seua ubicació a llocs de gran incidència visual, com ara a les proximitats de las vies de comunicació, de monuments o d'edificis i construccions d'interés historicocultural, etc. En qualsevol cas, les instal·lacions i edificacions en el medi rural hauran d'incorporar les mesures de camuflament i mimetització necessàries per a la integració en el paisatge.
3. Les pistes i els camins forestals i rurals, les àrees tallafocs, i la instal·lació d'infraestructures de qualsevol tipus que s'autoritzen es realitzaran atenent la màxima integració d'aquests en el paisatge i el mínim impacte ambiental.
4. Es protegirà el paisatge al voltant d'aquelles fites i elements singulars de caràcter natural com ara penyals, arbres exemplars, etc., per a la qual cosa s'establiran perímetres de protecció prenent com a base conques visuals que en garantiran la prominència en l'entorn. Amb aquesta finalitat, la Conselleria de Medi Ambient realitzarà, en el termini de dos anys des de l'aprovació d'aquest PORN, un catàleg de fites i elements singulars i n'assenyalarà el perímetre de protecció. En el cas de les coves, en l'article 16 de la Llei 11/1994 se'n preveu l'adopció de mesures específiques per a la conservació.
Article 23. Publicitat estàtica
1. Es prohibeix, amb caràcter general, la col·locació de rètols informatius de propaganda, inscripcions o artefactes de qualsevol naturalesa amb finalitats publicitàries, inclosa la publicitat recolzada directament o construïda tant sobre elements naturals del territori com sobre les edificacions. S'admetran únicament els indicadors de caràcter institucional. S'exceptua d'aquesta norma els que es troben col·locats dins dels límits del sòl urbà i urbanitzable programat de l'àmbit del PORN.
2. El planejament urbanístic declararà fora d'ordenament els elements de publicitat actualment existents que contravinguen el que es disposa en el paràgraf anterior i, per tant, no podran renovar-se les autoritzacions actualment vigents i caldrà procedir-ne al desmantellament una vegada conclosos els terminis.
Article 24. Característiques estètiques de les edificacions en medi rural
1. Sense perjudici del que es disposa en la secció setena del capítol II d'aquestes normes, les edificacions s'efectuaran dins del respecte a les característiques estètiques i de materials tradicionals, s'intentarà la correcta integració en el paisatge d'aquestes evitant-ne el trencament, per mitjà de l'aparició d'edificis o instal·lacions que, por l'alçada, el volum, el caràcter o l'aspecte exterior, siguen discordants amb la resta.
2. Els elements constructius tradicionals existents, com ara ermites, masies i neveres, seran objecte d'especial protecció a fi de garantir-ne la conservació i la recuperació dels valors arquitectònics i tipologies relacionades amb les activitats tradicionalment desplegades al territori. Per a la restauració, els particulars podran demanar col·laboració tècnica i econòmica de l'administració competent, que l'atorgarà d'acord amb els mitjans humans i materials de què dispose.
Secció sisena
Protecció del patrimoni cultural
Article 25. Patrimoni cultural
1. Tindran la consideració de béns culturals especialment protegits, amb independència de la localització, els inclosos en el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic i en el Catàleg de Jaciments Arqueològics elaborat per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, i també els jaciments de restes paleontològiques d'interés científic existents en l'àmbit del PORN.
2. Tota modificació o actuació sobre un element catalogat com a bé cultural protegit requerirà l'informe favorable de la Conselleria de Cultura, que serà, a tots els efectes, vinculant.
3. Els elements catalogats podran acollir usos turisticorecreatius, sempre que aquests usos no impliquen la pèrdua dels valors científics i culturals.
4. Quan, en el transcurs de qualsevol obra o activitat, sorgisquen vestigis de jaciments de caràcter arqueològic, paleontològic o antropològic, es comunicarà la troballa a la Conselleria de Cultura perquè procedisca a l'avaluació i, si escau, prenga les mesures protectores oportunes.
5. Als efectes previstos en els paràgrafs anteriors d'aquest article, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència realitzarà, en el termini de dos anys des de l'aprovació d'aquest PORN, un catàleg d'elements d'interés històric, arquitectònic i cultural.
Secció setena
Protecció de les vies pecuàries
Article 26. Vies pecuàries d'interés natural
1. La Generalitat Valenciana realitzarà la classificació, delimitació i fitació de les vies pecuàries existents en l'àmbit del PORN, i vetlarà pel seu manteniment com a espais d'ús públic i, especialment, com a corredors de connexió entre zones naturals.
2. Sense perjudici del que s'estableix en l'article 17 de la Llei 11/1994, i en virtut del que s'indica en la disposició addicional tercera de la Llei 3/1995, de Vies Pecuàries, fins l'elaboració i aprovació del catàleg de vies pecuàries d'interés natural a què es fa referència en l'apartat següent d'aquest article, es consideren com a vies pecuàries d'interés natural, als efectes previstos en l'article 17.2 d'aquesta llei, la totalitat de les vies pecuàries de l'àmbit del pla que circulen per sòl diferent del classificat com a urbà o urbanitzable programat.
3. La Conselleria de Medi Ambient elaborarà un catàleg de vies pecuàries d'interés natural de l'àmbit del PORN en un termini inferior a dos anys des de l'aprovació d'aquest.
CAPÍTOL II
Normes sobre regulació d'activitats i infraestructures
Secció primera
Activitats extractives i mineres
Article 27. Activitats extractives i mineres
1. Es prohibeix l'atorgament de concessions per a explotacions mineres realitzades a cel obert a les forests la titularitat de les quals corresponga a la Generalitat, i les declarades d'utilitat pública o protectores, d'acord amb els termes previstos en la legislació forestal.
2. Les explotacions mineres abandonades definitivament hauran de ser restaurades pels seus titulars d'acord amb el corresponent projecte de restauració, que haurà de ser aprovat per la Conselleria de Medi Ambient. La restauració s'entendrà com a via per aconseguir que el terreny torne a ser útil per a un ús determinat que pot ser diferent de l'original, com ara l'ús agrícola, forestal, recreatiu, d'abocador controlat o de creació de estanys.
3. Sense perjudici del que es disposa en la legislació sectorial i mediambiental, l'atorgament de llicència per a la realització d'activitats extractives i mineres se sotmetrà als tràmits i requisits previstos en els articles 8 i 13 de la Llei 4/1992, sobre Sòl no Urbanitzable, modificada per la Llei 2/1997, de 13 de juny, de modificació de la Llei 4/1992, sobre Sòl no Urbanitzable.
4. L'inici de qualsevol activitat extractiva o minera que afecte terrenys forestals haurà de comptar, per ser autoritzada, amb la declaració d'interés comunitari, en els termes previstos en els articles 16 i 17 de la Llei 4/1992, sobre Sòl no Urbanitzable.
Article 28. Avaluació d'impacte ambiental
Amb independència de les autoritzacions exigides per la legislació específica, totes les activitats extractives queden subjectes al procediment d'avaluació d'impacte ambiental previst en la Llei 2/1989, d'Impacte Ambiental i el seu reglament, i caldrà presentar el corresponent pla de restauració, redactat d'acord amb el Reial Decret 2994/1982, de 15 d'octubre.
Secció segona
Activitats agràries
Article 29. Concepte
Es consideraran agràries o agropecuàries les activitats relacionades directament amb l'explotació dels recursos vegetals del sòl i la cria, la reproducció i l'aprofitament d'espècies animals.
Article 30. Tipus de cultius i incompatibilitats
1. Es considera compatible, en l'àmbit del PORN, el manteniment de les activitats agràries tradicionals que es produeixen en l'actualitat, tant en règim de secà com en regadiu.
2. Es prohibeix l'ampliació de les àrees actualment existents dedicades a l'activitat agrària, com també de la superfície d'aquestes quan afecten terrenys forestals. El cultiu d'espècies forestals de caràcter intensiu només podrà efectuar-se sobre aquestes àrees o a zones on es realitze en el moment de l'aprovació d'aquest PORN.
3. Als efectes previstos en l'apartat anterior, i d'acord amb el que es preveu en l'article 2 de la Llei 3/1993, no es consideren sotmesos a l'activitat agrària els terrenys el cultiu dels quals haja estat abandonat per un termini superior a 10 anys, o que hagen adquirit signes inequívocs de vocació forestal; casos en els quals es podrà autoritzar la posada en cultiu d'acord amb el que s'estableix en els articles 90 i 162 del Decret 18/1995, pel qual s'aprova el reglament de la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana.
4. L'autorització per a una nova pràctica agrícola, especialment la transformació de conreus i transformació de secans en regadius, se supeditarà a la justificació tècnica de l'existència de recursos edàfics i hídrics, entre altres, que la facen econòmicament viable, i a la inexistència d'afeccions directes, indirectes i sinergètiques al medi natural i seminatural que contacta amb la pràctica esmentada.
5. Es prohibeixen, amb caràcter general, les pràctiques agrícoles sota la modalitat d'hivernacle o túnel, excepte a les àrees agrícoles intensives, regadiu, de la categoria AG i àrea d'influència antròpica AIA.
Article 31. Reforestació de terrenys agrícoles
Pel seu valor ecològic, paisatgístic i de protecció davant l'erosió i els incendis forestals, per als terrenys agrícoles enclavats a zones forestals que posseïsquen cultius llenyosos i, en particular, els que el Pla Sectorial de Prevenció d'Incendis Forestals considere que actuen com a àrea tallafoc, la Conselleria de Medi Ambient habilitarà els mecanismes oportuns d'ajuda per afavorir el manteniment d'aquests cultius en aquells casos en què no puguen acollir-se a les ajudes previstes per a la millora i el manteniment de superfícies reforestades.
Article 32. Construccions i instal·lacions relacionades amb les activitats agropecuàries
1. Les construccions i instal·lacions vinculades a l'explotació agrària (magatzems de productes i maquinàries, quadres, estables, etc.), les instal·lacions de primera transformació de productes (assecadors, serradores, etc.), i les infraestructures de serveis a l'explotació, a les zones on es permeta, mantindran una relació de dependència i proporció adequades a la tipologia dels aprofitaments a què es dedique l'explotació on s'hagen d'instal·lar.
2. Sense perjudici del que es disposa en els articles 48 i 49 d'aquestes normes, la superfície mínima de parcel·la per a la construcció d'habitatges unifamiliars de nova planta associades inexcusablement a les pràctiques agràries, serà de 10.000 m2. L'ocupació de la parcel·la per les construccions i els elements arquitectònics no podrà superar els 200 m2. Queda prohibida tota construcció que no mantinga relació amb la naturalesa o destinació de la finca.
3. La superfície per a la construcció de magatzems i instal·lacions destinades a l'explotació agrícola, ramadera o forestal, les quals hauran de ser estrictament indispensables a la seua finalitat, d'acord amb l'article 11 de la Llei 4/1992, sobre Sòl no Urbanitzable, serà de 10.000 m2, i la superfície de parcel·la ocupada per les construccions i els elements arquitectònics no podrà ser superior al dos per cent del total de la parcel·la.
Article 33. Productes fitosanitaris
L'ús de productes fitosanitaris s'ajustarà a les normes i els plans sectorials que els siguen d'aplicació, d'acord amb els períodes, les limitacions i els condicionaments establits pels organismes competents. En qualsevol cas, l'ús de productes fitosanitaris en l'àmbit del PORN es limitarà als inclosos en les categories toxicològiques A o B, com s'assenyala en l'Ordre de 4 de desembre de 1975, del Ministeri d'Agricultura (BOE de 19 de desembre de 1975), per la qual es reglamenta l'ús de productes fitosanitaris per prevenir danys a la fauna.
Article 34. Ramaderia
1. S'autoritza, amb caràcter general, per considerar-se compatible amb els objectius de protecció d'aquest PORN, l'activitat ramadera, practicada de forma extensiva, i només se subjecta a les limitacions que s'imposen en les normes particulars d'aquest pla i en la legislació sectorial que hi siga d'aplicació. Queden excloses d'aquesta norma aquelles zones que, en funció d'una especial protecció a causa del fort índex d'erosió, siguen delimitades per la Conselleria de Medi Ambient.
2. L'ordenament de la ramaderia extensiva sobre terrenys forestals s'haurà de realitzar a través d'un pla d'aprofitament ramader que haurà de redactar i aprovar la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació en un termini inferior a dos anys des de l'aprovació d'aquest PORN. Aquest pla establirà, almenys, les condicions següents:
- Delimitació d'àrees vedades.
- Programa de foment d'espècies farratgeres.
- Definició de la càrrega ramadera aplicable a les diferents zones.
- Disseny d'un sistema de rotació per evitar el sobrepasturatge.
- Disseny de les infraestructures i instal·lacions necessàries per a la ramaderia extensiva (abeuradors, instal·lacions per a la guarda del bestiar, etc.).
3. La implantació d'instal·lacions vinculades als aprofitaments ramaders de caràcter extensiu, com ara recintes per a la guarda de bestiar o tanques pecuàries, requerirà l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
4. La implantació o construcció d'instal·lacions vinculades a explotacions ramaderes de caràcter intensiu quedaran subjectes al procediment d'avaluació d'impacte ambiental, segons el que s'estableix en la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana, d'Impacte Ambiental, i en el seu reglament. Per a aquelles construccions que per les seues característiques queden excloses d'aquest procediment caldrà, independentment del tipus de règim del sòl on s'hagen d'instal·lar, informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient, a més de les autoritzacions sectorials corresponents, i en particular, els requisits que s'estableixen en els articles 8 i 12 de la Llei 4/1992, sobre Sòl no Urbanitzable.
5. Les instal·lacions ramaderes s'ajustaran també a les determinacions següents:
- Hauran de comptar amb un sistema de depuració de residus i emissions.
- Compliran el que s'especifica en la legislació d'activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses.
6. D'acord amb l'article 159.2 del Reglament de la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana, no es podran destinar al pasturatge els terrenys forestals afectats per incendis en un període inferior a cinc anys, llevat d'autorització expressa i motivada de l'administració forestal, després de l'informe previ del Consell Forestal.
Directrius en relació amb l'activitat agrària
Agricultura
i. Orientació de l'agricultura cap a la millora i el manteniment de pastius i plantació d'espècies farratgeres a zones agrícoles marginals com a suport al sector ramader i evitar així la sobrecàrrega d'aquesta activitat a zones amb un risc d'erosió alt.
ii. Desplegament de programes encaminats a afavorir el manteniment de cultius d'arbres, com ara el cirerer, el nesprer, l'ametler, el garrofer o l'olivera, els dos últims d'alt valor ambiental, a través de la millora de la qualitat dels productes, creació de denominacions d'origen, ajudes al manteniment de cultius, cooperatives de comercialització de productes, etc.
iii. Incentius al cultiu d'espècies aromàtiques i recerca de canals de comercialització, inclosos la consolidació de les iniciatives existents de creació d'una indústria basada en la destil·lació, la transformació i l'envasament d'aquests productes.
iv. Realització de programes per a la millora d'infraestructures agrícoles existents, sobretot en relació amb la xarxa viària i amb el reg per al suport al cultiu de fruiters (cirerer i nesprer, fonamentalment).
v. Realització d'estudis de viabilitat per avaluar les possibilitats de producció i comercialització dels productes anteriorment esmentats.
vi. A causa de les característiques de dispersió de la propietat i el petit tamany mitjà de les parcel·les, per facilitar l'aplicació en l'àmbit del PORN de la legislació d'ajudes a les inversions forestals en explotacions agràries (Reial Decret 2.086/1994 i Ordre de 22 de novembre de 1996, de la Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient, DOGV de 18 de desembre) els ajuntaments i les cooperatives haurien de fomentar l'agrupació de propietaris i terres per a la gestió i tramitació de les ajudes.
vii. L'establiment de programes de zona, previst en el Reial Decret 2.086/1994, amb la participació dels ajuntaments, permetria una major coordinació de les actuacions i una major integració ecològica i paisatgística d'aquestes.
Ramaderia
i. Realització de programes per al foment de la ramaderia ovina i cabruna, mitjançant la creació de pastius i l'ordenament de la pràctica perquè siga compatible amb la conservació de la forest, a més de potenciar l'elaboració de productes de qualitat, tant pel que fa als derivats lactis com carnis.
ii. Augmentar el grau d'interrelació entre el sector agrari i la indústria agroalimentària. Suport a la subscripció de contractes de subministrament entre productors agraris i empreses agroalimentàries.
iii. Afavorir la introducció de races autòctones d'orientació càrnia, amb criteris d'adaptació a les condicions físiques del territori, de qualitat i de rendibilitat econòmica en l'elecció de les races.
iv. Potenciació de l'apicultura com a recurs tradicional de la zona.
v. Realitzar els estudis necessaris per concloure un pla d'aprofitament ramader que permeta l'ordenament d'aquesta activitat de manera compatible amb el manteniment de la vegetació silvestre i, alhora, contribuïsca al control de la vegetació per reduir els riscos d'incendi forestal.
Secció tercera
Aprofitament forestal
Article 35. Terrenys forestals
1. Als efectes d'aquest pla, es consideren terrenys forestals els previstos en l'article 1 del reglament de la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana.
2. En el termini de dos anys des de l'aprovació d'aquest PORN, el Consell de la Generalitat, a proposta de la Conselleria de Medi Ambient, declararà d'utilitat pública, als efectes previstos en la legislació forestal, els terrenys forestals de propietat pública inclosos en l'àmbit d'aquest PORN que no tinguen encara aquesta consideració.
3. En el termini de dos anys des de l'aprovació d'aquest PORN, el Consell de la Generalitat, a proposta de la Conselleria de Medi Ambient, declararà de domini públic, als efectes previstos en la legislació forestal, els terrenys forestals de propietat pública que es troben inclosos en l'àmbit territorial que siga declarat com a espai natural protegit d'acord amb les previsions d'aquest pla.
4. En el termini de dos anys des de l'aprovació del Pla Forestal de la Serra d'Espadà, i a proposta d'aquest, el Consell de la Generalitat declararà com a forests protectores, als efectes previstos en la legislació forestal, aquells terrenys forestals de propietat privada que es troben inclosos en l'àmbit territorial que siga declarat com a espai natural protegit d'acord amb les previsions d'aquest pla i complisquen amb els requisits que s'estableixen en l'article 22.1 del reglament de la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana.
5. En el Catàleg de Forests de Domini Públic, Utilitat Pública i Protectores de la Comunitat Valenciana caldrà fer constar l'afecció total o parcial dels terrenys catalogats a l'àmbit d'aquest PORN.
6. Sense perjudici del que es disposa en el títol III de la Llei 3/1993, la Conselleria de Medi Ambient haurà de realitzar un programa d'adquisició de terrenys forestals de propietat privada per incrementar la superfície de forest per mitjà d'expropiació, compravenda, permuta o qualsevol altre procediment, amb un criteri de prioritat quan concórreguen totes o alguna de les condicions següents:
- Terrenys sense vocació productiva però d'alt valor ecològic.
- Terrenys inclosos en zones d'alt risc d'erosió.
- Terrenys que actualment es troben en estat de degradació per efecte d'incendis o inadequada gestió i compten amb un alt potencial ecològic per a la seua regeneració.
- Terrenys enclavats o confrontants amb terrenys de propietat de la Generalitat.
- Terrenys que continguen fauna o flora d'especial valor.
- Terrenys inclosos en l'àmbit que es declare espai natural protegit d'acord amb el que s'assenyala en aquest pla.
- Terrenys declarats com a forests protectores d'acord amb la legislació forestal vigent.
7. D'acord amb l'article 103 del Reglament de la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana, la Conselleria de Medi Ambient iniciarà les accions oportunes per incorporar al patrimoni de la Generalitat els terrenys rústics, vacants o erms que no figuren inscrits en el Registre de la Propietat.
8. En l'àmbit territorial que siga declarat com a espai natural protegit d'acord amb les previsions d'aquest pla, sense perjudici del que es disposa en l'article 19 de la Llei 11/1994, d'Espais Naturals Protegits, l'administració autonòmica podrà exercir els drets de tempteig i retracte sobre les transmissions inter vivos de béns immobles situats totalment o parcialment en l'àmbit de l'espai natural protegit.
9. En un termini inferior a cinc anys des de l'aprovació d'aquest pla, caldrà realitzar la delimitació i fitació dels terrenys forestals de propietat pública existents en l'àmbit d'aquest PORN.
Article 36. Ordenament de forests
1. La Conselleria de Medi Ambient realitzarà, en el termini màxim de dos anys des de l'aprovació d'aquest PORN, un Pla Forestal de la Serra d'Espadà que concretarà les determinacions del Pla General d'Ordenament Forestal i delimitarà àrees d'actuació constituïdes per superfícies forestals homogènies susceptibles d'una gestió comuna. Per a cadascuna d'aquestes àrees s'establiran les previsions i determinacions necessàries per potenciar-ne la conservació i, si escau, l'aprofitament, com també la protecció contra incendis, aplicant el criteri de compatibilitat dels diferents usos tradicionals i afavorint aquests usos d'acord amb les vocacions de les diferents superfícies que es defineixen en la zonificació d'aquest pla.
2. Els aprofitaments forestals es regularan en el Pla Forestal de la Serra d'Espadà i les revisions corresponents, d'acord amb la legislació sectorial competent.
3. La Conselleria de Medi Ambient promourà, si així ho determina el Pla Forestal de la Serra d'Espadà, la concentració parcel·lària o l'agrupació de propietaris per constituir unitats que en faciliten la gestió i els aprofitaments, amb prioritat a les forests protectores considerades d'acord amb les condicions definides en els articles anteriors.
Article 37. Repoblació forestal
1. Sense perjudici del que es disposa en la legislació d'impacte ambiental i en aplicació del que es preveu en l'article 65 del Reglament de la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana, la repoblació de terrenys forestals no catalogats a iniciativa dels seus titulars haurà de comptar amb l'autorització prèvia de la Conselleria de Medi Ambient.
2. En el cas de forests catalogades, d'acord amb l'article 64 del Reglament de la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana, caldrà realitzar un projecte de repoblació que haurà de ser aprovat per la Conselleria de Medi Ambient, quan no es realitze per iniciativa d'aquesta.
3. En el cas de forests protectores de propietat privada, el projecte de repoblació podrà ser redactat subsidiàriament per l'administració forestal i a compte d'aquesta, com a ajuda al manteniment del valor protector d'aquests terrenys.
4. Els projectes de repoblació es redactaran seguint les directrius que s'estableixen en l'Ordre de 3 de maig de 1995, de la Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient.
Article 38. Aprofitaments forestals
1. Els aprofitaments forestals en l'àmbit del PORN hauran d'ajustar-se a allò que es disposa en la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana, en el reglament que la desenvolupa i en el Pla Forestal de la Serra d'Espadà.
2. Sense perjudici del que s'estableix en l'article 30 d'aquest pla, es prohibeix, amb caràcter general, la transformació a usos agrícoles dels terrenys forestals.
3. Es prohibeixen les tales a fet, excepte per raons fitosanitàries, la instal·lació d'infraestructures o la realització d'àrees tallafoc i les bandes de protecció sota línies elèctriques o de comunicacions. S'exclouen d'aquesta prohibició els cultius de xops en ribera i els cultius forestals industrials sobre sòl agrícola inclòs en les categories AIA i AG definides en aquest pla.
4. L'aprofitament de pastures i recursos cinegètics podrà limitar-se quan se'n puga derivar un risc per a la conservació dels sòls o existisquen arbres joves, especialment en zones repoblades o en procés de regeneració.
5. D'acord amb el que es disposa en l'article 82 del Reglament de la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana, l'extracció de productes forestals es realitzarà exclusivament a través de vies prèviament autoritzades per l'administració forestal.
6. D'acord amb l'article 83 del Reglament de la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana, els aprofitaments en forests públiques hauran de realitzar-se de manera que els beneficis revertisquen en la població local, i es reservarà almenys un 15% per a l'ordenació i la millora de les masses forestals. Aquesta reserva s'incrementarà a un mínim del 30% en l'àmbit territorial que, d'acord amb el que es preveu en el PORN, siga declarat com a espai natural protegit.
7. L'extracció de suro, com a aprofitament tradicional compatible amb la conservació de la sureda, haurà de ser objecte de tractament prioritari per part de l'administració per a l'atorgament d'ajudes i subvencions destinades a millorar-ne la producció, com ara aclarides, tales de millora, sanejament i recuperació, podes de formació i producció, eliminació de matoll, aclarides i clars i selecció d'arbratge per aconseguir una major producció i qualitat.
8. L'administració impulsarà la modernització de les empreses de transformació i comercialització de productes forestals potenciant la creació de cooperatives o de qualsevol altre tipus d'entitat associativa entre productors i transformadors, particularment en el cas del suro.
9. Les restes de tales, podes o qualsevol altre tractament silvícola que supose l'extracció o eliminació de matèria vegetal que puga incrementar el risc d'incendi o de transmissió de malalties i plagues hauran de ser eliminades pel propietari o concessionari en un termini no superior a 30 dies després de realitzades aquestes.
10. D'acord amb l'article 154 del Reglament de la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana, les restes procedents de treballs silvícoles o d'aprofitaments forestals no podran dipositar-se en una franja de 10 metres a cada banda dels camins forestals; el propietari quedarà obligat a l'eliminació immediata de qualsevol dipòsit d'aquest tipus.
Article 39. Incendis forestals
1. La Conselleria de Medi Ambient redactarà un Pla Sectorial de Prevenció d'Incendis Forestals per a l'àmbit del PORN en un termini inferior a dos anys des de l'aprovació d'aquest pla. El Pla Sectorial de Prevenció d'Incendis Forestals contindrà, almenys, els aspectes següents:
ò Inventari i planificació dels mitjans de defensa i lluita contra incendis forestals (àrees tallafoc, punts d'aigua, vigilància, xarxa viària, etc.).
ò Zonificació del territori d'acord amb el risc d'incendi.
ò Criteris bàsics per als plans locals de cremes.
ò Assenyalament de les zones agrícoles enclavades o confrontants amb masses forestals el manteniment de les quals afavorisca la diversificació del paisatge rural i actue com a àrea tallafoc, amb indicació de les subvencions necessàries per al manteniment.
ò Zones i camins en els quals es limita l'accés i el trànsit de vehicles i persones.
ò Programació de les actuacions previstes i valoració econòmica.
2. Serà obligatòria la redacció de plans locals de prevenció d'incendis per a totes les entitats locals incloses en l'àmbit del PORN, els quals quedaran elaborats i aprovats en un termini inferior a un any després de l'aprovació del pla sectorial, al qual estan subordinats.
3. En el Registre de Terrenys Forestals Incendiats previst en l'article 59 de la Llei 3/1993, es farà constar explícitament les superfícies afectades per incendis incloses en l'àmbit del PORN.
4. A fi de reduir el risc d'incendis forestals, queda prohibida en els terrenys forestals i en els confrontants situats a menys de 500 metres d'aquests, sense l'autorització explícita de la Conselleria de Medi Ambient, la realització de les activitats enumerades en l'article 145 del Reglament de la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana.
5. L'administració promourà la recuperació de la coberta vegetal en els terrenys forestals incendiats mitjançant convenis amb els titulars, subvencions o a iniciativa pròpia, quan no siga previsible la regeneració natural a mitjà termini o existisca alt risc de pèrdua de sòls.
6. Sense perjudici del que es preveu en la Llei 4/1992 sobre sòl no urbanitzable, els terrenys forestals que hagen patit els efectes d'un incendi no es podran destinar al pasturatge en els cinc anys següents, ni mantenir activitats extractives o mineres fins que no hagen transcorregut deu anys, excepte autorització expressa i motivada de l'administració forestal després de l'informe previ del Consell Forestal.
Article 40. Avaluació d'impacte ambiental
A més dels supòsits previstos en la legislació d'impacte ambiental i en l'article 162 del Reglament de la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana, queden sotmesos al procediment d'estimació d'impacte ambiental, d'acord amb el Decret 162/1990, les carreteres, camins i pistes forestals o les seues ampliacions quan no estiguen sotmesos al procediment d'avaluació d'impacte ambiental, fins i tot les necessàries per a la defensa contra incendis forestals.
Directrius de la política sectorial de forests
i. El matoll arbustiu es considera com a etapa de desenvolupament de l'ecosistema, i cal orientar-ne la gestió, sempre que siga possible, a la conversió en bosc.
ii. Fomentar la conversió dels boscos baixos de frondoses a bosc alt, sobretot pel que fa a la sureda.
iii. Protecció i ampliació de la coberta vegetal en el major nombre d'estrats possible, per millorar la conservació dels sòls.
iv. Delimitació i potenciació de les àrees de major interés forestal, pel que fa a la capacitat productora, orientació de la seua gestió i de l'aprofitament de manera harmònica amb la conservació de les masses boscoses.
v. Diversificació del paisatge rural per mitjà de la conservació i recuperació d'enclavaments forestals en zones agrícoles.
vi. Definició de mecanismes àgils i suficients de subvenció i ajuda a particulars per a la realització de treballs de conservació i millora.
vii. Promoció per l'administració autonòmica de la formació d'un voluntariat per a la cooperació en prevenció d'incendis forestals en l'àmbit del PORN.
viii. Els instruments de planificació o gestió forestal previstos, tant en aquestes normes com en la legislació sectorial, incorporaran entre els seus criteris bàsics la consideració del territori des d'una perspectiva global davant els possibles efectes de grans incendis, de manera que s'aconseguisquen estructures amb un alt grau d'autodefensa contra aquests.
ix. Realització d'un pla de gestió forestal per a l'àmbit del PORN on es preveurà, entre altres, els aspectes següents:
- Tractaments silvícoles necessaris per a la millora i conservació de la massa forestal i la prevenció d'incendis forestals.
- Àrees tallafoc i pistes forestals per a la prevenció i l'extinció d'incendis, d'acord amb les directrius que es definiran en aquest pla.
- Potenciar l'evolució progressiva cap a la vegetació climàtica a les àrees on això siga aconsellable per la localització i la falta d'adequació per a altres usos.
- Fomentar altres aprofitaments, com ara micològics, apícoles, pratícoles, etc.
- Ordenament del pasturatge sobre zones forestals.
- Regulació dels aprofitaments de fusta i llenya i establiment de les directrius per a la realització, pels titulars de forests productores, dels corresponents plans tècnics d'aprofitament i millora.
- Ordenar i promoure les actuacions necessàries per a millorar la productivitat de la sureda.
- Control de plagues i malalties mitjançant la realització de tractaments adequats, no perjudicials per a les persones o el Medi Ambient.
- Assenyalament i delimitació dels terrenys forestals considerats com a forests protectores als efectes d'aquest PORN.
Secció quarta
Activitat cinegètica
Article 41. Normes generals
1. L'activitat cinegètica es considera compatible en l'àmbit del PORN, i queda subjecta als períodes i les condicions que s'estableixen en la legislació sectorial específica i en els articles següents.
2. Amb caràcter general, són objecte de caça en l'àmbit del PORN les espècies que es detallen en l'annex IV del Decret 265/1994, de 20 de desembre, del Govern Valencià.
3. Queden prohibits, en l'àmbit del PORN, els procediments per a la captura d'espècies que es detallen en l'annex III del Reial Decret 1.095/89.
Article 42. Ordenament cinegètic
1. D'acord amb l'article 33.3 de la Llei 4/89 i l'article 3 del Decret 50/1994, els titulars dels vedats hauran de presentar un pla tècnic d'aprofitament cinegètic o pla reduït de caça, com a instrument de gestió per a l'aprofitament de la riquesa cinegètica de manera compatible amb la seua capacitat biològica i potenciació de les espècies existents. Aquests plans regularan l'activitat cinegètica en els diferents vedats existents en l'àmbit del PORN, i hauran de presentar-se i ser aprovats en el termini màxim previst en l'article 6 del decret esmentat.
2. L'ordenament cinegètic en l'àmbit del PORN té com a finalitat el manteniment de l'equilibri biològic de les diferents espècies animals. Per això, i a fi de garantir la consecució d'aquesta finalitat, caldrà establir en cada vedat una zona de reserva en la qual no es practicarà la caça. Aquesta zona quedarà definida en el corresponent pla tècnic d'aprofitament cinegètic o pla reduït de caça, i constituirà una superfície contínua, no inferior al 10% de la superfície total del vedat. Com a criteri general, s'intentarà fer coincidir les zones de reserva de vedats contigus. Aquestes zones hauran de senyalitzar-se convenientment durant els sis mesos següents a l'aprovació del pla tècnic d'aprofitament cinegètic. En el cas de vedats que compten amb plans cinegètics aprovats i que no complisquen aquest requisit, l'hauran de modificar i adaptar-se al compliment d'aquesta norma en un termini inferior a sis mesos des de l'aprovació d'aquest PORN.
3. En els vedats que no es complisquen en els terminis les determinacions assenyalades en els paràgrafs anteriors d'aquest article o incomplisquen les especificacions del pla d'aprofitament cinegètic aprovat, quedarà suspés qualsevol tipus d'aprofitament cinegètic fins que siguen reparats els defectes trobats.
4. La Conselleria de Medi Ambient procedirà a establir com a refugi de caça els terrenys cinegètics d'aprofitament comú que no siguen declarats com a vedats en un termini inferior a dos anys des de l'aprovació d'aquest pla. Transcorregut aquest període, l'administració procedirà a senyalitzar aquestes zones de refugi, i quedarà totalment prohibida la pràctica cinegètica.
5. La declaració de nous vedats de caça o l'ampliació dels existents, una vegada finalitzat el procés de regulació previst en l'apartat anterior, no es podrà realitzar afectant terrenys inclosos en l'àmbit territorial que, en virtut d'aquest PORN, siga declarat com a espai natural protegit.
6. Sense perjudici del que es preveu en la regulació sectorial sobre períodes de veda i espècies cinegètiques a la Comunitat Valenciana, la Conselleria de Medi Ambient podrà determinar en l'àmbit del PORN, si així ho requereix l'estat dels recursos cinegètics, limitacions específiques en les espècies que poden ser fàcilment abatudes i en els períodes hàbils.
7. Als terrenys forestals que hagen patit els efectes d'un incendi no es permetrà l'aprofitament cinegètic durant els dos anys següents. La Conselleria de Medi Ambient podrà prorrogar aquest període si ho considera necessari per a una adequada protecció de la fauna de la zona o per evitar que es perjudique el procés de regeneració de la forest.
8. Es realitzarà un estricte control i seguiment sobre les autoritzacions i batudes per a gossos assilvestrats, rabosa i porc senglar, i s'evitarà que la caça no selectiva afecte espècies de major valor ecològic. En l'àmbit territorial per al qual es proposa la declaració d'espai natural protegit, únicament podrà autoritzar-se aquesta pràctica per la Conselleria de Medi Ambient de manera excepcional, quan raons de tipus biològic ho aconsellen, per a la qual cosa caldrà que existisca una supervisió directa per personal d'aquesta conselleria.
Secció cinquena
Activitat industrial
Article 43. Localització
1. Sense perjudici del que es disposa en l'article 18 de la Llei 4/1992, de la Generalitat Valenciana, sobre Sòl no Urbanitzable, la implantació d'activitats industrials en l'àmbit d'aquest PORN s'haurà de realitzar en sòls classificats com a urbans o urbanitzables, llevat del cas en què siga ineludible la localització en sòl no urbanitzable, cosa que caldrà justificar raonadament en el propi projecte.
2. A l'efecte del que es preveu en el paràgraf anterior, no es consideren activitats industrials les instal·lacions d'emmagatzematge o primera transformació de productes primaris (assecaders, serradores, etc.), vinculats a l'entorn on es localitzen. No obstant això, prèviament a l'obtenció de la llicència urbanística, requeriran l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient quan no estiguen sotmeses a estimació d'impacte ambiental, d'acord amb el que es disposa en el Decret 162/1990.
3. La instal·lació d'indústries incompatibles amb el medi urbà es podrà autoritzar exclusivament a les zones corresponents a les categories AIA, RG i AG, delimitades en el plànol d'ordenament, i únicament quan en el planejament no existisca sòl qualificat per a ús industrial, per a la qual cosa caldrà comptar prèviament amb la declaració d'interés comunitari en els termes previstos en la Llei 4/1992, sobre Sòl no Urbanitzable, i sense perjudici del que es preveu en l'article 18.4 d'aquesta llei.
4. La instal·lació d'indústries en sòl no urbanitzable, en l'àmbit del PORN, haurà de comptar prèviament amb la declaració d'interés comunitari i, a més, caldrà l'estimació d'impacte ambiental segons els continguts i el procediment previstos en el Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat.
5. Amb caràcter general, en l'àmbit territorial per al qual es proposa la declaració com a espai natural protegit, d'acord amb les previsions d'aquest pla, es prohibeix la implantació d'activitats industrials de cap mena fora del sòl classificat com a urbà o urbanitzable.

Criteris i directrius sectorials d'activitat industrial
Cal dur a terme una política de creació de llocs de treball i dinamització socioeconòmica de la zona, a fi de fer front al risc permanent de l'emigració, segons les orientacions següents:
i. Fomentar la iniciativa de la població local amb vista a la creació de cooperatives de treball o comercialització de productes forestals (suro); el qual sector és el que posseeix majors possibilitats per al desenvolupament.
ii. Promoure i potenciar l'activitat agroindustrial, com ara plantes embotelladores d'aigua mineral, envasament d'oli d'oliva, embotits, conserves de fruites, destil·lació i envasament de plantes aromàtiques, medicinals i condimentàries, etc., que valoren les produccions de la zona.
iii. Millorar el comerç detallista existent, amb vista a poder atendre la demanda del turisme de la zona. Aquests comerços poden ser un bon instrument per a la venda de productes artesanals elaborats a la serra d'Espadà.
iv. Fomentar el desplegament d'activitats artesanals i donar prioritat a les que ja existeixen a la zona, com ara la fabricació de bastons, el treball de l'espart (cistelles, cabassos, alforges, etc.), ceràmica, etc.
v. Promoció d'una marca comuna per a tots els productes de la serra.
Secció sisena
Activitats turístiques i recreatives
Article 44. Circulació
1. Es prohibeix, amb caràcter general, circular amb vehicles amb motor o sense fora de les carreteres i camins, inclosos els agrícoles i els forestals.
2. Es prohibeix, amb caràcter general, la realització de competicions esportives amb vehicles a motor, com ara ral·lis, curses de trial, etc., llevat de les que es desenvolupen a carreteres asfaltades pertanyents tant a la xarxa estatal com a l'autonòmica i la local, en circuits autoritzats a l'efecte, o a les zones incloses en el catàleg esmentat en l'article 7 del Decret 183/1994, d'1 de setembre, pel qual es regula la circulació de vehicles per terrenys forestals.
3. A l'empara del que es disposa en l'article 38 de la Llei 3/1993 i en l'article 3 del Decret 183/1994, es podrà limitar la circulació en camins i pistes forestals de vehicles particulars i persones que no hagen estat expressament autoritzats per l'administració forestal.
4. Sense perjudici del que es preveu en el paràgraf anterior, el pla sectorial de prevenció d'incendis indicarà els camins on es prohibeix la circulació de vehicles o persones, tant de manera permanent com temporal.
Article 45. Acampament
1. D'acord amb el Decret 233/1994, de 8 de novembre, pel qual es regulen les acampades i l'ús d'instal·lacions recreatives a les forests de la Comunitat Valenciana, queda prohibit l'acampament i l'estada a forests o terrenys forestals, excepte a les zones autoritzades a l'efecte per la Conselleria de Medi Ambient. Els acampaments itinerants hauran de ser autoritzats per aquesta conselleria.
2. En aplicació dels articles 8 i 9 del Decret 233/1994, les àrees d'acampament requereixen l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient per al funcionament, de la mateixa manera que les àrees recreatives, en les quals queda prohibit pernoctar.
3. A les zones a què es fa referència en l'apartat anterior queda prohibit fer foc amb cap tipus de combustible, excepte a instal·lacions degudament dissenyades i autoritzades per a aquest ús; així mateix, es prohibeix l'ús d'elements o activitats productores de soroll.
4. D'acord amb l'article 6 del Decret 233/1994, la recollida de residus sòlids correspon al titular de l'àrea d'acampament o recreativa.
5. En aplicació de l'article 11 del Decret 233/1994, les zones d'acampament i les àrees recreatives hauran de reunir, com a mínim, les característiques següents:
- Hauran d'estar delimitades i senyalitzades.
- No s'utilitzaran tancaments artificials que donen lloc a una pantalla contínua.
- S'hi incorporaran les mínimes instal·lacions, amb materials i estils d'acord amb el paisatge on se situen.
- L'emmagatzematge de residus s'efectuarà en recipients de fàcil neteja i proveïts de tapa.
- Hi haurà una franja perimètrica de seguretat davant el risc d'incendis.
- Disposaran d'aigua potable i d'instal·lacions sanitàries.
6. Per a la utilització d'àrees d'acampament caldrà la sol·licitud i l'obtenció d'autorització per la Conselleria de Medi Ambient, d'acord amb els requisits i les condicions assenyalades en els articles 13 a 16 del Decret 233/1994, igualment que per a l'ús de cabanyes i refugis gestionats per aquesta conselleria.
7. Els acampaments itinerants, amb un màxim de 9 persones i tres tendes, podran pernoctar a llocs no específicament previstos per a aquest ús, tot i que hauran de comptar amb l'autorització prèvia de la Conselleria de Medi Ambient i no pernoctar més d'una nit al mateix lloc.
Article 46. Ordenament de l'ús públic
1. La Conselleria de Medi Ambient redactarà un pla d'ordenament de l'ús públic per a l'àmbit del PORN, en un termini inferior a dos anys des de l'aprovació d'aquest pla. El pla d'ús públic contindrà, almenys, els aspectes següents:
ò Anàlisi i tipificació de la demanda.
ò Inventari de recursos turístics, culturals i recreatius.
ò Inventari d'infraestructures i equipaments existents per a ús públic.
ò Tipificació i caracterització de les activitats i instal·lacions proposades.
ò Localització de les instal·lacions i equipaments.
ò Directrius per a l'elaboració dels projectes.
ò Programació de les actuacions previstes.
ò Cost econòmic d'aplicació.
ò Fórmules de finançament i gestió.
2. Fins a l'aprovació i entrada en vigor del corresponent pla d'ordenament de l'ús públic, la localització i l'equipament d'àrees destinades a la realització d'activitats recreatives en sòl no urbanitzable comptarà amb autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
3. El pla d'ordenament de l'ús públic determinarà les instal-lacions i els equipaments recreatius, senderes, etc., actualment existents, que siguen contradictoris amb els seus objectius o suposen un perjudici sobre els elements naturals que cal protegir. Una vegada aprovat el pla, aquestes instal·lacions seran eliminades i restaurada la zona.
4. El pla d'ordenament de l'ús públic definirà, almenys, dos tipus d'àrees d'ús recreatiu que hauran de ser localitzades i delimitades:
ò Ús recreatiu naturalístic. Es referiran a zones de les quals, per les seues característiques ecologicoambientals, es recomana la utilització amb finalitats didàctiques, es promocionaran les activitats naturalístiques i l'ús públic basat en els recursos naturals, es fomentarà el respecte cap al medi en què es basen. L'ús recreatiu en aquests espais s'adreçarà a la realització d'activitats de tipus pedagògic i naturalístic, com ara recorreguts per itineraris específics o l'observació d'elements singulars, sense necessitat de la instal·lació d'equipament o serveis que podrien alterar-ne les característiques naturals.
ò Ús recreatiu extensiu. Inclourà un conjunt d'espais que desenvolupen una important funció social, com ara llocs d'ús recreatiu, que presenten, en l'actualitat, unes condicions òptimes per al desplegament d'activitats recreatives ja que posseeixen una infraestructura mínima com a tals, o bé reuneixen condicions bàsiques per a desenvolupar-les (presència d'aigua, accessibilitat, topografia relativament plana i paisatge d'interés, etc.).
5. A les zones que es definiran en el pla d'ordenament de l'ús públic com d'ús recreatiu naturalístic es permetran els usos següents:
ò Instal·lacions per facilitar l'ús naturalístic, com ara observatoris i miradors, creació de senderes, senyalització d'itineraris i informació sobre els valors naturals i paisatgístics de la zona, etc., després de l'informe favorable previ de la Conselleria de Medi Ambient.
ò Usos turisticorecreatius en edificació existent, d'acord amb els criteris establits en les normes d'aquest pla.
6. A les zones que es definiran en el pla d'ordenament de l'ús públic com d'ús recreatiu extensiu, a més dels indicats en el paràgraf anterior, es permetran els usos següents:
ò Adequacions naturalístiques i recreatives i parcs rurals.
ò Tanques o closes per a delimitació.
ò Equipament i mobiliari adequat a la realització de les activitats recreatives previstes.
ò Àrees d'acampament controlat.
ò Campaments de turisme.
ò Establiments de restauració.
7. En aquestes zones es prohibiran tots els usos i activitats que no mantinguen relació amb els usos permesos o els puguen dificultar i, en particular, quan perjudiquen el desenvolupament d'activitats de caràcter recreatiu i naturalístic.
Article 47. Instal·lacions, adequacions i parcs rurals
Sense perjudici del que es disposa en l'article 19 de la Llei 4/1992, de la Generalitat Valenciana, sobre Sòl no Urbanitzable, les activitats i instal·lacions turístiques, recreatives, esportives, d'oci i esplai queden subjectes, amb caràcter general i d'acord amb les prohibicions i cauteles assenyalades en les normes particulars d'aquest PORN, a les determinacions següents:
1. La creació d'instal·lacions esportives en sòl no urbanitzable es podrà realitzar quan el planejament municipal no haja efectuat la qualificació de sòl per a aquest ús, la qual cosa haurà de ser autoritzada per la Comissió Territorial d'Urbanisme, després de l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient. En aquest cas, únicament es podran instal·lar a terrenys inclosos en la categoria AIA, RG o AG, definides en aquest pla. Quan s'ubiquen a distància superior a 500 metres de sòl urbà o urbanitzable, es requerirà l'estimació d'impacte ambiental en els termes previstos en el Decret 162/1990, del Consell de la Generalitat.
2. La construcció d'instal·lacions o edificacions de qualsevol classe que hagen d'emplaçar-se a l'interior de zones esportives, parcs rurals o adequacions recreatives, estarà, en tot cas, subjecta a l'obtenció prèvia de llicència urbanística, tot i que es tracte d'instal·lacions desmuntables de caràcter provisional. En tot cas, les construccions o edificacions seran d'una planta i no podran superar una alçària de quatre metres.
3. La instal·lació de campaments de turisme estarà subjecta a l'obtenció de la corresponent llicència municipal, després de l'autorització prèvia de la Comissió Territorial d'Urbanisme i l'informe favorable de l'Agència Valenciana de Turisme i de la Conselleria de Medi Ambient. Quan s'instal·len sobre sòl no urbanitzable inclòs en categories diferents d'AIA i AG, requeriran l'estimació d'impacte ambiental en els termes previstos en el Decret 162/1990, del Consell de la Generalitat.
4. Les instal·lacions recreatives de caràcter extensiu, com ara àrees de picnic, o àrees d'acampament controlat que s'instal·len sobre terrenys forestals o àrees recreatives d'acord amb el que s'estableix en el Decret 233/1994, de 8 de novembre, pel qual es regulen els acampaments i l'ús d'instal·lacions recreatives en les forests de la Comunitat Valenciana, comptaran amb el corresponent projecte, l'execució del qual requerirà l'autorització prèvia de la Conselleria de Medi Ambient.
5. Tota instal·lació recreativa situada a terrenys forestals, com ara àrees d'acampament controlada, picnic o àrees d'esplai, comptarà amb sistemes de seguretat i prevenció d'incendis, i també garantirà el tractament adequat de residus tant líquids com sòlids, de manera que no suposen un efecte negatiu sobre l'ecosistema o el paisatge.
6. Als terrenys forestals es prohibeix la instal·lació de paellers o qualsevol altre tipus d'estructura condicionada per encendre foc, i s'hauran de suprimir els existents en el moment de l'aprovació d'aquest PORN. Llevat del cas que s'incloguen en establiments de restauració que formen part de l'equipament d'una àrea recreativa o una zona d'acampament, cas en el qual caldrà garantir que no existeix cap risc d'incendi a causa d'estar convenientment tancats o molt allunyats de la vegetació.
7. S'autoritza, en l'àmbit del PORN, la instal·lació d'establiments d'allotjament i restauració quan es realitzen per mitjà de la rehabilitació o restauració d'edificis preexistents. Quan es tracte de construccions de nova planta, únicament es podran autoritzar a les zones on així ho permeten les normes particulars. La superfície mínima de parcel·la serà de 10.000 m2 i l'ocupació màxima de la parcel·la no podrà superar el 2%, amb una alçària màxima de 7 m.
8. La concessió de llicència urbanística per a la implantació d'activitats d'allotjament i restauració a sòl no urbanitzable està subjecta als requisits i procediment que s'estableixen en l'article 19 de la Llei 4/1992, sobre Sòl no Urbanitzable. En tot cas, prèviament a l'obtenció de la llicència urbanística, caldrà comptar amb l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.
9. L'adaptació o transformació d'edificacions existents en sòl no urbanitzable a l'ús turístic recreatiu serà, en tot cas, prioritària sobre la nova construcció per al mateix tipus d'usos en el mateix entorn.
Directrius per al desenvolupament d'activitats
turístiques i recreatives
i. Valorar els recursos turístics de la serra d'Espadà i dotar-los de la necessària infraestructura d'acompanyament, a fi d'atraure segments de la demanda de turisme de natura i cultural formatiu.
ii. Fomentar noves modalitats d'allotjament al medi rural i nous tipus d'oferta turística recreativa que recolzen en les infraestructures naturalístiques i d'ús públic existents o proposades i en els seus recursos ecològics i culturals.
iii. Orientació turística recreativa tova, o d'escassa edificació, a través de les modalitats que es desenvolupen habitualment (càmping, campaments juvenils, etc.), o mitjançant noves alternatives d'allotjament al medi rural, aprofitant les infraestructures existents als pobles.
iv. Caldrà coordinar les actuacions que es preveuen en el desplegament del Programa d'Ordenament i Promoció d'Agricultura de Muntanya de les ZAM Alt Millars i Alt Palància i la Iniciativa comunitària Leader II amb les previstes en aquest PORN, a fi d'evitar duplicitat d'actuacions.
v. El pla d'ordenament de l'ús públic haurà de preveure els criteris generals següents:
- Com a criteri general, les zones recreatives s'hauran de situar a zones de vora forestal, prop de les vies de comunicació i, sempre que siga possible, de poblacions, atenent de no alterar l'equilibri natural i amb mesures de prevenció d'incendis a les zones i la seua àrea d'influència. En qualsevol cas, les zones d'alta capacitat han de situar-se en la franja perimètrica de la serra i evitar zones d'acollida massives a l'interior. A l'entorn d'aquestes instal·lacions es poden condicionar itineraris o senderes que permeten accedir a llocs d'interés per al visitant (restes històriques, vistes panoràmiques, fonts, etc.).
- Les zones considerades de major valor ambiental han de quedar restringides a l'ús públic, i s'hi ha d'evitar la instal·lació d'equipaments i limitar l'accés de visitants.
- Les àrees recreatives, amb les adequacions i equipament necessaris per a l'òptima utilització tant per habitants de la zona com de visitants, s'instal·laran preferentment a àrees atractives (fonts, ermites, zones tradicionals d'esbargiment, etc.).
- Les zones d'ús públic intensiu han de ser convenientment dotades de l'equipament necessari: estacionament, senyalització, proveïment d'aigua, sanitaris, contenidors de residus, taules i bancs, jocs infantils, etc. El manteniment de les instal·lacions pot realitzar-se a través de concessions que apliquen el cobrament de taxes per a l'ús de determinats serveis (taules, aparcament, etc.).
- La vegetació de les àrees perimètriques a les zones d'ús públic ha de ser convenientment tractada per evitar el risc d'incendi, reduint-ne la combustibilitat (podes, estassades, etc.). Igualment, cal prendre mesures de prevenció que inclouran informació als visitants i vigilància.
- La realització i senyalització de senderes i itineraris per a recorreguts a peu, a cavall o amb bicicleta, recolzarà en camins ja existents i vies pecuàries, s'evitarà el pas per zones sensibles i s'articularà aquesta oferta amb les zones d'acampament i centres de restauració i allotjament de pobles (restaurants, hostals i albergs).
- Les àrees d'ús públic han de ser dotades de vigilància i trobar-se convenientment senyalitzades; igualment, cal senyalitzar convenientment els itineraris i evitar l'accés dels visitants a zones fràgils.
- El pla d'ordenament de l'ús públic començarà per un estudi de la demanda, basat en l'anàlisi de la utilització de la xarxa viària, la prospecció de les àrees naturals utilitzades, enquestes, etc. Això permetrà adequar l'oferta a la demanda real i potencial existent.
- El pla establirà la distribució de les diferents àrees d'ús públic i la tipologia: intensives, extensives, àrees d'acampament, etc., i definirà les condicions i característiques que serviran de base a l'elaboració dels corresponents projectes (capacitat, instal·lacions i equipament necessari, itineraris, articulació entre les diferents àrees, vigilància, informació, senyalització, gestió, etc).
- Per a la planificació dels itineraris i senderes, caldrà començar per un inventari i caracterització de la xarxa viària rural, es prestarà especial consideració a les senderes i itineraris ja emprats (senyalitzats o no) i a les àrees recreatives previstes o existents. A partir d'aquesta informació i dels criteris establits en les primeres fases de la planificació, es realitzarà una tipologia d'itineraris després de considerar la seua finalitat, longitud, dificultat, mitjà que cal utilitzar, com també les actuacions necessàries per posar-los en funcionament, inclosa la senyalització i, si escau, disseny de guies.
- Els projectes tindran en compte com a elements de partida, a més del que s'assenyala en el pla d'ús públic, l'adequació del disseny a les finalitats proposades pel que fa a la tipologia d'usos com la intensitat, compatible amb el paisatge i els usos de la zona. Els projectes preveuran, com a mínim, els aspectes següents:
- Tipologia i emplaçament d'edificis i estructures.
- Circulació: moviment de vehicles, accessos, aparcaments, controls, senyalització, etc.
- Tractament de superfícies i tancaments.
- Emplaçament i característiques de les instal·lacions per a les diferents àrees i usos previstos: acampament fix o temporal, picnic, descans, jocs infantils, activitats esportives, etc.
- Plantacions.
- Necessitats i previsions econòmiques per al funcionament, manteniment, vigilància, conservació i millora.
- Pel que fa a l'ús científic i didacticonaturalístic, a més de les instal·lacions i equipament específic per al desenvolupament d'activitats didàctiques i educatives (senderes i itineraris ecològics i d'interpretació), aules de natura, centres d'informació i interpretació, etc., amb què haurà de comptar l'espai natural protegit; sempre que siga possible caldrà aprofitar les instal·lacions d'ús públic (àrees recreatives, senderes, etc.) per a finalitats educatives i ambientals: cartells i fullets informatius sobre els valors naturals i culturals i sobre normes de comportament dels visitants, etc.
Secció setena
Urbanisme i activitats residencials
Article 48. Urbanisme
1. El sòl no urbanitzable inclòs en les categories d'Àrees Naturals (AN) i Predomini Forestal (PF) tindrà la qualificació, a efectes urbanístics, de Sòl no Urbanitzable de Protecció Especial.
2. En el planejament urbanístic es consideraran fora d'ordenament els habitatges dispersos existents en sòl no urbanitzable, segons la classificació del sòl existent en el planejament municipal en el moment d'aprovació d'aquest PORN, excloses les edificacions rurals tradicionals rehabilitades o no, construïdes amb anterioritat a 1960, i els habitatges principals en medi rural associades a l'activitat agrària.
3. No podrà classificar-se nou sòl urbanitzable en l'àmbit del PORN mentre existisquen al municipi urbanitzacions que no es troben consolidades en, almenys, un 90%, i no siguen convenientment legalitzades i dotades de serveis urbans.
4. El sòl classificat com a no urbanitzable d'especial protecció pel planejament municipal en el moment d'aprovació d'aquest PORN no podrà perdre aquesta qualificació ni, per tant, ser classificat en el futur com a sòl urbanitzable.
5. Sense perjudici del que es disposa en la disposició addicional tercera de la Llei 4/1992, les edificacions de nova planta que es construiran en l'àmbit del PORN després de l'aprovació del pla i no s'ajusten a les determinacions del planejament municipal i a les normes d'aquest pla no podran ser legalitzades, i caldrà procedir a la demolició d'acord amb els tràmits i terminis previstos en la legislació vigent en matèria de procediment administratiu i disciplina urbanística.
6. Als municipis amb un planejament que continga normes i qualificació de sòl que suposen una major protecció dels recursos naturals que la prevista en aquest PORN es mantindran la qualificació i les determinacions fixades en el planejament.
7. Al sòl classificat com a urbà o urbanitzable pel planejament municipal a l'entrada en vigor d'aquestes normes es podran mantenir els usos i aprofitaments que assenyale el planejament vigent, els quals no es podran incrementar en cap cas. Sense perjudici de poder desclassificar-se en el futur, d'acord amb el que es preveu en la directriu ii de Política Urbanística.
8. Les futures revisions del planejament, a més de sotmetre's a avaluació d'impacte ambiental, d'acord amb el que es disposa en la legislació d'impacte ambiental, quan preveuran la classificació de nou sòl urbanitzable, únicament podrà afectar terrenys inclosos en les categories AIA, RG i AG, excepte en cas de reclassificació de terrenys confrontants amb el sòl urbà de la població, sempre que es justifique suficientment la impossibilitat de realitzar-lo sobre sòl pertanyent a les tres categories esmentades.
9. Pel que fa a les activitats, obres i construccions per a les quals s'exigisca informe previ o autorització per part de la Conselleria de Medi Ambient o de qualsevol altre organisme, s'entendrà que aquest requisit és condició prèvia indispensable per a l'obtenció de la corresponent llicència urbanística.
Article 49. Edificació en medi rural
1. Sense perjudici del que s'estableix en la Llei 4/1992, sobre Sòl no Urbanitzable, es prohibeix la construcció d'edificacions de nova planta de cap tipus sobre sòl no urbanitzable inclòs en les categories d'Àrees Naturals (AN) de la Zona d'Amortiment d'Impactes i de Predomini Forestal (PF) a la Zona de Protecció, llevat de les excepcions que explicitament s'assenyalen en les normes d'aquest pla.
2. En tot cas, la construcció d'edificacions de nova planta sobre sòl no urbanitzable requerirà l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient amb caràcter previ a la concessió de la llicència urbanística.
3. Amb caràcter general, es permet en l'àmbit del PORN la rehabilitació o reconstrucció d'edificacions preexistents, per a la qual cosa caldrà respectar en el disseny i la composició les característiques arquitectòniques tradicionals; es posarà especial cura d'harmonitzar els sistemes de coberta, cornisa, posició de forges, ritmes, dimensions de buits i panys de paret, composició, materials, color i detalls constructius. A fi de garantir l'adequada adaptació paisatgística d'aquestes edificacions a l'entorn, podrà exigir-se l'aportació de les anàlisis d'impacte sobre el medi on es localitzen, inclosa la utilització de documents gràfics.
4. Es prohibeix la construcció d'habitatges en sòl no urbanitzable fora de les zones de Predomini Agrícola (AG) i Àrees d'Influència Antròpica (AIA) definides en aquest pla. La construcció d'habitatges unifamiliars de nova planta sobre sòl no urbanitzable anirà lligada, inexcusablement, a les pràctiques agràries, i no es permerà en cap cas la construcció d'habitatges de segona residència. La superfície mínima de parcel·la serà de 10.000 m2. La superfície màxima de parcel·la que pot ser ocupada per les construccions i elements arquitectònics no podrà excedir de 200 m2 i l'alçària màxima serà de 7 metres.
5. La construcció de magatzems i instal·lacions destinats a l'explotació agrícola i forestal, quan aquests siguen estrictament indispensables a la seua finalitat i depenguen de la naturalesa del sòl, requerirà una superfície de 10.000 m2, i la superfície de parcel·la ocupada per les construccions i elements arquitectònics no podrà ser superior al dos per cent del total de la parcel·la. Les destinades a l'explotació ramadera només podran realitzar-se a les zones AIA, RG i AG, definides en aquest pla.
6. La construcció d'instal·lacions o edificacions relacionades amb les activitats turístiques i recreatives que s'hagen d'emplaçar en sòl no urbanitzable queden sotmeses al que es disposa en els articles 46 i 47 d'aquest pla, sense perjudici del que es preveu en la Llei 4/1992, de la Generalitat Valenciana, sobre Sòl no Urbanitzable. En cas de construccions o edificacions de nova planta i de caràcter permanent per a aquest tipus d'activitats, caldrà realitzar-les sobre sòl qualificat a l'efecte pel planejament municipal o comptar amb l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient, prèviament a l'autorització de la Comissió Territorial d'Urbanisme.
7. La construcció d'habitatges unifamiliars aïllats, magatzems i indústries d'emmagatzematge o de primera transformació de productes primaris i edificacions lligades a les activitats turístiques, recreatives i d'oci que, d'acord amb les normes d'aquest pla, i sense perjudici del que es disposa en la Llei 4/1992, puguen emplaçar-se al medi rural, s'hauran de sotmetre a les condicions següents:
a) Les façanes dels edificis públics o privats, com també les seues parets mitgeres i les parets unides al descobert, es conservaran en les condicions de seguretat, higiene i estètica adequades. Els propietaris estaran obligats a arrebossar-les, pintar-les o emblanquinar-les sempre que ho dispose l'autoritat municipal.
b) Tots els paràmetres visibles des de l'exterior es tractaran amb els mateixos materials qualitat que les façanes, i se'n prohibeix la impermeabilització amb materials bituminosos de colors foscos o qualssevol altres revestiments no adaptats a les característiques del medi pel que fa a la incidència visual, llevat que siguen recoberts o blanquejats. Les façanes laterals i posteriors es tractaran amb condicions de composició i materials semblants als de la façana principal.
c) Els cossos construïts sobre la coberta de l'edifici, com ara torrasses d'escala, torres de refrigeració, dipòsits d'aigua, xemeneies, pannells de captació d'energia solar, etc., quedaran integrats en la composició de l'edifici o amagats. S'intentarà especialment la integració amagant-los o encastant-los en el parament. Caldrà evitar, en la mesura que es puga, la visibilitat des de l'exterior de les línies de conducció elèctrica i telefònica, com també les antenes de televisió i ràdio.
d) Queda prohibit el desmantellament o la demolició d'aquells edificis i instal·lacions tradicionals d'interés historicoarqueològic, per als quals es potenciaran les actuacions que en suposen la millora, restauració i conservació.
e) Les edificacions actualment existents que resulten incompatibles amb els objectius i determinacions d'aquest pla quedaran qualificades com a fora d'ordenament als efectes previstos en la legislació urbanística.
Article 50. Construccions i edificacions públiques singulars
1. Podran ser autoritzables en sòl no urbanitzable les construccions i edificacions públiques singulars, sempre que siga com a edifici aïllat o singular, com ara construccions o edificacions vinculades a la defensa nacional, centres sanitaris especials o centres de ensenyament i culturals lligats al medi. Sense perjudici de les autoritzacions necessàries, d'acord amb la legislació vigent, es requerirà l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient i l'estimació d'impacte ambiental en els termes previstos en el Decret 162/1990, del Consell de la Generalitat Valenciana, quan s'ubiquen en categories diferents d'AIA, RG i AG.
2. En les normes particulars d'aquest pla es determinen les zones on aquestes construccions i edificacions públiques queden expressament prohibides.

Directrius de política sectorial d'habitatge
i. És indispensable l'aplicació d'una disciplina urbanística estricta, per part dels ajuntaments, que evite que l'edificació il·legal en sòl no urbanitzable es mantinga en el futur. L'administració autonòmica ha de preveure mesures subsidiàries de control en cas d'incompliment per part de les entitats locals.
ii. Caldrà revisar el sòl classificat com a urbanitzable les obres d'urbanització del qual no hagen estat executades i que es trobe situat en una zona d'alt interés ecològic, paisatgístic i cultural, i allunyat del nucli urbà, per a la possible desclassificació. Igualment, en el cas d'urbanitzacions de segona residència classificades com a sòl urbà en les quals, passat el termini previst en la legislació del sòl, no s'hagen edificat els solars, s'exigirà la cessió dels aprofitaments en los termes previstos en la legislació urbanística.
iii. La política de l'habitatge s'orientarà a la resolució del dèficit de l'oferta d'habitatges per a allotjament turístic als nuclis urbans; i a proporcionar els mitjans tècnics i econòmics per resoldre les dificultats que plantegen els alts costos econòmics per a la rehabilitació d'habitatges, siga per a ús principal o secundari.
iv. S'establiran condicions financers que permetran l'accés a l'habitatge de la població jove.
v. La rehabilitació d'habitatges es readequarà a les noves necessitats, sense que per això perden el caràcter tradicional i les característiques constructives.
vi. Respecte de la rehabilitació d'habitatges, l'assistència tècnica i la dotació financera són dos instruments fonamentales per resoldre el problema existent en l'actualitat. La dotació d'una línia específica de rehabilitació pot ser un instrument important per a dur-la a terme.
vii. El planejament urbanístic vigent, com també el fet que s'aprove en el futur, incorporarà en les ordenances els criteris i normes assenyalades en aquest pla que hi siguen d'aplicació.
Secció vuitena
Infraestructures
Article 51. Requisits
La realització d'actuacions infraestructurals autoritzades en aquest pla d'ordenament haurà de preveure, a més de les disposicions que hi siguen pròpies pel que fa a la matèria, els requisits següents:
a) Els traçats i emplaçaments s'hauran de realitzar tenint en compte les condicions ecològiques i paisatgístiques del territori, evitant la creació d'obstacles en la lliure circulació de les aigües o de reblum en aquestes, la degradació de la vegetació natural o els impactes paisatgístics.
b) Durant la realització de les obres, caldrà prendre les precaucions necessàries per evitar la destrucció de la coberta vegetal, i procedir a l'acabament de les obres i a la restauració del terreny i de la coberta vegetal.
c) Les autoritzacions i els altres requisits que específicament s'assenyalen per a la realització d'infraestructurs s'hauran d'obtenir, en tot cas, amb caràcter previ a l'atorgament de la llicència urbanística, en el cas d'actuacions que la requiriran.
Article 52. Corredors de localització d'infraestructures
Als efectes de la instal·lació de noves infraestructures, la xarxa viària estatal, autonòmica o local tenen la consideració de «corredor de localització d'infraestructures», en una franja de 100 metres d'amplària a cada banda de la mitjana. La realització, si s'escau, de futures actuacions infraestructurals de caràcter lineal, com ara línies elèctriques i de comunicacions, gasoductes o conduccions, s'ha d'adreçar, amb caràcter prioritari, cap a aquests «corredors».
Article 53. Xarxa viària
1. La construcció de noves vies d'accés, modificació de traçat, ampliació, operacions d'explotació i actuacions de seguretat vial en carreteres requerirà la corresponent avaluació o, si escau, estimació d'impacte ambiental, en els termes previstos en la legislació vigent.
2. La construcció, ampliacions de plataforma i modificacions de traçat de camins rurals i camins o pistes forestals, quan no estiguen sotmesos a avaluació d'impacte ambiental, requeriran l'estimació d'impacte ambiental sempre que transiten per terrenys forestals.
Article 54. Proveïment d'aigua
1. Els nous dipòsits de proveïment d'aigu es construiran semienterrats; en cas que això siga inviable per condicions topogràfiques o característiques físiques del terreny, s'escollirà una ubicació que no provoque impacte paisatgístic.
2. La construcció de dipòsits d'aigua requerirà l'estimació d'impacte ambiental, d'acord amb el procediment previst en la legislació vigent i sense perjudici d'aquesta, i segons allò que s'estableix en la Llei 2/1989, d'Impacte Ambiental, en el Decret 162/1990, reglament que la desplega, i en la Llei 3/1993, Forestal.
Article 55. Sanejament
1. Es garantirà, amb caràcter prioritari la depuració de les aigües residuals dels nuclis de població, incloses les urbanitzacions de segona residència. En tot cas, no es podrà atorgar llicència per a la realització d'instal·lacions o edificacions, residencials o no, que no compten amb un sistema de recollida i depuració d'aigües residuals, de manera que la qualitat de les aigües resultants complisca les normes de qualitat exigibles per als usos a què es destinen d'acord amb la legislació d'aigües.
2. Es resoldrà el problema dels abocaments urbans i industrials d'acord amb el programa d'actuació i les directrius previstes en el Pla director de Sanejament de la Comunitat Valenciana.
3. Els projectes corresponents a infraestructures de sanejament comptaran amb l'avaluació o estimació d'impacte ambiental, d'acord amb allò que s'estableix en la legislació vigent.
Article 56. Residus sòlids urbans
1. Sense perjudici del que es disposa per a terrenys forestals en l'article 155 del reglament de la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana, els abocadors incontrolats de qualsevol tipus existents en l'àmbit d'aplicació d'aquest pla d'ordenament dels recursos naturals seran clausurats i restaurats els terrenys al seu estat original en un termini màxim de dos anys des de l'aprovació d'aquest pla.
2. Els projectes corresponents a instal·lacions de tractament i/o eliminació de residus sòlids urbans comptarà amb la corresponent avaluació d'impacte ambiental, de conformitat amb el que s'estableix en la legislació vigent.
Article 57. Energia elèctrica
1. S'admetran les noves línies de subministrament d'energia elèctrica que estiguen vinculats a les actuacions que es consideren compatibles en el PORN, a les zones on es permeta explícitament. Sense perjudici del que es disposa en la legislació vigent d'impacte ambiental, quan es tracte de línies que circulen per terrenys forestals requeriran l'estimació d'impacte ambiental.
2. En cas que siga necessari el pas de línies elèctriques amb una finalitat externa a l'àmbit del PORN, hauran de transitar de manera prioritària pels «corredors d'infraestructures» definits en l'article 52, i en cap cas no podran travessar terrenys inclosos en la categoria de Predomini Forestal (PF) assenyalada en aquest pla.
3. La instal·lació de línies aèries es realitzarà amb la previsió de dispositius encaminats a impedir la col·lisió o l'electrocució d'aus (dispositius salvaocells, aïllament de conductors, etc.).
Article 58. Telecomunicacions
Es permet la instal·lació de sistemes generals de telecomunicacions. Quan coincidiran amb terrenys inclosos en la categoria d'Àrees Naturals (AN), Predomini Forestal (PF) o Regeneració Natural (RG), caldrà justificar la necessitat ineludible de l'emplaçament proposat i sotmetre'ls a estimació d'impacte ambiental, d'acord amb el procediment previst en la legislació vigent.
Article 59. Aeroports i heliports
Es podrà permetre la construcció de petit heliports i aeròdroms amb finalitats de protecció contra incendis i lluita contra plagues, i en aquest últim cas s'hauran de localitzar a la zona de Predomini Agrícola (AG) o d'Influència Antròpica (AIA). Requerirà, d'acord amb el procediment previst en la legislació vigent, d'avaluació d'impacte ambiental.
Article 60. Nous embassaments
Es permet la construcció de noves preses o assuts a fi d'embassar aigua o de derivar-la, com també en actuacions de restauració hidrologicoforestal, per a la qual cosa requeriran l'avaluació o estimació d'impacte ambiental, d'acord amb el procediment previst en la legislació vigent.
Article 61. Avaluació d'impacte ambiental
1. Sense perjudici del que es disposa en els articles anteriors, caldrà sotmetre al procediment d'avaluació o, si escau, d'estimació d'impacte ambiental, els projectes d'infraestructura a què es fa referència en els annexos I i II del Reglament d'Impacte Ambiental (Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana).
2. Sense perjudici del que es disposa en l'article 162 del reglament de la Llei 3/1993, se sotmetran al procediment d'estimació d'impacte ambiental els projectes que es detallen tot seguit, quan afecten terrenys forestals, com també terrenys agrícoles quan aquests es troben inclosos en l'àmbit territorial per al qual es proposa la declaració d'espai natural protegit.
ò Xarxes de comunicacions telefòniques i telegràfiques.
ò Xarxes de proveïment d'aigües i sanejament.
ò Agrupació de finques forestals i parcel·làries.
ò Carreteres, camins i pistes forestals i la seua ampliació quan no estiguen sotmeses a declaració d'impacte.
ò Introducció de noves espècies vegetals o animals, excepte en el cas dels cultius agrícoles.
ò Rompudes de terrenys forestals quan no s'haja de sotmetre a avaluació d'impacte.
ò Xarxes i infraestructura de transport d'energia quan no estiguen sotmeses a avaluació d'impacte.
ò Canalització de barrancs i llits fluvials i regeneració de riberes, com també construcció de preses o dics.
Directrius referents a infraestructures
ò Vies d'accés
i. A més de les actuacions previstes de millora en les carreteres CSž222, CSž223, CSž224 i CSž200, cal procedir a la construcció de la carretera entre Alcudia de Veo i Algimia de Almonacid que permeta configurar un eix interior Vila-real-Onda-Segorbe. Finalment, cal completar l'eix transversal Montanejos-Montán-Caudiel-Jérica, amb el tram entre Montanejos i Montán pendent d'execució.
ii. La deficient xarxa viària a la serra d'Espadà fa necessari l'aprofitament de camins per millorar les comunicacions entre alguns nuclis de població. En aquest sentit, cal transformar en carreteres els camins que comuniquen poblacions relativament aïllades com ara Villamalur, Torralba del Pinar, Fuentes de Ayódar, Higueras o Pavías, i completar les comunicacions viàries entre Matet-Pavías-Higueras i Matet-Villamalur, Villamalur-Torralba del Pinar i Higueras-Fuentes de Ayódar-Cirat.
ò Sanejament
iii. L'execució de les previsions del Pla director de Sanejament, amb plantes de tractament d'aigües residuals a Caudiel, Soneja, Suera, Eslida, Artana, Villavieja, Nules, Onda-Betxí, Alfondeguilla i Montanejos, a més de les ja existents, resol en gran manera el problema del sanejament. No obstant això, cal resoldre a mitjà termini el problema de la depuració d'aigües residuals als nuclis que no tenen instal·lacions o que es troben en mal estat i no han sigut incloses en el programa del pla esmentat, com és el caso de Villanueva de Viver, Montán, Arañuel, Cirat, Villamalur, Ayódar, Torralba del Pinar, Fuentes de Ayódar, Toga, Vallat, Fanzara, Tales, Aín, Pavías, Matet, Vall de Almonacid, Gaibiel, Algimia de Almonacid, Chóvar, Azuébar i Sot de Ferrer. L'objectiu ha de ser que, abans de l'any 2000, tots els municipis compten amb sistemes adequats de tractament d'aigües residuals.
iv. Les instal·lacions industrials, agroindustrials i agropecuàries de l'àmbit del PORN hauran de tenir resolt el problema de la depuració de les seues aigües residuals.
ò Residus sòlids urbans
v. L'administració ha de posar en marxa urgentment el pla de residus sòlids per a la zona, incloure la totalitat de municipis en les instal·lacions existents o previstes de Tales, Cortes de Arenoso, la Vall d'Uixó, Onda i l'Alt Palància, i clausurar els abocadors incontrolats existents, d'acord amb els terminis previstos en les normes d'aquest PORN.
vi. Mentrestant s'executa el pla de residus sòlids, és prioritari clausurar i restaurar la zona en els abocadors incontrolats que constituïsquen un risc greu de contaminació per a les aigües superficials i subterrànies o puguen suposar risc d'incendi forestal.
TÍTOL III
Normes particulars
CAPÍTOL I
Concepte i aspectes generals
Article 62. Concepte
1. A l'efecte de particularitzar les normes protectores que s'estableixen per mitjà d'aquest pla, s'ha subdividit l'àmbit territorial del PORN en dues grans zones:
- Zona d'amortiment d'impactes (ZAI): correspon a l'àmbit territorial del PORN per al qual no es proposa la declaració d'espai natural protegit.
- Zona de protecció (ZP): correspon a l'àrea per a la qual es proposa la declaració d'espai natural protegit.
2. Per a la descripció dels límits de la zona de protecció, s'ha pres com a origen el punt de contacte entre els límits dels termes municipals de Caudiel, Montán i Higueras, en l'extrem occidental, i seguint en direcció est en el sentit de les busques del rellotge. L'àrea que es proposa declarar com a parc quedaria delimitada com es descriu a continuació; s'ha pres com a base per a la descripció la toponímia de la cartografia militar escala 1:50.000:
- Límit municipal entre Higueras i Montán.
- Límit municipal entre Torralba del Pinar i els municipis de Montán i Cirat.
- Límit municipal entre Fuentes de Ayódar i els municipis de Cirat, Torrechiva, Espadilla i Ayódar, fins la intersecció amb la carretera que uneix Fuentes de Ayódar i Ayódar (C·223).
- Carretera C·223, des del punt d'intersecció anterior, en direcció a Tales, passant pels termes municipals d'Ayódar, Suera i Tales, fins la intersecció amb el límit de terme municipal entre Tales i Onda.
- Des del punt d'intersecció anterior, i seguint en direcció SE, límit municipal entre Tales i els municipis d'Onda i Artana.
- Límit municipal entre Alcudia de Veo i Artana.
- Límit municipal entre Eslida i Artana fins la intersecció amb la línia de cota de 400 metres.
- Des del punt d'intersecció anterior, i seguint en direcció E, seguint la cota de 400 metres fins la intersecció amb el límit entre els termes municipals d'Artana i Nules.
- Des del punt d'intersecció anterior, segueix en direcció SO pel límit municipal entre Artana i els municipis de Nules i la Vall d'Uixó.
- Límit municipal entre Alfondeguilla i la Vall d'Uixó fins la intersecció amb la carretera C·225, entre Alfondeguilla i la Vall d'Uixó.
- Des del punt d'intersección anterior, segueix en direcció O, per la carretera C·225, fins la intersecció amb el límit municipal entre Alfondeguilla i Chóvar.
- Des del punt d'intersecció anterior, segueix en direcció SO pel límit municipal entre Chóvar i els municipis d'Alfondeguilla i Soneja.
- Límit municipal entre els termes d'Azuébar i Soneja.
- Límit municipal entre Almedíjar i els termes de Soneja i Castellnovo.
- Límit municipal entre Vall de Almonacid i els termes de Castellnovo i Navajas fins la intersecció amb la carretera CS-V-2303 (entre Segorbe i Vall de Almonacid).
- Des del punt d'intersecció anterior, segueix en direcció N per la carretera CS·V·2303 i la seua continuació (CS-V-2304), passant pels municipis de Vall de Almonacid, Algimia de Almonacid i Matet, fins aquesta última població.
- Des de la localitat de Matet, segueix pel camí rural que uneix aquesta població amb Gaibiel, fins la intersecció amb el límit entre aquests dos termes municipals.
- Des del punt d'intersecció anterior, segueix en direcció N pel límit municipal entre Matet i Gaibiel.
- Límit municipal entre Pavías i els termes de Gaibiel i Caudiel.
- Límit municipal entre Higueras i Caudiel fins coincidir amb el punt d'origen d'aquesta descripció, situat en la confluència dels límits municipals de Higueras, Caudiel i Montán.
Els municipis inclosos totalment en l'àmbit d'afectació del Parc de la Serra d'Espadà, segons la delimitació anterior, són: Aín, Alcudia de Veo, Almedíjar, Azuébar, Chóvar, Eslida, Fuentes de Ayódar, Higueras, Pavías, Torralba del Pinar i Villamalur.
Els municipis inclosos parcialment són: Alfondeguilla, Algimia de Almonacid, Artana, Ayódar, Matet, Suera, Tales i Vall de Almonacid.
3. La zona d'amortiment d'impactes (ZAI) se subdivideix en les següents categories per a assolir els objectius de protecció i millora previstos en aquest pla:
- Àrees naturals (AN)
- Àrees d'influència antròpica (AIA)
4. La zona de protecció (ZP), se subdivideix, al seu torn, en les següents categories per definir els tractaments específics més ajustats a les seues necessitats de protecció, conservació i millora:
- Àrees de predomini forestal (PF)
- Àrees de regeneració (RG)
- Àrees de predomini agrícola (AG)
Aquesta subdivisió servirà, al seu torn, de referència a l'ordenament que s'efectuarà en el pla rector d'ús i gestió de l'espai protegit.
Article 63. Interpretació
1. Les determinacions inherents a cadascuna de les categories de protecció indicades en l'article anterior constitueixen la referència normativa bàsica a l'hora d'establir-ne els usos i les activitats permeses i prohibides en aquest pla d'ordenament dels recursos naturals.
2. En tot allò no regulat en aquestes normes particulars seran d'aplicació les disposicions previstes en les Normes Generals de Regulació d'Usos i Activitats.
3. En la interpretació de la normativa prevaldran les normes particulars sobre les generals.
CAPÍTOL II
Zona d'amortiment d'impactes (ZAI)
Secció primera
Àrees naturals (AN)
Article 64. Caracterització
1. Queden incloses en aquesta unitat totes les masses forestals on predomina l'arbratge i les formacions de matoll amb presència de dosser d'arbres. Aquestes masses presenten un alt valor natural i donen lloc a l'existència d'hàbitats idonis i recer per a espècies faunístiques de gran interés ecològic. Compleixen una important funció protectora i paisatgística, sense oblidar el seu potencial econòmic com a zona de producció forestal (suro, fusta, etc.). Així mateix, s'hi inclouen els cursos i masses d'aigua i llacunes permanents i estacionals, d'alt valor ecològic per la seua riquesa faunística i diversitat vegetal, com també per la seua qualitat paisatgística.
2. El criteri d'intervenció en els nuclis existents de surera (Quercus suber) en aquesta zona és el de conservació de les masses existents, potenciació d'aquestes i regeneració i repoblació naturals, a fi de mantenir els processos ecològics essencials i la diversitat biològica, com també de millorar tant la qualitat com la quantitat de producció de suro. Cal potenciar una explotació forestal ordenada, tenint en compte la conservació i regeneració dels ecosistemes i del seu potencial, com també les necessitats que requereixen els aprofitaments que s'efectuen en la forest.
3. El criteri d'intervenció en les masses de pineda, dominants en gran part del territori i on són presents dues espècies, el pi blanc (Pinus halepensis) i el pinastre (Pinus pinaster), és potenciar la producció per a aquelles zones on es puga compaginar aquesta amb una adequada protecció, i que puga significar un element de millora en l'economia rural, tenint com a factors determinants les possibilitats reals del mercat i la necessitat de protecció del sòl. El manteniment de l'ecosistema s'aplicarà amb caràcter prioritari en aquelles masses que resulten especialment valuoses per la seua tasca de protecció. Així mateix, s'afavorirà la introducció progressiva de l'espècie de Quercus més adequada a fi de diversificar i enriquir l'ecosistema.
4. En aquelles pinedes que han començat a ser envaïdes per espècies frondoses del gènere Quercus, el criteri d'intervenció és aconseguir formacions boscoses on els Quercus siguen l'espècie principal, i permetre la presència d'una massa forestal barrejada.
5. El criteri d'intervenció per a les formacions boscoses on la carrasca (Quercus rotundifolia) és dominant, és el de la conservació i potenciació de les masses existents i la regeneració i repoblació naturals, amb especial insistència en actuacions adreçades a afavorir-ne la repoblació natural per llavors i la producció de glans; com també el foment del seu ús amb finalitats científiques i didacticonaturalístiques.
6. El criteri d'intervenció per a les riberes i masses d'aigua, de gran importància pel fet de constituir corredors naturals, continus i intercomunicats que faciliten la mobilitat de la fauna i la migració de tàxons, és el manteniment de les formacions singulars existents i la regeneració i repoblació d'aquests ecosistemes, preservant-ne l'interés científic i ambiental, ja que sustenten espècies i processos ecològics exclusius d'aquest medi, a més de complir una important funció complementària amb els ecosistemes de l'entorn i de diversificació d'hàbitats.
Article 65. Localització
S'estén per les zones de bosc, matoll d'arbres i els cursos i masses d'aigua, cas en el qual abasta la franja ocupada per la zona de policia que s'estableix en la legislació d'aigües, i en els casos en què la franja de vegetació silvestre lligada a aquests ambients humits siga de major amplària, també s'inclourà en aquesta categoria d'ordenament. L'àmbit territorial queda delimitat en el plànol d'ordenament.
Article 66. Usos permesos
1. Sense perjudici del que es preveu en les normes de regulació d'usos i activitats d'aquest pla, es consideren usos permesos, amb caràcter general, tots aquells destinats al desenvolupament de l'activitat forestal, ramadera i cinegètica i, en particular, les activitats destinades a la regeneració i potenciació de la sureda i el carrascar o del bosc mixt en el cas de la pineda.
2. Tractaments de millora i conservació de les masses forestals, com ara seleccions, tallades de millora i sanejament, podes de formació i producció, aclarides, estassades, eliminació selectiva de matoll i, en especial, mesures per aconseguir la regeneració natural, complementades amb programes de repoblació. En tot cas, necessitaran l'autorització prèvia de la Conselleria de Medi Ambient.
3. Tala de pins i aprofitament fuster i del suro d'acord amb el que s'estableix en les normes generals d'aquest pla i segons es determine en el plan forestal que es redacte per a la serra d'Espadà. En tot cas, necessitarà l'autorització prèvia de la Conselleria de Medi Ambient.
4. Obres de captació d'aigua, sempre que s'ajusten a les especificacions assenyalades en les normes generals d'aquest pla. Comptaran amb autorització de l'organisme de conca, després de l'informe favorable previ de la Conselleria de Medi Ambient.
5. Infraestructura de defensa contra incendis forestals i, si escau, les obres de captació d'aigües que s'hi relacionen. Comptaran amb autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
6. Construcció i condicionament de pistes i camins forestals i rurals destinats a la lluita contra incendis forestals i a l'aprofitament forestal o agrícola. Comptaran amb estimació d'impacte ambiental quan no estiguen sotmeses a avaluació d'impacte ambiental.
7. Els usos i actuacions destinades a millorar les condicions naturals i paisatgístiques d'aquests espais o a facilitar la realització d'activitats científiques, didàctiques i recreativonaturalístiques, incloses actuacions i adequacions recreativonaturalístiques de caràcter extensiu, com ara el marcatge i la senyalització d'itineraris i enclavaments singulars visitables, zones de descans que podran incorporar elements de suport sempre que no impliquen edificació, obra de fàbrica o utilització d'elements no naturals. En tot cas, requeriran l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient. Tot això, sense perjudici de les determinacions que en el futur realitze el pla d'ordenament de l'ús públic previst en l'article 45 de les normes generals.
8. L'activitat ramadera, amb les condicions assenyalades en les normes generals d'aquest pla o qualssevol altres que puga disposar la Conselleria de Medi Ambient per garantir la conservació i regeneració de la massa forestal. D'acord amb allò que s'assenyala en l'article 34 d'aquestes normes, la Conselleria de Medi Ambient realitzarà, en el termini màxim d'un any des de l'aprovació d'aquest PORN, un pla d'aprofitament d'aquesta activitat per evitar que puga perjudicar la regeneració vegetal.
9. Les instal·lacions per a la guarda de bestiar en règim extensiu. Sense perjudici dels tràmits urbanístics a què s'hauran d'ajustar segons la legislació sectorial, comptaran amb l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.
10. Les línies elèctriques i de telecomunicacions, amb les condicions i requisits que s'estableixen en les normes generals d'aquest PORN. En qualsevol cas, necessitaran l'estimació d'impacte ambiental quan no es troben sotmesos a avaluació d'impacte ambiental, d'acord amb el que es preveu en el Decret 162/1990.
11. Obres, instal·lacions i serveis públics, d'acord amb l'article 7 de la Llei 4/1992, sobre Sòl no Urbanitzable.
12. Construccions de caràcter institucional o lligades a la gestió de l'espai protegit.
13. L'activitat cinegètica, d'acord amb les condicions i determinacions assenyalades en les normes generals d'aquest pla.
14. Magatzems i instal·lacions destinades a l'explotació agrícola. Sense perjudici dels tràmits urbanístics a què s'hauran d'ajustar segons la legislació sectorial, requeriran l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.
15. Instal·lacions d'emmagatzematge o primera transformació de productes forestals. Sense perjudici dels tràmits urbanístics a què s'hauran d'ajustar segons la legislació sectorial, requeriran l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.
16. Acampaments de turisme, sense perjudici dels tràmits urbanístics a què s'hauran d'ajustar segons la legislació sectorial, queden sotmesos a estimació d'impacte ambiental. Les seues característiques i ubicació s'hauran d'ajustar al que es disposa en el pla d'ordenament de l'ús públic, i no es permetran noves instal·lacions fins que aquest pla haja estat aprovat.
17. Dipòsits d'aigua d'acord amb les condicions i requisits establits en l'article 54 de les normes generals d'aquest pla.
18. Heliports o aeròdroms destinats exclusivament a l'extinció i la prevenció d'incendis forestals.
19. Obres de restauració hidrologicoforestal. Comptaran amb estimació d'impacte ambiental.
20. Construcció, modificació de traçat, ampliació, operacions d'explotació i actuacions de seguretat vial en carreteres, d'acord amb el que s'assenyala en l'article 53 d'aquestes normes.
21. Infraestructures de sanejament i depuració d'aigües residuals, d'acord amb el que s'indica en l'article 55 d'aquestes normes.
22. Actuacions de restauració a zones afectades per activitats extractives i mineres, d'acord amb el projecte de restauració aprovat segons el que es preveu en les normes generals.
23. Abocadors de residus sòlids i instal·lacions annexes, sempre que es justifique la inevitabilitat de la ubicació i es trobe a una distància inferior a 500 metres d'una carretera. Comptarà en qualsevol cas amb avaluació d'impacte ambiental.
24. Sense perjudici de les limitacions imposades per la legislació d'aigües, a les riberes de rambles i barrancs i en les masses d'aigua, les activitats i els usos no prohibits en aquest pla i que hagen de comptar amb autorització de l'organisme de conca, necessitaran amb caràcter previ a l'autorització l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.
Article 67. Usos prohibits
1. Es consideren usos prohibits amb caràcter general tots els que comporten una degradació del medi o dificulten el desenvolupament dels usos permesos. En especial, es prohibeixen aquells usos i actuacions que no es troben directament vinculats a l'explotació forestal, ramadera i cinegètica i d'aprofitaments de la forest o al desenvolupament d'activitats científiques i naturalístiques, i no siguen expressament permesos en l'article anterior.
2. Actuacions o activitats relacionades amb l'extracció d'àrids i terres o l'explotació dels recursos miners.
3. Construccions i instal·lacions industrials i residencials de qualsevol tipus, llevat de les previstes en l'article anterior.
4. Actuacions i instal·lacions de caràcter esportiu i turisticorecreatiu, llevat de les adequacions naturalístiques i recreatives previstes en l'article anterior. S'admetran únicament establiments de restauració o allotjament quan es realitzen mitjançant la rehabilitació o restauració d'edificacions preexistents; sense perjudici dels tràmits urbanístics a què s'hauran d'ajustar segons la legislació sectorial, requeriran l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.
5. Construccions i edificacions públiques singulars, com ara construccions i edificacions vinculades a la defensa nacional, centres sanitaris especials, centres d'ensenyament i culturals i cementeris. Les existents en el moment d'aprovació d'aquest pla podran mantenir-se, i l'ampliación de la seua superfície o del volum edificat només s'admetrà si és convenientment justificat.
6. La implantació o construcció d'instal·lacions vinculades a explotacions ramaderes de caràcter intensiu.
7. Publicitat exterior i imatges i símbols commemoratius, llevat d'indicadors de caràcter institucional.
8. La tala o l'arrabassament de qualsevol espècie vegetal de port arbori diferent del pi o espècies exòtiques que hagen de ser eliminades, excepte per raons fitosanitàries, o que calga per a la millora, sanejament i recuperació de les formacions de quercus o altres espècies objecte de protecció. En tot cas, aquests tractaments es realitzaran d'acord amb les previsions que s'establiran en el Pla Forestal de la Serra d'Espadà i, si escau, els plans tècnics d'aprofitament forestal.
9. Tanques i closes cinegètiques.
10. Obres, magatzems i instal·lacions relacionades amb l'explotació agrícola o ramadera, i infraestructura de serveis que s'hi relacionen, excepte les expressament permeses en l'article anterior.
Secció segona
Àrees d'influència antròpica (AIA)
Article 68. Caracterització
Queden incloses en aquesta categoria les zones dominades per formacions de matoll que presenten un estrat arbori escassament desenvolupat, predominen els coscollars, matolls i zones cultivades abandonades; terrenys agrícoles marginals de cultius llenyosos com ara ametler, garrofer i alguns fruiters i les zones d'ús agrícola, tant de secà com de regadiu. El criteri general per a aquestes zones és la potenciació de cultius tradicionals i el manteniment de l'aprofitament agrícola intensiu, i la compatibilització del rendiment econòmic amb el manteniment d'unitats paisatgístiques d'alt valor.
Article 69. Localització
Són formacions molt ben representades al territori i se situen en tot l'àmbit del PORN, però fonamentalment a les planes litorals, on es concentra la major part dels cultius de regadiu. La seua distribució es recull en el plànol d'ordenament.
Article 70. Usos permesos
Es consideren compatibles totes les activitats permeses en les categories anteriors i, en general, les activitats compatibles amb el que s'estableix en el planejament urbanístic per al sòl no urbanitzable d'ús agrícola, sense perjudici del que es disposa en les normes generals d'aquest pla i en la Llei 4/1992, sobre Sòl no Urbanitzable.
Article 71. Usos prohibits
Amb caràcter general, es prohibeixen els usos considerats no compatibles en el planejament urbanístic per al sòl no urbanitzable d'ús agrícola, sense perjudici del que es disposa en les normes generals d'aquest pla i en la Llei 4/1992, sobre Sòl no Urbanitzable.
CAPÍTOL III
Zona de protecció (ZP)
Àrees de predomini forestal (PF)
Article 72. Caracterització
1. Correspon a aquells espais amb un rellevant valor ecològic, geomorfològic i/o paisatgístic i que constitueixen un excel·lent exponent de la singularitat dels diferents subsistemes de la serra d'Espadà. El seu interés mediambiental exigeix una rigorosa limitació dels aprofitaments i la potenciació de la riquesa ecològica.
2.Queden incloses en aquesta unitat totes les àrees forestals de l'espai protegit, i es destaquen:
a) Sureda o etapes de substitució en què aquesta espècie és dominant sobre la pineda (Pinus halepensis o Pinus pinaster). Aquesta massa forestal, condicionada per la presència de materials silicis, constitueix una de les formacions més interessants de la Comunitat Valenciana, i representa la vegetació potencial de la zona silícia. Presenten un alt valor natural i dóna lloc a l'existència d'hàbitats idonis i recer per a espècies faunístiques de gran interés ecològic. Compleixen una funció protectora i paisatgística, sense oblidar el seu potencial econòmic com a zona de producció forestal, en particular del suro.
b) Pinedes, formacions que són dominants en gran part del territori i on es troben presents dues espècies, el pi blanc (Pinus halepensis) i el pinastre (Pinus pinaster). Donen lloc a ecosistemes d'un alt valor natural i permeten l'existència d'hàbitats idonis que donen recer a un ampli espectre d'espècies faunístiques de gran interés ecològic. S'integren ací zones d'importància econòmica des del punt de vista de l'explotació forestal que compleixen, així mateix, una funció protectora i paisatgística. Dins d'aquesta categoria cal diferenciar dues subzones depenent de l'equilibri ecològic assolit per les diferents formacions.
c) Formacions boscoses constituïdes per la carrasca (Quercus rotundifolia) com a espècie dominant.
d) Cursos i masses d'aigua i llacunes permanents i estacionals, que presenten un alt valor ecològic per la riquesa faunística i la diversitat vegetal que inclou la presència d'exemplars singulars, com també per la qualitat paisatgística. Aquests llits constitueixen una sèrie de corredors naturals, continus i intercomunicats que faciliten la mobilitat de la fauna i la migració de tàxons.
e) Singularitats botàniques i formacions boscoses de característiques excepcionals per la diversitat i maduresa que han assolit; com també exemplars aïllats d'espècies vegetals endèmiques, singulars i monumentals. La seua presència és, generalment, de caràcter puntual, i cal protegir-la a causa de l'escassa representació tant a la zona com en el context regional. Caracteritzen aquest subsistema les formacions de roure reboll (Quercus pyrenaica), localitzades als aiguavessants nord del pic de la Ràpita; les formacions de roure de fulla petita (Quercus faginea), localitzades als aiguavessants del pic de la Ràpita, pic d'Espadà; nuclis de teixos (Taxus baccata) i grèvols (Ilex aquifolium), localitzats als obacs de l'Alt del Pinar; bosquets mixtos amb la presència de les espècies anteriors amb pi o surera, a les quals s'uneixen exemplars caducifolis de gran interés, com ara Acer monspesulanum, Acer granatense, Sorbus torminalis, Fraxinus angustifolia, entre altres espècies i nuclis de castanyers (Castanea sativa), localitzats al Jinquer i als aiguavessants nord del pic d'Espadà.
f) Formacions de matoll, amb major o menor presència d'un dosser d'arbres; es tracta d'etapes de substitució dels boscos de carrasques i sureres que mantenen una cobertura vegetal acceptable i compleixen una important funció com a protectors del sòl.
3. El criteri d'intervenció per a cadascun dels subsistemes inclosos en aquesta categoria és:
a) A les suredes és el de conservació i potenciació de les masses existents, i regeneració i repoblació naturals, a fi de mantenir els processos ecològics essencials i la seua diversitat biològica, com també de millorar tant la qualitat com la quantitat de producció de suro. Cal potenciar una explotació forestal ordenada, tenint en compte la conservació i regeneració dels ecosistemes i del seu potencial, com també les necessitats que requereixen els aprofitaments que s'efectuen al bosc.
b) El criteri d'intervenció en les pinedes serà, preferentment, la producció forestal per a aquelles zones on es puga compaginar amb una adequada protecció i que puga significar un element de millora en l'economia rural; seran factors determinants les possibilitats reals del mercat i la necessitat de protecció del sòl. El manteniment de l'ecosistema s'aplicarà amb caràcter prioritari en aquelles masses que resulten especialment valuoses per la seua tasca de protecció. En formacions boscoss on els quercus siguen l'espècie principal, permetent la presència d'una massa forestal barrejada que, posteriorment i segons les condicions del medi, puga arribar a formar una massa amb una presència escassa de la pineda. Així mateix, caldrà afavorir la introducció progressiva de l'espècie de quercus més adequada a fi de diversificar i enriquir l'ecosistema.
c) Els criteris d'intervenció per a les formacions de carrascar són el de conservació i potenciació de les masses existents, i regeneració i repoblació naturals, amb especial atenció en actuacions adreçades a afavorir-ne la repoblació natural per llavors i la producció de glans; com també el foment de la utilització amb finalitats científiques i didacticonaturalístiques.
d) En els cursos d'aigua són criteris d'intervenció el manteniment de les formacions singulars existents i la regeneració i repoblació d'aquests ecosistemes preservant-ne l'interés científic i ambiental, ja que sustenten espècies i processos ecològics exclusius d'aquest medi, a més de complir una important funció complementària amb els ecosistemes de l'entorn i de diversificació d'hàbitats. D'aquesta manera, l'alt interés d'aquestes zones, a més del fet de ser un dels ecosistemes cada vegada més escassos i amenaçats, fan necessària la protecció estricta.
e) A les masses boscoses singulars, el criteri general és la protecció estricta i la gestió ha de ser orientada cap a la potenciació i el foment, i permetre únicament els usos destinats a finalitats científiques i didàctiques.
f) El criteri d'intervenció per a les formacions de matoll n'és el manteniment per mitjà d'una actuació adreçada a la conservació i a permetre'n la regeneració natural, com a pas previ per realitzar actuacions encaminades a reforestar aquestes zones amb espècies arbòries característiques de l'estació.
Article 73. Localització
S'estén per les zones de bosc i agrupa les formacions forestals esmentades en els articles anteriors o les seues etapes de substitució. L'àmbit territorial queda delimitat en el mapa de zonificació, i coincideix en gran manera amb el nucli de la serra d'Espadà.
Article 74. Usos permesos
1. Es consideren usos permesos, amb caràcter general, tots aquells destinats al desenvolupament de l'activitat forestal, ramadera i cinegètica i, en particular, les activitats destinades a la regeneració i potenciació de la sureda, el carrascar, els boscos mixtos i les formacions singulars a fi de mantenir els processos ecològics essencials i la diversitat biològica.
2. Tractaments de millora i conservació de les masses forestals, com ara seleccions, tallades de millora i sanejament, podes de formació i producció, aclarides, estassades, eliminació selectiva de matoll i, en especial, mesures per aconseguir la regeneració natural, complementades amb programes de repoblació. En tot cas, requeriran l'autorització prèvia de la Conselleria de Medi Ambient.
3. Tala de pins i aprofitament fuster i del suro d'acord amb el que s'estableix en les normes generals d'aquest pla i segons es determinarà en el pla forestal que es redactara per a la serra d'Espadà. En tot cas, requeriran l'autorització prèvia de la Conselleria de Medi Ambient.
4. Obres de captació d'aigua, sempre que s'ajusten a les especificacions assenyalades en les normes generals d'aquest pla. Sense perjudici dels tràmits urbanístics a què s'hauran d'ajustar segons la legislació sectorial, requeriran l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.
5. Infraestructura de defensa contra incendis forestals i, si escau, les obres de captació d'aigües que s'hi relacionen. Sense perjudici dels tràmits urbanístics a què s'hauran d'ajustar segons la legislació sectorial, requeriran l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.
6. Els usos i les actuacions destinades a millorar les condicions naturals i paisatgístiques d'aquests espais o a facilitar la realització d'activitats científiques, didàctiques i recreativonaturalístiques. S'hi inclouen les actuacions i adequacions recreativonaturalístiques de caràcter extensiu, com ara el marcatge i la senyalització d'itineraris i enclavaments singulars visitables, zones de descans que podran incorporar elements de suport sempre que no impliquen edificacions. En tot cas, requeriran l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient. Tot això, sense perjudici de les determinacions que en el futur realitze el pla d'ordenament de l'ús públic previst en l'article 45 de les normes generals.
7. L'activitat ramadera amb les condicions assenyalades en les normes generals d'aquest pla o qualssevol altres que puga disposar la Conselleria de Medi Ambient per garantir la conservació i regeneració de la massa forestal. D'acord amb el que s'assenyala en l'article 34 d'aquestes normes, la Conselleria de Medi Ambient realitzarà, en el termini màxim d'un any des de l'aprovació d'aquest PORN, un pla d'aprofitament d'aquesta activitat per evitar que puga perjudicar la regeneració d'espècies de frondoses.
8. Les instal·lacions per a la guarda de bestiar en règim extensiu. Sense perjudici dels tràmits urbanístics a què s'hauran d'ajustar segons la legislació sectorial, requeriran l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.
9. Les línies elèctriques i de telecomunicacions, amb les condicions i els requisits que s'estableixen en les normes generals d'aquest PORN. En qualsevol cas, requeriran l'estimació d'impacte ambiental quan no es troben sotmeses a avaluació d'impacte ambiental d'acord amb el que es preveu en el Decret 162/1990.
10. Obres, instal·lacions i serveis públics, d'acord amb l'article 7 de la Llei 4/1992, sobre Sòl no Urbanitzable.
11. Construccions de caràcter institucional o lligades a la gestió de l'espai protegit.
12. Els acampaments de turisme, sense perjudici dels tràmits urbanístics a què s'hauran d'ajustar segons la legislació sectorial, queden sotmesos a l'estimació d'impacte ambiental. Les característiques i la ubicació s'hauran d'ajustar al que es disposa en el pla d'ordenament de l'ús públic, i no es permetran noves instal·lacions fins que aquest pla haja estat aprovat.
13. Construcció i condicionament de pistes i camins forestals o rurals destinats a la lluita contra incendis forestals i a l'aprofitament forestal o agrícola. Comptarà amb estimació d'impacte ambiental quando no estiguen sotmesos a avaluació d'impacte ambiental.
14. Obertura de corriols, senderes i camins de desemboscar per a l'extracció de suro o fusta; prèviament a la realització caldrà comptar amb autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
15. Repoblació forestal després de l'aprovació prèvia per la Conselleria de Medi Ambient del corresponent projecte de repoblació.
16. Obres de restauració hidrologicoforestal. Caldrà comptar amb estimació d'impacte ambiental, sense perjudici del que es disposa en la legislació vigent.
17. Instal·lacions d'emmagatzematge o primera transformació de productes forestals, sempre que no disten més de 500 metres de sòl urbà o urbanitzable i més de 100 metres d'una carretera; sense perjudici dels tràmits urbanístics a què s'hauran d'ajustar segons la legislació sectorial, requeriran l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.
18. Magatzems i instal·lacions destinades a l'explotació agrícola. Sense perjudici dels tràmits urbanístics a què s'hauran d'ajustar segons la legislació sectorial, requeriran l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.
19. Establiments de restauració o allotjament quan es realitzen per mitjà de rehabilitació o restauració d'edificacions preexistents; sense perjudici dels tràmits urbanístics a què s'hauran d'ajustar segons la legislació sectorial, requeriran l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.
20. Dipòsits d'aigua d'acord amb les condicions i els requisits que s'estableixen en l'article 54 de les normes generals d'aquest pla.
21. Heliports o aeròdroms destinats exclusivament a l'extinció i la prevenció d'incendis forestals.
22. Construcció, modificació de traçat, ampliació, operacions d'explotació i actuacions de seguretat vial en carreteres, d'acord amb el que s'assenyala en l'article 53 d'aquestes normes.
23. Infraestructures de sanejament i depuració d'aigües residuals, d'acord amb el que s'assenyala en l'article 55 d'aquestes normes.
24. Actuacions de restauració a zones afectades per activitats extractives i mineres, d'acord amb el projecte de restauració aprovat segons el que es preveu en les normes generals.
25. Sense perjudici de les limitacions imposades per la legislació d'aigües, a les riberes de rambles i barrancs i en les masses d'aigua, les activitats i els usos no prohibits en aquest pla i que hagen de comptar amb autorització de l'organisme de conca, necessitaran prèviament a aquesta l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.
Article 75. Usos prohibits
1. Es consideren usos prohibits amb caràcter general tots els que comporten una degradació del medi o dificulten el desenvolupament dels usos permesos. Especialment, es prohibeixen aquells usos i actuacions que no es troben directament vinculats a l'explotació forestal, ramadera i cinegètica i d'aprofitaments de la forest, o al desenvolupament d'activitats científiques i naturalístiques i no es troben exprexsament permesos en l'article anterior.
2. Actuacions o activitats relacionades amb l'extracció d'àrids i terres o l'explotació dels recursos miners.
3. Construccions i instal·lacions industrials i residencials de qualsevol tipus, llevat de les previstes en l'article anterior.
4. Actuacions i instal·lacions de caràcter esportiu i turisticorecreatiu, excepte les adequacions naturalístiques i recreatives previstes en l'article anterior.
5. Construccions, de caràcter temporal o permanent, lligades a l'activitat cinegètica.
6. Construccions i edificacions públiques singulars, com ara construccions i edificacions vinculades a la defensa nacional, centres sanitaris especials, centres d'ensenyament i culturals i cementeris. Les existents en el moment d'aprovació d'aquest pla podran mantenir-se, i l'ampliació de la superfície o del volum edificat només s'admetrà si és convenientment justificat.
7. La implantació o construcció d'instal·lacions vinculades a explotacions ramaderes de caràcter intensiu.
8. Abocadors de residus sòlids i instal·lacions annexes.
9. Suport de publicitat exterior i imatges i símbols commemoratius, llevat dels indicadors de caràcter institucional.
10. La tala o l'arrabassament de qualsevol espècie de port arbori diferent del pi o espècies exòtiques que hagen de ser eliminades, excepte per raons fitosanitàries o per a la millora, sanejament i recuperació de les formacions de quercus o altres espècies objecte de protecció. En tot cas, aquests tractaments es realitzaran d'acord amb les previsions que s'establiran en el pla de gestió forestal i els plans tècnics d'aprofitament forestal.
11. Tanques i closes cinegètiques.
12. Conduccions elèctriques i de telecomunicacions amb una finalitat externa a l'àmbit del PORN
13. Establiments d'allotjament o restauració, quan se'n tracte de nova construcció.
CAPÍTOL IV
Àrees de regeneració
Article 76. Caracterització
1. Integren aquesta categoria aquelles zones dominades per formacions de matoll que presenten un estrat arbori poc desenvolupat i mantenen una baixa cobertura vegetal, per la qual cosa donen lloc a importants problemes erosius; hi predominen els coscollars, matolls i zones cultivades abandonades, fonamentalment a zones de bancals en pendents forts, i completen aquesta categoria aquells terrenys agrícoles marginals de cultius llenyosos, com ara ametler, garrofer i alguns fruiters situats, generalment, a zones amb pendents forts.
2. El criteri d'intervenció per a aquesta categoria se centra en la potenciació d'una repoblació i regeneració actives, com també la conservació de la vegetació llenyosa residual del cultiu agrícola com a element fixador del sòl, seguida d'una progressiva introducció d'espècies que, afavorides per les condicions pròpies del terreny agrícola, permeten una cobertura elevada del sòl i el progressiu pas a zones forestals poblades d'arbres.
Article 77. Localització
Són formacions molt esteses en l'àmbit del PORN i solen coincidir amb zones que han patit continus incendis forestals i on, generalment, la cobertura vegetal es troba molt degradada, es troben pròximes a zones agrícoles o enclavades a zones forestals. La distribució es recull en el plànol d'ordenament.
Article 78. Usos permesos
1. Es consideren usos permesos, amb caràcter general, tots aquells destinats al desenvolupament de l'activitat forestal, ramadera i cinegètica i, en particular, tots aquells destinats a afavorir la regeneració natural d'aquests espais com a pas previ a la realització d'actuacions encaminades a la reforestació.
2. Tractaments de millora i conservació, com ara seleccions, tallades de millora i sanejament, podes de formació i producció, aclarides, afavoriment de la repoblació de frondoses per afavorir els criteris marcats en els punts precedents, amb autortizació prèvia de la Conselleria de Medi Ambient.
3. Tala de pins, aprofitament fuster i forestal, d'acord amb els requisits i les condicions assenyalades en les normes generals d'aquest pla.
4. La ramaderia i les activitats relacionades amb la millora de la capacitat pratícola i la producció ramadera de la zona, sempre que no siga incompatible amb la regeneració de la cobertura vegetal, amb les condicions assenyalades en les normes generals d'aquest pla o qualssevol altres que puga disposar la Conselleria de Medi Ambient per garantir la conservació i regeneració de la massa forestal. D'acord amb el que es preveu en l'article 34 d'aquestes normes, la Conselleria de Agricultura, Pesca i Alimentació realitzarà, en el termini màxim d'un any des de l'aprovació d'aquest PORN, un pla d'aprofitament d'aquesta activitat per evitar que puga perjudicar la regeneració d'espècies de frondoses. L'aprofitament pratícola s'afavorirà per mitjà de la sembra d'espècies farratgeres.
5. Les instal·lacions per a la guarda de bestiar en règim extensiu. Sense perjudici dels tràmits urbanístics a què s'hauran d'ajustar segons la legislació sectorial, requeriran l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.
6. La implantació o construcció d'instal·lacions vinculades a explotacions ramaderes de caràcter intensiu, d'acord amb les normes generals.
7. Els usos i les actuacions destinats a millorar les condicions naturals i paisatgístiques d'aquests espais o a facilitar la repoblació natural del matoll per colonitzar clarianes i augmentar-ne la densitat, com ara l'afavoriment de la nitrificació en àrees crítiques, sembra d'espècies característiques del matoll en àrees d'escassa cobertura o de difícil regeneració natural i amb problemes d'erosió.
8. Els usos i les actuacions destinats a facilitar la realització d'activitats científiques, didàctiques i recreativonaturalístiques, incloses actuacions i adequacions recreativonaturalístiques de caràcter extensiu, com ara marcatge i senyalització d'itineraris i enclavaments singulars visitables, zones de descans que podran incorporar elements de suport sempre que no comporten edificació. En tot cas, requeriran l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.
9. Instal·lacions permanents de restauració, allotjament, albergs de caràcter social, d'acord amb els requisits previstos en les normes generals d'aquest pla.
10. L'activitat cinegètica, d'acord amb les condicions i determinacions assenyalades en les normes generals d'aquest pla.
11. Les tanques o closes de caràcter pecuari i cinegètic, sense perjudici dels tràmits urbanístics a què s'hauran d'ajustar segons la legislació sectorial, requeriran l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.
12. Obres de captació d'aigua, sempre que s'ajusten a les especificacions assenyalades en les normes generals d'aquest pla. Comptaran amb autorització de l'organisme de conca, després de l'informe favorable previ de la Conselleria de Medi Ambient.
13. Construccions de caràcter institucional o lligades a la gestió de l'espai protegit.
14. Magatzems i instal·lacions destinats a l'explotació agrícola, ramadera o forestal. Sense perjudici dels tràmits urbanístics a què s'hauran d'ajustar segons la legislació sectorial, requeriran l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.
15. Instal·lacions d'emmagatzematge i indústries de primera transformació de productes primaris, sempre que s'ubiquen a una distància inferior a 100 metres d'una carretera o camí rural. Sense perjudici dels tràmits urbanístics a què s'hauran d'ajustar segons la legislació sectorial, requeriran l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.
16. Repoblació forestal amb l'aprovació prèvia por la Conselleria de Medi Ambient del corresponent projecte de repoblació.
17. Infraestructura de defensa contra incendis forestals i, si escau, les obres de captació d'aigües que s'hi relacionen. Comptaran amb autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
18. Els acampaments de turisme, sense perjudici dels tràmits urbanístics a què s'hauran d'ajustar segons la legislació sectorial, queden sotmesos a estimació d'impacte ambiental. Les característiques i la ubicació s'hauran d'ajustar al que es disposa en el pla d'ordenament de l'ús públic, i no es permetran noves instal·lacions fins que aquest pla haja estat aprovat.
19. Instal·lacions recreatives de caràcter intensiu i instal·lacions esportives en medi rural, d'acord amb les condicions previstes en les normes generals d'aquest pla.
20. Usos turisticorecreatius en edificacions existents, d'acord amb les condicions previstes en les normes generals d'aquest pla.
21. Instal·lacions provisionals per a obres i instal·lacions requerides per les infraestructures i serveis públics. Sense perjudici dels tràmits urbanístics a què s'hauran d'ajustar segons la legislació sectorial, requeriran l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.
22. Les instal·lacions de servei de la carretera, sense perjudici dels tràmits urbanístics a què s'hauran d'ajustar segons la legislació sectorial, requeriran l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.
23. Instal·lacions o construccions d'infraestructura energètica o vinculades al sistema general de telecomunicacions, d'acord amb les condicions previstes en les normes generals d'aquest pla. En qualsevol cas, comptaran amb estimació d'impacte ambiental quan no estiguen sotmeses a avaluació d'impacte ambiental.
24. Nous embassaments, d'acord amb les condicions previstes en l'article 60 de les normes generals d'aquest pla.
25. Instal·lacions o construccions de sistemes generals de proveïment o sanejament, d'acord amb les condicions previstes en l'article 54 de les normes generals d'aquest pla.
26. Abocadors de residus sòlids i instal·lacions annexes, sempre que es justifique la inevitabilitat de la ubicació i es troben a una distància inferior a 500 metres d'una carretera; en qualsevol cas, comptaran amb avaluació d'impacte ambiental.
27. Viari de caràcter general, inclosos camins rurals i camins o pistes forestals, d'acord amb les condicions previstes en l'article 53 de les normes generals d'aquest pla.
28. Heliports i aeròdroms, d'acord amb les condicions previstes en l'article 59 de les normes generals d'aquest pla.
29. Activitats extractives i mineres, d'acord amb el que es disposa en els articles 28 i 29 de les normes generals.
30. Obres de restauració hidrologicoforestal, que comptaran amb estimació d'impacte ambiental en els termes previstos en el Decret 162/1990.
31. Indústries incompatibles amb el medi urbà, d'acord amb el que es disposa en l'article 43 de les normes generals d'aquest pla.
32. Cultiu intensiu d'espècies forestals.
33. Construccions i edificacions públiques singulars, com ara centres sanitaris especials, centres d'ensenyament i culturals, cementeris; segons les condicions assenyalades en l'article 50 d'aquest pla.
34. Actuacions de restauració a zones afectades per activitats extractives i mineres, d'acord amb el projecte de restauració aprovat segons el que es preveu en les normes generals.
35. Abocadors de residus sòlids i instal·lacions annexes, sempre que es justifique la inevitabilitat de la ubicació; en qualsevol cas, comptaran amb avaluació d'impacte ambiental.
Article 79. Usos prohibits
1. Es consideren usos prohibits amb caràcter general tots els que comporten una degradació del medi o dificulten el desenvolupament dels usos permesos. Especialment, es prohibeixen aquells usos i actuacions que no es troben directament vinculats a l'explotació forestal, ramadera i cinegètica i d'aprofitaments del bosc, o al desenvolupament d'activitats científiques i naturalístiques.
2. Construccions i instal·lacions industrials i residencials de qualsevol tipus, llevat de les expressament autoritzades en l'article anterior.
3. Construccions i edificacions públiques singulars vinculades a la defensa nacional.
4. Publicitat exterior i imatges i símbols commemoratius, excepte indicadors de caràcter institucional.
5. La tala o l'arrabassament d'espècies arbòries, tret d'espècies exòtiques que hagen de ser eliminades, excepte per raons fitosanitàries o que calguen per a la millora, sanejament i recuperació de les formacions de quercus o altres espècies objecte de protecció. En tot cas, aquests tractaments es realitzaran d'acord amb les previsions que establirà el pla de gestió forestal i els plans tècnics d'aprofitament forestal.
6. La tala o l'arrabassament de cultius llenyosos a les zones agrícoles abandonades d'acord amb el que s'estableix en l'article 14.
7. Construccions residencials de qualsevol tipus, llevat de les expressament autoritzades en l'article anterior.
8. Construccions, de caràcter temporal o permanent, lligades a l'activitat cinegètica.
CAPÍTOL V
Àrees de predomini agrícola
Article 80. Caracterització
S'engloben en aquesta categoria les zones on existeix un ús agrícola restringit, caracteritzat por cultius de secà d'escassa rendibilitat, tot i que localment configuren zones d'indubtable riquesa paisatgística, a més de contribuir a l'economia local. El criteri general per a aquestes zones és la potenciació de cultius tradicionals que oferisquen un rendiment econòmic, com també el manteniment d'unitats paisatgístiques d'alt valor i de cultius agrícoles restringits en unitats on la preservació de bancals és essencial com a pràctica de conservació de sòls amb una erosivitat molt alta i com a àrees tallafoc. Es completa aquesta unitat amb els cultius d'horta, fruiters en regadiu i cítrics.
Article 81. Localització
Formen unitats paisatgístiques d'indubtable valor, i cal destacar les formades per les rambls d'Algímia-Almedíjar-Azuébar i pels aiguavessants de valls cultivades de Villamalur-Alcudia de Veo-Aín-Chóvar.
Article 82. Usos permesos
Es consideren compatibles totes les activitats permeses en les categories anteriors i, en general, les activitats compatibles amb el que s'estableix en el planejament urbanístic per al sòl no urbanitzable d'ús agrícola, sense perjudici del que es disposa en les normes generals d'aquest pla i en la Llei 4/1992, sobre Sòl no Urbanitzable.
Article 83. Usos prohibits
1. Amb caràcter general, es prohibeixen els usos considerats no compatibles en el planejament urbanístic per al sòl no urbanitzable d'ús agrícola, sense perjudici del que es disposa en les normes generals d'aquest pla i en la Llei 4/1992, sobre Sòl no Urbanitzable.
2. La tala o l'arrabassament d'oliveres i garrofers, excepte per ser substituïts per rejoveniment de la plantació, raons fitosanitàries o canvi de l'espècie o varietat a cultivar.
TÍTOL IV
Disposicions addicionals
Primera. Declaració d'interés comunitari
Sense perjudici de la necessitat de declaració d'Interés Comunitari en les actuacions que ho requerisquen, d'acord amb la Llei 4/1992, sobre Sòl no Urbanitzable, les activitats en sòl no urbanitzable per a les quals s'exigeix aquesta declaració respecte de quan es realitzen en sòl no urbanitzable són les següents:
- Activitats mineres i extractives.
- Activitats industrials.
- Albergs de caràcter social.
- Instal·lacions permanents de restauració.
- Establiments hotelers i assimilats.
- Centres esportius, recreatius i d'oci.
- Acampaments de turism.
- Tallers de reparació de vehicles.
- Botigues d'artesania i productes agrícoles.
- Activitats culturals, beneficoassistencials i religioses sense ànim de lucre.
- Construcció o edificació vinculada a la defensa nacional.
- Centres sanitaris i científics.
- Centres funeraris i cementeris.
- Dipòsits d'emmagatzematge de residus, sempre que complisquen el que s'estableix en l'article 18.2 de la Llei 4/1992.
- Obres i instal·lacions pròpies de les xarxes de subministrament i comunicacions de titularitat privada.
- Activitats terciàries i industrials d'especial importància, d'acord amb el que s'estableix en l'article 20 de la Llei 4/1992.
- Centres d'ensenyament i culturals lligats al medi.
La declaració d'interés comunitari, es realitzarà en aplicació de la legislació vigent per declaració formal de la comunitat autònoma.
Segona. Infraccions i sancions
D'acord amb el que s'estableix en la Llei 4/89, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestre, i en la Llei 11/1994, d'Espais Naturals de la Comunitat Valenciana, tota infracció del PORN generarà responsabilitat de naturalesa administrativa, sense perjudici de la que es puga exigir en via penal, civil o de qualsevol altre tipus en què es puga incórrer.
TÍTOL V
Normes transitòries
Primera
Els instruments d'ordenament territorial o físic existents que resulten contradictoris amb aquest PORN s'hi hauran d'adaptar en un termini de dos anys des que siga aprovat. Mentre que l'adaptació no s'efectue, les determinacions del PORN s'aplicaran, en tot cas, amb prevalença sobre els instruments d'ordenament territorial o físic existents sempre que les seues determinacions signifiquen un major nivell de protecció sobre els valors i elements objecte d'aquest pla d'ordenament.
TÍTOL VI
Directrius i criteris per a l'elaboració
del pla rector d'ús i gestió (PRUG)
El PRUG desenvoluparà les directrius i actuacions que, per a l'àmbit de l'espai protegit, s'estableixen en aquest PORN, especialment pel que fa a la planificació d'activitats d'ús públic i a les activitats d'investigació i conservació de la natura. En el PRUG s'efectuarà un ordenament i regulació d'activitats a fi d'aconseguir-ne un desenvolupament racional i equilibrat, compatible amb els objectius de protecció d'aquest pla, i en prevenció de la possible generació d'impactes sobre els ecosistemes de la serra d'Espadà.
En el PRUG s'establirà, així mateix, l'òrgan de gestió més adequat per a la gestió del parc natural i la seua zona d'influència. Dins de les funcions que s'hi assignen, es tindrà en compte la possible concentració de competèncias en aquest, per efectuar un seguiment conjunt del PORN i del PRUG, ja que cal tenir en compte que aquest pla constitueix la norma bàsica de regulació d'usos i aprofitaments de l'àmbit de la serra d'Espadà, espai que passarà a ser, en part del seu territori, espai natural protegit, i la resta, zona d'influència socioeconòmica del parc.
Sense perjudici del que s'assenyala en les normes particulars d'aquest PORN pel que fa a la regulació d'usos i activitats en l'àmbit de la zona de protecció (ZP), les determinacions que establirà el Pla Rector d'Ús i Gestió podran modificar el que es disposa en aquestes normes únicament quan suposen una major protecció dels valors ecològics i paisatgístics. En relació amb la planificació d'activitats d'ús públic i amb les activitats d'investigació i conservació de la natura, es tindran en compte les directrius i els criteris següents:
1. En relació amb les activitats d'ús públic
Entre els objectius del PORN, ha quedat plantejada la necessitat d'establir un conjunt integrat i coordinat d'infraestructures i equipaments didàctics, recreatius i d'ús públic en general, que siga capaç d'afrontar eficaçment la creixent demanda social sobre aquesta àrea i servir d'instrument de desenvolupament d'aquesta zona de muntanya.
Sense perjudici de les determinacions assenyalades en els articles 44 a 47 de les normes generals d'aquest PORN i les directrius per a l'elaboració del pla d'ordenament de l'ús públic. L'ordenament de l'ús públic en l'àmbito d'actuació del PRUG es planteja, a més, a través dels criteris d'actuació següents:
i. Sobre la base de l'ordenament realitzat en el PORN per al desenvolupament de l'ús públic i dels criteris que, per a ell, s'hi plantegen, el PRUG desenvoluparà la zonificació i l'ordenament de cada una de les àrees proposades de forma detallada, i concretarà l'ordenament de les infraestructures i els equipaments destinats a facilitar el descobriment de la natura i les seues característiques, com també la localització: senderes, centre(s) d'acollida, refugis, àrees d'acampament i càmpings, etc.
ii. El futur espai natural protegit comptarà, siga al seu interior o a la zona d'influència, almenys amb un centre d'interpretació i acollida i un alberg amb finalitat social.
iii. S'intentarà que la realització d'edificacions lligada a la gestió de l'espai natural protegit s'efectue sobre edificació existent, i que tinga en consideració que presten un servei a la col·lectivitat dels pobles.
iv. En cas que es considere convenient incorporar noves àrees d'adequació recreativa a les previstes, es farà seguint els criteris que s'estableixen en el PORN i justificant-ho suficientment.
v. Desplegar un programa d'activitats per als amants de l'aire lliure i la natura, sempre amb les premisses de protecció i conservació del patrimoni natural.
vi. A fi d'assolir una major rendibilitat i racionalització dels recursos, caldrà tenir en compte els equipaments ja existents (senderes, àrees recreatives, etc.) i les actuacions d'ús públic previstes (plans o projectes en elaboració o execució), a fi d'evitar duplicitats innecessàries i de buscar-ne la màxima complementarietat.
vii. Preveure la posada en marxa i el manteniment de les infraestructures i equipaments lligats a l'ús públic, com també el finançament, i les fórmules de gestió més adequades a cada cas (concessió o arrendament d'instal·lacions, necessitats de personal, etc.).
viii. Realitzar la programació inicial de la informació sobre el parc als visitants, (publicacions, fullets i materials diversos, audiovisuals, etc.).
ix. Disseny i senyalització d'una xarxa de senderes que intente combinar els usos tradicionals (forestal, ramader, etc.) amb la utilitat als passejants, per descobrir-ne les zones de major interés. Cal preveure el manteniment regular de la xarxa de senderes.
x. La senyalització de les senderes es limitarà a l'essencial. Els punts principals d'accés s'han d'equipar amb pannells que inclouran un mapa de localització i descripció dels principals punts d'interés on s'explicaran les característiques més destacades dels ecosistemes i els usos tradicionals, com també la reglamentació de l'espai natural protegit.
2. En relació amb les activitats d'investigació i de conservació d'ecosistemes
En el PRUG s'inclourà un pla d'investigació l'orientació i els continguts del qual han d'anar determinats per aquelles matèries que requerisquen estudi i aprofundiment, d'acord amb els objectius següents:
i. Superar llacunes importants de coneixement.
ii. Complementar al màxim investigació i gestió ambiental i donar prioritat a les matèries que resulten de gran importància per a la presa de decisions i la futura gestió d'aquest espai protegit.
iii. Independentment de les que posteriorment es puguen establir, es consideren matèries prioritàries d'investigació des d'aquest pla les següents:
- Situació actual, grau de conservació i perspectives de futur d'espècies endèmiques i formacions vegetals o espècies singulars en l'àmbit de la serra d'Espadà.
- Situació i problemàtica de les espècies faunístiques que es consideren singulars o especialment vulnerables.
- Defensa davant incendis forestals i regeneració de les zones afectades per aquests.
- Investigació sobre millora de pastius.
- Investigació sobre les possibilitats de millora de l'explotació del suro o altres formes d'aprofitament forestal compatible amb la conservació.
- Ramaderia extensiva i sistemes de producció silvopratícola.
Ja que l'àmbit territorial i administratiu d'algunes d'aquestes matèries depassa àmpliament l'àmbit de l'espai natural protegit i de l'administació mediambiental, una gran part de les actuacions d'investigació s'escometrà mitjançant fórmules de col·laboració i convenis amb altres entitats i organismes corresponsables i implicats, i s'evitaran investigacions paral·leles.
TÍTOL VII
Directrius generals encaminades al
desenvolupament de la Serra d'Espadà
D'acord amb l'article 18.2 de la Llei 4/1989, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres, i els articles 21 i 22 de la Llei 11/1994, de la Generalitat Valenciana, en l'article 62 de aquestes normes s'ha establit una àrea d'influència socioeconòmica a fi de contribuir a la protecció del parc natural que es proposa en aquest pla, i s'ha compensat socioeconòmicament les poblacions afectades pel règim especial establit.
L'estratègia de desenvolupament que s'ha plantejat al llarg del PORN està vinculada fonamentalment a l'aprofitament dels recursos naturals existents, i se sustenta sobre les premisses següents:
1. Afavorir el manteniment i desplegament de les principals activitats tradicionals, compatibles amb els objectius de conservació, per mitjà de l'adopció de mesures de suport a la innovació tecnològica, transformació i comercialització dels productes, que n'asseguren la rendibilitat.
2. Desenvolupament autosostingut i manteniment de la pluriactivitat, entesa com a combinació hàbil d'activitats diferents al llarg de cicles diaris i estacionals. La pluriactivitat, especialment en una zona de muntanya rica en recursos com ara la serra d'Espadà, s'ha de mantenir i fomentar. El desenvolupament autosostingut de la zona no s'ha de polaritzar únicament en el turisme, fins i tot cultural i controlat, ni en cap altre únic sector. Sobre aquesta base es planteja:
- El mantenimento i foment de l'agricultura, la ramaderia i l'activitat forestal de manera ordenada, font d'ingressos municipals i oferta de mà d'obra per a la població local, com a activitat que incideix directament en el manteniment de la població. Això és especialment important en el sector occidental i nord-occidental de l'àmbit del PORN.
- El desenvolupament compatible de les activitats agràries, industrial i artesanal, comercial i turística, estretament complementàries.
3. Aquesta diversificació es correspon amb la meta de la «preservació de la diversitat genètica» que planteja la Llei 4/89: preservació de la diversitat i singularitat vegetal i de la riquesa faunística, com també del patrimoni ecocultural.
4. La diversificació d'activitats es correspon, així mateix, amb un plantejament integrat de la protecció; les activitats d'esbargiment i l'explotació agrària i silvícola, han d'arribar a ajudar-se mútuament.
5. Afavorir el reconeixement de la diversificació d'activitats i instrumentalitzar polítiques diferenciades, especialment en matèria de formació i ocupació per a aquestes zones, que reculla aquest concepte de pluriactivitat.
6. Atorgar un reconeixement especial i preferencial als productes derivats dels aprofitaments anteriors, i instrumentalitzar mesures de suport a la comercialització que recolzen en l'alta qualitat d'aquests productes, en la procedència d'un espai natural singular com el de la serra d'Espadà i la important tasca que compleixen per al manteniment dels ecosistemes.
7. El manteniment, la qualitat i l'accessibilitat als serveis públics als municipis més desfavorits del sector occidental i de l'interior de la serra, a un nivell equiparable al que posseeixen municipis del sector oriental.
8. Establir per als municipis afectats directament un sistema de dret preferent en l'adjudicació de concessions de prestació de serveis amb què calga dotar l'espai natural protegit i el seu entorn.
9. D'acord amb l'estratègia de desenvolupament que s'ha perseguit en l'elaboració d'aquest PORN, es plantegen una sèrie de directrius generals complementàries a les de caràcter sectorial, que tenen com a finalidad el suport al desenvolupament integral de la serra. Amb aquesta finalitat es planteja:
i. Creació d'una oficina d'animació sociocultural i econòmica
Tot i que existeixen aquest tipus d'iniciatives en l'àmbit comarcal, la necessitat de coordinar activitats tant socioeconòmiques com culturals en l'àmbit de la serra, fan recomanable la creació d'una institució d'aquestes característiques que s'articule amb les ja existents perquè els municipis de la serra tinguen una gestió coherent en aquesta matèria. Això reduiria les dificultats que es generen en dependre'n comarques diferents.
La modesta dinàmica socioeconòmica i empresarial existent en alguns dels municipis aconsella la posada en marxa d'un instrument de dinamització i captació d'iniciatives locals amb funcions complementàries d'assessorament i gestió en la creació o ampliació d'empreses, explotacions agràries, organització de cursos de formació, animació d'associacions, etc. Aquesta oficina hauria de tenir un àmbit d'acció territorial que abastara el conjunt dels municipis inclosos en l'àmbit del PORN. Aquesta oficina desenvoluparia les funcions següents:
. Informativa i receptora
. Avaluadora
. Gestora
. Coordinadora
. Dinamitzadora
La funció informativa i receptora inclouria les tasques de:
- Recepció d'iniciatives i projectes i indicació de les dades que cal tenir en compte per a l'estudi posterior.
- Divulgació de les activitats i serveis prestats per l'Oficina d'Animació Sociocultural i Econòmica.
- Difusió dels diferents mecanismes d'ajuda i incentius a la inversió i creació d'ocupació.
- Difusió dels plantejaments financers per a la posada en marxa dels projectes.
- Assessorament en matèria de normativa reguladora de les diferents activitats econòmiques, sectorials, etc.
La funció avaluadora inclouria:
- Completar la informació necessària en relació amb les iniciatives rebudes.
- Analitzar el mercat potencial dels productes que es tracte.
- Concretar el plantejament financer i comercial del projecte, i avaluar els suports tècnicos i gerencials.
- Valorar la viabilitat econòmica i financera de l'operació.
La funció gestora es traduirà en el paper de l'Oficina com a «finestreta única», la qual s'encarregarà de tota mena de gestions referents a la constitució i posada en marxa de les empreses i associacions de treball en comú, (tramitació d'expedients, llicències, permisos administratius, canalització d'ajudes i crèdits, etc.).
La funció coordinadora és potser la més important, ja que permetria articular les accions i funcions que despleguen altres entitats supramunicipals que afecten només parcialment l'àmbit del PORN (mancomunitats, oficines d'animació i dinamització, centres culturals i d'estudis, etc.). D'aquesta manera, es podria aprofitar en molts casos la pertinença a un espai natural protegit per aconseguir majors avantatges i s'evitarien accions que puguen repercutir negativament sobre altres municipis de l'àmbit del PORN.
La finalitat de la funció dinamitzadora serà la difusió dels objectius perseguits en el pla i dels treballs en curs, el desenvolupament d'idees i l'organització de cursos de formació, col·loquis, etc.
ii. Generació d'ocupació
Ha de dur-se a terme una política de generació d'ocupació a la zona i, especialment, als municipis més desfavorits o amb saldos migratoris negatius. Aquesta política hauria de preveure, entre altres, les qüestions següents:
- La situació particular dels pluriactius en els reglaments de coordinació entre règims de protecció social i en els criteris que en defineixen l'activitat principal amb vista a aquests règims.
- Facilitats per a la introducció en els contractes de caràcter estacional que s'executen a la zona del caràcter de treballadors «fixos discontinus».
- Creació de llocs de treball en relació amb activitats basades en els recursos naturals, en la gestió de l'espai natural protegit i en el desenvolupament d'activitats d'ús públic: guardes, monitors, concessió de serveis, etc.
- Posada en marxa d'una política específica d'ocupació femenina, en relació amb el desplegament d'activitats turístiques i artesanals.
iii. Formació i ensenyament
La premissa és la formació de recursos humans adaptada a les necessitats de la zona, i amb aquesta finalitat es proposa dotar els habitants de la zona (extensible a altres zones pròximes amb característiques semblants) d'una formació millor adaptada als oficis que exerciran, a través del foment de la formació polivalent i complementària, és a dir, orientada a la pluriactivitat, de manera que els habitants que desitgen quedar-se a la zona puguen tenir major facilitat per a exercir diverses activitats simultàniament o successivament.
Els aspectes que cal destacar en la seua formació podrien ser:
- En relació amb l'activitat turística: programació de cursos de formació sobre turisme a la zona (gastronomia, monitors, guies de la natura, gestió d'establiments d'allotjament i restauració, etc.).
- Forestal: faena de guarda, orientació als aprofitaments del bosc (forestal, protecció de vida silvestre, cinegètica, etc.).
- Medi ambient.
- Agrícola i ramadera.
iv. Investigació i difusió tècnica
La investigació aplicada serà un instrument clau per resoldre les limitacions tècniques que dificulten l'òptim desenvolupament dels aprofitaments. Cal promoure programes específics d'investigació i de desenvolupament de les produccions i difusió tècnica, amb vista a un millor aprofitament i coneixement dels recursos, que haurien d'incidir en la protecció, avaluació i aprofitament dels recursos naturals, fonamentalment dels més i millor representats a la serra.
- Medi físic: estudi i aprofundiment del coneixement del medi natural (vegetació singular, fauna, processos ecològics bàsics, etc.).
- Forestal: millora de la producció i tècniques de gestió dels aprofitaments forestals. Aprofitament i millora de les produccions de bolets i fruits silvestres en el bosc.
- Ramaderia: millora de les explotacions ramaderes i de pastius. Estudi de la càrrega ramadera i d'ordenament de pastius en polígons i rotacions.
- Caça: estudi de les poblacions de les espècies cinegètiques. Tècniques de maneig i gestió de l'aprofitament cinegètic.
APÈNDIX I A LA NORMATIVA.
RÈGIM D'ACTUACIONS
APÈNDIX I A LA NORMATIVA.
RÈGIM D'ACTUACIONS
A fi de facilitar l'aplicació del règim d'actuacions derivat de la normativa del pla, es recullen a continuació, de manera sintètica, els règims aplicables als diferents usos i activitas que poden desplegar-se en l'àmbit del PORN:
1. Règim d'estimació d'impacte ambiental
L'aplicació del règim d'avaluació o estimació, si escau, d'impacte ambiental, d'acord amb els continguts i procediments previstos en la Llei 2/1989, de 3 de març, d'Impacte Ambiental, el seu reglament (Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat) i el Reial Decret Legislatiu 1.302/1986, de 2 de juny, d'Avaluació d'Impacte Ambiental, serà obligatòria per a aquelles activitats i projectes que puguen incidir negativament sobre els valors ambientals, paisatgístics i ecològics de l'àmbit del PORN, com també sobre alguns dels recursos naturals en els quals se sustenten aquests valors.
A més de les obres, instal·lacions o activitats previstes en l'annex II del Decret 162/1990, queden sotmeses en l'àmbit del PORN a estimació d'impacte ambiental, quan no requerisquen avaluació d'impacte ambiental, les actuacions següents:
1.2.1 Actuacions relacionades amb l'explotació dels recursos vius.
1.2.2 Repoblacions forestals quan s'utilitzen espècies diferents del gènere quercus i afecten una superfície superior a 25 hectàrees.
ò Introducció de noves espècies vegetals o animals, excepte en el cas dels cultius agrícoles.
1.2.2 Construccions i edificacions industrials.
ò Indústries incompatibles amb el medi urbà en sòl no urbanitzable, com també infraestructures de serveis industrials o altres construccions o edificacions industrials quan no es troben sotmeses a avaluació d'impacte ambiental.
1.2.3 Actuacions de caràcter turisticorecreatiu.
ò Instal·lacions esportives distants més de 500 metres de sòl urbà o urbanitzable.
ò Campaments de turisme sobre sòl no urbanitzable, quan s'ubiquen a zones diferents d'AIA i AG.
1.2.4 Construccions i edificacions públiques singulars.
ò Quan es realitzen en sòl no urbanitzable.
1.2.5 Actuacions de caràcter infraestructural.
ò Instal·lacions vinculades al sistema general de telecomunicacions, quan transiten per categories diferents d'AIA i AG.
ò Xarxes i infraestructura de transport d'energia quan no estiguen sotmeses a avaluació d'impacte i transiten per terrenys forestals _àrees naturals (AN), predomini forestal (PF) i àrees de regeneració (RG).
ò Canalització de barrancs i llits fluvials i regeneració de riberes, com també construcció de preses o dics, incloses les actuacions de restauració hidrologicoforestal.
ò Agrupació de finques forestals i parcel·làries.
ò Carreteres, camins i pistes forestals i la seua ampliació quan no estiguen sotmeses a avaluació d'impacte ambiental, llevat de les necessàries per a la defensa contra incendis.
ò Xarxes de proveïment d'aigües i sanejament.
ò Dipòsits d'aigua elevats en sòl no urbanitzable quan la capacitat supere els 5.000 m3; i dipòsits en superfície d'igual capacitat mínima, excepte els destinats a extinció d'incendis.
Criteris d'avaluació d'impacte ambiental
En la valoració d'impactes i de la viabilitat dels projectes, seran criteris bàsics d'avaluació, entre altres, els següents:
i. La magnitud del projecte o de la superfície afectada mesurada en relació amb la superfície global de la zona definida en el PORN, o ecosistema sobre el qual es realitza la transformació.
ii. L'abast que puga tenir l'actuació en l'àmbit del conjunt d'ecosistemes semblants o complementaris i els altres espais naturals de la serra Calderona i el seu entorn amb els quals existeixen interrelacions significatives i que puguen ser afectats.
iii. El valor ecològic, pel que fa a la diversitat, singularitat o raresa dels biòtops, les espècies florístiques i/o faunístiques i els altres elements i recursos sobre els quals incidisca l'actuació.
iv. La intensitat dels impactes i la persistència d'aquests una vegada escomesa l'actuació, ja en la fase d'explotació.
v. La pèrdua de qualitat global, fins i tot tenint en compte l'amortiment de les mesures correctores.
vi. El grau d'irreversibilitat de l'actuació.

linea