ORDE de 16 de juny de 2008, de la Conselleria d'Educació, per la qual es regula el programa de diversificació curricular en l'educació secundària obligatòria. [2008/7629]
(DOGV núm. 5789 de 20.06.2008) Ref. Base de dades 007610/2008
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 21.06.2008 Data de fi de vigència: 05.07.2023 Aquesta disposició afecta: Desenvolupa o complementa: Modifica: - ORDE de 14 de desembre de 2007, de la Conselleria d'Educació, sobre avaluació en Educació Secundària Obligatòria. [2007/15520]
- ORDRE de 18 de juny de 1999, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la qual es regula l'atenció a la diversitat en l'Educació Secundària Obligatòria. [1999/6082]
Aquesta disposició està afectada per: Derogada per: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Educació Grup temàtic: Informació juridicoadministrativa, Legislació Matèries: Educació Descriptors: Temàtics: legislació escolar, planificació educativa, ensenyament secundari, ensenyament obligatori, programa d'ensenyament , Ensenyament Secundari Obligatori
ORDE de 16 de juny de 2008, de la Conselleria d'Educació, per la qual es regula el programa de diversificació curricular en l'educació secundària obligatòria. [2008/7629]
El Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual s'establixen les ensenyances mínimes corresponents a l'educació secundària obligatòria (BOE núm. 5, de 05.01.2007), contempla en l'article 13 que, en el marc que establisquen les administracions educatives, els centres podran organitzar programes de diversificació curricular.
El Decret 112/2007, de 20 de juliol, del Consell (DOCV núm. 5562, de 24.07.2007), pel qual s'establix el currículum de l'educació secundària obligatòria en la Comunitat Valenciana, disposa en l'article 13 que la conselleria competent en matèria d'educació inclourà, entre les mesures d'atenció a la diversitat, programes de diversificació curricular perquè l'alumnat que ho requerisca, després de l'oportuna avaluació, puga assolir els objectius de l'etapa i el títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria, amb una metodologia específica a través d'una organització de continguts, activitats pràctiques i matèries diferent de l'establida amb caràcter general.
Així mateix, el dit article determina que la mateixa conselleria establirà el currículum d'estos programes, les condicions d'incorporació de l'alumnat, així com els procediments d'avaluació, promoció i obtenció del títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria.
Este programa de diversificació curricular, com a mesura d'atenció a la diversitat de l'alumnat de l'educació secundària obligatòria, ja va ser regulat anteriorment per l'Orde de 18 de juny de 1999, de la conselleria de Cultura, Educació i Ciència (DOGV núm. 3527, de 29.06.1999); no obstant això, la nova ordenació del sistema educatiu efectuada per la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació i l'establiment d'un nou currículum de l'educació secundària obligatòria per a la Comunitat Valenciana requerixen una nova regulació del programa de diversificació curricular, amb la finalitat d'adaptar-lo a la nova normativa.
Per tot això, en virtut de les competències que m'atribuïx l'article 28e de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell,
ORDENE
Article 1. Objecte i àmbit d'aplicació
1. Esta orde té com a objecte regular el programa de diversificació curricular com una mesura específica d'atenció a la diversitat d'interessos, motivacions i capacitats de l'alumnat d'educació secundària obligatòria.
2. La present orde s'aplicarà en els centres docents públics i privats que, degudament autoritzats, impartisquen els cursos tercer i quart d'educació secundària obligatòria i estiguen ubicats en l'àmbit territorial de gestió de la conselleria d'Educació de la Generalitat.
Article 2. Característiques del programa
1. El programa de diversificació curricular és una mesura d'atenció a la diversitat que suposa cursar en els centres ordinaris un currículum diferent de l'establit amb caràcter general, perquè l'alumnat participant puga assolir els objectius i les competències bàsiques de l'etapa i el títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria, amb una metodologia específica i una organització diferent dels continguts, les activitats pràctiques i les matèries.
2. El programa de diversificació curricular formarà part del Pla d'Atenció a la Diversitat del centre i s'incorporarà al seu projecte educatiu.
3. En la definició del seu programa de diversificació curricular els centres docents inclouran els aspectes següents:
a) Justificació de l'aplicació d'esta mesura extraordinària en el centre, després d'analitzar les mesures d'atenció a la diversitat adoptades.
b) Aplicació en el centre dels criteris i procediments d'accés a este programa establits en esta orde, en especial els que es referixen a l'avaluació psicopedagògica i de competència curricular.
c) Currículum dels àmbits amb la concreció dels objectius, continguts i criteris d'avaluació, així com la metodologia específica per al seu desenrotllament.
d) Criteris per a distribuir a l'alumnat de diversificació curricular en els grups ordinaris de referència.
e) Criteris per a l'organització dels espais, dels horaris i dels recursos.
f) Criteris i procediments previstos per al seguiment, l'avaluació i la revisió, si és el cas, del programa.
Article 3. Currículum
1. La unitat curricular fonamental del programa és l'àmbit, entés com un mitjà que permeta integrar els aprenentatges bàsics de diverses matèries i impartir-los de forma globalitzada.
2. L'alumnat del programa de diversificació curricular cursarà els següents àmbits específics, el currículum dels quals figura en l'annex I d'esta orde:
a) Àmbit lingüístic i social, que inclou els aspectes bàsics del currículum corresponents a les matèries de Valencià: llengua i literatura; Castellà: llengua i literatura; Ciències socials, Geografia i Història; i Educació eticocívica.
b) Àmbit científic, que inclou els aspectes bàsics del currículum corresponents a les matèries de Matemàtiques i Ciències de la naturalesa.
c) Àmbit pràctic, que inclou els aspectes bàsics del currículum de la matèria Tecnologia.
3. Així mateix, l'alumnat del programa cursarà la Llengua estrangera amb un currículum adaptat, des d'un enfocament comunicatiu que contemple una organització dels continguts i una metodologia adequades perquè puga aconseguir els objectius d'esta matèria.
4. Amb la finalitat de facilitar la seua integració en les activitats ordinàries del centre, l'alumnat del programa cursarà amb la resta de companyes i companys del seu grup ordinari, les matèries no integrades en els àmbits, però amb un currículum adaptat que li permeta assolir els objectius de l'etapa; així mateix, en quart cursarà la matèria de Tecnologia, que serà complementària a l'Àmbit pràctic per a permetre a l'alumnat una visió comprensiva i global d'esta matèria.
5. Completarà el seu horari cursant amb la resta de l'alumnat del corresponent grup ordinari matèries optatives de l'oferta ordinària del centre que més s'adapten a les seues necessitats educatives. Almenys, una d'elles tindrà com a finalitat l'orientació i iniciació professional.
6. Els centres docents que impartisquen el programa realitzaran la concreció del currículum dels àmbits i de la Llengua estrangera i esta concreció s'incorporarà al projecte educatiu del centre.
7. La concreció del currículum dels àmbits i l'organització del currículum de Llengua estrangera, així com les corresponents programacions didàctiques, seran elaborades pel professorat que els impartisca, assessorat pels departaments didàctics corresponents i pel departament d'orientació, o per qui en tinga atribuïdes les funcions, amb la coordinació de la direcció d'estudis. La seua aprovació correspondrà al claustre de professors.
8. La tutoria de l'alumnat del programa de diversificació curricular correspondrà a un dels professors dels àmbits i comptarà amb un programa específic adaptat a les seues característiques, davall l'assessorament del departament d'orientació del centre o de qui tinga atribuïdes les seues funcions.
9. La configuració final del currículum del programa haurà de respondre globalment a la consecució dels objectius i les competències bàsiques de l'etapa.
Article 4. Estructura
1. El programa de diversificació curricular és una forma alternativa de cursar 3r o 4t de l'educació secundària obligatòria i, per tant, es podrà organitzar en un o en dos cursos, en funció de la grandària i estructura modular del centre docent, així com de les necessitats específiques de l'alumnat.
2. Quan s'organitze en dos cursos, tindrà l'estructura següent:
* L'alumnat cursarà dos d'estes matèries
3. Quan el programa s'organitze en un sol curs acadèmic, tindrà caràcter terminal i la seua estructura correspondrà a la del segon curs a què fa referència el punt anterior d'este article. En este cas, s'adaptaran els continguts dels àmbits tenint en compte les característiques de l'alumnat participant.
Article 5. Requisits de l'alumnat
1. Podrà participar en el programa l'alumnat des de tercer curs d'educació secundària obligatòria. Així mateix, podrà participar l'alumnat que, una vegada cursat segon, no estiga en condicions de promocionar a tercer i haja repetit ja una vegada en l'etapa.
2. Esta mesura s'aplicarà exclusivament a este alumnat quan reunisca els requisits següents:
a) Presentar dificultats generalitzades d'aprenentatge en els cursos anteriors.
b) Trobar-se en risc evident de no assolir els objectius i les competències bàsiques de l'etapa cursant el currículum ordinari.
c) Tindre interés fundat d'obtindre el títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria.
3. S'incorporarà al primer curs del programa de diversificació curricular l'alumnat procedent de segon que no estiga en condicions de promocionar a tercer i haja repetit ja una vegada en l'etapa; així mateix, podrà incorporar-se l'alumnat des de tercer curs.
4. S'incorporarà al segon curs del programa de diversificació curricular l'alumnat procedent del primer curs del programa, el que haja cursat quart d'educació secundària obligatòria o haja cursat dos vegades tercer, o el que haja cursat tercer una sola vegada i tinga complits 17 anys o els complisca l'any natural en què s'incorpore al programa.
5. Quan el programa s'organitze en un sol curs acadèmic s'incorporarà al dit programa l'alumnat especificat en el punt anterior d'este article i el que haja cursat almenys una vegada tercer i reunisca els requisits anteriorment descrits.
Article 6. Procediment d'incorporació al programa de diversificació curricular
Per a la incorporació d'una alumna o un alumne al programa de diversificació curricular se seguirà el procediment següent:
1. Després de la segona avaluació, el professorat del grup a què pertany l'alumna o l'alumne, a la vista del procés d'avaluació contínua i de les mesures d'atenció a la diversitat aplicades, efectuarà una proposta, firmada per la tutora o tutor i dirigida a la direcció del Departament d'Orientació, o qui en tinga atribuïdes les funcions, en la qual s'indicaran els motius pels quals es considera que la incorporació al programa de diversificació curricular és la mesura més adequada per a l'alumna o l'alumne.
2. El Departament d'Orientació, o qui en tinga atribuïdes les funcions, escoltats l'alumna o l'alumne i els seus pares o tutors legals, a través del tràmit establit en la Resolució d'1 de setembre de 1999 (DOGV núm. 3.587, de 21.09.99), realitzarà la corresponent avaluació psicopedagògica i emetrà un informe en què es valorarà l'oportunitat o no de cursar un programa de diversificació curricular, per ser la mesura més adequada d'entre les previstes en el Pla d'Atenció a la Diversitat del centre. Estos informes es dirigiran a la direcció d'estudis.
3. La direcció d'estudis, després de l'avaluació acadèmica realitzada en el mes de juny, amb l'assessorament del Departament d'Orientació, o qui en tinga atribuïdes les funcions, a la vista dels informes corresponents, formularà a la direcció del centre docent la proposta sobre la incorporació de l'alumnat al programa de diversificació curricular. La direcció del centre resoldrà el que procedisca, sense perjuí del dret de l'alumnat a presentar-se a les proves extraordinàries de setembre. En tot cas, la decisió d'incorporació o no al programa podrà ser revisada a la llum dels resultats d'estes proves extraordinàries de setembre.
4. Després de les proves extraordinàries de setembre podrà incorporar-se al programa un nou alumnat, d'acord amb el procediment establit en els punts 1, 2 i 3 d'este article.
5. Tot este procediment haurà d'estar finalitzat en un termini que garantisca la incorporació d'este alumnat al programa a l'inici del curs acadèmic.
6. No obstant això, la direcció del centre podrà autoritzar la incorporació de nou alumnat, al llarg del primer trimestre del curs, quan es complisquen les condicions i els requisits establits en esta orde, seguint el mateix procediment descrit en els punts 1, 2 i 3 d'este article.
7. En tot cas, la incorporació al programa de l'alumnat procedent de segon curs d'educació secundària obligatòria i del que ha cursat una sola vegada tercer sense haver repetit en l'etapa, requerirà autorització expressa de la Direcció Territorial competent en matèria d'educació. Per a això, finalitzat el procés descrit en els punts anteriors, la direcció del centre remetrà la proposta d'incorporació amb el corresponent expedient a la Direcció Territorial competent en matèria d'educació, que decidirà el que procedisca.
Article 7. Adscripció de l'alumnat
1. L'alumnat de diversificació curricular estarà adscrit, a més, a un grup ordinari de referència.
2. El nombre d'alumnes que podrà constituir un grup per a la impartició de les matèries específiques serà entre 12 i 15. No obstant això, la Direcció Territorial competent en matèria educativa, amb l'informe favorable de la Inspecció d'Educació, podrà autoritzar la constitució d'un grup amb un número inferior o superior a l'indicat amb caràcter general.
Article 8. Criteris d'avaluació, promoció i obtenció del títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria
1. El professorat prendrà com a referent fonamental per a valorar el grau d'adquisició de les competències bàsiques i el de consecució dels objectius de l'etapa de l'alumnat que curse un programa de diversificació curricular, els criteris d'avaluació específics del programa.
2. Ateses les característiques d'este programa, mentres l'alumnat el curse, no es consideraran com a pendents les matèries no superades en cursos anteriors.
3. Com a conseqüència del procés d'avaluació contínua, en l'última sessió d'avaluació del primer curs del programa que es realitze al mes de juny, l'equip docent promocionarà al segon curs del programa l'alumnat que haja superat tots els àmbits i les matèries cursades.
4. Les alumnes i els alumnes podran realitzar una prova extraordinària dels àmbits i les matèries que no les hagen superades, en els primers dies del mes de setembre. Una vegada realitzada esta prova, en sessió d'avaluació, l'equip docent incorporarà este alumnat al segon curs del programa. En cas que s'incorpore amb àmbits o matèries no superades, que tindran la consideració de pendents, seguirà un programa de reforç destinat a recuperar els aprenentatges no adquirits i haurà de superar l'avaluació corresponent al dit programa. Esta circumstància serà tinguda en compte a l'efecte de qualificació dels àmbits o les matèries no superades. El programa de reforç l'elaborarà el corresponent departament didàctic de la matèria o la professora o el professor d'àmbit, d'acord amb el Pla d'Atenció a la Diversitat del centre, i serà assessorat pel departament d'orientació o per qui tinga atribuïdes les seues funcions. En les programacions didàctiques s'establiran els criteris i les estratègies per a elaborar estos programes de reforç, així com els criteris d'avaluació per a la seua superació. Els centres docents adoptaran mesures organitzadores per a facilitar el desenrotllament dels programes de reforç.
5. Com a conseqüència del procés d'avaluació contínua, en l'última sessió d'avaluació del segon curs del programa que es realitze al mes de juny, l'equip docent proposarà l'expedició del títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria a l'alumnat que haja aconseguit les competències bàsiques i els objectius d'esta etapa per haver superat tots els àmbits i les matèries del programa.
6. Així mateix, podran obtindre el dit títol, aquelles alumnes i alumnes que, havent superat els àmbits Lingüístic i Social, i Científic i, després de la corresponent prova extraordinària de setembre, tinguen avaluació negativa en una o dos matèries i, excepcionalment, en tres, sempre que a juí de l'equip docent haja aconseguit les competències bàsiques i els objectius de l'etapa. A estos efectes l'àmbit Pràctic es comptabilitzarà, si és el cas, com una matèria.
7. L'alumnat que, en finalitzar el programa, no estiga en condicions d'obtindre el títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria podrà romandre un altre any més en el programa, sempre que complisca com a màxim els 18 anys d'edat l'any en què finalitze el curs, amb l'excepció assenyalada en l'article 6.2.
Article 9. Professorat dels àmbits del programa de diversificació curricular
1. La directora o el director del centre docent designarà, a proposta dels departaments didàctics corresponents i d'acord amb els criteris establits pel claustre, el professorat que impartirà els àmbits del currículum. Este professorat pertanyerà preferentment als departaments didàctics de les matèries que configuren els àmbits d'este programa.
2. En el cas dels instituts d'educació secundària (IES), este professorat haurà de tindre destí definitiu en el centre i quedarà adscrit funcionalment al Departament d'Orientació.
3. En l'organització de l'horari lectiu dels IES, s'assignaran tres hores lectives per al professor o professora que assumisca la coordinació de cada un dels àmbits següents: lingüístic i social i científic; tot això, donada la concurrència de matèries procedents de diferents departaments didàctics. Estes hores estaran destinades a:
a) La concreció, avaluació i revisió del currículum de l'àmbit.
b) La programació didàctica de l'àmbit i l'elaboració de materials didàctics.
c) La coordinació amb el Departament d'Orientació i amb els departaments didàctics de les matèries integrades amb l'àmbit.
Article 10. Autorització del programa de diversificació curricular
1. Perquè s'autoritze per primera vegada el funcionament del programa de diversificació curricular, els centres docents enviaran la sol·licitud que figura en l'annex II a la corresponent Direcció Territorial competent en matèria d'educació abans del 16 de juny.
2. La Direcció Territorial competent en matèria d'educació, vist l'informe de la Inspecció d'Educació sobre el compliment de les condicions i requisits del programa de diversificació curricular establits en esta orde, i d'acord amb les instruccions que dicten a este efecte les direccions generals competents en matèria de personal i d'ordenació i centres docents, resoldrà el que procedisca i comunicarà esta resolució als centres docents abans de l'inici del curs.
3. L'autorització del funcionament del programa tindrà caràcter anual, assegurant-se en tot cas la incorporació al segon curs del programa d'aquell alumnat que haja cursat el primer curs. Per això, la Direcció Territorial competent en matèria d'educació autoritzarà abans de l'inici del curs la continuïtat del programa, una vegada comprovat per la Inspecció d'Educació que es complisquen les condicions i requisits establits. Esta autorització la comunicarà als centres abans de l'inici del curs acadèmic corresponent.
Article 11. Seguiment i avaluació del programa de diversificació curricular
1. El programa de diversificació curricular formarà part, de manera específica, de la Programació General Anual del centre. Els òrgans col·legiats del centre, en l'àmbit de les seues competències, realitzaran el seu seguiment i avaluació. S'elaborarà una memòria anual específica del programa, en la qual s'arreplegaran les conclusions sobre el progrés de l'alumnat i el funcionament.
2. El Servici Central de la Inspecció d'Educació contemplarà, en el seu pla anual d'actuació, el seguiment i l'avaluació del programa de diversificació curricular. Les conclusions seran remeses a la Direcció General competent en matèria d'ordenació i centres docents.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Model d'informe psicopedagògic
Per a la sol·licitud i l'informe psicopedagògic previstos en l'article 6.2 d'esta orde, caldrà ajustar-se al que disposa l'Orde de 15 de maig de 2006, de la conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual s'establix el model d'informe psicopedagògic i el procediment de formalització (DOGV de 31.05.06).
Segona. Assessorament i formació
Els Centres de Formació, Innovació i Recursos Educatius assessoraran els centres en el desenrotllament del programa de diversificació curricular i organitzaran activitats formatives per al professorat que impartisca els àmbits. Així mateix, facilitaran recursos didàctics i l'intercanvi d'experiències.
Tercera
La impartició dels àmbits del programa de diversificació curricular tindrà la consideració d'activitat d'especial dificultat als efectes que es determinen en els diferents concursos en què participe el professorat.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera. Presentació de sol·licituds
Per al curs 2008-2009, la presentació de sol·licituds d'autorització de nous programes de diversificació curricular a què es referix l'article 10.1 de la present orde , en els registres de les Direcció Territorial competent en matèria d'educació, o en qualsevol de les formes previstes en l'article 38.4 de la Llei 30/1992 de 26 de novembre, finalitzarà el dia 27 de juny de 2008.
Segona. Vigència normativa
Els programes de diversificació curricular autoritzats per al curs acadèmic 2007-2008 a l'empara de l'Orde de 18 de juny de 1999, de la conselleria de Cultura, Educació i Ciència (DOGV núm. 3.527, de 29.06.99), per la qual es regula l'atenció a la diversitat en l'educació secundària obligatòria, modificada per l'Orde d'11 de juliol de 2000, de la conselleria de Cultura i Educació (DOGV núm. 3.804, de 31.07.00), que desitgen mantindre esta autorització sol·licitaran la continuïtat a la Direcció Territorial competent en matèria d'educació abans del pròxim dia 27 de juny de 2008, omplint per a això l'annex III d'esta orde. Les direccions territorials autoritzaran la continuïtat del programa sempre que, a través de la supervisió de la Inspecció Educativa, s'acredite el manteniment, per part del centre, respecte al nombre d'alumnes, al professorat i als espais adequats, de les condicions que van donar lloc a l'autorització inicial. Estos centres adaptaran l'organització del programa i la selecció de l'alumnat als criteris establits en esta orde.
DISPOSICIONS DEROGATÒRIES
Primera
Queda derogat l'article 9 de l'Orde de 14 de desembre de 2007, de la conselleria d'Educació, sobre avaluació en educació secundària obligatòria (DOCV núm. 5665, de 21.12.07).
Segona
Es deroga el capítol VIII de l'Orde de 18 de juny de 1999, de la conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la qual es regula l'atenció a la diversitat en l'educació secundària obligatòria (DOGV núm. 3.527, de 29.06.99), modificada per l'Orde d'11 de juliol de 2000, de la conselleria de Cultura i Educació (DOGV núm. 3.804, de 31.07.00), sense perjuí del que establix la disposició transitòria única d'esta orde.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Facultat per a l'aplicació i el desenrotllament
S'autoritza la conselleria competent en matèria d'educació per a dictar totes les disposicions que siguen necessàries per a la interpretació, l'aplicació i el desenrotllament del que establix esta orde.
Segona. Entrada en vigor
Esta orde entrarà en vigor l'endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
València, 16 de juny de 2008
El conseller d'Educació,
ALEJANDRO FONT DE MORA TURÓN
ANNEX I
Àmbit científic
L'àmbit científic inclou els aspectes bàsics de les matèries: Matemàtiques, Ciències de la naturalesa: Biologia i Geologia, i Física i Química. Totes estes contribuïxen a la capacitació científica i matemàtica bàsica de les persones. Les Ciències de la naturalesa i les Matemàtiques proporcionen instruments conceptuals rigorosos per a comprendre el món natural i poder intervindre-hi, i per a desenrotllar unes competències matemàtiques imprescindibles en la societat actual.
L'objecte d'aprenentatge d'este àmbit és la construcció de coneixements científics coherents sobre el medi natural en què s'exercix l'activitat humana, sobre el cos humà i el seu funcionament, sobre les interaccions múltiples que es produïxen entre el ser humà i el medi, sobre procediments específics que faciliten eixa construcció, sobre el coneixement i l'ús adequat dels continguts matemàtics necessaris per a comprendre i expressar tot això, i el desenrotllament de les actituds que afavorixen l'adquisició d'eixos coneixements.
L'àmbit és més que la simple suma de matèries. Adopta un enfocament globalitzador que tracta d'integrar els components curriculars i els aprenentatges imprescindibles de les matèries de referència en propostes didàctiques concretes que incidisquen, des de l'acció conjunta, més eficaçment en el desenrotllament de les competències bàsiques. Es remarca en l'oportunitat que proporciona l'àmbit per a reforçar la funcionalitat dels aprenentatges que es promouen.
La matèria de Ciències naturals té com a objectiu el desenrotllament de la competència en el coneixement del món físic a través de models explicatius sobre conceptes i les seues relacions, i de procediments específics, presents en el procés de la resolució de problemes: el pensament en termes d'hipòtesis, la busca del contrast amb la realitat, posar a prova les hipòtesis per mitjà de l'experimentació i l'observació controlada, la intenció de trobar pautes que sintetitzen les observacions, esbossar idees que servisquen per a resoldre problemes inicialment separats, etc. Esta manera de pensar i de procedir afavorixen una sèrie d'actituds característiques: la curiositat, la creativitat i l'esperit crític, i permet reconéixer la diferència entre el coneixement científic i el quotidià.
Les Matemàtiques tenen com a objectiu desenrotllar les competències matemàtiques per mitjà de la comprensió i l'ús d'uns conceptes, procediments i actituds matemàtiques, que faciliten l'anàlisi, la comprensió i la producció dels missatges amb contingut matemàtic que constantment es generen en els àmbits acadèmics, culturals, científics i tecnològics. Eixos continguts funcionals bàsics, d'immediata i constant aplicabilitat social i acadèmica, són de caràcter numèric, geomètric, funcional, estadístic, probabilístic, o relacionats amb procediments d'actuació que es manifesten fonamentalment en la resolució de problemes. El caràcter instrumental fa que determinats continguts requerisquen un tractament específic que facilite la seua assimilació i la possibilitat de poder aplicar-los en altres situacions pràctiques, com serà el cas de continguts tan importants com la comprensió i el maneig dels distints tipus de nombres, la seua relació i els càlculs que es realitzen, la proporcionalitat numèrica i geomètrica, etc.
Les Matemàtiques, la Física, la Química, la Biologia i la Geologia es reunixen en l'àmbit, i faciliten que es puguen realitzar aproximacions de conjunt als fenòmens naturals, de manera que es destaquen les relacions i les connexions entre estes, i que es pose de manifest l'existència de marcs conceptuals i procediments d'indagació comuna. Al mateix temps, el plantejament curricular d'àmbit ha de permetre que les alumnes i els alumnes comprenguen les diferències tant de l'objecte d'estudi com dels marcs teòrics i els procediments d'indagació i de contrast entre les diferents disciplines científiques.
Atés que l'àmbit científic integra diverses matèries, i a fi de subratllar l'enfocament metodològic diferent i el seu caràcter globalitzador, es tindran en compte les següents orientacions didàctiques i les orientacions per a l'avaluació.
Orientacions didàctiques
Els continguts i els criteris d'avaluació s'han seqüenciat en dos cursos. Els continguts de l'àmbit es presenten en blocs, la qual cosa no suposa una programació sinó una manera d'organitzar-los. La concreció en una programació i les propostes de treball de cada curs han de seguir una sèrie de recomanacions que es formulen més avant.
Hi ha un bloc de continguts que s'inclou en els dos cursos, perquè suposa un eix transversal vertebrador de tots estos. Estos continguts tenen a veure amb la manera de construir la ciència i de resoldre problemes, i la manera d'expressar el treball i els aprenentatges. S'inclou el procés de mesura, les dificultats que entranya, i de com s'han anat resolent històricament. Els estudiants han de comprendre que mesurar és comparar, i que per a comparar ha d'haver-hi un patró o unitat de referència. Així mateix, han de saber manejar instruments de mesura senzills interpretant correctament les lectures d'estos i expressar el resultat tenint en compte la precisió de l'instrument en unitats del Sistema Internacional. La presència d'estos continguts que es relacionen amb tots els de la resta dels altres blocs reforça l'enfocament globalitzador que es fa en l'àmbit.
Els continguts de Ciències de la naturalesa dins de l'àmbit científic s'han organitzat, d'una manera global, al voltant de grans nuclis conceptuals, els quals poden ser abordats per mitjà de diferents projectes, la qual cosa facilitaria un tractament globalitzat de les diferents matèries que conformen l'àmbit científic:
A. El coneixement de l'estructura de la matèria i de les seues propietats, així com les transformacions d'unes substàncies en altres a fi d'elaborar un model que explique el comportament de tota la matèria. Durant el primer curs s'estudiarà l'estructura dels materials observant que tenen propietats molt diferents (duresa, resistència a la tracció, elasticitat, conductivitat elèctrica i tèrmica,...), en les quals es basa la seua utilització en la vida quotidiana, i propietats generals comunes (massa, volum -que no servixen per a diferenciar un material d'un altre- i densitat), però que tots estan formats per partícules en moviment. Durant el segon curs, s'aprofundirà en l'estudi de la matèria elaborant el model atomicomolecular amb el qual explicar les propietats de les substàncies, així com les transformacions químiques d'unes substàncies en altres, prestant especial atenció a l'estudi de l'aigua, i a comprendre l'enorme potencial de la química per a la millora de les condicions de vida. Així mateix es destaca la importància dels compostos del carboni i les seues aplicacions com a recursos energètics, i es crida l'atenció sobre l'impacte ambiental que estos combustibles provoquen.
B. Un segon nucli conceptual inclou l'estudi del cos humà i el seu funcionament, com s'organitza des del nivell microscòpic (cèl·lules) fins al nivell macroscòpic (òrgans i aparells). Les alumnes i els alumnes han de conéixer quins factors influïxen en el seu funcionament i quines conseqüències originen determinades conductes (malalties, desnutrició, tabaquisme,..) amb la finalitat de potenciar hàbits saludables de vida. A més, és molt important que aprenguen a valorar els avanços científics que es produïxen en el tractament de malalties, en l'elaboració d'aliments, en la cirurgia de trasplantament d'òrgans, en la reproducció assistida, així com valorar actituds solidàries com són la donació de sang o d'òrgans, i fomentar l'esperit crític enfront de determinats condicionaments socials (modes en l'alimentació, en els formes de vida, etc.). Estos continguts s'estudien en el primer curs del programa partint del coneixement, microscòpic, de la cèl·lula com a unitat constituent de tots els sers vius, i de la seua organització en estructures macroscòpiques -teixits, òrgans i aparells-, per a, a continuació, i prenent com a fil conductor l'alimentació i la salut, estudiar els distints aparells del cos humà i els òrgans que els formen, i estudiar en últim lloc, les funcions de relació i coordinació i la reproducció humana. Durant el segon curs, es proposa l'estudi de l'origen de la vida i la seua evolució, així com l'estudi dels gens, l'herència i les mutacions com a factors clau per a l'adaptació i evolució dels sers vius.
C. L'estudi de les interaccions i transformacions que s'observen en la naturalesa constituïx el tercer nucli. En primer curs es proposa l'estudi de la Terra com a planeta en continu canvi, des del seu origen fins al moment actual, i l'anàlisi dels factors impulsors d'estos canvis. En el segon, este estudi es durà a terme des del punt de vista físic, destacar les seues aplicacions per al desenrotllament tecnològic i la seua influència en la qualitat de vida de la societat actual. Així es proposa l'estudi del moviment dels cossos i les causes i efectes d'estos moviments, les seues aplicacions al disseny de màquines i ferramentes valorant, en especial, la potència explicativa de la teoria de la Gravitació Universal. Un contingut important dins d'este nucli el constituïx el concepte d'energia, la seua utilització i el consum en la societat actual, la seua relació amb el tipus de vida i problemes derivats de la seua obtenció, ressaltant de manera especial l'energia elèctrica, per mitjà de l'estudi de circuits elèctrics elementals i les seues aplicacions. Tot això es desenrotllarà en contextos rellevants i familiars per a les alumnes i els alumnes (llar, transport, esports, moviments reals, etc.).
D. El quart bloc el constituïx l'estudi de la influència que exercix el medi ambient sobre els sers vius, i com estos al seu torn influïxen amb la seua activitat sobre les condicions ambientals. S'estudien les relacions que s'establixen entre ambdós i els factors que produïxen desequilibris, amb especial atenció a les activitats que realitza el ser humà, per a finalitzar amb una anàlisi dels fenòmens globals i propostes per a un desenrotllament sostenible, valorant el paper actiu que exercix la ciència en tots estos processos.
Els continguts de la matèria de Matemàtiques es presenten en blocs que es repetixen en cada curs, i mostren el caràcter recursiu del tractament d'estos. Són continguts bàsics, la qual cosa no significa que són senzills o fàcils. Molts dels conceptes són realment complexos, tenen molts matisos per a la seua correcta comprensió i utilització, i requerixen d'un aprenentatge que els tinga en compte. Han de presentar-se sempre que es puga en un context d'ús quotidià i en el treball-estudi científic que es duga a terme des de l'àmbit. Conceptes o idees com la proporció, el càlcul de percentatges, o amb decimals, i les operacions amb fraccions requerixen un tractament en espiral, que els pren i reprén avançant en la comprensió i en un ús apropiat, aprofitant la multiplicitat de contextos -geomètrics, numèrics, algebraics, estadístics, etc. en els quals apareixen i en els quals són necessaris. D'ací, la presència obligada en els dos cursos, que cal considerar amb graus de complexitat creixent.
Una característica important dels continguts matemàtics és l'abstracció: les Matemàtiques treballen sobre ens abstractes, la qual cosa justifica una part de les dificultats que manifesten moltes alumnes i molts alumnes en la seua adquisició. És necessari dotar de referents que faciliten el procés de comprensió i abstracció, referents que proporcionen o que s'afavorixen especialment, en la realització de projectes de treball, treballs pràctics, amb materials manipulables, amb la realització d'experiments, i amb l'ús de les noves tecnologies. L'aplicabilitat de molts dels continguts, de l'estadística o de les funcions, les relacions estadístiques o funcionals, permet que es puga abordar el seu estudi a partir de l'estudi de conceptes que es plantegen des de les ciències.
Els continguts matemàtics que es presenten en el Bloc 1, comú, són bàsics en el treball científic i tenen un caràcter instrumental de primer orde, inclouen continguts sobre coneixement dels distints tipus de nombres, les operacions bàsiques i els tipus de càlcul que es realitzen. També s'inclouen continguts relatius al mesurament, l'ús d'instruments de mesura apropiats i el coneixement i l'ús de distintes unitats, i el càlcul de longituds, superfícies i volums. A més, es consideren les estratègies que es posen en joc en la resolució de problemes, que en les matemàtiques escolars és mètode i contingut. Es tracta de l'assimilació a partir de la reflexió sobre la pràctica dels processos comuns en la resolució dels problemes. Tots estos són generals i tenen consideració especial en el desenrotllament de les competències matemàtiques bàsiques. Són continguts que ja s'han abordat en primària i en el primer cicle de secundària, i que continuen requerint atenció. El càlcul numèric no pot reduir-se a la realització d'algoritmes clàssics de llapis i paper. S'ha d'aprendre a manejar amb soltesa la calculadora, la qual cosa té implicacions didàctiques importants.
Un dels blocs presenta continguts matemàtics amb èmfasi en la proporcionalitat numèrica, que té especial utilitat en càlculs que apareixen en la vida quotidiana i acadèmica, i tenen especial dificultat. En el primer curs, processos i càlculs de percentatges i, en segon curs, les raons de proporcionalitat directa i inversa. Encara que és el treball sobre continguts que aporten les ciències el que farà que moltes vegades apareguen i es tracten uns continguts o uns altres.
Un altre dels blocs inclou els continguts algebraics bàsics. Es tracta de simbolitzar relacions numèriques o que relacionen variables en context, de manejar expressions algebraiques senzilles, i de la resolució d'equacions, plantejades en contextos científics o quotidians, per distints mètodes, entre els quals s'inclouen geomètric i numèric, que poden escometre's i comprendre's millor amb noves tecnologies.
Un altre bloc concentra els continguts geomètrics, en els quals s'avança en el coneixement de les formes i dels cossos, en la possibilitat de realitzar distints mesuraments, per mitjà de fórmules i amb altres mètodes, i en el coneixement de la simetria, la repetició de formes per mitjà de moviments o la proporció, que estan presents en el medi natural, en la cultura i en l'art.
En un altre bloc s'estructuren continguts sobre funcions i gràfiques, sobre coneixements que incidixen en la capacitat d'analitzar informacions sobre relacions presentades de diverses formes interrelacionades al seu torn, en taules, en gràfiques, per mitjà d'expressió verbal o per mitjà d'expressió algebraica. L'estudi de les gràfiques, funcionals o no, suposa posseir unes destreses complexes, que van des del coneixement d'un vocabulari específic, eixos, coordenades, escala, llegenda sobre els eixos per a saber quines magnituds es relacionen, etc., fins a coneixements més abstractes, com ara inferir equacions en alguns casos, o confeccionar taules de valors a partir de la gràfica.
L'últim bloc presenta els continguts que desenrotllen la capacitat d'anàlisi de dades i informacions estadístiques i probabilístiques, d'importància social cada vegada major, i perquè són font de creació i transmissió d'informació obtinguda de diverses maneres. Per a analitzar amb sentit crític les informacions estadístiques es requerix conéixer la manera d'elaborar gràfiques i taules de valors, i de relacionar la informació que proporcionen, conéixer com es calculen i què signifiquen els paràmetres estadístics més utilitzats, com la mitjana, la moda, la mediana, el rang i la desviació típica. Els mitjans tecnològics moderns permeten el treball amb grans quantitats de dades, de manera que es puga posar èmfasi en la interpretació de les gràfiques i dels paràmetres estadístics obtinguts sobre estes. També se centra en la comprensió de situacions no deterministes, en les quals intervé l'atzar, a establir probabilitats a partir de l'estudi estadístic de successos que es repetixen, i en la introducció de tècniques de recompte sistemàtic.
La concreció en una programació i les propostes de treball de cada curs han de tindre en consideració una sèrie de recomanacions que es presenten a continuació.
Per a l'establiment de la programació es considera fonamental tindre en compte el punt de partida de l'alumnat i tindre en compte la progressió dels aprenentatges en la proposta de continguts i en la manera de tractar-los en activitats concretes per al desenrotllament de les competències bàsiques. També s'ha de tindre en compte la seqüenciació feta dels continguts, que es presenten en cada curs, i les indicacions que sobre estos s'han formulat anteriorment.
L'enfocament globalitzador de l'àmbit ha d'estar present a l'hora de programar les unitats didàctiques o projectes de treball per a cada curs. A més, convé atendre les indicacions fetes sobre l'orientació acadèmica i professional que s'haja fet sobre l'alumnat, per a concretar el tipus d'activitats que es proposen en l'estudi dels projectes o les unitats didàctiques del curs.
Les característiques del programa aconsellen la realització de treballs pràctics que promoguen aprenentatges funcionals, amb les noves tecnologies, en el laboratori o amb eixides a l'entorn, així com remarcar en el treball matemàtic el seu caràcter instrumental, recurrent en el tractament de molts continguts en cada curs, tenint en compte la dificultat de la seua adquisició i la graduació dels aprenentatges, i les recomanacions que es fan des de la didàctica de la matèria de Matemàtiques.
Les alumnes i els alumnes han de comprendre les característiques essencials del treball científic i apreciar com els criteris científics se separen dels utilitzats en la vida quotidiana, i per a això han de tindre oportunitats a l'aula per a expressar clarament les seues expectatives davant de situacions quotidianes i interpretar les dades que estes els proporcionen, expressar verbalment o gràficament (a través de dibuixos, diagrames, etc.) el desenrotllament i el resultat de les activitats realitzades; planificar i realitzar observacions, classificacions, etc., com a resposta a problemes plantejats; plantejar preguntes que permeten la investigació; formular hipòtesis i contrastar-les, planificar activitats per a contrastar les hipòtesis (control de variables); utilitzar instruments bàsics de mesura amb un grau creixent de precisió; regla, balança, cronòmetre, proveta; utilitzar fonts secundàries (llibres, periòdics, revistes, vídeos).
L'eix de la programació el poden aportar les Ciències de la naturalesa en el treball que es propose per a abordar els continguts que es proposen, i les Matemàtiques poden adquirir un paper instrumental fonamental en l'adquisició d'eixos aprenentatges, si bé alguns continguts matemàtics poden requerir un tractament específic.
Quan el programa siga d'un sol curs, els continguts de referència seran els que es presenten per a segon curs, tenint en compte tot el que s'ha dit anteriorment, la qual cosa pot fer necessari considerar el treball sobre alguns continguts de primer curs.
Contribució de l'àmbit a l'adquisició de les competències bàsiques
Des de l'àmbit científic es contribuïx amb especial rellevància en la competència en el coneixement i en la interacció amb el món físic, ja que tots els continguts que aporten les Ciències de la naturalesa, conceptes i procediments propis de les distintes ciències presents, se centren precisament en el coneixement del món físic, dels sers vius (del ser humà en particular) i d'algunes relacions, interaccions, importants que es produïxen, i en la manera en què es produïx eixe coneixement i es comunica.
Des de l'àmbit científic s'oferix l'oportunitat de familiaritzar-se amb el treball científic en tota la seua extensió, des de l'elecció de la situació que s'estudie, la seua anàlisi qualitativa i la concreció que s'estudia, la formulació de conjectures, presa de decisions sobre com realitzar l'estudi, la presa de dades i l'anàlisi de resultats. D'esta manera es poden desenrotllar habilitats que permeten un millor coneixement del món físic i comportar-se amb autonomia i sentit crític en la vida quotidiana, en temes tan importants com la salut, el consum, el medi ambient, la interacció del ser humà amb altres sers vius, o valorar la conservació dels ecosistemes, així com el tractament de la informació amb contingut científic. A més, permet valorar el coneixement obtingut en la resolució de problemes rellevants per mitjà d'una anàlisi sistemàtica i rigorosa que facilita l'obtenció de proves per a comprendre el món físic o per a prendre decisions sobre aspectes dels temes rellevants esmentats, tant de manera individual com col·lectiva i, si és el cas, actuar segons esta manera de fer davant de necessitats personals o socials.
Des d'este àmbit es contribuïx al mateix temps amb especial rellevància en la competència matemàtica, ja que el plantejament curricular que es fa incidix expressament en actituds i destreses que permeten usar els continguts matemàtics presents en el currículum i les distintes formes de pensament matemàtic en una àmplia varietat de contextos, és a dir, remarcant els aspectes funcional i instrumental. L'aplicabilitat es pot intensificar des d'unes propostes de treball conjunt de les matèries que integren l'àmbit, ja que el coneixement científic requerix en gran manera un ús apropiat de continguts i procediments matemàtics, i s'actua conjuntament sobre la confiança en les pròpies capacitats per a resoldre els problemes en analitzar-los sistemàticament, en la manera de resoldre'ls i valorar les possibles solucions i en l'anàlisi de les seues repercussions.
El coneixement dels distints tipus de nombres i les diferents estratègies i mètodes de càlcul elemental, ja lligat ineludiblement a l'ús de mitjans tecnològics, tenen aplicació en una gran varietat d'àmbits constantment. Coneixements geomètrics, de recollida i anàlisi de dades, d'anàlisi de gràfiques, la utilització de diferents formes de raonament en la resolució de problemes o l'abstracció i utilització de símbols estan en la base de la competència matemàtica.
L'àmbit com a matèria integradora reforça l'aportació de les ciències i de les Matemàtiques al desenrotllament de competències bàsiques en incidir simultàniament en aspectes comuns sobre el mètode de treball, i permetre aplicar contínuament les competències de cada matèria en el treball conjunt.
La contribució de l'àmbit al desenrotllament de la competència en la comunicació lingüística és de primer orde, ja que d'una banda, les Matemàtiques i les Ciències de la naturalesa aporten un llenguatge propi precís, simbòlic i abstracte, que facilita la comprensió i l'expressió de moltes idees que es compartixen socialment, i, d'altra banda, els processos involucrats en l'activitat matemàtica i en l'activitat científica per excel·lència, la resolució de problemes, estan concebuts des de la necessitat de la seua comprensió i expressió oral i escrita, amb el raonament que els conduïx i determina. La descripció del treball realitzat és un contingut important en l'àmbit.
El treball científic es basa en la contrastació d'idees, sustentades en unes premisses o punts de partida i expressades per mitjà de raonaments coherents, tant de manera oral com escrita, que expliquen un fet o resolen un problema. La comprensió i la producció de textos explicatius i argumentatius en ciències, que s'utilitzen constantment, són objecte d'aprenentatge en l'àmbit, com a mitjà per a comprendre la informació que aporta el mateix enunciat d'un problema o un text de referència, i per a comunicar el procés i el resultat d'un treball realitzat.
La contribució al desenrotllament en la competència en el tractament de la informació i competència digital es realitza donada la importància que té en les matèries que fonamenten l'àmbit, en la resolució de problemes i en el treball científic en general, la busca, la recollida, la selecció, el processament i la presentació de la informació rellevant en l'estudi que es realitza, i en la incorporació de les tecnologies de la informació i de la comunicació en l'aprenentatge de les Matemàtiques i de les Ciències de la naturalesa, des de les calculadores als ordinadors en els laboratoris, per a facilitar aprenentatges actuals i eficients, amb accés ràpid a la informació i les possibilitats de tractament, fent més fàcil la manera de recollir-los de les dades, els càlculs i la forma de representació, la qual cosa, al seu torn, facilita la seua comprensió i la seua interpretació. El treball amb estes noves tecnologies afavorixen l'anàlisi més rigorós i ràpid de grans quantitats de dades i, fins i tot, l'accés accessible a estudis de problemes que d'una altra manera serien molt difícils o impossibles, i faciliten el contacte dels estudiants amb estos recursos, les seues possibilitats i les seues limitacions.
La contribució a la competència cultural i artística es fa des de l'aportació de les Ciències de la naturalesa i les Matemàtiques a l'anàlisi de problemes que formen part de la cultura en què estem immersos, en particular a la incidència, el coneixement i en la comprensió del món en què vivim i en la millora de les condicions de vida, individuals i col·lectives. El plantejament de l'àmbit afavorix la reflexió amb una base científica sobre problemes culturals vigents, relacionats amb el coneixement de l'univers, l'evolució de la vida a la Terra, o la contaminació mediambiental. A més, la geometria, que és part integral de l'art, proporciona claus per a apreciar la bellesa en les formes i en les proporcions de les obres artístiques.
La competència per a aprendre a aprendre suposa ser conscient del procés i de les habilitats que afavorixen l'aprenentatge, la importància de la motivació, el control de les condicions de treball, les qualitats personals o els recursos que utilitzar. Des de l'àmbit científic es proporcionen oportunitats per a resoldre problemes individualment o en grup, o el que és el mateix, per a assumir reptes, adoptar iniciatives personals, prendre decisions conscientment sobre el que es fa, aplicar tècniques heurístiques o estratègies d'intervenció que resulten eficaces, utilitzar distints tipus de raonaments i valorar els resultats obtinguts. D'esta manera es fomenta l'autonomia en l'aprenentatge, la confiança en les pròpies possibilitats i la confiança en els mitjans que s'han d'utilitzar en cada cas.
La competència social i ciutadana es relaciona, d'una banda, amb habilitats inherents a la resolució de problemes científics, el sentit crític, el qüestionament de sabers i explicacions de fets i fenòmens aparentment coherents, de dogmes o prejuís, i el treball en equip necessari en la societat actual per a resoldre els problemes comuns, la qual cosa suposa tindre en compte el pensament i les aportacions dels altres, i el respecte pel pensament de l'altre. I, d'altra banda, les Matemàtiques s'utilitzen constantment per a descriure la realitat social en l'ampli ús del terme. Constantment s'utilitzen representacions gràfiques, taules de dades, enquestes, etc., en els mitjans de comunicació, amb explicacions sobre continguts de caràcter social, que importen en gran manera en el coneixement d'interessos i posicions dels distints grups socials pròxims i globals. El treball en l'àmbit científic proporciona oportunitats per a desenrotllar les destreses que permeten valorar eixes informacions amb sentit crític.
Objectius
L'ensenyança de l'àmbit científic tindrà com a objectiu el desenrotllament de les següents capacitats:
1. Comprendre i utilitzar les estratègies, els conceptes bàsics i maneres d'argumentació de les Ciències de la naturalesa i de les Matemàtiques, tant en els processos matemàtics o científics com en els distints àmbits de l'activitat humana, per a interpretar els fenòmens naturals, així com per a analitzar i valorar les repercussions de desenrotllaments tecnocientífics i les seues aplicacions.
2. Comprendre i expressar missatges amb contingut científic utilitzant el llenguatge oral i escrit amb propietat, interpretar diagrames, gràfiques, taules i expressions matemàtiques elementals, així com comunicar a altres persones argumentacions i explicacions en l'àmbit de la ciència.
3. Reconéixer i plantejar situacions susceptibles de ser formulades en termes científics i matemàtics, elaborar i utilitzar diferents estratègies per a abordar-les i analitzar els resultats utilitzant els recursos més apropiats.
4. Quantificar aquells aspectes de la realitat que permeten interpretar-la millor: utilitzar tècniques de recollida de la informació i procediments de mesura, realitzar l'anàlisi de les dades per mitjà de l'ús de distintes classes de nombres i la selecció dels càlculs apropiats a cada situació, així com usar de manera adequada els distints mitjans tecnològics (calculadores, ordinadors, etc.) tant per a realitzar càlculs com per a buscar, tractar i representar informacions d'índole diversa i també com a ajuda en l'aprenentatge.
5. Obtindre informació sobre temes científics, utilitzant distintes fonts, incloses les tecnologies de la informació i la comunicació, i emprar-la, valorant el seu contingut, per a fonamentar i orientar treballs sobre temes científics.
6. Identificar els elements científics i matemàtics (informacions, dades estadístiques, geomètriques gràfiques, càlculs, etc.), presents en els mitjans de comunicació, Internet, publicitat o altres fonts d'informació, analitzar críticament les funcions que exercixen i valorar la seua aportació per a una millor comprensió dels missatges.
7. Aplicar, en la resolució de problemes, estratègies coherents amb els procediments de les Ciències de la naturalesa i de les Matemàtiques, com ara la discussió de l'interés dels problemes plantejats, la formulació d'hipòtesis o l'exploració sistemàtica d'alternatives, l'elaboració d'estratègies de resolució i de dissenys experimentals, l'anàlisi de resultats, la consideració d'aplicacions i repercussions de l'estudi realitzat i la busca de coherència global, que inclou, si és el cas, la comprovació de les solucions obtingudes.
8. Desenrotllar actituds i hàbits favorables a la promoció de la salut personal i comunitària, facilitant estratègies que permeten fer front als riscos de la societat actual en aspectes relacionats amb l'alimentació, el consum, les drogodependències i la sexualitat.
9. Comprendre la importància d'utilitzar els coneixements de les Ciències de la naturalesa i de les Matemàtiques per a satisfer les necessitats humanes i participar en la necessària presa de decisions al voltant de problemes locals i globals als quals ens enfrontem.
8. Conéixer i valorar les interaccions de la ciència i la tecnologia amb la societat i el medi ambient, amb atenció particular als problemes a què s'enfronta hui la humanitat i la necessitat de busca i aplicació de solucions, subjectes al principi de precaució, per a avançar cap a un futur sostenible.
10. Reconéixer el caràcter temptatiu i creatiu de les Ciències de la naturalesa, així com les seues aportacions al pensament humà al llarg de la història, i apreciar els grans debats superadors de dogmatismes i les revolucions científiques que han marcat l'evolució cultural de la humanitat i les seues condicions de vida.
11. Integrar els coneixements de les Ciències de la naturalesa i de les Matemàtiques de manera que puguen emprar-se de manera creativa, analítica i crítica.
12. Manifestar una actitud positiva davant de la resolució de problemes i mostrar confiança en la pròpia capacitat per a enfrontar-s'hi amb èxit i adquirir un nivell d'autoestima adequat que li permeta gaudir dels aspectes creatius, manipulatius, estètics i utilitaris de les Ciències de la naturalesa i de les Matemàtiques.
13. Valorar les Matemàtiques i les Ciències de la naturalesa com a part integrant de la nostra cultura, tant des d'un punt de vista històric com des de la perspectiva del seu paper en la societat actual, i aplicar les competències matemàtiques i científiques adquirides per a analitzar i valorar fenòmens socials com la diversitat cultural, el respecte al medi ambient, la salut, el consum, la igualtat de gènere o la convivència pacífica.
Primer curs
Continguts
Bloc 1. Procediments i mètodes cientificomatemàtics
- Els nombres, les operacions i el càlcul.
- El mesurament. Magnituds i la seua mesura. Longitud, superfície, volum i temps. Sistema Internacional. Precisió dels instruments de mesura. Errors.
- Utilització d'estratègies pròpies del treball científic i matemàtic, com el plantejament de problemes i discussió del seu interés, la formulació i posada a prova d'hipòtesis i la interpretació dels resultats.
- Comprensió i producció oral i escrita de textos científics. Els textos explicatius i argumentatius.
- Busca, selecció i interpretació d'informació de caràcter científic utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació i altres fonts per a formar-se una opinió pròpia, expressar-se amb precisió i argumentar sobre problemes relacionats amb la naturalesa.
- Valoració de les aportacions de les Ciències de la naturalesa per a donar resposta a les necessitats dels sers humans i millorar les condicions de la seua existència, així com per a apreciar i gaudir de la diversitat natural i cultural, participant en la seua conservació, protecció i millora.
- Utilització correcta dels materials, substàncies i instruments bàsics d'un laboratori i respecte per les normes de seguretat en este.
- Utilització de ferramentes tecnològiques per a facilitar la presa i l'anàlisi de dades experimentals, els càlculs de tipus numèric, algebraic o estadístic, les representacions funcionals i la comprensió de propietats geomètriques.
- Confiança en les pròpies capacitats per a afrontar problemes i estudis científics i matemàtics.
- Perseverança i flexibilitat en la busca de solucions als problemes i en la millora de les trobades.
Bloc 2. Estructura i diversitat de la matèria: la seua naturalesa corpuscular
- Propietats generals de la matèria: volum, massa i densitat.
- Estats d'agregació de la matèria: sòlid, líquid i gasós. La seua relació amb la temperatura. Temperatura de fusió i ebullició d'una substància.
- Discontinuïtat dels sistemes materials. Un model per a tota la matèria: la teoria cineticocorpuscular. La seua utilització per a la interpretació i estudi experimental de les lleis dels gasos.
- Extrapolació del model cinètic dels gasos a altres estats de la matèria.
- Substàncies pures i mescles. Procediments experimentals per a determinar si un material és una mescla o una substància. Mètodes de separació de les mescles. La seua importància en la vida quotidiana.
- Concepte de dissolució. Expressió de la concentració:% en pes,% en volum, gr / l.
Bloc 3. Els canvis químics i activitat humana: la seua importància, les seues repercussions i el medi ambient
- Realització experimental d'alguns canvis químics. Interpretació macroscòpica de la reacció química com a procés de transformació d'unes substàncies en altres.
- Reaccions químiques en la vida quotidiana.
- Materials artificials bàsics per a la societat del segle XXI. Repercussions de la seua fabricació i ús.
- La necessitat de cuidar del medi ambient i adoptar conductes solidàries i respectuoses amb este. Els residus i la seua gestió. El reciclatge.
Bloc 4. El coneixement del propi cos: anatomia i fisiologia humana
- La cèl·lula, unitat de vida. La teoria cel·lular i la seua importància en biologia. La cèl·lula com a unitat estructural i funcional dels sers vius.
- El concepte d'organisme pluricel·lular. Teixits, òrgans i aparells. El ser humà com ser viu pluricel·lular.
- El concepte de salut i el de malaltia.
- Malalties infeccioses i no infeccioses. Causes, remeis i prevencions.
- El trasplantament d'òrgans. Implicacions ètiques i socials.
- Nutrició i salut. Els aparells del cos humà.
· Concepte de nutrició: la necessitat d'alimentar-nos. Dietes saludables i equilibrades. Prevenció de les malalties provocades per la malnutrició.
· La conservació, manipulació i comercialització dels aliments. La higiene dels aliments. El consum responsable.
· L'aparell digestiu. L'aparell respiratori, circulatori i excretor. L'aparell locomotor.
· Hàbits saludables. Malalties més freqüents en cada un d'estos.
- La unitat de funció: el ser humà com a sistema.
· Funcionament general del sistema nerviós.
· Els receptors sensitius.
· Els actes involuntaris i els actes voluntaris.
· Processos degeneratius del cervell.
· El control intern de l'organisme. El sistema endocrí.
- La reproducció humana.
· Els aparells reproductors masculí i femení. Canvis físics i psíquics en l'adolescència.
· El cicle menstrual. Fecundació, embaràs i part. Anàlisi dels diferents mètodes anticonceptius. Les malalties de transmissió sexual.
· La resposta sexual humana. Sexe i sexualitat. Salut i higiene sexual.
· Nous avanços en reproducció i la seua valoració ètica i social.
Bloc 5. La Terra, un planeta en continu canvi
- L'origen de la Terra. El temps geològic: idees històriques sobre l'edat de la Terra. Els fòssils: identificació i importància com a testimoni del passat.
- Les eres geològiques: ubicació d'esdeveniments geològics i biològics importants.
- Alteracions de les roques produïdes per l'aire i l'aigua. La meteorització. L'acció geològica del gel i el vent. Dinàmica marina.
- La formació de roques sedimentàries. L'origen i utilitat del carbó, del petroli i del gas natural.
- El paisatge com resultat de l'acció conjunta dels fenòmens naturals i de l'activitat humana. El relleu terrestre i la seua representació. Els mapes topogràfics: lectura.
- La tectònica de plaques i les seues manifestacions
· El problema de l'origen de les serralades: algunes interpretacions històriques. El cicle de les roques.
· Proves del desplaçament dels continents. Distribució de volcans i terratrémols. Les dorsals i el fenomen de l'expansió del fons oceànic. Interpretació del model dinàmic de l'estructura interna de la Terra.
· La tectònica de plaques, una revolució en les Ciències de la Terra. Interpretació del relleu i dels esdeveniments geològics.
Bloc 6. Nombres
- Divisibilitat de nombres naturals. Aplicacions de la divisibilitat en la resolució de problemes associats a situacions quotidianes.
- Necessitat dels nombres negatius per a expressar estats i canvis. Reconeixement i conceptualització en contextos reals.
- Significat i usos de les operacions amb nombres enters. Utilització de la jerarquia i propietats de les operacions i de les regles d'ús dels parèntesis en càlculs senzills.
- Fraccions i decimals en entorns quotidians. Diferents significats i usos de les fraccions. Relacions entre fraccions i decimals.
- Elaboració i utilització d'estratègies personals per al càlcul mental, per al càlcul aproximat i amb calculadores.
- Raó i proporció. Identificació i utilització en situacions de la vida quotidiana de magnituds directament proporcionals. Aplicació a la resolució de problemes en els quals intervinga la proporcionalitat directa.
- Percentatges per a expressar composicions o variacions. Càlcul mental i escrit amb percentatges habituals.
Bloc 7. Àlgebra
- Utilització de lletres per a simbolitzar nombres inicialment desconeguts i nombres sense concretar. Utilitat de la simbolització per a expressar quantitats en distints contextos.
- Traducció d'expressions del llenguatge quotidià a l'algebraic i viceversa. Busca i expressió de propietats, relacions i regularitats en seqüències numèriques.
- Obtenció de valors numèrics en fórmules senzilles.
- Valoració de la precisió i simplicitat del llenguatge algebraic per a representar i comunicar diferents situacions de la vida quotidiana.
Bloc 8. Geometria
- Elements bàsics per a la descripció de les figures geomètriques en el pla. Utilització de la terminologia adequada per a descriure amb precisió situacions, formes, propietats i configuracions del món físic.
- Anàlisi de relacions i propietats de figures en el pla: paral·lelisme i perpendicularitat. Ús de mètodes inductius i deductius per a analitzar relacions i propietats en el pla.
- Classificació de triangles i quadrilàters a partir de diferents criteris. Estudi d'algunes propietats i relacions en estos polígons.
- Polígons regulars. La circumferència i el cercle. Políedres regulars.
- Mesura i càlcul d'angles en figures planes.
- Estimació i càlcul de perímetres de figures. Estimació i càlcul d'àrees per mitjà de fórmules, triangulació i quadriculació. Volum de cossos geomètrics.
- Simetria de figures planes. Apreciació de la simetria en la naturalesa i en les construccions.
- Ús de ferramentes informàtiques per a construir, simular i investigar relacions entre elements geomètrics.
Bloc 9. Funcions i gràfiques
- Organització de dades en taules de valors.
- Coordenades cartesianes. Representació de punts en un sistema d'eixos coordenats. Identificació de punts a partir de les seues coordenades.
- Identificació de relacions de proporcionalitat directa a partir de l'anàlisi de la seua taula de valors. Utilització de contraexemples quan les magnituds no siguen directament proporcionals.
- Identificació i verbalització de relacions de dependència en situacions quotidianes.
- Interpretació puntual i global d'informacions presentades en una taula o representades en una gràfica.
Bloc 10. Estadística i probabilitat
- Formulació de conjectures sobre el comportament de fenòmens aleatoris senzills i disseny d'experiències per a la seua comprovació.
- Diferents formes de recull d'informació. Organització en taules de dades recollides en una experiència. Freqüències absolutes i relatives.
- Diagrames de barres, de línies i de sectors. Anàlisi dels aspectes més destacables dels gràfics.
Criteris d'avaluació
1. Determinar en l'anàlisi de fenòmens científics o tecnològics, o en la resolució de problemes matemàtics, algunes de les característiques essencials del treball científic, com ara el plantejament exacte del problema, la formulació d'hipòtesis contrastables, el disseny i la realització d'experiències, i l'anàlisi i la comunicació de resultats. De la mateixa manera, comprendre i valorar la influència del treball científic sobre la qualitat de vida, el seu caràcter d'empresa acumulativa i col·lectiva en contínua revisió i, també, algunes de les seues limitacions.
2. Comprendre el procés de mesurament i utilitzar instruments de mesura senzills com ara la cinta mètrica, el cronòmetre, la balança, la proveta i el termòmetre. Conéixer el concepte de magnitud i les seues distintes unitats. Realitzar mesures de longitud, temps, massa i volum i expressar correctament els resultats aplicant les unitats del SI.
3. Reconéixer el volum, la massa i la densitat com a propietats generals de la matèria i distingir els tres estats de la matèria per mitjà del model cineticocorpuscular elaborat a partir de l'anàlisi de les seues propietats.
4. Utilitzar el model cineticocorpuscular per a explicar alguns fenòmens quotidians que es donen en la naturalesa, com ara els canvis d'estat, dilatacions i compressions en un mateix estat, augment i disminució de la temperatura, i interpretar el concepte de pressió en gasos.
5. Conéixer algunes tècniques bàsiques del laboratori de química (destil·lació, decantació i cristal·lització) aplicades a la separació de mescles senzilles. Diferenciar entre transformacions físiques i químiques, i diferenciar les mescles de les substàncies pures a partir de les seues propietats. Preparar dissolucions a partir de substàncies pures expressant correctament la seua concentració en% en pes,% volum i gr/l.
6. Explicar, per mitjà de l'observació del canvi de propietats a nivell macroscòpic, les transformacions en què desapareixen unes substàncies i n'apareixen d'altres, per a comprendre els canvis químics que es produïxen en situacions quotidianes.
7. Conéixer els distints materials artificials bàsics que existixen actualment, així com les seues propietats i aplicacions i ser conscients de l'impacte que per al medi ambient té la seua producció i eliminació, valorant positivament les distintes tècniques de tractament dels residus, i assumir d'una manera activa la importància del seu reciclatge com una manera de minimitzar el dit impacte
8. Descriure la morfologia cel·lular i explicar a partir de la teoria cel·lular, la unitat d'estructura i la funció dels sers vius. Explicar el concepte de salut i malaltia distingint les malalties infeccioses de les no infeccioses. Conéixer les causes, els remeis i les prevencions de les malalties, i valorar la donació i el trasplantament d'òrgans des d'una actitud de solidaritat.
9. Valorar la importància d'una alimentació equilibrada i del paper que exercixen els distints nutrients en l'organisme humà. Conéixer els nutrients que ens aporten els aliments i justificar, a partir d'estos, uns hàbits alimentaris i d'higiene saludables. Assumir i valorar uns hàbits de consum responsable.
10. Descriure els òrgans i els aparells del cos humà implicats en les funcions vitals. Localitzar els principals ossos i músculs que integren l'aparell locomotor. Conéixer els factors que alteren el funcionament dels distints òrgans i aparells, i establir relacions entre les funcions vitals i els hàbits d'higiene i salut.
11. Descripció dels sistemes nerviós i endocrí. Explicar el funcionament del sistema nerviós i la seua funció coordinadora davant de diferents estímuls. Conéixer la importància integradora del sistema endocrí. Conéixer els factors que alteren el dit sistema com ara les drogues, la falta de descans nocturn, l'excés de soroll, per tal valorar la importància de desenrotllar un estil de vida saludable.
12. Establir diferències entre sexualitat i reproducció en les persones. Descriure els aspectes bàsics de l'aparell reproductor i els mètodes de control de la natalitat, així com les solucions que aporta la ciència als problemes de fertilitat. Conéixer les mesures de prevenció de les malalties de transmissió sexual.
13. Identificar i descriure fets que mostren la Terra com un planeta canviant i registrar alguns dels canvis més notables de la seua llarga història utilitzant models temporals a escala. Identificar les accions dels agents geològics externs en l'origen i modelatge del relleu terrestre.
14. Aplicar el model dinàmic de l'estructura interna de la Terra i la teoria de la tectònica de plaques per a explicar fenòmens geològics com ara la formació de serralades, l'expansió del fons oceànic, les coincidències geològiques i paleontològiques en territoris actualment molt distants i la coincidència geogràfica de terratrémols i volcans. Així mateix, ha de ser capaç d'ubicar estos fenòmens en mapes d'escala adequada i establir relacions entre tots estos processos.
15. Utilitzar distints tipus de nombres, naturals, sencers, fraccionaris, decimals i percentatges, realitzar els càlculs necessaris amb la precisió que requerix cada ocasió, per a recollir, transformar i intercanviar informació per a la realització de treballs científics o resoldre problemes relacionats amb la vida diària, i comprovar la pertinència dels resultats obtinguts.
16. Expressar simbòlicament per mitjà del llenguatge algebraic una propietat o relació entre dos variables donada a partir d'un enunciat, de regularitats numèriques senzilles, d'una seqüència o d'una taula de valors, en contextos quotidians, i obtindre un valor particular d'una de les variables d'una expressió algebraica senzilla quan es coneix un valor de l'altra variable.
17. Comprendre i distingir entre les distintes magnituds, longitud, superfície i volum, estimar i calcular perímetres, àrees i angles de figures planes, àrees i volums de cossos geomètrics, utilitzant l'instrumental adequat i les unitats corresponents.
18. Interpretar i representar relacions funcionals senzilles entre dos variables d'un fenomen que s'estudia expressades en forma de taula, gràfica, expressió algebraica o enunciat, passar d'una representació a una altra, i extraure conclusions sobre el fenomen que representen.
19. Organitzar, elaborar i interpretar informacions estadístiques presentades en taules i gràfiques, i calcular i interpretar alguns paràmetres estadístics, amb mitjans tecnològics (calculadores, ordinadors) si fóra necessari, i extraure conclusions de la informació que es presenta en taules o gràfiques estadístiques en relació amb el fenomen que representa.
Segon curs
Continguts
Bloc 1. Procediments i mètodes cientificomatemàtics
- Els nombres, les operacions i el càlcul.
- Utilització d'estratègies pròpies del treball científic i matemàtic, com el plantejament de problemes i discussió del seu interés, la formulació i posada a prova d'hipòtesis i la interpretació dels resultats.
- Comprensió i producció oral i escrita de textos científics. Els textos explicatius i argumentatius.
- Busca, selecció i interpretació d'informació de caràcter científic utilitzant les tecnologies de la informació i comunicació i altres fonts per a formar-se una opinió pròpia, expressar-se amb precisió i argumentar sobre problemes relacionats amb la naturalesa.
- Valoració de les aportacions de les Ciències de la naturalesa per tal de donar resposta a les necessitats dels sers humans i millorar les condicions de la seua existència, així com per apreciar i gaudir de la diversitat natural i cultural, participant en la seua conservació, protecció i millora.
- Utilització correcta dels materials, substàncies i instruments bàsics d'un laboratori i respecte per les normes de seguretat en este.
- Utilització de ferramentes tecnològiques per a facilitar la presa i l'anàlisi de dades experimentals, els càlculs de tipus numèric, algebraic o estadístic, les representacions funcionals i la comprensió de propietats geomètriques.
- Confiança en les pròpies capacitats per a afrontar problemes i estudis científics i matemàtics.
- Perseverança i flexibilitat en la busca de solucions als problemes i en la millora de les trobades.
Bloc 2. Estructura i diversitat de la matèria
- Una nova propietat general de la matèria: la seua naturalesa elèctrica. Fenòmens que la posen de manifest. La seua contribució al coneixement de l'estructura de la matèria.
- Fenòmens elèctrics. Disseny i construcció d'instruments senzills per a l'estudi de la interacció elèctrica. Valoració de les seues repercussions en el desenrotllament científic i tecnològic i en les condicions de vida.
- Teoria atòmica. Substàncies pures. Elements i compostos més abundants en els sers vius i en la matèria inerta. La seua nomenclatura i classificació en el sistema periòdic. Estructura atòmica i models atòmics: partícules constituents de l'àtom.
- Els àtoms i els seus enllaços. Molècules. Classificació de les substàncies segons les seues propietats. Estudi experimental.
- Els canvis químics. Reactius i productes. Llei de conservació de la massa. Interpretació corpuscular de les reaccions químiques. Reaccions químiques de la vida quotidiana: àcid-base, combustió i oxidació.
- L'aigua: característiques físiques i químiques. Descomposició i síntesi. El cicle de l'aigua. La contaminació de l'aigua, la seua depuració. L'aigua i els sers vius. L'aigua i la salut.
- Interpretació de les peculiaritats de l'àtom de carboni: possibilitats de combinació amb l'hidrogen i altres àtoms. Les cadenes carbonades.
- Els hidrocarburs i la seua importància com a recursos energètics. Els combustibles: carbó, gas natural i petroli. La combustió del carboni. El problema de l'increment de l'efecte hivernacle: causes i mesures per a la seua prevenció.
- Macromolècules: importància en la constitució dels sers vius.
- Valoració del paper de la química en la comprensió de l'origen i desenrotllament de la vida.
Bloc 3. Origen i evolució dels sers vius. L'herència i transmissió de caràcters
- La cèl·lula, unitat de vida. Els processos de divisió cel·lular: la mitosi i la meiosi. Característiques diferencials i importància biològica.
- Iniciació a l'estudi de l'ADN: composició, estructura i propietats. Valoració del seu descobriment en l'evolució posterior de les ciències biològiques.
- Genètica humana. L'herència del sexe. L'herència lligada al sexe. Malalties hereditàries.
- Aproximació al concepte de gen. El codi genètic. Les mutacions.
- Enginyeria i manipulació genètica: aplicacions i desafiaments. Els aliments transgènics. La clonació. El genoma humà. Implicacions ecològiques, socials i ètiques dels avanços en biotecnologia genètica i reproductiva.
- Hipòtesi sobre l'origen de la vida en la Terra. Evolució dels sers vius. La teoria de l'evolució de les espècies. Teories actuals de l'evolució. Gradualisme i equilibri puntuat.
- Valoració de la biodiversitat com a resultat del procés evolutiu. El paper de la humanitat en l'extinció d'espècies i les seues causes.
Bloc 4. Les forces i els moviments. Interacció i canvis
- Caràcter relatiu del moviment. Estudi qualitatiu i quantitatiu dels moviments. Magnituds necessàries per al seu estudi. Velocitat i acceleració.
- Disseny i realització d'experiències per a l'anàlisi dels diferents moviments on es prenguen dades, es tabulen, es representen i es traguen conclusions.
- Els principis de la dinàmica. Identificació de forces que intervenen en la vida quotidiana: formes d'interacció. Relació entre forces i moviment.
- Equilibri de forces. La pressió. Principi fonamental de l'estàtica de fluids. La pressió atmosfèrica: disseny i realització d'experiències per a posar-la de manifest. L'atmosfera i la seua dinàmica. Interpretació de mapes del temps senzills.
- Astronomia i gravitació universal
· L'astronomia: implicacions pràctiques i el seu paper en les idees sobre l'univers. El sistema geocèntric. El seu qüestionament i el sorgiment del model heliocèntric.
· Copèrnic i la primera gran revolució científica. Importància del telescopi de Galileu i les seues aplicacions.
· Ruptura de la barrera Cel-Terra: Newton i la gravitació universal.
· La concepció actual de l'univers. Valoració d'avanços científics i tecnològics. Aplicacions dels satèl·lits.
- Interacció i canvi. Treball, energia i calor.
· Transferència d'energia d'uns sistemes a altres: treball i calor.
· Treball mecànic. Aplicació a màquines i ferramentes.
· Rapidesa en la transferència d'energia: potència, rendiment.
· Calor i temperatura. Termòmetres.
· Fonts d'energia. Els problemes energètics de la societat actual. Valoració de l'energia en les activitats quotidianes, repercussió en la qualitat de vida. Presa de consciència dels recursos energètics.
Bloc 5. Els sers vius i el seu entorn: els ecosistemes
- Ecosistemes. Anàlisi de les interaccions existents en l'ecosistema: les relacions tròfiques. Cicle de matèria i flux d'energia. Identificació de cadenes i xarxes tròfiques en ecosistemes terrestres i aquàtics. Autoregulació de l'ecosistema: les plagues i la lluita biològica.
- La modificació d'ambients pels sers vius i les adaptacions dels sers vius a l'entorn. Els canvis ambientals de la història de la Terra.
- Valoració de l'impacte de l'activitat humana en els ecosistemes. Principals problemes ambientals de l'actualitat. Impacte dels incendis forestals i importància de la seua prevenció.
Bloc 6. La contribució de la ciència a un futur sostenible
- Els recursos naturals i els seus tipus. Importància de l'ús i gestió sostenible dels recursos
- Els problemes i els desafiaments globals a què s'enfronta hui la humanitat: contaminació sense fronteres, canvi climàtic, esgotament de recursos, pèrdua de biodiversitat, etc.
- Contribució del desenrotllament tecnocientífic a la resolució dels problemes. Importància de l'aplicació del principi de precaució i de la participació ciutadana en la presa de decisions. Atenció i respecte com a part essencial de la protecció del medi natural.
- Valoració de l'educació científica de la ciutadania com a requisit de societats democràtiques sostenibles. La cultura científica com a font de satisfacció personal.
Bloc 7. Nombres
- Potències de nombres enters amb exponent natural. Operacions amb potències. Utilització de la notació científica per a representar nombres grans.
- Relacions entre fraccions, decimals i percentatges. Ús d'estes relacions per a elaborar estratègies de càlcul pràctic amb percentatges.
- Utilització de la forma de càlcul mental, escrit o amb calculadora, i de l'estratègia per a comptar o estimar quantitats més apropiades a la precisió exigida en el resultat i la naturalesa de les dades.
- Proporcionalitat directa i inversa. Anàlisi de taules. Raó de proporcionalitat.
- Resolució de problemes relacionats amb la vida quotidiana en què apareguen relacions de proporcionalitat directa o inversa.
Bloc 8. Àlgebra
- El llenguatge algebraic per a generalitzar propietats i simbolitzar relacions. Obtenció de fórmules i termes generals basada en l'observació de pautes i regularitzades.
- Obtenció del valor numèric d'una expressió algebraica.
- Significat de les equacions i de les solucions d'una equació.
- Resolució d'equacions de primer grau. Transformació d'equacions en altres equivalents. Interpretació de la solució.
- Utilització de les equacions per a la resolució de problemes. Resolució d'estos mateixos problemes per mètodes no algebraics: assaig i error dirigit.
Bloc 9. Geometria
- Figures amb la mateixa forma i distinta grandària. La semblança. Proporcionalitat de segments. Identificació de relacions de semblança
- Ampliació i reducció de figures. Obtenció, quan siga possible, del factor d'escala utilitzat.
- Utilització dels teoremes de Tales i Pitàgores per a obtindre mesures i comprovar relacions entre figures.
- Políedres i cossos de revolució. Desenrotllaments plans i elements característics. Classificació atenent a distints criteris. Utilització de propietats, regularitats i relacions per a resoldre problemes del món físic.
- Volums de cossos geomètrics. Resolució de problemes que impliquen l'estimació i el càlcul de longituds, superfícies i volums.
Bloc 10. Funcions i gràfiques
- Descripció local i global de fenòmens presentats de forma gràfica.
- Obtenció de la relació entre dos magnituds directa o inversament proporcionals a partir de l'anàlisi de la seua taula de valors i de la seua gràfica. Interpretació de la constant de proporcionalitat. Aplicació a situacions reals.
- Representació gràfica d'una situació que ve donada a partir d'una taula de valors, d'un enunciat o d'una expressió algebraica senzilla.
- Interpretació de les gràfiques com a relació entre dos magnituds. Observació i experimentació en casos pràctics.
- Utilització de calculadores gràfiques i programes d'ordinador per a la construcció i interpretació de gràfiques.
Bloc 11. Estadística i probabilitat
- Diferents formes de recollida d'informació. Organització de les dades en taules. Freqüències absolutes i relatives, ordinàries i acumulades.
- Diagrames estadístics. Anàlisi dels aspectes més destacables dels gràfics.
- Mesures de centralització: mitjana, mediana i moda. Significat, estimació i càlcul.
- Utilització de la mitjana, mediana i moda per a realitzar comparacions i valoracions.
- Utilització de calculadores o el full de càlcul per a organitzar les dades, realitzar els càlculs i generar els gràfics més adequats.
Criteris d'avaluació
1. Determinar en l'anàlisi de fenòmens científics o tecnològics, o en la resolució de problemes matemàtics, algunes de les característiques essencials del treball científic, com ara el plantejament precís del problema, la formulació d'hipòtesis contrastables, el disseny i la realització d'experiències, i l'anàlisi i la comunicació de resultats. De la mateixa manera, comprendre i valorar la influència del treball científic sobre la qualitat de vida, el seu caràcter d'empresa acumulativa i col·lectiva en contínua revisió i, també, algunes de les seues limitacions.
2. Interpretar la naturalesa elèctrica de la matèria per mitjà del model de càrregues per a explicar fenòmens electrostàtics habituals. Indicar els components bàsics d'un circuit. Conéixer els aspectes energètics del corrent elèctric, són capaços de realitzar i comprovar prediccions sobre el consum domèstic valorant les repercussions de l'electricitat en el desenrotllament científic i tecnològic i en les condicions de vida de les persones.
3. Descriure algun procediment químic que permeta descompondre les substàncies en els seus elements, valorant algunes aplicacions d'estes tècniques. Conéixer la teoria atomicomolecular de les substàncies i aplicar-la per a explicar el comportament elèctric de la matèria, la diferència entre elements i compostos i la unió entre àtoms. Conéixer l'estructura de l'àtom, les propietats dels elements i el significat de les fórmules químiques.
4. Explicar per mitjà de la teoria atòmicomolecular les transformacions en què desapareixen unes substàncies i n'apareixen unes altres, en termes de ruptura i formació d'enllaços entre àtoms. Interpretar i realitzar canvis químics per mitjà d'equacions. Conéixer reaccions químiques de la vida quotidiana: àcid-base, combustions i oxidació-reducció, analitzant la seua incidència en el medi ambient i la seua prevenció.
5. Conéixer les característiques de l'aigua, les seues propietats, la seua classificació i purificació. Valorar la seua importància per a la vida i la salut. Justificar la gran quantitat de compostos orgànics existents així com la formació de macromolècules i la seua importància en els sers vius.
6. Reconéixer les aplicacions energètiques derivades de les reaccions de combustió d'hidrocarburs i valorar la seua influència en l'increment de l'efecte hivernacle.
7. Valorar la capacitat de la química per a donar resposta a les necessitats de la humanitat i de la seua influència en les condicions de vida. Conéixer i complir les normes de seguretat i higiene en la manipulació i utilització de productes químics en el laboratori.
8. Reconéixer les característiques del cicle cel·lular i descriure la reproducció cel·lular, assenyalant les diferències principals entre meiosi i mitosi, així com el seu significat biològic. Conéixer que els gens estan constituïts per ADN i interpretar el paper de la diversitat genètica i les mutacions, així com valorar críticament les conseqüències dels avanços actuals de l'enginyeria genètica.
9. Conéixer els problemes que van conduir a enunciar la teoria de l'evolució, els principis bàsics d'esta teoria i les controvèrsies científiques, socials i religioses que va suscitar. Relacionar l'evolució i la distribució dels sers vius, destacar les seues adaptacions més importants.
10. Conéixer els conceptes de velocitat i acceleració. Interpretar les gràfiques posició-temps i velocitat-temps. Prendre dades de posició-temps de moviments reals per mitjà de l'ús de distintes tècniques experimentals, destacar les que ens proporcionen les noves tecnologies (l'ús de sensors i calculadores gràfiques, LAO i fotografia digital) i analitzar i interpretar la dita informació i extraure conseqüències sobre les característiques dels moviments reals estudiats.
11. Comprendre la força com a interacció. Identificar les forces que actuen sobre un cos en situacions quotidianes relacionant la força resultant amb altres magnituds del moviment: velocitat i acceleració. Fer operatiu el concepte de pressió en un fluid i analitzar les conseqüències que es deriven de la seua existència.
12. Utilitzar la llei de la Gravitació Universal per a justificar tant l'estructura del Sistema Solar com la unió entre els elements que componen l'univers, l'atracció de qualsevol objecte en la superfície dels astres i les variacions del pes dels cossos. Apreciar d'una manera global l'impacte científic i social que va suposar per a l'època la teoria corpuscular de la matèria, el concepte newtonià de força i la teoria de la Gravitació Universal.
13. Utilitzar el concepte d'energia i dels seus processos de transferència (treball, calor, radiació), en situacions quotidianes per a explicar alguns fenòmens naturals i el funcionament de màquines i ferramentes d'una manera tant qualitativa com quantitativa, i aplicar el «principi de conservació de l'energia» a l'anàlisi d'algunes transformacions. Conéixer les fonts d'energia disponibles i les noves fonts alternatives a les tradicionals i valorar els problemes que planteja la seua explotació.
14. Explicar com es produïx la transferència de matèria i energia a llarg d'una cadena o xarxa tròfica concreta i deduir les conseqüències pràctiques en la gestió sostenible d'alguns recursos per part del ser humà.
15. Recopilar informació procedent de diverses fonts documentals sobre la influència de les actuacions humanes sobre els ecosistemes: efectes de la contaminació, desertització, disminució de la capa d'ozó, esgotament de recursos i extinció d'espècies. Analitzar la dita informació i argumentar possibles actuacions per a evitar el deteriorament del medi ambient i promoure una gestió més racional dels recursos naturals.
16. Analitzar els problemes i desafiaments, estretament relacionats, als quals s'enfronta la humanitat en relació amb la situació de la Terra, reconéixer la responsabilitat de la ciència i la tecnologia i la necessitat de la seua implicació per a resoldre'ls i avançar cap a l'èxit d'un futur sostenible.
17. Utilitzar distints tipus de nombres, les operacions i els càlculs per a recollir, transformar i intercanviar informació de contingut científic, i resoldre problemes relacionats amb la vida diària i en els treballs que es fan sobre continguts de les Ciències de la naturalesa i de les Matemàtiques, inclosos nombres molt grans i molt xicotets i càlculs amb percentatges i la seua relació amb els decimals i les fraccions en contextos científics i quotidians, amb la precisió que requerix cada ocasió, amb els mitjans tecnològics en la realització dels càlculs, des de l'entrada dels càlculs a realitzar a l'obtenció de resultats correctes, i estratègies per a assegurar-se que són correctes, i estimar la validesa d'eixos càlculs.
18. Resoldre problemes de les ciències i de la vida quotidiana el plantejament dels quals requerix una equació de primer grau o un sistema de dos equacions amb dos incògnites, per mitjà del maneig d'expressions algebraiques senzilles o per mitjà de mètodes numèrics o gràfics, que faciliten les noves tecnologies, i que conduïxen a la solució del problema plantejat, comprovar la idoneïtat de la solució.
19. Comprendre i distingir entre les distintes magnituds, longitud, superfície i volum Estimar, mesurar i calcular perímetres, àrees i angles de figures planes, àrees i volums de cossos geomètrics, amb l'instrumental de mesura adequat i les seues unitats corresponents i realitzar mesuraments directes i indirectes tant si el treball es realitza en un laboratori com fora d'ell.
21. Interpretar relacions funcionals expressades en forma de taula, gràfica, expressió algebraica o enunciat, relacionar les distintes expressions, presentar la informació entres dos variables segons els trets que la definixen i que es volen destacar, i extraure conclusions sobre el fenomen que representen. Determinar quin tipus de funció pot representar una relació quantitativa d'una situació, el model funcional que s'ajusta més a les dades d'una relació quantitativa, usant els recursos tecnològics necessaris (calculadora gràfica, ordinador, etc.).
22. Elaborar i interpretar informacions estadístiques presentades en taules i gràfiques, i calcular i analitzar els paràmetres estadístics més usuals, amb mitjans tecnològics (calculadores, ordinadors, etc.).
23. Calcular i interpretar la probabilitat que un succés ocórrega a partir d'informació prèviament obtinguda de manera empírica o com resultat del recompte de possibilitats, en casos senzills.
Àmbit lingüístic i social
L'àmbit lingüístic i social inclourà els aspectes bàsics del currículum corresponents a les matèries de Ciències socials, Geografia i Història, Valencià: llengua i literatura i Castellà: llengua i literatura. Totes estes contribuïxen al desenrotllament integral de les persones i a la seua socialització. D'una banda, la matèria de Ciències socials, Geografia i Història, promou la comprensió de la dimensió social dels sers humans. D'una altra, les matèries de Valencià i Castellà: llengua i literatura tenen com a objectiu el desenrotllament de la competència comunicativa, o siga, la utilització del llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita per a interactuar satisfactòriament en diferents àmbits socials, la qual cosa contribuïx a la integració escolar i social.
L'objecte d'aprenentatge es definix, doncs, com la comprensió i explicació de la realitat social en la seua dimensió geogràfica i històrica i el conjunt d'habilitats lingüisticocomunicatives implicades en els dits aprenentatges. L'àmbit adopta un enfocament globalitzador que tracta d'integrar aquells aprenentatges, previstos en les matèries de referència, que es consideren imprescindibles i incorporats ara en el currículum a través de les competències bàsiques. Amb això es pretén evitar la consideració de l'àmbit com una simple suma de matèries i, al contrari, se subratlla l'objectiu de reforçar la funcionalitat dels aprenentatges que es consideren bàsics.
La matèria de Ciències socials, Geografia i Història aporta el desenrotllament de la comprensió de la dimensió social dels sers humans a través de l'explicació de fets i processos geogràfics i històrics. Així mateix, aporta una manera de coneixement basat en el plantejament de problemes que conduïx a l'elaboració d'explicacions multifactorials per mitjà de l'obtenció d'informació a partir de diverses fonts i la seua interpretació. Este procés indagatori es recolza en diverses estratègies que contribuïxen a desenrotllar les competències bàsiques i a integrar en el seu aprenentatge els continguts propis de les matèries de Valencià: llengua i literatura i Castellà: llengua i literatura.
Per la seua banda, l'objecte d'estudi de les matèries de Valencià: llengua i literatura i Castellà: llengua i literatura, és el domini de les destreses lingüisticocomunicatives involucrades en l'ús de la llengua, és a dir, l'ensenyança i aprenentatge de les habilitats i coneixements necessaris per al desenrotllament de la comprensió i composició de textos orals i escrits. Eixe procés d'ensenyança-aprenentatge s'efectuarà per mitjà de l'exercici pràctic i reflexiu del llenguatge en les seues diverses funcions socials i el coneixement explícit de determinades unitats i regles del sistema de la llengua i les seues condicions d'ús. Així mateix, l'objecte d'aprenentatge d'este àmbit inclou continguts amb un marcat caràcter actitudinal referits a la reflexió sobre els fenòmens de base sociolingüística que es presenten estretament relacionats amb determinats usos discursius.
En la definició de l'objecte d'aprenentatge de l'àmbit es fa referència a les dos llengües oficials. Això significa que ens hi inclouen les habilitats lingüisticocomunicatives que remeten a un conjunt de processos i coneixements de naturalesa lingüística i psicosocial, que intervenen en la producció i comprensió de discursos i que, en gran part, són comunes a ambdós llengües. En la competència comunicativa se solen distingir diversos components: el gramatical, o domini del codi lingüístic (verbal i no-verbal); el sociopragmàtic, o coneixements i habilitats que permeten reconéixer un context situacional determinat, distingir-lo d'altres i, d'esta manera, seleccionar les normes apropiades de comportament comunicatiu, la varietat o les varietats lingüístiques adequades, etc.; el component discursiu o textual, o coneixements i habilitats per a construir textos coherents i cohesionats; i el component estratègic o capacitat per a reparar errors, deficiències en algun aspecte de la competència i possibles conflictes comunicatius, o per a reforçar l'eficàcia de la comunicació.
Esta anàlisi mostra que algunes d'estes habilitats formen part de l'activitat lingüisticocomunicativa general, i que, per tant (referint-nos ara a les dos llengües oficials de la Comunitat Valenciana) els coneixements adquirits en una llengua són transferibles a l'altra i augmenten el desenrotllament de la competència comunicativa subjacent a ambdós. Això implica el plantejament d'activitats on es reforcen aquells aprenentatges que permeten la dita transferència, la reflexió i la conceptualització sobre el funcionament de les llengües com a sistema o el desenrotllament d'actituds sobre les llengües i els parlants. A més, serà necessari buscar altres vies dins del Programa d'Educació Bilingüe del centre i en el conjunt de matèries que componen el currículum d'este programa a fi que s'atenguen aquells components de la competència lingüisticocomunicativa que requerisquen un tractament específic.
Atés que l'àmbit lingüístic i social integra diverses matèries i a fi de subratllar l'enfocament metodològic diferent i el seu caràcter globalitzador es tindran en compte les següents orientacions didàctiques i les orientacions per a l'avaluació.
Orientacions didàctiques
Els continguts i els criteris d'avaluació s'han seqüenciat en dos cursos. En cada un d'estos, s'han agrupat els continguts en blocs. Per la seua banda, els criteris d'avaluació ajuden a delimitar les competències on l'alumnat mostra l'adquisició d'estos continguts. Els dits criteris es desenrotllen amb més detall en les orientacions per a l'avaluació.
Les característiques del programa de diversificació curricular i la finalitat d'este fan recomanable que l'objectiu del primer curs siga el de potenciar les competències bàsiques i introduir uns hàbits de treball i estratègies de tipus general que permeten accelerar l'aprenentatge. Ara bé, és necessari que el treball sobre competències bàsiques estiga lligat als continguts del curs.
Així, en el primer curs es prenen com a principals referents els continguts de la matèria de Ciències socials, Geografia i Història de 3r de l'ESO que s'articulen entorn de l'estudi de la interacció entre les societats i el medi. La dita anàlisi inclou per un costat l'estudi de les dinàmiques de població com un factor essencial per a entendre l'organització de l'espai en territoris de distinta magnitud. D'altra banda, el paper humà s'analitza a partir de les activitats de tipus econòmic que donen lloc a la diversitat d'espais geogràfics i paisatges humanitzats en major o menor grau. En este bloc es remarca en els processos de transformació dels dits espais com a conseqüència de les innovacions tecnològiques i les estratègies de diversos agents socials, estatals i empresarials. Així mateix es destaquen les conseqüències ambientals i socials d'estos processos.
El següent bloc se centra en l'anàlisi de l'organització social de diversos territoris. Això permet fer comparacions, aplicacions de principis generals o generalitzacions sobre els fenòmens geogràfics i les seues causes. Esta anàlisi s'articula entorn de la identificació i explicació dels desequilibris referits a territoris de distint orde de magnitud d'acord amb diferents indicadors de tipus demogràfic, econòmic, polític i cultural. Tot això es completa amb l'estudi de diverses polítiques de cooperació i actuacions que tracten de reduir les conseqüències negatives i els conflictes que generen estos desequilibris. El dit estudi integra una valoració d'estes actuacions des de criteris de desenrotllament humà i sostenible.
En el segon curs, es pren com a referent el currículum de 4t centrat en l'estudi de l'evolució i caracterització de les societats contemporànies. El primer bloc aborda l'estudi de les bases històriques del món actual, és a dir, aquelles transformacions que estan en l'origen de les societats actuals i alguns dels seus problemes i projectes de futur. D'una banda, s'inclou el conjunt de canvis que se sintetitzen en el concepte de revolució industrial i, d'un altra, es fa referència a la formació dels estats liberals. Estos canvis van generar profunds conflictes socials i polítics que també són objecte d'una atenció especial. Així mateix s'ha donat especial rellevància al desenrotllament d'estos processos en l'àmbit espanyol i en com afecta els distints grups socials.
El següent bloc se centra en la història recent que configura el món actual. La proximitat dels fets planteja l'ús de noves fonts històriques com són els documents audiovisuals o la major importància dels mitjans de comunicació. D'altra banda, permet una reflexió sobre problemes recents des d'un raonament basat en el coneixement històric.
La referència als continguts de la matèria de Ciències socials, Geografia i Història inclou també la busca d'explicacions multifactorials, la situació dels fets socials en marcs espacials i processos històrics, l'obtenció d'informació a partir de fonts diverses des de mapes de diferents escales a documents escrits que pertanyen a diversos gèneres; l'ús de ferramentes informàtiques per a l'obtenció, el tractament d'informació i la comunicació del coneixement. Finalment, la selecció de continguts té en compte la necessitat de plantejar problemes reals la solució dels quals requerix l'exercici d'una ciutadania basada en valors democràtics i en el rebuig de les situacions d'injustícia i desigualtat social. Tot això es complementa amb el plantejament de les matèries de Valencià: llengua i literatura i Castellà: llengua i literatura, ja que estes s'articulen entorn de l'ús de la llengua tant en la construcció del coneixement i el pensament, com en el pla de l'acció.
Per la seua banda, els continguts de les matèries de Valencià i Castellà: llengua i literatura s'estructuren en diversos blocs que es repetixen en ambdós cursos subratllant així la progressió en espiral de l'adquisició dels continguts lingüístics. Els dos primers blocs es referixen al desenrotllament de les habilitats bàsiques i aporten els continguts que es referixen a les destreses, habilitats i tècniques relacionades amb la interpretació i composició de textos orals i escrits. L'activitat humana de la comunicació no és una simple tècnica, són un conjunt d'estratègies i procediments d'orde superior, és a dir, accions subordinades a una finalitat i lligades a habilitats que no són mecàniques i en les quals intervenen processos cognitius que varien amb els àmbits d'ús, els temes i les intencions comunicatives. Estes accions estan subjectes al control i a la revisió del parlant.
Per això, estos blocs junt amb el que es dedica a la literatura es referixen a l'aprenentatge de les llengües en diferents àmbits d'ús i tots estos aporten el marc textual i discursiu en el que s'han de fixar les pràctiques lingüístiques objecte d'aprenentatge. Estos són l'àmbit d'ús acadèmic, els mitjans de comunicació i la comunicació interpersonal i amb les institucions, i el discurs literari. Atenent a les característiques dels alumnes i les alumnes i a l'adaptació del currículum que s'efectua en este programa es treballaran seqüències textuals bàsiques de tipus narratiu, explicatiu i argumentatiu. Els continguts d'estos blocs tenen un caràcter eminentment procedimental, raó per la qual la seua programació estarà orientada a l'ús de les llengües, és a dir, no es tracta d'un aprenentatge sobre les llengües sinó de l'ús d'estes.
El tercer bloc de continguts, el desenrotllament de les habilitats implicades en el saber llegir literari, forma part de l'objecte d'estudi de l'educació lingüística. L'acostament dels alumnes i les alumnes a este discurs té per objectiu proporcionar instruments per a recrear i interpretar les obres llegides. La formació de lectors literaris competents implica seleccionar continguts de tres camps dependents entre si. En u, es fomentarà la lectura com a experiència satisfactòria. En un altre, es treballarà la construcció del significat del text, i per a això es tindrà en compte el context social i cultural. I el tercer, versa sobre l'aprenentatge de les característiques discursives, textuals i lingüístiques, és a dir, els procediments propis del discurs literari. La selecció de continguts d'estos tres camps ha de inclour-se de manera interrelacionada perquè el foment del plaer en l'acte de la lectura no és quelcom espontani sinó que emana del desenrotllament de la competència lectora.
Els continguts de l'últim bloc es dirigixen al coneixement explícit de determinades unitats i regles del sistema de la llengua i les seues condicions d'ús. Eixe coneixement afecta tots els plans del discurs: les marques enunciatives que permeten l'adequació del discurs a un context, les estructures textuals bàsiques (concretades en gèneres), les marques que cohesionen un text i els mecanismes lingüístics que regulen la formació d'oracions i de paraules.
D'altra banda, la reflexió lingüística té un caràcter conceptual i funcional. La funcionalitat ve donada per la seua contribució a l'aprenentatge de llegir, escoltar, escriure i parlar. Cal assenyalar que la relació entre l'activitat metalingüística i la comprensió i producció de textos és especialment rellevant en la llengua escrita. La selecció dels continguts d'este bloc és subsidiària de les pràctiques discursives, la seua programació no té un caràcter autònom i la seua adquisició ha d'integrar-se amb els altres components de l'aprenentatge lingüístic. Per tractar-se de continguts que procedixen de la reflexió sistemàtica sobre els usos de les llengües, este bloc està imbricat amb els altres.
Esta selecció i organització dels continguts respon a un enfocament globalitzador que se sustenta en diversos elements integradors. El primer d'estos es deriva directament de la pròpia concepció de l'objecte d'aprenentatge i té implicacions metodològiques. Es tracta d'organitzar la seqüència d'activitats entorn de la resolució d'un problema relatiu a un fet o procés social, la investigació del qual implica la integració de les habilitats lingüisticocomunicatives. Els coneixements adquirits en este procés indagatori es realitzaran per mitjà d'una activitat amb un marcat caràcter comunicatiu i que, igual que el procés d'aprenentatge, seran objecte d'avaluació. Este plantejament metodològic admet prou flexibilitat en el plantejament de les activitats, nivells de dificultat, varietat de fonts, estratègies i suports cosa, al seu torn, afavorix la implicació de l'alumnat i la seua motivació.
Un segon element és l'adopció d'un enfocament comunicatiu, ja que facilita l'articulació dels continguts lingüístics en una seqüència metodològica que inclou com resultat final una activitat on el component comunicatiu és bàsic. Així mateix, facilita la integració d'este tipus de continguts en tot el procés d'indagació que l'alumnat desenrotlla per a elaborar explicacions i interpretacions sobre fets i processos socials.
Altres elements es referixen a la integració dels components de l'aprenentatge lingüisticocomunicatiu, és a dir, la comprensió, la producció de textos i la reflexió sobre la llengua. El plantejament d'una metodologia per mitjà de la qual l'alumnat resol problemes es recolza decisivament en l'obtenció i tractament d'informació que es manifesta en una varietat de gèneres textuals. En estes tasques, la comprensió i producció de textos, així com l'estudi de la llengua, han de formar part d'una seqüència didàctica.
La lectura i l'escolta estaran guiades per una intenció lectora que vindrà determinada per l'activitat que l'alumnat ha de resoldre en el marc d'un procés indagatori. Per a ensenyar a llegir, la proposta didàctica ha d'articular tasques com ara determinar un objectiu de lectura, activar coneixements sobre el tema i el gènere, fer hipòtesi i anticipacions sobre el contingut, establir relacions en l'interior d'una proposició, vincular la informació entre si, fer inferències, i regular el procés de comprensió. L'estudi de la llengua està al servici d'una millor comprensió.
L'obtenció d'informació és un procés que requerix identificar aquella que és pertinent segons l'objectiu de lectura, reorganitzar-la d'acord amb la tasca a resoldre i reelaborar-la en un text que ha de ser comunicat. És ací on es relaciona la comprensió amb la producció (llegir o escoltar per a escriure o parlar). Escriure és, així mateix, un procés inscrit en una situació comunicativa. S'escriu amb una intenció (donar compte de la informació obtinguda) a un destinatari i en qualitat d'enunciador. Les tasques d'aprenentatge deriven de la intervenció en el dit procés. La planificació del text, tant de la situació comunicativa com dels continguts, la textualització i la reparació han d'estar inscrits en una seqüència didàctica que contribuïsca a l'aprenentatge tant dels elements lingüístics com dels fets i els processos socials. Ací de nou és pertinent la reflexió o estudi sobre les llengües perquè seran necessaris coneixements discursius, textuals i morfosintàctics que, en alguns casos, caldrà explicitar per mitjà d'una tasca de reflexió. Tot això permetrà contextualitzar la gramàtica i dotar-la de sentit. La funcionalitat de l'aprenentatge gramatical afavorix l'adquisició d'estratègies lingüisticocomunicatives més sòlides.
Cal recordar que la intervenció en el procés de lectura i d'escriptura no es pot incloure com una tècnica que s'ensenya una vegada i s'executa mecànicament. Llegir i escriure són procediments d'orde superior que requerixen el control conscient i l'avaluació constant de qui els executa per la qual cosa el seu aprenentatge ha d'estar contextualitzat segons els gèneres textuals i els continguts tractats.
Quant als usos orals de la llengua hi ha uns aprenentatges comuns a l'oral i a l'escrit. Esta connexió es dóna sobretot en l'ús de l'oral formal i planificat on es programaran aprenentatges relatius a l'adequació a la situació, la coherència i cohesió de les idees. L'escola és l'espai privilegiat per a l'aprenentatge de l'oral formal. La integració del discurs oral i escrit es concreta en les activitats realitzades en l'aula. En la seua planificació hauria de considerar-se, d'acord amb el plantejament de l'àmbit, la utilització de textos orals com a documents per a activitats d'observació i anàlisi. Així mateix, s'han de programar activitats on els usos orals i escrits siguen interdependents, com preparar notes escrites per a desenrotllar un debat o prendre notes a partir d'una explicació per a realitzar un resum o un informe escrit. Tot això, forma part de la interacció verbal de l'aula que ha de constituir una dinàmica d'aprenentatge lingüístic. També, caldrà ajustar-se a aspectes que configuren l'escolta i la parla com ara ser capaç de demanar la paraula, adequar el volum i el to de la veu, mirar a qui parla, etc. L'aprenentatge de les conductes que configuren les habilitats d'escolta i parla seran objecte de programació.
La interacció oral és la base d'un aprenentatge dialògic en el qual els alumnes i les alumnes elaboren conjuntament abstraccions de la realitat a través de conceptes així com explicacions cada vegada més complexes. L'intercanvi de punts de vista i interpretacions enriquix la lectura dels documents i permet contrastar informació, una condició necessària per a formar-los en un pensament crític.
El plantejament, tant de l'objecte d'aprenentatge com dels principis metodològics, es complementa i afavorix l'ús de les tecnologies d'informació i comunicació. En efecte, l'enfocament que es dóna a l'àmbit es basa en gran manera en l'obtenció, selecció i reorganització de la informació en la construcció de coneixement. Per això, el desenrotllament d'esta competència bàsica pot i ha de ser potenciat en este alumnat que presenta dificultats d'aprenentatge per mitjà de les dites ferramentes que han de tindre una presència habitual en les activitats d'aprenentatge.
L'avaluació és un altre element del currículum fonamental en tot procés educatiu, però adquirix més rellevància quan es planteja en este context on s'ha de subratllar el seu caràcter formatiu. És una condició necessària per a permetre als docents ajustar les seues propostes didàctiques i als alumnes i alumnes regular la seua activitat d'aprenentatge. L'avaluació es realitzarà per mitjà de diversos instruments que possibiliten una aproximació més objectiva a la complexitat del procés d'ensenyança i aprenentatge. A més, tindrà com referent tant les competències bàsiques com uns criteris d'avaluació flexibles segons les característiques de l'alumnat i de la programació d'aula. En els dits criteris es concreten les tasques i els continguts implicats en la seua resolució que es consideren rellevants.
Respecte a la programació s'ha de considerar com un criteri fonamental l'adequació al punt de partida de l'alumnat. També ha de tindre's en compte la duració del programa per a distribuir de manera progressiva els aprenentatges amb vista al desenrotllament de les competències bàsiques. Un altre criteri ha de ser l'orientació acadèmica i professional de l'alumnat a l'hora de concretar el caire en el tipus d'activitats i la seua articulació en el marc de projectes o unitats didàctiques. És en les dites activitats on es concretarà l'enfocament globalitzador que inspira esta matèria i el sentit de l'adquisició de les competències bàsiques.
Un altre criteri que ha de marcar la programació és la integració de l'educació en valors a través dels temes transversals, de manera que potencien aquells que són propis d'una ciutadania democràtica i participativa. Això afecta tant la selecció de temes i continguts com a la manera d'organitzar l'aprenentatge i les relacions interpersonals en l'aula basades en el respecte i la col·laboració.
Així mateix s'ha de tindre present la recursivitat de les habilitats lingüisticocomunicatives. Per a planificar la seua ensenyança cal tindre en compte la complexitat dels següents aspectes que s'interrelacionen entre si:
a) Els àmbits d'ús de la llengua, les seqüències textuals i els gèneres discursius.
b) El desenrotllament de les habilitats implicades en la comprensió i expressió i que apareixen formulades en l'apartat dels continguts.
c) La introducció dels continguts metalingüístics atenent a la lògica del seu aprenentatge i no a l'estructuració de les disciplines gramaticals. Això implica programar una gramàtica de base pedagògica i comunicativa.
d) Els temes de què tracten els textos i que en el cas de l'àmbit vénen donats per les aportacions de la matèria de Ciències socials, Geografia i Història.
L'eix de programació ho constituïxen les pràctiques discursives que, en el cas de l'àmbit lingüístic i social ve donat pels textos objecte de treball. D'esta manera, es començarà per seqüències explicatives amb caràcter narratiu, descripcions i explicacions amb connexions lingüísticament visibles, així com escasses pressuposicions i implícits.
En resum, es tracta que l'alumnat desenrotlle la seua competència de comprensió de la realitat social, que siga capaç d'expressar els seus pensaments i que utilitze la llengua com un mitjà per a regular la seua acció social.
A continuació, s'exposa un llistat de continguts. Este llistat no suposa un temari o una programació, ni l'única manera d'organitzar-los. L'elaboració d'unitats didàctiques i d'activitats estarà determinada per l'enfocament globalitzador amb què es planteja esta matèria i en estes, especialment en les activitats, és on es concreta la integració dels continguts de les matèries de referència. En la programació d'aula es tindrà en compte el caràcter recursiu de certs continguts de tipus conceptual com els d'espai geogràfic, localització, distribució, interacció, temps històric, font, explicació o els continguts relatius a les habilitats lingüisticocomunicatives que s'abordaran sempre a partir de les pràctiques discursives basades pels continguts pertinents per a comprendre o produir els diversos gèneres textuals. Així mateix, els continguts de l'apartat dedicat a l'estudi de les llengües tenen un caràcter recursiu i cíclic.
El següent currículum comprén dos cursos. No obstant això, en el cas que per a un alumne o alumna curse este programa de diversificació curricular amb caràcter terminal a l'hora de fer la programació es tindran en compte els continguts del primer curs.
Contribució de l'àmbit a l'adquisició de les competències bàsiques
El plantejament curricular de l'àmbit lingüístic i social posa l'èmfasi en la competència en la comunicació lingüística com a mitjà per a comprendre i explicar la realitat social. En efecte, s'entén esta competència com l'ús del llenguatge en la seua doble funció: instrument de comunicació i de representació de la realitat. Des d'esta matèria es contribuïx, d'una banda, a desenrotllar el coneixement de la realitat social, a l'autoregulació del pensament i la conducta per mitjà del llenguatge. I, d'una altra, a comunicar el coneixement adquirit d'una manera adequada en tots els possibles contextos socials i culturals, com l'educació i la formació, la vida privada i professional, i l'oci.
La importància que té la informació en l'àmbit lingüístic i social convertix a esta competència en quelcom imprescindible, més enllà de la utilització habitual del llenguatge possibilitador de la interacció que es produïx en el procés d'ensenyança i aprenentatge. Així, l'objecte d'aprenentatge d'esta matèria reclama l'ús de la comprensió i expressió de descripcions, narracions i explicacions sobre espais geogràfics, fets i canvis socials. D'una banda, l'alumnat ha de manejar fonts basades en el llenguatge oral i escrit que han sigut generades en distintes esferes socials i que se li presenten en textos que pertanyen a una varietat de gèneres. D'altra banda, el dit coneixement de la realitat social suposa el desenrotllament de la funció representativa del llenguatge, la qual cosa permet més precisió en la comunicació del coneixement.
El llenguatge és un mitjà de representació de la realitat social i com a tal vehicula estereotips i concepcions que contribuïxen a marcar diferències de gènere, culturals o de classe. Esta competència suposa reconéixer els dits usos i qüestionar-los en tant que mitjans que contribuïxen a la gènesi de desigualtats socials i discriminacions. Així mateix, la dita competència és necessària per a la resolució pacífica dels conflictes consubstancials a tota interacció social, ja que a través del diàleg és possible comprendre i expressar el respecte cap a les necessitats i interessos de les altres persones en una situació de conflicte. També fa referència a la capacitat de prendre la llengua com a objecte de reflexió la qual cosa està en funció del desenrotllament de les destreses comunicatives.
Des d'este àmbit es contribuïx també a l'adquisició de la competència matemàtica ja que el coneixement de la realitat social, especialment en la seua dimensió geogràfica implica l'ús d'operacions senzilles com el càlcul de la densitat de població o la taxa de natalitat, el coneixement de magnituds o l'ús d'escales numèriques i gràfiques junt amb sistemes de referència per a situar en el mapa fenòmens espacials i determinar la seua magnitud territorial. Així mateix, una part significativa de la informació que servix per a l'estudi dels fets socials es presenta en formats estadístics i gràfics que l'alumnat ha de saber llegir i interpretar. En definitiva, l'àmbit aporta oportunitats on els alumnes i les alumnes poden aplicar diverses ferramentes matemàtiques necessàries per a definir problemes, quantificar indicadors i comparar-los i per a representar els fets a través de la seua codificació numèrica i gràfica en el context d'una activitat comunicativa.
En el desenrotllament de la competència coneixement i la interacció amb el món físic la contribució de la matèria especialment pel que fa als fets geogràfics és rellevant. La dita competència inclou, entre altres aspectes, la percepció i coneixement dels elements de l'espai físic que interactuen amb l'activitat humana. Esta interacció es pot estudiar en territoris de distinta magnitud des d'un entorn pròxim i reduït a grans regions. La Geografia contribuïx a la dita competència en la mesura que subratlla eixa interacció com la base de l'organització i transformació dels espais geogràfics. També des de l'àmbit adquirixen gran importància els procediments d'orientació, localització, observació i interpretació dels espais i paisatges, reals o representats.
Esta matèria aporta, a més, la possibilitat d'estudiar les conseqüències ambientals de l'acció humana sobre l'espai. Així, el creixement de la població i les seues necessitats, l'expansió urbana, el desenrotllament de les infraestructures de comunicacions, el mode de producció basat en l'explotació a gran escala de matèries primeres i fonts d'energia, o la contaminació plantegen oportunitats per a analitzar la relació entre els sers humans i la naturalesa i a prendre consciència de les conseqüències ambientals de les accions humanes i la responsabilitat de les societats per a assegurar la protecció i l'atenció del medi ambient. Esta perspectiva pot ser completada des de l'estudi històric especialment el canvi que va suposar la industrialització en les relacions entre la societat i el medi ambient com a conseqüència de determinats usos de la tecnologia.
La contribució a la competència en el tractament de la informació i competència digital ve donada per la importància que té en la comprensió dels fenòmens socials i històrics, el comptar amb destreses relatives a l'obtenció i comprensió d'informació expressada no sols en llenguatge verbal, sinó també icònic i cartogràfic. A més, es inclou la reelaboració o reutilització de la dita informació en la producció de textos orals i escrits propis. Tot això és imprescindible per a bona part dels aprenentatges de la matèria. Es contribuïx, de manera particular, en la busca, obtenció i tractament d'informació procedent de l'observació directa i indirecta de la realitat, així com de fonts escrites, gràfiques, audiovisuals, tant si utilitzen com suport el paper com si han sigut obtingudes per mitjà de les tecnologies de la informació i la comunicació. L'obtenció d'informació requerirà també l'ús adequat de biblioteques o la utilització d'Internet a través de busques guiades.
L'establiment de criteris de selecció de la informació proporcionada per diverses fonts segons criteris d'objectivitat i pertinència, la distinció entre els aspectes rellevants i els que no ho són, la relació i el contrast de fonts o la integració i l'anàlisi de la informació de manera crítica són algunes de les aportacions fonamentals que es fan a l'adquisició d'esta competència.
Finalment, l'ús cada vegada més normalitzat del processador de text ajuda de manera eficaç en les diverses operacions que intervenen en el procés de composició escrita com la planificació del text, formalització, revisió ortogràfica, etc. També l'ús d'altres programes per a fer presentacions audiovisuals o l'elaboració d'informació dirigida a ser utilitzada en Internet o l'ús de ferramentes col·laboratives constituïxen altres aspectes de l'adquisició d'esta competència que es promouen des d'esta matèria.
La competència social i ciutadana, igual que ocorre amb la competència en comunicació lingüística està estretament vinculada al propi objecte d'estudi de la matèria. En efecte, la seua finalitat és la comprensió de la realitat social, actual i històrica. Este aprenentatge adquirix tot el seu sentit si s'orienta a facilitar que l'alumnat es desenrrotle en la societat en què viu. Per a això és important posar l'èmfasi en la comprensió dels trets de les societats actuals, la seua pluralitat, els elements i interessos comuns de la societat en què es viu, contribuint així a crear sentiments comuns que afavorixen la convivència.
Un component de la competència social ho constituïxen les habilitats comunicatives. D'una banda, la comprensió de les accions humanes del passat o del present, exigix que estes siguen vistes per l'alumnat des de la perspectiva dels propis agents del seu temps amb el que s'afavorix el desenrotllament de la capacitat de posar-se en el lloc de l'altre, és a dir, l'empatia i promou el respecte cap a les persones amb opinions que no coincidixen amb les pròpies. D'altra banda, la dimensió lingüística de l'àmbit subratlla l'aprenentatge d'habilitats i destreses per a les relacions, la convivència i l'enteniment entre les persones que possibiliten l'exercici del diàleg com a via necessària per a la solució dels problemes. Tot això es concreta per mitjà de l'exercici d'eixos valors al proposar un treball de col·laboració o la realització de debats en què es puguen expressar les pròpies idees i escoltar les dels altres en un marc de respecte mutu. L'acostament a diferents realitats socials, actuals, històriques o lingüístiques, o la valoració de les aportacions de diferents cultures ajuda, encara que siga més indirectament, al desenrotllament de les habilitats de tipus social.
Un altre component que contribuïx al desenrotllament d'esta competència és l'aprenentatge d'actituds positives davant de la varietat dels usos lingüístics, el reconeixement que totes les llengües són igualment aptes com a instruments de comunicació en qualsevol àmbit d'ús. Així mateix, el coneixement, crític d'estereotips i prejuís associats al grup ètnic, gènere social o classe, vehiculats pel llenguatge és una aportació més al desenrotllament de la competència social.
La competència expressió cultural i artística es relaciona principalment amb el seu vessant de conéixer i valorar les manifestacions del fet artístic especialment pel que fa a la lectura, interpretació i valoració de les obres literàries i també d'altres produccions artístiques a través de la selecció d'obres significatives. Des de l'àmbit es fa un plantejament que afavorix l'apreciació de les obres d'art, s'adquirixen habilitats perceptives i de sensibilització, es desenrotlla la capacitat d'emocionar-se amb estes i l'actitud d'apreciar i conservar el nostre patrimoni cultural. En este sentit, la seua contribució serà més rellevant en tant es relacione l'estima de les manifestacions literàries amb altres manifestacions artístiques, com la música, la pintura o el cine. També es contribuïx a esta competència procurant que el món social de la literatura (autors, crítics, accés a biblioteques, llibreries, catàlegs o la presència del literari en la premsa), adquirira sentit per a l'alumnat.
La competència per a aprendre a aprendre suposa adquirir ferramentes que faciliten l'aprenentatge, però també tindre una visió estratègica dels problemes i saber preveure i adaptar-se als canvis que es produïxen amb una disposició positiva. L'ús competent de la llengua com a mitjà de representació del món i la base del coneixement i del pensament és un dels objectius de l'àmbit lingüístic i social. Els seus continguts contribuïxen a esta competència ja que el seu aprenentatge suposa la possibilitat d'aplicar raonaments de distint tipus, buscar explicacions multicausals i elaborar hipòtesi sobre els fenòmens socials, proporcionar objectius de lectura dirigits a resoldre problemes sobre fets i problemes socials i que orienten l'obtenció i classificació de la informació obtinguda per diversos mitjans i sempre que es realitze una anàlisi d'esta. També contribuïx quan s'afavorix el desenrotllament d'estratègies per a pensar, per a organitzar, memoritzar i recuperar informació, com ara resums, esquemes o mapes conceptuals que requerix l'exercici de la competència lingüística. Així mateix, l'àmbit aporta un component reflexiu sobre la llengua basat en un conjunt de sabers conceptuals (metallenguatge gramatical) i procedimentals (capacitat per a analitzar, contrastar, ampliar i reduir enunciats per mitjà de l'ús conscient de certs mecanismes gramaticals, substituir elements de l'enunciat per altres gramaticalment equivalents, usar diferents esquemes sintàctics per a expressa una mateixa idea, diagnosticar errors i reparar-los, etc.) que s'adquirixen en relació amb les activitats de comprensió i composició de textos i que es reutilitzen per a optimitzar l'aprenentatge lingüístic, és a dir, per a aprendre a aprendre llengua i tot això emmarcat en un procés d'indagació sobre fets socials
Perquè esta matèria contribuïsca a l'autonomia i iniciativa personal és necessari afavorir l'anàlisi i planificació de problemes on s'unixen la competència en l'ús de la llengua i de la relativa al coneixement de la realitat social. Per a això caldrà plantejar el desenrotllament de plans de treball, així com processos de presa de decisions, presents més clarament en la realització de debats i de treballs individuals o en grup ja que implica idear, analitzar, planificar, actuar, revisar allò que s'ha fet, comparar els objectius previstos amb els aconseguits i extraure conclusions i tot això per mitjà de l'ús de les competències lingüístiques. D'altra banda, cal recordar que una de les funcions del llenguatge és regular i orientar la nostra pròpia activitat. Per això, l'adquisició d'habilitats lingüístiques contribuïx a progressar en la iniciativa personal i en la regulació de la pròpia activitat amb progressiva autonomia.
Objectius
L'ensenyança de l'àmbit lingüístic i social tindrà com a objectiu el desenrotllament de les capacitats següents:
1. Identificar els processos i mecanismes que regixen els fets socials i les interrelacions entre fets polítics, econòmics i culturals i utilitzar este coneixement per a comprendre la pluralitat de causes que expliquen l'evolució de les societats actuals, el paper que hòmens i dones exercixen en estes i els problemes més rellevants que afecten la nostra societat.
2. Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales territorials, els elements bàsics que caracteritzen el medi físic, les interaccions que es donen entre estos i les que els grups humans establixen en la utilització de l'espai i dels seus recursos, valorant les conseqüències de tipus econòmic, social, polític i mediambiental.
3. Identificar, localitzar i comprendre les característiques bàsiques de la diversitat geogràfica del món i de les grans àrees geoeconòmiques, d'Europa i Espanya com resultat de la interacció de les societats sobre el medi en què es desenrotllen i que organitzen.
4. Identificar i localitzar en el temps i en l'espai els processos i esdeveniments històrics rellevants del món, d'Europa i d'Espanya per a adquirir una perspectiva global de les grans transformacions de la història contemporània, la seua duració i els ritmes dels canvis per a facilitar la comprensió de la pluralitat de comunitats socials a què es pertany.
5. Valorar la diversitat cultural manifestant actituds de respecte i tolerància cap a altres cultures i cap a opinions que no coincidixen amb les pròpies, sense renunciar per això a un juí sobre estes basat en els drets humans.
6. Relacionar les manifestacions artístiques i culturals amb el context històric per a valorar i respectar el patrimoni natural, històric, cultural i artístic, assumir la responsabilitat que suposa la seua conservació i apreciar com a recurs per a l'enriquiment individual i col·lectiu.
7. Adquirir i emprar el vocabulari específic que aporten les ciències socials perquè la seua incorporació al vocabulari habitual augmente la precisió en l'ús del llenguatge i millore la comunicació.
8. Utilitzar un metallenguatge gramatical bàsic per a la comunicació en classe en relació amb les activitats de comprensió i producció de textos. L'ús del metallenguatge es referirà a tots els components d'un text: pragmàtic, discursiu, gramatical i ortogràfic.
9. Buscar, seleccionar, comprendre i relacionar amb progressiva autonomia informació verbal, gràfica, icònica, estadística i cartogràfica, procedent de fonts diverses, inclosa la que proporciona l'entorn físic i social, els mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació, tractar-la d'acord amb el fi perseguit i comunicar-la als altres de manera organitzada i intel·ligible.
10. Comprendre discursos orals i escrits per a l'adquisició de coneixements rellevants a partir de diverses fonts. Es posarà l'èmfasi no sols en el producte de la comprensió sinó també en les estratègies que possibiliten i regulen el procés.
11. Utilitzar la llengua per a produir textos de gèneres diferents amb l'objectiu de comunicar oralment o per escrit el coneixement adquirit, per a relacionar-se amb institucions de l'entorn escolar i amb intencionalitat literària.
12. Interpretar textos literaris i valorar i gaudir autònomament d'obres literàries que pertanyen a diferents contextos històrics i culturals com una forma de plaer i d'accés al coneixement de l'experiència humana.
13. Analitzar i jutjar críticament els diferents usos socials de la llengua, evitant els estereotips lingüístics que suposen juís de valor, per mitjà del reconeixement del contingut ideològic del llenguatge en el que respecta especialment al gènere social, a la llengua que es parla i a les consideracions racistes o classistes.
14. Conéixer i valorar la realitat plurilingüe i pluricultural d'Espanya i les variants de cada llengua, en especial els aspectes bàsics de la situació sociolingüística i cultural a la Comunitat Valenciana.
15. Usar la llengua i desenrotllar les habilitats implicades en la interacció verbal per a promoure una actitud constructiva, crítica i tolerant, fonamentant adequadament les opinions i valorant el diàleg com una via necessària per a la solució dels problemes humans i socials.
16. Conéixer el funcionament de les societats democràtiques, apreciant els seus valors i bases fonamentals, així com els drets i llibertats com un èxit irrenunciable i una condició necessària per a la pau, denunciar actituds i situacions discriminatòries i injustes i mostrar-se solidari amb els pobles, grups socials i persones privats dels seus drets o dels recursos econòmics necessaris.
Primer curs
Continguts
Bloc 1. La població i les activitats econòmiques en l'espai geogràfic
- Els problemes demogràfics: el creixement de la població i els recursos bàsics, els moviments migratoris i l'envelliment de la població.
- Les activitats econòmiques i la transformació de l'espai geogràfic. Conseqüències socials i ambientals.
- El creixement urbà, la urbanització del territori i les seues conseqüències ambientals.
Bloc 2. L'organització i transformació de l'espai geogràfic i els desequilibris territorials
- L'organització políticoadministrativa d'Espanya, la Comunitat Valenciana i la Unió Europea.
- Desequilibris territorials a Espanya i la Unió Europea.
- Localització i caracterització dels grans àmbits geopolítics, econòmics i culturals del món.
- La globalització i el desenrotllament humà desigual.
Bloc 3. Escoltar, parlar i conversar
- Comprensió de textos procedents de ràdio i televisió com les notícies, amb una guia d'escolta com a mitjà per a obtindre informació.
- Comprensió de textos orals propis de l'àmbit acadèmic especialment la presentació de tasques i instruccions i les exposicions orals de l'aula.
- Verbalització, amb un guió, de la informació obtinguda sobre un tema de l'àmbit com un mitjà per a donar compte d'una tasca d'aprenentatge.
- Ús dels mitjans tecnològics com a suport en les exposicions orals.
- Participació oral en situacions de comunicació pròpies de l'àmbit acadèmic, com són el treball en grup, les posades en comú i l'exposició dels dubtes i dificultats sobre les tasques realitzades.
- Ús del llenguatge com un mitjà de diàleg constructiu: aprenentatge dels procediments per a regular la pròpia conducta en la interacció oral en l'aula.
Bloc 4. Llegir i escriure
Comprensió de textos escrits
- Comprensió de textos que pertanyen a l'àmbit d'ús acadèmic, atenent especialment a la consulta d'informació: gràfiques, taules, mapes, informes, memòries, anuaris, peus de foto, infografies, descripcions literàries amb caràcter documental; així com diccionaris, glossaris i altres fonts d'informació.
- Comprensió de textos que pertanyen a l'àmbit dels mitjans de comunicació en especial els gèneres d'informació: notícia, crònica, reportatge, entrevista.
- Comprensió de textos que pertanyen a la comunicació interpersonal i amb les institucions: cartes, fullets, ofertes de treball, instàncies.
- Utilització guiada de les biblioteques i de les tecnologies de la informació i la comunicació com un mitjà per a la localització i selecció d'informació de caràcter acadèmic.
- Localització de la informació a partir d'un objectiu de lectura donat: dades, fets, relació entre fets.
- Regulació de la comprensió: realitzar una inferència per a comprendre el significat d'una paraula, utilitzar informació aliena al text per a comprendre el significat dels fets exposats en el text.
- Tractament reflexiu i crític en la selecció i comprensió de la informació.
Composició de textos escrits
- Composició de textos de caràcter epistèmic, és a dir, que contribuïxen a l'aprenentatge, i donen compte de la comprensió oral i escrita: glossaris, esquemes, mapes conceptuals i resums.
- Composició de textos propis de l'àmbit acadèmic, especialment textos expositius i explicatius amb una organització de seqüència en què s'introduiran procediments per a la relació lògica de les idees. Estos textos, elaborats a partir de la informació obtinguda i organitzada en l'àmbit, es poden materialitzar en l'explicació de taules, peus de fotos amb caràcter documental i informes sobre tasques i aprenentatges. Esta composició escrita està orientada que l'alumnat done compte dels aprenentatges realitzats i també que utilitze la composició escrita com un mitjà per a crear l'explicació del coneixement.
- Coneixement pràctic de la gestió del procés d'escriptura: prendre consciència que escriure és un procés que requerix temps, documentació i reflexió.
- Planificació dels textos, elaboració d'esborranys, ús de documentació per a l'escriptura, especialment diccionaris, gramàtiques, models textuals, informació recollida, etc.
- Revisió guiada d'un text atenent als criteris que han guiat la seua composició. Ús dels coneixements sobre la llengua per a la reparació de l'escriptura. Actitud reflexiva i interés per a una comunicació eficaç.
- Utilització dels mitjans tecnològics per a la composició de textos en totes les fases del procés d'escriptura.
Bloc 5. Educació literària
- Lectura de contes d'intenció didàctica, realistes i fantàstics, adequats a l'edat, relacionant-los amb els grans períodes i autors des de l'edat mitjana fins al segle XVIII.
- Lectura comentada de relats breus, incloent-hi mites i llegendes de diferents cultures.
- Comentari de la lectura dels contes orientat a la comprensió del text comparant el tractament de certs temes recurrents en distints períodes literaris, i valorant els recursos retòrics en relació amb el significat.
- Accés al llibre: coneixement de biblioteques i llibreries. Este coneixement fa referència a la distribució i organització dels llibres en gèneres literaris, autors, etc.
- Relació amb els circuits literaris: actes per a jóvens amb autors de literatura, assistència a actes literaris com la presentació d'un llibre, recital de poemes, representació d'una obra de teatre.
- Identificació i classificació d'obres segons els gèneres literaris a través de lectures comentades.
Bloc 6. Coneixement de la llengua
- Coneixement de les distintes llengües de l'Estat espanyol i de les varietats geogràfiques i socials, i promoció d'actituds positives respecte de la normalització del valencià.
- Coneixement de les diferències entre usos orals informals i formals de la llengua i consciència de les situacions comunicatives en què resulten adequats.
- Coneixement pràctic, és a dir, orientat a la comprensió o la producció de l'estructura d'un text explicatiu.
- Coneixement del significat i ús de les formes deíctiques en relació amb la situació comunicativa. Coneixement de la presència de l'enunciador en el text amb especial atenció a l'ús i valor de la forma genèrica de la primera persona plural: pronoms personals, possessius, marques verbals. La presència de l'interlocutor: fórmules de confiança, de cortesia i d'implicació.
- Reconeixement i ús de procediments per a expressar l'actitud del parlant: les modalitats de l'oració i les perífrasis verbals de caràcter modal en la comprensió i producció de textos.
- Identificació i ús dels connectors textuals distributius, d'orde, contrast i causa-conseqüència amb la finalitat de comprendre i expressar les relacions que s'establixen entre les idees d'un text.
- Ús de procediments per al discurs esmentat: l'esment directe de les fonts utilitzades.
- Ús de procediments d'aclariment en seqüències explicatives com un mitjà per a adequar-se a l'interlocutor.
- Coneixement reflexiu, per a l'ús en la producció de textos, del significat dels temps que configuren l'eix verbal d'un discurs: l'eix verbal del present amb valor narratiu i l'ús que adopta en l'explicació i el seu caràcter gnòmic.
- Ús de procediments per a compondre enunciats amb un estil cohesionat, especialment els mecanismes de referència interna, tant gramaticals com lèxics: repetició, sinonímia, hiperonímia, camps lèxics i conceptuals.
- Ús de gramàtiques, diccionaris i correctors ortogràfics dels processadors de textos com un instrument per a revisar textos i millorar la composició escrita.
- Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, apreciant el seu valor social i la necessitat de cenyir-se a la norma lingüística.
Criteris d'avaluació
1. Explicar els principals problemes demogràfics actuals com ara el creixement de la població, els moviments migratoris i l'envelliment com el resultat de diverses dinàmiques demogràfiques per mitjà de l'ús de diverses fonts d'informació i l'aplicació dels conceptes bàsics de la demografia.
2. Analitzar els factors del creixement de les ciutats, la diferenciació funcional de l'espai urbà i algun dels problemes que es plantegen als seus habitants i aplicar este coneixement a exemples de ciutats espanyoles, valencianes i d'altres llocs del món.
3. Descriure els trets bàsics de diferents espais geogràfics de distint orde de magnitud que generen les activitats econòmiques a través de l'anàlisi d'imatges de les seues manifestacions paisatgístiques i de documents cartogràfics senzills.
4. Explicar la diversitat d'espais geogràfics resultants de la interacció de les activitats econòmiques i el medi tenint en compte la seua relació amb el procés de globalització.
5. Reconéixer a partir d'exemples concrets les conseqüències mediambientals de les activitats econòmiques i els comportaments individuals, discriminant les formes de desenrotllament sostenible de què són nocives per al medi ambient i aportant algun exemple d'actuacions o de polítiques internacionals en defensa del medi ambient.
6. Analitzar algun cas que mostre les conseqüències socials de les activitats econòmiques i els comportaments d'agents i institucions polítiques i econòmiques, identificant aquelles que generen desigualtats socials i aportant algun exemple dels acords i polítiques internacionals a favor d'una millor igualtat social.
7. Reconéixer la diversitat geogràfica d'Espanya i la Unió Europea i els principals desequilibris regionals a partir de la utilització de diversos indicadors socioeconòmics i valorar les diverses mesures institucionals que es promouen per a reduir els dits desequilibris.
8. Situar amb l'ajuda d'atles les comunitats autònomes espanyoles, els estats europeus, així com els principals països i àrees geoeconòmiques i culturals del món a fi de reconéixer l'organització territorial i poder analitzar els principals problemes actuals que afecta territoris de diferent orde de magnitud.
9. Comprendre instruccions i normes que regulen la interacció verbal en l'aula; seguir les explicacions de classe i ser capaç de verbalitzar-les en apunts i notes; extraure les idees bàsiques de notícies procedents de la ràdio i la televisió.
10. Comprendre textos escrits que pertanyen a l'àmbit acadèmic, dels mitjans de comunicació i de la comunicació personal i amb les institucions.
11. Produir textos escrits amb seqüències narratives i descriptives amb una intenció explicativa adequant-los a la situació comunicativa, organitzant el seu contingut de manera coherent, i respectant els criteris de correcció gramatical i ortogràfica.
12. Identificar, localitzar i conéixer les distintes llengües constitucionals i les grans varietats dialectals d'Espanya.
13. Utilitzar la reflexió sobre els mecanismes de la llengua i els seus elements formals per a resoldre problemes de comprensió i composició de textos escrits i orals.
14. Conéixer la terminologia gramatical bàsica en relació amb la comprensió i producció de textos: identificació de conceptes gramaticals, obtenció d'informació gramatical en fonts d'informació.
15. Mostrar el coneixement sobre el fenomen social de la literatura.
16. Desenrotllar les habilitats i l'hàbit de lectura literària.
17. Exposar una opinió sobre la lectura personal d'una obra completa o fragments d'una certa extensió, adequada a l'edat i relacionada amb els períodes literaris estudiats tenint en compte la seua pertinença a un gènere determinat, el reconeixement dels elements estructurals bàsics i els grans tipus de recursos lingüístics.
18. Identificar usos lingüístics discriminatoris en textos orals i escrits i evitar-ne l'ús, i utilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes.
Orientacions per a l'avaluació
La finalitat d'este apartat és orientar l'aplicació dels criteris d'avaluació per mitjà d'exemples referits a contextos d'aprenentatge on els alumnes i les alumnes demostren les seues competències. D'esta manera, es concreten alguns continguts de l'aprenentatge i activitats en què l'alumnat usa el dit aprenentatge.
El primer criteri avalua si l'estudiant és capaç d'explicar alguns problemes demogràfics rellevants en la societat actual com el creixement demogràfic, l'envelliment o els desplaçaments massius de població. El primer pas és identificar els factors que expliquen estos fets i processos demogràfics i descriure'ls per mitjà de l'obtenció, la lectura comprensiva i la interpretació de fragments d'informes d'organismes dedicats a l'estudi de la població (com el FNUAP o l'INE) o documents procedents dels mitjans de comunicació. Estos poden estar presentats en suport de paper o obtinguts a través d'Internet. La interrelació d'estos factors i fets suposa l'aplicació dels conceptes bàsics de la demografia com a natalitat, fecunditat, mortalitat, esperança de vida, etc., així com alguns dels seus indicadors. Este coneixement també es constatarà si l'alumnat és capaç de formular hipòtesi o conjectures sobre les possibles tendències de l'evolució demogràfica a partir de les dades existents i el coneixement de les dinàmiques demogràfiques. La dites hipòtesi es referiran a les dinàmiques de població mundial i dels territoris espanyol i valencià. Així mateix, es valorarà si l'alumnat és capaç d'argumentar, d'acord amb criteris basats en el respecte als drets humans, algunes actuacions que pal·liarien o previndrien algunes de les conseqüències negatives dels fenòmens demogràfics actuals.
El segon criteri tracta d'avaluar si l'estudiant coneix els factors que donen lloc al creixement urbà i l'expansió de les ciutats i els problemes que el dit creixement genera com ara la falta d'equipaments, l'augment de residus, la contaminació, etc. Per a conéixer estos fets l'alumnat utilitzarà diverses fonts d'informació: plans urbans, dades estadístiques, informes i informació publicada en els mitjans de comunicació. L'explicació d'este creixement urbà ha de relacionar-se amb les funcions que exercix una ciutat tant de tipus econòmic com politicoadministratiu. En este sentit, l'alumnat diferenciarà a través d'imatges o bé per mitjà de l'observació directa els diferents paisatges urbans (zones comercials, barris residencials, àrees d'oci...) resultat de la funcionalització de l'espai. Finalment, l'alumnat serà capaç de valorar de manera crítica projectes i mesures a través de diversos documents (fragments del PGOU, propostes de col·lectius ciutadans, resums d'informes tècnics publicats en els mitjans de comunicació) que pretenguen millorar alguns dels problemes urbans i reformular-los en una proposta pròpia per mitjà d'un breu informe, un article d'opinió o una exposició.
La finalitat dels criteris 3 i 4 és avaluar si l'alumnat és capaç de descriure els trets bàsics dels diferents espais a través de les seues manifestacions paisatgístiques i formular una explicació basada en la interacció de les activitats econòmiques (agricultura, indústria, turisme i transport) i el medi. Esta descripció inclourà la localització dels principals espais econòmics tant a escala mundial, com en el territori espanyol i la Comunitat Valenciana. Així mateix, l'alumnat identificarà els elements més significatius dels diversos espais tant els de caràcter físic (clima, sòl, aigües i relleu), com socials (quantitat de població, nivell de desenrotllament tecnològic, actuacions d'agents i institucions econòmiques i polítiques). En un altre nivell, els alumnes i les alumnes identificaran els canvis que s'estan produint en estos espais i formularan explicacions en què les relacionaran amb els processos de canvi del món actual lligats al fenomen general de la globalització o d'altres processos que afecten espais de menor orde de magnitud. Per a això utilitzarà documents procedents dels mitjans de comunicació i informes adaptats procedents d'institucions especialitzades en estos temes. Tant en la descripció com en l'explicació dels dits espais utilitzarà com a fonts les fotografies i mapes temàtics senzills.
Amb el criteri 5 es tracta de comprovar que s'ha pres consciència dels costos ambientals que l'ocupació i explotació del medi poden generar. Per a això farà referència a casos com la degradació dels sòls, boscos i aqüífers, la contaminació o l'esgotament de les matèries primeres presentats a través d'informació procedent dels mitjans de comunicació o fragments d'informes d'organismes especialitzats. En este sentit, també serà capaç de formular un plantejament de defensa del medi ambient basat en el desenrotllament sostenible a partir de l'anàlisi comparativa d'altres propostes d'organitzacions o institucions compromeses amb estos fins.
El següent criteri completa l'anterior i pretén avaluar si l'estudiant és conscient de les conseqüències socials de les activitats econòmiques que realitzen diversos agents (individus, empreses) i institucions en el marc d'una economia cada vegada més interdependent. Per a això analitzarà diversos casos que facen referència a qüestions com la deslocalització industrial, la desocupació, la dependència comercial, la pobresa i altres fenòmens que generen desigualtats socials i desequilibris territorials. Així mateix, amb la valoració que faça de les dites actuacions i les seues conseqüències s'avaluarà la seua sensibilització cap al compliment dels drets humans. Finalment, reconeixerà i analitzarà algunes actuacions realitzades per institucions i organitzacions internacionals en distints àmbits territorials dirigides a promoure un desenrotllament més just.
Amb el criteri 7 es pretén avaluar que es reconeixen els trets físics i humans bàsics del territori espanyol i de la Unió Europea i les seues principals interaccions. En este sentit, per exemple, es valorarà si és capaç, amb l'ajuda de mapes temàtics i físics, de situar les regions més poblades i les principals xarxes urbanes i relacionar-les amb les característiques del medi físic; o relacionar la xarxa principal de comunicacions amb alguns condicionants orogràfics. En un segon nivell, serà capaç de partir de la lectura de diversos documents com ara mapes i dades estadístiques per a explicar la distribució d'estos centres per mitjà de relacions de causalitat. Per exemple, relacionar el sistema urbà amb la xarxa de comunicacions i la localització dels centres econòmics. Així mateix, esta anàlisi ha de conduir a la identificació dels principals desequilibris territorials, especialment, de caràcter demogràfic i econòmic. En un altre nivell, reconeixerà la relació entre l'existència de determinats programes i fons institucionals (FEDER, FCI) i els desequilibris territorials. Finalment, serà capaç de formular una reflexió sobre com els desequilibris territorials estudiats adquirixen una dimensió diferent segons l'escala d'anàlisi que utilitze. Per exemple, el nivell de riquesa varia segons es faça una anàlisi regional en el marc europeu o en el de les comunitats autònomes a Espanya.
El criteri 9 avalua la capacitat dels alumnes i les alumnes per a situar en els seus respectius mapes polítics les comunitats autònomes espanyoles, els estats europeus i els grans països i àrees geoeconòmiques del món. Este coneixement està al servici de la més alta precisió en l'explicació dels fets i processos geogràfics que s'estudien. Així, es comprovarà si utilitza este coneixement per a reconéixer la projecció de les institucions polítiques en l'organització del territori (per exemple, l'organització de l'Estat espanyol en comunitats autònomes, la superposició a l'estructura provincial i la divisió municipal) i delimitar territorialment els principals problemes del món actual i d'Espanya. Per a això utilitzarà atles en distint suport (paper o informàtic) i buscadors en Internet per a obtindre informació rellevant que mostren la diversitat espacial i els desequilibris de territoris de distinta magnitud, relacionar fets com el creixement demogràfic i la pobresa; o vincular la riquesa d'un país i la seua posició relativa en les xarxes de comerç regional i internacional.
Amb criteri 9 s'avaluarà el desenrotllament de la competència de comprensió oral i les formes bàsiques de verbalització per a donar compte del que comprén. S'avaluaran les habilitats i les actituds implicades en una escolta activa en la interacció verbal en l'aula, com ara mirar la persona que parla, prendre notes, intervindre per a suplir deficiències de comprensió; l'obtenció d'informació acadèmica i la procedent dels mitjans de comunicació a partir d'un objectiu d'escolta donat i amb l'ajuda d'un esquema que permeta reorganitzar la informació. En relació amb les habilitats implicades en l'ús de l'oral formal es pretén avaluar l'adequació del volum i del to de la veu que la situació comunicativa exigisca, l'ús del torn de paraula, el registre, l'ús de conceptes acords amb el tema tractat. Així mateix, serà objecte d'avaluació l'exposició del tema amb l'ajuda d'un guió, un mural, un mapa o unes imatges.
El criteri 10 avalua el desenrotllament de la competència de comprensió escrita aplicada als textos d'eixos àmbits d'ús. Així, l'alumnat ha de seleccionar la informació de textos -amb seqüències explicatives i narratives-, segons els objectius de lectura proposats. En primer lloc, es tracta d'avaluar si l'alumnat contextualitza els objectius de lectura. Així mateix, s'avaluarà si és capaç d'identificar informació per mitjà de tècniques com el subratllat o la còpia literal. Un grau més elevat suposa la reorganització de la informació obtinguda en un esquema coherent amb l'ajuda d'una plantilla. El major desenrotllament de la competència de comprensió suposa l'ús de la informació per a resoldre una tasca, com ara cartografiar un fet geogràfic, descriure un paisatge o per a donar compte de l'anàlisi d'una gràfica o una taula segons l'objectiu proposat. Quan en la resolució de la tasca està implicat el procés d'escriptura es vincularà este criteri al qual fa referència a la composició de textos escrits. Cal tindre present, a més, que este criteri implica avaluar destreses relacionades amb la regulació de la comprensió com ara ser capaç d'inferir el significat d'un terme, preguntar quan no es comprén, detindre la lectura i rellegir, ajudar-se d'índexs i altres mitjans que permeten reorganitzar la informació.
Amb el següent criteri es comprovarà les habilitats adquirides en l'expressió escrita referents tant al procés d'escriptura com al text produït. Quant al procés d'escriptura es valoraran els aspectes següents: la planificació del text, l'ús guiat de la documentació tant pel que fa als continguts com als aspectes lingüístics, la textualització d'acord amb la planificació realitzada; la revisió del text a partir dels criteris que han guiat el procés d'escriptura. Per a les tasques de textualització i revisió s'avaluarà l'ús del processador de textos. Per a la valoració del text produït es considerarà l'adequació dels textos a la situació de comunicació en què s'inscriuen; la seua estructuració d'acord amb patrons estructurals bàsics del gènere que es vol produir; i la construcció correcta d'oracions i el respecte a la convenció ortogràfica. Esta avaluació es referix a la composició de textos que contribuïxen a l'aprenentatge de les matèries de l'àmbit -la geografia i la llengua- com són els gèneres següents: glossaris, esquemes, mapes conceptuals, descripcions, resums, explicació de taules i gràfiques, informes.
El criteri 12 tracta d'orientar, en primer lloc, la valoració dels aprenentatges realitzats per l'alumnat en allò que es referix al coneixement de la realitat plurilingüe del territori espanyol. Un altre element de valoració serà el reconeixement de les grans varietats dialectals de les llengües espanyoles. Tot això amb especial atenció a la situació lingüística de la Comunitat Valenciana. L'avaluació es dirigix al coneixement del fet plurilingüístic i a l'actitud de respecte cap a les varietats dialectals i els grups socials que les usen.
El criteri 13 pretén orientar la valoració dels aprenentatges més directament relacionats amb el funcionament de les unitats lingüístiques com un mitjà per a progressar en l'aprenentatge de la comprensió i expressió. En este sentit, caldrà atendre al reconeixement i a la utilització adequada d'elements lingüístics que posen en relació el text amb el context, a la seua estructuració i als aspectes formals. Es comprovarà que es reconeixen i usen les variacions socials de la dixi, el registre adequat, i els mecanismes lingüístics que mostren l'actitud del parlant; els procediments lingüístics que cohesionen el text: anàfores pronominals, recurrències, el·lipsi, connexions sintàctiques i organitzadors textuals, l'ús coherent dels temps de l'eix verbal del present en l'explicació; la citació directa; la construcció correcta d'oracions d'acord amb la normativa morfosintàctica, el respecte a la convenció ortogràfica i tots aquells aspectes paralingüístics que afecten la intel·ligibilitat i presentació del text com ara l'ús de paràgrafs, les diferents classes de lletres per a diferenciar i jerarquitzar la informació, els títols i subtítols.
Amb el criteri 14 es vol comprovar si es coneix la terminologia gramatical bàsica en relació amb la comprensió i producció de textos. Este coneixement adquirix diferents graus. En un primer nivell, s'avaluarà si l'alumnat identifica i comprén els conceptes gramaticals. Un segon nivell s'aconseguix quan s'és capaç d'obtindre informació gramatical en diccionaris i gramàtiques per a la comprensió i producció de textos. Un nivell més avançat implica avaluar la conceptualització i l'explicació dels fenòmens gramaticals. En este curs l'avaluació posarà l'èmfasi en els dos primers nivells d'adquisició de l'ús del metallenguatge bàsic, i de la reflexió lingüística en el seu aspecte funcional, és a dir, orientat al desenrotllament de les capacitats bàsiques.
El criteri 15 avalua l'acostament a la literatura com a fet social: el coneixement de l'organització (per gèneres literaris) de llibres de literatura en una biblioteca o en una llibreria, l'assistència i participació a actes literaris, la creació i manteniment de la biblioteca d'aula
Amb el criteri 16 es tracta d'avaluar tots els components que contribuïxen a desenrotllar les habilitats de la competència lectora: seguir el fil de la lectura, fer prediccions sobre la continuació d'un relat, establir hipòtesi sobre els fets o idees, relacionar-los entre si, l'atenció sostinguda i l'ús de recursos per a regular la comprensió. L'avaluació d'estos components no es realitzarà en abstracte, s'apliquen als textos a què fa referència el següent criteri d'avaluació.
El criteri 17 centra la seua atenció en la comprensió de textos literaris des de l'edat mitjana fins al segle xviii. L'avaluació de la comprensió i la verbalització d'allò que s'ha llegit es referixen al coneixement del gènere, la seua contextualització en un període literari, el tema tractat i el coneixement dels recursos retòrics i la seua relació amb la creació de significats. Així mateix, s'avaluarà la comprensió global del sentit del text en relació amb l'experiència personal de l'alumnat i la seua capacitat per a compartir amb altres, com a lector actiu, la seua valoració personal sobre els textos llegits per mitjà de la producció de ressenyes de lectura, la creació d'antologies de poemes, lectures dramatitzades, crítiques literàries, recensions de llibres.
L'últim criteri orienta la valoració del desenrotllament de la capacitat de l'alumnat per a identificar usos discriminatoris del llenguatge en textos orals, escrits i iconicoverbals, així com de la seua capacitat per a reflexionar críticament davant d'estos usos. En este primer curs s'avaluarà la identificació de procediments lèxics discriminatoris, així com l'ús correcte d'estos. Així mateix, el criteri orienta la valoració de l'ús adequat del llenguatge per part de l'alumnat en situacions de comunicació col·lectiva com a mitjà de resolució de conflictes, el desenrotllament de la seua capacitat d'autocontrol a fi d'una comunicació satisfactòria i d'una actitud positiva davant de la possibilitat de resoldre conflictes per mitjà del llenguatge.
Segon curs
Continguts
Bloc 1. Bases històriques de la societat actual
- Transformacions polítiques i socioeconòmiques en el segle XIX: la formació de les societats industrials i dels estats liberals.
- La construcció de l'estat liberal a Espanya i els canvis socials.
- Transformacions en l'Espanya del segle XX: la crisi de l'estat liberal i la II República; la guerra civil i el franquisme.
Bloc 2. El món actual
- Crisi i conflictes del segle XX: les guerres mundials; la construcció d'Europa; la Guerra Freda.
- Transició política i configuració de l'estat democràtic a Espanya.
- Canvis socials i culturals en el segle XX.
Bloc 3. Escoltar, parlar i conversar
- Comprensió amb objectius d'escolta, com un mitjà per a obtindre informació, de textos procedents de ràdio i televisió com a notícies, reportatges i entrevistes.
- Comprensió amb un guió previ, d'exposicions o conferències realitzades en l'àmbit acadèmic, relacionades amb continguts de l'àmbit.
- Verbalització, amb un guió, de la informació obtinguda en fonts diverses sobre un tema de l'àmbit contrastant els diferents punts de vista, com un mitjà per a donar compte d'una tasca d'aprenentatge.
- Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació com a suport en les exposicions orals.
- Participació oral en situacions de comunicació pròpies de l'àmbit acadèmic, com ara el treball en grup, les posades en comú i l'exposició dels dubtes i dificultats sobre les tasques realitzades.
- Ús del llenguatge com un mitjà de diàleg constructiu i de resolució de conflictes. Mecanismes que intervenen en la cooperació conversacional.
Bloc 4. Llegir i escriure
Comprensió de textos escrits
- Comprendre textos que pertanyen a l'àmbit d'ús acadèmic, especialment de les ciències socials a fi d'obtindre informació: cronologies, taules, mapes, informes, memòries, fragments d'assajos.
- Comprensió de textos dels mitjans de comunicació especialment els gèneres d'opinió: editorial, columna, entrevista, cartes al director, publicitat.
- Comprendre textos que pertanyen a la comunicació interpersonal i amb les institucions: correspondència comercial i institucional, contractes de treball, currículum personal, etc.
- Utilització de les biblioteques i de les tecnologies de la informació i la comunicació de manera autònoma per a la localització, selecció i organització d'informació.
- Contextualització de la lectura: establir la intenció lectora en un context d'aprenentatge creat en l'aula i ser capaç de donar-se objectius de lectura.
- Relacionar la informació del text segons el gènere i els tipus de seqüències textuals que ho componen.
- Regulació de la comprensió: ús de mitjans per a resoldre dificultats relacionades amb el contingut del text i la superestructura.
- Tractament reflexiu i crític en la comprensió de la informació que supose qualsevol tipus de discriminació.
Composició de textos escrits
- Composició de textos propis de l'àmbit acadèmic, especialment textos expositius, explicatius que contribuïxen a l'aprenentatge i estudi i donen compte de la comprensió dels textos de l'apartat anterior: glossaris, esquemes, mapes conceptuals i resums.
- Composició de textos expositius-argumentatius amb esquemes textuals més complexos i elaborats a partir de la informació crítica obtinguda i organitzada en l'àmbit. Estos textos es poden materialitzar en l'escriptura d'informes i memòries, cartes al director i articles d'opinió. Esta composició escrita està orientada que l'alumnat done compte dels aprenentatges realitzats, prenga una postura davant dels fets socials i use procediments lingüístics per a expressar una opinió raonada.
- Composició escrita de textos que pertanyen a la comunicació interpersonal i amb les institucions: sol·licituds i instàncies, reclamacions, currículum vitae.
- Autonomia en el procés d'escriptura: ser capaç de planificar un text, usar la documentació adequada, textualitzar-lo i revisar-ho.
- Planificació dels textos, elaboració d'esborranys, ús de documentació per a l'escriptura, especialment diccionaris, gramàtiques, models textuals, informació recollida, etc.
- Revisió autònoma d'un text atenent els criteris que han guiat la seua composició. Ús dels coneixements sobre la llengua per a la reparació de l'escriptura. Actitud reflexiva i interés per a una comunicació eficaç.
- Utilització dels mitjans tecnològics per a la composició de textos en totes les fases del procés d'escriptura.
Bloc 5. L'educació literària
- Lectura de novel·les contemporànies seleccionades d'acord amb l'experiència vital i literària dels alumnes i les alumnes.
- Lectura comentada de poemes des del segle XIX fins a l'actualitat comparant els temes, els recursos retòrics i la seua relació amb el significat i el ritme.
- Diferenciació dels principals subgèneres literaris a través de les lectures comentades.
- Coneixement de les característiques generals dels grans períodes de la història de la literatura des del segle XIX fins a l'actualitat relacionant-los amb les obres comentades.
- Lectura comentada i dramatitzada de breus peces teatrals contemporànies, o de fragments, reconeixent les característiques del text dramàtic.
- Utilització de la biblioteca del centre, de les de l'entorn i de biblioteques virtuals.
- Ús dels circuits literaris: actes per a jóvens amb autors de literatura, assistència a actes literaris com ara la presentació d'un llibre, recital de poemes, representació d'una obra de teatre.
Bloc 6. Coneixement de la llengua
- Reconeixement dels diferents registres que incidixen en l'ús de la llengua en diversos àmbits d'ús de la llengua i ús adequat del registre a la situació comunicativa.
- Coneixement pràctic de l'estructura d'un text expositiu-argumentatiu.
- Distingir informació d'opinió.
- Reconeixement i ús d'algunes formes deíctiques de persona en els textos de caràcter expositiu i argumentatiu: ús de la forma genèrica «es», identificació de les variacions en relació amb les situacions de comunicació.
- Reconeixement i utilització d'algunes formes d'expressió de la subjectivitat en textos de caràcter expositiu i argumentatiu: el dubte, la certesa, la probabilitat i l'obligació.
- Identificació i ús de distints procediments de connexió en els textos, amb especial atenció a connectors de causa, conseqüència, condició i hipòtesi amb la finalitat de comprendre i expressar les relacions que s'establixen entre les idees d'un text.
- Reconeixement i ús de procediments per a l'expressió del discurs relatat, pas d'estil directe a indirecte: la citació indirecta de les fonts utilitzades.
- Ús de procediments per a introduir aclariments en seqüències explicatives com un mitjà per a fer-se entendre pel destinatari.
- Coneixement reflexiu per a la producció de textos, del significat dels temps que configuren l'eix verbal d'un discurs: l'eix verbal del passat amb valor narratiu i el seu ús en l'explicació de caràcter històric i en el relat literari prestant atenció a la correlació entre els diferents temps verbals del passat.
- Ús de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat: ampliació dels mecanismes de referència interna, tant gramaticals com lèxics: repetició, sinonímia, hiperonímia, camps lèxics i conceptuals.
- Ús autònom de gramàtiques, diccionaris i correctors ortogràfics dels processadors de textos com un instrument per a revisar textos i millorar la composició escrita.
- Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, apreciant el seu valor social i la necessitat de cenyir-se a la norma lingüística.
Criteris d'avaluació
1. Situar en el temps i en l'espai fets i processos històrics contemporanis rellevants que s'estudien en este curs en el món, a Europa i a Espanya i aplicarà les convencions i els conceptes sobre el temps històric habituals en l'estudi de la Història.
2. Reconéixer els elements bàsics característics de les societats sorgides durant les revolucions liberals i els processos d'industrialització, i establir connexions entre estos i reconéixer la causalitat múltiple que comporten els fets socials amb especial referència a Espanya i la Comunitat Valenciana.
3. Representar en frisos i eixos cronològics, i caracteritzar les distintes etapes de l'evolució política i econòmica d'Espanya durant el segle XX i els avanços i retrocessos en els processos de modernització econòmica, la consolidació del sistema democràtic i la integració europea.
4. Explicar algunes de les grans transformacions i conflictes mundials del segle XX, situant-les cronològica i geogràficament i valorar críticament els interessos i les accions de les grans potències i els grups socials que les han protagonitzat.
5. Dissenyar i dur a terme una senzilla investigació de caràcter descriptiu sobre algun dels problemes internacionals més destacats de l'actualitat com a manifestació d'algunes dels grans canvis socials i culturals del segle XX, així com comunicar de manera intel·ligible els resultats de l'estudi.
6. Comprendre instruccions i normes que regulen la interacció verbal de l'aula; seguir les explicacions de classe i ser capaç de verbalitzar-les en apunts, notes; extraure les idees bàsiques de notícies, reportatges, exposicions i conferències.
7. Comprendre textos escrits que pertanyen a l'àmbit d'ús acadèmic, dels mitjans de comunicació i de la comunicació personal i amb les institucions.
8. Produir textos escrits que continguen seqüències narratives, explicatives i argumentatives adequant-los a la situació comunicativa, organitzant el seu contingut de manera coherent, i respectant els criteris de correcció gramatical i ortogràfica.
9. Identificar els trets lingüístics propis de distints usos geogràfics, socials i estilístics de les llengües, per mitjà de l'observació directa i la comparació de produccions diverses.
10. Utilitzar la reflexió sobre els mecanismes de la llengua, i els seus elements formals (marques d'adequació, procediments de coherència i de cohesió, estructura de l'oració i de la paraula) i ser capaç d'utilitzar-les en l'ús oral i escrit.
11. Conéixer la terminologia gramatical bàsica en relació amb la comprensió i producció de textos: identificació de conceptes gramaticals, obtenció d'informació gramatical en fonts d'informació, autocorrecció i explicació i conceptualització de fenòmens lingüístics.
12. Exposar una opinió sobre la lectura personal d'una obra completa o fragments d'una certa extensió, adequada a l'edat i relacionada amb els períodes literaris estudiats tenint en compte la seua pertinença a un gènere determinat, el reconeixement dels elements estructurals bàsics i els grans tipus de recursos lingüístics.
13. Identificar usos lingüístics discriminatoris en textos orals i escrits i evitar l'ús d'estos, i utilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes.
Orientacions per a l'avaluació
El primer criteri avalua si l'alumne o l'alumna és capaç d'identificar les principals etapes i processos històrics i situar-los en el temps i en l'espai i pensar dites fets a partir de les nocions de canvi, permanència, simultaneïtat, duració i ritme aplicats a la comprensió de l'evolució històrica des del segle XVIII fins al món actual. Un primer pas consistirà a elaborar eixos o frisos cronològics per a situar cronològicament els fets més significatius, la seua successió temporal i la seua duració. En un nivell d'aprenentatge més complex utilitzarà estes representacions temporals per a recolzar comparacions i establir relacions entre diversos processos i fets ocorreguts en el context espanyol i el més ampli d'Europa i el món. Finalment, identificarà processos de llarga duració i els distingirà d'altres de duració més breu i on els canvis accelerats i les crisis són predominants.
El segon criteri avalua la capacitat de l'alumne o l'alumna per a reconéixer els aspectes bàsics de les societats contemporànies com ara les formes de produir o els grups socials existents, les institucions polítiques, les manifestacions artístiques, creences, etc., i si interrelaciona alguns d'estos elements per a aconseguir una millor comprensió de la dinàmica d'esta societat. Este aprenentatge admet diversos graus. El més senzill és la relació causal entre dos fets o entre les intencions dels subjectes històrics i les accions que donen lloc als fets històrics. Això podrà comunicar-ho a través de representacions gràfiques com els mapes conceptuals o per mitjà de textos explicatius senzills. Ací cap també la realització de comparacions entre les formes que adopten estos processos en distints països i els seus ritmes. En un segon nivell, pot encadenar una seqüència de factors i conseqüències. Més dificultat suposa l'elaboració d'una explicació multifactorial en la qual considere el protagonisme de hòmens i dones que actuen de manera individual i col·lectiva i la major o menor importància que cal atribuir a cada factor. L'estudi de la formació dels estats liberals amb el sorgiment dels estats nacionals i la ciutadania o la industrialització permetrà també avaluar el desenrotllament de l'actitud crítica de l'alumnat respecte a la valoració dels canvis històrics d'acord amb la idea de progrés econòmic i social.
El tercer criteri tracta d'avaluar si reconeix amb l'ajuda d'eixos i frisos cronològics els principals períodes de l'evolució històrica d'Espanya en el segle XX i els seus processos històrics més rellevants: la crisi de la monarquia parlamentària, les polítiques reformistes empreses durant la Segona República, el règim del general Franco, el desenrotllament econòmic i la transició política fins a la Constitució de 1978, la consolidació de l'Estat democràtic i la integració d'Espanya a la CEE. En un primer nivell, identificarà els problemes que provoquen la crisi de l'estat liberal d'acord amb un plantejament que considere la multicausalitat per a després analitzar les actuacions reformistes dutes a terme durant la II República com a intents de solució als dits problemes. Així mateix, també establirà relacions multicausals entre les actuacions dels governs republicans i el desencadenament de la Guerra Civil i la posterior instauració de la dictadura franquista i, a més, la relació entre la crisi del règim del general Franco i les peculiaritats de la transició política. En un segon nivell, valorarà de mode crític els avanços i retrocessos des de diversos punts de vista i especialment des de la perspectiva dels costos socials durant la dictadura franquista per mitjà de la comparació entre les intencions expressades en alguns discursos programàtics i les actuacions concretes. Finalment, situarà estos fets en el context de la llarga duració d'altres grans processos històrics de caràcter més ampli desenrotllats en el segle XX.
La finalitat del criteri 4 és comprovar si l'alumne o alumna és capaç d'analitzar amb una certa perspectiva històrica i usant les fonts pròpies de la història recent, alguns esdeveniments del segle XX, on estiguen implicats uns quants països i que tinguen repercussions en la realitat internacional actual. Es tracta de comprovar si reconeixen les forces que fan més interdependent el món actual, que generen tensions i conflictes que es manifesten a vegades en una dimensió local, però que adquirixen una repercussió internacional. A més, s'avaluarà si utilitzen de manera adequada i crítica fonts molt característiques del temps recent: les que proporcionen els mitjans de comunicació (escrits, orals, gràfics, etc.), amb un desplegament tecnològic important i una incidència poderosa en la configuració de l'opinió pública. Així mateix, es tindrà en compte si en la seua anàlisi considera el seu desenrotllament temporal (duracions, ritme, cronologia) i la seua dimensió geopolítica.
El següent criteri pretén avaluar la competència de l'alumne o alumna per a plantejar-se i definir un problema històric per mitjà d'un senzill guió de treball sobre algun procés o fet rellevant no sols des del punt de vista històric, sinó també des del punt de vista social i ètic (fenòmens que suposen un avanç en el reconeixement de la dignitat de tots els sers humans). Esta indagació ha de potenciar com a fonts l'ús dels mitjans de comunicació, els testimonis de protagonistes dels fets o de diverses manifestacions artístiques que expressen el dramatisme d'estos conflictes. Esta investigació es pot concretar de diverses maneres com un informe o un debat, però, sobretot es valorarà la comunicació de les conclusions per mitjà de l'ús de les Tecnologies de la Informació i Comunicació com a muntatges audiovisuals senzills o presentacions informàtiques dirigides preferentment a la resta de la comunitat educativa.
El criteri 6 pretén avaluar les habilitats i actituds implicades en una escolta activa, en la interacció verbal en l'aula. L'alumnat ha de mostrar, que té en compte el context comunicatiu i es prepara per a l'escolta amb busca d'informació complementària. S'avaluarà, així mateix, la competència de donar-se objectius d'escolta; seguir el procés d'una exposició oral; identificar l'organització dels fets exposats i donar compte d'allò que s'ha escoltat per mitjà de la presa d'apunts. L'avaluació de la producció oral fa referència a la competència de l'alumnat per a intervindre en debats organitzats expressant la seua opinió fonamentada en informació i preparada prèviament. Un altre grau major d'adquisició de l'expressió oral es posarà de manifest quan l'alumnat done compte dels aprenentatges realitzats davant d'un auditori extern a l'aula, utilitzant una expressió formal i adequada a la situació de comunicació.
El següent criteri avalua les habilitats implicades en la comprensió de textos que pertanyen a eixos àmbits d'ús amb seqüències explicatives, narratives i argumentatives. Es comprovarà l'avanç en l'adquisició d'estratègies de comprensió. La creació d'objectius de lectura segons el context d'aprenentatge, així com la selecció de la informació segons eixos objectius de lectura. Un grau més elevat suposa que l'alumnat verbalitze amb les seues paraules la informació obtinguda i que siga capaç de reorganitzar-la en un esquema coherent o d'efectuar-ne un resum. El major desenrotllament de la competència de comprensió suposa l'ús de la informació per a resoldre una tasca, la qual cosa es pot observar en el seu ús per a realitzar un eix cronològic, elaborar un peu de foto o realitzar un informe. Quan en la resolució de la tasca està implicat el procés d'escriptura es vincularà este criteri a què fa referència a la producció de textos escrits. En este curs es continuarà amb l'avaluació de les destreses relacionades amb la regulació de la comprensió. S'avaluarà també la localització d'informació pertinent en Internet per mitjà de l'ús d'un buscador i d'altres suports multimèdia.
El criteri 8 orienta la valoració del procés d'escriptura i del text finalment produït. Quant al procés d'escriptura, es valorarà la maduresa i l'autonomia de l'alumnat per a intervindre en un diàleg amb altres sobre la planificació del text; l'autonomia en l'ús de la documentació tant pel que fa als continguts com als aspectes lingüístics; la textualització d'acord amb la planificació realitzada; i, finalment, la revisió del text a partir dels criteris que han guiat l'escriptura. Així mateix, s'avaluarà la competència que l'alumnat vaja adquirint per a introduir canvis que afecten els diversos nivells del text al llarg de tot el procés d'escriptura. Concebre l'escriptura com un procés suposa avaluar l'adquisició d'uns hàbits i actituds basats en la reflexió. Per a les tasques de textualització i revisió s'avaluarà l'ús del processador de textos.
Per a la valoració del producte cal tindre en compte: l'adequació dels textos a la situació de comunicació en què s'inscriuen, la seua estructuració d'acord amb patrons estructurals bàsics del gènere textual que es vol produir, la construcció correcta d'oracions d'acord amb la normativa morfosintàctica i el respecte a la convenció ortogràfica. En este nivell s'avaluarà la competència de l'alumnat per a produir textos de caràcter explicatiu sobre els fets i processos històrics. I sobre aspectes relacionats amb l'aprenentatge lingüístic com són els gèneres següents: glossaris, esquemes, mapes conceptuals, resums, informes, memòries, cartes al director, articles d'opinió, sol·licituds, instàncies, reclamacions.
El criteri 9 valora el desenrotllament de la capacitat de l'alumnat per a reconéixer usos diferents de la llengua determinats per factors relacionats amb la procedència geogràfica, el nivell sociocultural dels parlants, per mitjà de la participació directa en situacions reals (entrevistes, col·loquis, enquestes, conversacions...) i l'observació de documents procedents de distints àmbits, en especial dels mitjans de comunicació, i de la comunicació interpersonal.
Amb el criteri 10 es valoren els aprenentatges més directament relacionats amb el funcionament de les unitats lingüístiques com un mitjà per a progressar en l'aprenentatge de la comprensió i expressió. En este sentit, caldrà ajustar-se al reconeixement i a la utilització adequada d'elements lingüístics que posen en relació el text amb el context, als recursos per a la seua estructuració, als procediments de construcció d'oracions i als de formació de paraules. Estos procediments referits a l'ús afecten tots els nivells del text: les formes mes deíctiques de la impersonalitat, el registre adequat, els mecanismes lingüístics que mostren l'expressió de la subjectivitat del parlant: dubte, certesa, probabilitat i obligació; els procediments de connexió de temps, causa, conseqüència, condició, hipòtesi; el pas del discurs directe al discurs indirecte; els procediments per a introduir aclariments; l'ús coherent dels temps verbals que configuren el paradigma de l'eix verbal del passat; els procediments lèxics que cohesionen un text: els camps lèxics i els camps conceptuals dependents de l'experiència; la construcció correcta d'oracions d'acord amb la normativa morfosintàctica, el respecte a la convenció ortogràfica i tots aquells aspectes paralingüístics que afecten la intel·ligibilitat i presentació del text com ara l'ús de paràgrafs, les diferents classes de lletres per a diferenciar i jerarquitzar la informació, els títols i subtítols.
El següent criteri està vinculat als anteriors i els continguts als que es referix l'avaluació apareixen allí referenciats. S'avaluarà si l'alumnat identifica els mecanismes de la llengua, reflexiona sobre el seu funcionament com un mitjà per a comprendre un text. Un nivell més avançat implica avaluar l'ús dels mecanismes estudiats en les pròpies produccions. Un major grau de coneixement del funcionament de la llengua s'aconseguix quan s'és capaç d'autocorregir-se a partir de l'ús de fonts d'informació com ara diccionaris, gramàtiques, apunts de classe o programes informàtics d'ortografia i gramàtica. Un nivell més avançat implica avaluar la conceptualització i l'explicació dels fenòmens gramaticals. L'avaluació en este curs consolidarà els aprenentatges del curs anterior i se centrarà en els nivells més avançats del coneixement metalingüístic: la conceptualització i l'explicació dels fenòmens gramaticals.
El criteri 12 centra l'atenció en la lectura de textos literaris complets que pertanyen als segles XVIII, XIX i XX. L'avaluació de la comprensió i la verbalització d'allò que s'ha llegit es referixen al coneixement del gènere, la seua contextualització en un període literari, el tema tractat i el coneixement dels recursos retòrics i la seua relació amb la creació de significats. En este segon curs s'avaluarà l'adquisició de les conductes que configuren l'hàbit de la lectura com a fet social. La competència de l'estudiant per a compartir amb altres, com a lector actiu, la seua valoració personal sobre els textos llegits per mitjà de la producció de ressenyes de lectura, la creació d'antologies de poemes, lectures dramatitzades, crítiques literàries, recensions de llibres...
L'últim criteri valora el desenrotllament de la capacitat de l'alumnat per a identificar usos discriminatoris del llenguatge en textos orals, escrits i iconicoverbals, així com de la seua capacitat de reflexionar críticament davant d'estos usos i d'evitar-los, per mitjà de la utilització adequada de recursos lingüístics. Així mateix, el criteri orienta la valoració de l'ús adequat del llenguatge per part de l'alumnat en situacions de comunicació col·lectiva com a mitjà de resolució de conflictes, el desenrotllament de la seua capacitat d'autocontrol a fi d'una comunicació satisfactòria i d'una actitud positiva davant de la possibilitat de resoldre conflictes per mitjà del llenguatge.
Àmbit pràctic
Es tracta d'un àmbit d'integració i aplicació pràctica de tots els continguts del currículum a la vida real, especialment els procedimentals de Tecnologies de tercer curs d'educació secundària obligatòria i de Tecnologia de quart curs. També inclou la utilització racional, eficient i responsable de les tecnologies de la informació i la comunicació. Els continguts d'orientació professional, prevenció de riscos laborals i seguretat i higiene en el treball completen l'àmbit.
Com a àrea d'activitat del ser humà, la tecnologia -matèria en què es basa l'àmbit- tracta de resoldre problemes i necessitats individuals i col·lectives, per mitjà de la invenció, fabricació i ús d'objectes, màquines, servicis i sistemes tècnics. Per a això, empra els recursos de la societat en què està immersa.
L'objecte d'aprenentatge és l'assimilació de coneixements pràctics i el desenrotllament de destreses que permeten tant la comprensió dels objectes tècnics com la seua utilització. Pretén, també, que l'alumnat use i pose en pràctica els coneixements d'altres àmbits i matèries i les tecnologies de la informació i la comunicació, com a ferramentes en este procés. Així mateix, es planteja desenrotllar la capacitació necessària per a fomentar l'esperit innovador i emprenedor en la cerca de solucions a problemes existents, i la introducció de continguts relacionats amb la prevenció, la seguretat i la higiene i el món laboral, per a facilitar la transició de l'alumnat que decidisca començar a treballar quan acabe l'educació secundària obligatòria.
L'àmbit pràctic adopta un enfocament globalitzador, que tracta d'integrar els components curriculars i els aprenentatges imprescindibles de les disciplines tecnològiques, i alguns d'altres matèries, en propostes didàctiques concretes que incidisquen més eficaçment, des de l'acció conjunta, en el desenrotllament de les competències bàsiques. S'insistix en l'oportunitat que proporciona l'àmbit per a reforçar la funcionalitat dels aprenentatges que es promouen.
Sense oblidar mai el «saber estar», l'àmbit pràctic s'articula entorn del binomi format pel «saber» i el «saber fer», amb una presència molt més gran d'este últim, ja que el «saber» té més pes en la resta d'àmbits i matèries de referència. Hem de tindre present que una contínua manipulació de materials, informació i recursos en general, sense els fonaments «teòrics» necessaris, ens pot conduir al mer activisme i, de la mateixa manera, un procés d'ensenyança-aprenentatge purament acadèmic, sense experimentació, manipulació i construcció, pot derivar en un «enciclopedisme tecnològic» inútil.
Orientacions didàctiques
Els continguts de l'àmbit es presenten en blocs, la qual cosa no pressuposa una programació determinada, sinó una manera d'organitzar-los. La concreció en una programació i les propostes de treball de cada curs han de seguir una sèrie de recomanacions que es formulen més avant. Segons el centre, el programa pot tindre una duració d'un o dos cursos. En cas que dure un any, els blocs de continguts a tindre en compte seran els de segon curs i estaran indicats en el currículum de Tecnologia de quart curs d'ESO i, en menor grau, en la resta d'àmbits i matèries del programa de diversificació curricular.
Els continguts del primer curs del programa estan extrets del currículum de Tecnologies de tercer d'educació secundària obligatòria, complementats amb alguns aspectes d'orientació professional, prevenció de riscos laborals i seguretat i higiene en el treball.
En el segon curs del programa, este currículum és complementari i inseparable del de la matèria de Tecnologia de quart curs de l'ESO, per la qual cosa els horaris, les programacions, el professorat, els espais, etc. hauran d'observar-se i implementar-se sempre de manera conjunta. Es tracta que l'alumna i l'alumne puguen establir una visió pràctica, comprensiva i global de la tecnologia i -en general- de les matèries del currículum i, sobretot, la seua relació i aplicació a la vida real. En conseqüència, els continguts integrats en els diferents blocs de les disciplines involucrades, no poden ser considerades separadament.
Els continguts s'estructuren entorn dels blocs esmentats a continuació:
1. Procés de resolució de problemes tecnològics - Aplicació pràctica. Constituïx un dels eixos metodològics entorn del qual s'articula l'àmbit, de manera que la resta dels blocs i matèries proporcionen recursos i instruments per a desenrotllar-lo. Es tracta de treballar els continguts de Tecnologia i -puntualment- alguns de la resta de matèries estudiades, introduint el mètode de projectes, amb totes les seues fases i realitzant demostracions, experiments, treballs pràctics, etc. Els continguts d'este bloc han d'estar presents -en major o menor mesura- en gran part de les activitats i unitats didàctiques programades per a les classes.
2. Maquinari i programari - Tecnologies de la informació i la comunicació - Internet. Utilització pràctica, racional, eficient i responsable de les tecnologies de la informació i la comunicació d'ús quotidià; aplicació a la tecnologia i a casos pràctics de la vida real i a l'orientació laboral i cerca d'ocupació.
3. Tècniques d'expressió i comunicació. Possibilita a l'alumna i l'alumne la utilització de les tècniques bàsiques de dibuix i comunicació gràfica necessàries per a l'activitat tecnològica.
4. Materials d'ús tècnic. Arreplega els continguts bàsics sobre característiques, propietats i aplicacions dels plàstics i materials de construcció més comuns, emprats en la llar i la indústria.
5. Electricitat i electrònica. Estudia els fenòmens i sistemes associats a la font d'energia més utilitzada en les màquines, així com aquells el funcionament dels quals es basa en el control del flux dels electrons.
6. Energia i la seua transformació. Proporciona el coneixement de les fonts d'energia i les tecnologies associades per a explotar-les i fer-ne ús.
7. Tecnologia i societat. Posa de manifest els aspectes socials del fenomen científic i tecnològic, tant pel que fa als seus condicionants socials com pel que fa a les seues conseqüències socials i ambientals. S'inclouen en este bloc continguts sobre el món empresarial, professional i laboral, i la tecnologia del propi entorn, molt importants i útils per a l'orientació professional de l'alumnat. També es tracten continguts de seguretat i higiene en el treball i de prevenció de riscos laborals.
Cal recordar ací que, en els blocs que aborden les TIC, és imprescindible la seua utilització no com a un fi en si mateixes, sinó com a ferramentes del procés d'aprenentatge. No obstant això, no ha d'oblidar-se que les tecnologies de la informació i la comunicació han de crear espais per a la socialització, la comunicació amb altres persones, la creativitat, la imaginació i la participació ciutadana (ciutadania digital).
El professorat, en la seua programació d'aula, haurà de fomentar la integració dels distints continguts estudiats, en les unitats didàctiques que establisca, en funció dels condicionants didàctics particulars, de la matèria mateixa i de l'entorn fisicotecnològic. Els condicionants didàctics particulars poden ser: el material o dotació disponible en el centre i els interessos, particularitats i ritmes d'aprenentatge de l'alumnat, entre d'altres. La matèria mateixa -en el cas de la tecnologia- recomana, per mencionar tres exemples: explicar i treballar l'electricitat abans que l'electrònica, el control cablejat abans que el programat o la representació a mà alçada abans que el disseny assistit per ordinador. L'entorn fisicotecnològic fa referència a les activitats tecnològiques predominants en la zona: agricultura, ceràmica, moble, indústria fallera, calçat, tèxtil, hoteleria, etc. (de gran importància per a l'orientació professional).
En tot cas, l'aprenentatge dels continguts ha de procurar:
- Treballar en context, sempre que siga possible. D'esta manera, l'aprenentatge és més sòlid i durador, ja que crea relacions i connexions.
- La realització de tasques emmarcades en diferents contextos d'aprenentatge, vinculats amb la realitat i amb situacions autèntiques d'aprenentatge. Per al desenrotllament de les competències bàsiques resulta imprescindible aprendre en contextos el més reals possible.
- El reforç de la capacitat de relació interpersonal.
- La resolució de problemes.
- El foment de l'autonomia personal (aprendre a emprendre).
- La integració de les TIC en totes les situacions en què siga possible i convenient.
La possibilitat de realitzar pràctiques, demostracions i reproduir o emular processos de resolució de problemes a través d'una metodologia de projectes (disseny i planificació i posterior treball pràctic en l'aula taller) es convertix en la culminació del procés d'aprenentatge de totes les matèries del programa. Això requerix que l'alumnat treballe en equip i en col·laboració, que aplique i integre -de manera totalment pràctica i adaptada a l'entorn- coneixements de totes les matèries i permet que desenrotlle les qualitats necessàries per a un futur treball professional dins d'un grup. Pot resultar molt interessant el plantejament de diversos projectes que integren els coneixements de la resta d'àmbits i matèries del programa: el científic, el sociolingüístic, la tecnologia, etc. És una manera excel·lent d'ajudar l'alumnat a adquirir i desenrotllar les competències bàsiques.
En la programació d'aula s'observarà -especialment- la funcionalitat dels aprenentatges i la seua utilitat per al futur immediat de l'alumnat. En este sentit, convé tindre en compte les orientacions acadèmiques i professionals del grup-classe, per a adaptar i concretar les unitats didàctiques o treballs/projectes/pràctiques plantejats. Així mateix, es recomana proposar activitats relacionades amb la realitat socioproductiva de l'entorn a fi de fomentar l'aprenentatge significatiu. És important, també, realitzar una avaluació inicial per a detectar els coneixements de l'alumnat, el que saben fer, els seus interessos, aficions, etc.
Els criteris d'avaluació han de ser el referent fonamental per a valorar el grau d'adquisició de les competències bàsiques i de consecució dels objectius. Han de ser observats globalment en el conjunt del currículum, junt amb els objectius, els continguts i les competències bàsiques. A més, no constituïxen l'únic referent per a l'avaluació i no han de ser traduïts mecànicament en exàmens o proves que avaluen bàsicament l'adquisició, sovint memorística, dels continguts. Resulta imprescindible utilitzar altres mitjans avaluadors, com els informes tècnics i projectes realitzats, treballs, exercicis, quadern d'apunts, observació directa i actitud, entre d'altres. S'ha de recordar ací que es tracta d'un àmbit pràctic, i això ha de considerar-se en els mitjans utilitzats per a l'avaluació.
Segons el que s'ha apuntat anteriorment, es deduïx que resulta imprescindible el treball en equip de tot el professorat per a programar unitats didàctiques que realment consistisquen a posar en pràctica els continguts més rellevants de les matèries estudiades, de manera integrada i comprensiva, que acosten l'alumnat a la vida real.
Contribució de l'àmbit a l'adquisició de les competències bàsiques
Atés que l'àmbit pràctic treballa amb continguts de les matèries tecnològiques i, puntualment, d'altres, és aplicable tot allò que s'ha apuntat, en este apartat, en la resta d'àmbits i assignatures, especialment allò que s'ha referit als continguts procedimentals. A més, de manera específica, pot apuntar-se el següent:
Esta matèria contribuïx a l'adquisició de la competència en el coneixement i la interacció amb el medi físic, principalment, per mitjà del coneixement i comprensió d'objectes, processos, sistemes i entorns tecnològics i a través del desenrotllament de destreses i habilitats per a manipular objectes amb precisió i seguretat. La interacció amb un entorn en què allò tecnològic constituïx un element essencial es veu facilitada pel coneixement i utilització del procés de resolució tècnica de problemes i la seua aplicació per a identificar i donar resposta a necessitats, avaluant el desenrotllament del procés i els seus resultats. Per la seua banda, l'anàlisi d'objectes i sistemes tècnics des de distints punts de vista permet conéixer com han sigut dissenyats i construïts els elements que els formen i la seua funció en el conjunt, i facilitar-ne l'ús i la conservació. És important, d'altra banda, el desenrotllament de la capacitat i disposició per a aconseguir un entorn saludable i una millora de la qualitat de vida, per mitjà del coneixement i anàlisi crítica de la repercussió mediambiental de l'activitat tecnològica i el foment d'actituds responsables de consum racional.
La contribució a l'autonomia i iniciativa personal se centra en la manera particular que proporciona esta matèria d'abordar els problemes tecnològics i d'una altra índole, i serà major en la mesura que es fomenten maneres d'enfrontar-los de manera autònoma i creativa, s'incidisca en la valoració reflexiva de les diferents alternatives i es prepare per a l'anàlisi prèvia de les conseqüències de les decisions que es prenen en el procés de resolució de problemes tècnics. Les seues diferents fases contribuïxen a distints aspectes d'esta competència: el plantejament adequat dels problemes; l'elaboració d'idees que són analitzades des de distints punts de vista per a triar la solució més adequada; la planificació i l'execució del projecte; l'avaluació del seu desenrotllament i de l'objectiu aconseguit, i, finalment, la realització de propostes de millora. A través d'esta via s'oferixen moltes oportunitats per al desenrotllament de qualitats personals com ara la iniciativa, l'esperit de superació, la perseverança enfront de les dificultats, l'autonomia i l'autocrítica, contribuint a l'augment de la confiança en un mateix i a la millora de la seua autoestima. L'orientació laboral i professional pretén ajudar l'alumnat a «aprendre a emprendre».
El tractament específic de les tecnologies de la informació i la comunicació, integrat en esta matèria, proporciona una oportunitat especial per a desenrotllar la competència en el tractament de la informació i la competència digital, i a este desenrotllament estan dirigits específicament una part dels continguts. Es contribuirà al desenrotllament d'esta competència en la mesura que els aprenentatges associats incidisquen en la confiança en l'ús dels ordinadors, en les destreses bàsiques associades a un ús prou autònom d'estes tecnologies i, en definitiva, contribuïsquen a familiaritzar-se suficientment amb estos. En tot cas, estan associats al seu desenrotllament els continguts que permeten localitzar, processar, elaborar, emmagatzemar i presentar informació amb l'ús de la tecnologia. D'altra banda, ha de destacar-se -en relació amb el desenrotllament d'esta competència- la importància de l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació com a ferramenta de simulació de processos científics, tecnològics, etc., per a l'adquisició de destreses amb llenguatges específics com l'icònic o el gràfic i per al desenrotllament de la ciutadania digital. Així mateix, convé recordar els aspectes socials i socialitzadors de les TIC per a lligar la competència digital a altres competències bàsiques, com les que es comenten a continuació.
La contribució a l'adquisició de la competència social i ciutadana, pel que fa a les habilitats per a les relacions humanes i al coneixement de l'organització i funcionament de les societats, vindrà determinada pel mode en què s'aborden els continguts, especialment els associats al procés de resolució de problemes tecnològics, científics, etc. L'alumnat té múltiples ocasions per a expressar i discutir adequadament idees i raonaments, escoltar els altres, abordar dificultats, gestionar conflictes i prendre decisions, practicant el diàleg i la negociació i adoptant actituds de respecte i tolerància cap als seus companys. L'ús de ferramentes de comunicació (fòrums, ferramentes col·laboratives, blocs, wikis, web 2.0, xat
) i el foment de la ciutadania digital ajuda a desenrotllar esta competència bàsica.
Al coneixement de l'organització i funcionament de les societats col·labora l'àmbit pràctic des de l'anàlisi del desenrotllament tecnològic d'estes i la seua influència en els canvis econòmics i d'organització social que han tingut lloc al llarg de la història de la humanitat. Els continguts d'orientació i iniciació professional també són claus en este sentit, ja que el món empresarial i professional constituïx una part important de la societat actual.
L'ús instrumental de ferramentes matemàtiques, en la seua dimensió justa i de manera fortament contextualitzada, contribuïx a configurar adequadament la competència matemàtica, en la mesura que proporciona situacions d'aplicabilitat a diversos camps, facilita la visibilitat d'eixes aplicacions i de les relacions entre els diferents continguts matemàtics i col·labora en la millora de la confiança en l'ús de les esmentades ferramentes. Algunes d'estes estan especialment presents en esta matèria, com ara el mesurament i el càlcul de magnituds bàsiques, l'ús d'escales, la lectura i interpretació de gràfics, la resolució de problemes basats en l'aplicació d'expressions matemàtiques, referides a principis i fenòmens físics, que resolen problemes pràctics del món material.
La contribució a la competència en comunicació lingüística es realitza a través de l'adquisició de vocabulari específic i habilitats comunicatives, que han de ser utilitzades en els processos de cerca, anàlisi, selecció, resum i comunicació d'informació. La lectura, interpretació i redacció d'informes i documents tècnics contribuïx al coneixement i a la capacitat d'utilització de diferents tipus de textos i les seues estructures formals.
A l'adquisició de la competència d'aprendre a aprendre es contribuïx pel desenrotllament d'estratègies de resolució de problemes, en particular, per mitjà de l'obtenció, anàlisi i selecció d'informació útil per a abordar un projecte, treball, pràctica, etc. D'altra banda, l'estudi metòdic d'objectes, sistemes o entorns proporciona habilitats i estratègies cognitives i promou actituds i valors necessaris per a l'aprenentatge.
Objectius
L'ensenyança de l'àmbit pràctic tindrà com a objectiu el desenrotllament de les capacitats següents:
1. Abordar amb autonomia i creativitat -individualment i en grup- problemes tecnològics, treballant de manera ordenada i metòdica per a estudiar el problema, recopilar i seleccionar informació procedent de distintes fonts, elaborar la documentació pertinent, concebre, dissenyar, planificar, construir objectes o sistemes i aplicar solucions que resolguen el problema estudiat i avaluar la seua idoneïtat des de distints punts de vista.
2. Adquirir destreses tècniques i coneixements pràctics suficients per a l'anàlisi, el disseny i l'elaboració d'objectes i sistemes tecnològics per mitjà de la manipulació -de manera segura i precisa- de materials i ferramentes.
3. Analitzar els objectes i sistemes tècnics per a comprendre el seu funcionament, conéixer els seus elements i les funcions que realitzen, aprendre la millor manera d'usar-los i controlar-los, entendre les condicions fonamentals que han intervingut en el seu disseny i construcció i valorar les repercussions que ha generat la seua existència.
4. Expressar i comunicar idees i solucions tècniques, així com explorar la seua viabilitat i abast, utilitzant mitjans científics i tecnològics, recursos gràfics, simbologia i vocabulari adequats.
5. Adoptar actituds favorables a la resolució de problemes, desenrotllant interés i curiositat cap a l'activitat tècnica, analitzant i valorant críticament la investigació, la innovació i el desenrotllament cientificotecnològic i la seua influència en la societat, en el medi ambient, en la salut i en el benestar personal i col·lectiu al llarg de la història de la humanitat.
6. Manejar amb soltesa i eficàcia aplicacions informàtiques que permeten buscar, emmagatzemar, organitzar, manipular, recuperar i presentar informació, fomentant el treball col·laboratiu.
7. Assumir de manera crítica i activa l'avanç i l'aparició de noves tecnologies, i incorporar-les al seu quefer quotidià, analitzant i valorant críticament la seua influència sobre la societat i el medi ambient.
8. Actuar de manera dialogant, flexible, emprenedora i responsable en el treball en equip, en la cerca de solucions, en la presa de decisions i en l'execució de les tasques encomanades amb actitud de respecte, cooperació, tolerància i solidaritat.
9. Conéixer les necessitats personals i col·lectives més pròximes, així com les solucions més adequades que oferix el patrimoni científic, tecnològic, social, etc., del propi entorn.
10. Conéixer, valorar i respectar les normes de seguretat i higiene en el treball i prendre consciència dels efectes que tenen sobre la salut personal i col·lectiva assumint, de manera activa i en primera persona, la prevenció de riscos laborals.
11. Conéixer i valorar el món de l'empresa i de la producció.
12. Obtindre, analitzar i valorar informació referida a l'entorn socioproductiu pròxim, especialment la relacionada amb l'orientació laboral i professional.
Primer curs
Continguts
Bloc 1. Procés de resolució de problemes tecnològics
- Documents tècnics necessaris per a elaborar un projecte que satisfaça les necessitats plantejades.
- Disseny, planificació i construcció de prototips per mitjà de l'ús de materials, ferramentes i tècniques estudiades.
- Anàlisi i valoració de les condicions de l'entorn de treball. Aplicació de les normes de seguretat a l'aula taller.
- Desenrotllament de treballs pràctics, d'experimentació, de demostració, etc.
Bloc 2. Maquinari i programari
- Instal·lació, desinstal·lació i actualització de programes. Realització de tasques bàsiques de manteniment del sistema. Gestió de recursos compartits en xarxes locals.
- Utilització pràctica, racional, eficient i responsable de les TIC per a la realització de treballs: ús de processador de textos, full de càlcul i ferramentes gràfiques per a l'elaboració, desenrotllament i difusió del projecte i altres treballs i informacions.
Bloc 3. Tècniques d'expressió i comunicació
- Sistemes senzills de representació. Vistes i perspectives.
- Proporcionalitat entre dibuix i realitat. Escales.
- Acotació.
- Metrologia i instruments de mesura de precisió: coneixement i ús del calibre.
Bloc 4. Materials d'ús tècnic
- Introducció als plàstics més utilitzats en el món contemporani. Classificació. Propietats característiques. Identificació en objectes d'ús habitual. Aplicacions industrials i en vivendes.
- Materials de construcció: petris i ceràmics. Propietats característiques. Identificació. Aplicacions.
- Treball en l'aula taller amb materials comercials i reciclatges.
Bloc 5. Electricitat i electrònica
- Llei d'Ohm. Potència i energia elèctrica.
- Circuit en sèrie i en paral·lel.
- Corrent continu i corrent altern. Estudi comparat.
- Electromagnetisme. Aplicacions: electroimant. Dinamo, motor de corrent continu, relé i alternador.
- Aparells de mesura: el polímetre. Realització de mesures senzilles.
- Muntatge de circuits típics en la llar.
- Introducció a l'electrònica bàsica: la resistència, el condensador, el díode i el transistor. Descripció de components i muntatges bàsics.
- Valoració dels efectes de l'ús de l'energia elèctrica sobre el medi ambient.
Bloc 6. Tecnologies de la comunicació. Internet
- L'ordinador com a mitjà de comunicació intergrupal: comunitats i aules virtuals. Internet: fòrums, blocs, wikis, web 2.0 i xats.
- Actitud crítica i responsable davant de la propietat i la distribució del programari i de la informació: tipus de llicències d'ús i de distribució.
- Introducció a la comunicació amb fils i sense.
- Ús responsable de la telefonia, ràdio i televisió.
Bloc 7. Energia i la seua transformació
- Energia elèctrica: generació, transport i distribució.
- Centrals. Descripció i tipus de centrals hidroelèctriques, tèrmiques i nuclears. Tractaments dels residus.
- Energies renovables: sistemes tècnics per a l'aprofitament de l'energia eòlica, solar, mareomotriu i biomassa. Importància de l'ús d'energies alternatives.
- Energia i medi ambient. Eficiència i estalvi energètic. Impacte mediambiental de la generació, transport, distribució i ús de l'energia.
Bloc 8. Tecnologia i societat
- Tecnologia de l'entorn. Anàlisi d'objectes i sistemes productius típics en la Comunitat Valenciana. Estudi de fàbriques i indústries de la zona.
- Desenrotllament sostenible. Impacte ambiental, gestió dels recursos naturals i tractament dels residus en l'activitat productiva.
- Sectors productius i estudi de les professions.
- Empresa: característiques, diferents formes jurídiques, organigrama funcional, documentació típica.
- Seguretat i higiene en el treball: ergonomia i mesures de protecció.
Criteris d'avaluació
1. Dissenyar i construir un projecte tècnic senzill, analitzant el context, proposant solucions alternatives i desenrotllant-ne la més adequada.
2. Elaborar els documents tècnics necessaris per a redactar un projecte, per mitjà del llenguatge escrit i gràfic apropiat.
3. Realitzar les operacions previstes en el projecte tècnic incorporant criteris d'economia, sostenibilitat i seguretat.
4. Elaborar planificacions prèvies i informes finals i executar treballs pràctics, d'experimentació, demostració, etc., de diverses disciplines.
5. Instal·lar, desinstal·lar i actualitzar programes i realitzar tasques bàsiques de manteniment informàtic. Utilitzar i compartir recursos en xarxes locals.
6. Emprar l'ordinador com a ferramenta per a elaborar, desenrotllar i difondre un projecte tècnic o qualsevol altra classe d'informació, utilitzant processadors de textos, programaris de presentacions i fulls de càlcul que incorporen fórmules i gràfics.
7. Utilitzar vistes, perspectives, escales, acotacions i normalitzacions per a plasmar i transmetre idees tecnològiques i representar objectes i sistemes tècnics.
8. Utilitzar el calibre correctament en el context d'un projecte tècnic.
9. Conéixer les propietats bàsiques dels plàstics com a materials tècnics, la seua classificació, les seues aplicacions més importants i identificar-los en objectes d'ús habitual.
10. Conéixer les propietats bàsiques dels materials de construcció, les seues aplicacions més importants, la seua classificació, i identificar-los en construccions ja acabades.
11. Dissenyar, simular i realitzar muntatges de circuits elèctrics senzills, en corrent continu, emprant piles, interruptors, resistències, peretes, motors, electroimants i relens, com a resposta a un fi predeterminat.
12. Descriure les parts i el funcionament de les màquines elèctriques bàsiques.
13. Descriure i utilitzar l'electromagnetisme en aplicacions tecnològiques senzilles.
14. Utilitzar correctament les magnituds elèctriques bàsiques, els seus instruments de mesura i la seua simbologia.
15. Muntar un circuit electrònic senzill emprant, almenys, díodes, transistors i resistències, a partir d'un esquema predeterminat.
16. Utilitzar adequadament les TIC en la cerca d'informació per a la resolució dels diferents problemes plantejats.
17. Emprar els fòrums, ferramentes col·laboratives, blocs, wikis, web 2.0 i xat com a mitjà actiu de comunicació intergrupal i publicació d'informació.
18. Conéixer i valorar els diferents models de propietat i distribució del programari i de la informació en general.
19. Descriure esquemàticament els sistemes de telefonia, ràdio i televisió, els seus principis bàsics de funcionament i conéixer els aspectes pràctics més importants com a usuari crític i responsable.
20. Conéixer els distints mitjans de producció, transformació i transport de l'energia elèctrica.
21. Descriure esquemàticament el funcionament i tipus de centrals productores d'energia, així com els aspectes més importants del transport i de la distribució.
22. Descriure esquemàticament els sistemes tècnics per a l'aprofitament de les energies renovables.
23. Conéixer i valorar l'impacte mediambiental de la generació, transport, distribució i ús de l'energia, fomentant una major eficiència i estalvi energètic.
24. Valorar el desenrotllament sostenible i potenciar hàbits que el propicien relacionant-lo amb l'activitat tecnològica.
25. Reconéixer l'impacte que produïx sobre el medi natural l'activitat humana i la necessitat de gestionar eficientment els recursos naturals i els residus generats.
26. Conéixer la xarxa productiva de la zona; identificar i analitzar objectes i sistemes productius típics de la Comunitat Valenciana.
27. Extraure conclusions útils per a la futura vida laboral de l'alumnat a partir dels aspectes més rellevants del món empresarial i professional.
28. Conéixer, aplicar i valorar les normes de seguretat bàsiques, les mesures de protecció i l'ergonomia en l'activitat laboral; valorar les condicions de l'entorn de treball.
Segon curs
Continguts
Bloc 1. Aplicació pràctica del procés de resolució de problemes tecnològics
- Documents tècnics necessaris per a elaborar un projecte.
- Disseny, planificació i construcció de prototips per mitjà de l'ús de materials, ferramentes i tècniques estudiades.
- Desenrotllament de treballs pràctics, d'experimentació, de demostració, etc.
Bloc 2. Tecnologies de la informació i la comunicació
- Disseny assistit per ordinador: dibuix en dos dimensions. Realització de dibuixos senzills.
- Utilització pràctica, racional, eficient i responsable de les tecnologies de la informació i la comunicació d'ús quotidià: cerca, filtratge, organització, tractament, elaboració i presentació d'informació.
- Aplicació de les TIC per a l'orientació laboral i la cerca d'ocupació.
Bloc 3. Tecnologia i societat
- Aspectes generals sobre ciència, tecnologia i societat.
- Tecnologia de l'entorn (zona d'influència del centre educatiu): anàlisi de l'estructura econòmica, mercat laboral, professions més freqüents; empreses tipus; estudi d'empreses concretes. Possibilitats futures d'ocupació i autoocupació.
- Anàlisi i valoració de les condicions de l'entorn de treball. Aplicació de les normes de seguretat en l'aula taller; prevenció de riscos laborals.
Criteris d'avaluació
1. Realitzar un projecte tècnic, analitzant el context, proposant solucions alternatives i desenrotllant-ne la més adequada.
2. Elaborar els documents necessaris per a redactar un projecte tècnic, per mitjà del llenguatge escrit i gràfic apropiat.
3. Realitzar les operacions previstes en el projecte tècnic incorporant criteris d'economia, sostenibilitat i seguretat.
4. Elaborar planificacions prèvies i informes finals i executar treballs pràctics, d'experimentació, demostració, etc., de diverses disciplines.
5. Emprar ferramentes de disseny assistit per ordinador per a elaborar vistes en dos dimensions d'objectes senzills.
6. Fer un ús adequat i racional de les tecnologies de la informació i la comunicació.
7. Localitzar informació tècnica, laboral i professional en Internet, i utilitzar-la adequadament.
8. Conéixer les fites fonamentals del desenrotllament tecnològic i analitzar l'evolució d'alguns objectes tècnics rellevants de l'entorn.
9. Descriure, comprendre i valorar les oportunitats professionals i laborals que oferix l'entorn tecnològic i productiu de l'àrea d'influència del centre educatiu.
10. Conéixer, aplicar i valorar les normes de seguretat i prevenció de riscos laborals, les mesures de protecció i l'ergonomia en l'activitat laboral i en l'aula taller; valorar les condicions de l'entorn de treball.
