diari

LLEI 9/2019, de 23 de desembre, de la Generalitat, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d'organització de la Generalitat. [2019/12433]

(DOGV núm. 8707 de 30.12.2019) Ref. Base de dades 011336/2019

LLEI 9/2019, de 23 de desembre, de la Generalitat, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d'organització de la Generalitat. [2019/12433]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans i totes les ciutadanes que Les Corts han aprovat i jo, d’acord amb el que establixen la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, en nom del rei, promulgue la Llei següent:


ÍNDEX

Preàmbul

TÍTOL I. MESURES FISCALS
CAPÍTOL ÚNIC. Tributs propis. Modificació de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes

TÍTOL II. MESURES ADMINISTRATIVES
CAPÍTOL I. Modificacions legislatives en matèries competència de la Presidència de la Generalitat
Secció primera. Mancomunitats
Secció segona. Règim local
Secció tercera. Turisme
Secció quarta. De la modificació de la Llei 12/2018, de 24 de maig, de publicitat institucional per a l’interès ciutadà i la concepció col·lectiva de les infraestructures públiques

CAPÍTOL II. Modificacions legislatives en matèries competència de la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives

Secció primera. Joventut
Secció segona. Igualtat
Secció tercera. Infància i adolescència
Secció quarta. Llei 3/2019, de 18 de febrer, de la Generalitat, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana
Secció cinquena. Llei 15/2008, de 5 de desembre, de la Generalitat, d’integració de les persones immigrants a la Comunitat Valenciana.
Secció sisena. Llei 19/2017, de 20 de desembre, de la Generalitat, de renda valenciana d’inclusió.
Secció setena. Llei 7/2012, de 23 de novembre, de la Generalitat, integral contra la violència sobre la dona en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.

CAPÍTOL III. Modificacions legislatives en matèries competència de la Vicepresidència Segona i Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica
Secció primera. Funció social de l’habitatge
Secció segona. Habitatge

CAPÍTOL IV. Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic
Secció primera. Gestió pressupostària i funció interventora
Secció segona. Pla PIP
Secció tercera. Patrimoni
Secció quarta. Administració electrònica
Secció cinquena. De la modificació de la Llei 4/1988, de 3 de juny, del joc de la Comunitat Valenciana.
Secció sisena. De les modificacions de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat, per la qual es regula el tram autonòmic de l’impost de la renda de les persones físiques i la resta de tributs cedits.


CAPÍTOL V. Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública
Secció primera. Mediació
Secció segona. Serveis de prevenció, extinció d’incendis i salvament
Secció tercera. Funció pública
Secció quarta. De les modificacions de la Llei 17/2017, de 13 de desembre, de coordinació de policies locals de la Comunitat Valenciana


CAPÍTOL VI. Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública
Secció única. Modificació de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de salut de la Comunitat Valenciana

CAPÍTOL VII. Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport.
Secció primera. Modificació del Decret llei 5/2017, de 20 d’octubre, del Consell, pel qual s’estableix el règim jurídic de cooperació entre la Generalitat i les administracions locals de la Comunitat Valenciana per a la construcció, l’ampliació, l’adequació, la reforma i l’equipament de centres públics docents de la Generalitat

Secció segona. Modificació del Decret 104/2014, de 4 de juliol, del Consell, pel qual s’aprova la norma tècnica en matèria de reserves dotacionals educatives, mitjançant l’addició d’una disposició addicional primera.

CAPÍTOL VIII. Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball
Secció primera. Comerç
Secció segona. Àrees industrials

CAPÍTOL IX. Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica
Secció primera. Control mediambiental
Secció segona. Contaminació acústica
Secció tercera. Aprofitaments forestals
Secció quarta. Sanejament d’aigües residuals
Secció cinquena. Sancions per infraccions en matèria de qualitat agroalimentària
Secció sisena. Vies pecuàries
Secció setena. Patrimoni arbori monumental de la Comunitat Valenciana

CAPÍTOL X. Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat
Secció primera. Taxi
Secció segona. Horta de València
Secció tercera. Mobilitat
Secció quarta. Ordenació del territori, urbanisme i paisatge
Secció cinquena. Carreteres.

CAPÍTOL XI. Modificacions legislatives en matèries de competència de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica
Secció única. Incompatibilitats i conflictes d’interessos de persones amb càrrecs públics no electes


TÍTOL III. MESURES D’ORGANITZACIÓ ADMINISTRATIVA I DE REESTRUCTURACIÓ D’ENS DEL SECTOR PÚBLIC INSTRUMENTAL DE LA GENERALITAT
CAPÍTOL I. Mesures organitzatives en ens del sector públic instrumental de la Generalitat
Secció única. Auditor intern en ens del sector públic instrumental


CAPÍTOL II. Mesures organitzatives en ens del sector públic instrumental adscrits a la Vicepresidència Segona i Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica
Secció única. Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl

CAPÍTOL III. Mesures organitzatives en ens del sector públic instrumental adscrits a la Conselleria de Justícia, Interior i d’Administració Pública
Secció única. Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències

CAPÍTOL IV. Mesures organitzatives en ens del sector públic instrumental adscrits a la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball
Secció única. Institut Valencià de Competitivitat Empresarial

CAPÍTOL V. Mesures organitzatives en ens del sector públic instrumental adscrits a la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica.
Secció única. Valenciana d’Aprofitament Energètic de Residus


CAPÍTOL VI. Mesures organitzatives en ens del sector públic instrumental adscrits a la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Mobilitat
Secció única. Agència Valenciana de Protecció del Territori

CAPÍTOL VII. Mesures organitzatives en ens del sector públic instrumental adscrits a la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital
Secció única. Agència Valenciana de la Innovació

DISPOSICIONS ADDICIONALS
Disposició addicional primera. Creació de l’Observatori Fiscal de la Comunitat Valenciana
Disposició addicional segona. Suspensió de l’exigència de màster universitari per a l’accés als cossos del subgrup A1 de l’annex III de la Llei 10/2010, de 9 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació i gestió de la funció pública valenciana
Disposició addicional tercera. Ocupació urgent de terrenys per actuacions derivades de l’execució de les obres incloses en l’operació 4.3.1. «Inversions en infraestructures públiques de regadiu» del Programa de desenvolupament rural de la Comunitat Valenciana 2014-2020 i altres considerades d’interès general per la Llei 5/2019, de 28 de febrer, de la Generalitat, d’estructures agràries de la Comunitat Valenciana
Disposició addicional quarta. Expropiacions derivades de noves actuacions en infraestructures públiques
Disposició addicional cinquena. Termini per a la notificació de les resolucions en procediments en matèria d’energia en els quals no hi haja un termini màxim establit en la norma reguladora del procediment
Disposició addicional sisena. Disposicions relatives a les retribucions, carrera professional i situació administrativa de determinats alts càrrecs
Disposició addicional setena. Consideració de càrrecs públics del personal directiu dels ens del sector públic instrumental de la Generalitat
Disposició addicional huitena.
Disposició addicional novena. Concertació d’assegurances de responsabilitat civil en els ens del sector públic instrumental de la Generalitat
Disposició addicional desena. Règim transitori de funcionament del Jurat Economicoadministratiu de la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic
Disposició addicional onzena.
Disposició addicional dotzena.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA ÚNICA. Règim jurídic aplicable a les persones titulars de més d’una autorització de taxi

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA ÚNICA. Normativa que es deroga

DISPOSICIONS FINALS
Disposició final primera. Autorització per a aprovar un text refós de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana
Disposició final segona. Habilitació per a desenvolupament reglamentari
Disposició final tercera. Entrada en vigor.


LLEI, DE LA GENERALITAT, DE MESURES FISCALS, DE GESTIÓ ADMINISTRATIVA I FINANCERA, I D’ORGANITZACIÓ DE LA GENERALITAT

PREÀMBUL

I

De conformitat amb el que es disposa en l’article 26 de l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana, la iniciativa legislativa correspon a les Corts Valencianes i al Consell, en la forma que es determina en el mateix i en el Reglament de les Corts Valencianes.
La Generalitat té competències sobre les matèries que es detallen en el títol IV de l’Estatut, en algunes d’elles de forma exclusiva, en altres per al desenvolupament legislatiu, en el marc de la legislació bàsica de l’Estat, i en altres de forma exclusiva, d’acord amb les bases i l’ordenació de l’activitat econòmica general, i en l’exercici d’aquestes competències, s’ha elaborat la present llei.

II

Quant a l’estructura de la present Llei de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat, s’ha dividit en tres títols, amb els seus corresponents capítols, seccions i articles, amb la finalitat d’aconseguir una visió més clara de les tres parts heterogènies que integren el seu contingut.
Així en el títol I, es contenen les mesures referents a aspectes tributaris i fiscals.
En el títol II, es contenen les mesures d’acció administrativa que exigeixen abordar modificacions legislatives d’aquelles lleis que regulen les matèries que són competència de la Presidència, la Vicepresidència i de cadascuna de les conselleries en què s’organitza l’Administració de la Generalitat.
En el títol III, es contenen mesures de caràcter organitzatiu que afecten, essencialment, alguns dels ens del sector públic instrumental de la Generalitat i que exigeixen la modificació d’algunes disposicions legals que regulen el seu règim jurídic.
Finalment, atesa la seua extensió i heterogeneïtat, s’incorpora a la llei un índex amb la seua estructura, amb la finalitat de simplificar i manejar-ne l’anàlisi.

III

En el capítol I d’aquesta llei s’inclouen les modificacions a la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, que afecten diversos preceptes d’aquesta norma. Les modificacions introduïdes en la llei esmentada són les següents:
a) En la taxa per serveis relatius a la producció agrícola es redueix l’import dels epígrafs corresponents a la inspecció i control de producció de llavors i plantes en viver, a fi d’ajustar-lo a la realitat prestacional.
b) En la taxa per autorització i control d’abocaments a aigües marítimes litorals, atesa l’experiència adquirida des de la seua creació, s’han introduït alguns canvis en la redacció de l’articulat per a matisar i aclarir la seua redacció amb la finalitat de millorar-ne l’aplicació i proporcionar major garantia jurídica i, d’altra banda, es revisen el termini i la forma de pagament donant major flexibilitat perquè els contribuents puguen ajustar la seua programació pressupostària amb l’obligació de pagament de la taxa.
c) En les taxes en matèria d’atenció social es realitzen els canvis necessaris per a aclarir que, per al càlcul de la capacitat econòmica, també es tenen en compte les prestacions econòmiques o pensions encara declarades exemptes per la Llei de l’Impost de la Renda de les Persones Físiques.
d) En la taxa per l’ordenació d’instal·lacions i activitats industrials, energètiques i minera, amb la finalitat d’impulsar l’autoconsum elèctric en el nostre territori, s’eximeix de la taxa les instal·lacions d’autoconsum sense excedents (instal·lacions de generació) o aquelles que disposen d’excedents (instal·lacions de producció) però que són de xicoteta potència (no major de 100 kW).
e) La taxa en matèria de l’Institut Valencià de Seguretat Pública i Emergències (IVASPE) es modifica per a incloure en el seu àmbit l’organització i impartició del curs de capacitació previ, i, per un altre, el desenvolupament global de les proves selectives unificades previstes en la Llei 17/2017, de 13 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de coordinació de les policies locals de la Comunitat Valenciana.
Al seu torn, es crea un nou títol, el XXXV, que regule la taxa per l’expedició del document d’acreditació professional de les persones integrants dels cossos de la policia local de la Comunitat, la competència de la qual correspon al departament del Consell competent en matèria de policia local, de conformitat amb l’esmentada Llei de coordinació de les policies locals de la Comunitat Valenciana.
Finalment, en l’àmbit de la revisió economicoadministrativa dels tributs propis de la Generalitat, es modifica la disposició final tercera i cinquena per a adaptar-la a la nova estructura de l’Administració tributària de la Generalitat i recollir, d’una banda, que l’òrgan competent per a la resolució de les reclamacions economicoadministratives és el Jurat Economicoadministratiu i, per una altra, ressaltar que, d’acord amb el que es regula en la normativa general en matèria tributària, l’escrit d’interposició de la reclamació ha de dirigir-se a l’òrgan administratiu que va dictar l’acte impugnat.

IV

Com a complement per a la planificació de l’activitat econòmica de la Comunitat en uns casos i en uns altres, per la necessitat d’adaptar algunes normes a la realitat social i econòmica o a la normativa bàsica estatal vigent, cal aprovar les modificacions legals en algunes matèries competència de les conselleries en què s’organitza l’Administració de la Generalitat, que es contenen en el títol II.
En l’àmbit de les competències atribuïdes en matèria de règim local a la Presidència de la Generalitat, entre altres, es modifica la Llei 8/2010, de 23 de juny, de règim local de la Comunitat Valenciana, per a aclarir aspectes puntuals del procés d’elecció dels membres de la junta veïnal de les entitats locals menors de la Comunitat Valenciana, referent a la junta veïnal de les entitats locals menors i la presentació de candidatures, amb l’objectiu de corregir les disfuncions pràctiques detectades en el procés electoral 2019 en relació a la proclamació de candidatures.

En l’àmbit de turisme, es modifica la Llei 15/2018, de 7 de juny, de la Generalitat, de turisme, oci i hospitalitat de la Comunitat Valenciana, per a facilitar el desenvolupament reglamentari dels tres òrgans de coordinació de l’acció turística, perquè la Comissió Interdepartamental de Turisme propose a l’INVASSAT l’elaboració de programes i estudis específics sobre la seguretat i prevenció de riscos laborals, per a determinar el sentit del silenci per al cas en què un establiment d’allotjament turístic sol·licite una dispensa d’algun o alguns requisits i condicions mínimes establides per la normativa vigent i per a adequar la tipificació de les infraccions administratives en matèria de turisme a la realitat jurídica i social dels diferents tipus d’empreses turístiques existents a la Comunitat Valenciana.
També en l’àmbit competencial de la Presidència de la Generalitat, s’introdueix una modificació de la Llei 12/2018, de 24 de maig, de la Generalitat, de publicitat institucional per a l’interès ciutadà i la concepció col3lectiva de les infraestructures públiques.
En l’àmbit de les competències en matèria d’igualtat i polítiques inclusives, entre altres, es modifica Llei 9/2003, de 2 d’abril, de la Generalitat, per a la igualtat entre dones i homes, no discriminació en la publicitat, en concret l’article 42, per a eliminar el necessari assessorament de l’Observatori de publicitat no sexista, i ampliar la funció de compliment del principi d’igualtat i no discriminació en la publicitat dels mitjans de comunicació social de titularitat pública, a tots en els mitjans de comunicació social o qualsevol altre mitjà de difusió.

Al mateix temps, amb la derogació del Decret 20/2004, i a fi que es continuen desenvolupant les funcions que exercia, es proposa la modificació de l’article, eliminant la menció a l’Observatori de Gènere, però mantenint el necessari impuls a la desagregació de dades per sexes en totes les estadístiques i investigacions que es duguen a terme a la Comunitat Valenciana, a l’aprofundiment en l’estudi i investigació sobre la realitat social des d’una perspectiva de gènere, i donant compte de l’evolució dels índexs d’igualtat de dones i homes en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.
A més es modifica la denominació del Consell Valencià de la Dona a Consell Valencià de les Dones a fi d’adaptar-la a la nova nomenclatura de la perspectiva de gènere que recull la diversitat i, per tant, la pluralitat de les dones.
També és objecte de modificació la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de la Generalitat, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, així com la Llei 15/2008, de 5 de desembre, de la Generalitat, d’integració de les persones immigrants a la Comunitat Valenciana.
Igualment, s’introdueixen canvis en la redacció de la Llei 19/2017, de 20 de desembre, de la Generalitat, de renda valenciana d’inclusió.

Per últim, en aquest àmbit competencial, es modifica la Llei 7/2012, de 23 de desembre, de la Generalitat, integral contra la violència sobre la dona en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, donant, entre d’altres aspectes, una nova redacció al concepte de violència sobre la dona o a les manifestacions de la violència sobre la dona.
En l’àmbit de les competències en matèria d’habitatge, es modifica la Llei 2/2017, de 3 de febrer, de la Generalitat, per la funció social de l’habitatge, en concret l’article 25 a fi d’adaptar-lo a la modificació del termini mínim de duració dels contractes d’arrendament establida per Reial Decret llei 7/2019, d’1 de març, de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer.
Així mateix es considera necessari modificar aquest precepte amb la finalitat de fer constar que el que els propietaris cediran a la Generalitat serà l’usdefruit dels seus habitatges, títol aquest que habilita la Generalitat a destinar posteriorment els habitatges cedits al seu lloguer solidari; també es fa constar expressament que la cessió es farà a la Generalitat, a través de l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl, en la mesura en què la Generalitat durà a terme la rehabilitació dels habitatges cedits per mitjà de l’esmentada Entitat.
D’altra banda, i atès que la cessió de l’usdefruit dels habitatges en favor de la Generalitat s’abonarà al propietari en espècie mitjançant l’assumpció per la Generalitat Valenciana, a través de l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl, del cost de rehabilitació de l’habitatge cedit, la modificació suposa també el reconeixement que la Generalitat, a través de l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl, compensarà econòmicament en metàl·lic els cedents dels habitatges, en aquells supòsits en què el cost de l’usdefruit cedit excedisca del cost de la rehabilitació de l’habitatge.
En l’àmbit de les competències en matèria d’hisenda, es modifica la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, destacant la inclusió en aquesta norma de la Supervisió Contínua de les entitats que conformen el sector públic instrumental de la Generalitat que s’atribueix a la Intervenció General. Aquesta supervisió contínua és exigida amb caràcter bàsic, per l’article 81 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic. A més es modifica l’esmentada llei en altres preceptes per a fer compatible l’obligació de subministrament d’informació economicofinancera que preveu la llei, amb les necessitats d’informació economicofinancera que necessita la Intervenció General per a complir amb les obligacions de control que l’imposa la normativa vigent.

En matèria de patrimoni es modifica la Llei 14/2003, de 10 d’abril, de patrimoni de la Generalitat Valenciana, per a regular les autoritzacions especials d’ús de béns de domini públic de la Generalitat, de forma idèntica a com està regulat en l’article 90 de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, de patrimoni de les administracions públiques, encara que sense caràcter bàsic.
Així mateix, en matèria d’hisenda, la disposició addicional primera de la present llei, estableix un mandat legal al Consell, per a crear l’Observatori Fiscal de la Comunitat Valenciana, com a plataforma per a planificar, estudiar i analitzar l’aplicació del sistema tributari valencià amb funcions d’avaluació dels efectes de les mesures introduïdes per les lleis tributàries en l’àmbit territorial de la Comunitat, en el qual estaran representades les associacions i els col·legis professionals de l’àmbit tributari, les organitzacions socials i empresarials representatives de col·lectius i agents de l’àmbit tributari, que estatutàriament tinguen reconegut un paper actiu en aquest àmbit i que manifesten interès a col·laborar en les tasques que s’establisquen.
També s’introdueixen modificacions en la Llei 4/1988, de 3 de juny, del joc de la Comunitat Valenciana i en la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat, per la qual es regula el tram autonòmic de l’impost de la renda de les persones físiques i de la resta de tributs cedits.
En matèria de funció pública, es modifica l’article 40 de la Llei 10/2010, de 9 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació i gestió de la funció pública valenciana, que regula els supòsits especials de classificació de llocs de treball, per a incloure que puguen ser proveïts per personal estatutari, igual que ja es va modificar aquest precepte per a la seua provisió per personal docent o de l’Administració de justícia.
També s’inclou en una disposició addicional de la present llei, una suspensió de l’exigència del màster universitari, per a l’accés als cossos del subgrup I, en els cossos i escales previstos en l’annex III de la Llei 10/2010, de 9 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació i gestió de la funció pública valenciana, gestionats per la Conselleria de Sanitat i organismes o entitats dependents.
En l’àmbit de les competències en matèria d’emergències es modifica la Llei 7/2011, d’1 d’abril, de la Generalitat, dels serveis de prevenció, extinció d’incendis i salvament, per a facilitar i agilitar l’actualització i aprovació dels cursos selectius dels processos de selecció del personal dels serveis de prevenció, extinció d’incendis i salvament, atesa la necessitat d’organitzar i impartir nombroses edicions dels cursos per a les diferents categories i l’actualització dels seus continguts.

També s’introdueixen canvis en la Llei 17/2017, de 13 de desembre, de coordinació de policies locals de la Comunitat Valenciana en el camp de l’ingrés en els cossos de policia local.
El capítol VI del títol II aborda les modificacions legislatives en matèries que són competència de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, on es modifica la redacció de l’article 75 de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de salut de la Comunitat Valenciana.
Les modificacions en matèries competència de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport es consignen en el capítol VII del títol II. S’hi inclouen canvis en el Decret llei 5/2017, de 20 d’octubre, del Consell, pel qual s’estableix el règim jurídic de cooperació entre la Generalitat i les administracions locals de la Comunitat Valenciana per a la construcció, ampliació, adequació, reforma i equipament de centres públics docents de la Generalitat.
També s’hi incorpora una disposició addicional al Decret 104/2014, de 4 de juliol, del Consell, pel qual s’aprova la norma tècnica en matèria de reserves dotacionals educatives.
En l’àmbit de les competències en matèria de comerç, es modifica l’article 21.2 i la disposició transitòria quarta de la Llei 3/2011, de 23 de març, de la Generalitat, de comerç de la Comunitat Valenciana, com a conseqüència de l’Acord de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració General de l’Estat-Generalitat (DOGV 05.12.2018), en relació amb la Llei 21 /2017, de 28 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat.

En l’àmbit competencial de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, es modifica la Llei 7/2002, de 3 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de protecció contra la contaminació acústica, per a homogeneïtzar els períodes d’avaluació que s’utilitzen en els diferents estudis d’avaluació de la qualitat acústica que s’elaboren per a les infraestructures de transport, al que es disposa en la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, en el Reial decret 1513/2005, de 16 de desembre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, referent a l’avaluació i gestió del soroll ambiental i en el Reial decret 1367/2007, de 19 d’octubre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, referent a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques.
Així mateix es modifica la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, forestal de la Comunitat Valenciana, per a adaptar la definició dels aprofitaments forestals al que es preveu amb caràcter bàsic en la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de muntanyes i per a aclarir el traçat i densitat de les vies d’extracció.
També es modifica l’article 5 de la Llei 4/2006, de 19 de maig, de la Generalitat, de patrimoni arbori monumental de la Comunitat Valenciana, en relació amb la protecció per la Generalitat d’exemplars declarats monumentals o singulars.
En matèria d’ordenació del territori, s’inclou una extensa modificació de la Llei 5/2014, de 14 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, de la Comunitat Valenciana, en la qual podem distingir: modificacions relatives a l’ordenació supramunicipal, modificacions dirigides a la correcció d’alguns errors de transcripció en la cita d’articles de la mateixa llei, atès que aquests van ser introduïts per la Llei 1/2019, de 5 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana (DOGV 8481, 07.02.2019), modificacions dirigides a aclarir l’abast i l’aplicació de determinades previsions i modificacions que amplien terminis, ja que els previstos inicialment són insuficients per a escometre la finalitat perseguida.

També es modifica l’article 33 de la Llei 6/1991, de 27 de març, de carreteres de la Comunitat Valenciana, respecte a la zona de protecció contigua a les carreteres.
En l’àmbit de les competències de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, es modifica la Llei 8/2016, de 28 d’octubre, de la Generalitat, d’incompatibilitats i conflictes d’interessos de persones amb càrrecs públics no electes, atès que s’ha posat de manifest l’existència de nomenaments pel Consell, que podrien tindre bé un marcat caràcter honorífic, o bé unes funcions no executives o directives que no es compadeixen en absolut amb la càrrega que suposa l’estricte règim d’incompatibilitats i obligacions derivades d’aquesta llei. Això s’ha materialitzat amb nitidesa per raó del recent Decret 149/2018, de 14 de setembre, del Consell, pel qual es crea l’Alt Comissionat per al Finançament de la Comunitat Valenciana, que malgrat nomenar dues persones com a membres i assimilar-les a secretaris autonòmics a mers efectes protocol·laris i de consideració, no els atribueix cap remuneració, ni crea estructures per a la seua atenció, a més de tindre una comesa temporal i no remunerada.

D’altra banda, també s’ha posat de manifest la necessitat d’aclarir, a d’evitar altres possibles interpretacions, el contingut de la lletra g, de l’apartat 2, de l’article 10, i s’indica expressament que l’Oficina de Control de Conflictes disposa de capacitat inspectora, davant possibles irregularitats o incompliments de l’esmentada Llei 8/2016, i s’ajusta el seu contingut al que es preveu en l’article 38, apartat 1, lletra f del Decret.
També sembla convenient modificar la redacció de la lletra a, de l’apartat 1, de l’article 15, complementant-la i ampliant la seua tipificació.

V

En el títol III, la llei conté mesures d’organització administrativa que afecten, en la seua major part, ens del sector públic instrumental de la Generalitat adscrits a les diferents conselleries.
S’introdueixen canvis en el règim jurídic de l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl.
Es modifica la Llei 4/2017, de 3 de febrer, de la Generalitat, per la qual es crea l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (AVSRE), per a simplificar tràmits administratius en aquells expedients o matèries en què l’Agència tinga únicament facultats de proposta, reforçant així les competències executives de la Direcció de l’AVSRE i potenciant les facultats del Consell de Direcció com a òrgan col·legiat de control, planificació i supervisió general de l’activitat de l’organisme.
En segon lloc, s’ha modificat la regulació integral del règim jurídic de l’Agència Valenciana de Protecció del Territori, modificant la seua naturalesa jurídica que passa d’entitat de dret públic a organisme autònom, més adequada a les funcions de protecció de la legalitat urbanística que té encomanades.
També s’introdueixen canvis en el règim jurídic de la societat mercantil VAERSA.
Així mateix, també es modifica el règim jurídic de l’Agència Valenciana d’Innovació, que en la seua llei de creació va ser adscrita a la Presidència de la Generalitat, a fi de millorar el model productiu valencià mitjançant el desenvolupament de la seua capacitat innovadora per a la consecució d’un creixement intel·ligent, sostenible i integrador, per a adscriure-la a la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, ateses les competències en matèria d’universitats, ciència, investigació i innovació tecnològica, atribuïdes pel Decret 5/2019, de 16 de juny, del president de la Generalitat, pel qual es determinen el nombre i denominació de les conselleries i les seues atribucions.
Finalment, la part final del projecte conté les disposicions addicionals, transitòries, derogatòria i finals que complementen la llei i recullen diverses previsions que, per raons de tècnica legislativa, no es consideren susceptibles d’incloure en els títols anteriorment al·ludits.



TÍTOL I
MESURES FISCALS

CAPÍTOL ÚNIC
Tributs propis. Modificació de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes

Article 1
Es modifica l’article 1.3-10 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes.
1.3-10. Persones en situació o risc d’exclusió
1. Als efectes d’aquesta llei, les persones destinatàries de la renda valenciana d’inclusió es consideren de forma directa persones en situació o risc d’exclusió social per a l’exempció de taxes.
2. Aquesta condició s’ha d’acreditar, preferentment, per les administracions d’ofici i per mitjans telemàtics quan siga possible. Alternativament, es pot acreditar mitjançant una resolució aprovatòria de la renda valenciana d’inclusió o mitjançant informe social dels serveis socials municipals, i perdurarà mentre la situació de la persona no canvie i/o es mantinga la prestació.

Article 2
Es modifiquen els epígrafs que s’indiquen a continuació, del quadre de l’article 3.10-4 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, que passa a tindre la redacció següent:

Tipus de servei Import (euros)
1.5 Inspecció i control de parcel·les per a produir llavors i plantes de viver dels grups de producció de fruiteres, cítrics i vinya, per cada 1.000 unitats precintades: 2,5 €
1.6 Inspecció i control de parcel·les per a produir llavors i plantes de viver dels grups de producció de llavors d’arròs, per cada 10.000 kg precintades: 2,5 €


Article 3
Es modifica l’apartat 2 de l’article 4.1-4 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, que passa a tindre la redacció següent:
2. Quan es tracte d’abocaments conjunts, mancomunats o de juntes d’usuaris, constituïdes de conformitat amb el que disposa la legislació estatal sobre costes, si bé preval la recaptació del tribut de la manera més agregada possible, pot individualitzar-se la recaptació del tribut per a cada una de les entitats o persones físiques o jurídiques que componen el conjunt, la mancomunitat o junta, sempre que els seus respectius abocaments puguen ser perfectament diferenciables dins de l’abocament conjunt, sense que això eximisca de possibles responsabilitats sobre l’abocament conjunt.
En aquests casos, l’administració competent per a l’autorització de l’abocament ha de determinar els percentatges de participació de cada una de les parts en funció de la càrrega contaminant de cada una d’aquestes. Per a això, es pot tindre en compte la proposta de tots els integrants de l’abocament conjunt.

Article 4
Modificacions en l’article 4.1-8 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes
1. Es modifica la lletra c de l’apartat 1 de l’article 4.1-8 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, que passa a tindre la redacció següent:
c) Abocaments amb substàncies perilloses: s’ha d’aplicar al preu bàsic de la lletra a anterior un coeficient multiplicador de 3,50, independentment de l’origen de l’abocament, i no s’hi ha d’aplicar, en cap cas, el que disposa la lletra b quan es tracte d’un abocament industrial amb substàncies perilloses.
A aquest efecte, es considera que un abocament conté substàncies perilloses, sempre que siga conseqüència de l’activitat desenvolupada, quan es constata la presència, a través de les analítiques de l’efluent o mitjà receptor, com a mínim, d’una de les substàncies incloses en els annexos IV i V del Reial decret 817/2015, d’11 de setembre, pel qual s’estableixen els criteris de seguiment i avaluació de l’estat de les aigües superficials i les normes de qualitat ambiental, en concentració superior al límit de quantificació.
Tot això sense perjudici de possibles responsabilitats, fins i tot de l’oportuna modificació o caducitat de l’autorització de l’abocament, prèvia la instrucció del corresponent procediment.
2. Es modifica l’apartat 2 de l’article 4.1-8 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, que passa a tindre la redacció següent:
2. Per a abocaments que no s’efectuen a través d’emissari submarí, el preu bàsic ha de ser el resultat d’aplicar al preu bàsic calculat conformement al que disposa, per a cada supòsit, l’apartat 1, un coeficient multiplicador igual a 3,00, excepte abocaments d’origen urbà del sistema públic de sanejament en què, singularment, s’han donat circumstàncies per les quals no ha sigut possible dur a terme l’abocament mitjançant un emissari submarí i complisquen els límits d’emissió.

Article 5
Es modifica l’apartat 2 de l’article 4.1-9 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, que passa a tindre la redacció següent:
2. En el supòsit a què es refereix la lletra b) de l’article 4.1-1, els contribuents han de presentar una declaració anual per cada abocament, dins del termini de sis mesos següents a la data de la meritació.
Els contribuents, al temps de presentar la seua declaració, han de determinar la quota diferencial. La quota diferencial és el resultat de deduir de la quota els pagaments fraccionats a compte, als quals es refereix l’article 4.1-10, que han sigut ja realitzats pel contribuent.
Si, com a resultat de la deducció dels pagaments fraccionats a compte, s’obté una quota diferencial negativa, el contribuent pot sol·licitar-ne la devolució o bé compensar-la amb els pagaments fraccionats a compte dels períodes impositius següents.

Article 6
Es modifica l’apartat 4.1-10 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, que passa a tindre la redacció següent:
Article 4.1-10. Pagaments fraccionats
Els contribuents de la taxa pel control d’abocaments poden d’efectuar pagaments fraccionats a compte de l’autoliquidació corresponent al període de liquidació que es trobe en curs en els primers 20 dies naturals dels mesos d’abril, juliol i octubre.
En el supòsit d’inici de l’activitat, els pagaments fraccionats s’han de realitzar a partir del trimestre en què s’inicie aquesta activitat, en els mateixos terminis a què es refereix el paràgraf anterior.
L’import de cada pagament fraccionat resulta de dividir entre quatre la quota resultant d’aplicar el preu bàsic vigent en el període de liquidació en curs a les unitats de contaminació abocades en el període anterior, amb deducció, si escau, de la quota diferencial negativa dels períodes anteriors.
En l’exercici d’inici de l’activitat, el càlcul dels pagaments fraccionats s’ha d’efectuar en funció dels valors límit determinants de la quota fixats per l’autorització.

Article 7
Es modifica l’apartat 2 de l’article 5.1-7 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, que passa a tindre la redacció següent:
2. S’entén per renda personal de la persona usuària (RPU) la totalitat dels ingressos derivats de:
a) Els rendiments del treball, incloses pensions i les prestacions de previsió social, encara declarades exemptes per la Llei de l’Impost de la Renda de les Persones Físiques i siga quin en siga el règim, i se n’exceptuen, si escau, les pagues extraordinàries.
b) Els rendiments del capital mobiliari i immobiliari.
c) Les imputacions de renda que s’establisquen per llei.
d) Els rendiments de les activitats econòmiques.
e) Els guanys i les pèrdues patrimonials.
Per al còmput de les prestacions i les pensions exemptes de l’impost sobre la renda de les persones físiques s’han de prendre les quanties que han facilitat les entitats pagadores a excepció de les pagues extraordinàries. La resta d’ingressos s’han de computar en els termes establits per als diferents components de renda en la normativa reguladora de l’impost sobre la renda de les persones físiques.

Article 8
Es modifica l’apartat 2 de l’article 5.2-7 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, que passa a tindre la redacció següent:
2. S’entén per renda personal de la persona usuària (RPU) la totalitat dels ingressos derivats de:
a) Els rendiments del treball, incloses pensions i prestacions de previsió social, encara declarades exemptes per la Llei de l’Impost de la Renda de les Persones Físiques i siga quin en siga el règim, i se n’exceptuen, si escau, les pagues extraordinàries.
b) Els rendiments del capital mobiliari i immobiliari.
c) Les imputacions de renda que s’establisquen per llei.
d) Els rendiments de les activitats econòmiques.
e) Els guanys i les pèrdues patrimonials.
Per al còmput de les prestacions i les pensions exemptes de l’impost sobre la renda de les persones físiques s’han de prendre les quanties que han facilitat les entitats pagadores a excepció de les pagues extraordinàries. La resta d’ingressos s’han de computar en els termes establits per als diferents components de renda en la normativa reguladora de l’impost sobre la renda de les persones físiques.

Article 9
Es modifica l’article 14.2-6, «Quota líquida», al qual s’afegeix un apartat nou:
c) Una bonificació per un import que equipare la taxa de matrícula a la prova de certificació d’A2, B1, B2, C1 i C2 de les escoles oficials d’idiomes a la taxa definida per la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià en els punts 1.2.2, 1.2.3, 1.2.4, 1.2.5 i 1.2.6, respectivament, de l’article 14.4-5, en els casos de contribuents que es matriculen en idioma valencià en la prova de certificació esmentada en el punt 3.1.2 de l’article 14.2-5.

Article 10
Es modifica l’epígraf 3 de l’article 14.2-7, que queda redactat de la manera següent:
Al final del paràgraf primer
On diu: i en el centre de destinació, l’obertura de l’expedient i la targeta d’identitat,
Ha de dir: i en el centre de destinació, la targeta d’identitat.
Article nou
Taxa per a l’admissió a proves selectives convocades pel Consell Rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació per a l’accés com a personal laboral de la corporació i les seues societats
1. Fet imposable
Constitueix el fet imposable d’aquesta taxa la prestació dels serveis administratius a què es refereix l’article 4 d’aquest títol.

2. Exempcions
Estan exempts del pagament de la taxa:
a) Els contribuents que siguen membres d’una família nombrosa de categoria especial o d’una família monoparental de categoria especial.

b) Els contribuents que siguen víctimes d’actes de violència sobre la dona que acrediten aquesta condició mitjançant qualsevol dels mitjans de prova previstos en la normativa autonòmica contra la violència sobre la dona en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.
c) Els contribuents que siguen persones amb discapacitat i/o diversitat funcional, amb un grau de discapacitat igual o superior al 33 per cent.
d) Els contribuents que estiguen en situació d’exclusió social i aquesta s’acredite per l’òrgan competent en matèria de benestar social de l’ajuntament de residència.
3. Meritació i exigibilitat
1. La meritació s’ha de produir en el moment de la prestació del servei corresponent.
2. L’exigibilitat de la quota o quantitat a ingressar s’ha de realitzar amb anterioritat a la meritació, en el moment en què es formule la sol·licitud.
4. Contribuents
Són contribuents d’aquesta taxa les persones que sol·liciten els serveis a què es refereix el fet imposable.
5. Quota íntegra
La quota íntegra s’obté aplicant la quantitat fixa assenyalada en el quadre següent:

Grup Titulació Import unitari (euros)
A 30,00
B 24,00
C 18,00
D 12,00


6. Quota líquida
La quota líquida serà el resultat d’aplicar sobre la quota íntegra una bonificació del cinquanta per cent en el cas de contribuents que siguen membres d’una família nombrosa de categoria general o d’una família monoparental de categoria general.

Article 11
Es modifiquen els epígrafs que s’indiquen a continuació, del quadre de l’article 20.1-4 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, que passen a tindre la redacció següent:

Tipus de servei Import (euros)
1 Instal·lacions de producció (excloses les destinades a autoconsum en les modalitats: sense excedents i amb excedents de potència instal·lada no més alta de 100 kW), transport i distribució d’energia elèctrica i línies directes i de particulars en alta tensió per a ús exclusiu dels consumidors que no tenen el caràcter d’instal·lació interior, instal·lacions d’emmagatzematge, regasificació/liqüefacció, transport i distribució de gasos combustibles i línies directes, instal·lacions de transport i d’emmagatzematge (per a prestar servei a operadors a l’engròs) de productes petrolífers líquids i instal·lacions radioactives de segona i tercera categoria:
1.1 Quan requerisquen autorització administrativa (prèvia, de construcció, de modificació, d’ampliació, de funcionament/explotació, de tancament o transmissió) i cada pròrroga d’aquestes que se sol·licite: S’hi ha d’aplicar una quantitat fixa de 107,50 €, sense perjudici de la quantitat addicional que regula el punt 1.2 següent. Aquesta quantitat addicional no es pot aplicar a les pròrrogues.
1.2 Excepte per a quan es tracte d’autoritzacions de transmissió o canvis de titularitat que no requerisquen autorització administrativa, en els casos d’haver aplicat la quantitat fixada en el punt 1.1 s’hi ha d’aplicar addicionalment la quantitat següent: En funció del pressupost que indica la preceptiva documentació tècnica que cal presentar en el procediment administratiu corresponent, 44,70 €, pels primers 6.600 € d’aquest pressupost, i 11,80 €, per cada 6.600 € o fracció addicional d’aquell.
1.3 Canvis de titularitat que no requerisquen autorització administrativa: 30,10 € cada un
4.6 Registres especials (excloses les inscripcions en registres administratius relatives a instal·lacions destinades a l’autoconsum elèctric de qualsevol tipus i modalitat): 37,60 € per inscripció


Article 12
Modificacions en l’article 29.1-10 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes.
1. S’eliminen els epígrafs (codi) PR1015, PR1016 i PR1018 del quadre de l’apartat 10 de l’article 29.1-10 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes.
2. Se substitueix l’epígraf (codi) PR4008 del quadre de l’apartat 23 de l’article 29.1-10 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, pel següent:

PR4039 Diagnòstic genètic preimplantacional (DGP-PCR): estudi blastòmers cas mitjançant anàlisi microsatèl·lits i miniseq. 970,00 €


3. Es modifiquen els epígrafs (codi) PR3609, PR3610 i PR3614 del quadre de l’apartat 28 de l’article 29.1-12 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, que passen a tindre la redacció següent:

PR3609 Col·locació i/o canvi sonda ureteral 91,56 €
PR3610 Dilatació ureteral mecànica 133,83 €
PR3614 Ureterocistoscòpia 187,86 €


Article 13
S’introdueix un nou epígraf (codi) en el quadre de l’article 29.2-5 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, amb la redacció següent:

Codi Descripció Euros (€)
400 Locus A+B+C baixa resolució
145 €


Article 14
Modificacions en l’article 29.3-5 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes
1. S’introdueix un nou epígraf en el grup VII del quadre de l’article 29.3-5 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, amb la redacció següent:

Tipus de servei (descripció) Import paràmetre (euros) Import preparació de mostres (euros)
01/01/19 Determinació de dioxines, furans i PCB similars a les dioxines mitjançant GC-HRMS, que regula el Reglament (CE) núm. 1881/2006: 460 –


2. S’elimina l’epígraf 3.2 del grup X de l’article 29.3-5 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes.

Article 15
Modificacions en l’article 29.4-5 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes
1. Es modifiquen els epígrafs 1.1.1 a 1.1.5 del quadre de l’article 29.4-5 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, que passen a tindre la redacció següent:

Tipus de servei Import (euros)
1.1.1 Subgrup A1 45,00
1.1.2 Subgrup A2 35,00
1.1.3 Subgrup C1 25,00
1.1.4 Subgrup C2 15,00
1.1.5 Agrupació professional 10,00


2. S’introdueixen nous epígrafs en el quadre de l’article 29.4-5 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, amb la redacció següent:

Tipus de servei Import (euros)
6.12 Control oficial no previst originalment per seguiment, avaluació de l’abast, l’impacte i la comprovació de l’esmena d’incompliments 72,71
6.13 Control oficial a petició de la raó social titular de l’empresa alimentària per exigències de països tercers 72,71
6.14 Sol·licitud d’inscripció en el Registre Sanitari d’Establiments Alimentaris Menors, ampliació d’activitat i canvi de domicili de l’activitat per a establiments subjectes a autorització sanitària prèvia, d’acord amb l’annex del Decret 134/2018, de 7 de setembre, del Consell, pel qual es regula el Registre Sanitari d’Establiments Alimentaris Menors i el procediment d’autorització d’establiments determinats 72,71


Article 16
Es modifica l’article 34.1-1 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, amb la redacció següent:
Article 34.1-1. Fet imposable
Constitueix el fet imposable d’aquesta taxa:
a) La realització de les proves físiques o psicotècniques de l’IVASPE per a poder participar en els processos selectius d’oposició a la Policia Local.
b) La realització del curs bàsic de capacitació impartit per l’IVASPE.
c) La presentació a la realització de les proves selectives unificades per a l’ingrés, l’ascens o la promoció en els cossos de Policia Local de la Comunitat Valenciana, realitzades per l’IVASPE.
d) L’obtenció de la certificació individual d’acreditació per a la presentació en els processos selectius d’oposició que convoquen els ajuntaments.

Article 17
Es modifica l’article 34.1-2 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, amb la redacció següent:
Article 34.1-2. Exempcions
Estan exempts del pagament de la taxa:
a) Les persones que siguen membres d’una família nombrosa de categoria especial o d’una família monoparental de categoria especial.
b) Les persones que siguen víctimes de violència sobre la dona que acrediten aquesta condició mitjançant qualsevol dels mitjans de prova previstos en la normativa autonòmica contra la violència sobre la dona en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.
c) Les persones que estiguen integrades en una unitat familiar que, en conjunt, no haja obtingut en l’exercici fiscal anterior a la meritació unes rendes superiors al triple del salari mínim interprofessional (SMI) en còmput anual.
d) Les persones que estiguen en situació d’exclusió social i aquesta l’acredite l’òrgan competent en matèria de benestar social de l’ajuntament de residència.

Article 18
Es modifica l’article 34.1-3 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, amb la redacció següent:
Article 34.1-3. Meritació i exigibilitat
1. La meritació s’ha de produir en el moment en què es preste el servei que constitueix el fet imposable. No obstant això, en el cas de la lletra c de l’article 34.1-1, la meritació s’ha de produir en el moment en què l’aspirant resulte admès definitivament en les proves selectives.
2. L’exigibilitat de la quota o la quantitat que cal ingressar s’ha de produir abans de la meritació, en el moment en què es formule la sol·licitud.

Article 19
Es modifica l’article 34.1-4 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, amb la redacció següent:
Article 34.1-4. Contribuents
Són contribuents les persones que es presenten a les proves físiques o psicotècniques, al curs de capacitació, a les proves selectives unificades o obtinguen la certificació, la realització de la qual constitueix el fet imposable.

Article 20
Es modifica l’article 34.1-5 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, amb la redacció següent:
Article 34.1-5. Quota íntegra
La quota íntegra s’obté aplicant la quantitat fixa assenyalada en el quadre següent:

Tipus de servei Import (euros)
1 Proves físiques 23,00 €
2 Proves psicotècniques 23,00 €
3 Curs Bàsic de Capacitació 250,00 €
4 Repetició del Curs Bàsic de Capacitació (cada mòdul o bloc de formació pràctica) 25,00 €
5 Proves de selecció conjuntes, en processos de selecció no adaptats al nou sistema de la Llei 17/2017 (aspirants sense la fase prèvia ni el Curs de Capacitació) 70,00 €
6 Proves de selecció conjuntes, en processos de selecció adaptats al nou sistema de la Llei 17/2017 (aspirants que tenen superada la fase prèvia i el Curs de Capacitació) 24,00 €
7 Certificació individual d’acreditació per a la presentació en els processos selectius 5,00 €


Article 21
S’inclou un nou títol XXXV en la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, amb la redacció següent:

TÍTOL XXXV
Taxa en matèria de coordinació de policies locals

CAPÍTOL ÚNIC
Taxa per l’expedició o la renovació del document d’acreditació professional de policia local

Article 35.1-1. Fet imposable
Constitueix el fet imposable d’aquesta taxa l’expedició o la renovació del document d’acreditació professional a les persones integrants dels cossos de la Policia Local per part de la conselleria competent en matèria de policia local.

Article 35.1-2. Exempcions
Estan exempts del pagament de la taxa:
a) Les persones que siguen membres d’una família nombrosa de categoria especial o d’una família monoparental de categoria especial.
b) Les persones que siguen víctimes de violència sobre la dona que acrediten aquesta condició mitjançant qualsevol dels mitjans de prova previstos en la normativa autonòmica contra la violència sobre la dona en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.
c) Les persones que estiguen integrades en una unitat familiar que, en conjunt, no haja obtingut en l’exercici fiscal anterior a la meritació unes rendes superiors al triple del salari mínim interprofessional (SMI) en còmput anual.
d) Les persones que estiguen en situació d’exclusió social i aquesta l’acredite l’òrgan competent en matèria de benestar social de l’ajuntament de residència.

Article 35.1-3. Meritació i exigibilitat
1. La meritació s’ha de produir en el moment en què es preste el servei que constitueix el fet imposable.
2. L’exigibilitat de la quota o la quantitat que cal ingressar s’ha de produir amb anterioritat a la meritació, en el moment en què es formule la sol·licitud d’expedició o renovació del document d’acreditació professional.

Article 35.1-4. Contribuents
Són contribuents les persones integrants dels cossos de la Policia Local de la Comunitat Valenciana que sol·liciten l’expedició o la renovació del document d’acreditació professional.

Article 35.1-5. Quota íntegra
La quota íntegra s’obté aplicant la quantitat fixa assenyalada en el quadre següent:

Tipus de servei Import (euros)
1 Expedició del carnet professional (per als qui es troben en servei actiu o en situació de jubilació) 5,00 €
2 Expedició de la placa de policia local (per als qui es troben en servei actiu o en situació de jubilació) 10,00 €
3 Cartera 10,00 €
4 Renovació per pèrdua o sostracció del carnet professional o placa de policia local 10,00 €


Article 35.1-6. Quota líquida
La quota líquida serà el resultat d’aplicar sobre la quota íntegra una bonificació del cinquanta per cent de la quota íntegra, en el cas de contribuents que siguen membres d’una família nombrosa de categoria general o d’una família monoparental de categoria general.

Article 22
Modificació dels apartats 1 i 5 de la disposició final tercera de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes
1. L’apartat 1 de la disposició final tercera de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, passa a tindre la redacció següent:
1. En l’àmbit de l’aplicació dels tributs o dels recàrrecs establits sobre aquests, i de la imposició de sancions tributàries, en relació amb els tributs propis de la Generalitat es pot interposar reclamació economicoadministrativa, en única instància, la resolució de la qual correspondrà al Jurat Economicoadministratiu.
2. L’apartat 5 de la disposició final tercera de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, passa a tindre la redacció següent:
5. Sense perjudici de l’anterior, la reclamació s’ha d’iniciar mitjançant escrit que s’ha de dirigir a l’òrgan administratiu que haja dictat l’acte reclamable i que ha d’incloure les al·legacions que, si escau, es formulen. A aquest escrit d’interposició cal adjuntar còpia de l’acte que s’hi impugna, així com les proves que s’estimen pertinents.
Si la persona que interposa la reclamació necessita l’expedient per a formular les seues al·legacions, ha de comparéixer davant de l’òrgan que va dictar l’acte impugnat durant el termini d’interposició de la reclamació, perquè se li pose de manifest, la qual cosa s’ha de fer constar en l’expedient.

Article 23
Es modifica l’apartat 1 de la disposició final cinquena de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, que passa a tindre la redacció següent:
1. És competent per a resoldre el recurs extraordinari de revisió, en relació amb la matèria a la qual es refereix l’apartat 1 de la disposició final tercera, el Jurat Economicoadministratiu.


TÍTOL II
MESURES ADMINISTRATIVES

CAPÍTOL I
Modificacions legislatives en matèries competència de la Presidència de la Generalitat

Secció primera
Mancomunitats

Article 24
Es modifica la disposició addicional segona de la Llei 21/2018, de 16 d’octubre, de la Generalitat, de mancomunitats de la Comunitat Valenciana, que queda redactada de la manera següent:
Segona. Competències en matèria de policia local
En els supòsits en què dos o més municipis limítrofs, pertanyents a la Comunitat Valenciana, no disposen separadament de recursos suficients per a la prestació dels serveis de policia local, podran associar-se per a l’execució de les funcions assignades a aquestes policies d’acord amb els termes disposats en la disposició addicional cinquena de la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat.


Secció segona
Règim local

Article 25
Es modifiquen l’article 65 i l’article 66, en l’apartat 3, en l’apartat 5, lletra f, i en l’apartat 6, lletres a, b, i e i s’introdueix un nou apartat 8, de la Llei 8/2010, de 23 de juny, de règim local de la Comunitat Valenciana, que queden redactats de la manera següent:

Article 65. Òrgans de govern
1. Els òrgans de govern i administració de les entitats locals menors seran la Presidència i la Junta Veïnal.
2. La junta veïnal, sense perjudici del supòsit específic previst en l’article 64, estarà integrada per la presidència i pels vocals, el nombre dels quals resultarà d’aplicar l’escala següent:

D’1 a 250 habitants 3
De 251 a 1.000 habitants 5
De 1.001 en avant 7


Article 66. Elecció dels membres dels òrgans de govern
[...]
3. Cada partit, federació, coalició o agrupació d’electors presentarà una llista completa amb el nombre de candidats o candidates següent:

– Tres candidats/es, en les entitats locals menors amb població fins a 250 habitants.
– Cinc candidats/es, en les entitats locals menors amb població compresa entre 251 a 1.000 habitants.
– Set candidats/es, en les entitats locals menors amb població compresa entre 1.001, en avant.
Les llistes es presentaran amb una composició paritària de dones i homes, en la seua composició s’alternaran consecutivament les persones candidates de sexe diferent.
4. [...]
5. [...]
a). [...]
b). [...]
c). [...]
d). [...]
e). [...]
f) En cas de defunció, renúncia, incapacitat o inhabilitació d’un membre de la junta veïnal, la vacant serà atribuïda al candidat o, si escau, al suplent de la mateixa llista a qui corresponga, per l’ordre de col·locació en què apareguen.
6. En les entitats locals menors amb una població igual o inferior a 250 habitants la proclamació de membres electes de la junta veïnal es realitzarà d’acord amb les regles següents:
a) Cada partit, coalició, federació o agrupació presentarà una llista completa amb tres candidats o candidates.
b) Cada elector o electora podrà donar el seu vot a un màxim de tres entre els candidats o candidates proclamats en l’entitat local menor corresponent.
c). [...]
d). [...]
e) En cas de defunció, renúncia, incapacitat o inhabilitació d’un membre de la junta veïnal, la vacant serà atribuïda al suplent que figure en la mateixa llista i, si no n’hi ha, al següent candidat o candidata que més vots haja obtingut.
7. [...]
8. La convocatòria de les eleccions als òrgans de govern de les entitats locals menors de la Comunitat Valenciana s’aprovarà per decret del Consell. El decret de convocatòria contindrà com a mínim, el següent: la data de celebració de les eleccions, el nombre de membres de la junta veïnal, la duració de la campanya electoral i el règim jurídic aplicable.

La tramitació del decret de convocatòria correspondrà a la conselleria competent en matèria de processos electorals. El decret es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

Article 26
Se suprimeix el text següent de la disposició addicional primera de la Llei 2/2001, d’11 de maig, de la Generalitat, de creació i gestió d’àrees metropolitanes de la Comunitat Valenciana, modificada per la disposició addicional única de la Llei 8/2010, de 23 de juny, de la Generalitat, de règim local de la Comunitat Valenciana:
Així mateix, podrà exercir les facultats reconegudes en aquesta matèria a les corporacions locals en la Llei 2/1992, de 26 de març, de la Generalitat Valenciana, de sanejament de les aigües residuals de la Comunitat Valenciana.

Secció tercera
Turisme

Article 27
Es modifiquen l’apartat 4 de l’article 9, l’apartat 2.g de l’article 10, l’article 20, s’afegeix un nou apartat 5 a l’article 48, s’afegeix un nou apartat 5 a l’article 61, es modifica l’article 91, l’article 92, l’article 93, l’article 95 i s’afegeix una disposició transitòria tercera en la Llei 15/2018, de 7 de juny, de turisme, oci i hospitalitat de la Comunitat Valenciana, que queden redactats de la manera següent:

Article 9. Consell Valencià del Turisme
[...]
4. El seu règim d’organització i funcionament, així com la determinació de la seua composició i règim d’elecció dels seus membres seran objecte de desenvolupament reglamentari mitjançant decret del Consell.
[...]

Article 10. Comissió Interdepartamental de Turisme
[...]
2. Corresponen a la Comissió Interdepartamental de Turisme, entre altres, les funcions següents:
[...]
g) Proposar el desenvolupament d’un programa d’accions específiques sobre seguretat laboral i prevenció de riscos laborals a través de l’Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball (Invassat) sobre la base d’estudis realitzats pels tècnics i les tècniques de prevenció de riscos laborals, la seguretat social, els sindicats, les empreses turístiques i les persones prestadores de serveis turístics sobre les càrregues de treball de les treballadores i treballadors turístics, per a millorar l’R+D+I de la indústria turística i les seues condicions laborals.

Article 20. Overbooking o sobrevenda
1. Els titulars d’establiments d’allotjament turístic, així com les mediadores turístiques i agències de viatge, no podran vendre efectivament major nombre de places de les quals puguen atendre.
L’incompliment d’aquesta obligació suposarà incórrer en responsabilitat enfront de l’Administració turística de la Generalitat i les persones usuàries afectades, i s’haurà d’iniciar el corresponent procediment sancionador en el qual es depuraran, si escau, les eventuals responsabilitats de les operadores turístiques en aquesta matèria. En tot cas, la persona titular responsable de la sobrevenda a què es refereix el paràgraf anterior haurà de procedir a la reparació de l’esmentat incompliment conformement al que es dispose reglamentàriament respecte a aquesta matèria.
2. Quan un establiment d’allotjament turístic haja incorregut en sobrevenda estarà obligat a proporcionar allotjament a les persones usuàries afectades en un altre establiment de la zona d’igual o superior categoria i en les mateixes o millors condicions que les pactades.

Les despeses de desplaçament fins al nou establiment on s’allotjaran, la possible diferència de preu respecte del nou i qualsevol altre que es poguera originar, seran de càrrec de l’establiment que s’haja originat la sobrevenda, sense perjudici que aquest, si escau, puga repercutir aquestes despeses a l’empresa causant de la sobrevenda.

Si es dona el cas que el cost total del nou allotjament és inferior al de l’establiment que ha tingut sobrevenda, la persona titular d’aquest retornarà la diferència a la usuària.

Article 48. Sistema d’intel·ligència turística i transferència de coneixement
[...]
5. La informació pública i les dades que es generen en els apartats anteriors d’aquest article s’incorporaran gradualment i en funció del compliment de requisits tècnics al portal de dades obertes de la Generalitat, d’acord amb les condicions de reutilització de la informació pública previstes en la normativa vigent.

Article 61. Dispenses
[...]
5. La falta de resolució expressa en el termini de tres mesos no donarà lloc, en cap cas, a la dispensa del compliment dels requisits i condicions mínimes establides en les disposicions de desenvolupament d’aquesta llei per a allotjaments turístics, i en aquest cas, el sentit del silenci serà negatiu.

Article 91. Infraccions lleus
Constitueixen infraccions administratives de caràcter lleu:
1. L’incompliment de l’obligació d’exhibir els distintius o plaques normalitzades que corresponguen d’acord amb la normativa vigent, o la seua exhibició sense reunir les formalitats exigides.
2. La incorrecció en el tracte a les persones usuàries de serveis turístics per part dels qui desenvolupen alguna de les activitats turístiques previstes en aquesta llei.
3. Les deficiències en la neteja i funcionament de locals, instal·lacions, mobiliari i estris.
4. L’incompliment del deure de conservar durant el termini de temps reglamentàriament establit, les factures o qualsevol altra documentació.

5. No publicitar l’existència de fulls de reclamacions a la disposició dels clients, mancar d’elles, negar-se a facilitar-les o no fer-ho en el moment en què se sol·liciten, sense causa justificada.
6. La realització de contractes de prestació de serveis turístics, siga quin siga el seu suport formal, no ajustats a les prescripcions establides en la norma aplicable.
7. La percepció de preus superiors als publicitats o als exhibits així com la falta de publicitat de tots o d’algun d’aquests.

8. La inexactitud, falsedat o omissió, de caràcter no essencial, de qualsevol dada, informació o documentació que s’incorpore a una comunicació o declaració responsable.
9. La utilització de les marques, símbols identificatius, missatges i estratègies de la imatge turística de la Comunitat Valenciana que no s’ajusten a les directrius dictades sobre aquest tema pel departament del Consell competent en matèria de turisme i suposen un detriment greu d’aquesta imatge turística.

Article 92. Infraccions greus
Constitueixen infraccions administratives de caràcter greu:
1. La utilització comercial de denominacions, distintius o plaques diferents dels que corresponguen a l’activitat, d’acord amb la classificació, inscripció o habilitació atorgades per l’Administració, o amb la comunicació efectuada a aquesta, sempre que siguen expressius d’una categoria, activitat o modalitat diferent d’aquelles.
2. L’exercici de l’activitat professional de guia de turisme sense l’habilitació preceptiva per a això.
3. La inexactitud, falsedat o omissió, de caràcter essencial, de qualsevol dada, informació o documentació que s’incorpore a una comunicació o declaració responsable.
4. No reunir els requisits essencials establits en la normativa vigent per a l’exercici de l’activitat o no mantindre’ls durant el seu exercici.

5. Facilitar informació a la persona usuària que genere expectatives de gaudir d’instal·lacions o serveis de categoria o qualitat superiors a les realment prestades, així com l’emissió de publicitat falsa o que induïsca a engany.
6. La manca de la documentació exigida per la normativa vigent o la seua utilització sense ajustar-se a les formalitats exigides.
7. La deficient prestació de serveis exigibles així com la deterioració greu de les instal·lacions que afecten l’establiment en el seu conjunt.

8. La prohibició del lliure accés o expulsió de l’establiment així com la interrupció en la prestació dels serveis acordats per causa no justificada.
9. L’incompliment per les agències de viatges de les obligacions contingudes en el llibre IV de la Llei general per a la defensa dels consumidors o usuaris i altres lleis complementàries, aprovada pel Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, o norma que la substituïsca.
10. L’incompliment de contracte o de les condicions pactades, respecte del lloc, temps, preu o altres elements integrants del servei turístic acordat.
11. La sobrevenda de places i l’incompliment de les disposicions relatives al règim de reserves o de la seua cancel·lació, quan no es facilite a la persona usuària afectada, allotjament en les condicions establides en l’article 20.2 d’aquesta llei.
12. La negativa a expedir factura de cobrament dels serveis consumits a sol·licitud de la clientela, o la inclusió en aquesta de conceptes no inclosos en els serveis efectivament prestats.
13. La modificació de l’establiment o dels requisits preceptius per a l’exercici de l’activitat, sense haver-lo comunicat de la manera reglamentàriament determinada.
14. L’obstrucció a la labor de la inspecció de turisme en l’exercici de les seues funcions, o no atendre els requeriments formulats durant la inspecció.
15. La negativa a facilitar a l’Administració qualsevol informació relativa a l’activitat turística desenvolupada, o subministrar-la falsa o errònia.
16. L’incompliment de la normativa aplicable en matèria de protecció i prevenció d’incendis, mesures de seguretat, sanitat i higiene i del sector d’activitat en cada cas aplicable.
17. L’incompliment de l’obligació a què es refereix la lletra b de l’article 19 de donar publicitat en la comercialització a través de qualsevol mitjà, i especialment a través dels serveis de la societat de la informació, del número d’inscripció en el Registre de Turisme de la Comunitat Valenciana, seran responsables solidaris els titulars dels canals de publicitat o comercialització que els incloguen en els seus mitjans.

18. La inobservança de les obligacions contingudes en aquesta llei relatives a accessibilitat, sostenibilitat i hospitalitat.
19. La falta de promoció de les empreses turístiques i dels prestadors de serveis turístics als treballadors i treballadores d’una educació i formació inicial i continuada que, entre altres aspectes, incorpore els coneixements i protocols per a garantir un tracte hospitalari dels turistes i visitants.

Article 93. Infraccions molt greus
Es consideren infraccions administratives de caràcter molt greu:
1. L’exercici d’una activitat turística sense haver comunicat el seu inici de la manera legalment determinada.
2. La comercialització d’activitats o serveis turístics sense disposar dels requisits o de les condicions legalment establides per a obtindre la corresponent inscripció en el Registre de Turisme Comunitat Valenciana.
3. Mancar de la garantia exigida per la norma corresponent o, disposant-ne, que no aconseguisca la quantia exigida per la norma.

4. No disposar d’un pla d’autoprotecció inscrit en el Registre Autonòmic de Plans d’Autoprotecció, en els supòsits en què això és preceptiu.
5. Qualsevol acció que intencionadament denigre els costums, tradicions, creences o indumentària d’una persona usuària de serveis turístics i no constituïsca una infracció penal.
6. L’incompliment dels drets reconeguts als treballadors i treballadores de les empreses turístiques i dels prestadors de serveis turístics per part d’aquestes i, per tant, la falta de garanties d’una ocupació digna i de qualitat.

Article 95. Graduació de les sancions
1. En la imposició de les sancions es guardarà la deguda adequació entre la gravetat dels fets constitutius de la infracció i la sanció aplicada, tenint en compte la concurrència, quan es van produir els fets sancionats, de les circumstàncies següents:
a) Seran circumstàncies atenuants de la responsabilitat:
1.a La falta d’intencionalitat.
2.a El rescabalament dels perjudicis ocasionats amb anterioritat a l’acord d’iniciació de l’expedient sancionador.
3.a L’esmena de les deficiències causants de la infracció i la reparació voluntària dels danys durant la tramitació de l’expedient sancionador.
4.a L’absència de benefici econòmic derivat de la infracció.
5.a L’escassa capacitat econòmica del presumpte infractor.
6.a La menor categoria de l’establiment i les característiques del servei o activitat.
b) Seran circumstàncies agreujants de la responsabilitat:
1.a La naturalesa dels perjudicis ocasionats.
2.a La quantia del benefici il·lícit obtingut.
3.a El temps durant el qual s’haja estat cometent la infracció.
4.a El nombre de persones usuàries de serveis turístics afectades.
5.a La reincidència, entesa com la comissió en el terme d’un any de més d’una infracció de la mateixa naturalesa, quan així haja sigut declarat per resolució ferma.
6.a La reiteració, entesa com la comissió en el terme de dos anys de dos o més infraccions de qualsevol caràcter que així hagen sigut declarades per resolució ferma.
2. La concurrència de més d’una de les circumstàncies agreujants o atenuants podrà determinar la imposició de sancions corresponents a infraccions de caràcter superior o inferior, respectivament.

Disposició transitòria tercera. Règim sancionador.
La present llei no serà aplicable als procediments sancionadors iniciats abans de la seua entrada en vigor, els quals es tramitaran i resoldran conformement a les disposicions vigents en el moment de la seua incoació, llevat que el que es disposa en aquesta llei resulte més favorable per a la persona presumptament infractora.

Secció quarta
De la modificació de la Llei 12/2018, de 24 de maig, de la Generalitat, de publicitat institucional per a l’interès ciutadà i la concepció col·lectiva de les infraestructures públiques.

Article 28
Es modifiquen els punts 1 i 8 de l’article 6, determinació dels mitjans de difusió, que queden redactats de la manera següent:
1. La distribució de la publicitat institucional s’ha d’ajustar a criteris objectius; ha de respectar els principis d’eficàcia, eficiència, equitat i objectivitat, i s’ha de realitzar en mitjans de difusió i suports que siguen respectuosos amb el medi ambient i s’estimen els més adequats en cada moment per a poder arribar al públic objectiu destinatari del missatge i la informació de la campanya o comunicació.
8. Amb caràcter general, la contractació no pot realitzar-se de manera directa amb el mitjà.

Article 29
S’afegeix un punt 5 a l’article 11, període electoral, amb la redacció següent:
5. Allò que disposa el punt 1 no és aplicable a l’article 2.1.m de la present llei.


CAPÍTOL II
Modificacions legislatives en matèries competència de la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives

Secció primera
Joventut

Article 30
Es modifica l’apartat 15 de l’article 7, s’inclou un nou apartat 5 en l’article 17, es modifica l’apartat 5 de l’article 27, es modifica l’apartat 3 de l’article 38 i es modifica l’apartat 1 de l’article 43, de la Llei 15/2017, de 10 de novembre, de la Generalitat, de polítiques integrals de joventut, que queden redactats de la manera següent:

Article 7. Funcions de l’Institut Valencià de la Joventut
[...]
15. Establir un observatori de joventut per a dur a terme els estudis, les investigacions, les publicacions i els programes experimentals de joventut i oci a la Comunitat Valenciana; impulsar la investigació i l’estudi sobre la realitat juvenil de manera periòdica realitzant, com a mínim, un estudi integral de joventut amb caràcter previ a la realització de l’EVJ, per a proporcionar a l’Administració informació per al disseny i el desenvolupament de les polítiques de joventut, i col·laborar en la creació, la gestió i la difusió de les estadístiques autonòmiques sobre joventut, que han d’incloure dades desagregades de 12 a 17 anys, de 18 a 23 i de 24 a 30.
Aquest observatori ha d’assegurar la col·laboració amb experts i expertes de diferents àmbits en el seu treball.
[...]

Article 17. Entitats juvenils
[...]
5. Reglamentàriament ha de crear i regular el funcionament d’un cens d’entitats juvenils que gestionarà l’IVAJ.
[...]

Article 27. Consells locals de joventut i consells territorials de joventut
[...]
5. Per a instituir un consell territorial de joventut són necessàries, almenys, tres entitats juvenils amb implantació en dos municipis limítrofs, com a mínim, i tindre com a àmbit d’actuació el territori al qual pertanguen les entitats juvenils membres.
[...]

Article 38. Plans territorials de joventut
[...]
3. Els municipis o les entitats locals supramunicipals han d’elaborar els plans territorials de joventut, en tot cas amb la interlocució de les persones joves, i dels consells locals o territorials de la joventut en els seus respectius àmbits, si n’hi ha.
[...]

Article 43. Xarxa Valenciana d’Informació i Animació Juvenil
1. La Xarxa Valenciana d’Informació i Animació Juvenil la integren els serveis promoguts a la Comunitat Valenciana per entitats sense ànim de lucre i administracions públiques que tenen per objecte desenvolupar serveis d’informació, formació, assessorament o orientació, especialment dirigits a joves en els seus processos d’emancipació, i que han sigut reconeguts i registrats per l’Institut Valencià de la Joventut.

[...]
Secció segona
Igualtat

Article 31
Es modifiquen l’article 42 i l’article 49, es renumeren els capítols I II del títol IV i es modifica l’article 50, de la Llei 9/2003, de 2 d’abril, de la Generalitat, per a la igualtat entre dones i homes que queden redactats de la manera següent:

TÍTOL III
Igualtat i Administració Pública

Article 42. Publicitat no sexista en la Comunitat Valenciana
La Generalitat ha de vetlar, de manera específica, pel compliment del principi d’igualtat i no discriminació en la publicitat en els mitjans de comunicació social o qualsevol altre mitjà de difusió.

Article 49. Dades estadístiques i investigacions
El Consell de la Generalitat ha d’impulsar la desagregació de dades per sexes en totes les estadístiques i les investigacions que es duguen a terme a la Comunitat Valenciana, aprofundir en l’estudi i la investigació sobre la realitat social des d’una perspectiva de gènere i donar compte de l’evolució dels índexs d’igualtat de dones i homes en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.

TÍTOL IV
Institucions de Protecció del Dret
a la Igualtat de Dones i Homes

CAPÍTOL I
El Consell Valencià de les Dones

Article 50. El Consell Valencià de les Dones
Com que la Generalitat té l’obligació d’impulsar polítiques tendents a eliminar les discriminacions respecte a les dones a la nostra Comunitat i promoure la plena participació de les dones en la vida política, econòmica i social, resulta imprescindible tindre l’assessorament d’un òrgan de participació com és el Consell Valencià de les Dones.


CAPÍTOL II
La Defensoria de la Igualtat de Gènere

Secció tercera
Infància i adolescència

Article 32
Es modifiquen l’apartat 6 de l’article 130, l’apartat 5 de l’article 137, apartat 2 de l’article 141, l’apartat 3 de l’article 151, l’apartat 4 de l’article 154, l’apartat 2.a de l’article 183 i l’apartat 6 de l’article 193, de la Llei 26/2018, de 21 de desembre, de la Generalitat, de drets i garanties de la infància i l’adolescència, que queden redactats de la manera següent:

Article 130. Requisits d’aptitud per a l’acolliment
[...]
6. El procediment de valoració d’aptitud l’ha d’iniciar d’ofici l’òrgan corresponent d’acord amb les necessitats de les xiquetes, els xiquets i els adolescents que es troben sota tutela o guarda de la Generalitat, susceptibles d’una mesura d’acolliment familiar. El termini per a la resolució i notificació del procediment de valoració no pot ser superior a sis mesos. Transcorregut aquest termini sense que hi recaiga cap resolució expressa, s’entén que s’ha desestimat.
La declaració d’aptitud en cap cas suposa el dret exigible a acollir, tan sols atorga el dret a la inscripció en el registre administratiu habilitat a aquest efecte.
La valoració de l’aptitud s’ha de revisar amb la periodicitat que es determine reglamentàriament.

Article 137. Mesura d’acolliment residencial
[...]
5. La Generalitat, en l’exercici de les competències que té en matèria d’acolliment residencial, ha d’observar els principis següents, a més dels recollits en els articles 3 i 91 d’aquesta llei.
[...]

Article 141. Residències i llars de recepció
[...]
2. L’estada en una residència o llar de recepció s’ha de limitar al temps estrictament necessari per a fer aquestes funcions, i en el cas de la guarda provisional, no ha de superar el límit temporal establit en l’article 113.3 d’aquesta llei.
[...]

Article 151. Proposta d’adopció sense oferiment previ
[...]
3. En aquests casos, la Comissió d’Adopció i Alternatives Familiars pot acordar, en atenció a les característiques i les necessitats especials de la persona acollida, que la família continue percebent, des del moment en què se cedisca la guarda amb finalitats d’adopció i fins a la majoria d’edat de la persona adoptada, una prestació econòmica equivalent a la que hauria rebut, per aplicació del que disposa l’article 132 d’aquesta llei, si continua l’acolliment.

Article 154. Declaració d’idoneïtat
[...]
4. La declaració d’idoneïtat per a l’adopció tindrà una vigència de tres anys, revisable anualment durant aquest període.

Article 183. Comissió de Protecció de la Infància i l’Adolescència
[...]
2. Aquest òrgan exerceix les funcions següents:
a) Formula les propostes de resolució i adopta els acords que li atribueix aquesta llei i la seua normativa de desenvolupament.
[...]

Article 193. Òrgans competents
[...]
6. A l’òrgan de la Generalitat que té atribuïda la potestat sancionadora en matèria de consum, en el cas de les infraccions lleus, greus i molt greus que es deriven de les conductes tipificades en els números 7 i 8 de l’article 188.
[...]

Secció quarta
Llei 3/2019, de 18 de febrer, de la Generalitat, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana

Article 33
Cal afegir una nova lletra a l’apartat 1 de l’article 17 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana amb la redacció següent:

Article 17. Funcions de l’atenció primària
1.nou) Promoció d’actuacions en matèria d’igualtat en l’àmbit territorial de referència.

Article 34
Cal suprimir la lletra h de l’apartat 2 de l’article 17 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana:

Article 17. Funcions de l’atenció primària
Supressió de l’apartat
2.h) Promoció d’actuacions en matèria d’igualtat en l’àmbit territorial de referència.

Article 35
Cal modificar l’article 18 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana de la manera següent:

On diu:
Article 18. Serveis d’atenció primària
1.b) Servei de promoció de l’autonomia. [...]
2.a) Servei d’infància i adolescència. Desenvoluparà actuacions d’atenció integral i suport a la infància i l’adolescència en situació de vulnerabilitat o desprotecció, així com en els casos d’adolescents en conflictes amb la llei,

Ha de dir:
Article 18. Serveis d’atenció primària
1.b) Servei de promoció de l’autonomia personal. [...]
2.a) Servei d’infància i adolescència. Desenvoluparà actuacions d’atenció integral i suport a la infància i l’adolescència en situació de vulnerabilitat o desprotecció, així com l’execució de mesures judicials en medi obert en els casos d’adolescents en conflictes amb la llei.


Article 36
Cal modificar l’article 49 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana de la manera següent:

On diu:
Article 49. Òrgan de Coordinació i Col·laboració Interadministrativa en Serveis Socials
2.1.b) La secretària o el secretari autonòmic de serveis socials, que actuarà com a vicepresidenta o vicepresident.
2.1.c) La directora o el director general de serveis socials, que actuarà com a secretària o secretari.
2.2.c) Els municipis amb població inferior a 100.000 habitants han de tindre cinc representants i han de ser designats per la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, assegurant en tot cas la representació de les tres províncies de la Comunitat Valenciana, així com la representació proporcional de municipis de diferent grandària, segons la distribució poblacional següent:
2.2.c.1) Un municipi representant dels municipis menors de 5.000 habitants.
2.2.c.2) Un municipi representant dels municipis entre 5.001 i 10.000 habitants.
2.2.c.3) Un municipi representant dels municipis entre 10.001 i 20.000 habitants.
2.2.c.4) Un municipi representant dels municipis entre 20.001.i 50.000 habitants.
2.2.c.5) Un municipi representant dels municipis entre 50.001 i 100.000 habitants.
Totes i tots els membres assenyalats en aquest apartat es renovaran al llarg dels tres mesos següents als resultats produïts després dels respectius processos electorals municipals, amb l’objectiu de fomentar la participació dels diversos municipis de la Comunitat Valenciana,


Ha de dir:
Article 49. Òrgan de Coordinació i Col·laboració Interadministrativa en Serveis Socials
2.1.b) La secretària o el secretari autonòmic competent en planificació i organització del sistema de serveis socials, que ha d’actuar com a vicepresidenta o vicepresident.
2.1.c) La directora o el director general competent en gestió i organització del sistema, que ha d’actuar com a secretària o secretari.
2. 2.c) Els municipis amb població inferior a 100.000 habitants han de tindre cinc representants i han de ser designats per la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, assegurant en tot cas la representació de les tres províncies de la Comunitat Valenciana, així com la representació proporcional de municipis de diferent grandària, segons la distribució poblacional següent:
2.2.c.1) Una entitat local representant dels municipis menors de 5.000 habitants.
2.2.c.2) Una entitat local representant dels municipis entre 5.001 i 10.000 habitants.
2.2.c.3) Una entitat local representant dels municipis entre 10.001 i 20.000 habitants.
2.2.c.4) Una entitat local representant dels municipis entre 20.001 i 50.000 habitants.
2.2.c.5) Una entitat local representant dels municipis entre 50.001 i 100.000 habitants.
Totes i tots els membres assenyalats en aquest apartat s’han de renovar al llarg dels sis mesos següents a la constitució de les corporacions locals després dels respectius processos electorals municipals, amb l’objectiu de fomentar la participació dels diversos municipis de la Comunitat Valenciana.

Article 37
Cal modificar el títol de l’article 55 en l’índex i en el contingut de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, que queda redactat de la manera següent:

Article 55. Coordinació, col·laboració i cooperació entre el sistema públic valencià de serveis socials i l’Administració de Justícia


Article 38
Cal modificar l’article 66 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, que queda redactat de la manera següent:

On diu:
Article 66. Personal professional de l’àrea de serveis socials
1. Les persones professionals de l’àrea de serveis socials han d’exercir les funcions inherents als serveis d’atenció primària de caràcter específic de competència municipal esmentats en els apartats a, b, c i d de l’article 18.2 i el seu àmbit territorial d’actuació és l’àrea de serveis socials.
[…]
3. Les ràtios i les figures professionals concretes de l’àrea de serveis socials per a cada servei d’atenció primària de caràcter específic de competència municipal esmentat en els apartats a, b, c i d de l’article 18.2 s’han de determinar reglamentàriament,
Ha de dir:
Article 66. Personal professional de l’àrea de serveis socials
1. Les persones professionals de l’àrea de serveis socials han d’exercir les funcions inherents als serveis d’atenció primària de caràcter específic de competència municipal esmentats en els apartats a, b i c de l’article 18.2 i el seu àmbit territorial d’actuació és l’àrea de serveis socials.
[…]
3. Les ràtios i les figures professionals concretes de l’àrea de serveis socials per a cada servei d’atenció primària de caràcter específic de competència municipal esmentat en els apartats a, b i c de l’article 18.2 s’han de determinar reglamentàriament.

Article 39
Es modifiquen els apartats 1 i 3 de l’article 85 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, que quedarien redactats en els termes següents:
On diu:
1. La iniciativa privada en matèria de serveis socials pot ser exercida per entitats d’iniciativa social i per entitats d’iniciativa mercantil, així com per persones físiques.
[...]
3. A l’efecte d’aquesta llei, són entitats d’iniciativa mercantil les persones jurídiques que adopten qualsevol forma societària que reconega la legislació mercantil, i que realitzen actuacions de serveis socials previstes en el seu objecte social,
Ha de dir:
1. La iniciativa privada en matèria de serveis socials pot ser exercida per entitats d’iniciativa social i per entitats d’iniciativa empresarial, així com per persones físiques.
[...]
3. A l’efecte d’aquesta llei, són entitats d’iniciativa empresarial les persones jurídiques i les altres entitats privades amb ànim de lucre que adopten qualsevol forma societària que reconega la legislació vigent, i que realitzen actuacions de serveis socials previstes en el seu objecte social.

Article 40
Es modifica l’article 90 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, de la manera següent:
On diu:
Article 90. Duració dels concerts
Els concerts han d’establir-se amb una duració temporal no superior a quatre anys. Els concerts poden prorrogar-se fins a un període de dos anys i només mitjançant un acord explícit de les dues parts. Quan acabe el període indicat, l’administració competent pot establir un nou concert,

Ha de dir:
Article 90. Duració dels concerts
Els concerts han d’establir-se amb una duració temporal no superior a quatre anys. Els concerts poden prorrogar-se fins a un període de dos anys i només mitjançant un acord explícit de les dues parts. Quan acabe el període indicat, l’administració competent pot establir un nou concert.
El límit establit en l’article 40.3 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, en referència a la quantitat global de gasto que s’impute a cada un dels exercicis futurs autoritzats, s’entén vinculat al crèdit consignat en el capítol de referència de l’any en què l’operació es va comprometre.

Article 41
Cal afegir un nou apartat a l’article 109 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de la Generalitat, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana.
Apartat 7
Així mateix, la conselleria competent en matèria de serveis socials pot incloure dins del Pla d’infraestructures, en col·laboració amb els ajuntament i les diputacions, la realització d’actuacions mitjançant la delegació, per part de la Generalitat, de l’exercici de les seues competències en matèria de construcció, ampliació, adequació, reforma i, si escau, equipament de centres públics de serveis socials tant d’atenció primària específica com de secundària de la Generalitat. Les delegacions s’han de realitzar en favor dels municipis al territori dels quals s’ha d’executar l’actuació. No obstant això, segons la grandària del municipi, les seues circumstàncies economicofinanceres i la complexitat de l’actuació a escometre, aquesta delegació pot realitzar-se en favor de qualsevol entitat que tinga reconeguda la naturalesa de local o supramunicipal amb capacitat per a exercir les competències en l’àmbit territorial corresponent.
Ateses les circumstàncies concurrents, poden delegar-se tots aquells tràmits previs, actuacions tècniques i actes administratius relatius a viabilitat de parcel·les, direccions facultatives i assistències tècniques, redacció de projectes, supervisió i aprovació d’aquests, construcció de nous centres de serveis socials, com també obres d’ampliació, reforma, millora i substitució, seguiment de les inversions i recepció d’aquestes i equipaments dels centres de serveis socials.

És condició necessària que aquestes actuacions estiguen prèviament contingudes en les programacions d’obres successives, com també en el mapa d’infraestructures de serveis socials de la conselleria competent per raó de la matèria. No obstant això, poden autoritzar-se actuacions no previstes, sempre que l›esmentada conselleria ho estime oportú en aplicació de criteris objectius vinculats a les necessitats de socials, l’eliminació d’instal·lacions provisionals o a programes específics.
A aquest efecte, la conselleria competent en matèria de serveis socials ha de publicar en la seua pàgina web informació suficient sobre les actuacions que tinga en execució conseqüència del que preveu aquest decret llei.
En tot cas, les administracions locals, en l’execució i desenvolupament de la delegació, han de subjectar-se al que preveu la normativa de contractes del sector públic.

Article 42
Cal modificar l’article 110 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, de la manera següent:

On diu:
Article 110. Fórmules de col·laboració financera
[…]
2. La durada dels convenis s’establirà en funció dels supòsits següents:
a) En els supòsits de finançament del personal i de les prestacions professionals, econòmiques i tecnològiques d’atenció primària, la durada dels convenis serà de cinc anys, prorrogables per períodes iguals.
[…]

3. Per a rebre el finançament previst, els municipis i les mancomunitats, per si sols o agrupats, hauran de justificar la realització de totes les actuacions incloses en els convenis. Una vegada rebut el finançament estable dels llocs de treball de la zona bàsica de serveis socials, les entitats locals incorporaran aquests llocs a la seua plantilla, amb subjecció a la normativa reguladora sobre incorporació de nous efectius,

Ha de dir:
Article 110. Fórmules de col·laboració financera
[…]
2. La durada dels convenis s’establirà en funció dels supòsits següents:
a) En els supòsits de finançament del personal i de les prestacions professionals, econòmiques i tecnològiques d’atenció primària, la durada dels convenis serà de quatre anys, prorrogables per períodes iguals.

[…]
3. Per a rebre el finançament previst, els municipis, per si sols o agrupats en mancomunitats, hauran de justificar la realització de totes les actuacions incloses en els convenis. Una vegada rebut el finançament estable dels llocs de treball de la zona bàsica de serveis socials, les entitats locals incorporaran aquests llocs a la seua plantilla, amb subjecció a la normativa reguladora sobre incorporació de nous efectius.


Article 43
Es modifica l’article 138 i la disposició addicional onzena de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de la Generalitat, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana.
Article 138
On diu:
Infeccions lleus,
Ha de dir:
Infraccions lleus.
Disposició addicional onzena
On diu: persones amb malaltia mental crònica,
Ha de dir: persones amb problemes de salut mental crònics.

Article 44
Cal modificar les lletres e i k, i afegir una nova lletra a l’article 139 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, que queden redactats de la manera següent:

Article 139. Infraccions greus
e) Incomplir les condicions materials, especialment quant a accessibilitat i eliminació de barreres arquitectòniques, i funcionals exigides per a la seua autorització o acreditació, d’acord amb la tipologia específica de cada recurs, sempre que cause risc o dany efectiu per a la salut.
k) No disposar o no aplicar el reglament de règim interior, no tindre subscrit el contracte assistencial amb la persona usuària o incomplir els seus pactes, o que aquest no s’ajuste a la normativa. Incomplir o no aplicar els protocols i programes exigibles per a cada tipus de servei.

Nova) Causar risc greu o dany efectiu per a la salut dels usuaris per incomplir amb els requisits, condicions o obligacions exigits per a accedir a l’acció concertada i a les subvencions, així com als continguts en els plecs de prescripcions tècniques i clàusules administratives particulars dels contractes.

Article 45
Cal modificar la lletra f de l’article 140 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, que queda redactat de la manera següent:
On diu:
Article 140
f) Ometre o no prestar l’adequada atenció sanitària i farmacèutica incomplint els procediments i protocols normalitzats i l’adequada pràctica clínica, incloent-hi la inadequada administració dels tractaments prescrits o l’ús de mesures de contenció no homologades o no prescrites pel personal facultatiu,
Ha de dir:
f) Causar risc o dany efectiu per a la salut per ometre o no prestar l’atenció sanitària i farmacèutica adequades, de manera que s’incomplisquen els procediments i protocols normalitzats i l’adequada pràctica clínica, que inclou la inadequada administració dels tractaments prescrits o l’ús de mesures de contenció no homologades o no prescrites pel personal facultatiu.

Article 46
Es modifica l’apartat 3 de l’article 147 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de la Generalitat, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, que quedarà redactat amb el text següent:

Article 147
3. Per a la incoació de l’expedient sancionador, la persona titular de la direcció general competent per raó de la matèria nomenarà instructor o instructora un funcionari o funcionària, cosa que pot fer entre els que estiguen adscrits a la seua pròpia direcció general o a la competent per raó del sector de què es tracte. A fi de preservar la imparcialitat del procediment sancionador i dotar d’una major garantia el presumpte infractor o infractora, en cap cas podran actuar com a instructors o instructores de l’expedient aquelles persones que tinguen atribuïdes funcions d’investigació, esbrinament i inspecció i les actuacions de les quals hagen servit de base per a la iniciació del procediment.


Article 47
Es modifica l’índex i el text legislatiu de la Llei 32019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana de la manera següent:
On diu:
Títol III:
Planificació, coordinació, ordenació i intervenció del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials,
Ha de dir:
Títol III:
Planificació, coordinació i intervenció del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, ordenació dels serveis socials a la Comunitat Valenciana.

Article 48
Es modifica l’índex i el text legislatiu de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana de la manera següent:
On diu:
Capítol III del títol III:
Ordenació del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials,
Ha de dir:
Capítol III del títol III:
Ordenació dels serveis socials de la Comunitat Valenciana.

Article 49
Cal modificar la disposició addicional huitena de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, que queda redactada de la manera següent:
On diu:
Disposició addicional
Huitena. Convenis de mobilitat del personal funcionari
En el termini màxim de tres anys, per mitjà dels corresponents convenis, es promourà el dret a la mobilitat administrativa del personal funcionari, d’acord amb el que estableix l’article 82, amb reciprocitat entre les persones professionals dels serveis socials de l’Administració autonòmica valenciana i les entitats locals, inclosos els seus organismes autònoms i entitats de dret públic, en el marc previst en el text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, i restant legislació bàsica de règim local aplicable, així com amb el que disposa la Llei 10/2010, de 9 de juliol,
Ha de dir:
Disposició addicional
Huitena. Convenis de mobilitat del personal funcionari i contractació de personal en les administracions públiques locals
1. En el termini màxim de tres anys, per mitjà dels corresponents convenis, es promourà el dret a la mobilitat administrativa del personal funcionari, d’acord amb el que estableix l’article 82, amb reciprocitat entre les persones professionals dels serveis socials de l’Administració autonòmica valenciana i les entitats locals, inclosos els seus organismes autònoms i entitats de dret públic, en el marc previst en el text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, la restant legislació bàsica de règim local aplicable i el que disposa la Llei 10/2010, de 9 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació i gestió de la funció pública valenciana i la seua normativa reglamentària.

2. Amb l’objecte de millorar i agilitzar els processos de contractació de personal per a executar les funcions en totes les dimensions de l’atenció primària dels serveis socials, les administracions públiques locals poden, a través de la proposta, cooperació i assistència de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies de la Comunitat Valenciana, organitzar sistemes de selecció homogenis de forma col·laborativa.


Article 50
Cal modificar la disposició addicional onzena de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, que queda redactada de la manera següent:
On diu:
Disposició addicional
Onzena. Serveis d’atenció primària de caràcter específic de competència de la Generalitat
[…]
1. Els serveis d’atenció diürna proveiran les seues prestacions a través de centres de dia per a persones majors dependents, centres ocupacionals, centres de dia per a persones amb diversitat funcional, centres de dia per a malalts mentals i centres de dia per a la infància i l’adolescència, entre altres,
Ha de dir:
Onzena. Serveis d’atenció primària de caràcter específic de competència de la Generalitat
[…]
1. Els serveis d’atenció diürna proveiran les seues prestacions a través de centres de dia per a persones majors dependents, centres ocupacionals, centres de dia per a persones amb diversitat funcional, centres de dia per a persones amb malaltia mental crònica i centres de dia per a la infància i l’adolescència, entre altres.

Article 51
Cal modificar la disposició addicional tretzena de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, que queda redactada de la manera següent:
On diu:
Disposició addicional
Tretzena. Acreditació de serveis i programes per a l’accés a subvencions,
Ha de dir:
Disposició addicional
Tretzena. Acreditació de serveis, centres i programes de serveis socials per a l’accés a subvencions.

Article 52
Cal afegir una disposició addicional nova a la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, que queda redactada de la manera següent:
Disposició addicional nova. Cobertura de vacants davant situacions de baixa laboral
Atès el caràcter de servei públic essencial i d’interès general del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials recollit en aquesta llei, davant les situacions de baixa del personal professional de serveis socials, en els supòsits que a continuació es detallen, i qualsevol que siga el motiu o la naturalesa de la baixa laboral, incapacitat laboral, accident laboral, acolliment, adopció o qualsevol altra causa derivada dels permisos, llicències o situacions previstes legalment en els convenis laborals de referència respectius, aquest personal ha de ser substituït immediatament, i en qualsevol cas en un termini temporal no superior als deu dies, comptadors a partir de la producció del fet causant:
a) Personal professional dels serveis socials d’atenció primària de caràcter bàsic o específic de les entitats locals finançat per la Generalitat a través de la fórmula del contracte programa.
b) Personal professional dels serveis socials d’atenció primària de caràcter específic i d’atenció secundària de les entitats socials o mercantils que reben finançament de la Generalitat per qualsevol de les fórmules establides legalment, concert social, contracte o subvenció, i sempre que la persona que produïsca la baixa desenvolupe part o la totalitat de les seues funcions professionals i jornada laboral en serveis —centres o programes— que reben aquest finançament.

Tot això d’acord amb les clàusules establides en les fórmules legals esmentades.

Article 53
Cal afegir una disposició transitòria nova a la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, que queda redactada de la manera següent:
Disposició transitòria primera. Transferència d’infraestructures i equipaments d’atenció primària i d’atenció secundària entre administracions públiques
[…]
3. En el cas de les infraestructures i equipaments referits en l’apartat primer de titularitat de les diputacions provincials, el procés de transferència a la Generalitat Valenciana es coordinarà en les taules tècniques de cooperació social de la Generalitat Valenciana amb cadascuna de les diputacions.

Article 54
Cal modificar l’apartat 1 de la disposició final segona de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, que queda redactada de la manera següent:
Disposició final segona. Composició d’equips, ràtios en atenció primària i atenció secundària
1. En el cas de l’atenció primària de caràcter bàsic […] el finançament dels equips de serveis socials generals en les lleis de pressupostos de la Generalitat per als exercicis 2017 i 2018, que seguirà vigent per als exercicis 2019, 2020 i 2021.
[…]

Secció cinquena
Llei 15/2008, de 5 de desembre, de la Generalitat, d’integració de les persones immigrants a la Comunitat Valenciana

Article 55
Es modifica l’article 15 de la Llei 15/2008, de 5 de desembre, de la Generalitat, d’integració de les persones immigrants a la Comunitat Valenciana, que queda redactat amb el text següent:
Article 15. Oficines Pangea d’atenció a persones migrants
1. Les oficines Pangea d’atenció a persones migrants són oficines de l’Administració local d’informació, mediació, assessorament i orientació a les persones migrants sobre els recursos de l’Administració i de les entitats, com també de desenvolupament de projectes d’interculturalitat.

2. La Xarxa Pangea és un instrument de coordinació de les polítiques d’atenció a les persones migrants amb els ens locals de la Comunitat Valenciana que disposen d’oficines.
3. La Generalitat, en col·laboració amb les entitats locals, ha de fomentar la creació d’oficines Pangea, i determinarà els serveis mínims que aquestes han de cobrir.
4. Reglamentàriament es desenvoluparà l’organització i el funcionament de les oficines esmentades, com també de la Xarxa Pangea.

Secció sisena
Llei 19/2017, de 20 de desembre, de la Generalitat, de renda valenciana d’inclusió.

Article 56
Es modifiquen els articles 10, 12, 26 i la disposició final segona de la Llei 19/2017, de renda valenciana d’inclusió que queden redactats de la manera següent:

Article 10. Renda complementària d’ingressos
La renda complementària d’ingressos comprèn les modalitats de renda complementària d’ingressos procedents del treball i de la renda complementària d’ingressos procedents de prestacions.
a) La renda complementària d’ingressos del treball és la prestació periòdica, de naturalesa econòmica, dirigida a complementar el nivell d’ingressos de la unitat de convivència que, fins i tot disposant d’ingressos procedents del treball, compte amb un nivell mensual de recursos econòmics que resulten insuficients per a atendre les despeses associades a les necessitats bàsiques per al manteniment d’una vida digna i que no aconsegueixen l’import que es determina per a aquesta modalitat de renda.
Aquesta modalitat s’ha de gestionar entre la conselleria amb competències en matèria de renda valenciana d’inclusió i la conselleria amb competències en matèria d’ocupació.
b) La renda complementària d’ingressos per prestacions és la prestació periòdica, de naturalesa econòmica, dirigida a complementar el nivell d’ingressos de la unitat de convivència que, fins i tot disposant d’ingressos procedents de certes pensions o prestacions socials que no siguen incompatibles, compte amb un nivell mensual de recursos econòmics que resulten insuficients per a fer front a les despeses associades al manteniment d’una vida digna i que no aconsegueixen l’import per a aquesta modalitat de renda.
Reglamentàriament s’han d’establir les prestacions que són susceptibles de ser complementades amb la renda valenciana d’inclusió, així com els seus requisits i condicions de compatibilitat.

Article 12. Requisits d’accés
2. Les persones menors de 25 anys, a més dels requisits establits en l’apartat 1 d’aquest article, han de complir de la manera que es determinarà reglamentàriament algun d’aquests requisits:

a) Ser major de 18 anys i haver romàs en situació d’alta en qualsevol dels règims que integren el sistema de la seguretat social entre un i dos anys abans de la sol·licitud de la renda valenciana d’inclusió, i sempre que s’acredite haver tingut anteriorment a la sol·licitud una llar independent de la família d’origen.
b) Ser major de 18 anys i haver estat subjecte, en algun període dels tres anys anteriors a la majoria d’edat, a una mesura administrativa de protecció de menors, o del sistema judicial de reeducació, en les condicions que s’establisquen reglamentàriament.
c) Ser major de 18 anys i trobar-se en situació de dependència o diversitat funcional.
d) Ser major de 16 anys i tindre a càrrec seu persones amb diversitat funcional, en situació de dependència o menors d’edat; ser víctima d’explotació sexual o tracta, o víctima de violència de gènere o intrafamiliar.

e) Ser major de 16 anys i participar en programes de preparació per a la vida independent dels menors, d’acord amb l’article 22 bis de la Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener, de mesures de protecció jurídica del menor, de modificació parcial del Codi civil i de la Llei d’enjudiciament civil.
f) Tindre entre 18 i 25 anys i estar en situació d’orfandat.
2.2. Les persones entre els 18 i els 65 anys, amb un grau de diversitat funcional igual o superior al 65 % i les persones de 65 anys o edat superior, no poden accedir a les modalitats de renda de garantia de l’article 9.1 b, i poden accedir a les modalitats de renda complementària d’ingressos que preveu l’article 9.1 a.

Article 26. Instrucció de la renda valenciana d’inclusió
1. La instrucció d’expedient de la renda complementària d’ingressos i prestacions correspon a les direccions territorials de la conselleria competent en matèria de renda valenciana d’inclusió.
2. La instrucció de l’expedient de la renda de garantia, l’ha d’efectuar el servei corresponent de l’Administració local, que ha d’elevar l’informe-proposta de resolució a l’òrgan competent sobre la modalitat i el seu import, que ha de ser preceptiu i vinculant.
3. L’informe-proposta de resolució de la renda de garantia en les seues dues modalitats ha de ser tramesa a la direcció territorial de la conselleria que tinga la competència en matèria de renda valenciana d’inclusió, en el termini màxim de tres mesos des de l’entrada de la sol·licitud, acompanyat de tota la documentació necessària, en el registre de l’Administració local corresponent.
4. Quan la prestació a concedir consistisca en la renda de garantia d’inclusió social, abans de formular l’informe-proposta de resolució, s’exigeix el compromís voluntari de la persona sol·licitant i les possibles persones beneficiàries, per mitjà de la subscripció d’acord d’inclusió social, d’acord al títol II d’aquesta llei. En el cas que la persona destinatària manifeste la seua negativa a la subscripció de l’acord, cal fer constar aquesta circumstància en l’expedient i els seus motius, i s’ha de trametre aquesta informació a l’òrgan gestor competent amb la proposta d’assignació en la modalitat de renda de garantia d’ingressos mínims.

Disposició final segona. Entrada en vigor
Aquesta llei ha d’entrar en vigor als quatre mesos de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. No obstant això, les previsions relatives a la modalitat de renda complementària d’ingressos per prestacions tenen efectes a partir de l’any de l’entrada en vigor de la llei, i les relatives a la modalitat de renda complementària d’ingressos del treball, als tres anys de l’entrada en vigor de la llei.
Fins que no s’haja implementat la modalitat de renda complementària d’ingressos del treball de la renda valenciana d’inclusió no s’aplicaran, amb caràcter retroactiu al moment d’entrada en vigor de la norma, els articles 14.1.f i 30 d’aquesta llei.

Article 57
Es modifiquen els articles 35 i 36 de la Llei 19/2017, de renda valenciana d’inclusió, que queden redactats de la manera següent:

Article 35
Suspensió
1. El dret a la renda valenciana d’inclusió es pot suspendre per les causes següents:
a) Pèrdua temporal d’algun dels requisits exigits per a reconèixer-la.

b) Incompliment temporal per part de la persona titular o de qualsevol membre de la seua unitat de convivència de les obligacions i dels compromisos assumits en accedir a la prestació, inclòs l’incompliment del programa personalitzat d’inclusió.
2. La suspensió del dret a la renda valenciana d’inclusió implica la suspensió del pagament de la prestació a partir del primer dia del mes següent al de la data de la resolució i es manté mentre persisteixen les circumstàncies que hagen donat lloc a aquesta, per un període màxim de dotze mesos. No obstant això, si la causa de la suspensió és per alguna de les incompatibilitats previstes en l’article 15.3 del Decret 60/2018, d’11 de maig, del Consell, la suspensió del pagament és a partir de la data del reconeixement de l’ajuda i la prestació estatal de desocupació i per a l’ocupació a què tinga dret la persona titular de la renda valenciana d’inclusió.
3. El reconeixement del dret de la prestació pot reprendre’s si desapareixen les circumstàncies que van motivar la suspensió, en els termes que s’establisquen reglamentàriament.

Article 36
1. El dret a la renda valenciana d’inclusió, en qualsevol de les seues modalitats, s’extingeix per les causes següents:

a) Transcorregut el període de tres anys des de la data de resolució sense que la persona titular haja sol·licitat el procediment de renovació.

b) Modificació de les condicions tingudes en compte per a la concessió de la prestació, de manera que situen la persona titular fora dels requisits exigibles per a percebre-la.
c) Pèrdua definitiva d’algun dels requisits exigits per al seu reconeixement.
d) Falsejament en la declaració d’ingressos o qualsevol altra actuació fraudulenta dirigida a obtindre o conservar la renda valenciana d’inclusió.
e) Manteniment d’una situació de suspensió per un període continuat superior a dotze mesos.
f) Renúncia de la persona titular.
g) Incompliment injustificat i reiterat de les obligacions previstes en l’article 14 d’aquesta llei.
h) Defunció de la persona titular.
2. En les modalitats de renda de garantia previstes en l’article 9.1.b d’aquesta llei, és causa d’extinció que la persona titular de la prestació complisca 65 anys o es reconega un grau de diversitat funcional igual o superior al 65 % a les persones titulars entre 18 i 65 anys.

3. L’extinció del dret a la renda valenciana d’inclusió implica el cessament del pagament de la prestació i té efectes des del primer dia del mes següent al que hi concórreguen les causes que donen lloc a l’extinció. No obstant això, si la causa de l’extinció és per alguna de les incompatibilitats previstes en l’article 15.3 del Decret 60/2018, d’11 de maig, del Consell, el cessament del pagament és a partir de la data del reconeixement de l’ajuda i la prestació estatal de desocupació i per a l’ocupació a la qual tinga dret la persona titular de la renda valenciana d’inclusió.

Article 58
S’afegeix un apartat 11 nou a l’article 11 del Decret 60/2018, d’11 de maig, del Consell, pel qual es desplega la Llei 19/2017, de 20 de desembre, de la Generalitat, de renda valenciana d’inclusió
11. En els casos en què no es complisquen tots els requisits actualment però hi haja una data coneguda en què es compliran, acreditada mitjançant informe social, poden sol·licitar la modalitat de prestació que corresponga amb una antelació de sis mesos a la data prevista de compliment dels requisits, i la resolució i els efectes econòmics d’aquesta tindran vigència a partir del primer dia del mes següent a aquesta data. Podran acollir-se a aquest supòsit, entre altres, els casos en què siga coneguda la data de finalització d’una prestació incompatible de les previstes en l’article 15 del present decret, quan es complirà l’edat mínima en algun dels supòsits de l’article 11.3 o quan es deixe d’ocupar una plaça residencial en algun recurs incompatible d’acord amb l’article 11.4. Aquesta modificació no afecta el rang reglamentari del precepte.



Secció setena
Llei 7/2012, de 23 de novembre, de la Generalitat, integral contra la violència sobre la dona en l’àmbit de la Comunitat Valenciana

Article 59
Cal modificar els articles 2, 3, 6, 19, 31, 33 i 64 de la Llei 7/2012, de 23 de novembre, de la Generalitat, integral contra la violència sobre la dona en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, que quedaran redactats amb el text següent:

Article 2. Concepte de la violència sobre la dona
1. A l’efecte d’aquesta llei, s’entén per violència sobre la dona tot comportament d’acció o omissió pel qual un home infligeix a la dona danys físics, sexuals, psicològics i/o econòmics basats en la pertinença d’aquesta al sexe femení, com a resultat de la situació de desigualtat i de les relacions de poder dels homes sobre les dones; així com les amenaces de tals actes, la coacció o la privació arbitrària de llibertat, tant si es produeixen en la vida pública com en la privada.

2. A l’efecte de l’apartat anterior, la violència sobre la dona es considera una violació dels drets humans, que constitueix una forma de discriminació contra les dones pel fet de ser-ho, i tots els actes de violència basats en el gènere que impliquen o poden implicar per a les dones danys o sofriments de naturalesa física, sexual, psicològica o econòmica, incloses les amenaces de realitzar aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de llibertat, en la vida pública o privada.


Article 3. Manifestacions de la violència sobre la dona
En particular i sense caràcter excloent, la violència sobre la dona s’emmarca dins de les manifestacions següents:
1. La violència física: tota conducta que, directament o indirectament, estiga dirigida a ocasionar mal o sofriment físic sobre la dona que puga produir lesions com ara eritemes, erosions, ferides, hematomes, cremades, esquinços, luxacions, fractures o qualsevol altre maltractament que atempte contra la integritat física d’aquesta, amb resultat o risc de lesió o mort.
2. La violència psicològica: tota conducta que atempta contra la integritat psíquica i emocional de la dona, mitjançant amenaces, insults, humiliacions, coaccions, menyspreu del valor personal o dignitat, exigència d’obediència, aïllament social, culpabilització i privació de llibertat. Així mateix, es considera violència psicològica tota conducta dirigida a ocasionar danys a mascotes o a béns de la víctima, a fi d’infligir por o temor a aquesta.
3. La violència sexual: totes aquelles conductes tipificades com a delicte contra la llibertat i indemnitat sexual de la dona tals com agressions sexuals, abusos sexuals i assetjament sexual.
També s’entendran com a violència sexual tots els actes de naturalesa sexual forçats per l’agressor o no consentits per la víctima, amb independència que aquell guarde o no relació conjugal, de parella afectiva, de parentiu o laboral amb la víctima.
Així mateix, s’entendran com a violència sexual tots els actes de naturalesa sexual consentits per abús d’una situació de prevalença o poder per part de l’agressor sobre la víctima, amb independència que aquell guarde o no relació conjugal, de parella afectiva, de parentiu o laboral amb la víctima.
4. Violència econòmica: es considera violència econòmica, a l’efecte d’aquesta llei, tota limitació, privació no justificada legalment o discriminació en la disposició dels seus béns, recursos patrimonials o drets econòmics, compresos en l’àmbit de convivència de la parella o en els casos de ruptura de la relació.
5. Mutilació genital femenina o altres pràctiques tradicionals i/o culturals nocives o perjudicials per a les dones i xiquetes.
6. Tràfic de dones i xiquetes: s’entén aquesta com la captació, el transport, el trasllat, l’acolliment o la recepció de dones, recorrent a l’amenaça o a l’ús de la força o altres formes de coacció, amb finalitats d’explotació sexual, així com la imposició, mitjançant la força o amb intimidació, de relacions sexuals no consentides i l’abús sexual o qualsevol acte que impedeix a les dones exercir lliurement la seua sexualitat, amb independència que l’agressor tinga relació conjugal, de parella, afectiva o de parentiu amb la víctima o no.
7. Matrimonis forçosos: obligar a una dona o xiqueta a contraure matrimoni, incloent l’engany per a portar-la a territoris on obligar-la a contraure’l.
8. Avortament i esterilització forçosa: la pràctica d’un avortament sense el seu consentiment lliure, previ i informat, i de l’esterilització o intervenció quirúrgica que tinga per objecte o per resultat posar fi a la capacitat d’una dona de reproduir-se de manera natural, sense el seu consentiment previ i informat o sense el seu enteniment del procediment.

Article 6. Concepte d’agressor
A l’efecte d’aquesta llei, s’entendrà per agressor:
1. L’home causant de qualsevol dels actes contraris a aquesta llei referits en el present títol.
2. Qualsevol persona causant de les manifestacions de violència sobre la dona contingudes en l’article 3, apartats 5, 6 7 i 8, de la present llei.

Article 19. Drets de les empleades públiques de l’Administració de la Generalitat
1. Totes les empleades públiques de l’Administració de la Generalitat podran beneficiar-se amb prioritat de mesures de trasllat, baixa o adaptació de la seua jornada laboral en els termes que preveu la Llei 10/2010, de 9 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació i gestió de la funció pública valenciana, en l’ordenament jurídic i la legislació vigent i en els plans d’igualtat de totes les administracions públiques.

2. Seran títol habilitant per a l’accés a aquests drets els mitjans establits en l’article 9 de la present llei.

Article 31. Actuacions d’informació sensibilització social
1. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana, en l’àmbit de les seues respectives competències, duran a terme periòdicament actuacions d’informació i estratègies de sensibilització dirigides a la societat, amb la finalitat de prevenir i eliminar la violència sobre la dona.
La Generalitat impulsarà programes de prevenció de la violència i de promoció de nous models de masculinitat igualitària, mitjançant el qüestionament dels rols de gènere estereotipats i masclistes i que contribuiran al maneig sa de les emocions i creació de relacions igualitàries.

2. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana duran a terme quantes mesures de sensibilització i informació consideren pertinents, tant a nivell publicitari com en els mitjans de comunicació, dirigides a fomentar la igualtat entre els sexes, eliminar actituds i estereotips sexistes, aconseguir el rebuig social de la violència sobre la dona i donar a conèixer els recursos i serveis d’assistència disponibles per a l’atenció integral de les víctimes.
3. La Generalitat desenvoluparà periòdicament campanyes publicitàries de sensibilització i conscienciació del problema que suposa la violència de gènere així com la necessitat de la seua erradicació, amb especial atenció a la sensibilització i formació a la joventut i a aquelles dones que, per les seues circumstàncies socioculturals, puguen resultar més vulnerables.
4. La Generalitat podrà utilitzar tots els mitjans de comunicació al seu abast, tenint en compte l’especial dificultat per a determinats col·lectius de dones d’accedir a la informació. Per a això realitzarà les campanyes en format comprensible i utilitzant mitjans publicitaris o de comunicació accessibles per a aquelles persones que presenten alguna discapacitat que impedisca o dificulte el seu accés a la informació, utilitzant la llengua de signes, el braille, o qualsevol altre sistema anàleg de comunicació.
5. Així mateix, fomentarà l’ús de les noves tecnologies quan permeten un accés ràpid i senzill a la informació que en aquesta matèria la Generalitat pose a la disposició de la ciutadania.

Article 33. Actuació sobre la publicitat
Les campanyes publicitàries institucionals de sensibilització sobre el problema de la violència sobre la dona que es duguen a terme, respectaran en tot cas el que s’estableix en la present llei.
De conformitat amb la legislació estatal sobre violència sobre la dona, quan una publicitat proporcione una imatge de la dona vexatòria o discriminatòria, podrà ser considerada il·lícita, i la Generalitat, a través de l’òrgan competent, sol·licitarà de l’anunciant el seu cessament o rectificació.
La Generalitat no contribuirà al sosteniment econòmic mitjançant cap forma de col·laboració d’aquells mitjans de comunicació que inclouen publicitat sobre la prostitució.

Article 64. Centres Dona
Són centres Dona, dependents de la Generalitat, aquells on es presta una atenció integral especialitzada i exclusiva a les dones víctimes de maltractaments físics o psíquics, abusos o agressions sexuals i assetjament sexual en l’àmbit laboral o educatiu.
També paren atenció a la resta de manifestacions de la violència sobre la dona continguts en l’article 3 d’aquesta llei, de forma coordinada i seguint els protocols específics en cada situació, així com atenció psicològica als fills i filles de les dones ateses en els centres.

Aquests centres tenen caràcter permanent i d’emergència, funcionen les vint-i-quatre hores del dia, almenys en les tres capitals de província, i presten una atenció social, psicològica i jurídica tant en situació de crisi com d’assessorament o de teràpia en seguiment, a nivell individual i grupal.
CAPÍTOL III
Modificacions legislatives en matèries competència de la Vicepresidència Segona i Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica

Secció primera
Funció social de l’habitatge

Article 60
Es modifica l’article 25 de la Llei 2/2017, de 3 de febrer, de la Generalitat, per la funció social de l’habitatge, que queda redactat com s’indica a continuació:

Article 25. Lloguer solidari
1. La Generalitat pot adoptar la iniciativa per a lloguer solidari de pisos buits que necessiten algun tipus de rehabilitació, els propietaris dels quals no poden atendre aquestes despeses.
2. Aquesta iniciativa preveu cobrir els objectius següents:
a) Afavorir els propietaris dels habitatges que no poden mantindre’ls ni rehabilitar-los, però que sí que volen conservar-ne la propietat.

b) Mobilitzar els habitatges desocupats.
c) Obtindre més habitatges per a polítiques socials.
d) Propiciar que es facen obres de rehabilitació per a generar ocupació.
3. Les persones propietàries interessades a col·laborar amb l’Administració autonòmica en aquesta iniciativa han de cedir l’usdefruit dels seus habitatges a la Generalitat, per mitjà de l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl, per un període mínim de huit anys, perquè l’Entitat dispose d’aquests amb destinació a lloguer solidari. La conselleria competent en matèria d’habitatge, per mitjà de l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl, és l’encarregada, en aquests casos, de fer-ne l’estudi econòmic i la rehabilitació pertinent, despeses que, juntament amb totes les derivades de la gestió, s’han de compensar amb el cobrament de la renda mensual fins que aquestes estiguen cobertes.
4. La Generalitat Valenciana, per mitjà de l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl, ha d’abonar en espècie el preu de l’usdefruit cedit i assumir el cost de la rehabilitació de l’habitatge. En el cas que el cost total de la rehabilitació siga inferior al preu de cessió de l’usdefruit de l’habitatge pel període indicat, la Generalitat ha de compensar el propietari cedent per la diferència en metàl·lic.


Secció segona
Habitatge

Article 61
Es modifica l’article 30, s’afegeixen dos nous articles 57 bis i 57 ter, una nova disposició addicional huitena i un annex únic de la Llei 8/2004, de 20 d’octubre, de l’habitatge de la Comunitat Valenciana, que queda redactat com s’indica a continuació:

Article 30. Assegurament dels edificis d’habitatge
1. És obligatori que els edificis d’habitatges estiguen assegurats contra el risc d’incendis i per danys a tercers. La comunitat de propietaris ha de subscriure aquestes assegurances per als elements comuns de tot l’immoble.
En el cas d’edificis qualificats de promoció pública en què la Generalitat tinga en propietat un percentatge igual o superior al 50 % dels immobles que constituïsquen la comunitat de propietaris, les assegurances esmentades tenen caràcter potestatiu.
2. Les comunitats de propietaris que han constituït el fons de reserva per a atendre les obres de conservació i reparació de l’edifici d’habitatges, o que amb càrrec a aquest han subscrit un contracte d’assegurança que cobrisca els danys causats en l’edifici per riscos extraordinaris, o un contracte de manteniment prèviament de l’immoble i les seues instal·lacions generals, tenen preferència per a l’obtenció d’ajudes públiques a la rehabilitació, la conservació i el manteniment d’aquests.



Article 57 bis. Recuperació d’habitatges del parc públic de la Generalitat cedides en règim de compravenda o accés diferit a la propietat.

1. La Generalitat, a través de l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl, podrà oferir als titulars de contractes de compravenda i d’accés diferit a la propietat el preu dels quals s’haja amortitzat íntegrament i en els quals encara no haja sigut atorgada l’escriptura pública de primera transmissió, l’adquisició de l’habitatge en les condicions següents:

a) El preu es determina pel preu màxim de venda (PMV) establit per a aquests habitatges per la normativa aplicable i per l’estat de conservació de l’immoble, que és objecte de comprovació per l’Administració.

b) El titular del contracte s’ha de trobar al corrent de pagament de les despeses de l’habitatge a què estiga obligat. En cas contrari, aquestes quantitats es descomptaran del preu que cal abonar.
c) La resta de condicions que legalment o reglamentàriament siguen aplicables a aquest tipus d’habitatge.
2. El titular del contracte pot acceptar o no l’oferta d’adquisició realitzada per la Generalitat, sense perjudici dels drets de tanteig i retracte per a les segones i successives transmissions que exerceix la Generalitat en virtut del que estableixen els articles 50 a 53 d’aquesta llei.

3. L’acceptació de l’oferta d’adquisició per part del titular del contracte de compravenda o accés diferit a la propietat comportarà la renúncia a la formalització en escriptura pública del contracte subscrit quan era el moment pels adjudicataris de l’habitatge i la devolució de la possessió de l’habitatge a la Generalitat.
4. En cas de portar-se a efecte l’adquisició de l’immoble per part de la Generalitat, aquesta és amb càrrec als pressupostos de la Generalitat. En conseqüència, les ofertes que cal dur a terme anualment estaran en funció de les disponibilitats pressupostàries de la Generalitat i, dins d’aquestes, es realitzaran preferentment als municipis on hi haja demanda d’aquest tipus d’habitatge o altres condicions que aconsellen ampliar el parc d’habitatges de la Generalitat.
5. El procediment d’adquisició s’ha d’iniciar amb la proposta de la Generalitat feta a través de l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl, que ha de contindre, com a mínim, les condicions de preu prèvies a la valoració, que s’ha de fer una vegada comprovat l’estat de conservació de l’habitatge, forma i termini de pagament exposats anteriorment, per a la consideració o no d’aquest per part del titular del contracte en el termini màxim d’un mes des que se li va comunicar la proposta al titular.

6. Si el titular del contracte accepta la proposta realitzada per EVHA en el termini establit, se sol·licitarà el seu consentiment per a l’entrada a l’habitatge amb la finalitat de procedir a comprovar el seu estat i condicions de conservació, amb la finalitat d’establir el preu final per a la seua acceptació o no pel titular en el termini màxim de 2 mesos des de la seua notificació. En cas de no acceptar ni consentir l’entrada, s’entendrà que rebutja l’oferta d’adquisició realitzada per la Generalitat.
7. La resolució i la notificació de l’expedient d’adquisició s’ha de dictar en el termini màxim de 3 mesos des de l’acceptació del preu final de l’habitatge per part del titular del contracte.
8. El preu s’ha d’abonar en un sol pagament, en el termini màxim de 3 mesos des de la resolució i la notificació de l’expedient per part de la Generalitat.

Article 57 ter. Resolució de mutu acord de contractes d’habitatge cedit en règim de compravenda o d’accés diferit a la propietat

1. La Generalitat, a través de l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl, pot oferir als titulars de contractes de compravenda o d’accés diferit a la propietat en fase d’amortització, la resolució de mutu acord d’aquest contracte en les condicions següents:
a) La quantitat que ha d’abonar l’Administració s’ha de determinar pel preu màxim de venda (PMV) establit per a aquests habitatges per la normativa aplicable i per l’estat de conservació de l’immoble, que serà objecte de comprovació per l’Administració.
Del preu determinat d’aquesta manera, s’ha de descomptar la part del préstec no vençut i, si escau, les quotes d’amortització vençudes i no pagades per l’adjudicatari.
b) El titular del contracte s’ha de trobar al corrent de pagament de les despeses de l’habitatge a què estiga obligat. En cas contrari, aquestes quantitats es descomptaran del preu que cal abonar.
c) La resta de condicions que legalment o reglamentàriament siguen aplicables a aquest tipus d’habitatge.
2. En cas de portar-se a efecte la recuperació de l’immoble per part de la Generalitat, aquesta ha de ser amb càrrec als pressupostos de la mateixa. En conseqüència, les ofertes que cal dur a terme anualment estaran en funció de les disponibilitats pressupostàries de la Generalitat i, dins d’aquestes, es faran preferentment als municipis on hi haja demanda d’aquest tipus d’habitatge o altres condicions que aconsellen ampliar el parc d’habitatges de la Generalitat.
3. El procediment s’ha d’iniciar amb la proposta de la Generalitat realitzada a través de l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl, que ha de contindre com a mínim les condicions de preu prèvies a la valoració, que ha de fer-se una vegada comprovat l’estat de conservació de l’habitatge, forma i termini de pagament i els descomptes exposats anteriorment, perquè el titular del contracte els considere o no en el termini màxim d’un mes.
4. Si el titular del contracte accepta la proposta feta per l’EVHA en el termini establit, se sol·licitarà el seu consentiment per a l’entrada a l’habitatge amb la finalitat de procedir a comprovar el seu estat i condicions de conservació, amb la finalitat d’establir el preu final, per a la seua acceptació o no pel titular en el termini màxim de dos mesos des de la seua notificació. En cas de no acceptar ni consentir l’entrada, s’entendrà que rebutja l’oferta de resolució de mutu acord realitzada per la Generalitat.
5. Així mateix, cal fer el càlcul de les quantitats que siga procedent descomptar de la valoració així efectuada, pels conceptes de préstec no vençut i, si escau, per les quotes d’amortització vençudes i no pagades pel titular del contracte, a fi d’establir el preu final, que s’ha de comunicar al titular perquè l’accepte o no en el termini màxim de dos mesos des de la notificació.
6. La resolució i la notificació de l’expedient d’adquisició s’ha de dictar en el termini màxim de 3 mesos des de l’acceptació del preu final de l’habitatge per part del titular del contracte.
7. L’abonament de la quantitat establida s’ha de fer en un sol pagament, en el termini màxim de 3 mesos des de la resolució i la notificació de l’expedient per part de la Generalitat.

Disposició addicional huitena. Termini màxim de durada dels procediments i del sentit del silenci administratiu en els procediments administratius en matèria d’habitatge de promoció pública, sense perjudici dels terminis establits a la disposició addicional cinquena d’aquesta llei:

1. El termini màxim per a dictar i notificar la resolució expressa dels procediments en matèria d’habitatge de promoció pública de la Generalitat recollits en l’annex que s’insereix a continuació, és el que estableix aquest.
2. El venciment d’aquest termini màxim, sense que s’haja dictat i notificat cap resolució expressa dels procediments esmentats, produeix els efectes assenyalats en l’annex esmentat.

S’incorpora a la Llei un annex únic amb el següent text:


CAPÍTOL IV
Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic

Secció primera
Gestió pressupostària i funció interventora

Article 62
Es modifiquen l’article 67, apartat 1, l’article 69, apartat 3, l’article 70, apartat 3, l’article 72, apartat 3, l’article 96, apartats 1, 3 i 4, l’article 121, s’afegeix un nou capítol V al títol VI, integrat pels nous articles 123.ter, 123.quarter i 123.quinquies, es modifiquen l’article 132, l’article 134, l’article 138, l’article 156, l’article 171, apartats 3.a, 5.d i 5.f i la disposició transitòria novena de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, que queden redactats de la manera següent:


Article 67. Concepte
1. Constitueixen la Tresoreria de la Generalitat tots els recursos financers, siguen diners, valors o crèdits tant per operacions pressupostàries com extrapressupostàries, de l’Administració de la Generalitat i de tots els ens que integren el seu sector públic instrumental.
2. Les disponibilitats de tresoreria i les seues variacions estan subjectes a intervenció, sempre que estiguen referides a la Tresoreria de l’Administració de la Generalitat i dels seus organismes autònoms, i, en tot cas, aquestes disponibilitats s’han de registrar d’acord amb les normes de comptabilitat pública en els termes previstos en l’apartat anterior.

Article 69. Pressupost monetari
1. L’òrgan de nivell superior o directiu que tinga assignades les funcions en matèria de tresoreria ha d’elaborar un pressupost monetari anual de venciment d’obligacions i drets, a fi de preveure les necessitats de tresoreria que es puguen produir en el desenvolupament de l’exercici econòmic.
2. A fi d’aconseguir una planificació temporal adequada dels pagaments i una estimació correcta de les necessitats de recursos del conjunt de la Generalitat, es podran recollir dels ens que integren del sector públic instrumental, totes les dades, previsions o documentació sobre pagaments i cobraments que calga per a l’elaboració d’un pressupost monetari de l’Administració de la Generalitat.
3. Excepcionalment la Tresoreria de l’Administració de la Generalitat podrà disposar dels excedents de tresoreria dels ens que integren el sector públic instrumental de la Generalitat i aplicar-los, quan les necessitats de liquiditat així ho requerisquen i amb l’autorització prèvia de la persona titular de la conselleria competent en matèria d’hisenda.

Article 70. Del procés de pagaments
1. El procés de pagament comprèn la fase d’ordenació de pagament i realització material de pagament, que podran ser acumulats en un sol acte.
2. Les funcions inherents a l’ordenació i realització de pagaments seran exercides per la Tresoreria de l’Administració de la Generalitat i pels altres òrgans autoritzats d’acord amb l’article 60 d’aquesta llei.
3. La conselleria competent en matèria d’hisenda podrà establir que la Tresoreria de l’Administració de la Generalitat realitze les operacions d’ingrés i d’ordenació del pagament dels ens que integren el sector públic instrumental de la Generalitat, per a la qual cosa s’ha d’establir el procediment corresponent.

Article 72. Situació dels fons i règim d’autoritzacions
1. Sense perjudici del que es disposa en l’apartat 4 d’aquest article, els ingressos i pagaments de l’Administració de la Generalitat s’han de canalitzar a través d’un compte o de diversos comptes que es mantinguen en entitats financeres.
2. A aquest efecte, la conselleria competent en matèria d’hisenda ha d’efectuar l’obertura, cancel·lació i règim d’autoritzacions per a la situació, control i disposició dels fons dels comptes bancaris de l’Administració de la Generalitat, d’acord amb les instruccions que dicte a aquest efecte el titular d’aquesta conselleria.
3. Els fons dels ens que integren el sector públic instrumental de la Generalitat s’han de situar en la Tresoreria de la Generalitat i se n’ha d’anotar la procedència a efectes comptables.
A aquest efecte, i respecte a l’obertura, utilització i cancel·lació de comptes en entitats financeres d’aquests ens, els òrgans competents en matèria de tresoreria han de dictar les instruccions oportunes quan ho aconselle la naturalesa de les operacions que desenvolupen.
4. Per a la prestació de serveis financers, a la totalitat o part del sector públic de la Generalitat, l’òrgan de nivell superior o directiu que tinga assignades les competències en matèria de tresoreria podrà subscriure contractes amb les entitats financeres, els quals hauran d’ajustar-se al que es disposa en la normativa sobre contractes del sector públic i adjudicar-se mitjançant procediment negociat amb un mínim de tres ofertes i sense necessitat d’exigir prestació de garantia definitiva. En aquests contractes, entre altres aspectes, s’ha d’especificar la naturalesa dels comptes en què es troben situats els fons de la tresoreria, el seu règim de funcionament, els serveis de col·laboració contractats, les condicions financeres, les obligacions d’informació assumides per les entitats financeres i, quan siga procedent, els mitjans de pagament associats a aquestes. En particular, s’hi haurà de fer constar la inembargabilitat de fons públics i, si escau, l’exclusió de la facultat de compensació per part de l’entitat bancària.

Article 96. Plans anuals i elevació al Consell d’informes generals

1. La Intervenció General de la Generalitat elaborarà els plans anuals següents, en els quals s’han d’incloure les actuacions que cal dur a terme durant l’exercici corresponent i el seu abast:
a) Pla anual de control financer permanent
b) Pla anual de control financer de subvencions
c) Pla anual d’auditories del sector públic
d) Pla anual d’auditories de fons comunitaris. En aquest pla s’han d’incloure les actuacions corresponents a ajudes i subvencions públiques atorgades amb càrrec a fons de la Unió Europea.
e) Pla anual de supervisió contínua
Quan hi haja circumstàncies que així ho justifiquen, la Intervenció General de la Generalitat podrà modificar les actuacions inicialment previstes en aquests plans i el seu abast.
2. La Intervenció General de la Generalitat ha de presentar anualment al Consell, a través de la persona titular de la conselleria competent en matèria d’hisenda, un informe general amb els resultats més significatius de l’execució dels plans anuals.
El contingut de l’informe podrà incorporar també informació sobre els principals resultats obtinguts en altres actuacions de control, diferents del control financer i l’auditoria pública, dutes a terme per la Intervenció General de la Generalitat.
3. L’informe general inclourà informació sobre la situació de la correcció de les deficiències posades de manifest en els informes de control financer i auditoria pública, a través de l’elaboració dels plans d’acció a què fan referència els articles 112 i 120 d’aquesta llei.

Els informes generals de control, una vegada presentats al Consell, seran objecte de publicació en la pàgina web de la Intervenció General de la Generalitat.
4. La Intervenció General de la Generalitat podrà elevar a la consideració del Consell, a través de la persona titular de la conselleria competent en matèria d’hisenda, els informes de control financer i auditoria que, per raó dels seus resultats, considere convenient anticipar-ne el coneixement.

Article 121. Definició
1. L’auditoria dels comptes anuals és la modalitat de l’auditoria de regularitat comptable que té com a finalitat la verificació relativa a si els comptes anuals representen en tots els aspectes significatius la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera, dels resultats de l’entitat i, si escau, l’execució del pressupost d’acord amb les normes i principis comptables i pressupostaris que li són aplicables i contenen la informació necessària per a interpretar-los i comprendre’ls adequadament.

2. La Intervenció General de la Generalitat podrà estendre l’objecte de l’auditoria de comptes anuals a altres aspectes de la gestió dels ens públics, especialment quan no estiguen sotmesos a intervenció prèvia o control financer permanent.

TÍTOL VI
Del control intern de la gestió economicofinancera efectuada per la Intervenció General de la Generalitat

[…]

CAPÍTOL V
Supervisió contínua

Article 123 ter. Supervisió contínua
Totes les entitats integrants del sector públic instrumental de la Generalitat estan subjectes, des que es creen fins que s’extingeixen, a la supervisió contínua de la Intervenció General de la Generalitat, que ha de verificar la concurrència, almenys, dels requisits següents:
a) La subsistència de les circumstàncies que en van justificar la creació.
b) La seua sostenibilitat financera.
c) La concurrència de les causes de dissolució referides a l’incompliment dels fins que en van justificar la creació o al fet que la seua subsistència no resulte el mitjà més idoni per a aconseguir-los.

Article 123 quarter. Pla anual de supervisió contínua
1. La Intervenció General de la Generalitat ha de decidir anualment la realització d’actuacions de control concretes en el marc de la supervisió contínua, segons els mitjans disponibles i una anàlisi de riscos en la qual s’han de tindre en consideració els resultats de les actuacions de control intern efectuades per la mateixa Intervenció General.
2. Les decisions adoptades s’han de plasmar en el pla anual de supervisió contínua previst en la lletra e de l’apartat 1 de l’article 96 d’aquesta llei.

Article 123 quinquies. Informes de supervisió contínua
1. Les actuacions de planificació, execució i avaluació corresponents a la supervisió contínua s’han de determinar reglamentàriament sobre la base de normes d’auditoria del sector públic i normativa reguladora de l’execució de controls financers.
2. Els resultats de l’avaluació s’han de plasmar en un informe subjecte a procediment contradictori que, segons les conclusions que s’hagen obtingut, podrà contindre recomanacions de millora o una proposta de transformació o supressió de l’organisme públic o entitat. Els informes definitius han de ser elevats al Consell per la persona titular de la conselleria amb competències en matèria d’hisenda.

Article 132. Formulació dels comptes anuals
1. Totes les entitats del sector públic instrumental de la Generalitat hauran de formular els seus comptes anuals d’acord amb els principis comptables que els siguen aplicables en el termini màxim de tres mesos des del tancament de l’exercici econòmic, i els han de posar a disposició de la Intervenció General dins dels 10 dies següents a la formulació d’aquests.
Seran responsables del compliment de les obligacions assenyalades en el paràgraf anterior els comptedants de l’entitat segons s’especifica en l’article 142 d’aquesta llei.
2. Addicionalment a la formulació de comptes anuals, els subjectes integrats en el sector públic instrumental inclosos en el pla anual d’auditories han de presentar, a requeriment de la Intervenció General de la Generalitat, informació relativa al compliment de les obligacions de caràcter economicofinancer que assumeixen com a conseqüència de la seua pertinença al sector públic.
El requeriment ha d’especificar la informació que s’ha de presentar, el format de presentació, el canal per mitjà del qual s’ha de retre la informació i la data o termini de presentació.
3. Les auditories de compliment efectuades per la Intervenció General de la Generalitat han de comprendre, a més de la finalitat prevista en l’apartat 1 de l’article 123 d’aquesta llei, la verificació de la presentació adequada de la informació economicofinancera a la qual es refereix l’apartat anterior.

Article 134. Contingut dels comptes anuals de la resta d’entitats del sector públic instrumental
1. Els comptes anuals de les entitats que han d’aplicar els principis i normes de comptabilitat recollits en el Pla general de comptabilitat de l’empresa espanyola, així com en les adaptacions d’aquest i les disposicions que el despleguen, han de ser els que es prevegen en aquest pla.
Aquestes entitats hauran d’incloure en els seus comptes anuals la proposta de distribució del resultat de l’exercici, la qual ha de ser aprovada posteriorment per l’òrgan competent.
2. Els comptes anuals de les entitats que han d’aplicar els principis i normes de comptabilitat recollits en l’adaptació al Pla general de comptabilitat a les entitats sense fins lucratius han de ser els que es preveuen en aquesta norma.

Article 138. Els comptes econòmics del sector públic
1. A l’efecte del que es disposa en les lletres g, h i j de l’apartat 2 de l’article 130, els òrgans de l’Administració de la Generalitat i les entitats integrants del seu sector públic estaran obligats a proporcionar la col·laboració i informació necessàries per a l’elaboració dels comptes econòmics del sector públic i tota la informació, en l’àmbit de la comptabilitat nacional de les unitats públiques, que siga fixada per la normativa interna i comunitària.
2. Queden igualment subjectes a les obligacions d’elaborar i subministrar informació previstes per la normativa aplicable en matèria d’estabilitat pressupostària les entitats a què es refereix l’apartat 5 de l’article 2 d’aquesta llei.
3. En cas d’incompliment reiterat del que es disposa en els apartats anteriors, la Intervenció General de la Generalitat requerirà a l’òrgan o entitat corresponent perquè, en el termini de 15 dies, facilite la informació pertinent.
Una vegada transcorregut aquest termini sense que s’haja atès el requeriment de la Intervenció General de la Generalitat, es donarà trasllat a l’òrgan o autoritat competent per a l’adopció de les mesures correctores que corresponguen o perquè es procedisca a la paralització dels pagaments a favor de l’entitat incomplidora.

Article 156. Societats mercantils de la Generalitat
1. Les societats mercantils de la Generalitat són aquelles societats mercantils sobre les quals s’exerceix el control per part de la Generalitat pel fet de donar-se algun dels supòsits següents:
a) Bé perquè la participació directa o indirecta en el capital social de la Generalitat o dels ens del sector públic instrumental siga superior al 50 %. Per a la determinació d’aquest percentatge, en cas que en el capital social participen diverses d’aquestes, s’han de sumar les participacions corresponents a les entitats integrades en el sector públic instrumental de la Generalitat.
[...]

Article 171. Règim d’abonaments a compte, pagaments anticipats i garanties
[...]
3. Els pagaments anticipats s’han d’ajustar al règim següent:
a) Quan es tracte de transferències corrents en les bases reguladores o, per als supòsits de concessió directa sense convocatòria, en els convenis o actes de concessió, pot preveure’s una bestreta que arribe fins a un 30 per cent de l’import anual de la subvenció concedida. El Consell, mitjançant un acord, pot modificar aquest percentatge a l’alça fins a un 50 per cent, i pot ser del 65 per cent quan es tracte de subvencionar o acordar per mitjà de conveni amb entitats sense ànim de lucre projectes o programes vinculats a les àrees d’acció social, incloent-hi la cultura, l’esport, l’oci i turisme inclusius i del 100 per cent, únicament i exclusivament, quan es tracte de subvencions de les previstes en l’article 22.2.c de la Llei 38/2003, de 17 de novembre.
[..]
5. El règim de les garanties, mitjans de constitució, depòsit i cancel·lació que hagen de constituir les persones beneficiàries o les entitats col·laboradores s’establirà reglamentàriament.
Queden exonerats de la constitució de garanties, excepte previsió en contrari de les bases reguladores:
a) [...].
b) [...].
c) [...].
d) Les persones beneficiàries de subvencions concedides per import inferior a 3.000 euros, sempre que es tracte de persones físiques que no actuen com a empresaris o professionals. No obstant això anterior, en el cas que es tracte de subvencions vinculades a situacions d’emergència o de naturalesa catastròfica, i destinades a pal·liar els danys en béns i estris de primera necessitat que hagen sigut afectats en l’habitatge, l’import es fixa en 4.500 euros.
e) [...].
f) Les entitats sense ànim de lucre, així com les federacions o les agrupacions d’aquestes, sempre que desenvolupen projectes o programes vinculats a les àrees d’actuació següents: acció social i atenció sociosanitària; desenvolupament en l’àmbit rural, agrari i pesquer; ocupació; formació i qualificació professional; així com cooperació internacional al desenvolupament.
[...]

Disposició transitòria novena. Subvencions per raons d’interès públic, social o humanitari.
1. Excepcionalment, les corporacions locals amb informe favorable dels serveis socials municipals podran reconèixer subvencions per a menjadors escolars en el seu àmbit territorial encara que la persona beneficiària, progenitors o els seus responsables legals no estiguen al corrent en el compliment de les seues obligacions tributàries i davant de la Seguretat Social o tinguen la condició de subjecte deutor per resolució de procedència de reintegrament.
2. De la mateixa manera, amb caràcter excepcional, les administracions públiques podran concedir i pagar ajudes per al pagament de lloguers d’habitatge quan concórreguen raons de caràcter públic, social o humanitari, acreditades mitjançant informe favorable dels serveis socials municipals, a persones o unitats de convivència en situació d’emergència habitacional, fins i tot quan el titular del contracte o membres de la unitat de convivència es troben en les situacions esmentades amb anterioritat. Igualment, i en aquests supòsits, les persones beneficiàries de les subvencions podran ser perceptores de quantitats a compte fins i tot quan es troben incurses en alguna de les situacions establides en l’apartat 6 de l’article 171.
3. Amb caràcter general, en aquelles subvencions que es concedisquen a persones físiques per raons d’interès públic, social o humanitari, degudament acreditades, les bases reguladores de les subvencions, podran preveure que es podrà reconèixer la condició de beneficiaris, encara quan aquests no estiguen al corrent en el compliment de les seues obligacions tributàries i davant la seguretat social o tinguen la condició de subjectes deutors per resolució de procedència de reintegrament.
En els mateixos supòsits, les bases reguladores d’aquestes subvencions, podran preveure el pagament i si escau, abonaments a compte i pagaments anticipats, encara quan els beneficiaris persones físiques, no estiguen al corrent en el compliment de les seues obligacions tributàries i davant la seguretat social, tinguen la condició de subjecte deutor per resolució de procedència de reintegrament o es troben incurses en alguna de les situacions establides en l’apartat 6 de l’article 171 d’aquesta llei.


Secció segona
Pla PIP

Article 63
Es modifiquen els apartats 1 i 3 de l’article 2 del Decret llei 3/2016, de 27 de maig, del Consell, pel qual es regula el procediment de liquidació del Pla especial de suport a la inversió productiva en municipis de la Comunitat Valenciana, que queda redactat de la manera següent:

Article 2. Data de finalització i justificació de la inversió
1. Les inversions el finançament de les quals haja sigut autoritzat en el marc del Pla especial de suport a la inversió productiva en municipis de la Comunitat Valenciana hauran de quedar degudament acreditades i s’haurà de presentar en la conselleria competent per raó de la matèria l’acta corresponent de recepció d’aquesta, abans del 31 de desembre de 2021.
2. [...]
3. Els saldos de romanents de crèdit a final de desembre de 2021 no seran objecte d’incorporació al pressupost de l’exercici següent.

Secció tercera
Patrimoni

Article 64
Es modifica l’article 59 i s’afegeix un nou article 59 bis en la Llei 14/2003, de 10 d’abril, de patrimoni de la Generalitat Valenciana, que queden redactats d’aquesta manera:

Article 59. Ús privatiu
1. És ús privatiu el que suposa una utilització individualitzada dels béns de domini públic, de manera que limite o excloga la utilització d’aquests pels altres.
2. L’ús privatiu de béns demanials exigeix la prèvia concessió administrativa, autorització especial d’ús o autorització d’ocupació temporal, llevat que es done a favor d’organismes públics vinculats o dependents de la Generalitat o empreses mercantils en el capital de les quals siga exclusiva o majoritària la participació de la Generalitat o fundacions públiques de la Generalitat, que tinguen encomanada la gestió, conservació, explotació o utilització del bé com a suport per a la prestació del servei públic, en el qual cas serà procedent l’adscripció de conformitat amb el que es disposa en els articles 31 i 53.3 d’aquesta llei.

3. L’autorització d’ocupació temporal i la concessió reportaran la taxa que corresponga, de conformitat amb la legislació de taxes de la Generalitat.

Article 59 bis. Autoritzacions especials d’ús sobre béns de domini públic
1. El departament o organisme públic vinculat o dependent de la Generalitat que tinga adscrit el bé de què es tracte, podrà autoritzar-ne l’ús per part de persones físiques o jurídiques, públiques o privades per al compliment esporàdic o temporal de finalitats o funcions públiques, amb informe previ favorable de la Direcció General de Patrimoni, per quatre anys, prorrogables pel mateix termini.
2. Aquestes autoritzacions han de ser atorgades pel Consell, a proposta del titular de la conselleria competent en matèria de patrimoni, quan es tracte de fundacions d’àmbit estatal i autonòmic i organismes internacionals, sense subjecció a les limitacions de termini i destinació expressats en l’apartat anterior.

Article 65
Es modifica la disposició addicional tercera de la Llei 14/2003, de 10 d’abril, de patrimoni de la Generalitat Valenciana, que queda redactada de la manera següent:
1. La conselleria competent per raó de la matèria exercita les facultats atribuïdes en aquesta llei a la conselleria competent en matèria de patrimoni amb relació al patrimoni del sòl destinat a actuacions urbanístiques i al patrimoni públic de l’habitatge, constituït com a patrimoni separat i finalista, integrat pels habitatges de titularitat de la Generalitat com a instrument al servei de les polítiques públiques d’habitatge, inclosa l’adquisició d’immobles per a ampliar-los, sense perjudici de les funcions que corresponguen a l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl (EVHA) d’acord amb la normativa específica. L’exercici d’aquestes facultats s’ha d’ajustar al que disposa aquesta llei i, supletòriament, al que preveu la normativa estatal.
2. El patrimoni públic d’habitatge està integrat pels:
2.1. Béns patrimonials de l’Administració amb ús residencial adscrits expressament a tal destinació.
2.2. Habitatges promoguts o adquirits per l’Administració, en virtut de qualsevol títol, a fi d’incorporar-los al patrimoni públic d’habitatge i els que ho siguen com a conseqüència de l’exercici dels drets de tempteig i retracte.
2.3. Els ingressos obtinguts mitjançant alienació d’habitatges inclosos en el patrimoni públic d’habitatge.
3. Per tal de complir les previsions contingudes en la Llei 2/2017, de 3 de febrer, de la Generalitat, per la funció social de l’habitatge, article 2, a més dels supòsits previstos en l’article 40.5 d’aquesta llei, l’ampliació del patrimoni públic d’habitatge pot realitzar-se mitjançant adquisició directa d’habitatges i drets reals quan hi concórreguen raons de caràcter públic, social o humanitari degudament justificades que posen de manifest l’existència d’una situació d’exclusió o emergència residencial en els casos següents:
a) Pèrdua d’habitatge únic i habitual com a conseqüència de procediment judicial quan hi concórreguen supòsits de vulnerabilitat d’acord amb la normativa que ho regule.
b) Supòsits d’especial vulnerabilitat que impedisquen l’accés a un habitatge en condicions de mercat i així ho acrediten els serveis socials municipals.
c) Situacions especials d’exclusió o emergència residencial que puguen definir-se en la normativa de desenvolupament d’aquest text legal.
4. Els béns que componen el patrimoni públic de sòl destinat a actuacions urbanístiques i el patrimoni públic de l’habitatge són inventariats i valorats per la conselleria competent per raó de la matèria, d’acord amb les instruccions dictades per la Direcció General de Patrimoni. L’inventari s’ha de trametre durant el primer trimestre de l’any a aquesta direcció general, degudament valorat i subscrit pel titular de l’òrgan directiu corresponent.


Secció quarta
Administració electrònica

Article 66
Es modifiquen l’apartat 3 de l’article 29, l’article 78 i l’apartat 2 de l’article 79 del Reglament d’administració electrònica, aprovat pel Decret 220/2014, de 12 de desembre, del Consell, que queden redactats de la manera següent:

Article 29. Funcionaris habilitats
[...]
3. La gestió d’altes, modificacions i baixes de funcionaris habilitats s’ha de dur a terme per mitjà del Registre de funcionaris habilitats de la Generalitat. Aquest registre ha de contindre la relació de funcionaris habilitats per a la realització de qualsevol procediment o tràmit electrònic la gestió dels quals corresponga a qualsevol òrgan de la Generalitat.

Aquesta modificació no afecta el rang reglamentari del precepte.


Article 78. Sistemes d’informació per a la gestió d’actuacions administratives automatitzades
1. Els sistemes o aplicacions informàtiques que s’hagen d’utilitzar per a la gestió d’actuacions administratives automatitzades hauran de ser prèviament aprovats mitjançant una resolució de l’òrgan administratiu que tinga atribuïda la competència per a la resolució del procediment, amb un informe previ emès per l’òrgan directiu amb competències horitzontals en matèria de tecnologies de la informació i les comunicacions de la Generalitat dictat segons l’article 94 d’aquest decret i el contingut del qual serà vinculant.
2. A més del que es disposa en l’article 94 d’aquest decret, la resolució aprovatòria del sistema o aplicacions informàtiques haurà de:
a) Establir l’òrgan o els òrgans competents, segons els casos, per a la definició de les especificacions, programació, manteniment, supervisió i control de qualitat i, si escau, auditoria del sistema d’informació i del seu codi font.
b) Indicar l’òrgan que ha de ser considerat responsable a l’efecte d’impugnació.
Aquesta modificació no afecta el rang reglamentari del precepte.


Article 79. Acreditació mitjançant segells electrònics
[...]
2. La creació de segells electrònics es realitzarà mitjançant resolució dels òrgans superiors de la conselleria o titulars dels organismes públics competents, que es publicarà en la seu electrònica.
L’acreditació per aquest mitjà es podrà aplicar a qualsevol actuació administrativa de tràmit, així com als actes resolutoris dels procediments, en aquells supòsits expressament establits per resolució de la conselleria competent en el procediment o actuació concreta en què es pretenguera l’aplicació.
Aquesta modificació no afecta el rang reglamentari del precepte.


Secció cinquena
De la modificació de la Llei 4/1988, de 3 de juny, del joc de la Comunitat Valenciana

Article 67
S’afegeix una disposició transitòria nova amb la redacció següent:
Disposició transitòria nova
Fins a l’1 de juliol del 2020, o fins a l’entrada en vigor de la nova llei del joc si aquesta es produeix abans, no s’admetran sol·licituds d’autorització d’instal·lació de nous salons de joc ni bingos ni sol·licituds d’obertura de nous locals específics d’apostes. Tampoc s’admetran sol·licituds d’instal·lació de màquines auxiliars d’apostes en els locals diferents dels assenyalats en els articles 31 i 35 del Reglament d’apostes de la Comunitat Valenciana, aprovat pel Decret 41/2011, de 15 d’abril, del Consell.


Secció sisena
De les modificacions de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat, per la qual es regula el tram autonòmic de l’impost de la renda de les persones físiques i de la resta de tributs cedits

Article 68
De les modificacions de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat, per la qual es regula el tram autonòmic de l’impost de la renda de les persones físiques i de la resta de tributs cedits.
Es modifica l’article 10, apartats dos, 1r, 3r i 4t, amb la redacció següent:
1r. En el supòsit de transmissió d’una empresa individual agrícola a favor del cònjuge, descendents, adoptats, ascendents, adoptants i parents col·laterals, fins al tercer grau, del causant, la base imposable de l’impost s’ha de reduir en el 99 per 100 del valor net dels elements patrimonials afectes a l’empresa transmesa, sempre que es complisquen, simultàniament, els requisits següents: 1) Que l’activitat no constituïsca la font de renda principal del causant; 2) Que el causant haja exercit aquesta activitat de manera habitual, personal i directa; 3) Que l’empresa, adquirida per aquesta via, es mantinga en el patrimoni de l’adquirent durant els cinc anys següents a la defunció del causant, llevat que aquell muira, al seu torn, dins d’aquest termini.

També s’ha d’aplicar la reducció esmentada respecte del valor net dels béns del causant afectes al desenvolupament de l’activitat empresarial agrícola del cònjuge supervivent, per la part en què resulte adjudicatari d’aquells amb subjecció a l’article 27 de la Llei 29/1987, de 18 de desembre, de l’impost sobre successions i donacions. En aquest cas, els requisits als quals fan referència els números 1 al 4 anteriors han de ser complits pel cònjuge adjudicatari.

En el cas que el causant estiga jubilat de l’activitat empresarial agrícola en el moment de la seua defunció, aquesta activitat ha d’haver sigut exercida de manera habitual, personal i directa per algun dels seus parents adquirents de l’empresa. En aquest cas, la reducció s’ha d’aplicar únicament al parent que exercisca l’activitat i que complisca els altres requisits establits amb caràcter general, i per la part en què resulte adjudicatari en l’herència amb subjecció a l’article 27 de la Llei 29/1987, de 18 de desembre, de l’impost sobre successions i donacions. Si, en el moment de la jubilació, el causant ha complit els 65 anys, la reducció aplicable ha de ser la general del 99 per 100, i ha de ser del 90 per 100 si, en aquell moment, el causant té entre 60 i 64 anys complits.

En cas de no complir-se el requisit al qual es refereix l’apartat 4 del primer paràgraf anterior, s’ha de pagar la part de l’impost que s’haja deixat d’ingressar com a conseqüència de la reducció practicada, així com els interessos de demora.
3r. En els casos de transmissions d’una empresa individual o d’un negoci professional a favor del cònjuge, descendents, adoptats del causant, ascendents, adoptants, o de parents col·laterals fins al tercer grau, s’ha d’aplicar a la base imposable una reducció del 99 per 100 del valor net dels elements patrimonials afectes a l’empresa o al negoci, sempre que l’adquirent els mantinga en activitat durant un període de cinc anys a partir de la defunció del causant, llevat que aquell muira, al seu torn, dins d’aquest període.
En el cas de no complir-se el termini de permanència en activitat a què es refereix el paràgraf anterior, s’ha d’abonar la part de l’impost que s’haja deixat d’ingressar com a conseqüència de la reducció practicada, així com els interessos de demora.
Aquesta reducció és aplicable sempre que concórreguen els requisits següents:
a) Que l’activitat siga exercida pel causant de manera habitual, personal i directa.
b) Que aquesta activitat constituïsca la major font de renda del causant, entenent per tal la que proporcione un import superior dels rendiments del treball o de les activitats econòmiques. A aquest efecte, no s’han de tindre en compte, sempre que es complisquen les condicions en cada cas establides, totes aquelles remuneracions que s’originen de les participacions del causant que gaudisquen de reducció d’acord amb el que s’estableix en el punt 4t d’aquest apartat dos i en la lletra c de l’apartat 2n de l’article 20 de la Llei 29/1987, de 18 de desembre, de l’impost sobre successions i donacions.
Quan un mateix causant exercisca dos o més activitats de manera habitual, personal i directa, la reducció ha d’afectar tots els béns i drets afectes a aquestes, i s’ha de considerar que la seua major font de renda a aquest efecte és determinada pel conjunt dels rendiments de totes elles.

També s’ha d’aplicar la reducció esmentada respecte del valor net dels béns del causant afectes al desenvolupament de l’activitat empresarial o professional del cònjuge supervivent, per la part en què resulte adjudicatari d’aquells, amb subjecció a l’article 27 de la Llei 29/1987, de 18 de desembre, de l’impost sobre successions i donacions. En aquest cas, els requisits als quals fan referència les lletres anteriors s’han de complir en el cònjuge adjudicatari, el qual queda igualment obligat al manteniment en activitat de l’empresa individual o del negoci professional durant el termini de cinc anys a partir de la defunció del causant, llevat que aquell muira, al seu torn, dins d’aquest període. En el cas de no complir-se el termini de permanència en activitat esmentat, s’han d’abonar la part de l’impost que s’haja deixat d’ingressar com a conseqüència de la reducció practicada i els interessos de demora.

En el cas que el causant estiga jubilat de l’activitat de l’empresa o negoci en el moment de la seua defunció, els requisits als quals fan referència les lletres anteriors han de ser complits per algun dels parents adquirents de l’empresa. En aquest cas, la reducció s’ha d’aplicar únicament al parent que exercisca l’activitat i que complisca aquests requisits i per la part en què resulte adjudicatari, amb subjecció a l’article 27 de la Llei 29/1987, de 18 de desembre, de l’impost sobre successions i donacions. Si, en el moment de la jubilació, el causant ha complit els 65 anys, la reducció aplicable ha de ser la general del 99 per 100, i ha de ser del 90 per 100 si, en aquell moment, el causant té entre 60 i 64 anys complits.
4t. En els casos de transmissions de participacions en entitats a favor del cònjuge, descendents, adoptats, ascendents, adoptants, o de parents col·laterals fins al tercer grau del causant, s’ha d’aplicar a la base imposable una reducció del 99 per 100 del valor de les participacions, en la part que corresponga a la proporció existent entre els actius necessaris per a l’exercici de l’activitat empresarial o professional, minorats amb l’import dels deutes que deriven d’aquest, i el valor del patrimoni net de l’entitat, sempre que aquestes siguen mantingudes per l’adquirent durant un període de cinc anys a partir de la defunció del causant, llevat que aquell muira, al seu torn, dins d’aquest període. En el cas de no complir-se el requisit de permanència patrimonial de les participacions, s’ha d’abonar la part de l’impost que s’haja deixat d’ingressar com a conseqüència de la reducció practicada, així com els interessos de demora.
Aquesta reducció és aplicable sempre que concórreguen els requisits següents:
a) Que l’entitat no tinga per activitat principal la gestió d’un patrimoni immobiliari o mobiliari. A aquest efecte, s’entén que una entitat té aquesta finalitat quan més de la meitat del seu actiu siguen béns immobles que no es troben afectes al desenvolupament d’activitats econòmiques de caràcter empresarial o siguen valors.
b) Que l’import net de la xifra de negocis de l’entitat possibilite l’aplicació dels incentius fiscals per a entitats de reduïda dimensió.

c) Que la participació del causant en el capital de l’entitat siga, almenys, del 5 per 100 de manera individual, o del 20 per 100 de manera conjunta amb els seus ascendents, descendents, cònjuge o col·laterals fins al segon grau, encara que el parentiu tinga el seu origen en la consanguinitat, en l’afinitat o en l’adopció.
Que el causant o, en el cas de participació conjunta, alguna de les persones del grup familiar a què es refereix el punt anterior, exercisquen efectivament funcions de direcció en l’entitat i que la retribució que perceba per això supose la major font de renda, entenent per tal la que proporcione un import superior dels rendiments del treball o de les activitats econòmiques.
En el cas de participació individual del causant, si aquest està jubilat en el moment de la seua defunció, el requisit previst en aquesta lletra ha de ser complit per algun dels parents adquirents de l’empresa. En aquest cas, la reducció s’ha d’aplicar únicament als hereus que complisquen aquest requisit i per la part en què resulten adjudicataris, amb subjecció al que es disposa en l’article 27 de la Llei 29/1987, de 18 de desembre, de l’impost sobre successions i donacions. Si, en el moment de la jubilació, el causant ha complit els 65 anys, la reducció aplicable ha de ser la general del 99 per 100, i ha de ser del 90 per 100 si, en aquell moment, el causant té entre 60 i 64 anys complits.

A aquests efectes, no s’han de tindre en compte els rendiments de les activitats econòmiques que tinguen béns i drets afectes que gaudisquen de reducció en l’impost, i, quan un mateix causant siga directament titular de participacions en diverses entitats, i en elles concórreguen les restants condicions exigides per les lletres anteriors, el càlcul de la major font de renda d’aquest s’ha d’efectuar de manera separada per a cadascuna d’aquestes entitats, sense incloure-hi els rendiments derivats de les funcions de direcció en les altres entitats.
Es modifica l’article 10 bis, 3r, 4t i 5è, que queda redactat de la manera següent:
3r) En el supòsit de transmissió d’una empresa individual agrícola a favor dels fills o adoptats o, quan no existisquen fills o adoptats, dels pares o adoptants del donant, la base imposable de l’impost s’ha de reduir en el 95 per 100 del valor net dels elements patrimonials afectes a l’empresa transmesa, sempre que es complisquen, simultàniament, els requisits següents: 1) Que l’activitat no constituïsca la font de renda principal del donant; 2) Que el donant haja exercit aquesta activitat de manera habitual, personal i directa; 3) Que l’empresa, adquirida per aquesta via, es mantinga en el patrimoni de l’adquirent durant els cinc anys següents a la donació, llevat que aquell muira dins d’aquest termini.
Aquesta mateixa reducció s’ha d’aplicar als nets, amb els mateixos requisits, sempre que el seu progenitor, que era fill del donant, haja mort amb anterioritat al moment de la meritació.
En el cas que el donant estiga jubilat de l’activitat empresarial agrícola en el moment de la donació, aquesta activitat ha d’haver sigut exercida de manera habitual, personal i directa pel donatari. En aquest cas, la reducció s’ha d’aplicar únicament al donatari que exercisca l’activitat i que complisca els altres requisits establits amb caràcter general. Si, en el moment de la jubilació, el donant ha complit els 65 anys, la reducció aplicable ha de ser la general del 99 per 100, i ha de ser del 90 per 100 si, en aquell moment, el donant té entre 60 i 64 anys complits.

En cas de no complir-se el requisit al qual es refereix l’epígraf 4 del primer paràgraf d’aquest apartat, s’ha de pagar la part de l’impost que s’haja deixat d’ingressar com a conseqüència de la reducció practicada, així com els interessos de demora.
4t) En els casos de transmissions d’una empresa individual o d’un negoci professional a favor del cònjuge, descendents o adoptats, o, quan no existisquen descendents o adoptats, a favor del cònjuge, dels pares o adoptants, s’ha d’aplicar a la base imposable una reducció del 99 per 100 del valor net dels elements patrimonials afectes a l’empresa o al negoci, sempre que l’adquirent els mantinga en activitat durant un període de cinc anys a partir de la donació, llevat que el donatari muira dins d’aquest període.
En el cas de no complir-se el termini de permanència en activitat a què es refereix el paràgraf anterior, s’ha d’abonar la part de l’impost que s’haja deixat d’ingressar com a conseqüència de la reducció practicada, així com els interessos de demora.
Aquesta reducció és aplicable sempre que concórreguen els requisits següents:
a) Que l’activitat siga exercida pel donant de manera habitual, personal i directa.
b) Que aquesta activitat constituïsca la major font de renda del donant, entenent per tal la que proporcione un import superior dels rendiments del treball o de les activitats econòmiques. A aquest efecte, no s’han de tindre en compte, sempre que es complisquen les condicions en cada cas establides, totes aquelles remuneracions que s’originen de les participacions del donant que gaudisquen de reducció d’acord amb l’apartat 5è d’aquest article.
Quan un mateix donant exercisca dos o més activitats de manera habitual, personal i directa, la reducció ha d’afectar tots els béns i drets afectes a aquestes, i s’ha de considerar que la seua major font de renda a aquest efecte ve determinada pel conjunt dels rendiments de totes elles.

En el cas que el donant estiga jubilat de l’activitat de l’empresa o negoci en el moment de la donació, els requisits als quals fan referència les lletres anteriors han de ser complits pel donatari, i s’ha d’aplicar la reducció únicament al que complisca aquests requisits. Si, en el moment de la jubilació, el donant ha complit els 65 anys, la reducció aplicable ha de ser la general del 99 per 100, i ha de ser del 90 per 100 si, en aquell moment, el donant té entre 60 i 64 anys complits.

5é) En els casos de transmissions de participacions en entitats a favor del cònjuge, descendents o adoptats, o, quan no existisquen descendents o adoptats, a favor del cònjuge, dels pares o adoptants, s’ha d’aplicar a la base imposable una reducció del 99 per 100 del valor de les participacions, en la part que corresponga a la proporció existent entre els actius necessaris per a l’exercici de l’activitat empresarial o professional, minorats amb l’import dels deutes que deriven d’aquest, i el valor del patrimoni net de l’entitat, sempre que aquestes siguen mantingudes per l’adquirent durant un període de cinc anys a partir de la donació, llevat que el donatari muira, al seu torn, dins d’aquest període. En el cas de no complir-se el requisit de permanència patrimonial de les participacions, s’ha d’abonar la part de l’impost que s’haja deixat d’ingressar com a conseqüència de la reducció practicada, així com els interessos de demora.
Aquesta reducció és aplicable sempre que concórreguen els requisits següents:
a) Que l’entitat no tinga per activitat principal la gestió d’un patrimoni immobiliari o mobiliari. A aquest efecte, s’entén que una entitat té aquesta finalitat quan més de la meitat del seu actiu siguen béns immobles que no es troben afectes al desenvolupament d’activitats econòmiques de caràcter empresarial o siguen valors.
b) Que l’import net de la xifra de negocis de l’activitat possibilite l’aplicació dels incentius fiscals per a entitats de dimensió reduïda.

c) Que la participació del donant en el capital de l’entitat siga, almenys, del 5 per 100 de manera individual, o del 20 per 100 de manera conjunta amb els seus ascendents, descendents, cònjuge o col·laterals fins al segon grau, encara que el parentiu tinga el seu origen en la consanguinitat, en l’afinitat o en l’adopció.
d) Que el donant o, en el cas de participació conjunta, alguna de les persones del grup familiar a què es refereix el punt anterior, exercisquen efectivament funcions de direcció en l’entitat i que la retribució que perceba per això supose la major font de renda, entenent per tal la que proporcione un import superior dels rendiments del treball o de les activitats econòmiques.
En el cas de participació individual del donant, si aquest està jubilat en el moment de la donació, el requisit previst en aquesta lletra ha de ser complit pel donatari. En aquest cas, la reducció s’ha d’aplicar únicament als donataris que complisquen aquest requisit. Si, en el moment de la jubilació, el donant ha complit els 65 anys, la reducció aplicable ha de ser la general del 99 per 100, i ha de ser del 90 per 100 si, en aquell moment, el donant té entre 60 i 64 anys complits.
A aquests efectes, no s’han de tindre en compte els rendiments de les activitats econòmiques que tinguen béns i drets afectes que gaudisquen de reducció en l’impost, i, quan un mateix donant siga directament titular de participacions en diverses entitats, i en elles concórreguen les restants condicions exigides per les lletres anteriors, el càlcul de la major font de renda d’aquest s’ha d’efectuar de manera separada per a cadascuna d’aquestes entitats, sense incloure-hi els rendiments derivats de les funcions de direcció en les altres entitats.

Es modifica l’article 14, tres, i es canvia de nom el seu contingut actual, que passa a ser l’apartat quatre, amb la redacció següent:
Tres. El 2 per 100 en les primeres còpies d’escriptures i actes notarials que formalitzen préstecs o crèdits hipotecaris, sempre que el subjecte passiu siga el prestador.
Quatre. En els altres casos, l’1,5 per 100.


CAPÍTOL V
Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública

Secció primera
Mediació

Article 69
Es modifiquen l’apartat a de l’article 1, els apartats 2 i 3 de l’article 8, l’apartat g del punt 3 de l’article 20, els apartats c i d de l’article 23, l’apartat 1.a de l’article 31, s’afegeix un apartat nou i es renumeren els apartats actuals 2, 3 i 4 de l’article 41, el títol i l’apartat 1 de la disposició addicional primera de la Llei 24/2018, de 5 de desembre, de la Generalitat, de mediació de la Comunitat Valenciana, que queden redactats de la manera següent:

Article 1. Finalitat
Aquesta llei té com a finalitat:
a) Regular la mediació a la Comunitat Valenciana en l’àmbit de les seues competències.
[...]

Article 8. Confidencialitat
[...]
2. La declaració o aportació de documentació sobre la informació o dades, que s’hagen pogut obtindre o utilitzar durant el transcurs de la mediació, en un procés judicial o en un arbitratge s’ha de regir pel que es disposa en la legislació de l’Estat.
3. Sense perjudici del que es preveu en l’article 38.2.a d’aquesta llei, el deure de confidencialitat es podrà exceptuar, totalment o parcialment, quan les parts en conflicte l’excusen de manera expressa i per escrit, i quan així ho preveja la legislació estatal.
[...]

Article 20.
Es modifica l’apartat g del punt 3 de l’article 20, el consell assessor de mediació de la Comunitat Valenciana, que queda redactat de la manera següent:
g) Proposar l’aprovació dels codis de conducta voluntaris aplicables als professionals de la mediació

Article 23. Drets de les parts en la mediació
Les parts en la mediació tindran dret a:
[...]
c) Triar lliurement una persona o una entitat mediadora, estiga o no inscrita en qualsevol altre registre autonòmic o estatal. O bé, sol·licitar que se li nomene una persona mediadora en qualsevol dels supòsits de l’article 31.2 d’aquesta llei.
d) Disposar de l’assessorament extern de qualsevol tipus que es considere necessari durant tot el temps que dure la mediació.
[...]

Article 31. Designació de les persones mediadores
1. Les parts en conflicte de mutu acord, o una d’aquestes amb el consentiment posterior de l’altra, podran:
a) Designar una persona mediadora estiga o no inscrita en el Registre de persones i entitats mediadores de la Comunitat Valenciana o qualsevol altre registre autonòmic o estatal.
[...]


Article 41
S’afegeix un apartat nou a l’article 41 amb la redacció següent, i es renumeren els apartats actuals 2, 3 i 4, que passen a ser els apartats 3, 4 i 5, respectivament:
2. Amb independència de l’existència de recursos per a mediar, en els termes i mitjançant el procediment que s’establisca en el desenvolupament reglamentari d’aquesta llei, pot reconèixer-se el dret a la gratuïtat en la mediació, tant judicial com extrajudicial:
a) A les persones amb discapacitat assenyalades en l’apartat 2 de l’article 4 del Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seua inclusió social, o norma que la substituïsca, sempre que es tracte de procediments de mediació que guarden relació amb les circumstàncies de salut o de discapacitat.
b) A les persones que tinguen al seu càrrec les persones assenyalades en l’apartat anterior i en idèntics termes, quan actuen en nom i interès seus, sempre que es tracte de procediments de mediació que tinguen relació amb les circumstàncies de salut o de discapacitat.
c) A les víctimes directes i indirectes, definides de conformitat amb el que es disposa en la Llei 4/2015, de 27 d’abril, de l’Estatut de la víctima del delicte, o norma que la substituïsca, en aquells processos que tinguen vinculació, deriven o siguen conseqüència de la seua condició de víctimes.
A l’efecte de la concessió del benefici de mediació gratuïta, la condició de víctima s’adquireix quan es formule una denúncia o querella, o s’inicie un procediment penal, per delicte o delicte lleu, i es manté mentre estiga en vigor el procediment penal o quan, després de finalitzar, s’haja dictat una sentència condemnatòria. El benefici de mediació gratuïta es perd després de la fermesa de la sentència absolutòria, o del sobreseïment definitiu o provisional per no resultar acreditats els fets delictius, sense l’obligació d’abonar el cost de les prestacions gaudides gratuïtament fins a aquest moment.

DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Inscripció de les persones i entitats mediadores inscrites en altres registres
1. Podran inscriure’s en el Registre de persones i entitats mediadores de la Comunitat Valenciana amb subjecció a les exigències de la normativa estatal sobre lliure accés de les activitats de servei i el seu exercici, i de garantia d’unitat de mercat:
[...]


Secció segona
Serveis de prevenció, extinció d’incendis i salvament

Article 70
Es modifiquen l’apartat 6.a de l’article 28 i la disposició addicional cinquena de la Llei 7/2011, d’1 d’abril, de la Generalitat, dels serveis de prevenció, extinció d’incendis i salvament de la Comunitat Valenciana, que queden redactats de la manera següent:

Article 28. Selecció
[...]
6. Una vegada superades les fases d’oposició o concurs oposició s’ha de fer el curs selectiu de formació impartit i homologat per l’Institut Valencià de Seguretat Pública i Emergències (IVASPE).
a) El contingut del curs selectiu s’establirà mitjançant resolució de la persona titular de la conselleria competent en matèria de seguretat pública i emergències i constarà de dues fases, una de formació i selecció en l’Institut Valencià de Seguretat Pública i Emergències i una altra de pràctiques en els serveis respectius de prevenció, extinció d’incendis i salvament, i tindrà una durada mínima de 250 hores cadascuna per a l’accés a l’escala bàsica i de 150 hores cada fase per a l’escala de comandament i inspecció.
[...]
DISPOSICIONS ADDICIONALS
[...]
Cinquena. Contingut i durada definitiva dels cursos impartits per l’IVASPE
El contingut i la durada definitiva dels cursos impartits per l’IVASPE i previstos en aquesta llei s’han de regular mitjançant la resolució de la persona titular de la conselleria competent en matèria de seguretat pública i emergències.


Secció tercera
Funció pública

Article 71
Es modifica l’apartat 3 de l’article 40 de la Llei 10/2010, de 9 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació i gestió de la funció pública valenciana, que queda redactat de la manera següent:

Article 40. Supòsits especials de classificació de llocs de treball

[...]
3. En les conselleries que tinguen atribuïdes competències en matèria sanitària, educativa i de justícia, les relacions de llocs de treball podran preveure, en llocs amb el rang de subdirecció general o prefectura de servei, la classificació de llocs per a ser proveïts per personal sanitari, docent i de l’Administració de justícia respectivament, segons l’especificitat de les funcions que s’hi hagen d’exercir.
No obstant l’anterior, en les conselleries que tinguen atribuïdes les competències en matèria sanitària, en matèria educativa i en matèria de justícia, les relacions de llocs de treball podran preveure, en llocs amb rang de direcció de secció que tinguen relació directa amb les competències substantives del sector sanitari, educatiu i de justícia, la classificació de llocs per a ser proveïts per personal sanitari, docent o de l’Administració de justícia, segons l’especificitat de les funcions que s’hi hagen d’exercir.
Mentre exercisquen aquests llocs, els serà aplicable el contingut d’aquesta llei i les seues normes de desplegament, de manera que queden en la situació administrativa que corresponga d’acord amb la seua normativa específica.
[...]

Article 72
Es modifica l’apartat 4 i s’afegeix un apartat 6 a l’article 40 de la Llei 10/2010, de 9 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació i gestió de la funció pública valenciana, que queda redactat de la manera següent:

Article 40. Supòsits especials de classificació de llocs de treball

[…]
4. Així mateix, en les conselleries o organismes que tinguen atribuïdes les competències en matèria de prevenció de riscos laborals, les relacions de llocs de treball o altres instruments d’ordenació poden preveure que els llocs amb el rang de subdirecció general o direcció de servei pertanyents al sector d’administració especial puguen classificar-se per a proveir-los per personal sanitari, sempre que aquests llocs tinguen relació directa amb les competències substantives en matèria de prevenció de riscos laborals i atesa l’especificitat de les funcions que hagen d’exercir-se.
Igualment, en les conselleries o organismes que tinguen atribuïdes les competències en matèria de serveis socials, les relacions de llocs de treball o altres instruments d’ordenació poden preveure que els llocs amb el rang de subdirecció general o direcció de servei, de direcció de centres de serveis socials i d’inspecció de serveis socials, pertanyents al sector administració especial, puguen classificar-se per a proveir-los per personal sanitari, sempre que aquests llocs tinguen relació directa amb les competències en matèria de serveis socials i atesa l’especificitat de les funcions que hagen d’exercir-se.

[…]
6. Els llocs de caràcter temporal creats en aplicació de l’apartat 2n, lletra C, de l’article 16 d’aquesta llei poden classificar-se per a proveir-los per a un grup, subgrup o agrupació professional, i el seu immediat superior o inferior, sempre que aquesta classificació es justifique per al compliment i l’execució adequats del programa de caràcter temporal sobre la base del qual es creen.

Article 73
Es modifica la disposició transitòria quinzena, que queda redactada de la manera següent:
Disposició transitòria quinzena. Règim aplicable als procediments selectius que, en determinades condicions, admeten la participació del personal sense titulació del cos o escala que ocupa
El personal a qui li falte la titulació específica exigida per a l’accés al cos o escala en què es classifique el lloc que haja exercit com a personal temporal, per haver sigut modificat en aplicació del que disposa l’apartat primer de la disposició addicional tercera de la Llei 10/2010, de 9 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació gestió i gestió de la funció valenciana, podrà participar en les convocatòries dels procediments selectius a aquest cos o escala corresponents a les ofertes d’ocupació públic dels exercicis 2017 a 2020, sempre que estiga en possessió d’una titulació del nivell exigit per a l’accés al grup o subgrup de classificació professional del cos o escala convocat.

Queden exceptuats del que preveu l’apartat anterior els procediments selectius que es convoquen per a l’accés als cossos o escales les funcions dels quals, de conformitat amb la normativa aplicable, coincidisquen amb l’exercici d’una professió regulada; en aquest cas, cal ajustar-se al que dispose aquesta normativa.


Secció quarta
De les modificacions de la Llei 17/2017, de 13 de desembre, de coordinació de policies locals de la Comunitat Valenciana

Article 74
De les modificacions de la Llei 17/2017, de 13 de desembre, de coordinació de policies locals de la Comunitat Valenciana
En l’exposició de motius
Cal suprimir:
Al mateix temps, la nova llei és sensible a les demandes professionals i recull la necessitat de modificar l’accés a la funció pública de les policies locals, a través de l’establiment d’una fase prèvia que permet homogeneïtzar els requeriments i millorar l’eficàcia en el reclutament.

En l’article 16, Funcions
Cal suprimir el punt 1:
1. És competència de l’Ivaspe la realització de les proves d’acreditació de la fase prèvia a les quals es refereix aquesta llei, com també l’organització i la impartició de cursos de capacitació, bàsics, de perfeccionament o de promoció, en matèria de policia local. La superació dels cursos que s’establisquen reglamentàriament com a preceptius per a l’accés a les diferents escales i categories de policia constitueix un requisit necessari per a l’adquisició de la condició de personal funcionari de carrera.
Cal afegir un article 41 bis, que queda redactat de la manera següent:
Article 41 bis
Personal funcionari interí
1. Excepcionalment, quan hi concórreguen motius certs d’urgència i necessitat i no siga possible cobrir els llocs vacants o temporalment sense ocupants mitjançant un procediment ordinari de provisió de llocs, els ajuntaments poden nomenar policies locals interins en la categoria d’agent, que no poden portar armes de foc i han de limitar les seues funcions a les de policia administrativa, custòdia d’edificis, medi ambient, trànsit i seguretat vial d’acord amb les regles següents:

a) Tot nomenament de personal interí requereix l’acreditació prèvia davant de l’òrgan autonòmic competent en matèria de coordinació de policies locals dels motius d’urgència i necessitat i de l’existència d’un procediment previ de provisió del lloc a cobrir entre funcionaris de carrera. Aquest òrgan ha d’emetre un informe sobre el cas en el termini de deu dies.
b) Els llocs vacants que pretenguen cobrir-se mitjançant el nomenament de personal interí s’han d’haver inclòs en una oferta d’ocupació pública vigent amb anterioritat a la cobertura temporal del lloc, o incloure’s en la següent, i tindre la consignació pressupostària deguda, la qual cosa s’ha d’acreditar d’acord amb l’apartat anterior.
c) Només pot ser nomenat personal funcionari interí de les policies locals qui forme part d’una borsa de treball temporal específica constituïda en l’àmbit de cada ajuntament o, si escau, de la borsa de treball temporal autonòmica constituïda per l’òrgan competent en matèria de coordinació de policies locals de la Generalitat.

2. L’accés a qualsevol de les borses de treball temporal per a ser nomenat policia local interí requereix la superació prèvia d’un procés selectiu que s’ha de basar en els principis d’objectivitat, transparència, mèrit i capacitat per a l’exercici de la funció policial.
3. El procés selectiu consisteix en la superació de proves de caràcter físic, psicotècnic i de coneixement que acrediten l’aptitud i la capacitat dels aspirants per a l’exercici de la funció policial. El personal que se seleccione de les borses per a ocupar places en règim d’interinitat ha de superar un curs teòric i pràctic de, com a mínim, 60 hores de duració que ha de realitzar l’Ivaspe o homologar-lo si l’imparteixen entitats locals que acrediten capacitat formativa. El temari i els continguts de les proves i del curs han d’estar directament relacionats amb les funcions de la policia local i els ha de determinar la conselleria competent en matèria de seguretat.
4. Els nomenaments han d’expressar la vigència i tenen una caducitat màxima de dos anys no susceptibles de cap pròrroga des de la presa de possessió. Transcorreguts aquests, es produeix el cessament automàtic del personal policia interí.


Article 56
Es modifica la redacció, que queda de la manera següent:

Article 56
Sistema de selecció
1. Els procediments de selecció per torn lliure són per oposició o concurs oposició, tenen caràcter obert i han de garantir la lliure concurrència. Se’ls aplica la legislació vigent en matèria d’igualtat de dones i homes.
2. L’ingrés en l’escala facultativa es produeix a través del sistema d’oposició o concurs oposició. S’exigeix com a requisit estar en possessió de la titulació acadèmica de grau o equivalent a efectes professionals exigible en cada cas.

En l’article 57, Convocatòria
Cal suprimir el punt 3:
3. Les convocatòries de les proves de la fase prèvia i la posterior realització del curs de capacitació impartit per l’Ivaspe les ha de realitzar anualment l’òrgan autonòmic que tinga atribuïda la titularitat de la competència en matèria de seguretat.

En l’article 58, Requisits de les persones aspirants
Cal suprimir:
b) Haver superat el curs de capacitació corresponent a la categoria a la qual s’accedeix i la fase prèvia, realitzats per l’Ivaspe.

En l’article 59, Acreditació de la fase prèvia
Cal suprimir:
1. Correspon a l’Ivaspe la realització de les proves d’acreditació de la fase prèvia als qui aspiren a ingressar en els cossos de policia local. El contingut d’aquestes proves s’ha de desenvolupar reglamentàriament.

2. Les proves d’avaluació de la fase prèvia, per a l’obtenció del certificat d’haver-les superat, s’han de convocar anualment.
3. La validesa dels certificats obtinguts és de dos anys comptadors a partir del dia de la superació de les proves.

Disposicions transitòries
En la disposició transitòria segona, Processos selectius
Cal suprimir el punt 2:
2. Fins que no siga efectiva la possibilitat de la realització de la fase prèvia i els cursos de capacitació als quals es refereix l’article 56.2 d’aquesta llei, dins d’un termini màxim de dos anys, els processos selectius s’han de desenvolupar tal com estaven establits amb anterioritat a aquesta. En les convocatòries que es realitzen per a la categoria d’oficial pertanyents a l’escala executiva i mentre s’establisca i es generalitze per part de l’Administració educativa l’oferta de títols de tècnic superior específics, també s’admeten per a participar altres títols aportats pels aspirants de nivells superiors a l’exigit, com diplomatures, enginyeries tècniques, llicenciatures o graus.

S’afegeix una disposició transitòria catorzena, redactada de la forma següent:
Disposició transitòria catorzena
Borses de treball temporal existents i borses autonòmiques
1. Fins al moment de la constitució de les borses de treball temporal específiques referides en l’article 41 bis, els ajuntaments poden fer ús de les que ja existeixen, sempre que en constituir-se s’hagen respectat els principis d’objectivitat, transparència, mèrit i capacitat.

2. En acabar el primer procés de selecció unificada d’agents realitzat d’acord amb l’article 57.2, s’ha de constituir una borsa autonòmica amb el nombre de persones aspirants que es determine que no hagen obtingut plaça. Aquesta borsa té validesa fins que se’n constituïsca una nova.

Disposicions finals
Es modifica la disposició final segona, que queda de la manera següent:
Segona
Procediment per a la constitució de borses de treball temporal
Mitjançant una resolució de la persona titular de la conselleria amb competències en matèria de coordinació de policies locals, s’ha de realitzar el procediment per a poder constituir les borses de treball temporal en els cossos de policia local.

Es modifica la numeració actual de la disposició final segona, que passa a ser la tercera.
On diu:
Disposició final segona. Entrada en vigor,
Ha de dir:
Disposició final tercera. Entrada en vigor.


CAPÍTOL VI
Modificacions legislatives en matèries que són competència de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública

Secció única
Modificació de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de salut de la Comunitat Valenciana

Article 75
Es modifica el punt 4 de l’article 7 de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de salut de la Comunitat Valenciana, que queda redactat de la manera següent:
4. En els casos en què la conselleria competent en matèria de sanitat decidisca prestar directament un servei que fins a la data d’aquesta decisió era prestat per un operador econòmic i hi haja successió d’empresa, d’acord amb el que disposa l’article 44 del Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut dels treballadors, en virtut d’allò que s’estableix el precepte esmentat, en l’article 130.3 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, per la qual es traslladen a l’ordenament jurídic espanyol les directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014, la Generalitat, a través de la conselleria competent, se subrogarà en la condició d’ocupador que l’empresa concessionària tenia en els contractes de treball realitzats a l’empara de l’Estatut dels treballadors per a la incorporació del personal necessari per a la prestació del servei, ja siguen temporals o indefinits. El personal afectat seguirà en els seus llocs en condició de personal a extingir, i exercirà les seues tasques i amb idèntica condició de personal laboral fins que cesse per les causes legals d’extinció dels contractes laborals previstes en l’Estatut dels treballadors, i amb les altres conseqüències laborals inherents a la subrogació contractual.



CAPÍTOL VII
Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport

Secció primera
Modificació del Decret llei 5/2017, de 20 d’octubre, del Consell, pel qual s’estableix el règim jurídic de cooperació entre la Generalitat i les administracions locals de la Comunitat Valenciana per a la construcció, l’ampliació, l’adequació, la reforma i l’equipament de centres públics docents de la Generalitat

Article 76
Es modifica l’article 9 del Decret llei 5/2017, de 20 d’octubre, del Consell, pel qual s’estableix el règim jurídic de cooperació entre la Generalitat i les administracions locals de la Comunitat Valenciana per a la construcció, l’ampliació, l’adequació, la reforma i l’equipament de centres públics docents de la Generalitat, amb la redacció següent:


Article 9. Pressupost de les actuacions delegades
1. El finançament que dona suport a la delegació de competències, abastarà el pressupost total de l’actuació delegada i, en tal sentit, constitueix un import global que abasta la totalitat de contractes que integren aquesta actuació.
2. A aquest efecte el pressupost podrà incloure el cost dels honoraris de redacció dels projectes, la direcció facultativa, els estudis i assistències tècniques de qualsevol tipus, sempre que siguen necessàries per a l’actuació, així com el cost de l’execució de l’obra. També inclourà qualsevol tribut relacionat directament amb l’execució de l’actuació, dins del marc legal aplicable.
3. Els increments de despesa que es produïsquen durant l’execució dels diversos contractes que integren una actuació, quedaran coberts pel saldo del finançament global.
En el cas que l’import de l’actuació superara el del finançament global de la delegació inicialment concedida, les administracions locals hauran d’assumir el finançament de l’excés.
4. Una vegada finalitzada totalment l’actuació delegada, no podrà imputar-se cap despesa a aquesta.
No obstant això, el saldo existent respecte a la quantitat concedida inicialment, podrà destinar-se a finançar una altra actuació, sempre que es duga a terme en el mateix centre escolar i que aquesta actuació redunde en una major qualitat o funcionalitat d’aquest.
Aquestes actuacions hauran de ser autoritzades per la conselleria competent en matèria d’educació, conforme al que es preveu en l’article 8 del present decret llei.
5. En qualsevol cas, la Generalitat no podrà assumir cap despesa inherent a l’obtenció o adequació de la parcel·la destinada a la ubicació del centre, en cas d’ampliació o nova edificació.
6. (Se suprimeix)

Article 77
Modificació, per inclusió d’una disposició addicional al text del Decret llei 5/2017, de 20 d’octubre, del Consell, pel qual s’estableix el règim jurídic de cooperació entre la Generalitat i les administracions locals de la Comunitat Valenciana per a la construcció, l’ampliació, l’adequació, la reforma i l’equipament de centres públics docents de la Generalitat, amb la redacció següent:
Redacció vigent
(No existeix)
Disposició addicional nova
Disposició addicional quarta
1. A l’efecte d’assegurar la sostenibilitat de les actuacions, tal com queda definida en l’article 6 del present decret llei, i amb la finalitat de facilitar, si escau, la instrumentalització dels reajustaments d’anualitats que es requerisquen, les entitats locals remetran a la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, amb anterioritat al 15 de setembre de cada exercici de vigència del programa de cooperació, un detall de l’estat d’execució de les actuacions a 30 d’agost, així com una previsió sobre aquesta execució relativa a l’anualitat en curs i a les anualitats futures.

2. D’acord amb el que es disposa en l’article 5.3 del present decret llei, i a l’efecte d’assegurar un adequat reflex en la comptabilitat plurianual de la Generalitat, del cost de les polítiques de cooperació en matèria d’infraestructures educatives contemplades en aquest, la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport podrà reajustar unilateralment les anualitats reflectides en les diferents resolucions o actes jurídics equivalents que articulen la delegació.
La resolució que actualitze el reajustament haurà de comunicar-se a les entitats locals en el moment en el qual siga signat el reajustament per la persona titular de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport i, en tot cas, abans del 15 de novembre de l’exercici corresponent.


Secció segona
Modificació del Decret 104/2014, de 4 de juliol, del Consell, pel qual s’aprova la norma tècnica en matèria de reserves dotacionals educatives, mitjançant l’addició d’una disposició addicional primera.

Article 78
Es modifica el Decret 104/2014, de 4 de juliol, del Consell, pel qual s’aprova la norma tècnica en matèria de reserves dotacionals educatives, mitjançant l’addició d’una disposició addicional primera amb la redacció següent:

Excepcions al compliment de les reserves educatives:
La conselleria competent en matèria d’educació pot exonerar o minorar part de les reserves educatives que es derivarien de l’aplicació estricta d’aquest decret, en aquells supòsits en què hi haja un estudi sociodemogràfic de l’evolució de la població que permeta justificar les previsions poblacionals, i la seua diferència respecte dels resultats obtinguts de l’aplicació directa del decret, en l’escenari temporal del planejament.


CAPÍTOL VIII
Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball

Secció primera
Comerç

Article 79
Es modifiquen l’apartat 2 de l’article 21 i els apartats 2, 3 i 4 de la disposició transitòria quarta de la Llei 3/2011, de 23 de març, de la Generalitat, de comerç de la Comunitat Valenciana, que queden redactats de la manera següent:
Article 21. Zones de gran afluència turística
[...]
2. La declaració de zona de gran afluència turística, que es podrà estendre a la totalitat o part del terme municipal o del nucli urbà, fixa per a cada cas les condicions d’aplicació, incloent-hi els períodes a què s’estén.
[...]
Quarta. Zones de gran afluència turística
[...]
2. Les zones de gran afluència turística que tinguen declarat un període estacional corresponent a la Setmana Santa i Pasqua o al període estival, i que en el moment d’entrada en vigor de la Llei 3/2018, de 16 de febrer, de la Generalitat, per la qual es modifiquen els articles 17, 18 i 22 i la disposició transitòria quarta, de la Llei 3/2011, de 23 de març, de la Generalitat, de comerç de la Comunitat Valenciana, són Alcalà de Xivert, Almenara, Altea, Benicarló, Benicàssim, Benidorm, Benissa (excepte la costa), el Poble Nou de Benitatxell, el Campello, Calp, Canet d’en Berenguer, Xella, Xiva, Cullera, Daimús, Dénia, Elx (l’Altet, la Marina i els Arenals), Gandia (platges i el Grau), Gata de Gorgos, Gilet, Guardamar del Segura, Xàbia, Massalfassar, Miramar, Moncofa, Montserrat, Nàquera, la Nucia, Oliva (litoral), Ondara, Orpesa, Pedreguer, Peníscola, Picassent, Pilar de la Foradada (excepte la costa), Piles, la Pobla de Farnals (platja), els Poblets, Real, Rojals, Sagunt, Sant Fulgenci, Sant Mateu, Santa Pola, Sogorb, Tavernes de la Valldigna (zona platja), Teulada, Torrent, Torís, el Verger, la Vila Joiosa, Vinaròs, Xeraco (platja) i Xilxes, des del moment de l’entrada en vigor de la Llei 3/2018, i mentre no es modifique la seua declaració de zona de gran afluència turística en aplicació del que es disposa en l’article 21 d’aquesta llei, poden obrir al públic en els períodes següents, a més dels declarats amb caràcter general per aplicació de l’article 18 d’aquesta llei:

a) Els diumenges i festius del període comprés entre el Diumenge de Rams i el segon diumenge de Pasqua, excepte l’1 de maig, si escau.
b) Els diumenges i festius del període comprés entre el 15 de juny i el 15 de setembre.
3. Les zones de gran afluència turística que tinguen declarat un període anual, i que en el moment d’entrada en vigor de la Llei 3/2018, de 16 de febrer, de la Generalitat, per la qual es modifiquen els articles 17, 18 i 22 i la disposició transitòria quarta de la Llei 3/2011, de 23 de març, de la Generalitat, de comerç de la Comunitat Valenciana, són: Alboraig, l’Alfàs del Pi, Benissa (costa), Finestrat, Oriola (costa), Pilar de la Foradada (costa) i Torrevella, des del moment de l’entrada en vigor de la Llei 3/2018, i mentre no es modifique la seua declaració de zona de gran afluència turística en aplicació del que es disposa en l’article 21 d’aquesta llei, poden obrir al públic en els períodes següents, a més dels declarats amb caràcter general per aplicació de l’article 18 d’aquesta llei:

a) Els diumenges i festius del període comprés entre el Diumenge de Rams i el segon diumenge de Pasqua, excepte l’1 de maig, si escau.

b) Els diumenges i festius del període comprés entre el 15 de juny i el 5 de gener, excepte el 9 d’octubre, el 25 de desembre o bé el 26 de desembre quan aquest siga declarat festiu per trasllat de la festa de Nadal, i l’1 de gener.
4. Les zones de gran afluència turística declarades a les ciutats de València i Alacant, des del moment de l’entrada en vigor de la Llei 3/2018, i mentre no es modifique la seua declaració de zona de gran afluència turística en aplicació del que es disposa en l’article 21 d’aquesta llei, poden obrir al públic en els períodes següents, a més dels declarats amb caràcter general per aplicació de l’article 18 d’aquesta llei:
a) Els diumenges i festius del període comprés entre el Diumenge de Rams i el segon diumenge de Pasqua, excepte el dilluns de Pasqua i l’1 de maig, si escau.
b) Els diumenges i festius del període comprés entre el 15 de juny i el 5 de gener, excepte el 24 de juny, el 9 d’octubre, el 25 de desembre o bé el 26 de desembre quan aquest siga declarat festiu per trasllat de la festa de Nadal, i l’1 de gener la ciutat d’Alacant, i el 19 de març, el 15 d’agost, el 9 d’octubre, el 25 de desembre o bé el 26 de desembre quan aquest siga declarat festiu per trasllat de la festa de Nadal, i l’1 de gener la ciutat de València.


Secció segona
Àrees industrials

Article 80
Es modifiquen l’apartat 3 de l’article 2, el títol i els apartats 1, 2, i 3 de l’article 5, els apartats 1, 2, i 5 de l’article 7, els apartats 1, 4 i 5 i s’afegeixen nous apartats 6, 7 i 8 en l’article 11, es modifiquen els apartats 1 i 2 de l’article 21 i l’apartat 2 de l’article 27, de la Llei 14/2018, de 5 de juny, de gestió, modernització i promoció de les àrees industrials de la Comunitat Valenciana, que queden redactats de la manera següent:


Article 2. Àmbit d’aplicació i definicions
[...]
3. A l’efecte d’aquesta llei, es consideren titulars privades d’una àrea industrial les persones físiques i jurídiques, així com les entitats a què es refereix l’article 35.4 de la
Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària que, d’acord amb la legislació de dret civil i administratiu aplicable, tinguen naturalesa privada, i siguen titulars d’algun dels drets reals següents sobre els béns immobles situats en una àrea industrial delimitada:
a) Dret de propietat
b) Dret d’usdefruit
c) Dret de superfície

Article 5. Integrants obligatòries de les entitats de gestió i modernització
1. Cada entitat de gestió i modernització que es constituïsca ha d’estar integrada obligatòriament per totes les persones i entitats titulars privades definides en l’apartat 3 de l’article 2, així com per les entitats públiques que tinguen adscrits o siguen titulars de béns immobles demanials destinats a una explotació o activitat econòmica privada o de béns immobles patrimonials; tots aquests, situats en l’àrea industrial delimitada.
2. La integració de totes les persones i entitats anteriors en les entitats de gestió i modernització serà universal, obligatòria i automàtica des que les autoritzen els ajuntaments competents, i totes aquestes hauran de contribuir des de l’acord d’autorització a les despeses de l’entitat conforme als seus respectius coeficients de participació.

3. Les entitats públiques que no disposen de béns patrimonials dins d’una àrea industrial i només tinguen adscrits o siguen titulars d’immobles dotacionals o de domini i ús públic no destinats a una explotació o activitat econòmica privada, no es consideraran integrants obligatòries de l’entitat i, per tant, no tindran l’obligació de contribuir a les despeses d’aquesta. No obstant l’anterior, sí que tindran dret almenys a una persona representant, amb veu però sense vot, tant en l’assemblea general com en la junta directiva de l’entitat.

Article 7. Legitimació i contingut de la sol·licitud de constitució
1. La sol·licitud de constitució de l’entitat només podrà ser presentada davant de l’ajuntament competent per una comissió promotora constituïda formalment, en document públic o privat, i que acredite que representa almenys el 25 % de les persones titulars definides en l’article 5.1, que, a més, representen almenys el 25 % dels coeficients de participació, calculats segons l’article 21.
2. La sol·licitud de constitució inclourà, almenys, els continguts següents:
a) La identificació de les persones titulars que integren la comissió promotora, així com un domicili a l’efecte de notificacions.
b) La identificació exacta de l’àrea industrial que es vol gestionar.

c) Un projecte d’estatuts, que ha d’incloure almenys el contingut establit en l’article següent.
d) Un pla inicial d’actuació, en el qual s’ha d’incloure almenys:
i) Una memòria justificativa de les funcions bàsiques que vol desenvolupar l’entitat i, si escau, dels serveis, millores o mesures de gestió i modernització que es proposen.
ii. Un projecte de pressupost de les despeses necessàries per al seu funcionament, en què es concreten, si és el cas, les partides per a la realització o implantació dels serveis, actuacions, mesures i millores que es proposen.
iii. Les fonts de finançament previstes.
iv. El període de durada de l’entitat i, si escau, el cronograma aproximat per a la implantació dels serveis, millores, mesures o actuacions que es proposen.
e) Certificació registral de domini i càrregues de tots els immobles i drets reals definits en l’apartat 3 de l’article 2, privats, patrimonials i demanials destinats a explotació econòmica privada, que estiguen inscrits i inclosos en l’àrea industrial que vol gestionar l’entitat, per a acreditar el percentatge de representació exigit com a comissió promotora en el punt 1 d’aquest article. En cas de no constar inscrit un immoble o un dret real, s’haurà d’aportar respecte a aquest una còpia del document acreditatiu de la seua titularitat o adscripció.

5. L’expedició de la certificació registral a què es refereix l’apartat 2 s’ha de reflectir mitjançant una nota al marge dels immobles o drets reals a què es refereix. Aquesta nota es podrà cancel·lar, si escau, amb la presentació del certificat municipal que acredite la inadmissió, el desistiment o la desestimació de la sol·licitud per la comissió promotora.

Article 11. Assemblea de ratificació
1. Una vegada acordada l’aprovació provisional i resoltes les possibles al·legacions pel ple de l’ajuntament, s’ha de convocar a una assemblea de ratificació totes les persones i entitats que, segons l’apartat 1 de l’article 5, puguen ser integrants obligatòries de l’entitat de gestió i modernització que es vol constituir.
[...]
4. Perquè el projecte de conveni es puga considerar ratificat, haurà d’obtindre el vot favorable de, com a mínim, el 51 % de les persones que puguen ser integrants obligatòries de l’entitat de gestió i modernització que es vol constituir, i que, a més, representen, com a mínim, el 51 % dels coeficients de participació.
5. En l’assemblea de ratificació, i per la mateixa doble majoria anterior, s’hauran d’aprovar la voluntat de constituir l’entitat, el projecte de conveni i els estatuts d’aquesta. També haurà d’aprovar-se, per majoria simple de les persones assistents i representades, el nomenament de les persones que, entre totes les integrants de l’entitat, vagen a exercir els càrrecs de la junta directiva previstos en l’apartat 2 de l’article 23.

6. Les persones que puguen ser integrants de l’entitat i hagen sigut convocades a l’assemblea de ratificació, es podran fer representar en aquesta per altres persones físiques o jurídiques.
7. La representació s’haurà de conferir en un document públic, o bé en un document electrònic o un altre tipus de document privat, sempre que s’hi garantisca la identitat de la persona representada i de la persona representant. El document de representació obligatòriament haurà de contindre o portar annex l’ordre del dia, el contingut íntegre dels projectes de conveni, d’estatuts i del pla inicial d’actuació, així com la voluntat o oposició expressa de la persona representada a la constitució de l’entitat. Les representacions que no incloguen almenys el contingut anterior no podran ser admeses i es computaran com a absències de les persones representades. El document de representació podrà, a més, incloure instruccions per a l’exercici del dret de vot per part de la persona representant i la indicació del sentit en què votarà aquesta en cas que no s’impartisquen instruccions precises.

8. La representació és sempre revocable i l’assistència personal a la junta de la persona representada ha de tindre valor de revocació.

Article 21. Coeficients de participació i règim d’acords de l’assemblea general
1. Els coeficients de participació de cada persona integrant de l’entitat de gestió i modernització s’han de determinar per la divisió del valor cadastral de cada immoble o dret real privat, patrimonial o demanial destinat a explotació econòmica, per la suma de tots els valors cadastrals de tots els immobles i drets reals, privats, patrimonials i demanials destinats a explotació econòmica, que estiguen situats en l’àrea industrial. No obstant l’anterior, en els estatuts o per acord de l’assemblea general, convocada en sessió extraordinària i com a únic punt del dia, podrà establir-se un altre mètode proporcional per a calcular els coeficients de participació, sempre que l’aprove almenys el 51 % de les persones integrants de l’entitat de gestió i modernització que es vol constituir, que, a més, representen, com a mínim, el 51 % dels coeficients de participació, calculats per a aquesta votació exclusiva d’acord amb el mètode del valor cadastral.

2. Als exclusius efectes de possibilitar el càlcul dels coeficients de participació, de les majories previstes en aquesta llei i de la representació exigida en l’apartat 1 de l’article 7, l’ajuntament competent haurà de facilitar la titularitat i el valor cadastral de tots els immobles i drets reals que comporten la integració en l’entitat. Aquesta informació cadastral només podrà ser entregada, prèvia sol·licitud justificada, a les comissions promotores d’una entitat de gestió i modernització per a l’àrea industrial que s’hagen constituït formalment com a tals, així com a les entitats a les quals, sent-los aplicable la disposició addicional primera d’aquesta llei, tinguen personalitat jurídica pròpia. Les comissions promotores i entitats anteriors a la que se cedisquen per al seu tractament les dades cadastrals anteriors, així com totes les persones que intervinguen en qualsevol fase d’aquest tractament, estaran subjectes als deures de protecció i confidencialitat establits en el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i el Consell, de 27 d’abril de 2016 i en la Llei orgànica 3/2018, de 5 desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals.
[...]

Article 27. Recursos econòmics de les entitats de gestió i modernització
[...]
2. La contribució de cada integrant s’ha de determinar majoritàriament en relació amb el seu coeficient de participació, calculat segons s’estableix en l’article 21 d’aquesta llei, si bé l’assemblea general podrà acordar reduccions totals o parcials de la quota per a persones propietàries de solars sense edificar, naus sense ús, parcel·les destinades a fins d’interès general de l’àrea, o d’altres béns immobles, drets reals o persones propietàries que reunisquen altres circumstàncies especials que justifiquen aquestes reduccions.
[...]


CAPÍTOL IX
Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica

Secció primera
Control mediambiental

Article 81
Es modifica l’apartat primer de la disposició addicional tercera i s’afegeix una disposició transitòria quarta a la Llei 6/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, de prevenció, qualitat i control ambiental d’activitats a la Comunitat Valenciana, que queda redactat de la manera següent:

Disposició addicional tercera.
Règim de coordinació aplicable a les infraestructures públiques de gestió de residus en sòl no urbanitzable
1. De conformitat amb la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de residus de la Comunitat Valenciana, les determinacions contingudes en el Pla integral de residus i en els plans zonals de residus vinculen els diferents instruments d’ordenació urbanística. Atès el caràcter vinculant que presenten, les zones aptes i emplaçaments seleccionats en els projectes de gestió per a l’execució d’abocadors, plantes de transferència, plantes de tractament mecanicobiològic i ecoparcs, tenen la consideració d’àrees de reserva de sòl amb destinació dotacional per a les instal·lacions de gestió de residus emparades pels projectes de gestió aprovats pels òrgans competents corresponents que desenvolupen les prescripcions dels plans zonals, per la qual cosa no serà necessària la tramitació d’un pla especial per a executar-los en sòl no urbanitzable i es considera implícita la compatibilitat amb el planejament urbanístic.

Aquestes previsions també seran aplicables en els casos de projectes d’abocadors amb emplaçament a les zones previstes per a estudi de detall en els plans zonals, sempre que compten amb l’informe favorable de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya.
Això, sense perjudici del sotmetiment a avaluació d’impacte ambiental del projecte tècnic de les instal·lacions que es vulguen executar, que s’ha de portar a efecte en el si del procediment per a l’atorgament de l’autorització ambiental integrada o llicència ambiental d’aquestes instal·lacions.
[...]

Disposició transitòria quarta
1. Qualsevol instal·lació o activitat, la titularitat del qual corresponga a l’Administració general de l’Estat, la Generalitat, l’Administració local, les universitats públiques, i els organismes públics o autònoms vinculats o dependents de les administracions públiques, que es trobe en funcionament amb anterioritat a la data d’entrada en vigor d’aquesta disposició, i que compte amb la preceptiva llicència urbanística d’ús, transformació i edificació del sòl, subsòl i vol, ha de regularitzar-se en un termini no superior a 4 anys des de l’entrada en vigor d’aquesta disposició, quan es produïsca algun dels supòsits següents:

a) Que no dispose del corresponent instrument d’intervenció ambiental habilitant, sent exigible en el moment de la seua posada en funcionament.
b) Que les seues successives modificacions de l’activitat no disposen del títol habilitant exigible en aquest moment.
2. En aquests casos, ha de presentar-se la corresponent sol·licitud i la documentació exigida per la normativa ambiental vigent en el moment de la presentació d’aquesta sol·licitud de regularització, respecte al no autoritzat per la llicència urbanística. Tot això sense perjudici del compliment de les previsions sobre disciplina ambiental establides en la normativa sectorial aplicable.
3. Una vegada transcorregut aquest termini de 4 anys, si la instal·lació o activitat no ha sigut regularitzada d’acord amb el que preveuen els apartats anteriors, cal ajustar-se al que disposa la normativa ambiental vigent en aquest moment.
4. Queden excloses del que preveu aquesta disposició les autoritzacions ambientals integrades. Informe sobre els canvis realitzats en la proposta d’esmena que introdueix la disposició transitòria quarta en la Llei 6/2014, de 25 de juliol, de prevenció, qualitat i control ambiental d’activitats a la Comunitat Valenciana.


Secció segona
Contaminació acústica

Article 82
Es modifiquen l’article 7, l’article 53 i l’article 57; s’afegeixen un article 53 bis nou, una disposició derogatòria única nova i una disposició transitòria nova, i es modifica l’annex II, de la Llei 7/2002, de 3 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de protecció contra la contaminació acústica, que queden redactats de la manera següent:

Article 7. Definicions
1. A l’efecte d’aquesta llei, els paràmetres de sorolls i vibracions queden definits en l’annex I.
2. Els termes acústics no indicats en l’annex I s’han d’interpretar de conformitat amb el codi tècnic d’edificació previst en la Llei d’ordenació de l’edificació. En absència d’aquest s’han d’aplicar les normes bàsiques d’edificació: condicions acústiques d’edificació (NBE-CA-88), les possibles modificacions d’aquestes, les normes UNE-EN i, si no n’hi ha, les normes ISO.
3. A l’efecte d’aquesta llei, s’entén per «dia» o horari diürn el comprés entre les 08.00 i les 22.00 hores, i per «nit» o horari nocturn qualsevol interval comprés entre les 22.00 i les 08.00 hores de l’endemà.

4. S’exceptua en el que s’indica en l’apartat 3 el soroll produït per les infraestructures de transport definides en l’article 53. Per a aquest emissor acústic s’entendrà per «dia» el període comprés entre les 07.00 i les 19.00 hores, per «vesprada» el període comprés entre les 19.00 i les 23.00 hores i per «nit» el període comprés entre les 23.00 i les 07.00 hores.

Article 53. Normativa aplicable
1. El soroll produït per les infraestructures de transport existents en l’àmbit de la Comunitat Valenciana s’ha d’avaluar seguint els procediments i criteris establits reglamentàriament.
2. Els projectes de noves infraestructures han de preveure les mesures encaminades a complir els objectius de qualitat establits en la taula 3 de l’annex II, sempre que aquests siguen viables tècnicament i econòmicament.
Igualment, aquests projectes han de preveure les mesures encaminades a complir els nivells de vibracions establits en la taula 1 de l’annex III de la llei esmentada, sempre que aquests siguen viables tècnicament i econòmicament.
3. En el supòsit en què la presència d’una infraestructura de transport ocasione una superació en més de 10 dB(A) dels límits fixats en la taula 3 del annex II avaluats pel procediment que reglamentàriament es determine, l’administració pública competent en l’ordenació del sector ha d’adoptar un pla de millora de qualitat acústica.
4. Els plans han de determinar les accions prioritàries que cal realitzar per a millorar els índexs de qualitat acústica en el cas que se sobrepassen els valors de superació assenyalats en l’apartat 3. Aquests plans han d’incloure en tot cas les mesures necessàries per a no sobrepassar els nivells de superació esmentats en aquells àmbits rellevants que expressament així es delimiten en els mapes estratègics de soroll per l’especial sensibilitat acústica que presenten.
5. A l’efecte d’aquesta llei, es consideren infraestructures integrades en conurbacions aquells trams que discórreguen o siguen contigus amb el sòl classificat com a urbà, formen part de les xarxes metropolitanes o tinguen com a funció distribuir el trànsit d’accés a aquestes o evitar el pas per un nucli urbà determinat mitjançant un traçat perimetral. En aquestes infraestructures, d’acord amb el que s’estableix per als plans acústics municipals en l’article 21 d’aquesta llei, és objecte específic del pla de millora de la qualitat acústica l’adopció de les mesures que permeten la reducció progressiva dels nivells de soroll, i s’han d’incloure en el seu programa d’actuació aquelles que siguen procedents en aquest aspecte d’entre les assenyalades en l’apartat 2 de l’article 23.
En les infraestructures integrades en conurbacions, el nivell de priorització i la tipificació de les mesures assenyalades en el paràgraf anterior han de ser congruents amb el que s’estableix els plans acústics municipals en els casos en què siga procedent formular-ne. En qualsevol cas, ha de ser igualment congruent la programació de l’execució efectiva d’aquestes mesures. Les administracions competents en les infraestructures esmentades anteriorment i els ajuntaments concernits poden subscriure els acords i convenis que siguen procedents per a implantar-les, mantindre-les i gestionar-les a fi d’assegurar la màxima eficàcia possible.
A l’efecte d’aquesta llei no es consideren noves infraestructures les que s’executen o implanten en viaris urbans ja existents amb independència de quina siga la seua titularitat. En aquests casos els objectius i criteris d’actuació així com la tipificació de solucions que es puguen utilitzar són els establits en aquest apartat.

Article 53 bis. Mesures preventives i plans de millora de qualitat acústica en infraestructures de transport
1. Els projectes de noves infraestructures han de contindre un estudi acústic que avalue l’impacte de la infraestructura sobre el seu entorn i justifique la utilització de la millor tecnologia disponible de protecció contra sorolls i vibracions, segons el procediment que reglamentàriament es determine. Aquest estudi acústic ha d’estar firmat per un tècnic competent i ha d’estar contingut en l’estudi d’impacte ambiental de la infraestructura.
2. Quan es pose en ús, s’ha de comprovar el nivell sonor que transmet a l’entorn. En cas que se superen en més de 10 dB(A) els objectius de qualitat, s’han de revisar i modificar les mesures correctores per a evitar aquesta superació.
3. A l’efecte de l’elaboració del Pla de millora de la qualitat acústica, s’entendrà que és administració pública competent en l’ordenació del sector aquella que siga titular de la infraestructura en qüestió, siga l’Administració estatal, autonòmica o alguna de les entitats que integren l’Administració local.
Si la titularitat de la infraestructura és de l’Administració autonòmica, serà òrgan competent per a l’elaboració del Pla de millora de la qualitat acústica la conselleria amb competències en matèria d’infraestructures.
4. El Pla de millora de la qualitat acústica pot incloure, segons les circumstàncies, alguna de les mesures següents, o aquelles altres que es consideren adequades:
a) Prohibició de la circulació d’alguna classe de vehicles amb possibles restriccions de velocitat durant determinats intervals horaris en què la circulació siga més intensa.
b) Utilització de mescles asfàltiques acústicament absorbents per a la banda de redolament del paviment.
c) Posada en servei de transports públics especialment silenciosos, com els elèctrics, a gas, mixtos i semblants.
d) Condicionament acústic dels túnels, especialment en les seues embocadures.
e) Utilització de pantalles acústiques de diverses formes i materials, segons els casos, que queden, en la mesura que siga possible, integrades en l’entorn.
f) Quantes mesures de gestió de trànsit es consideren oportunes.
5. En el cas que les mesures viables econòmicament i tècnicament no aconseguisquen reduir els nivells sonors per davall dels que s’estableixen en l’apartat 1 d’aquest article, els sectors del territori afectats en el funcionament o desenvolupament de les infraestructures de transport, així com els sectors de territori situats a l’entorn d’aquestes infraestructures, existents o projectades, podran quedar gravats per servituds acústiques, delimitades en els mapes de soroll, d’acord amb el que s’estableix en l’article 10 de la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll.
6. En relació amb els procediments i criteris d’avaluació del soroll produït per infraestructures de transport rodat, ferroviari i tramviari, per al cas d’infraestructures existents, queda de la manera següent:
Per a avaluar el soroll produït per la infraestructura, es faran mesuraments del nivell sonor segons les indicacions següents:
a) El paràmetre que s’ha de mesurar serà el nivell de pressió sonora equivalent ponderat (LAeq,T), durant les 12 hores del període dia (Ld), 4 hores del període vesprada (Li) o les 8 hores del nit (Ln). No obstant això, es podran aplicar tècniques de mostreig segons la metodologia següent:
– S’han de fer almenys 3 sèries de mesuraments del LAeq,T, amb tres mesuraments en cada sèrie, d’una durada mínima de 5 minuts (Ti = 300 segons), amb intervals temporals mínims de 5 minuts, entre cada una de les sèries.
– L’avaluació del nivell sonors en el període temporal d’avaluació es determinarà a partir dels valors dels índexs LAeq,T, de cada una de les mesures que s’han fet aplicant l’expressió següent:
On:
T és el temps en segons corresponent al període temporal d’avaluació considerat.
Ti és l’interval de temps de la mesura i.
n és el nombre de mesuraments del conjunt de les sèries de mesuraments realitzades en el període de temps de referència T.
El valor del nivell sonor resultant, s’arredoneix incrementant-lo en 0,5 dBA, prenent la part sencera com a valor resultant.
b) La localització dels punts de mesurament pot variar segons la zona en què se situe la infraestructura i els receptors més pròxims:
– En les edificacions. En l’exterior de les edificacions (balcons, terrasses) els punts de mesurament s’han de situar, almenys, a 1,5 metres del sòl i el més allunyat possible de la façana (si pot ser, a 2 metres).
– A nivell de carrer. Al carrer s’han de localitzar els punts de mesurament almenys a 2 metres de les façanes pròximes.
– En camp obert. En camp obert s’han de localitzar els punts de mesurament almenys a 10 metres de la font de soroll, preferentment a una altura entre 3 i 11 metres i mai inferior a 1,5 metres del sòl.
– En general, els mesuraments s’han d’efectuar a una cota superior a la de la infraestructura, a uns 4 metres aproximadament d’altura sobre aquesta. S’ha d’indicar clarament on s’ha situat el micròfon del sonòmetre: altura, distància a la carretera, etc.
c) Les condicions del mesurament seran les següents:
– S’han de fer mesuraments amb sonòmetres que complisquen les característiques dels articles 6 i 7.
– El micròfon s’ha d’orientar cap a la infraestructura, amb una lleugera inclinació cap amunt (d’uns 30 – 45o).
– El sonòmetre s’ha de situar situarà preferiblement sobre trípode.
– Si s’ha situat el micròfon a menys de 2 metres d’una superfície reflectora, ha d’aplicar-se la correcció per reflexió.
– Les condicions d’humitat i temperatura han de ser compatibles amb les especificacions del fabricant de l’equip de mesura.
– En l’avaluació del soroll transmès no seran vàlids els mesuraments realitzades en l’exterior amb pluja.
– Serà preceptiu que, abans i després de cada mesurament, es faça una verificació acústica de la cadena de mesurament mitjançant calibrador sonor, que garantisca un marge de desviació no superior a 0,3 dB respecte al valor de referència inicial.
– Els mesuraments al medi ambient exterior s’han de realitzar usant equips de mesures amb pantalla antivent. Així mateix, quan en el punt d’avaluació la velocitat del vent és superior a 5 metres per segon s’ha de desistir del mesurament.

Article 57. Sancions
1. La competència per a acordar la iniciació del procediment sancionador correspon a la persona titular de l’alcaldia i, subsidiàriament, a la persona titular de la conselleria competent per raó de la matèria.
Si en l’exercici de les facultats d’inspecció l’administració de la Generalitat detecta un incompliment de les prescripcions d’aquesta llei, ho ha de fer saber a la persona titular de l’alcaldia respectiva perquè adopte les mesures oportunes. Transcorregut el termini d’un mes sense adoptar-les, l’administració de la Generalitat pot requerir-ho de nou o procedir a incoar el procediment sancionador i retre compte, en aquest cas, a l’autoritat municipal de les resolucions que adopte.
2. Correspon als ajuntaments i a la Generalitat imposar les sancions previstes en aquesta llei d’acord amb els principis establits en la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i en la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, del règim jurídic del sector públic, sense perjudici de les especialitats previstes en aquest títol. El termini per a resoldre el procediment i notificar la resolució, en els procediments sancionadors tramitats d’acord amb aquesta llei, és d’un any.
3. La competència per a imposar les sancions correspon:

a) A la persona titular de l’alcaldia quan la quantia no excedeix de 6.000 euros.
b) A la persona titular de la conselleria competent per raó de la matèria quan la quantia excedeix de 6.000 euros.
4. La persona titular de l’alcaldia ha de proposar als òrgans competents de la Generalitat imposar sancions quan estime que correspon una multa en quantia superior al límit de la seua competència.
5. La retirada temporal de la llicència, quan corresponga, pot acordar-la la persona titular de l’alcaldia. La retirada definitiva pot acordar-la la persona titular de la conselleria competent per raó de la matèria.

Disposició derogatòria. Única
Queden derogats els articles i els procediments d’avaluació regulats en el Decret 104/2006, de 14 de juliol, del Consell, de planificació i gestió en matèria de contaminació acústica, que s’oposen o contradiguen aquest text legal. La resta queda en vigor.

Disposició transitòria tercera
Allò que s’ha indicat en els apartats 2 i 3 de l’article 53 no serà aplicable obligatòriament en els projectes l’aprovació dels quals es produïsca amb anterioritat a l’1 de juliol de 2020, en què es podran adoptar els objectius de qualitat establits en la taula 1 del annex II.


ANNEX II
Nivells sonors

TAULA 1
Nivells de recepció externs

Us dominant Nivell sonor dB(A)
Dia Nit
Sanitari i docent 45 35
Residencial 55 45
Terciari 65 55
Industrial 70 60



TAULA 2
Nivells de recepció interns

Ús Locals Nivell sonor dB(A)
Dia Nit
Sanitari Zones comunes
Estances
Dormitoris 50
45
30 40
30
25
Residencial Peces habitables (excepte cuines)
Corredors, lavabo, cuina
Zones comunes edifici 40
45
50 30
35
40
Docent Aules
Sales de lectura 40
35 30
30
Cultural Sales de concert
Biblioteques
Museus
Exposicions 30
35
40
40 30
35
40
40
Recreatiu Cinemes
Teatres
Bingos i sales de joc
Hostaleria 30
30
40
45 30
30
40
45
Comercial Bars i establiments comercials 45 45
Administratiu i oficines Despatxos professionals
Oficines 40
45 40
45



Taula 3
Nivells de recepció externs per a infraestructures

Ús dominant Nivell sonor dB(A)
Dia (Ld) Vesprada (Le) Nit (Ln)
Sanitari i docent 45 45 35
RESIDENCIAL 55 55 45
Terciari 65 65 55
Industrial 70 70 60



Article 83
Es modifica l’apartat 1 de la disposició addicional primera de la Llei 7/2002, de 3 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de protecció contra la contaminació acústica, que quedarà redactada de la següent manera:
Primera. Situacions especials
1. L’autoritat competent, tant la local com la autonòmica per raó de la matèria a la qual pertanga la font generadora del soroll o vibracions i atorgue les autoritzacions pertinents per a la celebració de situacions especials referides al present, podrà eximir, amb caràcter temporal, del compliment dels nivells de pertorbació màxims fixats en la present llei en determinats actes de caràcter oficial, cultural, festiu, religiós i altres anàlogues. En aquests últims es consideren compresos els esdeveniments musicals que se celebren en la Comunitat Valenciana, als quals s’exigirà que disposen de marca turística contemplada en la normativa autonòmica i que adopten les millors tecnologies disponibles a fi de reduir els nivells de soroll transmès als receptors més pròxims que, en cap cas, podran superar els límits màxims establits en la corresponent resolució específica.



Secció tercera
Aprofitaments forestals

Article 84
Es modifiquen l’apartat 2 de l’article 30 i l’apartat 4 de l’article 35 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, forestal de la Comunitat Valenciana, que queden redactats de la manera següent:
Article 30
[...]
2. A l’efecte d’aquesta llei, són aprofitaments forestals les fustes, llenyes, escorces, pastures, fruits, resines, plantes aromàtiques, plantes medicinals, bolets i tòfones, productes apícoles i, en general, els altres productes i subproductes propis dels terrenys forestals, així com els serveis amb valor de mercat característics de les muntanyes. Igualment són aprofitaments les activitats cinegètiques, que es regularan per la seua legislació específica.
No es consideren aprofitaments forestals l’eliminació d’espècies exòtiques invasores, la qual cosa requereix únicament una comunicació prèvia a l’Administració forestal.
[...]

Article 35
[...]
4. En cap cas s’autoritzaran ni efectuaran vies de desembosc els pendents longitudinals de les quals siguen superiors al quinze per cent, o de manera que puguen originar erosió o deixar terrenys desprotegits davant de l’arrossegament per pluges fortes o torrencials.

Article 85
Modificació de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, forestal de la Comunitat Valenciana amb la inclusió d’una disposició addicional
Disposició addicional sisena
1. Les obres que, d’acord amb el Pla d’acció territorial forestal (Patfor), siguen considerades d’interès públic de primer ordre en plans, programes o projectes, no necessiten, per a ser executats, la llicència municipal d’obres, sense perjudici de la seua comunicació als municipis afectats i del que puga disposar la legislació bàsica.
2. L’execució de les actuacions a què es refereix el paràgraf anterior té prevalença sobre els instruments de planejament o gestió urbanístics.


Article 86
Modificació del punt c de l’apartat 2 de l’article 24 i l’apartat 3 de l’article 52 de la Llei 13/2004, de 27 de desembre, de caça de la Comunitat Valenciana
1. El punt c de l’apartat 2 de l’article 24 queda redactat amb el text següent:
c) Aus aquàtiques: 250 hectàrees.
2. L’apartat 3 de l’article 52 queda redactat amb el text següent:

3. Excepte les soltes que es realitzen en els vedats intensius i en els campionats de caça provincials i autonòmics oficials, amb l’autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de caça, qualsevol solta o repoblació que es realitze en terrenys cinegètics comporta obligatòriament un període d’aclimatació mínim de quinze dies abans que els animals puguen ser caçats.
Aquestes soltes o repoblacions inclús amb aclimatació, queden prohibides en el període hàbil de caça de l’espècie que es tracte, a excepció d’aquelles que es realitzen en els campionats de caça provincials i autonòmics oficials degudament autoritzats, en quarters de reserva o amb altres garanties que impedisquen la seua captura en aquesta temporada de caça, i aquelles altres que es realitzen en les zones de solta establides en l’apartat següent.


Secció quarta
Sanejament d’aigües residuals

Article 87
Es modifiquen els articles 1, 3, 9, 16 i 19 de la Llei 2/1992, de 26 de març, del govern valencià, de sanejament de les aigües residuals de la Comunitat Valenciana, i s’afegeix una disposició transitòria cinquena, amb la redacció següent:

Article 1. Objecte
1. Aquesta llei té per objecte garantir una actuació coordinada i eficaç entre les distintes administracions públiques; la captació i subministrament en alta; l’evacuació, depuració, tractament i reutilització d’aigües residuals en l’àmbit de territorial de la Comunitat Valenciana, així com la millora de la gestió i de les infraestructures vinculades a aquests processos, amb l’objectiu de garantir la sostenibilitat i l’eficiència hidràulica i energètica del cicle urbà de l’aigua, amb absolut respecte a les competències municipals i en el marc de la col·laboració interadministrativa.
A aquest efecte s’entenen compreses en l’àmbit de la llei:
a) La gestió i explotació d’instal·lacions públiques de proveïment en alta, evacuació, tractament, depuració i reutilització d’aigües residuals procedents de les xarxes de clavegueram de titularitat local i, si és el cas, de depòsits antidesbordament de sistemes unitaris.

b) La realització d’obres d’infraestructura per a proveïment d’aigües de caràcter general, d’actuacions que servisquen per a la correcció de sistemes de sanejament deficients i d’obres de construcció d’instal·lacions públiques de depuració i tractament per a la reutilització d’aigües residuals procedents de les xarxes de clavegueram de titularitat local i, si escau, de depòsits antidesbordament de sistemes unitaris, així com col·lectors generals que unisquen les xarxes de clavegueram de titularitat local a aquestes instal·lacions de depuració i reutilització i col·lectors d’aigües depurades que puguen reutilitzar-se per a actuacions de restauració ambiental i per a usos consumptius en els termes que permeta la normativa sobre aquest tema, garantint prioritàriament les necessitats ambientals i la protecció del medi ambient.
2. Així mateix, la llei regula el règim econòmic financer necessari per a assegurar el funcionament de les instal·lacions d’evacuació, tractament i depuració d’aigües residuals, inclosos els sistemes antidesbordament associats a col·lectors generals, que garantisca la protecció del medi ambient i promoga la seua reutilització, així com, en el seu cas, per a l’execució d’inversions en els àmbits objecte d’aquesta llei, mitjançant l’aplicació d’un cànon específic de sanejament i depuració.

3. Aquesta actuació es desenvolupa en l’àmbit de la política de la Generalitat definitòria del marc de protecció del medi ambient i d’acció per a fer front a l’emergència climàtica.

Article 3. Competències de la Generalitat
1. En l’àmbit de les seues competències, correspon a la Generalitat:
a) La planificació de les infraestructures del cicle urbà de l’aigua i fixar nivells mínims de qualitat en la prestació dels serveis vinculats a aquest. La formulació de les directrius de sanejament i de l’esquema d’infraestructures, així com dels criteris sobre nivells de depuració i qualitat exigible per als efluents a domini públic, d’acord amb la planificació hidrològica i ambiental.
b) L’aprovació definitiva dels plans i projectes d’execució d’obres i d’explotació de les instal·lacions.
c) L’aprovació i revisió del règim econòmic necessari per a finançar la gestió, explotació i construcció de les obres i instal·lacions, així com la intervenció de les despeses finançades.
d) L’elaboració de projectes, execució d’obres i explotació de les instal·lacions i serveis que promoga directament, així com la realització participada, per conveni, per substitució o per qualsevol altre títol previst legalment, d’aquelles altres que les entitats locals no realitzen o s’executen conjuntament.
e) El control dels abocaments a les xarxes de col·lectors generals, establint les limitacions de cabal i contaminació en funció de les característiques de la xarxa i de les instal·lacions de tractament, de manera que es garantisca una qualitat adequada de l’aigua i es fixen uns nivells mínims de servei, que garantisca la protecció del medi ambient receptor i afavorisca la reutilització adequada de les aigües, i se n’evite el desaprofitament.
f) Fomentar la reutilització de l’aigua tractada, realitzar plans i projectes en la matèria, introduir solucions tecnològiques per a millorar l’eficiència hidràulica i energètica i introduir l’ús d’energies renovables en tots els processos del cicle urbà de l’aigua.
g) Assessorar els ajuntaments en la determinació dels costos dels serveis vinculats al cicle urbà de l’aigua i els mecanismes de repercussió d’aquests costos a les persones usuàries, físiques o jurídiques, així com en relació amb el compliment dels estàndards que garantisquen la gestió eficaç d’aquests serveis, tenint en compte els criteris derivats del caràcter de dret humà fonamental del proveïment d’aigua potable i sanejament.
2. En l’àmbit de la planificació hidrològica i d’infraestructures hidràuliques que correspon a la Generalitat, la direcció general competent en matèria d’aigües ha d’incloure planificació d’infraestructures per a la reutilització de les aigües regenerades, siga per a usos consumptius o per a finalitats ambientals, així com la seua execució, sense menyscapte d’aquelles actuacions que puguen promoure altres administracions i centres directius en l’exercici de les seues pròpies competències.
3. La Generalitat pot delegar les seues competències en les entitats locals o altres organismes o utilitzar qualsevol altre mecanisme convingut, concertat, organitzatiu o funcional, en el cas que això contribuïsca a millorar l’eficàcia de la gestió pública.

Article 9. Obres
1. L’execució de les obres i instal·lacions referides en el punt b de l’apartat 1 de l’article 1 d’aquesta llei, per constituir infraestructures d’interès comunitari, no estan sotmeses a l’obtenció de llicència municipal. L’adequació entre les obres i el planejament s’ha de verificar d’acord amb el que disposa la legislació urbanística.
2. La iniciació de les obres i la posada en marxa de les instal·lacions han de ser comunicades als ajuntaments afectats si l’execució o la gestió corresponen a altres administracions o entitats.

Article 16. Funcions
Correspon a l’Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals de la Comunitat Valenciana l’exercici de les funcions següents:

a) Gestionar l’explotació de les instal·lacions de sanejament, depuració, reutilització i proveïment de titularitat de la Generalitat, així com les de titularitat local o estatal, en virtut de l’oportú instrument de col·laboració entre administracions.
b) Executar les obres que determine la Generalitat de les referides en el punt b de l’apartat 1 de l’article 1 d’aquesta llei o d’inversions en noves tecnologies i en energies renovables en les instal·lacions del cicle urbà de l’aigua, o que determinen les entitats locals en virtut de l’instrument de col·laboració entre administracions oportú i, en tot cas, en el marc de la planificació aprovada per la Generalitat.
c) Recaptar, gestionar i distribuir el cànon de sanejament, així com inspeccionar i intervenir la destinació dels fons assignats a altres administracions o entitats diferents de la Generalitat, a fi de finançar les inversions previstes en la llei.
d) Constituir o participar en la posada en marxa de societats mixtes i fomentar actuacions conjuntes de cooperació en matèria de sanejament i depuració, reutilització i proveïment.
e) Participar, de manera transitòria o permanent, en el capital de societats que contribuïsquen al compliment dels fins de la llei.
f) Dur a terme les actuacions que determine la Generalitat en relació amb les competències especificades en els apartats a, d, e, f i g del punt 1 de l’article 3 d’aquesta llei.
g) Qualssevol altres funcions que:
(i) siguen necessàries per a dur a terme activitats que constituïsquen base, desenvolupament o conseqüència de les instal·lacions o serveis a càrrec seu, tenint en compte els instruments de col·laboració oportuns que corresponguen en cada cas;
(ii) en relació amb el seu objecte, i vinculades als àmbits d’actuació de gestió i explotació, decidisquen els seus òrgans de govern;
(iii) en relació amb el seu objecte, li siguen requerides per la Generalitat, o per les entitats locals en virtut de l’instrument de cooperació entre administracions oportú;
(iv) en relació amb aquesta llei, li siguen encomanades per la Generalitat mitjançant un decret.

Article 19. Disposició general
1. El finançament de les despeses de gestió i explotació de les instal·lacions d’evacuació, tractament, depuració, incloent-hi els sistemes antidesbordaments de col·lectors generals en sistemes unitaris, als quals es refereix aquesta llei, així com, si escau, de les obres de construcció d’aquestes, es durà a terme amb els recursos que s’obtinguen per aplicació del present règim economicofinancer. Així mateix, les inversions a què es refereix l’article 1 d’aquesta llei i les despeses de gestió i explotació vinculats a instal·lacions per a reutilització d’aigües regenerades, poden finançar-se amb els recursos citats, amb independència que aquests puguen recuperar-se mitjançant els instruments de col·laboració corresponents en aplicació de la normativa específica.

2. Les administracions i entitats competents per a la gestió de les instal·lacions i l’execució de les obres poden sol·licitar, així mateix, ajudes econòmiques provinents d’altres administracions públiques, així com contraure els crèdits necessaris amb entitats oficials o privades.
3. El pagament d’interessos i l’amortització de crèdits poden garantir-se amb càrrec a la recaptació que cal obtindre amb el cànon de sanejament.

Disposició transitòria cinquena
Les normes de desenvolupament d’aquesta llei així com els estatuts de l’Entitat Pública de Sanejament de les Aigües Residuals de la Comunitat Valenciana, que es regirà pels principis bàsics de transparència i rendició de comptes, la protecció de les persones consumidores i el medi ambient, l’assequibilitat del servei, la competència entre gestors i la seguretat jurídica entre el sector públic i privat, s’han d’adaptar a aquesta llei i les seues modificacions en el termini de sis mesos des que entre en vigor Aquesta llei i les seues modificacions són d’aplicació directa, amb independència del termini d’adaptació assenyalat.


Secció cinquena
Sancions per infraccions en matèria de qualitat agroalimentària

Article 88
Es modifica l’article 19 de la Llei 12/1994, de 28 de desembre, de mesures administratives i de modificació del text articulat de la Llei de bases de taxes de la Generalitat Valenciana, aprovat pel Decret legislatiu de 22 de desembre de 1984, del govern valencià, que queda redactat de la manera següent:

Article dènou. Sancions
1. Les infraccions administratives regulades en aquest capítol seran reprimides amb les sancions següents:
a) Les infraccions lleus amb prevenció o multa de fins a 4.000 euros.
b) Les greus, amb multa d’entre 4.001 i 150.000 euros.
c) Les molt greus, amb multa d’entre 150.001 a 3.000.000 euros.
d) La sanció que s’impose en cap cas podrà ser inferior en la seua quantia al benefici il·lícit obtingut per la comissió de les infraccions.

2. L’autoritat a què corresponga resoldre l’expedient podrà acordar, com a mesura cautelar, la suspensió temporal de l’activitat empresarial radicada a la Comunitat Valenciana objecte de la investigació, així com el decomís de la mercaderia falsificada, fraudulenta, no identificada o que puga comportar risc per al consumidor, i correran per compte del presumpte infractor les despeses que aquesta mesura ocasione.
3. No tindrà caràcter de sanció la retirada cautelar o definitiva dels canals de producció o distribució d’aquells productes que siguen subministrats per establiments que manquen de la preceptiva autorització.



Secció sisena
Vies pecuàries

Article 89
Es modifiquen l’apartat 2 de l’article 9, s’afegeix un nou apartat 3 a l’article 10, es modifiquen els apartats 2 i 4 de l’article 13, els apartats 2, 4 i 6 de l’article 14, l’apartat 4 de l’article 18, els apartats 3 i 4 de l’article 19 i l’apartat 2 de l’article 24 de la Llei 3/2014, d’11 de juliol, de la Generalitat, de vies pecuàries de la Comunitat Valenciana, que queden redactats de la manera següent:

Article 9. Conservació i defensa de les vies pecuàries
[...]
2. En els termes que establisca la legislació hipotecària i administrativa estatal tindrà el seu reflex en els registres de la propietat l’existència de vies pecuàries i, d’acord amb aquesta, la Generalitat exercitarà els seus drets a immatricular a favor seu aquestes, una vegada efectuats els tràmits pertinents, sense perjudici de la defensa dels drets dels particulars, que seran exercits en la manera i amb les garanties que assenyale aquesta legislació.
[...]

Article 10. Restabliment i recuperació d’ofici de les vies pecuàries

[...]
3. La recuperació d’ofici s’aprovarà per resolució de la conselleria competent en matèria de vies pecuàries i el seu termini de resolució serà d’1 any des de l’acord d’inici per part de la direcció general competent de la conselleria esmentada.

Article 13. Classificació i els seus efectes
[...]
2. La classificació s’ha de determinar atenent els antecedents que hi haja en cada cas. Es donarà audiència als propietaris de finques afectats per una via pecuària, als propietaris de finques confrontants, a les corporacions locals, a les organitzacions professionals agràries i a les associacions o col·lectius més representatius en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, que tinguen entre les seues finalitats la defensa de la cabanya ramadera i del medi ambient. La classificació s’aprovarà per resolució de la conselleria competent en matèria de vies pecuàries i el seu termini de resolució serà de 18 mesos des de l’acord d’inici per part de la direcció general competent de la conselleria esmentada.
[...]
4. Procedirà la revisió i actualització de la classificació de les vies pecuàries en aquells casos en els quals s’aprecien errors quant a les seues característiques físiques, o a la realitat històrica de la Comunitat Valenciana, sempre que aquests errors s’acrediten de conformitat amb els antecedents documentals i històrics. En aquests casos, es procedirà a una regularització mitjançant una nova classificació i el seu termini de resolució serà de 18 mesos des de l’acord d’inici per part de la direcció general competent en matèria de vies pecuàries.
[...]

Article 14. Acte de delimitació
[...]
2. La delimitació s’iniciarà d’ofici, per iniciativa pròpia o a petició dels confrontants. Executarà i complementarà la classificació en aquells trams en què siga necessària una especial precisió en la determinació de l’amplària i límits de les vies pecuàries.
[...]
4. Iniciat el procediment de delimitació, es recaptarà del registrador de la propietat competent l’emissió de certificació de domini i càrregues de les finques afectades, així com l’extensió de nota al marge de l’última inscripció de domini d’aquestes. Aquesta nota marginal tindrà una durada de tres anys i podrà ser prorrogada per altres tres anys successivament per l’administració actuant. Juntament amb la relació inicial de finques afectades s’acompanyarà la delimitació cartogràfica provisional de la via pecuària a fi que el registrador puga informar aquesta administració de la possible existència de finques no incloses en la relació.

Una vegada acordat l’inici del procediment de delimitació, no podrà instar-se procediment judicial amb igual pretensió, ni s’admetran interdictes sobre l’estat possessori de les finques a què es refereix la delimitació, mentre aquesta no es duga a terme, de conformitat amb el que es disposa en l’article 43 de la Llei 33/2003, de 3 novembre, del patrimoni de les administracions públiques.
Les notes marginals referides anteriorment s’hauran de cancel·lar quan s’acredite la conclusió, arxiu o caducitat del procediment de delimitació de vies pecuàries.
[...]
6. Una vegada aprovada la classificació d’una via pecuària, es pot realitzar un procediment de delimitació abreviat dels terrenys que ocupa, sempre que conste la conformitat expressa dels interessats. Perquè aquesta delimitació abreviada siga vàlida, ha de comptar amb la conformitat unànime dels afectats.
Aquesta delimitació tindrà els mateixos efectes que un procés de delimitació ordinària.

Article 18. Alienació dels terrenys de vies pecuàries desafectats

[...]
4. Les permutes dels terrenys desafectats s’orientaran, després de l’informe que fonamente la necessitat d’efectuar aquesta permuta, cap a la creació, ampliació o restabliment de les vies pecuàries, de manera que els terrenys que s’han de permutar puguen servir per a adquirir uns altres que s’empren per a estendre o mantindre el traçat de les vies pecuàries, de les quals s’haurà de garantir la idoneïtat de la seua situació o que, pel seu alt valor mediambiental, siga interessant la seua adquisició. Si hi haguera diferència de valor, es compensarà econòmicament la Generalitat amb aquesta diferència.

Article 19. Modificacions de traçat per raons d’interès públic i, excepcionalment, per raons d’interès particular
[...]
3. La modificació del traçat s’ha de sotmetre a informació pública per espai d’un mes, i s’ha d’aprovar mitjançant resolució de la conselleria competent en matèria de vies pecuàries, el termini de resolució de la qual serà de 18 mesos des de l’acord d’inici per part de la direcció general competent de la conselleria esmentada.
4. La modificació per interès particular únicament es podrà aprovar quan supose una millora de caràcter substancial en el nou traçat des del punt de vista ambiental i en relació amb els usos públics tradicionals i actuals. De cap manera podrà admetre’s si interfereix, dificulta o empitjora la protecció dels valors naturals o les finalitats exposades en l’article 4 d’aquesta llei, i hauran d’inscriure’s en el registre de la propietat. En aquest cas, totes les despeses que genere la modificació del traçat, incloent-hi la posada a la disposició dels nous terrenys, les obres d’adequació mediambiental, el seu amollonament i senyalització, així com els atorgaments d’escriptures i la seua inscripció lliure de càrregues en el registre de la propietat, seran a càrrec de l’interessat.

[...]

Article 24. Modificació temporal de traçat de la via pecuària afectada per una explotació minera
[...]
2. En aquest cas, es podrà autoritzar provisionalment l’ocupació del traçat original, i el desviament de l’itinerari per terrenys, degudament senyalitzats com a via pecuària, sempre que queden assegurats els usos establits en aquesta llei i s’acredite la disponibilitat d’aquests.



Secció setena
Patrimoni arbori monumental de la Comunitat Valenciana

Article 90
Es modifica l’article 5 de la Llei 4/2006, de 19 de maig, de la Generalitat, de patrimoni arbori monumental de la Comunitat Valenciana


Article 5. Protecció expressa per la Generalitat
On diu:
Seran protegits els exemplars que siguen declarats monumentals o singulars per part de la Generalitat.
1. Mitjançant una ordre de la conselleria competent en medi ambient, i a proposta de la direcció general corresponent, es poden declarar arbres monumentals aquells exemplars i conjunts arboris que per les seues característiques excepcionals d’edat, port o un altre tipus d’esdeveniments històrics, culturals, científics, de recreació o ambientals són mereixedors de mesures de protecció i conservació específica; en particular, s’han d’incloure en aquesta categoria els exemplars que tinguen un coeficient de monumentalitat determinat la definició del qual s’ha d’establir mitjançant el decret de desplegament d’aquesta llei. Aquesta declaració comporta que s’inscriguen en el Catàleg d’arbres monumentals.
2. Mitjançant una ordre de la conselleria competent en medi ambient i a proposta de la direcció general corresponent, es podran declarar arbres singulars els exemplars o els conjunts arboris que sense assolir la categoria d’arbre monumental segons el decret de desenvolupament d’aquesta llei, destaquen per les característiques notables d’edat, aspecte o d’altres tipus d’esdeveniments històrics, culturals, científics, d’esbarjo o ambientals que els facen mereixedors de mesures de protecció i conservació específica; en particular s’inclouran en aquesta categoria els exemplars que tinguen un coeficient de monumentalitat la definició del qual s’establirà mitjançant el decret de desenvolupament d’aquesta llei. Els arbres singulars estan destinats a garantir el manteniment i l’ampliació del patrimoni arbori monumental. Aquesta declaració n’ordenarà la inclusió en el catàleg d’arbres singulars de la Comunitat Valenciana,

Ha de dir:
Han de ser protegits aquells exemplars que siguen declarats monumentals o singulars per la Generalitat.
1. Mitjançant una resolució de la direcció general amb competència en la gestió del medi natural, es poden declarar arbres monumentals aquells exemplars i conjunts arboris que, per les seues característiques excepcionals d’edat, port o un altre tipus d’esdeveniments històrics, culturals, científics, de recreació o ambientals, són mereixedors de mesures de protecció conservació específica; en particular, s’han d’incloure en aquesta categoria els exemplars que tinguen un coeficient de monumentalitat determinat la definició del qual s’ha d’establir mitjançant el decret de desplegament d’aquesta llei. Aquesta declaració comporta que s’inscriguen en el Catàleg d’arbres monumentals i singulars de la Comunitat Valenciana.
2. Mitjançant una resolució de la direcció general amb competència en la gestió del medi natural, es podran declarar arbres singulars els exemplars o els conjunts arboris que, sense assolir la categoria d’arbre monumental segons el decret de desplegament d’aquesta llei, destaquen per les característiques notables d’edat, aspecte o d’altres tipus d’esdeveniments històrics, culturals, científics, d’esbarjo o ambientals que els facen mereixedors de mesures de protecció i conservació específica; en particular, s’inclouran en aquesta categoria els exemplars que tinguen un coeficient de monumentalitat la definició del qual s’establirà mitjançant el decret de desplegament d’aquesta llei. Els arbres singulars estan destinats a garantir el manteniment i l’ampliació del patrimoni arbori monumental. Aquesta declaració n’ordenarà la inclusió en el Catàleg d’arbres monumentals i singulars de la Comunitat Valenciana.



CAPÍTOL X
Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat

Secció primera
Taxi

Article 91
Es modifiquen els articles i els punts següents de la Llei 13/2017, de 8 de novembre, de la Generalitat, del taxi de la Comunitat Valenciana, que queden redactats de la manera següent:

Article 8. Requisits del titular de l’autorització
Es modifica el punt 3 amb la redacció següent:
3. Els titulars d’autoritzacions de taxi en municipis o àrees de 200.000 habitants o més, han d’explotar el seu taxi amb plena i exclusiva dedicació, encara que sense perjudici de la possibilitat d’administrar el seu patrimoni familiar o exercir una altra activitat econòmica, sempre que en ambdós casos no es tracte de transport o activitats relacionades amb aquest. Es considera dedicació del taxista l’exercici de funcions en associacions de taxistes i en centres de distribució de serveis de taxi.

Article 13. Vehicles
Es modifica el punt 1 amb la redacció següent:
1. Amb caràcter general, el servei públic de taxi s’ha de realitzar amb vehicles d’entre cinc i set places inclòs el conductor, si bé pot ser ampliable fins a nou places en supòsits excepcionals.
Tant en municipis com en àrees de prestació conjunta, situats en zones rurals de l’interior, poden autoritzar-se vehicles de fins a nou places, sempre que concórreguen raons d’interès públic per a això. Als efectes de determinar l’interès públic, s’ha de valorar el nivell d’oferta de transport públic col·lectiu de viatgers de què es dispose.
Amb caràcter extraordinari, quan raons d’interès públic i de competència amb altres operadors ho justifiquen es pot autoritzar que el servei de taxi es puga prestar amb vehicles de fins a nou places, inclòs conductor i plaça o places adaptades, en un municipi o àrea de prestació conjunta, amb audiència prèvia d’altres operadors del transport que puguen veure afectada la seua activitat, així com de les associacions del sector del taxi més representatives. Aquests vehicles adaptats han d’anar identificats per mitjà dels distintius o anagrames en la forma que la conselleria o els ajuntaments competents regulen a aquest efecte. L’autorització administrativa per a disposar de nou places en una determinada autorització d’interlocutòria taxi ha de comportar l’obligada adaptació de, almenys, una plaça per a persones amb mobilitat reduïda, en cas de vehicles adaptats per a viatjar persones en la seua pròpia cadira de rodes.

Article 15. Facultats de l’Administració
Es modifica l’apartat b del punt 1, que queda redactat de la manera següent:
b) Mesures de control de l’oferta, com a nombre màxim d’autoritzacions en proporció a la població o dies o hores de permanència o de descans.

Article 18. Tarifes
Es modifica el punt 4 que queda redactat de la manera següent:
4. La tarifa interurbana que s’aprove ha de ser comuna per a tots els serveis interurbans amb origen a la Comunitat Valenciana. També són comuns els elements fixos de les tarifes urbanes d’àrees de prestació conjunta, com a suplements per conceptes semblants, mínims de percepció o tarifa màxima fins al punt de recollida del viatger. No pot haver-hi diferenciació de tarifa en funció del tipus o capacitat del vehicle, sense perjudici del que reglamentàriament s’establisca a través de la corresponent ordre de tarifes per a aquells vehicles de més de cinc places.

Es modifica el punt 6, que es redacta de la manera següent:
6. No obstant això, poden prestar-se serveis de taxi per mitjà de preu tancat, en la forma que es determine reglamentàriament, que en cap cas pot superar el preu que hauria resultat de l’aplicació de la tarifa vigent. Durant la prestació d’aquest tipus de servei, si el vehicle disposa de taxímetre, ha d’estar en funcionament durant tot el servei amb la tarifa que corresponga.

Article 22. Règim de prestació del servei del taxi en ports, aeroports i estacions ferroviàries i d’autobusos
Es modifica el punt 3 amb la redacció següent:
3. El règim general de prestació de serveis de taxi en ports i aeroports ha de ser d’acord amb la regulació estatal establida a aquest efecte i de manera que concilie la garantia de servei de taxi amb el dret d’elecció de la persona usuària de municipis o àrees de prestació conjunta diferents del d’ubicació d’aquests establiments.

Disposicions transitòries
Se modifica la disposició transitòria primera que queda redactada de la manera següent:
Disposició transitòria primera. De les persones físiques titulars de diverses autoritzacions de taxi
Els actuals titulars d’autoritzacions per a més d’un taxi poden transmetre fins a l’11 de juliol de 2020 una persona física, en els termes de l’article 6.2, que complisca els requisits establits, totes aquelles autoritzacions de taxi que n’excedisquen d’una. Transcorregut el termini s’entenen revocades les d’excés, amb dret a conservar-ne la més antiga.

No obstant això, amb l’objectiu d’aconseguir el percentatge d’un cinc per cent, o fracció, de vehicles adaptats en el corresponent àmbit, els seus titulars poden mantindre al seu nom dues de les autoritzacions en excés, fins que incórreguen en algun dels supòsits de transmissió obligatòria de l’autorització previstos en el punt 2 de l’article 11, fins a l’11 de gener de 2021 si hi adscriuen un vehicle adaptat, de manera permanent i definitiva, d’entre cinc i set places, inclòs conductor, de què disposen de manera efectiva, en els termes d’aquesta llei. A partir del dia 12 d’octubre de 2020 les segones o terceres autoritzacions que no hagen adscrit vehicle adaptat queden suspeses, no podent, a partir d’aquest moment, prestar serveis de taxi, si bé es pot adscriure vehicle adaptat o transmetre les autoritzacions fins a l’11 de gener de 2021.

Als titulars de més d’una autorització que a data 9 de novembre de 2019 no n’hagen transmès les d’excés o adaptat el vehicle, se’ls ha d’aplicar el règim jurídic previst en aquesta disposició transitòria.


Es modifica la disposició transitòria segona, que queda de la manera següent:
Disposició transitòria segona. De les persones jurídiques titulars de diverses autoritzacions de taxi
Les persones jurídiques titulars d’autoritzacions de taxi obtingudes amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei 6/2011, d’1 d’abril, de la Generalitat, de mobilitat de la Comunitat Valenciana, poden continuar amb aquestes.



Secció segona
L’Horta de València

Article 92
Es modifica l’apartat 5 de l’article 30 de la Llei 5/2018, de 6 de març, de l’Horta de València, que queda redactat de la manera següent:

Article 30. Característiques i delimitació dels enclavaments de recuperació de l’Horta de València
[...]
5. Els ajuntaments, en un termini de cinc anys des de l’aprovació del Pla d’acció territorial d’ordenació i dinamització de l’horta, hauran d’instar la declaració d’enclavaments de recuperació de l’horta dels àmbits establits en el Pla d’ordenació i dinamització de l’Horta de València o de nous àmbits sempre que complisquen els requisits establits per a la seua declaració. La sol·licitud de declaració s’ha de fer per acord plenari amb l’informe previ favorable del Consell de l’Horta. En tot cas, s’haurà de provar que el terreny es trobava ja degradat amb anterioritat a l’entrada en vigor del Pla d’acció territorial d’ordenació i dinamització de l’horta.


Article 93
S’afegeix una nova disposició transitòria quarta a la Llei 5/2018, de 6 de març, de l’Horta de València, amb la següent redacció:

Quarta. Règim transitori d’emissió dels informes preceptius relatius a usos i activitats en l’àmbit de l’Horta de València
Mentre no es trobe en funcionament efectiu el Consell de l’Horta i puga assumir-se per aquest òrgan l’emissió dels informes a què es refereix l’article 41, lletra l d’aquesta llei, la conselleria amb competències en matèria d’agricultura i desenvolupament rural, a instàncies de l’ajuntament que ho sol·licite, assumirà l’emissió dels informes preceptius i vinculants relatius a usos i activitats en l’àmbit de l’Horta de València, amb caràcter previ a les llicències que els autoritzen.
En qualsevol cas, aquest mecanisme transitori no podrà prolongar-se més de dihuit mesos des de la constitució del Consell de l’Horta.


Secció tercera
Mobilitat

Article 94
De les modificacions de la Llei 6/2011, de la Generalitat, de mobilitat de la Comunitat Valenciana

Article 39
Es modifica el punt 4, que queda redactat de la manera següent:
4. Les tarifes dels títols propis o integrats podran establir-se amb caràcter zonal, en relació amb la distància, o mitjançant un altre procediment que s’estime adequat. Seran públiques i no discriminatòries.
Les autoritats de transport i els operadors, amb un informe previ favorable de les primeres, podran subscriure acords amb altres òrgans administratius o amb diferents administracions amb la finalitat que determinats col·lectius amb condicions socials específiques tinguen reduccions en les tarifes percebudes. Aquests acords fixaran les compensacions que permeten mantindre les condicions econòmiques inicials del contracte de servei públic de transport.

Article 95
Es modifica el punt 6, que queda redactat de la manera següent:
6. Les infraccions en relació amb el compliment de l’obligació dels prestadors de serveis de transport d’estar en possessió dels títols habilitants previstos en la legislació estatal se sancionaran d’acord amb el que preveu el capítol I del títol V de la Llei 16/1987, de 30 de juliol, d’ordenació dels transports terrestres, i el seu reglament de desplegament.


Article 103
Es modifica l’article 103 amb la redacció següent:
Article 103. Sancions en relació amb les infraccions tipificades en els articles 101 i 102
1. Les sancions per les infraccions tipificades en els articles 101 i 102 es graduaran d’acord amb els factors següents:
a) La repercussió social de la infracció i el perill per a la vida i salut de les persones, la seguretat de les coses i el medi ambient.
b) La importància del dany o deterioració causada, si escau.
c) La intencionalitat en la comissió de la infracció.
d) El grau de participació del sancionat i el benefici obtingut per aquest.
e) La reincidència en la comissió, en el període dels dotze mesos anterior al fet infractor, d’una altra infracció de la mateixa naturalesa, quan així haja sigut declarat per resolució ferma en via administrativa.

f) La circumstància d’haver procedit l’infractor, per iniciativa pròpia, a remeiar els efectes perniciosos de la infracció.
2. La graduació de les sancions es farà d’acord amb les regles i dins dels límits següents:
a) Se sancionaran amb advertència o multa de fins a 1.000 euros les infraccions classificades com a lleus. En el cas de no apreciació de reincidència, l’import de les sancions se situarà entre 0 i 400 euros. Amb 1.000 euros seran sancionades les infraccions en les quals s’aprecie reincidència per la comissió de dues o més faltes en el període d’un any.
b) Se sancionaran amb multes compreses entre els 1.001 a 2.000 euros les infraccions classificades com a greus.
c) Se sancionaran amb multa de 2.001 a 6.000 euros les infraccions classificades com a molt greus.
d) (Es deixa sense contingut)
3. (Es deixa sense contingut)
4. (Es deixa sense contingut)
5. (Es deixa sense contingut)
6. La imposició de les sancions que, si escau, corresponguen serà independent de la possible obligació d’indemnitzar els danys i perjudicis causats.
7. (Es deixa sense contingut)
8. Amb caràcter general, quan, com a conseqüència de la infracció, s’obtinga un benefici quantificable, la multa podrà incrementar-se fins al triple del benefici obtingut.

Article 103 bis
Es modifica l’article, que queda redactat de la manera següent:

Article 103 bis. Sancions en matèria de transport de viatgers
En matèria de transport de viatgers, l’incompliment del que es preveu en aquesta llei serà sancionat d’acord amb el que es disposa en la Llei 16/1987, de 30 de juliol, d’ordenació dels transports terrestres, i en el seu reglament de desplegament.

Article 107
Es modifica el punt 1, que queda redactat de la manera següent:
1. Quan la competència en el procediment la tinga la conselleria competent en matèria de transports, correspondrà la imposició de les sancions a la persona titular de la direcció general competent en matèria de transports.

Article 108
Es modifica l’article 108 amb la redacció següent:

Article 108. Procediment sancionador i mesures provisionals en relació amb les infraccions tipificades en els articles 101 i 102
1. Sense perjudici del que es disposa en la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i en la seua normativa de desplegament, el procediment sancionador s’iniciarà sempre d’ofici per l’administració o entitat competent, bé per pròpia iniciativa o com a conseqüència d’ordre superior, petició raonada d’altres òrgans o denúncia.
La denúncia haurà d’expressar la identitat de la persona o persones que la presenten, el relat dels fets que pogueren constituir infracció i la data de la seua comissió i, quan siga possible, la identificació dels presumptes infractors.
2. Amb anterioritat a la iniciació del procediment sancionador, es podran realitzar actuacions prèvies a fi de determinar si hi concorren circumstàncies que justifiquen aquesta iniciació. En especial, aquestes actuacions s’orientaran a fixar, amb la màxima precisió possible, els fets susceptibles de motivar la incoació del procediment, la persona o persones que en puguen resultar responsables i les circumstàncies rellevants que concórreguen en uns i altres.
3. Una vegada acordada la iniciació del procediment sancionador, l’expedient es notificarà al presumpte o presumptes infractors, que disposaran d’un termini de quinze dies, des de la data de la notificació, per a aportar totes les al·legacions, documents o informacions que estimen convenients i, si escau, proposar prova en què concreten els mitjans de què pretenguen valdre’s. Rebudes les al·legacions o transcorregut el termini per a això, la persona encarregada d’instruir l’assumpte podrà acordar l’obertura d’un període de prova.
4. La proposta de resolució es notificarà als interessats, i se’ls concedirà un termini de quinze dies, des de la notificació, per a formular al·legacions i presentar els documents i informacions que estimen pertinents, davant de la persona encarregada d’instruir el procediment sancionador, la qual, a la vista de les al·legacions i documents presentats, emetrà un informe i remetrà allò que s’ha fet a l’òrgan competent per a la imposició de la sanció que corresponga.
5. Abans de dictar una resolució, l’òrgan competent per a resoldre podrà decidir, mitjançant un acord motivat, la realització de les actuacions complementàries indispensables per a resoldre el procediment, que, en qualsevol cas, hauran de tindre lloc en un termini no superior a quinze dies. El termini per a resoldre el procediment quedarà suspès fins a la terminació d’aquestes.
6. En el termini d’un mes des de la recepció de la proposta de resolució i dels documents, al·legacions i informacions que es troben en el procediment, l’òrgan competent per a resoldre dictarà una resolució motivada, que ha de ser notificada als interessats.
Si transcorregut un any des de la iniciació del procediment sancionador no s’haguera notificat als interessats la resolució que li pose fi, es produirà la seua caducitat. En aquest cas, l’òrgan competent per a resoldre emetrà, a sol·licitud de l’interessat, certificació en què conste que ha caducat el procediment i que s’ha procedit a l’arxivament de les actuacions.
Les resolucions que posen fi a la via administrativa seran immediatament executives.
7. En tots aquells supòsits en què l’interessat decidisca voluntàriament fer efectiva la sanció abans que transcórreguen els quinze dies següents a la notificació de l’expedient sancionador, la quantia pecuniària de la sanció inicialment proposta es reduirà en un 25 per 100.

El pagament de la sanció pecuniària amb anterioritat al fet que es dicte la resolució sancionadora equivaldrà a la terminació del procediment, excepte pel que fa a la reposició de la situació alterada o a la determinació de la indemnització dels danys i perjudicis causats per la comissió de la infracció. La reducció haurà d’estar determinada en la notificació d’iniciació del procediment i la seua efectivitat estarà condicionada al desistiment o renúncia de qualsevol acció o recurs en via administrativa.


Secció quarta
Ordenació del territori, urbanisme i paisatge

Article 95
Es modifica l’apartat 1 de l’article 6; es modifica l’apartat 2 de l’article 13; es modifica l’apartat 4.c i s’afegeix un nou apartat d en l’article 16; es modifiquen els apartats 1.a i 1.b de l’article 33; es modifica l’apartat 1.e de l’article 35; es modifica l’apartat 1 de l’article 51; es modifica l’apartat 4 de l’article 53; es modifiquen els apartats 5 i 6 de l’article 55; es modifica l’apartat 1.b de l’article 57, es modifica l’apartat 2 de l’article 58; es modifica l’apartat 3.e de l’article 60; es modifica l’apartat 2.a de l’article 63; es modifica l’apartat 1.c de l’article 77; es modifica l’apartat 2 de l’article 78; es modifica l’apartat 4 de l’article 79; es modifica l’apartat d de l’article 82; es modifica l’apartat 1 de l’article 83; es modifiquen els apartats 1 i 4 i s’afegeix un nou apartat 9 en l’article 104; es modifica l’apartat 8 de l’article 106; es modifica l’últim paràgraf de l’apartat 4 de l’article 121; es modifica l’apartat 2.c de l’article 136, es modifiquen el títol i l’apartat 1 de l’article 186; es modifica l’article 190; es modifica l’apartat 2 de l’article 197; es modifiquen els apartats 1, 3, 4, 6 i 7 de l’article 202; es modifica l’article 213; es modifiquen els apartats 1.d i 2 l’article 214; es modifica l’article 215; es modifica l’article 224; i s’afegeix un nou apartat 6 en l’article 236 de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, de la Comunitat Valenciana, que queden redactats de la manera següent:


Article 6. El paisatge: definició, objectius i instruments
1. Paisatge és qualsevol part del territori, tal com és percebut per qui l’habita, el caràcter del qual resulta de la interacció de factors naturals i humans.
Són paisatges de rellevància regional aquells que per la seua escala, singularitat, estima social i valors són representatius de la diversitat territorial de la Comunitat Valenciana. Aquests paisatges s’identifiquen en l’Estratègia territorial de la Comunitat Valenciana.
[...]

Article 13. Cohesió social, perspectiva de gènere i urbanisme
[...]
2. Les polítiques i els plans de les administracions públiques en matèria d’urbanisme i ordenació del territori han d’incloure mesures destinades a fer efectiu el principi d’igualtat entre les persones. En aquest sentit, la perspectiva de gènere s’ha d’incloure en el disseny, la definició i l’execució del planejament urbanístic, ha de complir amb els criteris de l’annex XII d’aquesta llei i, com a mínim, amb els elements clau següents:
[...]

Article 16. Plans d’acció territorial: objecte, funcions, continguts i documentació
[...]
4. Aquests plans podran:
[...]
c) Modificar les determinacions de l’ordenació estructural dels plans d’àmbit municipal, així com ordenar l’adaptació d’aquests a les seues noves previsions, fixant terminis a aquest efecte. Si, després de l’aprovació del pla d’acció territorial, el planejament municipal és més restrictiu i l’adaptació no és automàtica, aquest es farà mitjançant el procediment següent:
i) L’ajuntament elaborarà una memòria justificativa tenint en compte, com a mínim, els criteris següents: usos, intensitat, ocupació de sòl i parcel·la i distància a elements protegits.
ii) La memòria justificativa haurà de sotmetre’s a informació pública per un període mínim de 20 dies.
iii) Una vegada finalitzat el període d’informació pública, l’ajuntament elaborarà el document definitiu de memòria justificativa, que haurà de ser aprovat pel ple de l’ajuntament.
iv) La competència per a adaptar el planejament municipal als plans d’acció territorial correspon a la conselleria competent en matèria d’ordenació del territori i paisatge, que ha de dictar la resolució d’adaptació del planejament municipal, previ informe en matèria d’ordenació del territori i de paisatge.
d) Per causa d’interès general de caràcter supramunicipal, els plans d’acció territorial podran establir o modificar l’ordenació estructural de diversos municipis tenint en compte els criteris d’ordenació i gestió de la infraestructura verda i les relacions econòmiques i funcionals entre municipis, incloent-hi fórmules de compensació intermunicipal.


Article 33. Política pública de sòl i habitatge
1. Conforme a la legislació estatal del sòl, el pla general estructural ha de respectar la previsió de sòl per a promoure habitatges sotmesos a algun règim de protecció pública amb destinació, preferentment, al lloguer o al règim de dret de superfície i a la venda, en un mínim de:

a) El 30 % de l’edificabilitat residencial prevista en sòls urbanitzables i urbans sense urbanització.
b) El 15 % de l’edificabilitat residencial prevista en sòls urbans inclosos en àmbits de renovació i regeneració urbana.
[...]

Article 35. Determinacions de l’ordenació detallada
1. L’ordenació detallada s’estableix com a desenvolupament de l’ordenació estructural i ha de contindre les següents determinacions:
[...]
e) La delimitació del traçat de les vies pecuàries en el transcurs per sòl urbà o urbanitzable, d’acord amb la normativa sectorial aplicable.

[...]

Article 51. Consultes a les administracions públiques afectades i elaboració del document d’abast de l’estudi ambiental i territorial estratègic
1. L’òrgan ambiental i territorial ha de sotmetre el document que conté l’esborrany del pla o programa i el document inicial estratègic a consultes de les administracions públiques afectades d’acord amb l’article 49.1, apartat b, d’aquesta llei i a quantes persones, associacions, plataformes o col·lectius que s’hagen pronunciat o aportat suggeriments en la fase prèvia a la redacció del pla o programa, durant un termini mínim de trenta dies hàbils des de la recepció de la sol·licitud d’informe per als plans que afecten exclusivament l’ordenació detallada o el sòl urbà que dispose dels serveis urbanístics implantats sense modificació de l’ús dominant de la zona d’ordenació estructural corresponent, i durant un termini mínim de seixanta dies hàbils per als plans que afecten les altres determinacions compreses en l’ordenació estructural.

[...]

Article 53. Participació pública i consultes
[...]
4. Passat, des de la sol·licitud de l’informe, el termini establit segons l’apartat anterior o el que fixe la normativa sectorial respectiva, es continuarà amb el procediment. A l’efecte de recaptar els informes no emesos en termini que, d’acord amb aquesta normativa, foren preceptius, de manera prèvia a l’aprovació provisional de l’instrument de planejament, l’ajuntament requerirà a la Generalitat Valenciana perquè convoque de manera fefaent les administracions amb competències afectades a una comissió informativa de coordinació de la direcció general competent en matèria d’urbanisme, i en la convocatòria adjuntarà, novament, la documentació necessària per a emetre el corresponent informe, que podrà evacuar-se en la mateixa reunió de coordinació de manera verbal. El contingut d’aquest informe serà recollit de manera literal i en un apartat específic de l’acta.
Si l’informe no s’emet de manera escrita en el termini legalment establit, ni tampoc en la comissió informativa de coordinació de manera verbal, es considerarà favorable al contingut del pla amb caràcter general. Aquest advertiment es posarà de manifest en la convocatòria de la comissió informativa de coordinació que es mane a les diferents administracions.
Si l’emissió d’una successió d’informes sectorials contradictoris entre si impedira l’aprovació del pla i la consecució dels interessos públics que aquest implica, els serveis tècnics de la comissió informativa de coordinació podran adjuntar a la convocatòria de la comissió una solució tècnica que harmonitze els dos informes sense entrar en contradicció amb el contingut preceptiu de les respectives normatives. L’emissió de l’informe definitiu a la solució tècnica final en aquest cas s’ha d’efectuar amb la mateixa forma i efectes indicats en el paràgraf anterior.
No es considerarà informe contradictori al contingut del pla la incompareixença a la comissió informativa de coordinació, el silenci o una manifestació contrària no justificada tècnicament. L’oposició a l’aprovació i entrada en vigor del pla haurà d’efectuar-se per mitjà dels requeriments previstos en l’article 44 de la Llei 29/1998, de la jurisdicció contenciosa administrativa, als efectes de la qual l’aprovació del pla es notificarà de manera fefaent a les administracions que no hagen efectuat informe exprés a aquest.
Els tres paràgrafs anteriors no resultaran d’aplicació si la llei sectorial respectiva regula de manera expressa el sentit del silenci dels seus informes.
[...]


Article 55. Aprovació del pla o programa sotmès a avaluació ambiental i territorial estratègica i publicitat
[...]
5. A l’efecte del regulat en l’apartat tercer d’aquest article, s’entén per correccions aquelles que tinguen per objecte la incorporació de modificacions, determinacions o continguts a l’instrument de planejament en tramitació, en els termes que s’indiquen en l’acord aprovatori supeditat, sense implicar un nou acord aprovatori, o que es referisquen a la forma de presentació del document, com l’elaboració d’un text refós o altres supòsits anàlegs.
6. Al costat del document de pla o programa, per a la seua aprovació, l’òrgan promotor haurà de presentar un document amb el contingut de les lletres b i c de l’apartat 7 d’aquest article.

Article 57. Tramitació dels plans que no estiguen subjectes al procediment ordinari d’avaluació ambiental i territorial estratègica
1. Quan un pla no estiga subjecte al procediment ordinari d’avaluació ambiental i territorial estratègica, una vegada realitzades les actuacions previstes en els articles 50 i 51 d’aquesta llei, se seguiran els següents tràmits:
[...]
b) Durant el mateix termini d’informació pública es consultarà als organismes afectats, amb petició dels informes exigibles d’acord amb la legislació sectorial, així com a les entitats subministradores dels serveis públics urbans que puguen resultar afectades. La falta d’emissió dels informes esmentats en el termini establit permetrà seguir la tramitació de les actuacions en els termes establits en l’article 53.4. Quan els informes a què fa referència el present títol hagen de ser evacuats per l’Administració General de l’Estat, se sotmetran al que es disposa en la legislació estatal que siga aplicable.

[...]

Article 58. Tramitació simultània de diferents plans
[...]
2. Quan es tramite simultàniament un pla general estructural i un pla d’ordenació detallat s’hauran d’observar les següents regles:

a) L’ajuntament ha de formular la sol·licitud d’inici de l’avaluació ambiental estratègica, que es remetrà a cada òrgan ambiental per mitjà de l’òrgan substantiu competent per a aprovar cada un dels plans.
b) L’òrgan ambiental autonòmic ha d’emetre un document d’abast que donarà cobertura al pla general estructural. L’òrgan ambiental municipal ha d’emetre un document d’abast que donarà cobertura al pla general detallat.
c) Es poden compartir documents informatius i justificatius que servisquen de fonament a les determinacions dels dos plans.
d) El tràmit de participació pública i consultes ha de ser simultani per als dos documents.
e) L’ajuntament haurà de remetre a l’òrgan ambiental autonòmic la proposta de pla general estructural perquè emeta la declaració ambiental estratègica conjunta.
f) El pla general estructural s’haurà d’aprovar amb caràcter previ al planejament d’ordenació detallada.
g) Si, com a conseqüència de l’aprovació definitiva autonòmica del pla estructural, l’ajuntament proposara millores en l’ordenació detallada que canviaren aspectes substancials de la versió preliminar d’aquesta, s’efectuarà una nova informació al públic en els termes de l’apartat 6 de l’article 53 d’aquesta llei. En cap cas podran adoptar-se canvis o propostes que s’aparten de les determinacions establides en el pla general estructural que conté l’ordenació estructural.

h) Després de l’aprovació definitiva autonòmica del pla general estructural i, si escau, de la nova informació al públic, l’ajuntament efectuarà l’aprovació definitiva del pla detallat, després de la declaració ambiental estratègica emesa per l’òrgan ambiental municipal.

Article 60. Iniciativa i declaració d’un projecte d’inversió estratègica sostenible
[...]
3. Una vegada emès aquest document, la conselleria competent en matèria d’ordenació del territori prepararà, en el termini d’un mes, un informe sobre el projecte d’inversió estratègica sostenible que ha de contindre:
[...]
e) Pel que fa a la participació pública en les plusvàlues que la declaració comporta, s’establirà una compensació de fins al 10 % del valor equivalent a la inversió global corresponent a l’actuació, materialitzable en metàl·lic o en sòl, que s’haurà d’entregar a l’administració actuant i, finalment, definició de la seqüència de la seua tramitació.

Article 63. Modificació dels plans i programes
[...]
2. Els plans parcials, els plans especials i els plans de reforma interior, amb caràcter general, no podran modificar determinacions del pla general estructural. De manera excepcional i degudament justificada, es podran establir modificacions puntuals que tinguen per objecte ajustar aquestes determinacions a l’anàlisi més detallada del territori propi de la seua escala, que s’hauran d’ajustar a les següents condicions:
a) Si la modificació incideix sobre l’ordenació estructural i té, o pot tindre, efectes significatius sobre el medi ambient i el territori perquè així ho determine l’òrgan ambiental i territorial en la consulta preceptiva, es tramitaran d’acord amb el precedent capítol II d’aquest títol.

[...]

Article 77. Aprofitament que correspon a l’Administració i compensació d’excedents d’aprofitament. Modalitats
1. L’aprofitament resultant que correspon a l’ajuntament en compliment del deure de participació pública en les plusvàlues generades pel planejament, es materialitzarà en terrenys cedits a aquestes, lliures de càrregues d’urbanització i quantificat de la manera següent:

[...]
c) En el sòl urbà no urbanitzat, inclòs en unitats d’execució para la seua transformació urbanística, sense que existisca increment d’aprofitament respecte de l’ordenació vigent, el percentatge d’aprofitament que correspon a l’Administració és del 5 % de l’aprofitament tipus.

[...]

Article 78. Transferències d’aprofitament
[...]
2. En cas que el terreny d’origen de la transferència siga una dotació pública, aquesta comporta la cessió gratuïta dels terrenys a l’Administració, lliure de càrregues i en ple domini, de la finca d’origen o de l’aprofitament urbanístic el valor del qual siga igual a l’excedent d’aprofitament que es pretén compensar amb aquesta.
[...]

Article 79. Reserves d’aprofitament
[...]
4. Es donarà prioritat a les sol·licituds de cancel·lació de reserves d’aprofitament derivades d’anteriors cessions, respecte a la cessió de nous sòls. La reserva es cancel·larà quan es transferisca l’aprofitament reservat o siga objecte d’una alienació onerosa a una tercera persona, que mantindrà la propietat de l’aprofitament urbanístic però perdrà la possibilitat de reclamar l’expropiació demanada d’aquest.
[...]

Article 82. Drets dels afectats per la reparcel·lació
Els propietaris tenen dret a la justa distribució de beneficis i càrregues i a la proporcionalitat entre l’aprofitament objectiu homogeneïtzat de la parcel·la adjudicada i la superfície de la seua finca originària, amb les següents precisions:
[...]
d) Les mateixes regles són aplicables quan l’aportació d’una persona propietària consistisca en aprofitament urbanístic no transferit en comptes de ser un terreny.

Article 83. Tractament dels béns de domini públic
1. Els béns de domini públic adquirits de manera onerosa per l’administració donaran lloc a la corresponent adjudicació a favor del titular de l’aprofitament urbanístic.
[...]

Article 104. Dret a l’expropiació pregada
Punt 1
S’afegeix al final un paràgraf nou amb la redacció següent:
Es considera a aquests efectes com a administració competent l’administració que siga titular de la dotació pública que haja d’executar-se en el terreny.
[...]
4. Si, abans de transcórrer els terminis establits en aquest precepte, s’ha sotmès a informació pública i consultes una modificació o una revisió del planejament urbanístic que comporta la inclusió del sòl dotacional en una àrea de repartiment conformada per un sector, una unitat d’execució o actuació aïllada a l’efecte de la seua gestió, els terminis quedaran interromputs. El còmput dels terminis es reprendrà si transcorre un any sense haver-se produït la seua aprovació definitiva.
[...]
S’afegeix un punt 9 nou, redactat de la manera següent:
9. El règim de meritacions d’interessos en aquesta modalitat d’expropiacions serà el següent:
a) En la determinació del preu just, és data inicial aquella en què el propietari presente el seu full d’apreuament i la data final en què es notifique l’acord del Jurat Provincial d’Expropiació Forçosa a l’administració que siga competent d’acord amb el que estableix l’apartat primer.

Si el jurat incorre en mora per superar el termini màxim per a resoldre i notificar l’acord de fixació del preu just o per a resoldre el recurs de reposició que potestativament interposen qualsevol dels interessats, serà responsable del pagament durant el termini que excedisca d’aquest màxim, en els termes establits en la Llei d’expropiació forçosa.

b) Una vegada notificat l’acord pel Jurat d’Expropiació Forçosa és aplicable el que estableix l’article 57 de la Llei d’expropiació forçosa, havent l’administració competent d’abonar el preu just en el termini de sis mesos. Transcorregut aquest termini s’han de meritar novament interessos que es computaran des de la presentació del full d’apreuament fins que es produïsca el complet pagament del preu just, descomptant la demora imputable al jurat.

Article 106. Procediment de taxació conjunta
[...]
8. Les persones interessades podran impugnar el preu just, a l’efecte de la seua determinació definitiva en via administrativa, davant del Jurat Provincial d’Expropiació Forçosa. En aquest cas, l’Administració ha de donar trasllat de l’expedient a aquest últim.

Article 121. Consulta prèvia per al desenvolupament d’una iniciativa particular de programa d’actuació integrada
[...]
4. Últim paràgraf
[...]
Quan la iniciativa s’acompanye d’un instrument de planejament, a més de la documentació de l’article 121.2, s’haurà de presentar un document inicial estratègic. En aquests casos l’alcalde, si resolguera la seua admissió a tràmit, acordarà seguir les actuacions previstes en els articles 50 i 51 d’aquesta llei, a l’efecte que s’emeta el document d’abast de l’estudi ambiental i territorial estratègic o l’informe ambiental i territorial estratègic, segons siga procedent.

Article 136. Procediment de modificació dels programes d’actuació integrada
[...]
2. Abans de procedir a la modificació del programa d’actuació integrada, l’ajuntament deurà:
[...]
c) Obtindre informe del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana quan la modificació no estiguera prevista en les bases de programació i la seua quantia, aïllada o conjuntament, siga superior a un 20 % del preu inicial del contracte, IVA exclòs, i el seu preu siga igual o superior a 6.000.000 d’euros.

Article 186. Programa d’actuació aïllada en substitució de la persona propietària
1. Amb la declaració de l’incompliment de deure d’edificar o rehabilitar o l’admissió del règim derivat de la subscripció del conveni establit en l’apartat 5.c de l’article 184, l’alcaldia haurà de convocar d’ofici, per iniciativa municipal o a instàncies de particular interessat, concurs per a l’aprovació d’un programa d’actuació aïllada i la selecció d’adjudicatari, en què s’ha d’establir la modalitat d’execució substitutòria en la modalitat d’expropiació forçosa, en la de reparcel·lació forçosa o bé, indistintament, en les dues, i s’ha d’aprovar a aquest efecte el plec de condicions, en les quals han de figurar, com a mínim, els següents criteris d’adjudicació:
[...]

Article 190. Intervenció en àmbits o edificis catalogats
1. Les actuacions d’intervenció sobre edificis, immobles i àmbits patrimonialment protegits o catalogats, que tinguen transcendència patrimonial de conformitat amb la normativa de protecció del patrimoni cultural, han de ser expressament autoritzades per llicència d’intervenció o disposades per ordre d’execució municipal.
2. Si l’actuació d’intervenció afecta béns inscrits en l’Inventari general de patrimoni cultural valencià o en tràmit d’inscripció, l’autorització correspon, en l’exercici de les seues atribucions, a l’òrgan competent en patrimoni històric, la legislació del qual és d’obligada observança.

Article 197. Ordenació d’usos i aprofitaments en el sòl no urbanitzable
[...]
2. La parcel·la exigible per a les actuacions terciàries o de serveis en el medi rural serà almenys de mitja hectàrea de perímetre ininterromput. No es considerarà que el perímetre queda interromput si la parcel·la està dividida per camins rurals o vies pecuàries. Tampoc es considerarà interromput quan la parcel·la està dividida per altres elements territorials de domini públic i tinga almenys mitja hectàrea a cada costat d’aquest domini públic. Haurà de quedar el 50 % de la superfície de la parcel·la lliure d’ocupació per l’activitat, considerant la superfície total de la parcel·la, en el primer cas, i la superfície de cada una de les parts situades a un costat i a l’altre del domini públic, en el segon cas. Aquest percentatge no serà aplicable als campaments de turisme, als centres recreatius, esportius o d’oci que, per les seues característiques, requerisquen ocupar a l’aire lliure una gran superfície d’instal·lacions sense edificar.
[...]

Article 202. Activitats que requereixen declaració d’interès comunitari
1. La Generalitat intervé en l’autorització d’usos i aprofitaments en sòl no urbanitzable, dins dels límits i en les condicions establides en aquesta llei, per mitjà d’una declaració d’interès comunitari amb caràcter previ a la llicència municipal, en els supòsits previstos en l’article 197, paràgrafs d, e i f d’aquesta llei. Així mateix, serà exigible obtindre declaració d’interès comunitari per a la implantació d’aquestes activitats en edificacions existents, així com per a la modificació de les ja atorgades. Tot això, amb les excepcions establides en els supòsits previstos en els apartats següents.
[...]
3. No requereixen declaració d’interès comunitari els usos i aprofitaments en sòl no urbanitzable comú en els supòsits següents:

a) En els municipis que l’estratègia territorial de la Comunitat Valenciana considera sistema rural.
b) En els municipis que l’estratègia territorial de la Comunitat Valenciana considera franja intermèdia del territori, sempre que aquest sòl compte amb un planejament adaptat a aquesta llei i, de forma expressa, que declare l’exoneració d’aquesta declaració en part del terme municipal, per presentar característiques pròpies de la ruralitat, atenent criteris demogràfics, d’accessibilitat, econòmics i socials. I, en tot cas, en aquests municipis i sense adaptació prèvia del planejament, per a aquelles activitats de transformació i comercialització de productes del sector primari agrícola o forestal que, tenint en compte la seua especial naturalesa i característiques, necessiten emplaçar-se prop de les parcel·les d’origen de la matèria primera, en una parcel·la no inferior a una hectàrea de perímetre ininterromput i, en tot cas, amb el cinquanta per cent lliure d’ocupació i dedicat a l’ús agrari o forestal.

4. S’han d’eximir de la declaració d’interès comunitari en sòl no urbanitzable comú:
a) Les instal·lacions d’energies renovables següents:
1.r Aquelles que compten amb un pla especial aprovat que ordene específicament aquests usos vinculats a la utilització racional dels recursos naturals en el medi rural.
2.n Les instal·lacions generadores d’energia renovable destinades a autoconsum, amb un informe previ de la conselleria competent en matèria d’energia.
3.r Les instal·lacions d’energia renovable, quan l’energia siga obtinguda, almenys en un cinquanta per cent, a partir de recursos, productes i subproductes de la pròpia activitat agrària de l’explotació, i es genere un nivell elevat d’autosuficiència per a l’explotació agrària. En aquests casos, s’ha de sol·licitar informe de les conselleries competents en matèria d’agricultura, ramaderia, caça, gestió del medi natural o animals domèstics, en funció de l’ús, aprofitament i de la seua ubicació, i de la conselleria competent en matèria d’energia, en funció de la racionalitat de l’aprofitament energètic proposat.

4.t Les instal·lacions generadores d’energia solar fotovoltaica, amb un informe previ favorable en matèria de paisatge i ordenació del territori i de consideració com a interès econòmic estratègic per les conselleries competents en medi ambient, territori i economia.
b) Els usos i aprofitaments en el medi rural relatius a les activitats agràries complementàries següents:
[...]
2.n Cellers de vi, almàsseres o altres instal·lacions de la industria agroalimentària que:
[...]
iv) La parcel·la o parcel·les vinculades de l’explotació del titular que tinguen una superfície mínima igual o superior a mitja hectàrea i, en tot cas, amb el 70 % lliure d’edificació i ocupació, dedicat a l’ús agrari o forestal efectiu.
[...]
6. Les actuacions que, d’acord amb aquest article, queden eximides de declaració d’interès comunitari hauran de sol·licitar, amb caràcter previ a l’atorgament de la llicència municipal, un informe de la conselleria competent en matèria d’urbanisme i ordenació del territori i de les administracions les competències de les quals puguen resultar afectades per la implantació d’aquestes actuacions.
7. En les modificacions de les declaracions d’interès comunitari, la conselleria competent en matèria d’urbanisme, amb un informe previ en matèria de territori i paisatge, haurà de determinar en cada cas concret si les modificacions requereixen obtindre una nova declaració i, en aquest cas, si aquesta declaració ha de seguir el mateix procediment legal previst per a ser aprovada.
Sense perjudici del que s’ha dit més amunt, no serà necessari obtindre una nova declaració d’interès comunitari en els supòsits següents:
a) Quan la modificació consistisca en la reforma de les edificacions i instal·lacions autoritzades per una declaració prèvia i no existisca un increment de l’aprofitament ni de l’ocupació de l’activitat atorgat per aquesta.
b) Quan la modificació tinga per objecte un canvi d’ús sense incidència sobre el territori i el paisatge, circumstància que haurà de justificar la persona interessada en la seua sol·licitud.
En els dos casos, es requereix la incorporació a l’expedient municipal dels informes en matèria d’urbanisme, de territori i de paisatge que es pronuncien expressament sobre la concurrència de les circumstàncies expressades en els apartats anteriors. La falta d’emissió d’aquests informes en el termini de tres mesos permetrà a la persona interessada iniciar el procediment de declaració d’interès comunitari.

Article 213. Actes subjectes a llicència
Estan subjectes a llicència urbanística, en els termes d’aquesta llei i sense perjudici de les altres autoritzacions que siguen procedents conformement a la legislació aplicable, els següents actes d’ús, transformació i edificació del sòl, subsòl i volada:
a) Moviments de terres, esplanacions, parcel·lacions, segregacions o altres actes de divisió de finques en qualsevol classe de sòl, quan no formen part d’un projecte de reparcel·lació.
b) Les obres d’edificació, construcció implantació d’instal·lacions de nova planta.
c) La ubicació de cases prefabricades i instal·lacions similars, ja siguen provisionals o permanents.
d) La tala de masses arbòries o de vegetació arbustiva en terrenys incorporats a processos de transformació urbanística i, en tot cas, quan la tala es derive de la legislació de protecció del domini públic.

e) Les obres i els usos que hagen de fer-se amb caràcter provisional.
f) Les actuacions d’intervenció sobre edificis, immobles i àmbits patrimonialment protegits o catalogats, que tinguen transcendència patrimonial de conformitat amb la normativa de protecció del patrimoni cultural.
g) L’extracció d’àrids i l’explotació de pedreres, llevat del que disposa l’article 215.1.b d’aquesta llei.
h) L’acumulació d’abocaments i el dipòsit de materials aliens a les característiques pròpies del paisatge natural.
i) La construcció de preses, basses, obres de defensa i correcció de llits públics, vies públiques o privades i, en general, qualsevol tipus d’obres o usos que afecten la configuració del territori.

Article 214. Actuacions subjectes a declaració responsable
1. Estan subjectes a declaració responsable, en els termes de l’article 222 d’aquesta llei:
[...]
d) Les actuacions d’intervenció sobre edificis, immobles i àmbits patrimonialment protegits o catalogats, mancats de transcendència patrimonial de conformitat amb la normativa de protecció del patrimoni cultural.
2. Les actuacions següents estan subjectes a declaració responsable, d’acord amb el que s’estableix en l’apartat anterior i sempre que estiguen acompanyades d’un certificat emès per un organisme de certificació administrativa o un col·legi professional, en els termes degudament establits en la disposició addicional novena d’entitats col·laboradores amb l’Administració:
a) Les obres de modificació o reforma que afecten l’estructura de les construccions, els edificis i les instal·lacions de totes classes, sense importar-ne l’ús.
b) La demolició de les construccions.
c) La modificació de l’ús de les construccions, edificacions i instal·lacions, així com l’ús de la volada sobre aquests.
d) L’alçament de murs de fàbrica i el tancament, en els casos i les condicions estètiques que exigisquen les ordenances dels plans, reguladores de l’harmonia de la construcció amb l’entorn.
e) L’execució d’obres i instal·lacions que afecten el subsòl, llevat de les incloses en l’article 213.
f) L’obertura de camins, així com la modificació o pavimentació d’aquests.
g) La col·locació de cartells i tanques de propaganda visibles des de la via pública.
h) Totes les actuacions no incloses en l’article 213 ni 215 ni en l’apartat 1 d’aquest article.

Article 215. Actuacions no subjectes a llicència
1. No estan subjectes a llicència urbanística els actes enunciats en l’article 213:
a) Quan hagen sigut prèviament autoritzats com a conseqüència de l’aprovació d’un projecte d’urbanització o d’obra pública o de gestió urbanística amb els mateixos efectes autoritzatoris.
b) Quan es tracte d’obres auxiliars o constitutives d’una instal·lació subjecta a autorització ambiental integrada o llicència ambiental i l’Administració verifique, en un mateix procediment, el compliment de la normativa urbanística, a més de les condicions ambientals exigibles.

c) Quan es tracte d’actuacions auxiliars de la realització d’una obra autoritzada per llicència, com l’apilament de materials.
d) Els moviments de sòl propis de la pràctica ordinària de les faenes agrícoles, tals com el cultiu, el desfonament, la formació d’altiplans i cavallons, inclosos els propis de la replantació d’espècies llenyoses sempre que no impliquen actuacions compreses en els articles 213 i 214 d’aquesta llei.
2. Quan els actes d’edificació i ús del sòl, i els altres previstos en aquesta llei, es facen per particulars en terrenys de domini públic s’exigirà també llicència, sense perjudici de les autoritzacions o concessions que siga pertinent atorgar per part de l’ens titular del domini públic. La falta d’autorització o concessió impedirà a la persona que fa la sol·licitud obtindre una llicència i a l’òrgan competent atorgar-la.

Article 224. Actes promoguts per les administracions públiques
1. Els actes d’ús del sòl que siguen promoguts per l’Administració general de l’Estat, per la Generalitat o per les entitats de dret públic dependents o vinculades a elles, han d’estar subjectes a llicència municipal, llevat de les excepcions previstes en la legislació sectorial aplicable i el que disposa l’apartat segon d’aquest article. El procediment és el següent:
a) L’òrgan promotor de l’obra trametrà a l’ajuntament el projecte, per al seu examen durant el termini de dos mesos, amb simultània informació pública d’aquest si és necessària. El projecte s’ha d’acompanyar de memòria justificativa del compliment de la normativa urbanística i planejament aplicable. El termini pot ser reduït en supòsits d’urgència.

b) Si l’ajuntament manifesta oposició fundada al projecte, la conselleria competent en matèria d’ordenació del territori cal que resolga raonadament sobre l’execució o la modificació d’aquest projecte.
2. Quan es tracte d’actes d’ús de sòl d’interès general, comunitari o local, o quan raons d’urgència o excepcional interès públic declarat pel Consell així ho exigisquen, el control preventiu propi de l’actuació se substitueix per una consulta a l’ajuntament, d’acord amb el procediment següent:
a) El conseller o la consellera competent per raó de la matèria pot, després de la declaració d’interès públic, d’urgència o d’excepcional interès públic, acordar la tramesa del projecte que es tracte a l’ajuntament o ajuntaments que corresponga.
b) L’ajuntament o ajuntaments en el termini d’un mes, ha de notificar la conformitat o la disconformitat del projecte amb el planejament urbanístic en vigor. En els casos d’urgència o excepcionalitat, aquest termini pot reduir-se a quinze dies naturals.
c) La conformitat de l’ajuntament habilita per a l’execució de les obres. La no contestació municipal en el termini establit equival a la conformitat amb el projecte.
d) En cas de disconformitat, l’administració titular del projecte ha d’adaptar el seu contingut, si és possible, a l’ordenació urbanística aplicable, comunicant les rectificacions a l’ajuntament. Si no és possible l’adaptació del projecte a l’ordenació vigent, s’ha d’establir un procediment especial, pactat amb totes les administracions competents, sense menyscabar l’autonomia de l’administració afectada.

3. Quan l’obra siga promoguda per l’Administració de l’Estat s’ha de subjectar a les prescripcions legals que li siguen aplicables.

Article 236. Obres acabades sense llicència o sense ajustar-se a les determinacions d’aquesta. Termini de caducitat de l’acció per a ordenar la restauració de la legalitat urbanística
[...]
6. El termini de caducitat de l’acció de restauració de la legalitat urbanística de l’Administració que s’haurà d’aplicar serà el que estableix la llei urbanística en vigor en la data de finalització de l’actuació urbanística.

Article 96
S’afegeix una nova disposició transitòria primera bis, es modifica la disposició transitòria onzena, es modifiquen els apartats 2 i 4 de la disposició transitòria quinzena, s’afegeix una disposició transitòria dessetena, i l’epígraf 4.7 de l’apartat iii.4 de l’annex IV, de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, de la Comunitat Valenciana, que queden redactats de la manera següent:

Disposició transitòria primera bis. Règim transitori dels procediments
1. Els instruments de planejament, programació, gestió urbanística, reparcel·lació i expropiació per taxació conjunta, així com les declaracions d’interès comunitari i les actuacions territorials estratègiques que hagen iniciat la seua informació pública amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei XX/2019, de la Generalitat, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat, i la Llei 1/2019, de 5 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana, es continuaran tramitant segons la legislació anterior. No obstant això, qui les promou podrà optar per reiniciar-ne la tramitació acollint-se a les disposicions de la llei 1/2019 o de la present llei, o prosseguir-la segons aquesta quan els tràmits ja duts a terme siguen compatibles amb aquesta.
2. Els procediments en tramitació en la data d’entrada en vigor de la llei 1/2019 o de la present llei relatius a disciplina urbanística, ruïna o compliment del deure d’edificació s’ajustaran a les disposicions vigents al temps d’iniciar-se el procediment corresponent.

Disposició transitòria onzena
A partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, el còmput dels terminis per a advertir l’administració competent perquè presente el full d’apreuament corresponent i es dirigisca al jurat provincial d’expropiació per a fixar el preu just segons l’establit a l’article 104 de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana, queden suspesos fins al 31 de desembre de 2020. Aquesta suspensió de termini també afecta aquells casos en els quals l’Administració ha obtingut i ocupat els terrenys dotacionals mitjançant contraprestació o reserva de l’aprofitament per la propietat.


Disposició transitòria quinzena. Regularització d’activitats industrials en sòl no urbanitzable
[...]
2. En l’atorgament d’aquestes DIC es podrà eximir del compliment de:
a) La superfície mínima de la parcel·la sobre la qual s’assente l’activitat i ocupació màxima d’aquesta parcel·la.
b) Que el tipus d’activitat que s’exerceix siga de les previstes en els apartats 1.r, 2.n i 3.r de la lletra e de l’article 197.
c) Acreditar la necessitat d’implantar l’activitat en el sòl no urbanitzable que exigeix l’article 203.
[...]
4. Qui tinga la titularitat d’aquestes activitats únicament podrà sol·licitar la declaració d’interès comunitari de regularització amb la documentació adjunta necessària, fins el 31 de desembre de 2021. La paralització de l’expedient per causes imputables al sol·licitant implicarà la caducitat de l’expedient. La no obtenció de l’autorització ambiental exigida per la Llei 6/2014 en el termini de tres anys després de l’obtenció de la DIC, per causes imputables a la propietat, implicarà la caducitat d’aquesta, amb tots els efectes previstos en aquesta llei.


S’afegeix una disposició transitòria dessetena amb la redacció següent:
Disposició transitòria dessetena.
El règim de meritacions d’interessos establit en l’apartat nové de l’article 104 d’aquesta llei ha de ser aplicable als expedients que es troben en tramitació a 1 de gener de 2020.

EPÍGRAF 4.7 DE L’APARTAT III.4 DE L’ANNEX IV
4.7. Els estàndards dotacionals definits en els apartats anteriors seran de compliment obligatori en la redacció de plans parcials. En els sectors de pla de reforma interior per a operacions de renovació urbana, en els quals es dota d’ordenació al sector, es podran minorar aquests estàndards en proporció al grau de consolidació per l’edificació i es podrà aplicar un percentatge de minoració d’estàndards igual al percentatge de consolidació per l’edificació en l’ordenació proposada. En tot cas, podran computar-se com a espais lliures de relació social i en la proporció adequada a aquest efecte els viaris de prioritat per als vianants que complisquen les dimensions dels espais lliures que es prevegen en l’ordenació i que es justifiquen en un estudi de mobilitat que acompanye l’instrument d’ordenació corresponent. Si el sector, o l’àmbit d’actuació més reduït sobre el qual es planteja una actuació de reforma interior, ja té ordenació definida, s’aplicaran els estàndards exigits a les modificacions de planejament en l’apartat III.8 d’aquest annex.



Secció cinquena
Carreteres

Article 97
Es modifiquen els punts 2 i 3 de l’article 33 de la Llei 6/1991, de 27 de març, de carreteres de la Comunitat Valenciana, que queden redactats de la manera següent:

Article 33. Zona de protecció
[…]
2. En els terrenys classificats com a urbans i urbanitzables les zones de protecció podran esdevenir determinades en el planejament urbanístic, amb un informe previ vinculant de l’administració titular de la via.

3. La zona de protecció comprèn un espai limitat per dues línies situades a les distàncies següents, mesurades des de l’aresta exterior de la calçada més pròxima: cent metres en autopistes, autovies i vies ràpides; cinquanta metres en carreteres convencionals de quatre o més carrils i la resta de carreteres de la xarxa bàsica, i vint-i-vinc metres en les carreteres restants. Els plans viaris i projectes definits en els articles 18, 20 i 21 d’aquesta llei poden modificar aquestes distàncies.


CAPÍTOL XI
Modificacions legislatives en matèries de competència
de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica

Secció única
Incompatibilitats i conflictes d’interessos de persones amb càrrecs públics no electes

Article 98
Es modifiquen l’apartat f de l’article 2, l’apartat 2.g de l’article 10, l’article 15 i l’article 19 de la Llei 8/2016, de 28 d’octubre, de la Generalitat, d’incompatibilitats i conflictes d’interessos de persones amb càrrecs públics no electes, que queden redactats de la manera següent:

Article 2. Àmbit subjectiu d’aplicació
Aquesta llei és aplicable a:
a) La persona titular de la Presidència de la Generalitat, persones membres del Consell i persones titulars de les secretaries autonòmiques, sotssecretaries, direccions generals i òrgans o centres directius el nomenament dels quals competisca al Consell.
b) El personal directiu dels ens del sector públic instrumental, entenent per aquest el que figura en l’article 2.3 de la Llei 1/2015, de la Generalitat, d’Hisenda Pública, del sector públic instrumental i de subvencions; en particular:
b.1) La persona titular de la Presidència, Direcció General, persones gerents i titulars d’altres llocs de treball o càrrecs assimilats en organismes autònoms o entitats de dret públic dependents de la Generalitat.

b.2) Les presidentes o presidents, conselleres o consellers delegats de societats mercantils de la Generalitat nomenats pel Consell o pels òrgans de govern d’aquestes societats.
b.3) Les directores o directors generals, gerents o llocs assimilats de fundacions del sector públic de la Generalitat.
b.4) Les persones que tinguen càrrecs directius i funcions executives assimilables en els consorcis de la Generalitat.
c) Tots els llocs de lliure designació nomenats directament per acord del Consell que siguen qualificats com a tals en normes de rang de llei o reglament i que impliquen especial confiança o responsabilitat.

d) Les persones nomenades comissionades, o en un lloc de naturalesa anàloga, per la Presidència o per qualsevol altra conselleria per a representar els interessos públics en els àmbits de gestió privada existents.
e) Les persones que hagen subscrit un contracte laboral especial d’alta direcció.
f) Així mateix, les persones titulars de qualsevol altre lloc de treball, sense importar quina en siga la denominació, el nomenament de les quals efectue el Consell i que comporte retribució o tinga atribuïdes funcions executives o directives.

Article 10. Oficina de Control de Conflictes d’Interessos
1. Es crea l’Oficina de Control de Conflictes d’Interessos, que estarà adscrita a la conselleria competent en matèria de transparència i gaudirà d’autonomia funcional.
2. Són funcions de l’Oficina de Control de Conflictes d’Interessos:
a) Gestionar el Registre de control de conflictes d’interessos i rebre i custodiar les declaracions i la documentació que les persones amb càrrec públic de l’àmbit subjectiu de l’article 2 d’aquesta llei presenten al Registre.
b) Gestionar el règim d’incompatibilitats i dictaminar sobre la compatibilitat entre les activitats, el patrimoni i els béns i l’exercici del càrrec públic de cada persona amb càrrec públic amb obligació de declarar. El personal de lliure designació queda exclòs d’aquest dictamen.

c) Requerir a les persones afectades el compliment de les obligacions previstes en aquesta llei.
d) Instar a la incoació de procediments sancionadors quan es requerisca en aplicació dels preceptes d’aquesta llei. Aquesta disposició no és aplicable al personal de lliure designació, respecte al qual, en cas que fora detectada una incompatibilitat, s’actuarà conformement a la normativa estatal aplicable.
e) Fer un informe anual, que en tot cas serà públic, sobre les situacions de compatibilitat i incompatibilitat, incidències, aplicació del règim disciplinari i qualsevol fet rellevant en la gestió.

f) Ajustar els informes i les publicacions al respecte al dret de protecció de dades de caràcter personal, sempre garantint la transparència en la gestió pública i el dret de la ciutadania a conèixer la situació de compatibilitat o incompatibilitat de les persones amb càrrec públic.

g) Exercir la tasca inspectora quan tinga coneixement de qualsevol indici d’irregularitat en matèria d’incompatibilitats o conflictes d’interessos de les persones incloses en l’article 2, per denúncia, petició raonada d’altres òrgans o entitats o a iniciativa pròpia, així com informar la resta d’òrgans que tinguen atribuïdes funcions d’inspecció quan es detecte alguna irregularitat de la seua competència, i en cas de situacions d’il·lícit penal aparent, informar el Ministeri Fiscal immediatament.

h) Qualssevol altres que li atorguen aquesta llei o el reglament que la desenvolupe.
3. L’Oficina de Control de Conflictes d’Interessos estarà coordinada amb els òrgans de control o prevenció i lluita contra la corrupció existents.

Article 15. Infraccions
1. Són infraccions molt greus:
a) Subministrar deliberadament dades o documents falsos que no s’ajusten a la realitat o estan destinats a propiciar una falsa aparença de legalitat.
b) Incomplir el deure d’abstenció o inhibició quan correspon.

c) Incomplir el règim material d’incompatibilitats previst en aquesta llei.
2. Són infraccions greus:
a) Ometre deliberadament aportar al Registre de Control de Conflicte d’Interessos dades o documents rellevants als efectes d’aquesta llei.

b) No aportar la documentació que correspon aportar al Registre de Control de Conflicte d’Interessos després del requeriment per a fer-ho.

3. Són infraccions lleus:
a) Presentar extemporàniament la documentació que correspon aportar al Registre de Control de Conflicte d’Interessos després del requeriment fefaent per a fer-ho.
b) Complir extemporàniament el deure de reprendre a una situació de compatibilitat una vegada emès un informe per l’Oficina de Control de Conflictes d’Interessos després del requeriment fefaent per a fer-ho.

4. La reincidència i la reiteració es prenen en consideració com a criteris per a graduar les infraccions i les sancions en què haja d’apreciar-se. S’entén per reiteració l’existència prèvia de dues o més sancions per la comissió d’infraccions previstes en aquesta llei en un període de tres anys.
En els supòsits en què existisca reiteració de faltes greus, la sanció a imposar per la infracció comesa és la que correspon a les faltes molt greus. En els supòsits en què existisca reiteració de faltes lleus, la sanció a imposar per la infracció comesa és la que correspon a les faltes greus.


Article 19. Transparència
En el Portal de Transparència de la Generalitat o, si escau, en el portal corresponent de les entitats del sector públic instrumental, s’ha de publicar i mantindre actualitzada informació de l’activitat de l’Oficina de Control de Conflictes d’Interessos, que necessàriament ha d’incloure les memòries anuals presentades a les Corts Valencianes. També s’ha de publicar la relació completa de les declaracions d’activitats presentades per cada persona que ocupe un càrrec públic no electe comprés en l’article 2, a més de les resolucions de compatibilitat i de les resolucions que determinen la incompatibilitat. Aquesta informació s’ha de publicar des del nomenament i mantindre’s publicada fins als tres anys posteriors al cessament. Es garanteix que la navegació per la informació és accessible i senzilla per a facilitar al públic l’accés i la transparència.



TÍTOL III
MESURES D’ORGANITZACIÓ ADMINISTRATIVA I DE REESTRUCTURACIÓ D’ENS DEL SECTOR PÚBLIC INSTRUMENTAL DE LA GENERALITAT

CAPÍTOL I
Mesures organitzatives en ens del sector públic
instrumental de la Generalitat

Secció única
Auditor intern en ens del sector públic instrumental.

Article 99
Es modifica la disposició addicional desena de la Llei 1/2013, de 21 de maig, de mesures de reestructuració i racionalització del sector públic empresarial i fundacional de la Generalitat, que queda redactada de la manera següent:

Disposició addicional desena. Auditoria interna
A fi d’implantar i mantindre un sistema de control adequat en l’àmbit del sector públic instrumental de la Generalitat i sense perjudici del que preveu l’article 9 del Decret llei 1/2011, de 30 de setembre, del Consell, de mesures urgents de règim econòmic financer del sector públic empresarial i fundacional, totes les entitats de dret públic, les entitats públiques empresarials, les societats mercantils i les fundacions del sector públic de la Generalitat, que compten amb una plantilla de 25 o més llocs de treball tindran l’obligació de tindre una auditora o auditor intern amb les funcions i requisits assenyalats en l’article 9 de l’esmentat Decret llei 1/2011.

Així mateix, quan pel tipus d’activitat, per l’import net de la xifra de negoci o volum d’actiu, així com per la identificació de riscos que es desprenguen dels informes d’auditoria pública, o per qualsevol altre motiu justificat que ho aconselle, i quan la conselleria competent en matèria de sector públic ho acorde, els ens mencionats hauran de disposar d’una persona que faça les funcions pròpies de l’auditoria interna.


CAPÍTOL II
Mesures organitzatives en ens del sector públic instrumental adscrits a la Vicepresidència Segona i Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica

Secció única
Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl

Article 100
Es modifiquen els paràgrafs primer i segon del número 9 del subapartat 3 de l’apartat u de l’article 72 de la Llei 16/2003, de 17 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat, en la redacció donada per l’article 52 de la Llei 21/2017, de 28 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat, que queden redactats de la manera següent:

Article 72
De l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl
U
[…]
3. Amb relació a aquests fins, l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl pot realitzar:
[…]
9. La gestió i l’administració del patrimoni públic d’habitatge de titularitat de la Generalitat Valenciana en els termes expressats en la legislació vigent o en els convenis que subscriga amb l’Administració de la Generalitat.
La gestió i l’administració del patrimoni públic d’habitatge de titularitat de la Generalitat Valenciana a què es refereix el paràgraf anterior s’han d’instrumentar a través del contracte-programa corresponent que ha de subscriure la Generalitat Valenciana, a través de la conselleria competent en matèria d’habitatge, i l’entitat mateixa, amb un informe favorable previ de la conselleria amb competència en les matèries d’hisenda i de sector públic.


CAPÍTOL III
Mesures organitzatives en ens del sector públic instrumental
adscrits a la Conselleria de Justícia, Interior
i Administració Pública

Secció única
L’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències

Article 101
Es modifica l’apartat 1 de l’article 2, es modifica l’apartat 1 de l’article 5, es modifiquen els apartats 1,2 i 3 de l’article 6, es deixen sense contingut els subapartats b, e, f, g i i de l’apartat 2 de l’article 7, es modifica l’apartat 5 de l’article 9, el títol del capítol III del títol II, l’article 10, l’article 11 i l’article 12 de la Llei 4/2017, de 3 de febrer, de la Generalitat, per la qual es crea l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, que queden redactats de la manera següent:

Article 2. Adscripció orgànica
1. L’AVSRE queda adscrita orgànicament al departament del Consell amb competències en matèria de seguretat i gestió de les emergències, a través de la secretaria autonòmica amb atribucions en aquestes matèries, la qual exercirà les facultats que li atribuïsquen aquesta llei i la resta de l’ordenament jurídic.
(…)

Article 5. Òrgans
Són òrgans directius de l’AVSRE:
a) El Consell de Direcció de l’AVSRE
b) La Presidència de l’AVSRE
c) La Direcció de l’AVSRE

Article 6. Composició del Consell de Direcció
1. El Consell de Direcció de l’AVSRE està format per la Presidència, dues vicepresidències i vint vocals.
a) La Presidència del Consell de Direcció l’assumirà la persona titular de la conselleria competent en matèria de seguretat i emergències.

b) La Vicepresidència I correspondrà a la persona que tinga la titularitat de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
c) La Vicepresidència II correspondrà a la persona que tinga la titularitat de la secretaria autonòmica competent en matèria de seguretat i emergències.
d) Seran vocals del Consell de Direcció:
– La persona titular de la sotssecretaria de la conselleria competent en matèria de seguretat i emergències.
2. Les persones que tinguen el càrrec de vocals seran nomenades i separades pel Consell a proposta de la persona titular de la Conselleria competent en matèria de seguretat i emergència. Sense perjudici de les persones que tinguen la condició de membres del Consell per raó del seu càrrec, es procurarà que en la part més flexible de la composició es compense per a arribar a l’equilibri entre els gèneres. En tot cas, es tendirà a la composició equilibrada en la presència de dones i homes de manera que, en el conjunt, les persones de cada sexe no superen el seixanta per cent ni siguen menys del quaranta per cent.
3. En el si del Consell de Direcció es constituirà la seua Comissió Permanent, que tindrà la següent composició:
a) La persona que exercisca la Presidència de l’AVSRE.
b) La persona que exercisca la direcció de l’AVSRE.
c) La persona titular de la sotssecretaria de la conselleria competent en matèria de seguretat i emergències.
d) Una persona representant, amb categoria, almenys, de director o directora general, de la conselleria competent en matèria de prevenció d’incendis forestals.
e) La persona que exercisca la prefectura de la Unitat del Cos Nacional de Policia Adscrita a la Comunitat Valenciana.
f) Un representant dels diputats delegats o les diputades delegades dels consorcis provincials de bombers de la Comunitat Valenciana.


Article 7. Funcions del Consell de Direcció
[...]
2. Al Consell de Direcció li corresponen les atribucions següents:

b) (es deixa sense contingut)
e) (es deixa sense contingut)
f) (es deixa sense contingut)
g) (es deixa sense contingut)
i) (es deixa sense contingut).

Article 9. Funcionament del Consell de Direcció
[...]
5. La Comissió Permanent del Consell de Direcció es reunirà sempre que resulte necessari per a l’adequat exercici de les seues funcions, a convocatòria de la persona que exercisca la Presidència de l’AVSRE, que la presidirà, o siga requerida per, almenys, dos dels seus membres.

[...]

Capítol III. De la Presidència i Direcció de l’AVSRE
[...]

Article 10. Nomenament de la persona titular de la Direcció de l’AVSRE
La persona titular de la secretaria autonòmica amb competències en matèria de seguretat i resposta a las emergències ostentarà la Direcció de l’AVSRE.

Article 11. Atribucions de la Presidència i de la Direcció de l’AVSRE
1. Corresponen a la persona titular de la Presidència de l’AVSRE les atribucions següents:
a) La representació institucional de l’Agència.
b) La signatura dels convenis en matèries que siguen competència de l’Agència.
c) Aprovar els encàrrecs de gestió que siguen necessaris per al compliment de les finalitats de l’AVSRE, l’import dels quals siga inferior a deu milions d’euros. Per a imports superiors es requerirà l’aprovació del Consell.
d) Exercir les facultats ordinàries en matèria de contractació.
e) Proposar les convocatòries públiques i el nomenament del personal per a la provisió de llocs per lliure designació.
f) Atorgar reconeixements i felicitacions en matèria de protecció civil, atenció d’emergències i seguretat, conforme a la normativa vigent.

g) Proposar modificacions en la regulació normativa de l’Agència.

h) Aprovar anualment la proposta d’avantprojecte de pressupostos de l’organisme autònom.
i) Proposar a l’òrgan competent de la Generalitat, l’adquisició o la disposició de béns immobles que puguen ser afectes o adscrits a l’AVSRE.
j) Proposar l’aprovació, si escau, de les taxes i preus públics de les activitats que ha de realitzar l’AVSRE.
k) Qualssevol altres que se li atribuïsquen reglamentàriament.
2. Corresponen a la persona titular de la Direcció de l’AVSRE les atribucions següents:
a) Exercir la funció de representació ordinària de l’AVSRE, inclosa la representació judicial i extrajudicial de la mateixa en tota classe d’actuacions, i atorgar els poders i mandats per a l’exercici d’aqueixa representació.
b) La responsabilitat ordinària del funcionament dels serveis que integren l’AVSRE, executant i fent complir les instruccions de la presidència respecte a la gestió, inspecció i organització interna de la totalitat de les activitats, òrgans, centres, equips i instal·lacions de l’AVSRE.

c) Exercir la direcció del personal adscrit a l’AVSRE, gestionant de forma integrada els recursos humans, materials i econòmics, a fi de prestar uns serveis eficients i de qualitat.
d) Proposar les convocatòries de concursos per a la provisió de direccions d’unitats administratives de l’organisme autònom.
e) Formular les propostes en matèria de relacions de llocs de treball i oferta d’ocupació pública de l’AVSRE.
f) Elaborar la memòria anual de l’AVSRE i els seus programes d’actuació.
g) Formular la proposta d’avantprojecte de pressupostos de despeses i ingressos de l’AVSRE.
h) La gestió econòmica i pressupostària del pressupost de l’AVSRE, autoritzant, disposant i reconeixent obligacions econòmiques, així com ordenant pagaments conforme al que s’estableix en la normativa vigent en matèria d’hisenda pública.
i) Incoar expedients disciplinaris per la comissió de faltes lleus, greus i molt greus i exercir la potestat disciplinària excepte quan la sanció a imposar siga la separació del servei en el cas que el personal subjecte a expedient siga funcionari.
j) Vetlar per la millora dels mètodes de treball, per la introducció de les innovacions tecnològiques aplicables, per la conservació i manteniment dels centres, edificis, instal·lacions i equips, i per l’optimització dels ingressos i despeses.
k) Resoldre les reclamacions de responsabilitat patrimonial.
l) Administrar el patrimoni que tinga adscrit l’AVSRE.
m) Executar i fer complir els acords del Consell de Direcció de l’AVSRE.
n) Adoptar les resolucions i actuacions que per motius d’urgència siguen necessàries, que hauran de sotmetre’s a la ratificació del Consell de Direcció, d’acord amb el que es preveu en l’apartat 2.h de l’article 7.
o) Qualssevol altres que li atribuïsquen reglamentàriament.
3. En cas d’absència, vacant o malaltia de la persona titular de la Presidència, les seues funcions les exercirà la persona titular de la direcció de l’Agència.
4. La persona titular de la Presidència de l’AVSRE compareixerà davant les Corts a petició pròpia o sempre que ho sol·licite algun grup parlamentari.

Article 12. Delegació d’atribucions de la Presidència i de la Direcció de l’AVSRE
La Presidència i la Direcció de l’AVSRE podran delegar l’exercici d’alguna de les seues atribucions en altres òrgans de conformitat amb el que s’estableix en la legislació vigent.
CAPÍTOL IV
Mesures organitzatives en ens del sector públic instrumental adscrits a la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball

Secció única
Institut Valencià de Competitivitat Empresarial

Article 102
Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE). Règim Jurídic i Competències
1. L’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE) és una entitat de dret públic, amb personalitat jurídica, patrimoni propi, recursos i plena capacitat d’obrar per a la realització de les seues finalitats de gestió de la política industrial de la Generalitat i suport a les empreses, en matèria d’innovació per a la competitivitat i modernització de les mitjanes i petites empreses i àrees industrials, emprenedoria, internacionalització i captació d’inversió, disseny i desenvolupament de mesures de finançament del sector privat que no afecte el marc d’actuació atribuït a l’IVF sense perjudici dels convenis de col·laboració i restants acords que s’instrumenten entre aquest i l’IVACE, la seguretat industrial de productes i instal·lacions industrials, la metrologia, vehicles i empreses i el foment de l’estalvi, l’eficiència energètica i les fonts d’energies renovables, així com la gestió de la política energètica de la Generalitat.

2. L’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial té entre les seues competències:
a) Promoure i estimular la competitivitat empresarial, el desenvolupament sostenible i l’adaptació de les empreses de la Comunitat Valenciana a les exigències del mercat, facilitant la realització d’actuacions d’R+D+I empresarial, quan no afecten les competències assignades a altres departaments en matèria d’innovació.
b) Potenciar la reorganització, reconversió i modernització de les petites i mitjanes empreses, així com impulsar la seua creació i implantació, prestant particular atenció al desenvolupament tecnològic, la innovació per a la competitivitat i modernització de les mitjanes i petites empreses i àrees industrials, la internacionalització i comercialització.

c) Fomentar i donar suport a les actuacions conjuntes de cooperació, concentració o fusió, entre les xicotetes i mitjanes empreses que propicien una millora en la competitivitat empresarial de la Comunitat Valenciana.
d) Promoure, fomentar i prestar els serveis que contribuïsquen a la competitivitat de la xicoteta i mitjana empresa de la Comunitat Valenciana, així com la seua internacionalització.
e) Promocionar i vetlar per la seguretat industrial de productes i instal·lacions industrials i la metrologia, promovent la col·laboració administrativa.
f) Executar l’ordenació i planificació energètica en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, d’acord amb les directrius generals del Consell, en coordinació amb les diferents administracions i en el marc de la política energètica comuna de la Unió Europea.
g) Atraure, promocionar i mantindre la inversió, tant nacional com estrangera, a la Comunitat Valenciana.
h) Participació, en el marc de les seues competències, en el disseny, coordinació, direcció i supervisió dels plans de suport al sector privat en col·laboració amb els òrgans de l’Administració europea, central i autonòmica.
3. L’IVACE es regeix pel que es preveu en la present llei, en les disposicions que la desenvolupen i en el seu reglament d’organització i funcionament regulador de les funcions, estructura organitzativa i composició i atribucions dels seus òrgans; així mateix es regeix per la normativa en matèria del Sector Públic Instrumental de la Generalitat, per les normes de dret privat que li siguen aplicables i per la resta de l’ordenament jurídic. L’Institut podrà comptar amb personal funcionari i laboral en els termes previstos en la legislació de funció pública.






CAPÍTOL V
Mesures organitzatives en ens del sector públic instrumental adscrits a la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica

Secció única
Valenciana d’Aprofitament Energètic de Residus

Article 103
Es modifica l’article 4 de la Llei 12/2010, de 21 de juliol, de la Generalitat, de mesures urgents per a agilitzar l’exercici d’activitats productives i la creació d’ocupació, que queda redactat de la manera següent:

Article 4. Règim jurídic de la societat mercantil Vaersa, Valenciana d’Aprofitament Energètic de Residus, SA
1. La societat mercantil Vaersa, Valenciana d’Aprofitament Energètic de Residus, SA (d’ara endavant, Vaersa), és una societat mercantil de la Generalitat de les previstes en l’article 156 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, que realitza les activitats que conformen el seu objecte social. A aquest efecte, la societat mercantil Vaersa té personalitat jurídica de naturalesa privada, i es regeix, com a regla general, per l’ordenament jurídic privat i la seua legislació específica, sense perjudici del que hi ha establit en la referida Llei 1/2015 i en la resta de normes de dret públic que li siguen aplicables.
En particular, l’entitat Vaersa té la condició de poder adjudicador que no revesteix la condició d’administració pública (PANAP) als efectes previstos en la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic o normativa que la substituïsca.
2. La societat mercantil Vaersa té la consideració de mitjà propi personificat i servei tècnic de l’Administració de la Generalitat, de les diferents entitats que integren l’Administració local, i de les entitats del sector públic dependents de qualsevol d’aquelles que tinguen la condició de poders adjudicadors, sempre que es complisquen els requisits establits en l’article 32.2.d.2.n de la referida Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic i en les lletres a i b de l’apartat 4 del mateix article.
En virtut d’això, l’entitat Vaersa queda obligada a executar les comeses, incloses en el seu objecte social, que li siguen confiades pels poders adjudicadors que la controlen o per altres persones jurídiques controlades pels mateixos poders adjudicadors, amb independència de qui en siga el beneficiari.
La realització per Vaersa de les activitats que se li confien en virtut del que hi ha disposat en el paràgraf anterior, es pot articular per dues vies:
1.r Mitjançant l’atribució, per imposició unilateral dels poders adjudicadors de què depèn Vaersa, i com a exercici de l’opció organitzativa per a exercir les seues pròpies competències, d’activitats que estiguen incloses en l’objecte social de l’entitat com una manera de gestió directa dels serveis o les activitats econòmiques d’interès públic. Aquestes actuacions han de ser retribuïdes mitjançant compensació econòmica basada en el cost o per preu fixat o pactat, amb independència del beneficiari de l’actuació o l’execució i del subjecte que remunere al mitjà propi Vaersa les referides compensacions o preus. Qualsevol dels òrgans dels poders adjudicadors de què depèn Vaersa pot mitjançant una resolució, una instrucció o un instrument jurídic assignar a Vaersa funcions o la realització d’activitats que es troben dins del seu objecte social.

A aquest efecte, les actuacions realitzades per Vaersa descrites anteriorment han de ser considerades com a «activitats essencials realitzades amb els ens territorials que controlen a Vaersa», per la qual cosa s’entén que l’execució o l’exercici d’aquestes comeses i les contraprestacions o la facturació que realitze per això es troben compresos dins del concepte de funcions assignades pel poder adjudicador que la controla o per altres persones jurídiques controlades per aquest poder adjudicador que assenyala l’article 1 de la Directiva 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014, i la normativa que la desenvolupa, i encara que Vaersa haja de subscriure contractes o convenis per a realitzar aquestes funcions o activitats amb altres persones jurídiques.
2.n Mitjançant la formulació d’encàrrecs de gestió a mitjà propi personificat en els termes establits en l’article 32 de la referida Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic.
Vaersa no pot participar en els procediments per a l’adjudicació de contractes convocats per les entitats del sector públic de què siga mitjà propi personificat. Tanmateix, quan no hi concórrega cap licitador pot encarregar-se a Vaersa l’execució de l’activitat objecte de licitació pública.
3. El capital social de Vaersa ha de ser íntegrament de titularitat pública. Poden participar en el capital social de Vaersa altres administracions públiques mitjançant l’adquisició d’accions, de conformitat amb els procediments previstos en la Llei 14/2003, de 10 d’abril, de patrimoni de la Generalitat. Al seu torn les administracions públiques que, si escau, participen en l’accionariat de Vaersa només poden alienar les seues participacions a favor de la Generalitat o d’organismes de dret públic vinculats o dependents d’aquella.
4. Vaersa, en la seua condició de mitjà propi personificat i servei tècnic, pot ser aportada per les administracions públiques en les seues relacions de cooperació amb altres administracions o entitats del sector públic. Aquesta relació de cooperació s’ha d’instrumentar a través d’un conveni entre les entitats participants que ha d’especificar l’interès públic comú que justifique la subscripció del conveni, les actuacions a desenvolupar i l’aportació de cadascuna de les parts, o mitjançant una resolució d’un òrgan del poder adjudicador de Vaersa. Les administracions públiques han de comunicar a Vaersa la subscripció d’aquests convenis i li han d’assignar les actuacions necessàries per a l’execució del que hi ha disposat en, havent de desenvolupar o executar activitats Vaersa en compliment d’aquests. A aquest efecte, les actuacions realitzades per Vaersa descrites anteriorment han de ser considerades com a «activitats essencials realitzades amb els ens territorials que controlen a Vaersa», per la qual cosa s’entenen com a realitzades en l’exercici de les comeses que li han sigut confiades pel poder adjudicador que la controla o per altres persones jurídiques controlades per aquest poder adjudicador; els ingressos que deriven d’aquestes actuacions o activitats s’han de computar en la comptabilitat d’aquesta en aquest concepte.
5. La societat mercantil Vaersa pot realitzar, per assignació dels poders adjudicadors de què depèn que s’indiquen en l’apartat 2 d’aquest article, l’execució de totes les actuacions, funcions, activitats i inversions que estiguen previstes en el seu objecte social, incloses en tot cas la realització de qualsevol tipus de treballs, obres, estudis, informes, projectes, direcció d’obres, serveis i la gestió de serveis públics, en matèria de medi ambient, recursos hídrics, depuració, tractaments de descontaminació, canvi climàtic, energies renovables, residus, reciclatge, ordenació del territori, paisatge i del litoral, agricultura, ramaderia, pesca i alimentació, foment i pràctica de l’economia circular, i en particular:

a) La construcció d’infraestructures destinades a l’emmagatzematge, la valorització o l’eliminació de qualsevol tipus de residus, com també la seua gestió, recollida, transport, emmagatzematge, dipòsit, tractament, reciclatge, transformació i eliminació, la comercialització i venda dels productes resultants, com també la regeneració dels sòls contaminats. La realització d’actuacions destinades a la prevenció i la minimització de residus, activitats de gestió d’envasos i residus d’envasos i de residus d’aparells elèctrics i electrònics, la realització i implantació d’actuacions de sensibilització per al foment del reciclatge de residus, promoure i implantar bones pràctiques mediambientals als efectes de valorització de qualsevol tipologia de residus, elaboració de compost, recollida de restes de poda agrícola i massa forestal, aprofitament de matèria orgànica destinada a reciclatge, experimentació i investigació en matèria de reciclatge, sol o conjuntament amb qualsevol entitat, el foment de la devolució dels envasos i la reutilització. Així mateix, participar en campanyes de divulgació d’hàbits mediambientals ecològics i alimentaris saludables i plans de consum d’aliments sans, especialment ecològics i de promoció de consum de fruites i hortalisses, aliments ecològics, artesans i productes forestals autòctons. La intervenció en processos agroalimentaris i en la distribució de productes agroalimentaris o forestals, intervenint en l’elaboració, la transformació i la logística; sol·licitar ser autoritzat en processos de concessió d’ajudes i de participació en campanyes públiques i en la distribució i el subministrament de productes entre la ciutadania, escoles, centres sanitaris, socials, especialment la infància i els majors. Participar en campanyes, especialment d’emergència, que requerisca o assigne qualsevol entitat pública radicada al territori valencià i en el seguiment, l’avaluació, la publicitat o les mesures d’acompanyament.

b) La protecció, la conservació, el manteniment, la vigilància, la millora, la recuperació, la rehabilitació, la investigació i la gestió necessàries per al manteniment de les condicions ambientals de qualsevol espai natural, siga legalment protegit o no, com també de pedreres, graveres i altres explotacions d’àrids, riberes, marges, llits i conques fluvials, litorals i llits marins, pastures, masses arbòries, forests i terrenys forestals, en general, de qualsevol espai o bé susceptible de protecció o tractament pels valors ambientals que continga.
c) La protecció, la conservació, el manteniment, la vigilància, la millora, la recuperació i la repoblació de la flora i la fauna. La participació en campanyes de lluita contra plagues forestals o agràries.
d) La gestió, la vigilància, l’aprofitament i la regeneració de forests i la resta de recursos forestals; la protecció hidrològica de marges, riberes i conques; la protecció, la recarrega i la regeneració d’aqüífers i rius; la depuració i el sanejament de les aigües, la protecció, el tractament i la regeneració de sòls.
e) L’experimentació, la investigació i el seguiment de tècniques i coneixements relatius a la prevenció dels efectes del canvi climàtic, a qualsevol forma de contaminació atmosfèrica i, si correspon, la comercialització i la venda d’aquestes tècniques i coneixements; la protecció, la conservació, la millora, la recuperació, la investigació i la gestió necessària per al manteniment i la regeneració de les condicions ambientals atmosfèriques.
f) La realització d’estudis d’impacte ambiental, execució d’aquests i vigilància de les mesures correctores o de les condicions ambientals.

g) La realització de qualsevol tipus de tasques amb relació a la consultoria, la implantació i el manteniment de sistemes de gestió de la qualitat i l’excel·lència empresarial, els sistemes de gestió ambientals, els sistemes i els models d’eficiència energètica, com també la realització d’auditories externes a fi d’evidenciar el compliment pels sistemes esmentats de la normativa establida en el marc de referència corresponent.
h) La realització d’activitats destinades a la detecció i la prevenció de catàstrofes mediambientals (incendis, inundacions, etc.), l’extinció d’incendis i la restauració paisatgística, com també activitats d’investigació i divulgació en la matèria.
i) L’elaboració d’estudis, treballs i dictàmens, com també l’organització de cursos xerrades, jornades, conferències, taules rodones, activitats de divulgació, educació, difusió o ensenyament en matèries relacionades amb l’objecte social.
j) Gestió i protecció de recursos hídrics, construcció i explotació d’infraestructures hidràuliques, modernització de regadius, depuració, reutilització i estalvi d’aigua, com també activitats destinades al control i la protecció de la qualitat de l’aigua, inclosos la presa de mostres i l’estudi analític (físic, químic i microbiològic) de les aigües d’abastiment litorals, continentals i abocaments per a la determinació de la seua qualitat i la realització dels estudis i investigacions necessàries, com també les experimentacions, els assajos, les aplicacions i la divulgació necessària per a la millora i el manteniment de la qualitat de les aigües.

k) La realització d’obres de construcció civil, serveis i tasques forestals, agropecuàries i silvícoles, la restauració d’espais mediambientals, el tractament, la distribució i la venda de residus forestals, agrícoles, industrials o de qualsevol altre tipus, susceptibles d’aprofitament energètic. Inversions i obres en energies renovables o la busca d’energies netes i renovables.
l) Construcció i gestió d’infraestructures agràries i ramaderes, explotacions agropecuàries, exercici d’activitats relacionades amb la millora de l’entorn rural, optimització de regadius, sostenibilitat i biomassa, com també les activitats encaminades a l’optimització dels recursos naturals i la investigació, l’experimentació, la capacitació i la transferència de tecnologia.
m) L’ordenació, el desenvolupament, la protecció i la millora de les produccions agrícoles, ramaderes i pesqueres, com també la formació i capacitació professional maritimopesquera.
n) La realització d’activitats relatives a l’ordenació del territori i el litoral, com també la gestió de polítiques de paisatge.
o) La realització de qualsevol tipus d’actuacions destinades a millorar la qualitat de vida de les zones rurals, l’elaboració d’estratègies per a desenvolupades, com també qualsevol tipus d’activitats destinades a la modernització del sector pesquer i agroalimentari.
p) El finançament de la construcció o l’explotació de les infraestructures i de la resta d’actuacions que siguen objecte de comanda.
q) La realització de subministraments, serveis i obres complementàries o accessòries a les mencionades abans.
r) L’arrendament i el subarrendament de qualsevol tipus de béns mobles o immobles relacionats amb l’objecte social de l’empresa.
s) La realització de qualsevol tipus de tasques amb relació a la consultoria, els estudis i els informes en temes relacionats amb el foment, la implantació d’energies renovables, l’eficiència energètica i l’economia circular. Actuacions de suport tècnic en matèries relacionades amb l’objecte social de l’entitat.
6. Les actuacions d’urgència o emergència que es declaren amb motiu de catàstrofes o calamitats de qualsevol naturalesa que siguen adjudicades a Vaersa per l’autoritat competent han de ser executades per aquesta amb caràcter, a més d’obligatori, prioritari.
En les situacions d’emergència, en què les administracions públiques hagen d’actuar de manera immediata, poden disposar o mobilitzar directament els mitjans de Vaersa que es requerisquen, i els poden d’ordenar les actuacions necessàries per a aconseguir la més eficaç protecció de les persones, els béns i el manteniment dels serveis. Amb aquest fi, aquests mitjans s’han d’integrar en els dispositius existents de prevenció de riscos, incorporar als seus plans d’actuació i assumir els protocols d’aplicació.
7. En cap cas no es poden assignar a Vaersa actuacions que comporten una translació de l’exercici de potestats públiques.
8. Les actuacions que s’adjudiquen a Vaersa mitjançant la fórmula d’encàrrec de gestió s’han abonar basant-se en tarifes calculades de manera que representen els costos reals totals, tant directes com indirectes, i despeses generals, als quals cal afegir, si escau, els impostos que la societat estiguera obligada a satisfer per aquesta actuació. Aquest mateix sistema de tarifes també és aplicable per a pressupostar aquestes actuacions. Les tarifes han de ser elaborades i aprovades per l’Administració de la Generalitat, en la forma que es determine reglamentàriament.
9. Les actuacions que siguen assignades a Vaersa sobre la base d’un encàrrec de gestió, han d’estar definides, segons els casos, i a excepció de les actuacions declarades d’urgència o emergència, en projectes, memòries o altres documents tècnics i valorades en el seu corresponent pressupost, d’acord amb el sistema de tarifes a què es refereix el punt anterior. Amb anterioritat a la formulació de l’encàrrec de gestió, els òrgans competents han d’aprovar els documents corresponents i s’ha de realitzar els preceptius tràmits tècnics, jurídics, pressupostaris i de control i aprovació de la despesa.

10. Sense perjudici del que hi ha disposat en els apartats anteriors, l’entitat Vaersa pot realitzar, atès el que hi ha disposat en el seu objecte social, actuacions, treballs, obres, prestacions de serveis i comercialització dels seus productes dins o fora del territori nacional, directament o a través dels seus filials, respectant en tot cas el que hi ha disposat en la legislació de contractes del sector públic. En el supòsit que les activitats descrites anteriorment es dugueren a terme en l’exercici de comeses confiades pels poders adjudicadors que el controlen o per altres persones jurídiques controlades pels esmentats poders adjudicadors, han de ser considerades com a «activitats essencials realitzades amb els ens territorials que controlen a Vaersa», als efectes del compliment del requisit establit en l’article 32.4.b de la referida Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic.
11. La revisió d’ofici dels actes preparatoris i dels actes d’adjudicació dels contractes que celebre Vaersa en la seua condició de poder adjudicador no administració pública s’ha de fer d’acord amb el que hi ha disposat en l’article 41 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic o norma que la substituïsca.
Els actes i les decisions que adopte Vaersa en els procediments d’adjudicació de contractes que reunisquen els requisits establits en l’article 44.1 de la referida Llei 9/2017, són susceptibles de recurs especial en matèria de contractació, en els termes establits en el referit article. D’altra banda, els actes que dicte Vaersa en els procediments de contractació que no reunisquen els requisits establits en l’article 44.1 de la referida Llei 9/2017, poden ser objecte d’impugnació en via administrativa de conformitat amb el que hi ha disposat en la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, davant de la persona titular de la Conselleria a la que figure adscrita Vaersa.


CAPÍTOL VI
Mesures organitzatives en ens del sector públic instrumental
adscrits a la Conselleria de Política Territorial,
Obres Públiques i Mobilitat

Secció única
Agència Valenciana de Protecció del Territori

Article 104
Es deixa sense contingut la disposició addicional tercera i es modifica la disposició addicional tretzena de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, de la Comunitat Valenciana, que queda redactada de la manera següent:

Disposició addicional tretzena. De l’Agència Valenciana de Protecció del Territori
1. Es crea l’Agència Valenciana de Protecció del Territori com a organisme autònom de la Generalitat, amb personalitat jurídica pública, patrimoni i tresoreria propis i autonomia de gestió, per a l’exercici de les competències autonòmiques en matèria de disciplina urbanística. Els municipis podran delegar les seues competències pròpies en matèria de disciplina urbanística sobre sòl no urbanitzable a l’Agència, per mitjà de l’aprovació pel ple de l’ajuntament de l’acord d’adhesió a l’Agència.

2. L’Agència és un organisme autònom de la Generalitat, dels previstos per l’article 154 de la Llei 1/2015, de la Generalitat, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, facultada per a exercir les potestats administratives en matèria de disciplina urbanística sobre il·lícits que es produïsquen sobre sòl no urbanitzable, siga aquest comú o protegit.
3. Correspondrà al Consell, a través de la conselleria competent en matèria d’urbanisme, l’aprovació i la publicació, en el termini màxim de dotze mesos, dels estatuts de l’Agència i de l’acord model d’adhesió dels municipis que s’incorporen voluntàriament a l’Agència Valenciana de Protecció del Territori. Quant a l’objecte, l’estructura, les activitats i el funcionament de l’Agència, aquesta es regirà per les normes següents:


Primera. Objecte i finalitats de l’Agència
1. L’objecte de l’Agència és exercir les potestats administratives de disciplina urbanística respecte d’infraccions greus o molt greus comeses en sòl no urbanitzable, comú o protegit, en el territori dels municipis que s’adherisquen per mitjà de l’acord d’adhesió. Això inclou l’exercici de les funcions d’inspecció, i l’inici, tramitació, resolució i execució dels procediments de restauració de la legalitat urbanística, els procediments sancionadors urbanístics i la impugnació de llicències municipals, presumptament il·legals, davant de la jurisdicció contenciosa administrativa, d’acord amb la competència atorgada per la Llei 5/2014, de la Generalitat, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge (LOTUP), en els articles 244 i 268. Tot això, sense perjudici de l’exercici, per part de l’Agència, de les competències ordinàries en les matèries mencionades en aquest paràgraf respecte d’il·lícits comesos en sòl no urbanitzable pertanyent a municipis de la Comunitat Valenciana que no s’adherisquen a l’Agència, dins de la regulació esmentada establida en la LOTUP.
2. L’Agència té per finalitat essencial vetlar per la utilització racional i legal del sòl conformement al que disposa la LOTUP i la resta de legislació urbanística.

Segona. Funcions
Són funcions de l’Agència Valenciana de Protecció del Territori:

a) La inspecció i vigilància urbanística sobre els actes d’edificació i ús en sòl no urbanitzable.
b) L’adopció de les mesures cautelars previstes en la LOTUP, especialment les de suspensió dels actes d’edificació i ús del sòl que es facen en sòl no urbanitzable sense les autoritzacions municipals i autonòmiques preceptives o incomplint les condicions de les autoritzacions atorgades.
c) L’inici, la instrucció i la resolució dels procediments de reposició de la legalitat urbanística i dels procediments sancionadors per infraccions urbanístiques; en els dos casos, per il·lícits comesos en sòl no urbanitzable.
d) La formulació a les diverses administracions de tota classe de sol·licituds i peticions dels informes que es consideren pertinents per a assegurar el millor compliment de la legalitat urbanística.
e) La denúncia davant del Ministeri Fiscal i els òrgans de l’ordre jurisdiccional penal dels fets que, de resultes de les actuacions practicades, es consideren constitutius de delicte.
f) El requeriment per a l’anul·lació de llicències urbanístiques contràries a la normativa vigent, així com la impugnació eventual d’aquestes davant de la jurisdicció contenciosa administrativa.
g) L’assessorament i assistència als municipis adherits a l’Agència en les matèries de la seua competència, així com la proposta a la conselleria competent en matèria d’urbanisme de modificar o adoptar normes legals o reglamentàries necessàries per a un compliment millor de la legalitat urbanística.
h) Les competències d’inspecció, supervisió, restabliment de la legalitat urbanística i sanció respecte d’infraccions comeses en sòl no urbanitzable en municipis que s’hagen adherit voluntàriament a l’Agència, en les condicions que es determinen en l’acord d’adhesió corresponent, al qual els ajuntaments hauran d’adherir-se.

i) L’exercici de qualsevol altra competència que en matèria de disciplina urbanística corresponga a la Generalitat, segons la LOTUP.

Tercera. Règim jurídic
1. L’Agència es regirà pel que es disposa en aquesta disposició, la seua normativa de desenvolupament i per la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d’Hisenda Pública, del sector públic instrumental i de subvencions, i estarà subjecta al dret administratiu. A més, disposarà de les potestats públiques necessàries per al compliment de les seues finalitats.
2. De conformitat amb el que disposa l’article 114 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu de les administracions públiques, els actes i resolucions dictats pels òrgans de l’Agència posen fi a la via administrativa.

Quarta. Adscripció
L’Agència estarà adscrita a la conselleria competent en matèria d’urbanisme.

Cinquena. Seu
L’Agència de Protecció del Territori tindrà la seua seu principal a la ciutat de València, sense perjudici que puguen haver-hi dependències de l’Agència en altres ciutats de la Comunitat Valenciana.

Sisena. Adhesió dels municipis a l’Agència
1. La incorporació d’un municipi a l’Agència requereix un acord d’adhesió del ple municipal adoptat per majoria absoluta, el qual haurà de ser confirmat per la direcció gerència de l’Agència. Aquesta adhesió serà publicada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. L’acord s’ajustarà, en la forma i el contingut, a l’acord model d’adhesió que s’establisca reglamentàriament.
2. L’adhesió necessàriament produirà l’atribució a l’Agència de les competències d’inspecció, supervisió, sanció i restabliment de la legalitat urbanística que corresponguen al municipi integrat voluntàriament en aquella, en els supòsits d’infraccions urbanístiques greus o molt greus comesos sobre el seu territori, sempre que ocórreguen en sòl no urbanitzable, siga aquest comú o protegit.

3. L’Agència exercirà de manera efectiva aquestes competències des del moment en què es determine en l’acord d’adhesió; aquest exercici estarà condicionat en tot cas a la publicació d’aquest en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. L’Agència únicament tindrà competència per a tramitar els procediments indicats respecte d’infraccions comeses amb posterioritat al 20 d’agost de 2014.

Setena. Obligacions dels municipis adherits
Els municipis adherits a l’Agència assumeixen les obligacions següents:
a) De conformitat amb el que es preveu en l’article 268 de la LOTUP, en assumir la Generalitat de manera efectiva l’exercici de la seua competència en sòl no urbanitzable, l’ajuntament corresponent s’abstindrà d’incoar, tramitar i resoldre expedients sancionadors i de restauració de la legalitat urbanística en el sòl no urbanitzable del seu municipi, respecte d’edificacions que es comencen a construir després de l’adhesió a l’Agència, sempre que s’estiga davant d’infraccions greus o molt greus.
b) L’ajuntament designarà una persona representant electa que serà la responsable davant de l’Agència de la correcta remissió dels documents requerits per aquesta, així com de l’assistència adequada sobre el terreny per a una execució eficaç dels expedients tramitats.
c) L’ajuntament adherit comunicarà a l’Agència tots els actes d’ús o edificació dels quals tinga coneixement i que es duguen a terme en sòl no urbanitzable dins del seu terme municipal, sempre que d’aquests es puga derivar la comissió d’algun tipus d’infracció urbanística que puga qualificar-se com a greu o molt greu. En aquest sentit, l’ajuntament haurà de remetre a l’Agència una acta de denúncia i inspecció signada per la inspecció urbanística, policia municipal o equivalent, segons el model que establisca la mateixa Agència. Igualment, es remetrà un informe tècnic subscrit per l’arquitecte o arquitecta municipal, segons el model establit.
d) En la tramitació dels procediments sancionadors i de restauració de la legalitat urbanística que se seguisquen en l’Agència, els tècnics de l’ajuntament emetran qualsevol altre informe que l’Agència els sol·licite.
e) La Policia Local col·laborarà en les actuacions que se li requerisca per part de l’Agència, fonamentalment respecte de l’alçament d’actes i denúncies, comprovacions de l’estat d’obres, desenvolupament d’activitats i execució de tasques de restauració, així com auxili en l’execució de les mesures cautelars que adopte l’Agència, entre les quals es troben la paralització i precintament d’activitats en curs.
f) L’Agència proveirà l’ajuntament corresponent d’un precinte oficial amb el logo de la Generalitat per tal que aquesta corporació l’utilitze en l’execució de les mesures cautelars a les quals es refereix en l’apartat anterior.
g) L’alcalde o alcaldessa dictarà un ban municipal en el qual s’informe el veïnat de l’adhesió a l’Agència i de l’objecte i les conseqüències d’aquesta acció.

Huitena. Incompliment de les obligacions dels municipis adherits

1. L’incompliment de les obligacions indicades en l’apartat anterior per part d’un municipi adherit suposarà que l’Agència deixe sense efecte aquesta adhesió. La resolució de l’adhesió s’adoptarà per la direcció de l’Agència, amb una audiència prèvia del municipi en qüestió.

2. Un municipi adherit podrà igualment separar-se voluntàriament de l’adhesió a l’Agència. Això es farà per mitjà d’un acord del ple amb la majoria absoluta dels membres.

Novena. Òrgans
Els òrgans directius de l’Agència són: el Consell de Direcció i la Direcció Gerència.

Desena. Composició del consell de direcció
1. El consell de direcció està format per:
a) La presidència, que serà la secretària o secretari autonòmic competent en matèria de territori i urbanisme de la Generalitat.
b) La vicepresidència, que serà el director o directora general competent en matèria d’urbanisme de la Generalitat.
c) Les vocalies, que seran:
– Quatre en representació dels ajuntaments adherits a l’Agència.

– Quatre en representació de la Generalitat.
– Una representant per cadascuna de les tres diputacions provincials.
d) La secretaria, funcionari o funcionària del grup A1 de la Generalitat.
2. Totes les persones vocals hauran d’estar en possessió de titulació universitària i tindre experiència en la gestió en matèria d’urbanisme.
3. Les vocalies de representació municipal seran elegides pels alcaldes o alcaldesses dels ajuntaments adherits a l’Agència, reunits en assemblea convocada a aquest efecte per la Federació Valenciana de Municipis i províncies, cada quatre anys, després de la celebració de les eleccions municipals.
Cada municipi adherit ha de proposar una candidatura i resultaran elegides les quatre persones més votades.
En el cas que un dels ajuntaments deixe d’estar adherit a l’Agència, d’acord amb el procediment establit en aquesta disposició addicional, qui el represente perdrà automàticament la condició de vocal de l’Agència i serà substituït per una altra persona elegida en una assemblea extraordinària convocada a aquest efecte.
4. Les vocalies de representació autonòmica seran nomenades: tres pel conseller o consellera competent en matèria d’urbanisme, i una pel conseller o consellera competent en matèria de medi ambient.
5. A la vicepresidència li correspondrà substituir a la presidència en cas de vacant, absència o impossibilitat física.
6. A la secretaria li correspondrà donar fe dels acords adoptats i estendre acta de les reunions que es duguen a terme.

Onzena. Funcions
El Consell de Direcció és l’òrgan col·legiat de direcció i control de l’Agència, amb les funcions següents:
a) Proposar la modificació d’aquesta regulació.
b) Proposar l’Estatut, l’estructura orgànica i la relació de llocs de treball de l’Agència.
c) Elaborar la proposta de pressupostos de despeses i ingressos.
d) Autoritzar les despeses amb un import igual o superior als 600.000 euros.
e) Establir les directrius d’actuació de l’Agència i fiscalitzar l’activitat i la gestió de la Direcció.
f) Proposar el pla anual d’inspecció urbanística, per mitjà d’una ordre de la conselleria competent en matèria d’urbanisme.
g) Resoldre que un municipi deixe d’estar adherit a l’Agència.
h) Aprovar la memòria anual de la gestió de l’Agència, que haurà de ser remesa a tots els ajuntaments adherits perquè en prenguen coneixement.
i) L’aprovació dels comptes anuals.
j) Revisar anualment l’inventari de béns i drets que integren el patrimoni de l’Agència.
k) Tots els assumptes relacionats amb les competències de l’Agència que li sotmeta la Presidència.

Dotzena. Règim de funcionament
1. El Consell de Direcció es reunirà almenys dues vegades a l’any per convocatòria de la Presidència, bé per iniciativa pròpia o a sol·licitud de la meitat de les vocalies.
2. Per a una constitució vàlida del Consell serà necessària la presència de la Presidència, de la Secretaria o de qui les substituïsca, així com de la meitat de les vocalies. En tot cas, el Consell quedarà constituït, amb caràcter automàtic, en segona convocatòria, trenta minuts després de l’hora assenyalada per a la celebració de la primera, per a la qual cosa serà suficient la presència d’almenys tres vocalies, més la Presidència o Vicepresidència i la Secretaria.
3. Els acords del Consell seran adoptats per majoria simple de vots favorables emesos per les persones assistents. En cas d’empat, el vot de la Presidència serà diriment.
4. El director o directora gerent de l’Agència participarà en totes les reunions del Consell, amb veu però sense vot.
5. La Secretaria serà exercida per un funcionari o funcionària del grup A1 de la Generalitat, designat pel Consell de Direcció entre el personal adscrit a l’Agència, que tindrà dret a veu però no a vot.

6. Podrà acudir a qualsevol reunió del Consell de Direcció el personal tècnic de l’Agència que siga requerit a aquest efecte.
7. El règim de funcionament del Consell de Direcció, en tot el que preveu aquesta disposició addicional, es regirà pel que es disposa en els articles 15 i següents de la Llei 40/2015, de règim jurídic del sector públic.

Tretzena. Nomenament
1. El director o directora gerent de l’Agència serà nomenat pel Consell, a proposta de la consellera o el conseller competent en matèria d’urbanisme.
2. El director o directora gerent de l’Agència haurà de tindre una titulació universitària i experiència professional en matèria d’urbanisme.


Catorzena. Funcions
La Direcció Gerència és l’òrgan executiu de l’Agència, amb les funcions següents:
a) La representació ordinària de l’Agència.
b) L’exercici, amb caràcter general, de les competències atribuïdes a l’Agència en l’article 3 d’aquesta disposició addicional.
c) La direcció i impuls de l’activitat de l’Agència.
d) La prefectura directa sobre el personal de l’Agència.
e) La contractació i adquisició de béns i serveis.
f) L’execució dels acords adoptats pel Consell de Direcció.

g) L’acord de convenis amb altres entitats, públiques o privades. Especialment, podran establir-se convenis amb la unitat de la Policia Nacional adscrita a la Comunitat Valenciana, el Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil (Seprona) i els agents mediambientals dependents de la conselleria amb competència en matèria de medi ambient, perquè duguen a terme actuacions d’inspecció, comprovació o tasques de manteniment de la seguretat.
h) La gestió econòmica de l’Agència i l’autorització de despeses de quantia inferior a 600.000 euros.
i) La impugnació davant de l’ordre jurisdiccional contenciós administratiu de les llicències municipals presumptament il·legals.
j) Confirmar l’acord d’adhesió dels ajuntaments a l’Agència.

k) Totes les competències de l’Agència no atribuïdes expressament al Consell de Direcció.

Quinzena. Personal de l’Agència
1. L’Agència Valenciana de Protecció del Territori podrà comptar amb personal funcionari i laboral de l’Administració de la Generalitat i, així mateix, podrà contractar personal laboral propi per al compliment de funcions que no impliquen la participació directa o indirecta en l’exercici de les potestats públiques o en la salvaguarda dels interessos generals.
2. El personal laboral propi serà seleccionat per l’Agència, d’acord amb els principis d’igualtat, publicitat, mèrit i capacitat. L’Agència publicarà anualment en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana una relació de llocs de treball del seu personal laboral propi, amb un informe previ favorable de la conselleria competent en matèria de sector públic, sense perjudici del que resulte aplicable respecte del personal funcionari i laboral de l’Administració de la Generalitat.


Setzena. Patrimoni
1. L’Agència tindrà, per al compliment de les seues finalitats, patrimoni propi, diferent del de l’Administració general de la Generalitat, integrat pel conjunt de béns i drets que adquirisca per qualsevol títol.

2. La gestió i l’administració dels béns i drets propis s’haurà de realitzar amb subjecció al que estableix la Llei de patrimoni de la Generalitat.
3. El director o directora gerent formarà un inventari de tots els béns i drets que integren el patrimoni de l’Agència, que se sotmetrà al Consell de Direcció i es revisarà anualment.

Dessetena. Finançament
1. Els recursos econòmics de l’Agència podran provindre de les fonts següents:
a) Les transferències consignades en els pressupostos generals de la Generalitat per a garantir el funcionament de l’Agència.
b) Els rendiments del seu patrimoni.
c) Les multes coercitives que calga imposar en els procediments de restauració de la legalitat urbanística.
d) Les quanties provinents de les sancions que calga imposar en els procediments sancionadors urbanístics.
e) Els altres ingressos que puga percebre d’acord amb la legislació vigent.
2. El tractament dels ingressos de l’Agència ha de ser el següent:

a) Tots els ingressos han de ser considerats en el règim pressupostari i han de quedar vinculats a la satisfacció de la anualitat corresponent.

b) Els excedents dels ingressos respecte de les necessitats de manteniment seran distribuïts de la manera següent:
Un 50 % es mantindrà en la Tresoreria de l’Agència per a fer front en els exercicis següents a futures demolicions.
Un 50 % es repartirà entre els municipis adherits a l’Agència, en funció del nombre d’expedients tramitats en cada un. Aquest crèdit tindrà la consideració de patrimoni municipal del sòl i s’haurà de destinar a qualsevol de les finalitats establides en l’article 99 de la LOTUP.


Dihuitena. Contractació
1. La contractació de l’Agència es regirà per les normes generals de la contractació de les administracions públiques. En particular, se sotmetrà a aquesta legislació la contractació d’empreses privades per a dur a terme la demolició de les edificacions il·legals.
2. Actuarà com a òrgan de contractació el director o directora gerent de l’Agència, que requerirà autorització del Consell de Direcció o del Consell quan, per raó de la quantia, corresponga a aquests autoritzar la despesa.

Denovena. Pressupostos
1. El règim econòmic i pressupostari de l’Agència s’ajustarà a les prescripcions establides en la Llei 1/2015, de la Generalitat, vigent per als organismes públics.
2. La proposta de pressupostos serà aprovada pel Consell de Direcció de l’Agència i remesa a la conselleria amb competència en matèria d’hisenda per la conselleria que tinga adscrit l’ens.

Vintena. Programa anual de gestió i pla pluriennal de gestió
1. La Direcció Gerència de l’Agència haurà de redactar un programa anual d’actuació i un pla pluriennal de gestió que seran aprovats pel Consell de Direcció.
2. El programa anual d’actuació inclourà, com a mínim, amb referència a un exercici complet:
a) La definició dels objectius i prioritats de l’exercici corresponent per departaments i serveis, en el marc dels objectius del pla pluriennal de gestió en què s’inserisca.
b) La previsió de resultats.
3. El pla pluriennal de gestió determinarà, com a mínim, amb una referència a un termini de cinc anys, el contingut següent:
a) La definició de l’orientació estratègica, objectius i criteris d’actuació de l’Agència.
b) L’establiment dels requeriments de mitjans materials i informàtics i d’administració electrònica, i de recursos humans necessaris per a la consecució d’aquests objectius, incloses, si escau, les percepcions retributives relacionades amb els mateixos objectius, de conformitat amb el que disposa la legislació vigent en matèria de funció pública.

c) La previsió de resultats.
4. Les competències autonòmiques en l’exercici de la potestat sancionadora regulada en aquesta llei les exercirà l’Agència Valenciana de Protecció del Territori, d’acord amb les regles següents:
a) La incoació dels expedients sancionadors, quan siga competència de l’Agència, correspondrà, en tot cas, a la Direcció Gerència de l’Agència.
b) La resolució dels expedients sancionadors, en els casos que siguen competència de l’Agència, correspondrà al president o presidenta del Consell de Direcció.
Vint-i-unena. Transparència i reutilització de dades
1. Com a organisme autònom de la Generalitat, l’Agència Valenciana de Protecció del Territori estarà sotmesa a les obligacions de publicitat activa i dret d’accés a la informació pública establides en la normativa vigent en la matèria. Per al compliment d’aquestes obligacions, haurà de comptar amb un portal de transparència que enllaçarà amb el Portal de Transparència de la Generalitat.
2. La reutilització de la informació pública s’adaptarà a la normativa específica vigent en la matèria.

Article 105
Es modifica la disposició transitòria catorzena de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, de la Comunitat Valenciana, que queda redactada de la manera següent:
Disposició transitòria catorzena
1. L’Agència Valenciana de Protecció del Territori estarà en ple funcionament el 31 de desembre de 2021.
2. A partir de l’entrada en vigor d’aquesta disposició transitòria no es pot aprovar cap procediment de minimització d’impactes ambientals en sòl no urbanitzable, dels regulats en els articles 210 i següents d’aquesta llei, fins a l’inici del funcionament efectiu de l’Agència Valenciana de Protecció del Territori.
3. Una vegada haja entrat en vigor aquesta disposició transitòria, l’administració amb competència en matèria de disciplina urbanística no imposarà cap multa coercitiva ni sanció a cap infractor, l’expedient del qual corresponga a una de les edificacions que es puguen incloure en els procediments de minimització d’impactes ambientals en sòl no urbanitzable, dels regulats en els articles 210 i següents d’aquesta llei, fins al moment en què, de manera efectiva, l’Agència Valenciana de Protecció del Territori comence a exercir les seues funcions.




CAPÍTOL VII
Mesures organitzatives en ens del sector públic instrumental
adscrits a la Conselleria d’Innovació, Universitats,
Ciència i Societat Digital

Secció Única
Agència Valenciana de la Innovació

Article 106
Es modifica l’article 2, es modifica l’article 4, es modifica el primer paràgraf de l’article 5, es modifica l’apartat 7 de l’article 5 i s’afegeix un nou apartat 8 en l’article 5, es modifica l’article 7, es modifiquen l’apartat 2, l’apartat 10 i s’afegeix un nou apartat 11 en l’article 8, es modifica l’apartat 2.a de l’article 11, es modifica l’apartat 1 de l’article 12, s’afegeix un nou article 12 bis, es modifica l’apartat 3 de l’article 15, es modifica l’article 18, es modifica l’apartat 2 de l’article 24, es modifica l’apartat 2 de la disposició addicional primera i s’afegeix una nova disposició addicional tercera de la Llei 1/2017, d’1 de febrer, de la Generalitat, per la qual es crea l’Agència Valenciana de la Innovació, que queden redactats de la manera següent:


Article 2. Objecte i finalitats de l’Agència
L’objecte general de l’Agència és la millora del model productiu valencià mitjançant el desenvolupament de la seua capacitat innovadora per a la consecució d’un creixement intel·ligent, sostenible i integrador. Per a això, seguint les directrius de política general del Consell, l’Agència dissenyarà i coordinarà l’estratègia d’innovació de la Comunitat Valenciana, i promourà l’enfortiment i desenvolupament de l’SVI en el seu conjunt, impulsant la generació, difusió, intercanvi i explotació de coneixement. Per a això, l’Agència establirà les relacions que en cada cas resulten necessàries amb els agents innovadors.

Article 4. Adscripció
D’acord amb l’objecte i finalitats assenyalades en l’article 2, l’Agència s’adscriu a la conselleria competent en matèria d’Innovació.


Article 5. Funcions
En particular, seguint les directrius de política general del Consell, l’Agència complirà el seu objecte mitjançant l’exercici de les funcions següents:
[…]
7. Suport a les empreses en matèria d’innovació, així com la promoció d’enclavaments tecnològics, quan no afecten les competències assignades a altres departaments.
8. Qualsevol altra que li assigne reglamentàriament el Consell en desenvolupament de la present llei.

Article 7. Òrgans de l’Agència
Són òrgans de l’Agència:
– El Consell de Direcció
– El Consell Valencià de la Innovació
– La Presidència
– La Vicepresidència
– La Vicepresidència Executiva
– La Secretaria general.

Article 8. Composició, designació i funcionament del Consell de Direcció
[...]
2. Són membres del Consell de Direcció:
– El president o la presidenta
– La Vicepresidència
– La persona titular de la Vicepresidència Executiva, designada d’acord amb el que s’indica en l’article 13.
– Els vocals següents:
a) Una persona representant de la conselleria competent en matèria d’innovació, amb rang almenys de director o directora general, designada per la persona titular de la conselleria.
b) Una persona representant de la conselleria competent en matèria de política industrial, amb rang almenys de director o directora general, designada per la persona titular de la conselleria.
c) Una persona representant de la conselleria competent en matèria d’hisenda i sector públic instrumental, amb rang almenys de director o directora general, designada per la persona titular de la conselleria.

d) Una persona representant de la conselleria competent en matèria d’investigació i universitats, amb rang almenys de director o directora general, designada per la persona titular de la conselleria.
e) Una persona representant de la conselleria competent en matèria de sanitat, amb rang almenys de director o directora general, designada per la persona titular de la conselleria.
f) Una persona representant de la conselleria competent en matèria d’agricultura, amb rang almenys de director o directora general, designada per la persona titular de la conselleria.
g) La persona titular del lloc de coordinador institucional del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) en la Comunitat Valenciana.
[...]
10. En cas d’inassistència a les reunions del Consell de Direcció, els seus membres podran delegar el seu vot mitjançant escrit degudament signat per la persona interessada amb caràcter previ a l’inici de la corresponent sessió, en qualsevol altre membre d’aquest Consell, que confirme la seua assistència a la reunió, sobre el punt o punts de l’ordre del dia esmentats en aquesta delegació, i s’haurà de fer constar aquesta circumstància en l’acta de la reunió corresponent.
Tot això sense perjudici de l’obligació d’aconseguir el quòrum mínim d’assistència, per al còmput del qual no es tindran en compte els vots exercits per delegació.
11. En allò que no disposa aquesta llei, el consell de direcció ajustarà la seua actuació, en el que li siga aplicable, a la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic.

Article 11. Del Consell Valencià de la Innovació
[...]
2. Pel que fa a la seua composició:
a) La presidència del Consell Valencià de la Innovació recau en la persona titular de la Presidència de la Generalitat, que podrà delegar competències en la persona titular de la Vicepresidència de l’Agència. La Vicepresidència del Consell Valencià d’Innovació recau en la persona titular de la Vicepresidència executiva de l’Agència.
b) Els restants membres del Consell Valencià de la Innovació es determinaran reglamentàriament, havent de formar part del mateix institucions i personalitats del Sistema Valencià d’Innovació reconegudes per la seua labor i contribucions a la investigació científica, el desenvolupament tecnològic i les seues aplicacions a la innovació empresarial, així com professionals i representants d’entitats i empreses, i dels seus treballadors, igualment reconegudes per les seues capacitats i iniciatives innovadores. Per a l’elecció d’aquests membres s’haurà de complir amb el que es disposa en la Llei 9/2003, de 2 d’abril, de la Generalitat, per a la igualtat entre dones i homes, en el sentit de respectar una presència equilibrada de dones i homes en la seua composició.

Article 12. De la Presidència
1. La Presidència de l’Agència recau en la persona titular de la Presidència de la Generalitat, que podrà delegar competències en les persones titulars de les vicepresidències de l’Agència.
[...]

Article 12 bis. De la Vicepresidència
1. La Vicepresidència de l’Agència recau en la persona titular de la conselleria competent en matèria d’innovació.
2. Correspon a la Vicepresidència, en cas d’absència del president, les funcions atribuïdes a aquest en l’article anterior.

Article 15. Del secretari o secretària general
[…]
3. Corresponen a la persona titular de la Secretaria general les funcions següents:
a) La direcció i gestió ordinària de l’Agència, en el marc de les funcions atribuïdes en aquest apartat o de les que li siguen expressament delegades i, en particular, l’execució dels acords del consell de direcció.

b) Elaborar la proposta del contracte de gestió de l’Agència.
c) Elaborar la proposta d’objectius estratègics i operatius de l’Agència, i els procediments, criteris i indicadors per al mesurament del seu compliment i del grau d’eficiència en la gestió.
d) Elaborar la proposta de pla d’acció anual i dirigir i coordinar les activitats que siguen necessàries per al desenvolupament de les funcions de l’Agència.
e) Elaborar amb la vicepresidència executiva la proposta d’avantprojecte de pressupost de l’Agència.
f) Formular els comptes anuals i elevar-los al consell de direcció juntament amb l’informe d’auditoria de comptes, amb el coneixement i autorització previs de la vicepresidència executiva.
g) Acordar les variacions pressupostàries que s’estimen necessàries i que no hagen de ser autoritzades per la conselleria competent en matèria d’hisenda i proposar a la vicepresidència executiva aquelles que necessiten aquesta autorització.
h) Proposar la modificació dels límits generals de compromís de despesa a càrrec d’exercicis futurs per causa justificada, dels quals donarà compte a la Vicepresidència Executiva i al consell de direcció.
i) Elaborar la proposta d’informe anual d’activitats, ordinàries i extraordinàries, de l’Agència.
j) Formalitzar contractes per delegació de la persona titular de la Vicepresidència Executiva.
k) Proposar a la persona titular de la Vicepresidència Executiva el nomenament i cessament del personal directiu de l’Agència.
l) Exercir la direcció del personal de l’Agència i preveure les necessitats en aquest àmbit, així com elaborar la proposta de relació de llocs de treball de personal laboral.
m) Proposar a la direcció general competent en matèria de funció pública les convocatòries de llocs de treball de personal funcionari per a proveir-los mitjançant concurs o lliure designació, així com la cobertura de llocs mitjançant altres formes de provisió, com ara adscripcions provisionals, comissions de servei o permutes, i contractar el personal laboral dins de les limitacions legals i pressupostàries i sense perjudici de les competències atribuïdes a altres òrgans de la Generalitat.

n) Elaborar la proposta de criteris per a la determinació dels incentius al rendiment del personal de l’Agència, perquè els aprove el Consell de Direcció, amb el coneixement i autorització previs de la persona titular de la Vicepresidència Executiva i en els límits assenyalats per la legislació vigent. El règim i quantia dels incentius al rendiment s’ajustaran al que, si escau, amb caràcter general, s’aplique al conjunt del sector públic instrumental de la Generalitat.
o) Exercir la representació institucional i legal de l’Agència quan no corresponga a altres òrgans o aquestes funcions hagen sigut delegades de forma expressa.
p) Demanar al Consell Valencià d’Innovació els informes i l’assessorament que considere necessaris per a l’adequat funcionament de l’Agència.
q) Instar la conselleria competent en matèria d’hisenda a autoritzar les variacions pressupostàries que es necessiten.
r) Exercir la secretaria del Consell de Direcció i del Consell.
s) Qualsevol altra que li atribuïsquen el Consell de Direcció i la Vicepresidència Executiva.

Article 18. Contracte de gestió
L’Agència desenvoluparà les activitats conformement a un pla d’acció anual, sota la vigència i en el marc d’un contracte pluriennal de gestió, que aprovarà el Consell a proposta de la conselleria competent en matèria d’innovació, amb l’informe favorable de la conselleria amb competència en les matèries d’hisenda i de sector públic. Aquest contracte contindrà, almenys:
[...]

Article 24. Règim pressupostari
[...]
2. A instàncies de la persona titular de la Vicepresidència Executiva de l’Agència, el Consell de Direcció aprovarà l’avantprojecte de pressupost, conforme al que es disposa en el contracte de gestió o conforme a la proposta inicial d’aquest i amb l’estructura que establisca la conselleria competent en matèria d’hisenda. La proposta serà remesa a la conselleria competent en matèria d’innovació per al seu examen i posterior trasllat a l’anterior conselleria. Una vegada analitzat per aquest últim departament, l’avantprojecte s’incorporarà al dels pressupostos de la Generalitat per a la seua aprovació pel Consell i remissió a les Corts.

[...]

DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Relacions amb les Corts Valencianes
[...]
2. L’Agència, a través de la conselleria competent en matèria d’innovació, remetrà anualment a les Corts Valencianes l’informe d’activitat aprovat pel Consell de Direcció, relatiu a les tasques de l’Agència i al grau de compliment dels seus objectius.

Tercera. Adscripció de mitjans personals
Com a conseqüència de l’atribució competencial prevista en la present llei, s’integrarà en l’Agència el personal d’aquelles entitats de dret públic dependents de la Generalitat, que estava prestant els seus serveis en matèria d’innovació tecnològica, desenvolupament de la capacitat innovadora del sistema productiu valencià i tutela de la xarxa d’instituts tecnològics de la Comunitat Valenciana, amb l’informe previ de l’entitat i la mesa de diàleg del sector públic i dels representants legals dels treballadors dels ens afectats


DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Creació de l’Observatori Fiscal de la Comunitat Valenciana
1. Amb la finalitat de millorar la relació entre l’Administració tributària valenciana i els contribuents per mitjà de la transparència i la cooperació, el Consell crearà l’Observatori Fiscal de la Comunitat Valenciana, dependent de la conselleria competent en matèria de tributs. Aquest observatori ha de dur a terme les tasques que s’establisquen per reglament, i ha de servir de plataforma per a planificar, estudiar i analitzar l’aplicació del sistema tributari valencià, amb l’objectiu de reduir les càrregues fiscals i fomentar l’ús de l’administració electrònica, així com d’aconseguir una millora en la prevenció i lluita contra el frau de forma col·laborativa, la recerca de solucions a les pràctiques fraudulentes i el foment del rebuig social al frau fiscal.
2. L’Observatori Fiscal de la Comunitat Valenciana tindrà com a missió totes les funcions d’avaluació dels efectes de les mesures introduïdes per les lleis tributàries en l’àmbit territorial de la Comunitat amb la finalitat de facilitar polítiques tributàries que prioritzen el desenvolupament humà sostenible en un marc de sostenibilitat fiscal i mediambiental, promoure l’educació ciutadana sobre les actuacions tributàries i aprofundir en el coneixement mutu entre l’Agència Tributària Valenciana i les persones professionals representades en l’organisme, en un marc de cooperació, transparència, rigor tècnic, objectivitat, proporcionalitat i receptivitat.
3. Poden formar part de l’Observatori Fiscal de la Comunitat Valenciana els titulars dels diferents departaments de l’Agència Tributària Valenciana, les diferents associacions i col·legis professionals de l’àmbit tributari, les organitzacions socials i empresarials representatives de col·lectius i agents de l’àmbit tributari que estatutàriament tinguen reconegut un paper actiu en aquest àmbit i que manifesten interès a col·laborar en les tasques que s’establisquen.
4. L’Observatori Fiscal de la Comunitat Valenciana proposarà línies d’actuació que permeten avançar en el desenvolupament del model de relació cooperativa entre l’Administració tributària i els agents participants del món tributari, i que incidisquen directament en la generalització de bones pràctiques per part dels contribuents, en una millora de la seguretat jurídica, en costos de compliment més reduïts i en una reducció de la conflictivitat.
5. Haurà de crear-se l’Observatori dins del termini d’un any des de la data de publicació d’aquesta llei en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

Segona. Suspensió de l’exigència de màster universitari per a l’accés als cossos del subgrup A1 de l’annex III de la Llei 10/2010, de 9 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació i gestió de la funció pública valenciana
1. L’exigència d’estar en possessió del màster universitari prevista en l’annex III de la Llei 10/2010, de 9 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació i gestió de la funció pública valenciana, per a l’accés als cossos i escales del subgrup A1, no serà aplicable als processos selectius que es convoquen a partir de l’1 de gener de 2020.
2. S’exceptua del que es preveu en l’apartat anterior els casos en què, per a accedir a un cos o escala funcionarial, s’exigisca un altre títol universitari, substitutiu del grau o complementari o addicional a aquest; en aquest cas, s’ajustarà al que dispose la llei mitjançant la qual es cree el cos o escala respectiu.
3. Així mateix, queden exceptuats del que preveu l’apartat primer els processos selectius que es convoquen per a l’accés als cossos o escales amb funcions que, de conformitat amb la normativa estatal aplicable, coincidisquen amb l’exercici d’una professió regulada; en aquest cas, caldrà ajustar-se al que dispose aquesta normativa.

Tercera. Ocupació urgent de terrenys per actuacions derivades de l’execució de les obres incloses en l’operació 4.3.1. «Inversions en infraestructures públiques de regadiu» del Programa de desenvolupament rural de la Comunitat Valenciana 2014-2020 i altres considerades d’interès general per la Llei 5/2019, de 28 de febrer, de la Generalitat, d’estructures agràries de la Comunitat Valenciana
Es declaren d’utilitat pública o interès social i ocupació urgent els terrenys afectats d’expropiació forçosa, ocupació temporal o imposició de servituds, com a conseqüència de l’execució de les obres incloses en l’operació 4.3.1 «Inversions en infraestructures públiques de regadiu» del Programa de desenvolupament rural de la Comunitat Valenciana 2014-2020 i altres considerades d’interès general per la Llei 5/2019, de 28 de febrer, de la Generalitat, d’estructures agràries de la Comunitat Valenciana, que s’expressen a continuació:
– Elements de telecontrol i protecció de la bassa La Cuesta a Villena (Alacant).
– Bombament solar fotovoltaic Solana I a Villena (Alacant).
– Modificació conducció del tram VII del posttransvasament Xúquer-Vinalopó al Fondó de les Neus (Alacant).
– Adequació del tram VII.1 del posttransvasament Xúquer-Vinalopó al Fondó de les Neus (Alacant).
– Obres complementàries del posttransvasament Xúquer-Vinalopó al Fondó de les Neus i Asp (Alacant).
– Connexió de conducció del sifó I de la Comunitat de Regants i Usuaris de Callosa d’en Sarrià (Alacant).
– Estació de bombament i impulsió des d’EDAR Alacantí Nord a depòsits el Pantanet a Mutxamel (Alacant).
– Embassament regulador de reg a Relleu (Alacant).
– Embassament regulador de reg a Torrellano (Alacant).
– Embassament de Massatava per a reg i regulació a Callosa d’en Sarrià (Alacant).
– Xarxa de reg a pressió per a reg de suport a l’olivar a Almedíxer (Castelló).
– Conversió a reg localitzat en la CR de Masalet a Carlet (València).

– Instal·lacions elèctriques per a estacions de bombament Escala i Masia del Pou a Alzira (València).
– Infraestructura per a reg localitzat de Foia-Sellent de la CR de la Vall de Càrcer i Sellent a Sellent (València).
– Millora de la xarxa de captació i transport des de la presa VII de la CR de Llíria (València).
– Xarxa de distribució dels sectors 3, 5, 17 i 35 de la séquia reial del Xúquer (València).
– Reparació i millora de la infraestructura de regadiu de la CR d’Énguera (València).
– Actualització de canalitzacions principals de reg de francs i marjals (València).
– Depòsit de regulació del reg Font d’En Corts (València).
– Millora constructiva i hidràulica del canal de Daroqui del Tribunal de les Aigües de València a Paterna (València)
– Condicionament de la galeria del deu de la Mina a Xest (València)

– Execució de les inversions en el marc del programa de desenvolupament rural per a la CR Llevant Marge Dret del riu Segura a Los Montesinos (Alacant).
– Bombament fotovoltaic per a impulsió per a la CR Murada Nord a Oriola (Alacant).
– Bombament fotovoltaic per a impulsió per a SR de l’Horta d’Alacant a Mutxamel (Alacant).
– Modernització i millora d’infraestructures de reg en CR Cota 220 a Onda (Castelló).
– Conversió a reg localitzat en Comunitat de Regants i Usuaris Pou Crist de l’Empar i Comunitat de Regants Riu Vernissa a Llocnou de Sant Jeroni (València).
– Telecontrol, bombament fotovoltaic i millores en el filtrat del sector X de la CR Canal Xúquer-Túria a Picassent (València).
– Millora de l’eficiència energètica de la CR Foia del Pou, execució bombament solar i automatització a Montaverner (València).
– Adequació xarxa de captació i entubament séquia de la CR Font d’Arguines a Sagunt (València).
– Bombament solar fotovoltaic per al pou 1 de la CR la Nevera a Catadau (València).
– Bombament solar flotant a la bassa el Clot a Real (València).
– Rebombament en sectors I i XI, instal·lació fotovoltaica de reixa de desbastament i monitoratge humitat del sòl en la CR Sagunt (València).
– Sistema generador fotovoltaic per a bombament pou 1 i rebombament de la CR Pla d’Andanes a Nàquera (València).
– Bombament solar flotant sobre bassa i instal·lació de dos bombes subterrànies per a CR Llíria (València).
– Millores conducció principal de la CR Barranc de Xiva a Xiva (València).
– Bombament solar per a sondeig del Lidonero i automatització de la xarxa terciària per a CR Pous de la Serretilla a Pedralba (València).
– Dos bombaments solars i ampliació de la telegestió per a CR d’Énguera (València).
– Bombament solar fotovoltaic Escala en la CR sector I Els Tollos a Tous (València).
– Reparació de la séquia de Dalt a Bellús (València)

Quarta. Expropiacions derivades de noves actuacions en infraestructures públiques
Es declara la necessitat d’ocupació urgent dels béns i drets afectats d’expropiació forçosa com a conseqüència de l’execució de les obres següents:
– Millora de la seguretat viària en la carretera CV-865, tram del PK 3,900 al PK 5,500. Elx.
– Millora de la seguretat viària en la carretera CV-724, accés planta de residus Dénia.
– Millora de la seguretat viària intersecció CV-95 i CV-951. San Miguel de Salinas.
– Passarel·la de ciclistes i vianants de la via Xurra sobre el barranc del Carraixet. FEDER. Alboraia.
– Permeabilització camins de servei del barranc del Carraixet davall de la línia 3 del metro de València i connexió amb CV-3002. FEDER. Alboraia-Almàssera.
– Passarel·la de ciclistes i vianants sobre la CV-35. San Antonio de Benaixeve.
– Passarel·la de ciclistes i vianants sobre la carretera CV-30 a Benimàmet. València.
– Millora de la seguretat viària CV-50 PK 11,000. Alzira.
– Millora de la seguretat viària CV-567 Cerdà-Xàtiva.
– Millora de la seguretat viària CV-836. PK 8,200. El Pinós.
– Passarel·la de ciclistes i vianants en enllaç CV-10 i CV-20. Onda.
– Pas inferior per als vianants línia 3 de metro de València. Meliana.
– Condicionament travessia del Perellonet. CV-500 PK 15,000 al 18,500. València.

Cinquena. Termini per a la notificació de les resolucions en procediments en matèria d’energia en els quals no hi haja un termini màxim establit en la norma reguladora del procediment
En els procediments en matèria d’energia en els quals no hi haja un termini màxim establit en la norma reguladora del procediment en el qual ha de notificar-se la resolució expressa, aquest serà de sis mesos.


Sisena. Disposicions relatives a les retribucions, carrera professional i situació administrativa de determinats alts càrrecs
1. En cap cas, les retribucions, exclosos els triennis, d’aquells alts càrrecs que, com a requisit per al seu nomenament, hagen de reunir la condició de funcionari públic d’acord amb la seua normativa específica, poden ser inferiors a les que corresponguen a un lloc de subdirector/a general o assimilat amb grau de carrera professional quatre reconegut, i meritaran, si escau, un complement personal per la diferència retributiva corresponent.
2. A l’efecte que l’exercici de llocs d’alt càrrec per personal funcionari no supose cap menyscabament en el desenvolupament de les seues respectives carreres professionals, el temps transcorregut en l’exercici dels llocs d’alt càrrec s’entendrà com a temps de treball efectiu i constituirà un mèrit suficient per a la progressió al grup de carrera professional horitzontal que corresponga.
3. En l’àmbit de les institucions sanitàries públiques del sistema valencià de salut, el personal que siga nomenat per a un lloc directiu, ja siga provisionalment o definitivament, conservarà la reserva de la seua plaça de direcció de servei o secció, si ha obtingut aquesta, pel sistema previst en els articles 48 i següents del Decret 192/2017, d’1 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de selecció i provisió de personal estatutari al servei d’institucions sanitàries del servei valencià. Aquesta modificació no afecta el rang reglamentari del precepte.


Setena. Consideració de càrrecs públics del personal directiu dels ens del sector públic instrumental de la Generalitat
El personal directiu del sector públic instrumental de la Generalitat tindrà la consideració de càrrec públic i serà nomenat per decret del Consell, a proposta de la persona titular de la conselleria d’adscripció de l’ens, a excepció de les societats mercantils i les fundacions del sector públic de la Generalitat, el personal directiu del qual haurà de ser designat segons la normativa de dret mercantil o civil.

Huitena
Es promouran línies de treball amb la finalitat d’ampliar les prestacions del Pla de salut bucodental a la població vulnerable per motius de salut o per la seua situació socioeconòmica, amb la resolució estimatòria prèvia de la inspecció sanitària corresponent.

Novena. Concertació d’assegurances de responsabilitat civil en els ens del sector públic instrumental de la Generalitat
Els diferents subjectes que integren el sector públic poden subscriure contractes de assegurança de responsabilitat civil professional del personal al seu servei i de responsabilitat civil dels membres que formen part dels òrgans col·legiats d’administració i direcció, com també del personal que ocupa llocs de caràcter directiu del sector públic instrumental, amb la justificació prèvia de la seua necessitat i sense que, en cap cas, puguen suposar increment de la massa salarial. No obstant això, la determinació de les contingències concretes que cal incloure en aquestes assegurances ha de ser informada de manera preceptiva per la conselleria que tinga les competències en matèria d’hisenda i, si escau, del sector públic, amb caràcter previ a la contractació.

Desena. Règim transitori de funcionament del Jurat Economicoadministratiu de la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic
Fins que no es produïsca l’assumpció efectiva de la competència per a la resolució de les reclamacions economicoadministratives a què es refereix l’article 59.1 de la Llei 22/2009, de 18 de desembre, per la qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb estatut d’autonomia i es modifiquen determinades normes tributàries, el Jurat Economicoadministratiu pot actuar com a òrgan unipersonal, en totes les seues funcions, mitjançant qualsevol dels seus membres, inclosa la persona que exercisca la presidència, i d’acord amb l’assignació d’expedients i distribució de tasques que fixe la seua presidència.

Onzena
Es declara l’interès general comunitari, així com la utilitat pública i la necessitat d’urgent ocupació dels béns i drets afectats d’expropiació forçosa, ocupació temporal, o imposició de servituds, com a conseqüència de l’execució de les obres hidràuliques següents de proveïment, sanejament i canalització urbana, tenint en compte que afecten xarxes en alta necessàries per a complir amb els criteris sanitaris i de garantia en sistemes de proveïment, sanejament o a la inundabilitat i que afecten diversos municipis de la Comunitat:
– Millora del proveïment a Canet lo Roig, Traiguera i la Jana.
– Millora del proveïment en municipis de les comarques de la Ribera (Ribera IV).
– Millora de l’abastiment. Conduccions a Xèrica.
– Defensa contra inundacions. Canalització de barranc a Benlloc.

– Millora del proveïment a Alcàntera de Xúquer, Càrcer i Cotes.
– Millora del proveïment a Soneja i Sot de Ferrer.
– Defensa contra inundacions. Canalització del barranc dels Frares. Fases I i II.
– Defensa contra inundacions. Canalització barranc del Pozalet i canalització en CV-410.
– Regeneració mediambiental d’aqüífers. Conduccions Alt Vinalopó-Monòver-el Pinós. Marge dret del post transvasament Xúquer-Vinalopó. Regeneració d’aqüífers.
– Regeneració mediambiental d’aqüífers. Conducció de distribució d’aigua del transvasament Xúquer-Vinalopó des de les conduccions principals del marge dret esquerra fins als aqüífers de l’Alt, Mitjà i Baix Vinalopó.
– Millora del proveïment comarcal en Pla de l’Arc (Castelló).
– Defensa contra inundacions. Canalització de pluvials a Algorfa.
– Millora del proveïment a la pedania de Losilla, en Aras de los Olmos.
– Millora del proveïment en Caudete.
– Defensa contra inundacions. Canalització de pluvials a Redován.
– Sanejament. Canal Rodriguillo al Pinós.
– Sanejament. Tanc de tempesta a Gandia.
– Defensa contra inundacions. Nou col·lector de pluvials a Catadau i Llombai.
– Millora del proveïment. Nova xarxa general de proveïment a Altea.
– Millora del proveïment a Gilet.
– Defensa contra inundacions. Col·lector de Sant Joan.
– Defensa contra inundacions. Col·lector de pluvials a Bigastre.
Totes elles tant si es realitzen per la Generalitat, com per entitats habilitades com a beneficiàries d’expropiacions i per les entitats locals.


Dotzena
Es declara d’interès públic de primer ordre, a l’efecte del previst en l’article 50 de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests, el projecte d’ampliació o modificació d’obres i instal·lacions de gestió de residus a Dosaigües, de l’Entitat Metropolitana per al Tractament de Residus, àrea de gestió V2 del Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana.

En tal suposat, i amb caràcter excepcional, per Acord del Consell, adoptat a instàncies de la conselleria competent en matèria de medi ambient, cal acordar-se el canvi d’ús forestal dels terrenys forestals als quals fa referència el citat article que resulten necessaris per a l’execució del projecte, a fi d’assegurar la continuïtat en la prestació de les obligacions de servei públic.
L’acord ha d’establir com a mesura compensatòria l’obligació del titular de reforestar, a la seua costa, en l’àrea que li indique l’Administració, el doble de la superfície forestal afectada. Addicionalment, en el seu acord, el Ple del Consell pot establir mesures compensatòries addicionals per a la comarca on s’ubica la instal·lació, dintre de les seues polítiques econòmiques i pressupostàries ordinàries.
En cap cas, l’aplicació de l’excepció contemplada en aquesta disposició pot implicar un augment de l’aprofitament lucratiu per a particulars contrari a la finalitat perseguida amb la prohibició general de canvi d’ús forestal prevista en la normativa bàsica estatal.


DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA

Única. Règim jurídic aplicable a les persones titulars de més d’una autorització de taxi
Als titulars de més d’una autorització de taxi que en data 9 de novembre de 2019 no han transmès les d’excés o adaptat el vehicle en els termes establits en la disposició transitòria primera de la Llei 13/2017, de 8 de novembre, de la Generalitat, del taxi de la Comunitat Valenciana, els és aplicable el nou règim jurídic que s’hi preveu, segons la redacció donada per aquesta llei.


DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Normativa que es deroga
Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que s’oposen a aquesta llei i, en particular, les següents:
– La disposició transitòria segona de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, d’hisenda pública del sector públic, instrumental i subvencions.
– La disposició transitòria tretzena de la Llei 17/2017, de 13 de desembre, de la Generalitat, de coordinació de policies locals de la Comunitat Valenciana.
– La disposició addicional setena de la Llei 12/1988, de 30 de desembre, de pressupostos de la Generalitat per a 1989.
– La disposició addicional setena del Decret llei 3/2018, de 13 de juliol, del Consell, pel qual es modifica la Llei 22/2017, de 29 de desembre, de pressupostos de la Generalitat per a l’exercici 2018.


DISPOSICIONS FINALS

Primera. Autorització per a aprovar un text refós de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana
S’autoritza el Consell per a aprovar, en el termini de dotze mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, un text refós que consolide i integre en un text únic, degudament regularitzat, aclarit i harmonitzat, les modificacions incorporades des de l’entrada en vigor d’aquesta en la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana.

Segona. Habilitació per a desenvolupament reglamentari
S’autoritza el Consell per a dictar les disposicions que siguen necessàries per al desenvolupament del que preveu aquesta llei.

Tercera. Entrada en vigor
Aquesta llei entrarà en vigor el dia 1 de gener de 2020.

Per tant, ordene que tots els ciutadans i totes les ciutadanes, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir aquesta llei

Palau de les Corts Valencianes

València, 23 de desembre de 2019

El president
ENRIC MORERA I CATALÀ

La secretària primera
CRISTINA CABEDO LABORDA

linea