diari

Llei de la Generalitat Valenciana 8/1986, de 29 de desembre, d'ordenació del comerç i superfícies comercials.

(DOGV núm. 497 de 31.12.1986) Ref. Base de dades 2125/1986

Llei de la Generalitat Valenciana 8/1986, de 29 de desembre, d'ordenació del comerç i superfícies comercials.
Sia notori i manifest a tots els ciutadans que les Corts Valencianes han aprovat, i jo, d'acord amb el que estableixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom. del Rei, promulgue la Llei següent:
PREÀMBUL
L'article 34.1.5 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana atribueix a la Generalidad competència exclusiva en matèria de Comerç Interior, sense perjudici de la política general de preus i de la legislació sobre defensa de la competència d'acord amb les bases i l'ordenament de l'activitat econòmica general i la política monetària de l'Estat, en els termes que disposen els articles 38, 131 i en els números 11 i 13 de l'apartat I de l'article 149 de la Constitució.
En aquest marc estatutari la present Llei ve a ser la via normativa per possibilitar una ordenació adient del comerç interior, perquè ateses les exigències pròpies de l'activitat comercial i de l'economia valenciana en general. Amb tot i això, hi queda respectada la competència estatal, competència que es delimita bé per la matèria- com la sanitat- bé per la naturalesa de la normativa- com la legislació mercantil, civil o processal.
El comerç, és a dir, no solament la venda- a l'engròs i al detall- de béns sinó com la prestació de serveis, és un sector en el qual el predomini- absolut i relatiu- de las petites i mitjanes empreses dotades d'uns sistemes tradicionals de venda o prestació de serveis constituïa una de les seues característiques més genuïnes.
D'altra part, durant l'última dècada estem. assistint a una modificació substancial de «l’status» comercial tradicional pel fet d'irrompre en el mercat no solament empreses de volum sensiblement més gran, sinó també sistemes de venda no coneguts anteriorment. Es urgent la regulació d'aquesta matèria a fi que les condicions d'igualtat entre els individus i els grups en els quals s'integren siguen reals i efectives, tal com ordena la Constitució als poders públics en l'article 9.2.
Es evident que amb las modernes tècniques de venda, els sistemes de publicitat emprats, i les condicions actuals de vida no es pot pretendre una regulació detallada de la activitat comercial, però també és cert que s'ha d'aconseguir una gran transparència en las relacions dels consumidors o usuaris amb els comerciants, i la d'aquests entre si, atés que són interessos socials que justifiquen la intervenció dels poders públics.
A la Comunitat Valenciana, més que en altres Comunitats Autònomes, existeix un més gran pes relatiu de les petites i mitjanes empreses. Aquest fet fa inexcusable la intervenció de la Generalitat envers una doble finalitat: a) aconseguir una més gran eficiència mitjançant una elevació de la seua capacitació professional; b) contemplar l'activitat comercial com a un sector que empra una part important de la població activa de la Comunitat en el qual la introducció de les noves formes de comerç i de les grans empreses es realitze d'una forma pacifica, equilibrada i ordenada.
A fi d'acomplir aquestes finalitats, la Llei, després de delimitar el seu camp concret d'actuació, del qual queden excloses les activitats públiques i les privades amb normativa pròpia, regula en primer lloc els requisits administratius per a l'exercici del comerç interior i el règim administratiu de l'activitat comercial, en respectar en tot moment els drets reconeguts constitucionalment, en concret la llibertat d'empresa i el principi d'unitat de mercat que, a més d'estar garantida pel sistema de distribució de competències que estableix l'article 149 de la Constitució, no pot ignorar l'existència, des de sempre, de mercats regionals o locals i, sobretot, la indubtable facultat de les Comunitats Autònomes per crear ordenaments jurídics diferenciats als seus territoris.
En aquesta mateixa línia d’actuació es procedeix amb la distribució comercial, tant pel que fa a les instal·lacions fixes com fora dels establiments comercials. Destaca en aquest punt la regulació de la venda no- sedentària i la incidència de la competència municipal respecte a la seua autorització. Quelcom de semblant ocorre en precisar els requisits legals per a l'obertura d'establiments comercials, on la intervenció dels Ajuntaments és necessària per a la concessió de les llicències corresponents, tret de la competència de la Generalitat Valenciana en el cas de les grans superfícies comercials.
Així mateix la Llei es planteja el tema d'altres vendes especials i d'altres sistemes específics de distribució comercial a tenir en compte, ja que dóna una resposta concreta a problemes ja habituals en la pràctica. D'aquesta manera, queden definides i regulades les vendes promocionals en les seues diverses modalitats, les vendes amb ajornament i les fires comercials.
D'altra banda i dins d'aquests objectius marcats per la Llei, s'estableixen els criteris genèrics de la publicitat comercial, en arbitrar les mesures necessàries que tendeixen a l'adequació d'aquesta a l'ordenament jurídic
Igualment es contrau el compromís de vetlar per l'aplicació efectiva de la legislació en matèria de repressió de la competència deslleial.
Darrerement i en l'àmbit d'allò que constitueix l'actuació pública sobre l'activitat comercial es determinen els instruments de foment i les Institucions que a través de la Generalitat Valenciana van a promoure la reforma de les estructures comercials així com la millora de les tècniques i mitjans de comercialització. També calen aquelles normes amb les quals s'han de classificar les infraccions i la consegüent imposició de sancions, sens afectar de cap manera les garanties procedimentals que preveu l'ordenament jurídic vigent.
TITOL PRELIMINAR
Objecte i àmbit d’aplicació
Article 1r
U La present Llei té per objecte la regulació administrativa de l'activitat comercial realitzada a l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, i l'ordenament i millora de les seues estructures comercials.
Dos Queden exclosos de l’àmbit de la present Llei aquelles activitats comercials que tinguen una legislació pròpia, com ara els transports, crèdit, assegurances, reparació, assessorament i assistència tècnica, entre altres.
Article 2n
U A efectes d'aquesta Llei, s'entén per activitat comercial la que consisteix a situar o oferir en el mercat interior productes, naturals o elaborats, per compte propi o aliè, així com serveis, sota qualsevol forma de comercialització, venda o prestació.
Serà activitat comercial de caràcter majorista l'exercici professional d'adquisició de productes en nom. i per compte propis, i la seua revenda a altres comerciants majoristes o detallistes i/o empresaris industrials o artesans per a la seua transformació fins l'acabament del procés de producció.
Serà activitat comercial de caràcter detallista l'exercici professional d'adquisició de productes, en nom. i per compte propis, per a la seua revenda al consumidor final.
No es modificaran les anteriors qualificacions d'activitat comercial de caràcter majorista o detallista per l'eventual sotmetiment de les mercaderies a processos de transformació, tractament o acondicionament que siguen usuals al comerç.
Dos També es considerarà activitat comercial sotmesa a aquesta Llei, aquella que realitze l'empresari o el professional que conclou operacions per compte d'una altra persona, en nom. d'aquesta o en el propi, o que de forma permanent concloga o promocione contractes en nom. del representat, o que aprope persones que vulguen contractar directament entre elles, prepare les seues operacions comercials o ajude a la seua conclusió.
TITOL PRIMER
Règim administratiu de l'activitat comercial
CAPITOL I
Regles generals
Article 3r
L'exercici de l'activitat comercial respon al principi de llibertat d'empresa, i es desenvolupa en el mercat de l'economia de mercat, i podrà realitzar-se pels qui tinguen la capacitat jurídica necessària i complesquen amb la legislació vigent en la matèria.
Són requisits generals per a l'exercici de l'activitat comercial:
a) Posseir la condició de comerciant.
b) Estat donat d'alta, a efectes tributaris de seguretat social i complir les normes tècnico- sanitàries que li siguen d'aplicació.
c) Observar les normes d'aquesta Llei, i la resta de la normativa vigent, i en especial en matèria de disciplina de mercat i de competència deslleial.
Article 4t
U Per a l'exercici de la activitat professional, tot comerciant haurà d'estar inscrit en el Registre General de Comerciants i de Comerç i reunir els següents requisits i els que si pertoca s'establesquen reglamentàriament:
a) Estar donat d'alta en la llicència fiscal.
b) Acreditar, si s'escau, la titulació i col·legiació oficial, així com la prestació de les fiances i altres garanties exigides per la legislació vigent per a la venda de determinats productes o la prestació de determinats serveis.
Dos El Consell de la Generalitat Valenciana podrà exigir, de forma progressiva, sense perjudici del principi general de lliure accés al mercat i de la normativa estatal vigent, requisits de qualificació tècnica i si hi pertoca titulació.
Article 5é
Els estrangers podran exercir l'activitat comercial al territori de la Comunitat Valenciana en les condicions fixades per la legislació vigent en la matèria.
Article 6é
La Generalitat, les Corporacions Locals i altres entitats públiques, podran, d'acord amb la legislació que les regule, crear empreses o participar de les ja constituïdes per a l'exercici de l'activitat comercial, sempre que asseguren la transparència entre les relacions financeres de les citades empreses i els poders públics i no s'introduesca un tracte privilegiat i discriminatori en favor d'aquests i en perjudici dels comerciants competidors.
CAPITOL II
Sobre preus
Article 7é
U Els comerciants tindran llibertat per a fixar els preus dels productes i serveis, tret del cas de les limitacions establertes per la legislació vigent en matèria de preus i marges comercials i de defensa de la competència.
En tot cas, els preus dels productes i serveis hauran de ser exhibits de forma pública, suficientment explicativa i que no induesca a confusió, en pessetes, i si s'escau per unitat de pes o mesura habitualment acceptats en el mercat. Si en el marcatge del preu d'un producte existiren dos o més preus diferents, el comerciant estarà obligat a vendre al preu més baix dels exhibits.
En les vendes a terminis, el comerciant haurà en tots els casos, d'informar el comprador, si es tracte de productes, de l'import de cada termini, el nombre d'ells, la periodicitat dels pagaments i el preu total resultant en tal contracte.
Dos Això no obstant, reglamentàriament, i fundamentalment per raons de seguretat, podrà rellevar-se d'aquesta obligació sectors concrets del comerç sense perjudici de garantir la informació dels compradors sobre preus i qualitats del producte ofertat.
Article 8é
U La Generalitat Valenciana participarà en la formació de preus vigilant l'aplicació de la normativa reguladora de la disciplina de mercat, especialment mitjançant la repressió de la competència deslleial, i la disciplina dels sistemes especials de venda, regulats en aquesta Llei.
Dos Amb caràcter temporal i excepcional, el Consell podrà adoptar mesures d'intervenció en els processos de distribució i comercialització de productes i serveis de primera necessitat, amb audiència prèvia, si de cas, de la Comissió per a l'Ordenament de l'Activitat Comercial.
CAPITOL III
Dels horaris comercials
Article 9é
El règim d'horaris al qual haurà de cometre’s l'exercici de l'activitat comercial, siga quin siga el seu règim jurídic i modalitat comercial adoptada, serà establert reglamentàriament. L'obertura setmanal màxima serà de seixanta hores, considerant-se inhàbils els diumenges i festius.
No obstant això podran autoritzar-se horaris i dies excepcionals al règim general establert.
Alio establert en els paràgrafs anteriors no podrà en cap cas perjudicar els drets reconeguts al treballador per la legislació laboral vigent.
TITOL SEGON
De la distribució comercial
CAPITOL I
De la distribució comercial en instal·lacions fixes
Secció 1ª
Obertura d'establiments comercials
Article 10
U L'activitat comercial, de caràcter detallista o a l'engròs, haurà de realitzar-se en establiment comercial, llevat de les excepcions que admet aquesta Llei.
Dos A efectes d'aquesta Llei tindran la consideració d'establiments comercials els locals edificats i les construccions i instal·lacions fixes i permanents, cobertes o sense cobrir, exteriors o interiors a una edificació, exemptes o no, amb o sense aparadors, en els quals es realitze professionalment l'activitat comercial.
Article 11
U L'obertura d'un establiment comercial exigirà la prèvia inscripció al Registre General de Comerciants i de Comerç.
Dos Per a la inscripció en aquest s'hauran de reunir els requisits següents i aquells que, si pertoca, s'establesquen reglamentàriament:
a) Inscripció del titular de l'establiment en el Registre General.
b) Autorització prèvia de la Conselleria d’Indústria, Comerç i Turisme, en els supòsits establerts en la present Llei.
c) Llicència municipal d'obertura.
d) En els casos que reglamentàriament es determinen, acreditar que al front de l'establiment hi haurà una persona o persones que tinguen titulació professional o la formació que exigeixen les disposicions vigents.
Tres Les autoritzacions a què fa referència aquesta Llei s'entendran concedides per silenci positiu, sense necessitat de denúncia de mora, transcorregut el termini de 2 mesos des de la presentació de la sol·licitud, en la forma i amb els requisits que reglamentàriament s'establesquen, sense perjudici que s’establirà un termini menor per la legislació vigent.
Article 12
Reglamentàriament es definiran las classes o categories bàsiques d’establiments comercials, tant en funció de les seues característiques tipològiques essencials de dimensió, equipament, serveis o altres condicions relatives als locals, com pel que fa a les modalitats o tècniques de venda emprades en aquests.
Article 13
U L'exercici de la llibertat d'empresa, entre altres, comprén la lliure utilització del sòl per a la construcció, instal·lació i obertura d'establiments comercials, que serà protegida pels poders públics, d'acord amb la política comercial, la normativa urbanística i la garantia de la sanitat, higiene i seguretat públiques.
Dos D'acord amb la legislació vigent, els Ajuntaments concediran la llicència d'obertura d'establiments comercials, prèvia comprovació de l'existència dels requisits legals exigits, i exerciran la resta de competències que tenen en matèria de regulació, inspecció, ordenació i disciplina urbanística dels establiments comercials.
Tres El Consell amb caràcter general, podrà establir les normes a les quals han d'ajustar-se les Ordenances Municipals en matèria d'obertura d'establiments comercials procurant sobretot els següents objectius:
a) Un nivell adequat d'equipament comercial i de distribució territorial.
b) La introducció harmònica dels nous sistemes de venda en l'estructura comercial.
c) La llibertat de competència dins de la defensa de la petita i mitjana empresa.
d) La seguretat i salubritat i estètica públiques, entre altres.
Secció 2ª
Normes especials per a la distribució detallista
Article 14
U Llevat de les excepcions previstes en aquesta Llei, el comerç al detall s'exercirà en establiments fixos, amb instal·lacions i organitzacions comercials adequades, d'acord amb els principis de professionalitat i especialització.
Dos Això no obstant, també seran admissibles:
a) La venda pels fabricants, dins del recinte industrial, dels residus i subproductes obtinguts en el procés de producció.
b) La venda pels artesans, en el propi taller, dels productes resultants de la seua activitat artesanal.
c) La venta directa pels agricultors i ramaders dels productes agropecuaris en estat natural i en el lloc de la seua producció, i aquella que realitzen les Cooperatives formades per agricultors i ramaders, en les condicions de la legislació aplicable.
Article 15
La venda al detall podrà exercir-se simultàniament amb la venda a l'engròs en un mateix establiment, sempre que es mantinguen degudament diferenciades i es respecten les normes específiques aplicables a la distribució a l'engròs i al detall.
Article 16
U Les Cooperatives de consumidors i usuaris, i altres que subministren béns i serveis als seus socis i a tercers, d'acord amb la legislació vigent en matèria de Cooperatives, estaran obligades a distingir l'oferta adreçada als socis d'aquella que tinga per destinatari el públic en general.
Tanmateix, l'activitat de les Cooperatives realitzada amb el públic en general o amb els socis, quan no apareguen rigorosament diferenciats, estarà sotmesa a aquesta Llei, especialment pel que fa a la regulació de vendes promocionals.
Dos Els economats o establiments que d'acord amb la legislació vigent subministren productes o serveis exclusivament a una col·lectivitat d'empleats, beneficiaris o socis no podran, en cap cas, subministrar-los al públic en general.
Reglamentàriament s'establiran les condicions del subministrament de productes i serveis, així com les generals de funcionament, responsabilitat i qualsevol altres, necessàries per a l'exercici del comerç en aquest tipus d'establiments.
Article 17
U Per a l'obertura, modificació o ampliació de grans superfícies de venda al detall, caldrà l’autorització de la Conselleria d'Indústria, Comerç i Turisme.
Així mateix requerirà autorització l'ampliació d'aquelles superfícies que com a conseqüència d'aquesta asssolesquen l'extensió a la qual es refereix el paràgraf següent.
Dos Es considerarà en tot cas establiments de gran superfície els que tinguen un superfície dedicada a la venda igual o superior a 1.000 metres quadrats, o en poblacions de menys de 40.000 habitants els que tinguen una superfície dedicada a la venda igual o superior a 600 metres quadrats.
Tres El Consell establirà les normes que hauran de respectar-se per a la instal·lació d'aquestes grans superfícies de venda al detall valorant, entre altres extrems, el nombre d'habitants i la incidència en l'activitat comercial, del municipi o zona previsiblement afectada, així com la naturalesa dels productes oferits.
CAPITOL II
Vendes fora d'establiment comercial
Secció la
Venda no- sedentària
Article 18
A efectes d'aquesta Llei, es considera venda no- sedentària la venda ambulant i la realitzada en punts no estables per venedors habituals o ocasionals.
Article 19
L'oferta i la realització de la venda no- sedentària només podrà fer-se complint els següents requisits:
a) Inscripció en el Registre General de Comerciants i de Comerç.
b) Autorització de l'Ajuntament per a la venda no- sedentària en cada Municipi on es practique, d'acord amb aquesta Llei i disposicions que la desplegaren, i amb les Ordenances Municipals.
Article 20
U Les Ordenances Municipals, d'acord amb el que disposa aquesta Llei i disposicions que la desplegaren, regularan el règim de la venda no- sedentària, que necessàriament hauran d’especificar:
a) Els perímetres o llocs determinats on es podrà realitzar la venda no- sedentària, i el límit màxim de les autoritzacions que podrà concedir l'Ajuntament, tot i considerant els interessos de la població i els equipaments comercials amb què hi compte.
b) Les autoritzacions tindran caràcter personal i instranferible i el període de vigència no podrà ser superior a un any.
c) El règim de les diferents modalitats de venda no- sedentària, i especialment:
1. La realitzada en mercats fixos, annexos als mercats municipals de caràcter permanent.
2. La venda realitzada en mercats periòdics, de caràcter tradicional o de nova autorització, sempre que es limiten a un dia determinat de la setmana.
3. La venda realitzada en mercats ocasionals, en festes o esdeveniments populars.
4. La venda realitzada en punts instal·lats a la via pública, limitada a productes estacionals o artesanals, venuts pels mateixos agricultors, artesans o productors en general, aïlladament o en forma cooperativa.
5. La venda realitzada en camions- tenda, que podrà abastar articles diversos, en zones o pobles amb equipaments comercials escassos.
Dos En tot cas queda prohibida la venda d'aquells productes, la regulació dels quals prohibesca aquest tipus de venda, en especial els alimentaris i aquells que per la forma de presentació o altres circumstàncies no complesquen els requisits de seguretat i tècnico- sanitaris.
Secció 2ª
Venda Domiciliària
Article 21
U A efectes d'aquesta Llei, s'entén per venda domiciliària la realitzada professionalment mitjançant la visita del venedor, o dels seus empleats o agents, al domicili dels possibles compradors, tant si es produeix el lliurament de la cosa venuda en el mateix moment o no.
No es considerarà venda a domicili la venda per correspondència, ni la celebrada a l'establiment comercial o per telèfon i seguida del repartiment a domicili dels productes comprats.
Dos Es consideraran vendes assimilades a la venda a domicili aquelles que es realitzen en el lloc de treball del comprador, l'anomenada «venda en reunió» d'un grup de persones convocades per una d'elles a petició del venedor i, en general, la venda al detall realitzada fora de l'establiment del comerciant i a iniciativa d'aquest o dels seus auxiliars.
Article 22
U Per a la pràctica de la venda domiciliària els comerciants hauran de complir amb els següents requisits:
a) Autorització de la Conselleria d'Indústria, Comerç i Turisme, i inscripció en el Registre General de Comerciants i de Comerç.
b) Les empreses de venda a domicili hauran de dipositar una fiança caucional de garantia per la possible responsabilitat civil que puguen contraure en la pràctica d'aquest sistema de venda, en la forma que reglamentàriament es determine.
c) Les empreses de venda a domicili hauran de remetre a la Conselleria d'Indústria, Comerç i Turisme la relació de venedors que empren en les visites domiciliàries, fent constar les seues dades d'identificació personal.
Dos No podran ser objecte de venda domiciliària aquells productes la regulació dels quals prohibesca aquest tipus de vendes, especialment els alimenticis i aquells que per la forma de presentació o altres circumstàncies no complesquen amb les normes tècnico- sanitàries o de seguretat.
Tres En tots els casos de venda domiciliària, el comprador disposarà sempre d'un període de set dies per a rescindir el compromís de la compra, amb el simple requisit de fer- li'l constar al comerciant, tenint dret a la devolució de les quantitats que poguera haver abonat en el concepte de senyal o a compte.
Secció 3ª
Venda a distància
Article 23
U A efectes d'aquesta Llei, s'entén per venda a distància el sistema de distribució consistent en la formulació per correu d'ofertes de productes, sol·licitant que els destinataris facen encàrrecs mitjançant el correu, telèfon o qualsevol altre mitjà de comunicació.
Dos Les empreses que practiquen aquest sistema de distribució hauran d'inscriure’s al Registre de Comerciants i de Comerç.
Tres Les ofertes hauran de ser clares i completes, incloent-hi, pel cap baix, les dades d'identificació de l'empresa oferent i la inscripció d'aquesta en el Registre abans esmentat, la descripció veraç i comprensible del producte oferit, el preu, les condicions de pagament, les despeses a càrrec del comprador i el termini de l'enviament.
Quatre. Queda prohibit enviar, amb finalitats comercials, tota classe de productes o mostres al domicili de qualsevol persona que no siga comerciant sense la prèvia sol·licitud d'aquesta, la qual, en tal cas, no contraurà cap obligació de pagament, ni de dipòsit, ni de restitució dels objectes enviats.
CAPITOL III
De les fires comercials
Article 24
U A efectes de la present Llei, es consideren Fires Comercials les manifestacions de caràcter comercial que es realitzen a la Comunitat Valenciana de forma periòdica, l'objecte de la qual siga l'exposició de béns i de serveis, i en les quals no es realitzen vendes directes amb retirada de mercaderia del recinte firer. En casos especials i en virtut de les característiques de l'oferta exhibida, es podrà practicar la venda directa amb retirada de mercaderia, prèvia autorització expressa de la Conselleria d’Indústria, Comerç i Turisme.
Dos Reglamentàriament s'establiran, entre altres aspectes, la classificació, els requisits i d'altres formalitats a complir per les Entitats organitzadores, el procediment d'autorització i Registre i el règim de control de les Fires Comercials.
CAPITOL IV
De les vendes promocionals
Secció 1ª
Definició general
Article 25
U A efectes de la present Llei, es considera venda promocional l'activitat comercial d'oferta i realització de vendes o prestació de serveis, en condicions més avantatjoses per als compradores que les habituals.
Dos. Només seran lícites quan respecten les normes establertes als articles següents i la resta de la legislació vigent aplicable.
Secció 2ª
Vendes a pèrdua
Article 26
U A efectes d'aquesta Llei, es consideren vendes a pèrdua la revenda que fa un comerciant a preu inferior al de compra o de reposició si el nou proveïment s'ha fet o es pot fer a la baixa.
Dos S'entén per preu de compra per al comerciant, en els productes revenuts a pèrdua, aquell que en resulta de deduir del preu unitari de factura totes las bonificacions fetes pel subministrador i afegir els imposts directes sobre el producte i els ports que estiguen a càrrec del comerciant comprador, sempre que totes aquestes quantitats figuren a la factura o es justifiquen documentalment.
No podran deduir-s'hi les retribucions i bonificacions que compensen serveis prestats al marge de la contaprestació corresponent al lliurament de la mercaderia, com la remuneració de l'activitat de promoció realitzada pels concessionaris, distribuïdors, venedores amb franquícia o altres exclusivistes.
Si qui ven al consumidor és el mateix fabricant, o si es tracte d’avaluar la prestació d' un servei complementari de la revenda, el preu equivalent a la compra serà el cost de fabricació o de prestació del servei.
Secció 3ª
Vendes en rebaixa
Article 27
U S'entén per vendes en rebaixa la venda a preu reduït de la totalitat dels productes oferits en un establiment o en determinades seccions d'aquest, organitzades per un comerciant per motiu del canvi d'estació o de la fi de temporada.
Dos L'oferta i realització de rebaixes, o vendes en rebaixa, hauran de complir els següents requisits:
a) Les temporades per a la venda en rebaixa es faran dins dels períodes que establesca la normativa vigent.
b) Les rebaixes només podran ser anunciades amb vuit dies de bestreta, com a màxim. Unicament durant els deu últims dies de les vendes en rebaixa les empreses o establiments podran utilitzar expressions publicitàries que facen referència concreta a l'oferta final de la venda de rebaixes.
c) Els productes o articles seran els exhibits habitualment per a la venda, i no els que el comerciant haja adquirit espatllats o destinats a rebaixes, i hauran de formar part de les seues existències anteriors amb un mes d'antelació a la data d'inici de les vendes en rebaixa.
d) Tant pel que fa a la publicitat anterior, i durant la rebaixa, així com pel que fa a la presentació dels productes a l'interior dels locals comercials, la reducció dels preu s haurà de manifestar-s'hi exhibint, juntament amb el preu habitual aplicat pel mateix comerciant, el preu rebaixat. En tot moment les Administracions Públiques podran exigir d'ofici, o a petició del comprador, la prova d'haver-s'hi aplicat els preus indicats com habituals.
Secció 4ª
Vendes en liquidació
Article 28
L'oferta i la realització de liquidacions, o vendes en liquidació, només es podrà fer en els següents casos:
a) El cessament total o parcial de l’activitat comercial indicant en el segon cas la classe de mercaderies que no es vendran.
b) El canvi de l'activitat, orientació o estructura del negoci, quan aquell obligue al tancament per un període que depasse el mes.
c) La venda d'existències de l'establiment de un comerciant finat realitzada pels seus hereus o responsables del negoci.
d) La venda d'existències en cas de traspàs del negoci, ja siga pel comerciant transmitent o per l'adquirent.
e) En cas de força major que impidesca l'exercici normal de l’activitat comercial.
f) En cas de desfeta que haja causat dany a la totalitat o a una part important de les existències.
g) L'execució d'una resolució judicial, arbitral o administrativa.
Article 29
L'oferta i realització de vendes en liquidació haurà de complir amb els següents requisits:
a) Comunicació a la Conselleria d'Indústria, Comerç i Turisme, com a mínim. un mes abans de la data prevista per a iniciar la liquidació, tot indicant les causes que la motiven i que s'hi complesquen la resta dels requisits legals.
La Conselleria d'Indústria, Comerç i Turisme podrà oposar-se a la realització de la liquidació, en el termini de quinze dies comptats des de la presentació de la comunicació, quan no reunesca les condicions establertes a l'article anterior o no hi complesca amb els requisits legals exigits.
b) No fer publicitat abans del transcurs de quinze dies des de la presentació de l'anterior comunicació, ni abans dels vuit dies des l'inici de la liquidació.
c) El comerciant exhibirà, en un lloc visible de l'establiment, una còpia de la comunicació presentada a la Conselleria d'Indústria, Comerç i Turisme, degudament diligenciada.
d) La venda en liquidació es limitarà als productes o articles que formen part de les existències de l'establiment.
e) En cap cas l'oferta no podrà induir al comprador a creure que la venda en liquidació es fa a preus reduïts quan tal reducció no siga carta en relació als preus habitualment practicats abans de la liquidació.
f) En qualsevol cas el període de liquidació no depassarà els sis mesos, llevat del cas que hi haja autorització expressa de la Conselleria d’Indústria, Comerç i Turisme.
Article 30
En el cas que siga realitzada la liquidació, no podrà fer-se'n una altra al mateix establiment, sobre productes similars en el termini d'un any, tret dels supòsits e), f) i g) de l'article vint- i- vuit; i així mateix, el comerciant que ha procedit a la liquidació per motiu del cessament total o parcial en l'activitat, no podrà tornar a efectuar una altra liquidació durant un any sobre productes similars a aquells que han estat objecte de la liquidació.
Secció 5ª
Vendes de saldo
Article 31
L'oferta i realització de venda de saldos només podrà fer-se quan s'hi tracte de productes que, per haver perdut actualitat o utilitat objectiva o estar desaparellats, no es puguen vendre als preus habituals del mercat, o bé, per ser defectuosos o estar deteriorats, sempre que no comporten risc ni engany per als compradors, es venguen efectivament a preus inferiors als habituals.
Article 32
La venda de saldos haurà de complir els següents requisits:
a) Si es tracte d'articles que han perdut actualitat o utilitat, hauran de formar part de l'estoc del venedor durant un període de temps no inferior a sis mesos.
b) La venda de saldos es farà separant-los clarament de la resta de productes de l'establiment comercial, o bé en aquells establiments o excepcionalment en punts de venta no fixos, dedicats exclusivament a saldos, que comptaran amb la corresponent autorització.
c) Tots els comerciants que desitgen dur a terme una venda de saldos, hauran de comunicar-ho a la Conselleria d'Indústria, Comerç i Turisme amb una antelació mínima de set dies, indicant la data prevista i la concurrència als requisits legals.
La Conselleria d'Indústria, Comerç i Turisme podrà oposar-se a la realització de la venda de saldos en el termini de tres dies comptats des de la presentació de la comunicació si no s'han acreditat els requisits legals exigits.
d) No podrà fer-se publicitat de la venda de saldos mentre no passen tres dies des de la presentació de l'anterior comunicació.
e) El comerciant haurà d'exhibir, en un lloc visible de l'establiment, la còpia de la comunicació degudament diligenciada per la Conselleria d'Indústria, Comerç i Turisme.
Secció 6ª
Vendes amb descompte
Article 33
L'oferta i realització de vendes amb descompte sobre els preus practicats habitualment només podran fer-se complint els següents requisits:
a) Els productes o articles seran aquells que normalment són posats a la venda, sense estar afectats per cap causa que reduesca el seu valor.
b) La reducció del preu habitual de venda no constituirà, en cap de cas, venda a pèrdua.
c) El comerciant tindrà a disposició de l'Administració Pública la relació completa dels descomptes i dels motius i condicions en els quals està disposat d'aplicar-los.
d) L’aplicació del descompte no es traduirà, en cap de cas, en un tracte injustificadament discriminatori envers els diferents compradors, quan aquests complesquen les condicions previstes en relació amb els descomptes abans citats.
e) L'oferta de descompte d'un determinat producte haurà de mantenir-se vint-i-quatre hores com a mínim..
f) El comerciant, o l'establiment comercial, que fa una oferta de venda amb descompte per a un determinat període haurà d'acreditar la possessió de bastants estocs per satisfer la demanda previsible.
Article 34
El descompte podrà fer-se també en espècie, encara que siga mitjançant el lliurament de títols o bitllets de participació en jocs d'atzar, sorteigs o loteries, organitzats d'acord amb la legislació vigent, o pel pagament de primes en contractes d'assegurances per compte del comprador, sempre que els títols corresponents indiquen amb tota claredat l'equivalent en diner i la facultat que, en tot cas, assistirà al comprador d'exigir el pagament immediat d'aquest equivalent en efectiu.
CAPITOL V
Vendes amb ajornament
Article 35
U Sempre que el lliurament total o parcial de productes o la prestació de serveis complementaris siga diferida a un moment ulterior a l estipulació del contracte, el comerciant haurà d'estendre factura, tot fent-hi constar les prestacions degudes i la part del preu que haja rebut.
Dos La Conselleria d'Indústria, Comerç i Turisme podrà establir el model de factura amb les indicacions que necessàriament hauran de complimentar-s'hi.
TITOL TERCER
De la publicitat i de la competència deslleial
Article 36
U A efectes de aquesta Llei, s'entén per publicitat tota activitat adreçada per qualsevol mitjà a atraure l'atenció del públic en general vers un establiment comercial, un producte o servei o una marca determinada.
Dos. La publicitat, com a instrument ordenat per orientar la llibertat d'elecció, informar el consumidor i afavorir la lícita concurrència en el mercat, ha de ser carta i veraç.
Article 37
Queda prohibida tota aquella publicitat que sota qualsevol forma provoque, entre altres extrems, confusió respecte a productes, serveis, establiments, activitats industrials, comercials o professionals d'un competidor, induesca a error sobre la seua naturalesa, composició, origen, qualitats substancials o propietats dels productes o prestacions de serveis, o produesca el descrèdit dels competidors dels productes o serveis d'aquests.
Article 38
Correspon a la Conselleria d'Indústria, Comerç i Turisme l'ordenament i la inspecció de l'activitat publicitària, així com la regulació de les condicions necessàries per al seu exercici, sense perjuici de les competències que corresponguen a altres òrgans sobre la forma en la qual ha de desplegar-se l'esmentada activitat respecte a determinats sectors i mitjans específics.
Article 39
U La Generalitat vetlarà pel compliment de la legislació en matèria de repressió de la competència deslleial.
Dos La Conselleria d'Indústria, Comerç i Turisme, donarà compte dels actes de competència deslleial de què tinga coneixement, ja siga per ofici o per denúncia, als organismes competents per a la seua aplicació, si s'escau, de la legislació de la defensa de la competència.
Article 40
La Conselleria d'Indústria, Comerç i Turisme podrà exigir en tot moment al comerciant, o a l'anunciant, la demostració de la veracitat de les al·legacions fetes sobre les característiques substancials i comercials dels seus productes, i de tota mena d'informació a fi de determinar els fets que constituesquen competència deslleial.
TITOL QUART
De l'actuació pública sobre l'activitat comercial
CAPITOL I
Institucions i mitjans de foment de l'activitat comercial
Article 41
La Generalitat promourà l'activitat comercial a través de les següents Institucions:
a) El Consell de la Generalitat.
b) La Conselleria d'Indústria, Comerç i Turisme i les altres Conselleries dins de la seua competència.
c) La Comissió per a l'Ordenament de l'Activitat Comercial.
Article 42
U La Conselleria d'Indústria, Comerç i Turisme estarà encarregada de regular i gestionar el Registre General de Comerciants i de Comerç de la Comunitat Valenciana.
Dos Alhora, coordinarà l'exercici de les competències de la resta de Conselleries en matèria d'ordenament comercial. I amb aquesta finalitat podrà proposar la creació d'una Comissió Interdepartamental d'acord amb l'article 31 de la Llei de Govern Valencià.
Article 43
U La Comissió per a l'Ordenament de l'Activitat Comercial serà òrgan consultiu de la Conselleria d'Indústria, Comerç i Turisme, tant pel que fa a l'aplicació d'aquesta Llei amb caràcter general, com, especialment, per a la preparació d'un pla de reformes d'estructures comercials on s'establiran les accions indispensables a emprendre.
Dos Seran funcions de la Comissió:
a) Dictaminar la concessió de llicències d'establiments comercials en els casos que reglamentàriament determine el Consell de la Generalitat.
b) Realitzar qualsevol altra activitat de caràcter consultiu o d'impulsió de mesures en les matèries que li atorgue la seua regulació reglamentària.
Tres La composició de la Comissió, el nombre dels membres i les normes de funcionament es determinaran reglamentàriament.
2. Serà presidida pel Conseller o persona en qui delegue, i formaran part d'aquesta representants qualificats:
a) Del Consell de la Generalitat.
b) De les Corporacions Locals.
c) Dels comerciants a través de les organitzacions i de les Cambres de Comerç, Indústria i Navegació.
d) De les organitzacions sindicals més representatives.
e) Dels consumidors i usuaris a través de les Associacions de Consumidors i Usuaris de la Comunitat Valenciana.
f) De tècnics i experts nomenats per la Conselleria d'Indústria, Comerç i Turisme.
3. La designació dels representants inclosos en els apartats b), c), d) i e), es farà per les respectives organitzacions i institucions i el nomenament es farà pel Conseller d'Indústria, Comerç i Turisme, qui retrà comptes a la Comissió corresponent de les Corts Valencianes
4. La representació a què es refereix l'apartat c) mai no serà en conjunt inferior al 25% dels membres de la Comissió.
Article 44
La Generalitat, a través de la Conselleria d’Indústria, Comerç i Turisme, fomentarà la iniciativa privada i la pública per a la reforma de les estructures comercials, especialment amb l'estudi i elaboració de projectes concrets on figuraran els beneficis fiscals, els crèdits necessaris i les possibilitats de la seua obtenció, així com les subvencions previstes en la legislació estatal o autonòmica.
Article 45
La Generalitat, a través de la Conselleria d'Indústria, Comerç i Turisme, i amb la col·laboració, si s'escau, de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació i de les Universitats de la Comunitat Valenciana i altres Organismes fomentarà el perfeccionament de la formació professional dels comerciants i dels directius i empleats del sector de distribució de béns i serveis.
Article 46
La Generalitat Valenciana, a través de la Conselleria d'Indústria, Comerç i Turisme i amb la col·laboració, si s'escau, de les Universitats de la Comunitat Valenciana i de professionals titulats, facilitarà assistència tècnica a les empreses comercials, en especial a les petites i mitjanes empreses, a través de les següents modalitats:
a) Assesorament sobre les mesures de foment i assistència que puguen sol·licitar i la preparació dels expedients a l'electe.
b) Subvencions per a la contractació de titulats universitaris o professionals, ja siga en concepte de professionals independents o com a empleats assalariats.
CAPITOL II
Règim d’infraccions i sancions
Article 47
U Les infraccions a les normes d'aquesta Llei seran objecte de sancions administratives, prèvia instrucció del corresponent expedient sancionador iniciat d'ofici o per reclamació o per denúncia.
De l'expedient iniciat, se’n retrà compte, si s'escau, a la jurisdicció penal, i a la resta dels òrgans administratius i judicials competents per a la depuració d'altres responsabilitats, i molí especialment per a l'aplicació de la legislació sobre defensa de la competència.
Dos Les infraccions a les quals es refereix la present Llei prescriuran als cinc anys. El termini de la prescripció començarà a carrer des del dia en què s'hagués comès la infracció. La prescripció s'interromprà des del moment que el procediment vaja dirigit contra el presumpte infractor.
L'acció caducarà per a perseguir les infraccions quan coneguda per l'Administració l'existència d'una infracció i finalitzades les diligències adreçades a l'esclariment dels fets, haguessen transcorregut sis mesos sense que l'autoritat competent hagués ordenat d'incoar l'oportú procediment.
Article 48
Constitueix infracció administrativa en matèria de comerç i de l’activitat comercial l'incompliment dels manaments i prohibicions establerts per aquesta Llei i les seues normes de desplegament, i en particular:
a) L'incompliment dels requisits establerts en l'aplicació del que disposen els articles tercer i quart, llevat dels de matèria sanitària.
b) L'exercici d'activitats de venda fora d'un establiment comercial amb incompliment del que disposa a l'article catorze.
c) L'exercici simultani d'activitats de venda a l'engròs i al detall amb incompliment del que disposa l'article quinze.
d) L'incompliment de les disposicions que sobre venda de béns o prestació de serveis, conté l'article setze.
e) L'incompliment de les normes relatives a horaris comercials previstes a l'article nové.
f) La informació o publicitat que induesca a engany o confusió, emmascare la vertadera naturalesa del producte o servei i produesca el descrèdit entre la resta dels competidors.
g) L'incompliment de les normes sobre normalització, documentació i condicions de venda o subministrament.
h) L'obertura, modificació o ampliació d'establiments comercials o de serveis sense l'autorització preceptiva establerta en l'article disset.
i) La no inscripció en el Registre al qual es refereix la present Llei o l'incompliment de les disposicions referents a aquesta.
Així mateix constitueix infracció a l'establert en aquesta Llei:
A) Pel que fa a la venda no- sedentària.
1. La venda practicada fora dels perímetres i/o llocs autoritzats, o la que transgredesca els dies o horaris establerts.
2. La venda practicada per qualsevol persona no autoritzada o per comerciants que incomplesquen els requisits administratius que exigeix aquesta Llei.
3. La venda practicada en llocs que no reunesquen les condicions establertes per aquesta Llei, els Reglaments o les Ordenances reguladores.
4. La venda practicada sense exhibir de forma visible i permanent en el punt de venda la corresponent autorització.
B) Pel que fa a la venda domiciliària.
1. La venda practicada por empreses o comerciants que no tinguen els requisits administratius exigits per la present Llei.
2. La venda practicada per empreses que no hagen consignat, amb caràcter previ, la fiança obligatòria.
3. La falta d'exhibició del document que acredite l'exercici de l'activitat.
C) Pel que fa a la venda en rebaixa.
1. La venda que no implique autèntiques rebaixes d'acord amb la present Llei
2. L'oferta de productes, en rebaixa, que no s'hagen posat a la venda, al seu preu habitual, abans de l'inici de les rebaixes.
3. Les rebaixes fora de les temporades hàbils, legalment o reglamentàriament establertes.
D) Pel que fa a la venda en liquidació.
1. La venda sota l’anunci o la denominació de «venda en liquidació» o «liquidació» la naturalesa de la qual no responga al que estableix aquesta Llei.
2. La repetició de venda en liquidació abans de consumar-se els períodes establerts a l'article trenta de la present Llei.
3. La venda efectuada sense comunicació prèvia o sense exhibir-la en un lloc visible de l'establiment.
4. La publicitat de la liquidació fora del termini establert a l'efecte per aquesta Llei.
E) Pel que fa a la venda de saldo.
1. La venda efectuada sense l'exhibició en l'establiment de manera visible de la comunicació preceptiva a la Conselleria d'Indústria, Comerç i Turisme, així com la venda de saldos dins del mateix establiment sense fer-ho d'una manera clarament diferenciada de la resta de productes, o la venda d'aquests fora dels establiments i llocs no- sedentaris dedicats a aquesta finalitat.
2. La venda d'articles o productes sota la denominació de «saldos» quan els articles o productes no s'ajusten a l'establert als articles trenta-u i trenta-dos de la present Llei.
F) Pel que fa a la venda amb descompte.
L'incompliment de qualsevol dels requisits establerts a l'article trenta-quatre de la present Llei, així com la negativa a satisfer l'opció del comprador d'exigir el pagament immediat de l'equivalent en efectiu, en el supòsit contemplat en l'article trenta - quatre.
G) Pel que fa a la venda amb ajornament.
L'incompliment per part del comerciant de l'extensió de la factura, fent constar les prestacions degudes i la part del preu que haja rebut.
Article 49
Altres infraccions:
l La negativa o resistència a subministrar dades o a facilitar la informació requerida per les autoritats competents o els seus agents, en ordre al compliment de les funcions d'informació, vigilància, investigació, inspecció, tramitació i execució en les matèries a les quals es refereix la present Llei, així com el subministrament d'informació inexacta o documentació falsa.
2. En general, l'incompliment dels requisits o obligacions establerts en aquesta Llei i la resta de disposicions reglamentàries en la matèria.
Article 50
Les infraccions a allò preceptuat en aquesta Llei podran considerar-se lleus, greus o molí greus.
a) Seran infraccions lleus les simples inobservàncies de les disposicions contingudes a la present Llei, sempre que no tinguen transcendència directa de caràcter econòmic.
b) Seran infraccions greus:
1. La reincidència o la reiteració en la comissió d'infraccions lleus.
2. Les infraccions previstes en l'article quaranta-vuit, apartats d) i h).
3. Les infraccions a la present Llei quan, amb tot i el cas de tractar-s'hi de simples inobservàncies, tinguen transcendència directa de caràcter econòmic.
4. Les infraccions a la present Llei quan l'empresa infractora es trobe en situació de predomini en un sector del mercat o en una de les seues parts substancials, així com quan existesca generalització en un sector determinat d'un mateix tipus d'infracció.
5. Les infraccions previstes al número 1 de l'article quaranta-nou d'aquesta Llei.
c) Seran considerades infraccions molt greus la reincidència o reiteració en la comissió de les infraccions a les quals es refereixen els apartats 3, 4 i 5 de l'apartat anterior b).
Article 51
U Les infraccions lleus i greus seran sancionades per la Conselleria d'Indústria, Comerç i Turisme, i les infraccions molí greus pel Consell de la Generalitat Valenciana.
Dos Seran aplicables les següents sancions:
a) Les infraccions lleus seran sancionades amb multes de fins a 250.000 de pessetes, i un 10% més sobre la base, per cada dia que passe sense atendre la comunicació de cessar en l'activitat infractora.
b) Les infraccions greus seran sancionades amb multes de fins 1.500.000 de pessetes, i un 10% més sobre la base, por cada dia que passe sense atendre la comunicació de cessar en l'activitat infractora.
c) Les infraccions molí greus seran sancionades amb multes de fins 100.000.000 de pessetes, i d'un 10% a un 20% més sobre la base per cada dia que passe sense atendre la comunicació de cessar en l'activitat infractora.
Tres El Consell de la Generalitat Valenciana podrà acordar, en casos especialment greus, el tancament de l'establiment on s'ha produït la infracció.
Quatre. No tindrà caràcter de sanció la clausura o el tancament d'establiments que no compten amb les autoritzacions o registres preceptius o la suspensió del seu funcionament fins que es rectifiquen els defectes o s'acomplesquen els requisits exigits.
Cinc. L'autoritat a la qual corresponga resoldre l'expedient podrà acordar, com a sanció accessòria, el decomís de la mercaderia falsificada, fraudulenta, no- identificada o que incomplesquen els requisits mínims establerts per a la seua comercialització. El decomís com a efecte accessori de la sanció seguirà les mateixes regles d'aquesta.
Sense perjuici de l'anterior, l'autoritat que ordene la incoació de l'expedient podrà decidir, com a mesura precautòria, la intervenció cautelar de les mercaderies, quan de les diligències practicades es presumesca l'incompliment dels requisits mínims exigits per a la seua comercialització.
Sis Els expedients iniciats i les resolucions recaigudes seran publicades en una Memòria Anual.
Amb independència d'aquesta publicació general, el Consell de la Generalitat Valenciana podrà ordenar la publicació de les sancions aplicades a les infraccions molí greus al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana
Set. En tot cas, per a la graduació de les infraccions i de les sancions aplicables es tindrà en compte la trascendència social de la infracció, el comportament especulatiu de l'autor, la quantia global de l'operació objecte d'infracció, la quantia del benefici il·lícit obtingut amb ella, la naturalesa dels productes venuts, la zona afectada, la categoria i classe de l'establiment i solvència econòmica d'aquest.
DISPOSICIO TRANSITÒRIA
Fins que no es dicten les corresponents normes de desplegament de la present Llei seran d'aplicació les disposicions reglamentàries, estatals o autonòmiques, actualment vigents sobre les matèries regulades en aquesta.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
Els Ajuntaments que tinguen en vigor Ordenances que regulen la venda no - sedentària hauran d’adaptar- les a aquesta Llei en el termini de tres mesos comptats des del dia següent al de la seua publicació al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana
Segona
En el termini de dos anys, des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, el Consell disposarà reglamentàriament la unificació de tots els tràmits que siguen necessaris per a l'obertura i funcionament dels establiments comercials o de prestació de serveis i els tràmits dels quals siguen competència de la Generalitat i Ajuntament, en tant en quant ho permeta la legislació de Règim Local.
Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir aquesta Llei.
València, a 29 de desembre de 1986.
El President de la Generalitat,
JOAN LERMA I BLASCO

linea